• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Expectatives parentals i pràctiques socioeducatives familiars. Influència mútua

Blanch Gelabert, Sílvia 01 June 2010 (has links)
El objetivo de esta investigación es identificar y comprender relaciones entre las expectativas y las prácticas socioeducativas parentales de 8 adultos en relación a sus respectivos hijos o hijas (entre 1 y 3 años de edad) en el contexto de un programa socioeducativo para familias, el "Espai Familiar" (Espacio Familiar) de la "Casa dels Infants" de Castelldefels, en Cataluña. Para este propósito se realizan, desde un enfoque cualitativo, entrevistas iniciales y finales a las familias para conocer sus expectativas, ideologías y estilos parentales. Durante todo un curso se realizan semanalmente grabaciones en video de los escenarios de actividad dónde participan las familias. Se complementa la recogida de datos con entrevistas a los profesionales, diarios de las sesiones confeccionados por las educadoras y anotaciones de campo. Para el análisis de datos se elaboró un sistema de categorías inicial, como resultado de un proyecto piloto previo, que fue reelaborado con la información que emergía en el transcurso de la revisión de los datos que se obtenían en el trabajo de campo. Se construyó así un instrumento con el que dar significado a los datos recopilados. El tratamiento de los datos se hizo con el soporte del software Atlas.ti 6. El análisis muestra multiplicidad y variedad en las ideologías y los estilos parentales así como dos tipos de expectativas centrales: de deseo y de predicción. Éstas se centran principalmente en cuatro ejes: la actitud, la relación, las actividades y la competencia. Las conclusiones de la investigación evidencian que las expectativas expresadas no siempre se relacionan con prácticas socioeducativas que las promueven sobretodo en cuanto a la autonomia y actividades que implican higiene y cura personal. También se observan diferencias en las actuaciones de los niños según los escenarios de actividad y las prácticas socioeducativas de los padres y viceversa. Finalmente, el trabajo pone de relieve que el contexto socioeducativo del espacio familiar es un espacio de aprendizaje entre iguales que promueve el desarrollo y el aprendizaje tanto de padres como de los hijos. Las valoraciones finales sobre las expectativas parentales expresadas al empezar el curso fueron más satisfactorias que lo esperado inicialmente. Estas valoraciones positivas hacen referencia al contexto del "Espai Familiar", a las profesionales, a sus hijos y también a las propias madres y padres. Palabras clave Expectativas, concepciones, prácticas parentales, escenarios de actividad, famílias, aprendizaje entre iguales, programa socioeducativo / The aim of this research is to identify and understand the relationship between the expectations expressed by 8 parents and their involvement with their children (aged 1-3 years of age) based on the environment of a socio-educational program for families called "Espai Familiar" (Family space). This setting is located in Castelldefels, Catalonia. For this purpose, and from a qualitative approach, initial and final interviews were carried out with the parents in order to know their expectations, ideologies and parental styles. Weekly video recordings of the families were taken in the "Espai Familiar" during the course. The collection of data was complemented by interviews with the professionals, evaluations of the sessions made by the practitioners and field notes. For the data analysis an initial system of categories, which evolved from a previous pilot project, was extended by observing the collected data and adding information. Thus, an instrument to give meaning to the interview and the information gathered was constructed. The data processing was carried out with the support of the Atlas.ti 6 software. The analysis of data indicates multiplicity and diversity on the parental ideologies, styles and two types of parental expectations: desire and prediction. The findings mainly focus on four aspects: the attitudes, the relationships, the activities and the competence. The present research concludes that the expectations expressed do not always correlate with parent's socio-educational interactions spatially related to the autonomy, personal care and hygiene. Differences in the performances of the children are also observed according to the activity scenarios and the socio-educational practices of the parents and vice-versa. Finally, the work shows that the socio-educational program for families is a peer learning context that promotes development and learning for parents as well as for their children. The final evaluation about the parental expectations expressed at the end of the program was more satisfactory than the ones initially expected. These positive evaluations relate to the "Espai Familiar" environment, the professionals, their children and parents themselves. Key words Expectations, conceptions, parent's involvement, families, peer learning, socio-educational program
2

De-automatization through awareness of subjective realism : a neurophenomenological account of meditative states and their effect on cognitive bias / Désautomatisation à travers la prise de conscience du réalisme subjectif : exploration neurophénoménologique des états méditatifs et de leurs effets sur le biais cognitif

Baquedano Larrain, Constanza 22 December 2017 (has links)
L'une des caractéristiques principales de la méditation de pleine conscience est la réalisation que les événements perçus ou imaginés ne sont pas nécessairement une représentation exacte de la réalité, un processus connu sous le nom de déréification. La déréification est aussi l'objectif de nombreuses approches psychothérapeutiques, puisque l'on sait que l'immersion excessive dans le mental peut être liée à la détresse psychologique et à certains troubles psychiatriques. L'objectif de notre étude était d'évaluer dans quelle mesure la réification des contenus mentaux (réalisme subjectif) contribue aux dispositions automatiques et de comprendre les mécanismes permettant aux pratiques de méditation de les modifier. Notre hypothèse principale était que la reconnaissance du réalisme subjectif grâce aux pratiques méditatives de pleine conscience réduit le biais cognitif. Nous avons mené deux études auprès de méditants novices et expérimentés. Dans la première nous avons exploré l'effet d'une instruction brève de pleine présence sur l'attitude envers la nourriture, pour étudier comment le réalisme subjectif module les tendances automatiques d'approche et d'évitement. La seconde étude nous a permis d'explorer l'impact de la méditation sur la modulation des attentes sémantiques automatiques dans un paradigme de narration. Nous avons adopté une approche neurophénoménologique, combinant des données moléculaires, physiologiques, électroencéphalographiques et comportementales, avec des données à la première personne recueillies à l'aide d'auto-évaluations et d'entretiens qualitatifs. Dans l'ensemble, nos résultats multimodaux ont confirmé notre hypothèse selon laquelle la déréalisation peut entraîner la réduction du biais cognitif. Les résultats de l'exploration phénoménologique indiquent que les participants ont utilisé différentes stratégies cognitives pour réaliser la déréification, et que de telles stratégies varient en fonction de l'expérience en méditation. Les participants novices utilisent plus souvent des stratégies de type réévaluation cognitive et régulation émotionnelle, qui se reflètent dans la modulation des composantes tardives des potentiels évoqués (PE) cérébraux. En revanche les méditants utilisent moins souvent des stratégies élaboratives, en accord avec la modulation de composantes plus précoces des PE. / One of the key features of Mindful meditation is realizing that imagined or perceived events are not necessarily an accurate depiction of reality, a process known as dereification. Dereification is also a target of many psychotherapeutic approaches, as excessive immersion into one's mental contents has been related to psychological distress and several psychiatric conditions. The aim of this study was to investigate to what extent engagement with mental content as being real (i.e. subjective realism) can bias automatic tendencies toward the world, and to elucidate the mechanisms by which meditation practices can modulate it. Our main hypothesis was that recognizing subjective realism during mindfulness-related practices de-automatizes cognitive bias.We ran two studies in naïve and experienced meditators: Firstly, we explored the effect of a brief mindful-attention instruction on a food engagement paradigm to investigate how subjective realism modulates automatic approach-avoidance tendencies. Secondly, we explored whether mindful-attention meditation could modulate automatic semantic expectations in a modified storytelling paradigm. We used a neurophenomenological approach, combining molecular, physiological, electroencephalographic (EEG) and behavioral data, with first-person data collected using self-reports and qualitative interviews.Overall, behavioral, physiological and EEG results supported our hypothesis that derealization can prompt des-automatization of cognitive bias. Neurophenomenological accounts indicate that participants used different cognitive strategies to achieve dereification, and that such strategies vary as a function of meditation expertise, among others. Naïve participants use more often cognitive reappraisal/emotional regulation-type strategies, which are reflected in the modulation of late ERP components. In contrast, meditators used less often elaborative strategies as reflected by the modulation of early sensory ERPs
3

Evolución de las diferencias de género en el dominio cognitivo: expectativas, atribuciones y rendimiento en memoria verbal

Mas Tous, Carmen 29 April 2008 (has links)
Vàrem estudiar la influència del gènere i l'edat sobre la memòria verbal i sobre variables motivacionals (expectatives i atribucions) que poden influir alhora en el rendiment cognitiu. Es va aplicar una prova de parells associats a 296 persones d'ambdós sexes, dividides en 4 grups d'edat (19-25, 30-40, 51-64 i 65-83). Es registraren també les expectatives i el rendiment percebut a cada part de la prova i les atribucions causals realitzades. Tant el gènere com l'edat influeixen sobre les variables estudiades. Es produeixen diferències de gènere que es manifesten de manera diferent segons l'edat, mostrant que les tendències tradicionals en la motivació de guany no desapareixen. Per altra banda, les diferències d'edat varien en funció del gènere: homes i dones afronten l'envelliment cognitiu de manera diferent, la qual cosa ens dona pautes per dissenyar i avaluar programes d'entrenament cognitiu dirigits a la gent gran. / Estudiamos la influencia del género y la edad sobre la memoria verbal y sobre variables motivacionales (expectativas y atribuciones) que, a su vez, pueden influir en el rendimiento cognitivo. Se aplicó una prueba de pares asociados a 296 personas de ambos sexos, divididas en cuatro grupos de edad (19-25, 30-40, 51-64 y 65-83). Se registraron también las expectativas y el rendimiento percibido en cada parte de la prueba y las atribuciones causales realizadas. Tanto el género como la edad influyen sobre las variables estudiadas. Se producen diferencias de género que se manifiestan de manera diferente según la edad, mostrando que las tendencias tradicionales en la motivación de logro no desaparecen. Por otra parte, las diferencias de edad varían en función del género: hombres y mujeres afrontan el envejecimiento cognitivo de manera diferente, lo que nos proporciona pautas para diseñar y evaluar programas de entrenamiento cognitivo dirigidos al colectivo de mayores. / We studied gender and age influence on verbal memory and motivational variables (expectancies and attributions) that can affect cognitive performance. A pair matching test was applied to a sample of 296 people of both sexes. We divided the sample into four groups (age 19-25, age 30-40, age 51-64, age 65-83). Expectancies, perceived performance and causal attributions were registered in each part of the test. Gender, as well as age, have an influence on the variables we examined. Gender differences occur in different ways for each age, showing that traditional tendencies in motivation for achievement do not disappear. On the other hand, age differences vary in function of gender: men and women face cognitive ageing in different ways, and this provides clues to design and evaluate cognitive training programs for the elderly.
4

La calidad en formación especializada en interpretación: análisis de los criterios de evaluación de un jurado en un posgrado de interpretación de conferencia médica

Soler Caamaño, Emma 25 November 2006 (has links)
L'avaluació de la qualitat en interpretació al final del procés formatiu de postgrau hauria de coincidir, si més no majoritàriament, amb les expectatives de qualitat professionals respecte a un intèrpret novell. Partint d'aquesta hipòtesi, i inspirant-nos tan en estudis de satisfacció o expectatives de qualitat d'usuaris d'interpretació (perspectiva professional) com en els protocols d'avaluació aplicats a diverses universitats (perspectiva acadèmica), així com en els Models dels esforços de Daniel Gile, la nostra recerca empírica i observacional suposa una contribució a la identificació dels criteris de qualitat en interpretació. Es va enregistrar i transcriure un ampli corpus amb un total de 69 avaluacions de 18 estudiants davant d'un total de 7 examinadors en un postgrau d'interpretació de conferència mèdica. Després d'identificar els indicadors de qualitat (67) considerats pels avaluadors, es va dur a terme una anàlisi estadística, l'establiment de categories (6) i la identificació de trets distintius entre els avaluadors. La innovació rau en el fet d'haver desgranat els criteris de qualitat implícits a partir del corpus (avaluacions en un postgrau d'especialitat), en el mètode emprat per identificar les categories i en el seu processament. Els resultats mostren, entre altres qüestions, que la quantitat de comentaris positius o negatius fets pels avaluadors pràcticament no influeixen en la puntuació atorgada als estudiants. / La evaluación de la calidad en interpretación al final del proceso formativo de posgrado debería coincidir, al menos mayoritariamente, con las expectativas de calidad profesionales respecto a un intérprete novel. Partiendo de esta hipótesis, e inspirándonos tanto en estudios sobre satisfacción o expectativas de calidad de usuarios de interpretación (perspectiva profesional) como en los protocolos de evaluación aplicados en distintas universidades (perspectiva académica), así como en los Modelos de los esfuerzos de Daniel Gile, nuestra investigación empírica y observacional supone una contribución a la identificación de los criterios de calidad en interpretación. Se grabó y se transcribió un amplio corpus con un total de 69 evaluaciones de 18 estudiantes ante un total de 7 examinadores en un posgrado de interpretación de conferencia médica. Tras identificar los indicadores de calidad (67) considerados por los evaluadores, se procedió a un análisis estadístico, al establecimiento de categorías (6) y a la identificación de rasgos distintivos entre los evaluadores. La innovación radica en haber desgranado los criterios de calidad implícitos a partir del corpus (evaluaciones en un posgrado de especialidad), en el método utilizado para identificar las categorías y en su procesamiento. Los resultados muestran, entre otros extremos, que la cantidad de comentarios positivos o negativos realizados apenas influyen en la puntuación que otorgan a los estudiantes. / Assessing interpreting quality at the final stages of a student's training process at the postgraduate level should be, for the most part, in keeping with quality expectations for novel practitioners. On the basis of such hypothesis, and inspired by studies on quality satisfaction or users' expectations (professional approach), assessment protocols used in different training schools (academic approach), and Daniel Gile's Efforts Model, our research -empirical and observational- aims to contribute to identify quality-defining criteria in interpreting. A large corpus was recorded and transcribed, with a total of 69 post-exercise assessments of 18 interpreters taking a specialization course in medical interpreting by 7 instructors. The assessments were scrutinized for evaluative comments which were analyzed statistically. This involved also classifying them in categories (67) and later merging them into 6 category groups. The innovation lies in the very concept of working backwards from a corpus towards implicit quality criteria, in the work on this corpus type (assessments during a postgraduate training course), in the method used to identify categories and in the further processing of the categories. The findings give some solid indications and show that assessors are not too influenced by the number of positive or negative comments they make when deciding what mark they will grant to the students.

Page generated in 0.0614 seconds