Tesis(para optar al grado de magíster en derecho con mención en derecho penal) / No autorizada por el autor para ser publicada a texto completo / Este trabajo se centra en el campo del Derecho Penal Económico, desde un punto de vista estricto, en la conceptualización actual del delito fiscal o delito tributario. En específico se analiza el concepto de clandestinidad en el tipo penal del artículo 97 N° 9° del Código Tributario, identificando a la Hacienda Pública como bien jurídico protegido, en atención a las obligaciones tributarias formales de enrolamiento y declaración, cuyo incumplimiento es el que se sanciona por esta figura penal. Conceptos Clave: Derecho Penal Económico; Delito Tributario; Clandestinidad; Hacienda Pública; Obligaciones Tributarias Formales

After the Seven Years War ended in 1763, Spain undertook fiscal reforms not only to pay for the costs of the conflict but also to improve imperial defenses. New and increased taxes led to colonial resistance. Meanwhile, the British Parliament imposed new taxes on its American subjects. In the British case, fiscal demands drove the Thirteen Colonies out of the empire, whereas in the Spanish colonies, the resistance provoked by the new fiscal policies did not lead to independence. This paper will examine some of the reasons for the different outcomes in British and Spanish America. / Después de que terminó la Guerra de los Siete Años en 1763, España inició una serie de reformas fiscales, que tuvo el propósito no solamente de sufragar el costo del conflicto sino también de mejorar las defensas imperiales. Los nuevos e incre- mentados impuestos causaron la resistencia en el ámbito colonial. El Parlamento británico también impuso nuevas contribuciones sobre sus colonos americanos. En el caso británico, las demandas fiscales resultaron en la Independencia de las Trece Colonias, mientras que, para el Perú, la nueva política fiscal no condujo a la Independencia. Este artículo examina algunas de las razones por las que en ambos procesos se dieron diferentes resultados.

Historians have argued that the Peruvian church collaborated with the fiscal reform of the Spanish Monarchy under Philip IV. This article, however, revises this interpretation by examining how the cathedral chapter of Lima reacted against the Unión de Armas, the keystone of the reform. This research analyzes the disputes over enacting the reform through the opinions of the cathedral chapter and the viceroy marqués de Mancera, who had different points of view about how to collect the tithe on wine. Then, it examines one lawsuit between the tithe collector and the treasurer of the archdiocese. This allows us to see how a sector of the Church was involved in fiscal fraud and resisted the Crown reform. / Los historiadores han argumentado que la Iglesia peruana colaboró con la reforma fiscal de la monarquía española durante el reinado de Felipe IV. Este artículo, sin embargo, revisa esta afirmación al examinar el comportamiento del cabildo eclesiástico de Lima frente al proyecto de la Unión de Armas, la pieza clave de dicha reforma. Esta investigación analiza las disputas sobre la aplicación de la reforma a través de las opiniones del cabildo de la catedral y el virrey marqués de Mancera que tenían puntos de vista diferentes en torno a cómo debía llevarse a cabo el cobro del diezmo sobre el vino. Además, examina un pleito entre el diezmero y el tesorero del arzobispado. Esto permite ver cómo un sector de la Iglesia estuvo involucrado en el fraude fiscal y resistió la reforma de la Corona.

El proceso urbano de dispersión de la ciudad puede generar impactos negativos desde el punto de vista del desarrollo sostenible: ambientales, sociales y económicos. Dichos impactos precisan de una respuesta por parte de la sociedad civil y de la administración pública para contrarrestarlos. Así, en el presente estudio se realizan una serie de análisis econométricos que verifican la repercusión negativa que un modelo de ocupación del territorio disperso genera sobre los costes de gestión de servicios públicos, haciendo especial referencia al servicio de recogida de residuos domiciliarios, así como sobre el empeoramiento de la presión fiscal municipal. Considerando globalmente las conclusiones de las publicaciones que componen el documento, si la liquidación de los presupuestos locales depende en gran medida de los tributos de sus residentes y trabajadores, así como de los costes generados por los diferentes servicios públicos, las autoridades locales deberían percibir las consecuencias fiscales de la ciudad dispersa aquí analizadas como un problema ambiental, social y económico urgente, por lo que la adecuada planificación urbana y territorial, junto con los instrumentos fiscales oportunos, deberían constituir herramientas fundamentales capaces de inclinar la balanza hacia promover la consolidación de las áreas urbanas existentes, en contraposición a la proliferación de la dispersión urbana.

[EN] The urbanization process developed of recent decades has supposed a change of paradigm in the urban model of the Valencian Community, happening from a model traditionally compact to other typical of the dispersed city, generating important environmental, social and economic effects. The study of urban sprawl undoubtedly has a long tradition, especially in the United States. However, a clear and unambiguous measure of the urban dispersion does not exist and it is not easy to quantify the economic effects of urban sprawl on the current public expenditure, less so in the case of the Valencian Community. In the current economic context, the impact of urban sprawl on local public finances is one of the key factors in the decisions of local councils in urban planning. In fact, this research demonstrates that urban sprawl generates a higher unit cost of local public services, which produces a model of inefficient development from the economic perspective. Firstly we proposed a measurement of urban sprawl using GIS techniques, allowing the characterization of the resulting urban model of Valencia at the municipal level. Secondly, we used a statistical model with data from budget areas of the municipalities to quantify the effect of urban sprawl on the Local Government expenditure variables, especially those which refer to current expenditure related to the municipal basic public services. Finally, we obtained a set of cost functions that we applied to the case of the municipalities in the Valencian Community in order to evaluate the economic effects of urban sprawl on the budget variables involved in the current expenditure of the Municipality, thus proposing a tool allowing to assess the impact of the different alternatives of growth of urban planning. / [ES] El proceso urbanizador de estas últimas décadas ha supuesto un cambio de paradigma importante en el modelo urbano de la Comunidad Valenciana, pasando de un modelo tradicionalmente compacto a otro, característico de la ciudad dispersa, generando importantes efectos tanto ambientales, sociales como económicos. El estudio del urban sprawl tiene sin duda una larga tradición, sobre todo en Estados Unidos, sin embargo, no existe una medida clara y univoca de la dispersión urbana y tampoco es fácil encontrar una cuantificación de los efectos económicos de la dispersión urbana sobre el gasto corriente municipal, aplicado a la Comunidad Valenciana. Particularmente, el impacto de la ciudad dispersa en la hacienda pública local, en el contexto económico actual, es uno de los condicionantes a valorar en las decisiones de los ayuntamientos en materia de urbanismo. De hecho, con esta investigación, se demuestra que la ciudad dispersa genera un mayor coste unitario de los servicios públicos locales, lo cual produce en un modelo de desarrollo ineficiente desde el punto de vista económico. Metodológicamente, en primer lugar, se propone mediante el uso de técnicas GIS, una medición de la ciudad dispersa, permitiendo así caracterizar el modelo urbano resultante de la Comunidad Valenciana a nivel municipal. En segundo lugar, se cuantifica mediante un modelo estadístico, utilizando los datos de liquidaciones presupuestarias de los municipios, el efecto de la ciudad dispersa en las variables de gasto de la Administración Local, sobre todo en lo que se refiere a los gastos corrientes en los servicios públicos básicos municipales. Finalmente, se obtienen unas funciones de coste que, aplicadas al caso de los municipios de la Comunidad Valenciana, permite evaluar el incremento de gasto que supone la dispersión urbana en el gasto corriente municipal y plantear así una herramienta que permita evaluar el impacto de las distintas alternativas de crecimiento urbanístico de un Plan general. / [CA] El procés urbanitzador d'aquestes últimes dècades ha suposat un canvi de paradigma important en el model urbà de la Comunitat Valenciana. S'ha passat d'un model tradicionalment compacte a un altre, característic de la ciutat dispersa, i s'han produït importants efectes tant ambientals com socials i econòmics. L'estudi de l'Urban Sprawl té, sense cap tipus de dubtes, una llarga tradició, sobretot als Estats Units. No obstant això, no existeix una mesura clara i unívoca de la dispersió urbana i tampoc és senzill trobar una quantificació dels efectes econòmics de la dispersió urbana sobre la despesa corrent municipal que s'aplique a la Comunitat Valenciana. Particularment, l'impacte en la hisenda pública local de la ciutat dispersa, en el context econòmic actual, és un dels condicionants a valorar en les decisions dels ajuntaments en matèria d'urbanisme. De fet, amb aquesta recerca, es demostra que la ciutat dispersa genera un major cost unitari dels serveis públics locals, per la qual cosa produeix un model de desenvolupament ineficient des del punt de vista econòmic. Metodològicament, en primer lloc, es proposa una medició de la ciutat dispersa, la qual permet caracteritzar el model urbà resultant en l'àmbit municipal a la Comunitat Valenciana. Aquesta medició es realitza mitjançant l'ús de les tècniques GIS. En segon lloc, es quantifica l'efecte de la ciutat dispersa en les variables de despeses de l'Administració Local, sobretot en allò referit a les despeses corrents en els serveis públics bàsics municipals. Aquesta quantificació es realitza mitjançant un model estadístic emprant les dades de les liquidacions pressupostàries del municipis. Finalment, s'obtenen unes funcions de cost que, aplicades al cas dels municipis de la Comunitat Valenciana, permeten avaluar l'increment de la despesa que suposa la dispersió urbana en la despesa corrent municipal i plantejar així una ferramenta que permeta avaluar l'impacte de les distintes alternatives de creixement urbanístic d'un Pla General. / Gielen, EMP. (2016). COSTES DEL URBAN SPRAWL PARA LA ADMINISTRACIÓN LOCAL. EL CASO VALENCIANO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62866

For almost 450 years the island of Puerto Rico has had an agricultural economy based on the cultivation and production of sugar. Sugar plantations became small communities within towns with distinctive structures and buildings. When large scale commercial sugar production ceased, plantation houses were abandoned and have deteriorated to the point of collapse. A small number of plantation houses are still standing in defiance of progress and their own deterioration.Plantation houses represent part of Puerto Rico's economic and social history and deserve to be preserved. As a result of their architectural significance and uncertain future, plantation houses throughout the Island, should be documented.The focus of this Creative Project is the documentation of the main house in La Monserrate sugar plantation and present recommendations for its rehabilitation and adaptive reuse. This plantation house is located in Manati, a town along the north coast of Puerto Rico. The document will cover a variety of subjects all related with the history of the development of the sugar industry and its influence in Puerto Rico's architecture. The document includes both, a comprehensive analysis of the house and preliminary recommendations for its future adaptive reuse.It is the author's hope that this document will increase public awareness about the importance of preserving this particular building as well as some of the cultural and economic advantages of historic preservation. The community needs to understand and appreciate their built heritage and restoring and rehabilitating the main house in Hacienda La Monserrate can be the first step to achieve it. / Department of Architecture

Au Pérou, le lait et le fromage fermier qu'il permet d'élaborer contribuent à l'élaboration du revenu agricole de nombreuses familles paysannes andines. A partir de l'étude détaillée de l'adoption de cette orientation productive dans une communauté paysanne du versant occidental des Andes centrales, cette thèse explore la problématique de l'élevage laitier andin avec les outils de l'Agriculture Comparée. <br />Dans un milieu montagnard sec et accidenté, la construction de systèmes d'irrigation permet aux propriétaires fonciers qui se succèdent à la tête de l'hacienda au cours du XXe siècle, de développer un élevage bovin laitier sur luzernières irriguées. Après la réforme agraire et suite à la destruction par le mouvement terroriste du Sentier Lumineux de la coopérative ayant remplacé l'hacienda, un nouveau système agraire voit le jour : les familles paysannes récupèrent les ressources accaparées jusque-là par l'hacienda et définissent les nouvelles modalités de leur contrôle, individuel ou collectif. Elles reprennent à leur compte l'orientation laitière sur luzernières irriguées instaurée par l'hacienda et alimentent avec le fromage qu'elles produisent un marché national des produits laitiers en expansion du fait d'une urbanisation croissante. <br />A partir de l'analyse des pratiques d'élevage – en particulier de gestion fourragère – rendue possible par le suivi mensuel de huit familles paysannes pendant un an, la thèse met en évidence l'existence d'une véritable logique laitière dans les systèmes de production andins : l'élevage laitier tel qu'il est mené est performant à bien des égards et garantit l'obtention d'un revenu à la fois régulier et sûr. De plus, il est compatible avec la mise en place d'activités non agricoles par les hommes, aujourd'hui nécessaires à la survie des populations paysannes andines.<br />La comparaison des systèmes de production laitiers andins met toutefois en évidence des écarts considérables du niveau de productivité du travail. Dans un contexte de libéralisation de l'économie, la concurrence entre les différents systèmes de production laitiers est pourtant amenée à se renforcer. En partie arbitrée par les industries laitières, la pression à la baisse qui s'exerce sur les prix risque d'affecter durement les producteurs de fromage fermier les moins compétitifs. Analysant cette fragilité économique du système agraire laitier, la thèse discute plusieurs propositions techniques et politiques susceptibles de renforcer sa durabilité.

El trabajo aquí presentado busca, por tanto, comprender el cómo fue usada, socialmente usada, la institución municipal de una villa mediana, tanto desde el punto de vista interno como desde su proyección al exterior. Para hacerlo hemos elegido los años que corrieron como bisagra entre los siglos XVI y XVII y un territorio concreto: la villa de Palomares del Campo en el partido de Huete (Cuenca). El caso de Palomares encaja bien en el sistema que nos permite plantear los supuestos sobre la significación centralizadora de la Monarquía en estos años. Para comprender el marco local es fundamental tener en cuenta las relaciones entre el concejo y la Monarquía y los efectos que los designios de ésta pudieron tener sobre aquél. / The work here presented search, therefore, since there was used, socially secondhand the municipal institution of a medium villa, both from the internal point of view and from the project to do it we have chosen the years that ran as hinge between the XVIth and XVIIth century and a concrete territory the villa of Dovecots of the field in Huete's (Cuenca) .El case of Dovecots fits well in the system that allows us to raise the suppositions on the meaning centralizadora of the Monarchy in these years. To understand the local frame is fundamental bear the relations in mind betweenthe council and the Monarchy and the effects that the plans of this one could have on that one

Aquesta tesi utilitza l'anàlisi econòmica per a estudiar les hisendes locals, especialment els aspectes relacionats amb la provisió i finançament dels béns i serveis públics locals. Les hisendes locals, tant a Catalunya com a la resta d'Espanya, pateixen diversos problemes. Dos són especialment rellevants per a aquesta tesi. El primer és la reduïda dimensió dels municipis, l'altre la seva insuficient dotació financera. A la tesi es tracten aquestes dues qüestions en cinc capítols. Primer s'introdueix la problemàtica, exposant-ne els antecedents, la situació actual i la metodologia per al seu anàlisi. A continuació s'aborda la relació entre la grandària dels municipis i la seva capacitat per a proveir béns i serveis públics. De manera recurrent es produeixen debats sobre els problemes que pateixen els municipis petits. El problema més evident d'aquests municipis és el dèficit de serveis públics. Es sol argumentar que els municipis petits pateixen aquests dèficits en la provisió de serveis públics a causa de la manca d'un nombre crític d'habitants. Normalment es presenta la consolidació municipal com a solució a aquest problema. En aquest treball analitzem les diferents vessants de la qüestió dels dèficits de serveis municipals.Es continua analitzant com influeix sobre el sector privat la incapacitat per part dels municipis de prestar la quantitat i/o qualitat correcta de béns i serveis públics. Sembla clar que l'atractiu d'un hotel per als seus clients depèn tant dels serveis que ofereix com de l'entorn en què es troba. Com s'ha dit sovint "un hotel de quatre estrelles necessita un entorn de quatre estrelles". Aquests atributs que configuren l'entorn són complementaris a l'oferta privada dels serveis hotelers i són essencials a l'hora de definir les opcions de comercialització, ja que sembla raonable que diferències en les dotacions de serveis públics, capital natural i imatge de la localitat generaran diferències en els preus d'hotels que altrament són idèntics. A la següent etapa s'estudia la situació financera a la qual s'enfronten els municipis a l'hora de proveir els béns i serveis públics, especialment en el cas de les localitats amb forta implantació de l'activitat turística. L'objectiu d'aquest estudi és doble. Primer, realitzar una anàlisi i un diagnòstic del finançament als municipis turístics i, segon, discutir diferents vies de millora. En una primera part s'exposa el marc que cal tenir en compte a l'hora de considerar les qüestions de provisió de serveis públics i els consegüents aspectes pressupostaris. Després es presenta un model estilitzat de provisió de béns públics i d'estructura pressupostària que explicita, amb la intenció de portar a terme l'anàlisi economètrica, les interrelacions rellevants entre provisió de serveis públics, ingressos fiscals i despeses. Tot seguit es presenten les dades que han de servir per a una anàlisi empírica que té dues vessants. Primer, estudiar si realment els municipis amb un fort pes de l'activitat turística presenten diferències en l'àmbit pressupostari i, segon, concretar quantificar en què consisteixen i de què depenen les diferències. El sisè apartat tracta la complementarietat entre béns i serveis públics des d'un marc normatiu, posant de manifest els aspectes que ha de tenir en compte un municipi turístic en les qüestions de provisió i finançament dels béns públics i que fan que tingui un comportament diferent d'un municipi no turístic. El penúltim apartat del treball inclou la discussió i l'avaluació d'algunes propostes correctores dels problemes detectats a l'anàlisi estadística i economètrica. El treball conclou amb un resum de les principals conclusions.La tesi conclou amb una discussió dels resultats obtinguts. / This thesis employs economic analysis to study local public finance, especially the aspects related to the provision and financing of local public goods.The second chapter analyses the deficit in the provision of public services in small municipalities. I begin with a theoretical setting where there are several municipalities each inhabited by a representative individual who must choose the quantity of public services given their prices. I develop an empirical analysis which focuses in testing our model and quantify the effects. With these results I question the common reasoning that, in order to suppress the deficit in the provision of services, municipality consolidation is unavoidable.The third chapter identifies and isolates the attributes which explain the variability of hotel supply prices. I proceed in two steps. First, I develop a "traditional" model of hedonic prices in a competitive market. Second, the paper builds a model of hotel price setting to estimate supply and demand functions. The main results are, first, to quantify the importance the effect of the tourism town in hotel prices and, second, to have the implicit prices for different hotel attributes.The fourth chapter deals with the claim that municipalities in tourism regions suffer from an endemic financial disequilibrium: quite high expenses (related with a de facto population which exceeds by far the de iure population) and inadequate revenues, which often depend on the de iure population. This might result either in higher deficit and borrowing figures or in lower provision of public goods. The latter would be particularly worrying for the quality of the tourism product, given the local government's essential role in tourism policy. This chapter models the decision of public good provision with the purpose of contrasting the existence of financial disequilibrium in tourism municipalities, as well as of explaining its origin. The evidence I present is conclusive, but not completely in favor of the thesis sustained by tourism municipalities: although it exists in general and strongly a financial deficit, the position of small tourism municipalities is quite different.The thesis ends with a summary of the main results.

My thesis examines the discourse of Mexico in the works of three twentieth-century American authors-Cormac McCarthy, Jack Kerouac, and Katherine Anne Porter-in order to analyze representations of Otherness in modernism and postmodernism. I seek to destabilize the dividing line between these periods as well as to show how representation in postmodernity has become more problematic due in large part to the proliferation of consumer culture. Though the Mexico that McCarthy employs in Blood Meridian and the Border Trilogy (All the Pretty Horses, The Crossing, and Cities of the Plain) escapes many stereotypes, his Mexico is merely a staging ground that he uses to examine postmodern questions of philosophy while deconstructing myths such as the Old West and Manifest Destiny and reflecting on the ramifications of World War II. Therefore, McCarthy elides Mexico by using its Otherness as a mirror that enables reflection on the Self. Kerouac too is interested in using Mexico to solve U.S. problems. In On the Road, Kerouac's fictional counterpart, Sal Paradise, searches for the authenticity missing from middle-class American life by ultimately turning to the "authentic" Mexico. Though he is able to distinguish between simulations and reality in his own cultural context, once south of the border Sal misrecognizes what is a hypperreal Mexico for supreme authenticity. By contrast, when Katherine Anne Porter crosses the border, she is quick to identify corruption and revolutionary failure in Mexico. When pieces such as "Xochimilco" and "María Concepción" are placed alongside that of the work of Diego Rivera, a leader in the Mexican muralist movement, it becomes clear that Porter essentializes her Mexican subjects with the specific political goal in mind of furthering the revolution. Additionally, by crossing the generic lines separating fiction and non-fiction, Porter approximates what could be called a postmodern form of ethnography. Yet all of her representational strategies are tempered, especially in her last Mexican story, Hacienda, by an awareness that representations of Other cannot be other than flawed.