"El origen de los rangos de la jerarquía celestial" es un estudio sobre las clasificaciones y ordenaciones de los rangos del intelecto divino inspiradas en el diálogo “Parménides” de Platón. Por tanto, no se trata de una obra teológica, sino de la influencia de la dialéctica de dicho diálogo en la teología, primero pagana y después cristiana. El presente estudio se enmarcaría en la disciplina denominada noética, que estudia los desarrollos del concepto de intelecto o “noûs” en la filosofía antigua y medieval. El estudio cubre un período de aproximadamente diez siglos, que van desde las primeras concepciones del intelecto en el siglo V a.C., sobre todo de Anaxágoras, Platón y Aristóteles, hasta las últimas clasificaciones de los distintos tipos de divinidades intelectuales de la obra de los últimos filósofos neoplatónicos, sobre todo Proclo de Licia y Pseudo Dionisio Areopagita. La tesis consta de tres partes, en la primera parte se aborda la cuestión relativa al concepto de intelecto en la filosofía clásica griega, el “noûs” es un concepto que fue variando según las escuelas y corrientes filosóficas que abordaban la cuestión relativa al conocimiento. La segunda parte trata de la utilización de la dialéctica en la teología, en particular, en la determinación del papel del intelecto en el proceso de conocimiento; y en la tercera parte se aborda la utilización de la teología dialéctica para la deducción y clasificación de los rangos de la jerarquía de seres espirituales, considerados intelectos, que se encuentran entre el hombre y Dios, según la concepción del cristianismo. En general se trata de un estudio sobre la filosofía Neoplatónica de inspiración en el diálogo Parménides. El estudio se centra en la terminología dialéctica utilizada por Parménides y luego por Platón, las objeciones a la dialéctica por parte de Aristóteles, y sobre todo, en los fundamentos metafísicos de la obra de Plotino y de Proclo de Licia, y la cristianización de la teología platónica de Proclo por parte de Pseudo Dionisio Areopagita, mostrando como el cristianismo iba asimilando determinados aspectos de la filosofía especulativa de los grandes maestros de la antigüedad clásica y helenística. La tesis destaca dos notas fundamentales del concepto de noûs – intelecto su naturaleza “separada” y “celeste”. Plotino intuyó la existencia del Uno, más allá de lo inteligible y del ser, a partir de las dos primeras hipótesis del diálogo Parménides de Platón. Este diálogo es una demostración de dialéctica diaíretica, por medio de distintas hipótesis. De la primera hipótesis surge un primer “Uno” por vía de las negaciones – apóphasis. Y el segundo uno-múltiple, asociado por Plotino con el Intelecto, surgía por la vía de las afirmaciones – katáphasis – de los atributos del ser. Para el Neoplatonismo la realidad está constituida por estas dos hipóstasis y el Alma, y la ciencia que permite alcanzar el conocimiento de las dos hipóstasis superiores es la dialéctica, en forma de discurso teológico, bien katafático que permite contemplar el proceso de conocimiento tal como se da en el universo divino, bien apofático que permite saltar directamente al primer principio supra-esencial e inefable, y producir una experiencia unitiva y mística con el Sólo, que se encuentra más allá del Intelecto. La última clasificación de la Jerarquía Celestial es la de Pseudo Dionisio Areopagita, cuya obra, el Corpus Areopagiticum, sigue el esquema de la Teología Platónica de Proclo. Dionisio es un teólogo cristiano interesado en cristianizar la obra de Proclo, en particular, la Teología Platónica. Los tres rangos de la Jerarquía Celestial descritos en el Corpus guardan una estrecha relación con los tres rangos de intelectos divinos de Proclo. / "The origin of ranks in the celestial hierarchy" is a study of the classifications and ordinations of divine intellect ranges inspired in the Plato’s dialogue "Parmenides”. Therefore, it is not a theological work, but a study of the dialectics’ influence in the later theology, first pagan and then Christian. This study is included in the discipline called Noetic, which studies the development of the intellect concept - "noûs" - in ancient and medieval philosophy. The study covers a period of about ten centuries: from the first conceptions of the intellect in the V century BC, especially Anaxagoras, Plato and Aristotle, to the latest rankings of the last Neoplatonic philosophers with several kinds of intellectual gods, especially Proclus of Lycia and Pseudo Dionysius. The thesis consists of three parts. The first part deals with the concept of intellect in classical Greek philosophy, the "noûs" is a concept that has been changing with schools and philosophical currents that addressed the question of knowledge. The second part deals with the use of dialectic in theology, in particular, in determining the intellect role in the knowledge process. And the third part deals with the use of dialectical theology for the deduction and ranks hierarchy classification of spiritual beings, considered intellects that could be found between man and God, according to the Christianity conception. It is a study of Platonic philosophy, particularly Neoplatonism inspired in the dialogue "Parmenides". The study focuses on the dialectic terminology used by Parmenides and Plato, the objections to the dialectic by Aristotle, especially the metaphysical basis of Plotinus and Proclus of Lycia works, and finally the Christianization of Proclus Platonic Theology by Pseudo Dionysius, showing how Christianity was assimilating certain aspects of the classical antiquity and Hellenistic great masters speculative philosophy.

La pregunta por el origen, sentido y finalidad del Derecho nos conduce ineludiblemente hacia la búsqueda de los fundamentos naturales y neurobiológicos de la conducta humana. Las normas jurídicas (y morales) existen sólo porque el hombre, como el paradigma de las especies culturales, establece relaciones sociales. El ser humano como presupuesto, fundamento y sujeto de todo ordenamiento jurídico, político y moral está orientado hacia el reconocimiento, respeto y protección de sus derechos. La relación entre Derecho, Moral, Modelos evolucionistas y Neurociencia forma parte de una de las problemáticas más controvertidas, complejas y sugerentes de la Filosofía Política y Jurídica contemporánea. Sin lugar a dudas, la importancia de los modelos evolucionistas y neurobiológicos desborda otros conocimientos y disciplinas porque manifiesta la pregunta por el ser del hombre, hacia su esencia y su status en el reino de la naturaleza, es decir, del ser humano considerado simultáneamente como un ser biológico, cultural, psicológico y social. Una filosofía o ciencia jurídica desarrollada a partir de un enfoque naturalista permite enfrentarse, de forma real y factible, a la evidencia de que la naturaleza humana no sólo genera y limita las condiciones de posibilidad de nuestras sociedades sino que guía y pone límites al conjunto institucional y normativo que regula las relaciones sociales. Comprender mejor nuestro pasado evolutivo podría sentar las bases para un sistema viable con sentido, para un Derecho que proporcione orden y propósito a nuestras vidas en el futuro.

In today’s globalised world it is becoming increasingly common that adults need to learn new languages at any age. And while the number of foreign language adult learners keeps growing, there is still a dearth of research aiming at elucidating what individual differences explain variation in foreign language learning outcomes in students placed in schools which do not have any entry requirements. This study investigated which individual differences impact second language acquisition at two levels of proficiency out of a set of four IDs: language aptitude, L1 literacy, motivation and orientations, and age; with a special focus on language aptitude and L1 literacy. Finally, the study aimed at explaining the possible interactions amongst the four IDs under scrutiny. Two groups of adult EFL learners at two different levels of proficiency (beginners, n = 52, and upper intermediate learners, n = 88), were tested on a number of variables composing the four constructs, and on five L2 language dimensions. It has been speculated that different IDs may have different impacts at two levels of proficiency; in terms of language aptitude, it has been hypothesised that for low-proficiency students, the faster learning students will exhibit higher levels of auditory ability, while analytic ability is expected to contribute in a similar manner at beginner and advanced levels (Skehan, 1989). Concerning L1 literacy, the hypothesis is that at beginner levels L1 literacy will play a much more prominent role than for advanced learners, providing support for the threshold hypothesis (Cummins, 1979a), and the linguistic coding differences hypothesis (Sparks, 1995; Sparks&Ganschow, 1991, 1993, 1995). Findings did not confirm a differential impact of language aptitude in L2 learning at two levels of proficiency when looking at a global language aptitude score; however, when looking at language aptitude components, results confirmed the hypothesised prominent role of auditory ability for beginners and a role for analytic ability at the two proficiency levels, although the impact of the latter was larger in the upper intermediate learners’ group. For L1 literacy, the hypothesis that L1 literacy would play a key role for beginners and not for upper intermediate learners was confirmed. This is consistent with the main tenet of the linguistic coding differences hypothesis that L1 skills serve as the foundation for L2 learning, as well as for the purported existence of a threshold of L1 literacy which learners need to attain for cross-linguistic transfer to occur. Results for motivation and orientations were also different for the two proficiency groups: while professional orientations explained variance in the beginner group, in the upper intermediate learners’ group motivation was the variable that correlated with L2 learning. Finally, age at testing was the variable exerting the largest impact on L2 development in the beginner group, while it did not have any impact on the upper intermediate learner group. However, when L2 development scores where disaggregated in five L2 dimensions, findings were asymmetric: while age at testing impacted four out of five dimensions for beginners, there was only one skill which was strongly impacted in the upper intermediate learner group: L2 listening. The study also investigated the interactions amongst variables by applying multiple regression analysis and PLS modelling. In the model obtained for beginners, only three variables were predictive: academic development, L1 literacy, and age at testing. Conversely, the predictive variables in the model for upper intermediate learners were motivation, language aptitude, and reading habits. As a conclusion, findings suggested that different IDs impact L2 learning differently at two levels of proficiency for this participant sample. In addition, the study provided insights as to which were the language aptitude components having an influence at each stage, and what L2 language dimensions were impacted by language aptitude and L1 literacy. Finally, and to the best of the author’s knowledge, this is the first study in second language acquisition to use PLS-SEM to explore complex relationships amongst latent constructs. / En el món globalitzat que ens envolta és cada cop més comú que els adults hagin d’aprendre idiomes a qualsevol edat. Aquest estudi investiga quines són les diferències individuals que tenen impacte en l’adquisició de segones llengües en dos nivells de llengua estrangera, d’un conjunt de quatre diferències individuals: aptitud lingüística, nivell de primera llengua, motivació i orientacions, i edat; a més de les interaccions entre elles. Els participants són dos grups d’estudiants adults d’anglès com a llengua estrangera en dos nivells (nivell inicial, n = 52; nivell intermedi-alt, n = 88). Pel que fa a aptitud lingüística, la hipòtesi planteja que, en nivells inicials, els alumnes que progressen més ràpidament són aquells que tenen un nivell més alt d’aptitud auditiva, mentre que la capacitat analítica és igual d’important a tots els nivells. Respecte al nivell de primera llengua, la hipòtesi suggereix que pot tenir un paper fonamental en els nivells inicials. Els resultats no confirmen que hi hagi un impacte diferent de l’aptitud lingüística global segons el nivell de llengua estrangera. En canvi, si es miren els components, els resultats confirmen el paper primordial que té l’aptitud auditiva per als principiants, i també que la capacitat analítica és important per ambdós nivells. Pel que fa al nivell de primera llengua, els resultats confirmen la hipòtesi que té un paper clau per als principiants. Els resultats per motivació i orientacions també varien en funció del nivell de segona llengua: en el nivell inicial, la orientació professional explica la major part de les diferències; en canvi, en el nivell intermedi-alt la variable més important és la motivació. Finalment, el factor edat en el moment de prendre els tests és la variable més predictiva en el grup inicial. En canvi, no juga cap paper en el nivell intermedi-alt. Tot i així, quan els resultats de desenvolupament de la segona llengua es categoritzen per dimensió lingüística, els patrons són asimètrics: l’edat té efecte en quatre de les cinc dimensions lingüístiques en el grup inicial, mentre en el grup de nivell intermedi-alt només una dimensió mostra els efectes de l’edat: la comprensió oral. Pel que fa a interaccions, en el model PLS del grup inicial, només tres variables tenen valor predictiu: desenvolupament acadèmic, nivell de primera llengua, i edat. En canvi, les variables predictives del model generat pel grup intermedi-alt són motivació, aptitud lingüística, i hàbits de lectura.

L’objectiu d’aquesta recerca és definir i avaluar el programa “Vellesa, Activitat Física i Dependència” (VAFiD) adreçat a persones grans que es troben en situació de dependència que viuen en residències o bé en altres centres d’atenció. Diversitat d’estudis previs han destacat la importància de l’activitat física, també en edats molt avançades, per la seva contribució a la millora d’aspectes relacionats amb la salut i amb la qualitat de vida. Els objectius específics de la recerca són: determinar quines característiques ha de tenir un programa d’activitat física adreçat a persones grans en situació de dependència i quina relació s’estableix entre el procés de treball i els beneficis que n’obtenen. Més específicament, es proposa comprovar fins quin punt participar en el programa contribueix a: la participació activa, la satisfacció personal, la prevenció i la salut, la competència funcional i la competència social dels participants. Per respondre a aquestes qüestions s’ha definit detalladament el programa i s’ha avaluat prenent com a referència l’avaluació responent de Stake, combinant mètodes qualitatius i quantitatius. El programa s’ha sotmès a un judici d’experts i s’ha implementat en un grup de persones grans d’una residència i centre de dia, des del maig de 2010 al setembre de 2011. L’avaluació comprèn dues dimensions d’anàlisi: la sessió i la persona gran. S’ha fet a partir d’un instrument construït ad hoc per a l’observació sistemàtica de les sessions filmades durant la implementació i d’instruments diversos que s’han complementat entre ells. Els resultats d’aquesta recerca ens indiquen que el programa és coherent i que contribueix a la participació activa de les persones grans; que n’estan satisfetes; que l’entenen com una font de salut i benestar; que no els aporta gaires millores funcionals (predomina la davallada per sobre del manteniment i/o la millora); que la competència social està mediatitzada pel procés de treball i que els propis participants situen la seva percepció de millores en els aspectes físics, els emocionals i els relacionals, però amb poca intensitat. Aquests resultats ens suggereixen que el VAFiD és un programa de qualitat per implementar en grups de persones grans en situació de dependència. / El objetivo de esta investigación es definir y evaluar el programa “Vejez, Actividad Física y Dependencia” (VAFiD) para personas mayores en situación de dependencia que viven en residencias u otros centros de atención. Diversos estudios previos han destacado la importancia de la actividad física, también en edades muy avanzadas, por su contribución a la mejora de aspectos relacionados con la salud y la calidad de vida. Los objetivos específicos de esta investigación son: establecer que características debe tener un programa de actividad física para personas mayores en situación de dependencia y qué relación existe entre el proceso de trabajo y los beneficios que obtienen con la participación en él. Más concretamente, se propone comprobar hasta qué punto, participar en el programa contribuye a: la participación activa, la satisfacción personal, la prevención y salud, la competencia funcional y la competencia social de los participantes. Para responder a estas cuestiones se ha definido detalladamente el programa y se ha evaluado utilizando como referencia la evaluación respondiente de Stake y combinando métodos cualitativos y cuantitativos. El programa se ha sometido a un juicio de expertos y se ha implementado en un grupo de personas mayores de una residencia y un centro de día, desde mayo de 2010 a septiembre de 2011. La evaluación tiene dos dimensiones de análisis: sesión y persona mayor. Se ha realizado a partir de un instrumento construido ad hoc para la observación sistemática de las sesiones filmadas durante la implementación y de instrumentos diversos que se han complementado entre ellos. Los resultados de esta investigación nos indican que el programa es coherente y que contribuye a la participación activa de las personas mayores; que éstas están satisfechas con el programa; que lo comprenden como una fuente de salud y bienestar; que no les aporta muchas mejoras funcionales, predominan el declive por encima de la mejoría; que la competencia funcional está mediatizada por el proceso de trabajo y que los propios participantes situan su percepción de mejora de los aspectos físicos, emocionales y relacionales, pero con poca intensidad. Estos resultados nos sugieren que el VAFiD es un programa de calidad para implementar en grupos de personas mayores en situación de dependencia. / The objective of the research is to define and assess the program “Aging, Physical Activity and Dependence “ (VAFiD in catalan acronyms) addressed to dependent elderly who live in nursing homes or use other geriatric services. Several previous studies have emphasized the importance of the physical activity even in very advanced ages, for its contribution to improve health and quality of life matters. The specific objectives of this research are: to establish what features should have a physical activity program aimed at elderly dependent, identify the relationship between the working process and the benefits obtained, and check how participating in the VAFiD program contributes to an active participation, personal satisfaction, prevention and health, functional competence and social competence of the participants . To answer these questions the program has been carefully defined and has been assessed taking as reference of responsive evaluation from Stake and by combining quantitative and qualitative methods. The program has been underwent to a judgment of an expert committee and has been implemented in a group of elderly dependent living in a nursing home or attending a geriatric day care center from May 2010 to September 2011. The assessment includes two dimensions of analysis, session (séance) and old person. It has been carried out by using an ad hoc assessment instrument created in order to make a systematic observation of video-recorded working sessions, and several instruments that complemented each other. The main results of this research shows that the VADiF Program is consistent and contributes to the active participation of elderly dependent, satisfies them and is understood as a source of health and wellness. At the same time, the program doesn´t provide significant functional improvements because functional decline is most powerful. The social competence is influenced by the working process, and the participants refer self-perception of improvements in physical, emotional and relational matters, but in low intensity. Taking these results into account we consider that VADiF is a quality program to implement in groups of elderly dependent.

El significatiu nombre d’alumnes que tenen un baix rendiment acadèmic amb el conseqüent fracàs escolar, i la reflexió sobre la pròpia pràctica professional, porta inexcusablement a qüestionar-nos, com a docents, quina és la manera com ensenyem, quina és l’estructura d’ensenyament aprenentatge present al nostre centre, a la nostra aula, i si una estructura d’ensenyament aprenentatge diferent és possible i possiblement més eficaç que la que utilitzem. Per aquest motiu, la present tesi doctoral analitza les característiques d’una estructura cooperativa de l’ensenyament aprenentatge, i com la utilització de l’aprenentatge cooperatiu en el marc d’una escola inclusiva per a tots, pot condicionar les expectatives docents, les expectatives grupals i la motivació dels alumnes per a l’assoliment de l’èxit. Amb la present investigació hem volgut estudiar si la incidència d’una estructura d’aprenentatge cooperativa va acompanyada d’un canvi en les expectatives mútues que els estudiants tenen dels seus companys d’equip, i si aquest canvi en les expectatives mútues incideix en la motivació dels alumnes per assolir l’èxit. / The significative number of students who have low academic performance, together with their consequent academic failure and the reflection on one’s own practice, lead us inexcusably to ask ourselves, as teachers, about the way we are teaching, which is the teaching-learning structure in our school and in our classes at the moment, as well as if a different teaching-learning structure could be possible and probably more effective than the one we are using nowadays. So that, this thesis analyses which are the characteristics of a collaborative teaching-learning situation, and how the use of a teamwork structure in the frame of an inclusive school for everybody, can influence the expectations of teachers, the group expectations as well as the group motivation to success.With this research we wanted to study wether the effect of cooperative learning structure is accompanied by a change in the mutual expectations that students have in their teammates, and if this change in the mutual expectations affects students’ motivation to succeed.

Esta tesis ha sido desarrollada a modo de compendio de publicaciones las cuales presentan el proceso y los resultados de esta investigación, así como las líneas de investigación futuras. Los artículos han sido publicados entre 2012 y 2014 en formato de artículos en revistas científicas internacionales, en castellano y en inglés, y como capítulo de un libro. El objeto de investigación de esta tesis son los Repositorios de Recursos Educativos Abiertos (RREA), los cuales son definidos por McGreal (2011) como bases de datos digitales que albergan contenido de aprendizaje, aplicaciones y herramientas, tales como vídeos, grabaciones de audio, aplicaciones multimedia y herramientas de redes sociales, ya que a través de estos repositorios los REA se vuelven accesibles a estudiantes y docentes. Esta tesis se sitúa en el contexto de una discusión académica relevante para el área de educación superior contemporánea y la comunidad educacional en general, así el objetivo central de este estudio es proponer un marco que permita medir y asegurar la calidad de los repositorios de REA mediante la obtención indicadores teóricos de calidad en los repositorios REA (revisión de la literatura), para comprobar si los RREA cumplen o no con las recomendaciones sobre gestión de calidad, además de conocer cómo los docentes universitarios seleccionan y utilizan estos recursos para describir las características más relevantes con las que los RREA deberían contar para asegurar su correcta implementación. Sin embargo, para promover y apoyar el desarrollo de RREA, es necesario determinar criterios de control de calidad basados en las necesidades de toda la comunidad académica para mejorar el acceso a la educación a nivel global. Por lo que para este estudio la metodología de investigación es utilizada es mixta, utilizando técnicas de tipo cualitativas y cuantitativas. La primera etapa de la investigación consistió en una revisión de la literatura publicada entre 1996 y 2013. Con el fin de identificar la literatura más relevante para este estudio se analizaron 122 artículos de revistas científicas, artículos de conferencias y libros, dentro de los cuales se detectaron 10 indicadores de calidad para el diseño de RREA. En la segunda etapa de este estudio se analizaron 450 iniciativas de REA y 600 repositorios de diferentes tipos de contenidos abiertos. El análisis de estas iniciativas y repositorios abiertos permitió obtener un grupo de 80 repositorios que contenían exclusivamente. Los repositorios fueron contrastados con los 10 indicadores de calidad obtenidos de la revisión de la literatura con el fin de comprobar si estos repositorios cumplen o no con las recomendaciones de la literatura. La tercera etapa consistió en la aplicación de una encuesta a 217 docentes universitarios de 35 países a los cuales se les consultó cómo y cuánto utilizaban distintos tipos de Tecnologías de la Información y Comunicación (TICs), redes sociales, y RREA. Además se les consultó cuales consideraban que eran las ventajas y barreras del uso de REA y RREA y cómo evalúan la calidad en los RREA. Finalmente, en la última etapa se ha entrevistado a un grupo de 20 expertos mundiales en la temática de REA. Mediante un cuestionario online, se les consultó cuáles son los elementos que podrían sostener la correcta implementación de repositorios de REA. / This dissertation is composed by a set of articles that present the process and results of the research and its future research lines. The papers were published between 2012 and 2014. The research object are the repositories of open educational resources (ROER), which are defined by McGreal (2011) as databases of learning content such as videos, audio recordings and multimedia applications that made teaching materials accessible to students and teachers. This dissertation is centred in the context of an academic discussion relevant for higher education and to the academic community in general, its main objective is to propose a framework for quality assurance for the development of ROER by obtaining theoretical quality indicators from the review of the literature and contrasting those indicators with current ROER. Also, this study evaluates how academics select and use OER with the aim to describe a model for a successful implementation of ROER. The research methodology includes quantitative and qualitative techniques. The first stage of this research was to review the literature to obtain from it a set of quality indicators for the development, design and implementation of ROER. From this review 10 quality indicators were obtain, which were contrasted on the second stage within 80 ROER worldwide to analyse if these comply with the recommendations of the literature. The third stage was the application of a survey to 217 academics from 35 countries that were asked how and when they use technologies, social networks and OER in their academic practice and also, which were the advantages and barriers of the use of ROER. Finally, in the last stage, a group of 20 worldwide experts in OER were interviewed with the aim to identify the quality criteria for the development of ROER according to their views and experience.

Actualment la tecnologia digital ha esdevingut una dimensió de la realitat gairebé indestriable de la realitat física. La xarxa és l’àmbit on té lloc el conjunt de l’activitat humana en les societats anomenades desenvolupades com el nostre entorn. Tot i tothom –persones, continguts, objectes, eines, dispositius, espais i accions– es troba interconnectat en un entorn sociotecnològic complex on el coneixement i el conjunt d’àmbits d’activitat humana han estat transformats en tan sols dues dècades. Per a desenvolupar la seva activitat amb normalitat en aquest marc, les persones utilitzen la xarxa i la tecnologia digital de forma habitual en la seva vida diària, en tots els àmbits que la composen. Aquest fet genera necessàriament uns determinats hàbits, coneixements i domini de la tecnologia a nivell informal que pot ser utilitzat per a ser aplicat en diverses situacions d’aprenentatge. Mitjançant la realització d’entrevistes obertes i l’aplicació d’una enquesta, en aquesta tesi s’analitza l’ús de la tecnologia digital que té lloc a la vida diària, relacionant-lo amb la seva aplicació en un context d’aprenentatge formal, des del punt de vista de les persones. Més concretament, s’aprofundeix en el coneixement del seu univers digital –que inclou diverses dimensions i àmbits d’activitat com el professional, el personal, el social, el de gestió del coneixement, el d’aprenentatge, etc.–, en els usos que fan de la tecnologia, en la percepció que tenen sobre la seva capacitació i, especialment, en la utilitat que atribueixen a aquests diferents usos per a la seva activitat formativa a la universitat. D’acord amb aquesta finalitat, el present estudi està contextualitzat per un marc conceptual focalitzat en la naturalesa de l’aprenentatge a la xarxa en tant que fenomen, tractant aspectes considerats rellevants com el coneixement connectiu, els entorns personals d’aprenentatge (PLE) o la perspectiva ecològica, juntament amb una anàlisi sobre les tendències educatives del segle XXI lligades a l’aplicació de la tecnologia digital per aprendre, així com també amb el concepte de competència digital. D’altra banda, en la mateixa línia que altres estudis similars realitzats ens els darrers anys, la present investigació se situa dins una perspectiva complexa sobre la qüestió de l’aplicació de la tecnologia digital utilitzada en la vida diària sobre l’activitat d’aprenentatge, atribuint les seves característiques a múltiples factors. En aquest sentit, es mostra crítica respecte els posicionaments que defensen el factor generacional –segons el qual s’atribueixen a les generacions nascudes amb la tecnologia digital un comportament i una capacitació diferents respecte a les generacions anteriors–, proposant noves interpretacions i línies de treball futures. / Currently digital technology has become a dimension of reality almost inseparable from the physical reality. Network is the area where the whole of human activity takes place in the called developed societies as our environment. Everything and everybody –contents, objects, tools, devices, spaces and actions– is interconnected in a complex socio-technological environment where knowledge and the set of areas of human activity have been transformed in just two decades. In this context, to sustain their activity as usual, people use Internet and digital technology regularly in their daily life, in all areas within it. This necessarily generates certain habits, knowledge and mastery of technology at an informal level that can be used for application in several learning situations. By means of open interviews and one survey, in this thesis the use of digital technology that takes place in everyday life, relating to its application in a formal learning context is analyzed from the point of view of the people involved. More specifically, it goes in depth in their digital universe –which includes several dimensions and areas of activity such as professional, personal, social, management of knowledge, learning, etc.– in their technology uses, in their perception about their skills, and especially in the utility attributed by them to these different uses for developing training activity at the university. According to this purpose, the present study is contextualized by a conceptual framework focusing on the nature of learning in the network as a phenomenon, dealing with aspects considered relevant as connective knowledge, personal learning environments (PLE) or the ecological perspective, together with an analysis of the 21st Century educational trends related to the application of digital technology to learn, as well as with the concept of digital competence. Moreover, in line with other similar studies conducted in recent years, this research is into a complex perspective on the question of the application of digital technology used in daily life for learning activity, attributing their characteristics to multiple factors. In this sense, it shows critical of the positions that defend the generational factor –according to which, the generations born with digital technology present different skills and behavior regarding the previous ones–, proposing new interpretations and lines of future work.

The present dissertation was inspired by the increasing interest in task sequencing in L2 syllabus design, on the one hand, and the lack of empirical studies, on the other hand, where task sequencing and its effects on L2 development would be theoretically wellgrounded and empirically researched. Moreover, no research has been carried out to investigate the mediating role of working memory capacity (WMC) in L2 development along task sequencing. These considerations became fundamental in the design of the present research. The study has been created based on Robinson’s Cognition Hypothesis (2001a, 2001b, 2003, 2005, 2007b), the SAARC model (2010) and its predictions regarding the effects of task sequencing on L2 acquisition (Robinson, 2005, 2007a, 2010). As for the construct of working memory capacity, Baddeley’s model was adopted for the present work (Baddeley & Hitch, 1974; Baddeley, 2000, 2003). Three pilots preceded the main study, where the operationalization of task complexity was empirically determined, along with the list of target items for L2 students employed in the main part. The experimental design consisted of a pretest, an immediate posttest and a delayed posttest which included a descriptive task and a two-part vocabulary test as two control tasks, as well as a treatment session consisting of input and a series of three tasks manipulated along the +/- spatial reasoning demands. Out of 91 participants who originally participated in the data collection 61 were finally selected to be included in the statistical analyses of the data. All the participants were learners of English as an L2. They represented 4 groups of students: two laboratory groups (English Philology, University of Barcelona) and two classroom groups (School of Modern Languages, University of Barcelona). Participants from each context (laboratory and classroom) underwent two different treatments: a) a task sequence from cognitively simple to cognitively complex along spatial reasoning dimension involved in the task and b) a randomized sequence. Working memory capacity was measured by means of the automated operation span test (Unsworth et al., 2005). The control tests were administered before treatment, immediately after treatment and two weeks after treatment. The results showed that task sequencing (from simple to complex) played a beneficial role in input retention in the case of both the laboratory group and the classroom group. Furthermore, it was found that WMC moderated L2 development independently from task sequencing, but most interestingly WMC was very influential in the results obtained by the target laboratory group that performed treatment with the tasks sequenced from simple to complex. The results are discussed in light of the Robinson’s Cognition Hypothesis (2001a, 2001b, 2003, 2005, 2007b) and the SAARC model of task sequencing (2005, 2007a, 2010, as well as with reference to models of working memory capacity (Baddeley & Hitch, 1974; Baddeley, 2000, 2003) and to some previous studies in applied linguistics on L2 development and WMC and in cognitive psychology on the acquisition of spatial relations. / Aquesta dissertació ha estat motivada per l'interès creixent en la seqüenciació de tasques en el disseny curricular de la L2, per una banda, i la manca d'estudis empírics, d'altra banda, on la seqüenciació de tasques i els seus efectes en el desenvolupament de la L2 seria basat en la teoria i investigat empíricament. D'altra banda, no hi ha hagut investigació dut a terme per veure quina és la funció mediadora de capacitat de memòria operativa en el desenvolupament de la L2 a través de la seqüenciació de tasques. Tot això va ser fonamental en el disseny d’aquesta tesi. L'estudi s'ha creat sobre la base de la Hipòtesi Cognitiva de Robinson (2001a, 2001b, 2003, 2005, 2007b), el model SAARC (2010) i les seves prediccions sobre els efectes de la seqüenciació de tasques en l'adquisició de la L2 (Robinson, 2005, 2007a, 2010). Pel que fa a la construcció de capacitat de memòria operativa, model de Baddeley va ser utilitzat pel aquest treball (Baddeley & Hitch, 1974; Baddeley, 2000, 2003). Els tres pilots van precedir l'estudi principal, on la operacionalització de complexitat de tasques va ser empíricament determinada, juntament amb la llista d’expressions d’espai utilitzats en l'experiment principal. El disseny experimental va constar de pretest, de posttest immediat i de posttest aplaçat que incloïa dues tasques de control: una tasca descriptiva i una tasca de vocabulari de dues parts. La sessió de tractament consistia en input i una sèrie de tres tasques manipulades a través de + /- raonaments espacials. Dels 91 participants, qui originalment va participar en la recollida de dades, 61 van ser finalment seleccionats per ser inclosos en l'anàlisi estadística de les dades. Tots els participants eren estudiants d'anglès com a L2. Representaven 4 grups d'alumnes: dos grups de laboratori (Universitat de Barcelona, Filologia Anglesa) i dos grups d’aula (Universitat de Barcelona, Escola d'Idiomes Moderns). Participants de cada context (aula i laboratori) van tenir dos tractaments diferents: a) una seqüència de tasques de cognitivament simple a cognitivament complexa a través de +/- raonaments espacials implicats en la tasca i b) una seqüència barrejada. La capacitat de memòria operativa es va mesurar mitjançant la versió automatitzada de reading span (Unsworth et al., 2005). Les proves de control es van administrar abans de tractament, immediatament després del tractament i dues setmanes després del tractament. Els resultats van mostrar que la seqüenciació de tasques (de cognitivament simple a cognitivament complexa) va jugar un paper beneficiós en la retenció d’input en cas del grup de laboratori com a en cas del grup d’aula. A més a més, es va trobar que la memòria operativa modera desenvolupament de la L2 independent de la seqüenciació de tasques, però més curiosament la memòria operativa ha sigut molt present en els resultats obtinguts pel grup de laboratori, que va realitzar el tractament amb les tasques seqüenciades de simple a complexa. Els resultats són posats en relació a la Hipòtesi Cognitiva de Robinson (2001a, 2001b, 2003, 2005, 2007b) i el model de SAARC de seqüenciació de tasques (2005, 2007a, 2010), així com pel que fa a models de capacitat de memòria operativa (Baddeley & Hitch, 1974; Baddeley, 2000, 2003;) i a alguns estudis previs en lingüística aplicada sobre el desenvolupament de la L2 i WMC i en psicologia cognitiva sobre l'adquisició de les relacions espacials.

La Universidad de Barcelona se encuentra realizando profundas transformaciones relacionadas con la reestructuración en la organización educativa de sus enseñanzas, a través del Proceso de Bolonia, adecuando la formación universitaria a los requerimientos de la Unión Europea, especialmente en el fomento a la empleabilidad y la construcción de ciudadanía. Estos cambios sitúan en el centro del proceso al estudiante como sujeto de aprendizaje, incorporando competencias deseables y resultados de aprendizaje, a través de estrategias autónomas, reflexivas, cuya significación requiere que las prácticas educativas modelen la realidad social como fomento al desarrollo integral. Atribuciones que, inicialmente, la sociedad realiza a la universidad como agente de socialización y formador de profesionales. La presente tesis doctoral estudia las formas de implementación y desarrollo del aprendizaje por competencias transversales, aprehendiendo el fenómeno desde las experiencias, así como las trayectorias de los estudiantes, respecto a la adquisición de las competencias transversales y su transferibilidad futura. Para realizar lo anterior, se estudian las representaciones significativas de aprendizaje que construyen lo estudiantes, identificando campos de significación social en un espacio social simbólico relacional. Lo anterior, articula diversas categorías de análisis, las cuales articuladas a través de dispositivos especiales, nos invitan a considerar el aprendizaje por competencias transversales como una combinación de atributos relacionales de un alto valor simbólico y pedagógico. Las tipificaciones identificadas desde la evidencia empírica, nos hablan de la relación heurística entre las dimensiones normativas, educativas, propias del ámbito pedagógico; y las dimensiones cambio social y acción social, propias del ámbito social; como un dominio que constituye el marco de referencia del aprendizaje por competencias transversales. Esta doble intencionalidad sitúa la investigación en una constante dialéctica entre la racionalidad pedagógica y de la teoría social, con la realidad empírica; toda vez que el problema de investigación, se encuentra incorporado desde la visión de los lineamientos estratégicos de convergencia europea que se incorporan a través del Proceso de Bolonia, así como la construcción del Espacio Europeo de Educación Superior. Ámbitos que en su análisis han requerido en términos científicos conocer el tipo de representaciones significativas de aprendizaje que los estudiantes construyen en su trayectoria educativa. Los objetivos generales de esta investigación, dicen relación con: investigar los requerimientos de la sociedad, con relación a las competencias transversales; analizar el aprendizaje por competencias transversales en la práctica educativa; relacionar las representaciones significativas que construyen los estudiantes con la adquisición de las competencias transversales; y finalmente, integrar en campos de significación social las representaciones construidas y su vínculo de transferibilidad en empleabilidad, así como en ciudadanía. El ámbito de la racionalidad teórica está elaborado por los cambios adscritos a la sociedad del conocimiento y la información, sus vínculos con lo educativo, así como en la constitución del individuo en la modernidad tardía. De igual modo, el rol en el modelo de desarrollo de la misión de la universidad, con relación a sus quehacer en la formación de saberes culturales y profesionales. Se hace énfasis en la construcción de ciudadanía como apelativo ético de integridad intelectual, y en el énfasis a la formación de profesionales acordes a los cambios en los procesos de los procesos organizacionales del trabajo. La apuesta de interpretación del conocimiento científico, otorga a la construcción de sentido, a los sistemas de tipificaciones, así como a la constitución de hábitos relacionales, un espacio central en el análisis desde la sociología de la educación. Aspectos, que denotan la orientación cualitativa de base fenomenológica y hermenéutica, que acompaña las bases de acercamientos a la realidad, toda vez que se ha requerido provocar la ruptura epistemológica con el saber cotidiano. La metodología cualitativa y sus instrumentos de apoyo, han sido la base de acercamiento al fenómeno de estudio, el aprendizaje por competencias, el cual ha requerido una especificación que lo aleje de su polisemia actual. / The University of Barcelona is making profound transformations related to the restructuring of the educational organization of their teachings, through the Bologna Process. This, in order to adapt university education to the guidelines of European convergence, based on the changes, dynamics and requirements of society in the twenty-first century; especially in regard to the construction of citizenship and promoting of employability. This doctoral thesis reveals from a heuristic and critical positioning, key trends, good practices and contradictions in the implementation of the model by generic skills, from the perspective of meaningful representations that underdegree student builds in their trajectory. As core attributes in this research are identified the link between society and the university as well as the epistemological break with the pedagogical tradition. The conceptual intentionality linked to the object of study as well as the mode of approach and interpretative analysis of empirical reality, constitute relevant outcomes in relation to rectification of the theory, to the dis / uses of relational disposition in the social fields, as well as the main complexities in the implementation of the approach of learning by generic skills. Understand that understands, is to assume and to demonstrate the false appearances of verisimilitude.

Rivers play a key role in the global biogeochemical functioning, as they link the biogeochemical cycles of the terrestrial and oceanic systems. In the framework of the carbon cycle, streams and rivers receive dissolved organic matter (DOM) from a variety of sources which is subsequently transported downstream and delivered to the oceans. However, there is increasing evidence that this step involves not only a relocation of DOM from the land to the seas, but also an important in-stream processing which modifies its quality and properties and, to some extent, outgas it to the atmosphere as CO2. However, up to now it has not been assessed how these modifications occur along a longitudinal perspective and, most importantly, the role that hydrology plays in such downstream patterns of DOM processing. This thesis explores the transport and reactivity of DOM along a Mediterranean river (la Tordera) under a variety of hydrological conditions ranging from flash floods to summer droughts. First, the composition of DOM was determined using 3D fluorescence spectroscopy (emission-excitation matrices) and a novel chemometric approach based on a self-organising maps analysis coupled with a correlation analysis. This step allowed discerning the presence of four DOM moieties: a tyrosine-like, a tryptophan-like, and two humic-like fluorescence components. Next, longitudinal patterns of these components are presented for a range of hydrological conditions. Along the main stem, the river exhibited three reaches with a differentiated DOM character: in the headwaters DOM had an eminent humic-like character derived from the drainage of the surrounding terrestrial catchment (high HIX); in the middle reaches (from Sant Celoni to Fogars de la Selva) there was a predominance of the protein-like component C2 reflecting the effect of direct anthropogenic water inputs (concomitant high nutrient concentrations); and the lowest part of the river was dominated by the protein-like component C1 and high FI, suggesting a predominance of microbially-derived DOM. Hydrology appeared to act as a modulator of such longitudinal patterns: during drought, the spatial heterogeneity of DOM character was maximised, whereas during flood conditions there was an homogenisation over the longitudinal dimension, consisting in a highly aromatic humic-like character. By means of an End-Member Mixing Analysis (EMMA) approach it was observed that in-stream reactive processes were likely to be driving DOM quality, especially during non-flood conditions and at the middle and lower reaches of La Tordera. Following such evidences, the relevance of in-stream transformations over transport and physical mixing were explicitly quantified by performing a mass balance approach at thirteen consecutive downstream segments. Results of the mass balance study showed that flood events, despite their brevity in time, had the capacity to export the largest amounts of DOM, although having undergone little in-stream processing. During baseflow conditions, which have been estimated to occur annually about half of the days, there were moderate efficiencies of bulk DOM retention; however, individual fluorescence components had important in-stream generations, especially the protein-like moieties C1 and C2. In space, this processing occurred in the final segments of the river, hence exhibiting a shift from a conservative to a reactive behaviour. Finally, during drought conditions the river had the highest capacity of DOM retention and exported the least amounts of DOM. In space, retention efficiencies were homogeneous along the mainstem, except for two anthropogenically-impacted sites where the retention capacities were reduced. The mass balance study also revealed that bulk DOC processing was subject to a stoichiometric control with nitrate, even though such control was weaker during drought. The findings of this thesis demonstrate that the riverine passage is a decisive step that defines the quantity and quality of the DOM that is finally delivered to the oceans. Moreover, the observed hydrological seasonality in La Tordera shapes a temporally-changing DOM character which may have complex repercussions for its fate once in the coastal systems. / Els rius juguen un rol essencial en el funcionament biogeoquímic global, ja que enllacen els cicles biogeoquímics terrestres amb els oceànics. En el si del cicle del carboni, els rius reben matèria orgànica dissolta (MOD) d’una gran varietat d’orígens, la qual és transportada riu avall i alliberada al mar. Hi ha evidències creixents que aquest pas, no consisteix només en un transport conservatiu, sinó que a més, té lloc un processat intern que en modifica qualitats i, fins a cert punt, l’oxida i allibera a l’atmosfera en forma de CO2. Malgrat tot, fins ara no s’ha avaluat com ocorren aquestes modificacions des d’una perspectiva longitudinal, de capçalera a desembocadura, ni el rol que la hidrologia fluvial juga en el desenvolupament d’aquests patrons longitudinals. Aquesta tesi explora el transport i la reactivitat de la MOD al llarg d’un riu Mediterrani (la Tordera) durant un ventall de condicions hidrològiques que comprenen des de grans avingudes fins a sequeres estivals. Primerament, es presenta un nou mètode quimiomètric per a determinar la composició de la fracció fluorescent de la MOD basat en una anàlisi neuronal amb mapes autoorganitzats de Kohonen. Aquesta anàlisi revela la presència de 4 fraccions de matèria orgànica: una relacionada amb la tirosina, una amb el triptòfan, i dues amb substàncies húmiques. Seguidament, es presenten els patrons longitudinals d’aquestes quatre fraccions, juntament amb un balanç de masses calculat a tretze segments de riu situats consecutivament riu avall. Els resultats d’aquesta tesi doctoral demostren que el pas fluvial és un pas decisiu que determina la qualitat i la quantitat de MOD que és finalment alliberada als mars. Les crescudes, malgrat que són esdeveniments molt puntuals en el temps, representen la màxima capacitat del riu d’exportar MOD i, a més, ho fan amb un mínim processat intern. En canvi, durant cabal basal i sequera, tenen lloc importants canvis durant el transport fluvial. Aquesta estacionalitat temporal en la qualitat i quantitat de la MOD exportada, determinada principalment per les condicions hidrològiques, pot ser determinant pel destí que tindrà la MOD un cop al mar.