Entre las razones que indujeron a la realización del presente estudio podríamos citar las siguientes:a/. La alta prevalencia de la diabetes.b/. El considerable impacto (tanto individual como social) que supone la retinopatía diabética como complicación de la diabetes.c/. La necesidad de una optimización en el uso de los recursos humanos y materiales para el control de la enfermedad, con vistas a conseguir un diagnóstico lo más precoz posible, base imprescindible del éxito terapéutico.d/. El desconocimiento en términos cuantitativos del impacto actual, real y preciso que la enfermedad produce en nuestro medio, y sobre el que se basará cualquier proyecto de control presente o futuro de la enfermedad.e/. La tendencia al aumento de la incidencia de la retinopatía diabética.f/. Un intento de aproximación a las líneas de trabajo recomendadas por los proyectos nacionales (Sociedad Española de Oftalmología, Sociedad Española de Retina y Vítreo), Europeos (Declaración de Sant Vincent) o a escala mundial (Diabetes 2.000 de la Américan Academy of Ophthalmology).

FONAMENT: El FcgRIIA és l'únic receptor IgG dels leucòcits capaç d'unir la IgG2, la principal subclasse d'immunoglobulines (Igs) que es genera enfront la infecció per gèrmens encapsulats. Existeixen 2 formes al.lotípiques per a aquest receptor: el FcgRIIA-R131 i el FcgRIIA-H131. Els neutròfils dels individus homozigots FcgRIIA-R/R131 tenen una menor capacitat que els homozigots FcgRIIA-H/H131 per a fagocitar els bacteris encapsulats, incloent el meningococ. Els individus heterozigots tenen una capacitat intermèdia. PACIENTS, MATERIALS I MÈTODES: Estudi cas-control per a determinar si la diferent capacitat fagocítica del FcgRIIA-H/H131 i del FcgRIIA-R/R131 té una repercussió clínica important en pacients amb malaltia meningocòccica (MM) i determinar també si els polimorfismes 308 A/G del TNF (TNF1/TNF2) i 4G/5G del PAI tenen importància en l'evolució i pronòstic de l'MM, tal i com suggereixen alguns autors. Es van analitzar els paràmetres clínics, microbiològics, immunològics i distribució fenotípica dels polimorfismes del FcgRIIA(R/H131), del TNF (TNF1/TNF2) i del PAI-1 (4G/5G), en 145 pacients amb MM microbiològicament comprovada, en comparació amb 290 individus sans randomitzats sense MM. La determinació dels polimorfismes es va realitzar mitjançant tècniques de reacció en cadena de la polimerasa i també es van determinar els nivells de complement i Igs. Es va aplicar una escala pronòstica basada en l'edat, la presa d'antimicrobians prèvia a l'ingrés i la presència de signes neurològics focals o de diàtesi hemorràgica. RESULTATS: Les dades generals dels episodis d'MM no van mostrar diferències imporants respecte d'altres treballs publicats a la literatura mèdica sobre MM. La distribució dels al.lotips FcgRIIA entre pacients i controls fou similar. L'al.lotip R/R131 va tenir una prevalença major a les formes més greus d'MM: fulminants quant a temps d'evolució (OR = 3.77, IC: 1.10 - 13.70, p = 0.03), i septicèmiques quant a Microbiologia (OR = 2.7, IC: 1.22 - 6.02, p = 0.012). Les complicacions també van ser significativament més freqüents en els pacients amb genotip R/R131 (OR: 2.6, IC: 1.20 - 5.71, p = 0.013). Dels 46 pacients amb al.lotip R/R131, 30 (65%) van obtenir una puntuació de mal pronòstic a l'escala pronòstica utilitzada, en comparació al 19% (13 de 67) dels que tenien l'al.lotip H/R131 i només el 15% (5 de 32) dels pacients amb genotip H/H131 (p<0.0001). No es van trobar diferències significatives en la distribució dels al.lotips del FcgRIIA respecte de l'aparició de seqüeles. El nostre estudi no va poder demostrar la influència dels polimorfismes del TNF (308 A/G) i del PAI-1 (4G/5G) respecte de l'adquisició, evolució i pronòstic de l'MM. CONCLUSIONS: L'al.lotip FcgRIIA-R/R131 s'associa a formes més greus d'MM, a un major nombre de complicacions i a un pitjor pronòstic. Els polimorfismes del TNF i del PAI-1 no influencien ni l'adquisició ni l'evolució de l'MM. / BACKGROUND: The FcgRIIA is the only leukocyte immunoglobulin(Ig)G receptor that can bind IgG2, the most Ig subclasse that has originated in front of encapsulated bacteria infections. There are two allotypic forms of this receptor, designated as FcgRIIA-R131 and FcgRIIA-H131. Neutrophils from homozygous FcgRIIA-R/R131 donors are less effective than FcgRIIA-H/H131 neutrophils at the phagocytosis of encapsulated bacteria, including meningococci. Heterozygous neutrophils are intermediate levels of efficacy. SUBJECTS AND METHODS: Case-control study to determine if the differing phagocytic capacities of FcgRIIA-H/H131 and FcgRIIA-R/R131 have clinical relevance in patients with meningococcal disease (MD) and also to determine if the 308 A/G-TNF polymorphism (TNF1/TNF2) and 4G/5G-PAI polymorphism have importance in the clinical outcome and prognosis of MD as some authors have suggested. Clinical manifestations, microbiologic and immunologic data and phenotype distribution of FcgRIIA (R/H131), TNF (TNF1/TNF2) and PAI-1(4G/5G) polymorphisms were analyzed in 145 patients with microbiologically proved MD (cases) and the results were compared with 290 randomized asymptomatic sex-matched blood donors (controls) without MD. Polymorphisms are determined by a polymerase chain reaction (PCR) procedures and serum levels of complement and Igs are also measured. Prognostic score based on age, hemorrhagic diathesis, neurologic signs and the absence of preadmission antibiotic was calculated. RESULTS: general data of MD episodes were not different in relation to another medical reports about MD. The distribution of FcgRIIA allotypes were similar in cases and controls. The FcgRIIA-R/R131 allotype were more common among more severe forms of MD: fulminant MD (OR = 3.77, IC: 1.10 - 13.70, p = 0.03) and meningococcemia without meningitis (OR = 2.7, IC: 1.22 - 6.02, p = 0.012). Complications were also significantly more frequent in patients with the R/R131 allotype (OR: 2.6, IC: 1.20 - 5.71, p = 0.013). Of the 46 patients with the R/R131 allotype, 30 (65%) had an adverse prognostic score, compared with 19% (13 of 67) of those with the R/H131 allotype and only 15% (5 of 32) of those with the H/H131 allotype (p < 0.0001). No significant differences have seen in FcgRIIA allotypes distribution with regard to risk of developing sequelae. Our study could not demostrate the influence of the TNF (308 A/G) and PAI-1 (4G/5G) polymorphisms on the risk, outcome and prognosis of MD. CONCLUSION: The FcgRIIA-R/R131 allotype is associated with more severe forms of MD, more complications and a worse prognosis. The TNF and the PAI-1 polymorphisms have not influence on the risk and outcome of MD.

En el desarrollo de esta tesis doctoral nos hemos centrado en el estudio de diferentes vías de señalización intracelular implicadas en los procesos de supervivencia y muerte neuronal en el contexto de la enfermedad de Huntington, con el objetivo de entender cómo la presencia de la proteína "htt" mutada afecta de forma específica a la normal viabilidad y supervivencia de las neuronas GABAérgicas del núcleo estriado.En un primer trabajo se estudió la implicación de los sistemas glutamatérgicos y dopaminérgicos en la mayor vulnerabilidad de las células estriatales. Los resultados obtenidos nos demostraron que la presencia de la htt mutada potencia la muerte celular inducida por la activación de los receptores glutamatérgicos y dopaminérgicos. Asimismo, demostramos que el efecto neurotóxico asociado a la activación glutamatérgica y dopaminérgica está mediado por una aberrante activación de la vía de la quinasa Cdk5. De esta manera, la htt mutada incrementa la sensibilidad estriatal al glutamato y a la dopamina, modificando una vía de señalización común a ambos sistemas, la vía de Cdk5.En un segundo trabajo se analizó si la alteración en los niveles del receptor TrkB asociada a la expresión de la htt mutada se traduce en una anómala señalización intracelular en respuesta a BDNF. Los resultados obtenidos nos permitieron concluir que en presencia de la htt mutada se produce una específica alteración en la vía de señalización de TrkB-ERK1/2. Además, comprobamos que la menor activación de esta vía intracelular conlleva una mayor susceptibilidad de las células estriatales frente a un estímulo de estrés oxidativo inducido con H2O2.De acuerdo con los resultados obtenidos en esta tesis, la mayor vulnerabilidad de las neuronas estriatales frente a la presencia de la htt mutada podría ser el resultado de (1) una sobreactivación de vías intracelulares con un efecto neurotóxico, como sería, en este caso, la vía de Cdk5 tras una estimulación glutamatérgica y dopaminérgica, y (2) una menor activación de las vías intracelulares involucradas en el mantenimiento de la supervivencia neuronal, como es la vía de ERK1/2.La identificación y caracterización de los diferentes mecanismos moleculares responsables de la selectiva muerte neuronal en la enfermedad de Huntington puede ser de gran utilidad para el futuro diseño de nuevas terapias farmacológicas que permitan retrasar o prevenir la progresión de la enfermedad.

El descobriment d’un gran ventall de SNPs arrel dels projectes de seqüenciació de genomes, juntament amb les ràpides millores en el seu genotipatge a gran escala, van permetre el desenvolupament en moltes espècies animals de xips d’alta densitat de SNPs distribuïts pel genoma. Aquesta tesi presenta dos exemples de l’aplicació dels xips de SNPs per tal d’entendre malaltia i evolució en el gos, la història evolutiva del qual el converteix en un model animal apropiat per al mapatge de caràcters i en un fascinant cas de selecció artificial. En el primer exemple, motivats pel fet que només una certa proporció dels individus afectats per Leishmania són susceptibles a desenvolupar clínicament la malaltia leishmaniasi, hem intentat disseccionar com, i fins a quin punt, la genètica de l’hoste determina que els individus infectats progressin cap a la malaltia clínica. Primer, hem intentat localitzar loci que afectin el fenotip, i per les associacions més fortes, analitzat si la seva estructura haplotípica correlaciona amb l’estat d’afectació, alhora que hem examinat el seu contingut genètic més proper. Segon, hem estimant la heretabilitat del caràcter i avaluat la capacitat de predir el fenotip a partir de la informació genòmica. En el segon cas, hem buscat empremtes genòmiques causades per la selecció en la raça Bòxer. Presentem un nou selective sweep de >8 Mb en el cromosoma 26. Guiats per la presència d’un altre selective sweep en el cromosoma 1 prèviament associat amb la braquicefàlia canina, caracteritzada per un escurçament sever del musell i un tret característic del Bòxer, hem investigat sobre la relació del selective sweep en el cromosoma 26 i aquest tret. Hem intentat demostrar que el selective sweep és representatiu de la raça Bòxer i que està també present en altres races braquicèfales però absent en races no braquicèfales i en el llop. Finalment, hem examinat el contingut genètic del selective sweep per tal de trobar dianes per a la selecció així com conseqüències no desitjades per a la salut de les races que presenten el fenotip. / The generation of vast SNP repertoires from genome sequencing projects together with rapid improvements in large-scale SNP genotyping allowed the development of high-density genome-wide SNP microarrays in many animal species. This thesis presents two examples of the application of SNP arrays to understanding disease and evolution in the dog, whose evolutionary history makes it a suitable animal model for trait mapping and a fascinating case of artificial selection. In the first example, motivated by the fact that only a certain proportion of individuals infected with Leishmania are susceptible to develop clinical leishmaniasis disease we tried to dissect how and to what extent host genetics determines whether infected individuals progress to clinical disease. Firstly, we tried to map loci affecting the phenotype and for the strongest associations we tested whether their haplotype structure correlated with the affection status and examined their nearby genetic content. Secondly, we estimated the heritability of the trait and assessed the capability to predict the phenotype from genomic information. In the second case, we searched for genomic footprints of selection in the Boxer breed. We presented a novel selective sweep of >8 Mb on chromosome 26. Hinted by the presence of another selective sweep on chromosome 1 previously associated with canine brachycephaly, characterized by severe shortening of the muzzle and a breed-defining trait of the Boxer, we investigated on the relationship between the selective sweep on chromosome 26 and this trait. We tried to prove the selective sweep is representative of the Boxer breed and that it is also present in other brachycephalic breeds but absent in non-brachycephalic breeds and wolf. Finally, we examined the genetic content of the selective sweep to find putative targets of selection and potential undesired health consequences for the breeds bearing the phenotype.

No description available.

Els Departaments de Salut Laboral proporcionen prevenció i tractament de patologies relacionades amb l’entorn laboral, però alhora també ajuden a detectar patologies freqüents de les que se’n pot realitzar prevenció. La incorporació d’autoanticossos específics de la malaltia celíaca (MC) al perfil analític dels Departaments de Salut Laboral és útil per detectar la malaltia celíaca i per revertir les complicacions associades a aquesta. La prevalença de MC a Catalunya no ha estat mai avaluada i no hi ha dades a la literatura mèdica que demostrin de manera inequívoca si hi ha diferències en la prevalença relacionades amb l’edat. La MC de l’adult és més prevalent del que es pensava prèviament i les seves característiques clíniques i histològiques difereixen de les del nen. Aquesta tesi conté dos estudis diferenciats, els objectius dels quals són: A) Objectius de l’estudi 1 1) Avaluar la freqüència i la rellavància clínica de l’ESG (tant de Marsh I com de Marsh III) detectada per serologia en un programa de cribratge poblacional sistemàtic de població en edat laboral. 2) Comparar la sensibilitat dels tTGA i EmA per detectar tot l’espectre de l’ESG (de Marsh I a Marsh III) 3) Avaluar el grau d’adherència al programa de cribratge sistemàtic i l’efectivitat de la instauració de DSG en els individus detectats per cribratge. B) Objetius de l’estudi 2 1) Avaluar la prevalença global de la MC en la població general de Catalunya. 2) Avaluar si existeixen diferències en la prevalença de la MC relacionades amb l’edat i el sexe.

La malaltia d'Alzheimer (MA) representa avui la forma més comuna de demència en la població envellida. Malgrat fa 100 anys que va ser descoberta, encara avui no existeix cap tractament preventiu i/o curatiu ni cap agent de diagnostic que permeti valorar quantitativament l'evolució d'aquesta malaltia. L'objectiu en el que s'emmarca aquest treball és contribuir a aportar solucions al problema de la manca d'agents terapèutics i de diagnosi, unívocs i rigorosos, per a la MA. Des del camp de la química bioinorgànica és fàcil fixar-se en l'excessiva concentració d'ions Zn(II) i Cu(II) en els cervells de malalts de MA, plantejar-se la seva utilització com a dianes terapèutiques i, en conseqüència, cercar agents quelants que evitin la formació de plaques senils o hi contribueixin a la seva redissolució. Inspirats en la tioflavina-T (ThT), un agent de tinció tradicional d'agregats amiloides, s'ha dissenyat un esquelet molecular amb propietats intercaladores i quelants. L'utilització de tècniques in silico ha estat un procés cabdal per a la cerca de molècules comercials que contenen l'esquelet molecular anteriorment esmentat i la posterior selecció dels millors candidats en base als següents requeriments: (a) potencialment antioxidant, (b) facilitat de iodació a fi d'utilitzar-les per a fins de diagnòstic (c) cumpliment de determinades propietats farmacocinètiques que estableixin el seu possible ús com a fàrmac (d) hidrofobicitat adequada per travessar la BBB. Com a resultat d'aquest procés s'han seleccionat tres candidats per a realitzar el posterior treball experimental 2-(2-hidroxifenil)benzoxazol (HBX), 2-(2-hidroxifenil)benzotiazol (HBT) i 2-(2-aminofenil)-1H-benzimidazol (BM).Els compostos seleccionats han estat exitosament iodats, obtenint-se HBXI, HBTI i BMI. Les constants de formació dels complexos amb Cu(II) i Zn(II) juntament amb experiments de turbidimetria han confirmat que són lligands adequats per a segrestar els ions metàl·lics enllaçats al pèptid Ab. D'altra banda, els canvis que experimenten les propietats òptiques dels compostos HBX, HBT i dels seus anàlegs iodats en presència de fibres amiloides és una prova de la seva interacció mútua. En base a aquests resultats in vitro, l'aplicació d'aquests compostos en teràpia i diagnòstic de la MA mereix una atenció especial, la qual cosa ens han portat a iniciar una sèrie d'assajos in vivo amb ratolins transgènics malalts d'Alzheimer.Si bé la ThT és l'agent de tinció tradicional de fibres amiloides i ha inspirat el disseny dels lligands quelants en aquest treball, encara avui es desconeix com interacciona a nivell molecular el seu catió amb les fibres. Així la darrera part del treball ha estat contribuir en aquest coneixement determinant l'estructura cristal·lina del catió ThT+ i s'han realitzat estudis teòrics per determinar la posició i l'orientació més probables que estableix el catió ThT+ en el sí de les fibres Ab així com les interaccions que regeixen el procés d'incorporació. / Alzheimer's disease (AD) is the most common form of dementia among older people. Although the etiology of AD is still poorly understood, the pathology is known and has been caracterized for over 100 years since Alois Alzheimer first described "a peculiar disease of cerebral cortex". Despite tremendous research efforts, current treatment as well as diagnostic options for AD are limited, consequently there is a need for the development of new effective therapies and biomarkers for the earlier detection in vivo of this disease.The mounting evidence supporting the role(s) of metal ions in the pathology of AD has rendered metal-ion chelation therapy a promising treatment strategy. Appropiate chelators can be designed to potentially disrupt amyloid-beta (Ab) pathology. Inspired by the traditional dye Thioflavin-T, we have designed new multifunctional molecules, which contain both amyloid-binding and metal chelating properties. In silico techniques have enabled us to identify commercial compounds that enclose the designed molecular framework, include potential antioxidant properties, facilitate iodine-labelled derivatives and can be permeable through the blood-brain barrier. The chelating properties of the selected compounds, 2-(2-hydroxyphenyl)benzoxazole (HBX), 2-(2-hydroxyphenyl)benzothiazole (HBT) and 2-(2-aminophenyl)-1H-benzimidazole (BM), and corresponding iodinated derivatives, HBXI, HBTI and BMI, towards copper(II) and zinc(II) have been examined in the solid phase and in solution. The calculated stability constants for the ML2 complexes evidence that HBXI, HBTI and BMI can be efficient chelators for sequestering the Cu(II) and Zn(II) metal ions that are present in soluble Ab peptide forms, and this result was also confirmed by Ab aggregation turbidimetry assays, especially in the case of Cu(II). Finally, the fluorescence measurements on HBX, HBT, BM and corresponding iodinated derivatives, together with fluorescence microscopy studies on two types of pre-grown fibrils, have shown that HBX and HBT compounds could behave as potential markers for the presence of amyloid fibrils whereas HBXI and HBTI may be especially suitable for radioisotopic detection of Ab deposits. Overall, these preliminary findings are evidence of the potential of thioflavin-based intercalation compounds with integrated metal chelating properties as candidates for targeting Alzheimer's amyloidogenesis. Studies on the understanding of the binding of the ThT+ cation to amyloid fibrils and on the suitability of the above compounds to cross the BBB in transgenic mice are now in progress.

Introducció: La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) produeix un deteriorament important de la qualitat de vida, per una baixa capacitat per a realitzar les activitats de la vida diària. La rehabilitació respiratòria (RR) ha demostrat millorar la capacitat per a realitzar aquestes activitats. No es coneix quant temps es mantenen aquests beneficis obtinguts inicialment després d'un programa de RR ni si la RR és capaç de millorar-ne la supervivència en els pacients amb MPOC. Tampoc coneixem quina és la variable que permet predir millor el pronòstic vital d'aquests malalts.Objectius: 1) a. Avaluar si la RR pot millorar la supervivència, b. Avaluar quines variables poden predir-la millor. 2) Avaluar fins quan es mantenen els efectes inicialment aconseguits després d'un programa de RR.Pacients i mètodes: Es van reclutar de forma consecutiva 60 pacients aleatoritzats en dos grups: un grup control (GC), que va seguir el tractament mèdic habitual, i un grup que va entrar en un programa de RR de 6 mesos de durada i 6 mesos de manteniment (GR). Ambdós grups van venir al nostre centre per a dur a terme les avaluacions inicial i anuals, i es van seguir durant un període de 7 anys o fins a la seva defunció.Les variables que es van enregistrar van ser: edat, talla, pes, hàbit tabàquic, proves funcionals respiratòries: espirometria pre i postbroncodilatador, volums estàtics, capacitat de difusió, pressions respiratòries màximes, ventilació voluntària màxima i gasos arterials, proves d'esforç màxim amb un cicloergòmetre i submàxim amb la prova dels 6 minuts de la marxa (6MWT) i es va administrar el qüestionari de la malaltia respiratòria crònica (CRQ). Resultats: La supervivència global va ser del 53% (44% pel GC i 61% el GR). Aquestes diferències no varen resultar estadísticament significatives. Es va fer una anàlisi de supervivència entre grups prenent com a esdeveniment final la mort per insuficiència respiratòria. En aquest cas, però, tampoc es van trobar diferències significatives entre grups. Pel que fa a la variable que millor ens podia predir la supervivència d'aquests malalts, van ser les de la prova d'esforç màxim i més concretament la ventilació minut màxima (VEmax) assolida en la prova. Aquells individus que aconseguien una VEmax 38 L/min la supervivència era del 80%. Pel que fa al comportament de les variables les proves de funció pulmonar no van millorar després del programa, la prova d'esforç màxim va millorar el primer any i després els efectes es van perdre. En la prova dels 6MWT els efectes es van observar fins als 5 anys. Les àrees de dispnea i fatiga del CRQ van mantenir els efectes fins a un any després del programa i les àrees emocional i de control de la malaltia, els efectes sols van ser palesos al finalitzar el programa i el següent any ja no es van observar.Conclusions: La RR no va demostrar millorar la supervivència dels malalts amb MPOC. Les variables que millor podien predir la supervivència als 7 anys van ser les relacionades amb la prova d'esforç màxim. La RR va demostrar millorar les variables de qualitat de vida i de proves d'esforç màxim i submàxim, però aquests efectes es van perdre més o menys ràpidament en funció de la variable analitzada. / Introduction: The chronic obstructive pulmonary disease (COPD) produces an important impair on the quality of life. The pulmonary rehabilitation (PR) has shown an improvement in the exercise capacity. It's unknown how long the benefits of PR are maintained and we didn't know either what is the variable which let us to predict the vital prognostic in COPD.Aims: 1) To evaluate if PR can improve the survival in COPD and To analyze which are the variables that can better predict this survival.2) To evaluate how long the effects of PR are maintained.Patients and methods: 60 consecutive patients with COPD were recruited and randomized in two groups: a control group (CG) who followed the usual medical treatment and a rehabilitation group (RG) who also entered in a PR program. Both groups came up to hospital in order to carry out the initial and consecutive annual evaluations. The patients were followed during 7 years or until the date of death.The variables examined were: age, height, weight, tabbacco, functional respiratory test: basal spirometry and postbronchodilator, static volumes, diffusion capacity, maximal respiratory pressures, maximal voluntary ventilation and arterial gases, maximal effort test with a cicloergometer and submaximal effort test with the 6 minute walking test (6MWT), and in order to asses the quality of life, the chronic respiratory questionnaire (CRQ) was run.Results: The global survival was about 53% (44% in CG and 61% in RG). This difference between both groups wasn't statistically significant. We also analyzed the survival between groups taking as the last event the death caused by respiratory failure. There were not differences statistically significant neither. The best predictor factor was the maximal effort test, to be precisely the maximal minute ventilation (VEmax) achieved in this test. The patients who achieved a value of VEmax lower than 30 L/min the survival after 7 years was 20% and those patients who achieved a value of VEmax higher than 38 L/min this survival was above 80%.Regarding the PR effects maintenance the functional respiratory test didn't improve after program. The maximal effort test only improved the first year and then the effects were lost. We detected differences between groups in the 6MWT until 5 years. The dyspnea and fatigue domains achieved benefits until one year post program and emotional and mastery domains only at the end of the program and then the effects were lost.Conclusions: The PR didn't improve the survival to the patients with COPD. The best variables to predict the survival after 7 years were related to maximal effort test. The PR improved the quality of life, maximal and submaximal effort test, but these gained effects were lost quicker or slower depending on the variable analyzed.

Hi ha poca informació de l'evolució dels pacients amb malaltia tromboembòlica venosa (MTEV) amb insuficiència renal perquè sovint són exclosos dels assajos clínics de tractament anticoagulant. La incidència d'insuficiència renal en pacients amb MTEV és de 5-10% i poden tenir una major incidència de complicacions hemorràgiques.Aquesta tesi ha estat presentada com un compendi de dos articles publicats al 2006-2007. Les hipòtesis d'estudi van ser: 1.- Els pacients amb MTEV i insuficiència renal tenen una incidència superior d'hemorràgia greu, de mortalitat per EP i mortalitat per hemorràgia. 2.- Estudiar si en els pacients amb MTEV i insuficiència renal greu hi ha diferències quant a l'evolució en funció de la forma clínica de presentació, embòlia pulmonar (EP) o trombosi venosa profunda (TVP).El Registro Informatizado de Enfermedad TromboEmbólica (RIETE) és un registre prospectiu de pacients consecutius amb EP o TVP simptomàtica dignosticats objectivament.A la primera publicació vam analitzar retrospectivamente l'efecte de la insuficiència renal en la incidència de la EP mortal i hemorràgia mortal als primers 15 dies del diagnòstic. Resultats: Fins al març-2005, 10,526 pacients amb MTEV foren inclosos al RIETE, dels quals 9,234 (88%) tenien un aclariment de creatinina (ClCr) >60ml/min, 704 (6.7%) ClCr de 30-60ml/min i 588 (5.6%) ClCr<30ml/min. La incidència de EP mortal durant l'estudi va ser 1.0%, 2.6% i 6.6% respectivament. L'hemorràgia mortal es va presentar en 0.2%, 0.3% i 1.2% dels pacients, respectivament. A l'anàlisi multivariada, els pacients amb ClCr<30ml/min es varen associar independentment amb un risc incrementat de EP mortal i hemorràgia mortal. A més, el diagnòstic inicial de EP, la immobilització &#8805;4 dies, el càncer i el tractament inicial amb heparina no fraccionada foren predictors independents de EP mortal, mentre que la immobilització i el càncer varen ser predictors independents d'hemorràgia mortal. Conclusions: Els pacients amb MTEV i insuficiència renal varen tenir una incidència superior de EP mortal i hemorràgia mortal, però el risc de EP mortal va excedir la de l'hemorràgia mortal. Les notres dades donen suport a l'ús de dosis plenes de tractament anticoagulant, fins i tot en els pacients amb ClCr<30ml/min.A la segona publicació vam analitzar l'evolució als tres mesos dels pacients amb ClCr<30ml/min. Resultats: Fins al març-2007, d'un total de 18,251 pacients inclosos al RIETE 1,037 (5.7%) tenien un ClCr<30ml/min. Durant els 3 mesos de seguiment, aquests pacients van tenir una major incidència d'hemorràgia mortal, EP mortal i mortalitat global en comparació a aquells amb ClCr>30ml/min. Dels 579 pacients amb EP com a forma de presentació, 52 (9.0%) van morir de EP inicial, 13 (2.2%) de recidiva de EP i 9 (1.6%) van morir per complicacions hemorràgiques. Durant els primers 15 dies de tractament el 10% d'incidència de EP mortal va ser 10 vegades superior al 1% d' hemorràgia mortal. Del dia 16-90, el 1% de mortalitat per EP no fou significativament superior al 0.5% d'hemorràgia mortal. Dels 458 pacients amb TVP amb ClCr< 30 ml/min, 14 (3.1%) van presentar hemorràgia mortal i només 1 (0.2%) EP mortal. Conclusions: En pacients amb ClCr<30ml/min i EP com a forma de presentació, el principal problema és la pròpia EP però en aquells amb TVP, el principal problema és el sagnat. Aquestes dades podrien ser d'ajut als clínics en el moment de prescriure anticoagulació a llarg termini. / There is little information on the clinical outcome of patients with venous thromboembolism (VTE) with renal insufficiency because these patients are often excluded from clinical trials of anticoagulant therapy. The incidence of renal insufficiency in patients with VTE is 5-10% and frequently they have an increased incidence of bleeding complications. This thesis has been presented as a compendium of two articles published in 2006-2007. Study hypotheses were: 1.-The patients with VTE and renal insufficiency have an increased incidence of major bleeding, fatal PE and fatal bleeding. 2.-To study if there are major differences in the outcome of VTE patients with severe renal insufficiency according to their clinical presentation, pulmonary embolism (PE) or deep vein thrombosis (DVT). Registro Informatizado de Enfermedad TromboEmbólica (RIETE) is an ongoing, prospective registry of consecutive patients with acute, objectively confirmed symptomatic DVT or PE. In the first publication we retrospectively analyzed the effect of renal insufficiency on the incidence of fatal PE and fatal bleeding within 15 days of diagnosis. Results: Up to March 2005, 10,526 patients with acute VTE were enrolled in RIETE, of whom 9,234 (88%) had a creatinine clearance (CrCl) > 60 ml/min, 704 (6.7%) had a CrCl 30-60 ml/min and 588 (5.6%) had a CrCl < 30 ml/min. The incidence of fatal PE during the study period was 1.0%, 2.6% and 6.6% respectively. Fatal bleeding occurred in 0.2%, 0.3% and 1.2% of the patients respectively. On multivariate analysis, patients with a CrCl < 30 ml/min were independently associated with and increased risk for fatal PE and fatal bleeding. In addition, initial diagnosis of PE, immobility &#8805;4 days, cancer, and initial therapy with unfractionated heparin were independent predictors of fatal PE, whereas immobility and cancer were independent predictors of fatal bleeding. Conclusions: Patients with VTE who have renal insufficiency had an increased incidence of both fatal PE and fatal bleeding but the risk of fatal PE far exceeded that of fatal bleeding. Our data support the use of full-dose anticoagulant therapy, even in patients with a CrCl <30 ml/min.In the second publication we analyzed the three-month outcome in patients with CrCl < 30 ml/min. Results: As of March 2007, 1,037 of the 18,251 (5.7%) patients enrolled in RIETE had CrCl< 30 ml/min. During the three-month study period these patients had an increased incidence of fatal bleeding, fatal PE, and overall death compared to those with CrCl >30 ml/min. Of the 579 patients presenting with clinically overt PE, 52 (9.0%) died of the initial PE, 13 (2.2%) of recurrent PE, and 9 (1.6%) died of bleeding complications. During the first 15 days of therapy the 10% incidence of fatal PE was 10-fold their 1.0% of fatal bleeding. From day 16 to 90, the 1.0% rate of fatal PE was not significantly higher than the 0.5% of fatal bleeding. Of the 458 DVT patients with CrCl< 30 ml/min, 14 (3.1%) had fatal bleeding and only one (0.2%) died of PE. Conclusions: In patients with CrCl< 30 ml/min presenting with PE the main threat is PE itself but in those with DVT the main threat is bleeding. This data may be useful for clinicians for to prescribe long-term anticoagulant therapy.

OBJECTIU. Valorar si hi ha diferències en la qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) entre pacients amb diagnòstic de patologia mental crònica comparat amb qualsevol malaltia crònica i screening ansietat-depressió en aquests per a comparar-lo amb la qualitat de vida percebuda. MATERIAL I MÈTODE. Disseny: Estudi descriptiu transversal.Àmbit: Atenció primària .Població: pacients amb diagnòstic de patologia orgànica i pacients atesos per patologia psiquiàtrica. Mostra: 147 per grup per a detectar diferències de mitges amb una confiança del 95% i potència del 80%. Lloc: Centre Atenció Primària (CAP) Deltebre, CAP Sant Carles de la Ràpita i CAP Tortosa Est.Variables: Mesura de QVRS amb el qüestionari SF36. Variables sociodemogràfiques ( edat, sexe, nivell estudis, intensitat activitat física en el treball, realització o no d' exercici físic, hàbits tòxics, tipus activitat laboral), presència o no de patologia mental crònica no greu (depressió crònica), tipus de malaltia orgànica crònica ( hipertensió arterial, diabetes mellitus, dislipèmia, obesitat), antecedents familiars de patologia mental . Escala de depressió i ansietat de Goldberg al grup de patologia orgànica crònica.Anàlisi estadística de comparació de mitges: t d' Student i U de Mann-Whitney quan no s' acompleix el supòsit de normalitat.RESULTATS. S'han estudiat 148 subjectes amb malaltia mental crònica i 152 amb malaltia crònica. Les puntuacions en les diferents dimensions del qüestionari SF 36 van ser inferiors en els pacients amb malaltia mental crònica en totes les dimensions : funció física (FF), rol físic (RF), dolor corporal (DC), salut general (SG), vitalitat (V), funció social(FS) , rol emocional (RE), salut mental (SM)). Aquest resultat va ser significatiu en totes les dimensions excepte funció física. Escala de depressió i ansietat de Goldberg 23% positiu per a ansietat i 31 % positiu per a depressió. Les puntuacions en les diferents dimensions del SF36 van ser inferiors en els pacients amb screening positiu per ansietat i depressió . La puntuació del SF 36 és inferior en les dones que en els homes en totes les dimensions . El SF 36 te puntuació superior en els qui practiquen exercici físic.CONCLUSIONS. Els pacients amb patologia mental crònica presenten puntuacions inferiors del SF 36 respecte als pacients amb malaltia orgànica crònica, significatiu en totes les dimensions excepte en la funció física. Els pacients amb malaltia orgànica crònica i cribratge positiu per a ansietat i/o depressió també presenten puntuacions inferiors en el SF36.Les dones tenen pitjor qualitat de vida que els homes. Els qui practiquen exercici físic tenen millor qualitat de vida.PARAULES CLAU: Qualitat de vida. Depressió crònica. Malaltia crònica. / GOALS: Assessing whether there are any differences in the quality of life related to health (QVRS in Catalan for Qualitat de vida relacionada amb la salut) among patients with a diagnosis of chronic mental disease or patients with a diagnosis of any other kind of chronic disease and screening anxiety-depression in the latest group in order to compare their quality of life.MATERIALS AND METHODOLOGY:Design: Transversal Descriptive Study.Field: Primary Health Care Centre.Population: Patients with a diagnosis of an organic disease and patients with a mental illness. Sample: 147 per group to detect differences in medians with a confidence of 95% and a potential of 80%.Place: Primary Health Care Centres (CAP) of Deltebre, Sant Carles de la Ràpita and Tortosa Est.Variables: Measure of the QVRS with the SF36 test. Demographic variables (age, sex, educational attainment, intensity of physical activity at work, the fact of doing physical exercise or not, toxic habits, type of employment activity), the presence or absence of non-severe chronic mental disease (chronic depression), type of chronic organic disease (arterial hypertension, diabetes mellitus, dyslipidemia, obesity), family precedents of mental illness, performance of the Goldberg Anxiety and depression scale in the group of chronic organic disease.Analysis of statistics of comparison of median: Student's t-test and Mann-Whitney U in non-normal distributions.RESULTS: There have been studied 148 subjects with chronic mental disease and 152 with chronic disease. The punctuation in the different dimensions of the SF 36 test were lower in patients with chronic mental disease in all the dimensions: physical function (FF), physic role (RF) physical pain (DC) health standards (SG) vitality (V) social function (FS) emotional role (RE) mental health (SM). This result was significant in all the dimensions except for the physical function. Goldberg Anxiety and Scale of Depression 23% positive for anxiety and 31% positive for depression The punctuations in the different dimension of the SF36 test were lower in patients with screening positive for anxiety and depression. The punctuation of SF 36 is lower in women than in men in all the dimensions. The SF 36 has a higher punctuation in patients who do physical exercise.CONCLUSIONS: Patients with chronic mental disease have lower punctuation in the SF 36 test than patients with chronic organic disease, in a significant way in all the dimensions except in the physical function (FF).Patients with chronic organic disease and positive screening for anxiety and/or depression also present lower punctuations in the SF36.Women have worse quality of life than men.Patients who do physical exercise have better quality of life.KEY WORDS: Quality of life. Chronic depression. Chronic disease.