La caracterització de la població bacteriana de les vies respiratòries baixes dels pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) a partir de l'esput, tant en fase estable com en fase d'agudització, ha d'interpretar-se amb cautela per la inherent contaminació orofaringea de la mostra. Per aquest motiu, s´han intentat buscar mètodes alternatius com l'aspirat transtraqueal o les tècniques fibrobroncoscòpies com el raspall protegit (RP), ambdues inicialment introduïdes pel diagnòstic de la pneumònia. Amb aquest última tècnica s´ha desenvolupat dos estudis que posteriorment foren publicats: #1. Monsó, Rosell, Bonet et al; Risk factors for lower bacterial colonization in chronic bronchitis, en J Eur Respir 1999; 13:338-92 i#2. Monsó, Ruiz, Rosell et al, Bacterial infection in chronic obstructive pulmonary disease. A study of stable and exacerbated outpatinets using the protected specimen brush, en Am J Resp Crit Care Med 1995; 152:1316-20) En el primer d'ells, es descriuen els factors de risc per a colonització bacteriana en 41 pacients amb bronquitis crònica i obstrucció lleu a moderada (FEV1 74%, DE 23%) detectant-se a partir d'un model de regressió logística que el tabaquisme actiu presenta una OR 9,8 (IC 95: 1,1 a 83,2); així mateix, en un subgrup de 18 pacients s'obtingué un segon RP, de la s'en deriva una concordança qualitativa del 72,2% i qualitativa del 47,4%. En el segon estudi, s'aplica la tècnica del RP en dos mostres de pacients amb MPOC, una en fase d'estabilitat i una altre en fase d'agudització, similars en quant a dades demogràfiques, història de tabaquisme i de funció respiratòria (FEV1 en pacients estables 51%, DE 23% i en pacients aguditzats 43%,DE 14). Els resultats microbiològics mostren cultius positius en estables del 25% i en els aguditzats del 51%, detectant-se com la càrrega bacteriana també s'incrementa: 5% dels pacients amb MPOC estable presenten concentracions bacterianes * 104 unitats formadores de colònies/ml mentre que en fase arriben al 24%. Els gèrmens que s'aïllen en fase estable corresponen a: Haemophilus influenzae 60%, Streptoccocus pneumoniae 30%, Moraxella catarrhalis 10%, Staphiloccocus aureus 10%, Pseudomonas aeruginosa 10% i Acinetobacter spp 10%; mentre que en fase d'agudització els percentatges no presentesn variacions significatives: Haemophilus influenzae 58%, Streptoccocus pneumoniae 17%, Moraxella catarrhalis 12%, Pseudomonas aeruginosa 12%. D'aquests dos estudis es pot concloure que el tabaquisme és un factor clarament afavoridor de la colonització bacteriana en la MPOC, que aquesta afecta un 25% del subjectes en fase estable i que quasi es duplica durant la fase d'agudització, a la vegada que la càrrega bacteriana també s'incrementa de forma significativa. El perfil bacterià no sembla que s'alteri de forma rellevant. / Endobronchial bacteria obtained by sputum cultures in patients with chronic obstructive pulmonary disease (COPD) are often contaminated by oropharyngeal flora. Some alternatives techniques have been explored, like transtracheal aspiration or flexible bronchoscopic techniques like the protected specimen brush (PSB), though both were initially designed for the diagnosis of pneumonia. We have performed two studies based on the PSB that were published afterwards: #1. Monsó, Rosell, Bonet et al; Risk factors for lower bacterial colonization in chronic bronchitis, en J Eur Respir 1999; 13:338-92 and; #2. Monsó, Ruiz, Rosell et al, Bacterial infection in chronic obstructive pulmonary disease. A study of stable and exacerbated outpatients using the protected specimen brush, en Am J Resp Crit Care Med 1995; 152:1316-20.In the first study the risk factors for bacterial colonization were described in 41 stable patients with chronic bronchitis and mild to moderate COPD (FEV1 74%, DE 23%). Based on a logistic regression model, smoking was detected as the most important factor with an OD of 9,8 (IC 95: 1,1 a 83,2). In a subgroup of 18 patients, a second PSB was performed, showing a qualitative agreement of 72.2% and a quantitative agreement of 47.4%. In the second study, a PSB was performed in two similar groups of COPD patients, one in stable situation and the other in an acute exacerbation (FEV1 in stable patients 51%, DE 23% and in exacerbation : 43%,DE 14). The microbiological results show positive cultures in the 25% of stable patients and 51% in the exacerbated group; moreover, bacterial load is as well different: only 5% of stable patients have * 104 colony forming units/ml, while in the exacerbated situation there are 24%. Bacteria isolated in the stable situation were: Haemophilus influenzae 60%, Streptoccocus pneumoniae 30%, Moraxella catarrhalis 10%, Staphiloccocus aureus 10%, Pseudomonas aeruginosa 10% and Acinetobacter spp 10%; while in the exacerbated situation: Haemophilus influenzae 58%, Streptoccocus pneumoniae 17%, Moraxella catarrhalis 12%, Pseudomonas aeruginosa 12%, a globally similar profile.From both studies it can be concluded that smoking is a risk factor for bacterial colonization in COPD patients, that it affects the 25% of the studied group and that during the exacerbation situation, the percentage is nearly duplicated as well as a significant increment of the bacterial load is detected. The bacterial profile is nearly the same, which indicates a possible overgrowth of the preexisting bacterial population.

Los pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal tienen una alteración permanente en su calidad de vida. Cuando a estos pacientes se les ha preguntado sobre la repercusión que su enfermedad tiene en el ámbito familiar, un 20% en el trabajo de Eckard y cols y hasta un 54% en el de Binder y cols opinaron que había una alteración en el núcleo familiar. Sin embargo, el grado de afectación en la calidad de vida según la opinión de los propios familiares no ha sido nunca analizado.Objetivo: Elaboración y validación de un cuestionario de calidad de vida para familiares que viven con pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal para poder aplicarlo a la práctica diaría.Material y métodos: Para los individuos que participaron en el estudio es establecieron los siguientes criterios de inclusión: 1) mayores de edad; 2) período de convivencia familiar superior a 3 años; 3) tiempo de diagnóstico de la enfermedad superior a seis meses..Inicialmente se realizo un proceso de elaboración de unos cuestionarios preliminares con una primera fase de generación de preguntas, las cuales se extrajeron de entrevistas que se realizaron a los familiares, de una revisión exhaustiva de la literatura y de una reunión de expertos. Con el pool de preguntas obtenido se les administro a un grupo de 81 familiares que respondieron si dichas preguntas eran o no presentes en su caso concreto y el grado de importancia que tenia la pregunta para ellos. Con las respuestas obtenidas se aplicaron dos métodos de selección de preguntas: el método del factor impacto y el método psicométrico. Así se obtuvieron dos cuestionarios preliminares específicos de calidad de vida para familiares que viven con pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal. Posteriormente y de forma prospectiva de cada cuestionario se determinaron las propiedades psicométricas administrándolo a un grupo de 106 familiares. Las propiedades que se calcularon fueron: validez convergente, validez discriminante, fiabilidad test-retest y consistencia interna. Para ello a los familiares se les administró además de los cuestionarios preliminares, dos cuestionarios genéricos de calidad de vida; el índice de Bienestar Psicológico y el EuroQol. A los respectivos pacientes se les determinó la actividad clínica de la enfermedad y la calidad de vida de los mismos.Resultados: Ambos cuestionarios preliminares eran instrumentos validos y fiables para su aplicación, si bien el cuestionario realizado por el método psicométrico es más discriminante y con una mejor validez convergente.Conclusiones: El cuestionario específico de calidad de vida de los familiares que viven con pacientes con enfermedad inflamatoria intestinal realizado por el método psicométrico es el ideal para su aplicación a la vida diaria. / Patients with inflammatory bowel disease had a permanent improvement in their quality of life. When at these patients asked about disease familiar repercusión, a 20% in the Eckard et al and an 54% in the Binder et al thougt that their family were affected secondary to the disease. However, the ammount of improvement depending on the opinión of the family is not known untill the moment.Aim: Development and validation of a questionnaire of quality of life for household members of patient with inflammatory bowel disease to be able to apply it to the daily practice.Methods: For the individuals that participated in the study it is they established the following inclusion criteria: 1) Older than 18; 2) period of coexistence family superior to 3 years; 3) time of diagnosis of the disease superior to six months.. Initially one carries out a process of elaboration of some preliminary items with a first phase of generation of them. The items were extracted of interviews that were carried out to the household members, of an exhaustive revision of the literature and of a meeting of experts. With the obtained pool of itmes they were administered to a group of 81 relatives. They responded if these items were or not present in their concrete case and the degree of importance that it had the question for them. With the obtained answers two methods of selection of items were applied: the impact factor method and the psicometric method. Two specific preliminary questionnaires of quality of life were obtained after applyng both methods of item selection. The psicometric properties were determined in a prospective way for each questionnaire administering it to a group of 106 relatives. The properties that were calculated were: convergent and discriminant validity, reliability test-retest and internal consistency. For it, to the household members were administered besides the preliminary questionnaires, two generic questionnaires of quality of life; the Well-being Psychological Index and the EuroQol. To the respective patients they were determined the clinical activity of the disease and their quality of life by the Inflammatory Bowel Disease Questionaire validated to the Spanish language. Results: Both preliminary questionnaires were been worth and reliable for their application. Conclusion: Specific questionnaire to measure the quality of the household members of patients with inflammatory bowel disease carried out by the psichometric method is the best for its application to the daily life.

Els resultats que es recullen a la memòria tracten sobre 4 malalties humanes i la seva associació amb alteracions al DNA mitocondrial (mtDNA). Les malalties són: atròfia òptica de Leber (LHON), ambliopia alcohol-tabac (TAA), síndrome de Wolfram (WS) i lipodistròfia associada a teràpia antiretroviral (LD).S'han estudiat 31 persones amb atròfia òptica i 18 familiars de les mateixes. En els pacients s'ha detectat una proporció de mutacions al mtDNA tipus LHON primàries del 29%, a diferència d'altres estudis mundials als quals ~90% de les persones diagnosticades amb LHON tenen alguna mutació primària. Podrien existir altres mutacions (mitocondrials o nuclears) responsables de l'atròfia òptica patida per aquests afectes. També s'ha observat recuperació visual espontània en una persona amb la mutació primària 14484C; i la penetració incompleta en familiars de malalts que són homoplàsmics per a la mateixa mutació que el pacient, i no pateixen l'atròfia òptica.Quant a la TAA, vam estudiar si l'atròfia òptica en un grup de malalts estava causada pel consum d'alcohol i/o tabac elevat, per un estat nutricional deficient, o per la presència de mutacions al mtDNA. Els pacients ambliòpics es van comparar amb dos grups control: persones alcohòliques sense alteracions visuals, i persones no alcohòliques. Els pacients amb ambliopia estaven en un estat nutricional comparable al del grup control alcohòlic. El percentatge de pacients ambliòpics amb una mutació primària LHON o >1 secundària era clarament superior al mateix percentatge en els dos grups control. La predisposició genètica deguda a la presència de les mutacions mitocondrials LHON juntament amb un consum elevat d'alcohol poden ser els responsables de l'atròfia òptica patida per molts d'aquests casos ambliòpics.En 22 pacients amb la WS vam detectar 11 mutacions al gen nuclearWFS1. Una d'aquestes mutacions (425ins16, exó 4) es va identificar al 41% dels pacients i al 50% de les famílies amb mutacions a aquest gen. En 4 i 6 famílies es van identificar delecions múltiples i mutacions puntuals tipus LHON al mtDNA, respectivament. Pensem que no s'han detectat més delecions al mtDNA perquè no s'ha disposat de mostres de teixits afectats per la síndrome (pàncrees, cervell). Únicament s'han estudiat sangs, teixit no alterat en aquesta malaltia.Quant a la LD, hem estudiat individus amb LD, un grup de persones també HIV-positives sense LD, i un segon grup control format de persones no infectades pel virus. Existeixen alteracions mitocondrials a tots els pacients amb LD, les quals no s'han detectat als controls. Les alteracions mitocondrials són conseqüència de l'aplicació de teràpies antiretrovirals altament actives, però no podem establir encara si les alteracions bioquímiques i genètiques en els mitocondris dels pacients són un pas previ i necessari en el desenvolupament de la LD. / This thesis contains results about 4 different human diseases and their association to mitochondrial DNA (mtDNA) abnormalities. The diseases studied are: Leber's hereditary optic atrophy (LHON), tobacco-alcohol amblyopia (TAA), Wolfram syndrome (WS) and antiretroviral therapy-related lipodystrophy (LD).Thirty-one individuals suffering optic atrophy and 18 relatives were studied. The proportion of primary LHON mutations among patients was 29%, in contrast to previous data on European and worldwide patients which showed that almost 90% of individuals diagnosed with LHON harboured a primary LHON mutation. Some other mutations (either in the nuclear or the mitochondrial genes) must account for the optic atrophy experienced by these patients.We also studied if the optic atrophy in a group of individuals with TAA was caused by a poor nutritional status, the abuse in toxic substances, or the presence of LHON mutations in the mtDNA. We found that the percentage of patients with TAA that had one primary mutation or more than one secondary mutation was significantly higher than such a percentage in two control groups: one group of alcoholic individuals not suffering visual abnormalities, and a second group of healthy non-alcoholic individuals. The genetic predisposition (due to the presence of mtDNA mutations) together with environmental factors (i.e., the abuse of alcohol and/or tobacco) can be the cause of the optic atrophy in these alcoholic patients.Eleven mutations in the nuclear gene WFS1 were detected in 22 WS patients. One 16-base pair insertion in exon 4 was identified in 41% of patients. This mutation has not been detected in other European WS patients. Six families had point mtDNA mutations (LHON mutations), but only four had mtDNA deletions in blood samples. WS typical symptoms strongly suggest a mitochondrial disorder, and we cannot discard such a hypothesis since the only available material for the study was blood, which is not an affected tissue in this syndrome. We believe that affected areas in WS patients (brain, pancreas) probably present high proportions of deleted mtDNA.Biochemical, genetic or structural abnormalities have been found in muscle mitochondria from seven HIV-positive individuals with LD who were under highly active antiretroviral therapies. These abnormalities were not detected in other HIV-positive individuals without LD, or in non-infected individuals. It remains to be determined if the mitochondrial disturbances are needed for the development of LD or whether both phenomena are separate consequences of highly active antiretroviral therapies.

L'objectiu general d'aquest treball és el d'aprofundir en l'estudi de les sinucleïnopaties, principalment a nivell bioquímic, en les interaccions de l'alfa-sinucleïna amb altres proteïnes del cervell humà per tal d'estudiar l'efecte de la unió en aquestes patologies. També hem volgut comprovar la similitud de les sinucleïnopaties humanes amb un model animal transgènic per a la forma humana mutada de l'alfa-sinucleïna. D'altra banda i també relacionat amb aquestes neurodegenarions, s'ha estudiat de quina manera resultaven afectats diferents marcadors de l'estrès oxidatiu, que se sap juga un important paper en el desenvolupament d'aquestes patologies. Mitjançant estudis d'immunoprecipitació i de pull-down en cervell humà s'ha trobat interacció de l'alfa-sinucleïna amb les proteïnes sinàptiques rab3a i rabfilina a córtex de la sinucleïnopatia anomenada Demència amb cossos de Lewy (DLBD), i no en cervells control. Donada la interacció anòmala amb aquestes proteïnes sinàptiques podem afirmar que a DLBDs la transmissió sinàptica es troba alterada, i una de les causes és la interacció anòmala de l'alfa-sinucleïna amb rab3a i rabfilina. Aquest tipus d'interacció també s'ha estudiat a l'MSA o Atròfia Sistèmica Múltiple, una sinucleïnopatia que té afectat sobretot el cerebel, i no el córtex, com les DLBDs. Doncs, tot i estar classificada com a sinucleïnopatia a part, hem observat la mateixa interacció anòmala tan a cerebel com escorça de pacients d'MSA, suggerint-se un mecanisme comú de neurodegeneració per a totes les sinucleïnopaties. Paral.lelament també hem estudiat la via de transducció glutamatèrgica a pacients amb DLBDs, i s'ha trobat que en condicions normals exiteix interacció de l'alfa-sinucleïna amb un efector del receptors metabotròpics del glutmat tipus I, com és la PLC-beta-1. Al mateix temps, i a través d'estudis de solubilitat, s'han observat canvis en la solubilitat de PLC-beta-1 en aquestes patologies, tal com succeeix amb l'alfa-sinucleïna.Quan s'han estudiat marcadors d'estrès oxidatiu per una forma primerenca de la malaltia de Parkinson s'han trobat alterats a córtex d'aquest pacients, quan la patología, en els primers estadis només es detecta fins ara a substància negra. Per tant, l'estrès oxidatiu a córtex d'una forma pre-clínica de la malaltia de Parkinson, ja té un paper en el desenvolupament d'estadis posterior de la malaltia, com podrien ser les DLBDs. / The aim of this work is to study alpha-synuclein interactions in human brain to deep on the knowledge of a group of neurodegenerative diseases called synucleinopathies in which alpha-synuclein accumulates in the form of Lewy bodies. In human cortex we found alpha-synuclein interactions with the synaptic proteins rab3a and rabphilin in Dementia with Lewy Bodies (DLBDs) patients, and not in control brains. This interaction is corroborated in transgenic mice expressing human A30P human mutated alpha-synuclein. When a different synucleipathy , like Multiple Systemic Atrophy (MSA), is studied we found the same anomalous interaction even different areas were affected, cerebellum vs cortex in the case of MSA and DLBDs, indicating a common neurodegenerative mechanism for the synucleinopathies group. Also in DLBDs we studied the glutamatergic signal transduction pathway immunoprecipitating alpha-synuclein from brain cortex and we found that PLC-beta-1, an effector of the metabotropic glutamate receptors (mGLuR1) binds to alpha-synuclein only in control conditions and not in DLBDs. At the same time PLC-beta-1 showed changes in solubility like alpha-synuclein in DLBDs. So, the results presented here indicate a kind of relation between alpha-synuclein and PLC-beta-1 in DLBDs which damage can affect the mGLuR1 transduction pathway which is altered in cortex from DLBDs.The other factor studied in this work is the oxidative stress effect in brain cortex from early stages Parkinson's disease (PD) patients. We found an increase of the oxidative stress markers used in this work indicating that oxidative stress in cortex from PD patients starts at early stages in human cortex, even though in early stages only the substantia nigra seems to be affected. This markers of oxidative stress were also studied in Alzheimer's disease (AD) obtaining similar results. Finally another point of this work is the study of the Amyloid Precursor Protein (A-beta-PP) mRNA isoforms in human cortex from DLBDs. We found a relative increase of the isoforms contained the Kunitz Protease Inhibitor, implicating A-beta-PP the isoforms processing in the developing of DLBDs

Els pacients amb malaltia renal crònica (MRC) ja siguin en tractament substitutiu renal o trasplantats, presenten un alt risc de mortalitat d'origen cardiovascular. La urèmia junt amb la dislipèmia són alguns dels mecanismes subjacents associats a la malaltia de base com la diabetis. A més, en aquests pacients existeix un augment de l'estrès oxidatiu manifestat en una disminució de la resistència a l'oxidació de les LDL-colesterol. La hipòtesi de la tesi va ser si el tractament amb substàncies hipolipemiants i antioxidants, podia millorar el perfil aterogènic i per tant, el risc cardiovascular mitjançant un augment de la resistència a l'oxidació. Els objectius varen ser: 1- Analitzar la dislipèmia en els pacients urèmics. 2- Estudiar la peroxidació lipídica en pacients en hemodiàlisi. 3- Analitzar el possible efecte beneficiós de fàrmacs hipolipemiants i antioxidants. 4- Analitzar l'efecte dels fàrmacs inmunosupressors en la dislipèmia dels trasplantats renals. La tesi es basa en tres articles publicats: 1article: "Dislipemia y riesgo cardiovascular en el paciente diabético tipo 2 con nefropatía diabética asociada". En aquest treball s'analitza l'evolució tant de la funció renal com del perfil lipídic de 98 pacients diabètics tipus 2 amb nefropatia diabètica establerta comparant aquells tractats amb fibrats o estatines, amb mesures higiènico-dietètiques i grup control o normocolesterolèmic. Als 5 anys de seguiment, els pacients amb hipertrigliceridèmia basal més severa (>3 mmol/L) presentaren major número d'events cardiovasculars. L'HDL colesterol no es va veure modificat als 5 anys en cap grup de tractament. No hi van haver diferències respecte a la microalbuminúria ni al filtrat glomerular als 5 anys a cap grup de tractament. La mortalitat tant cardiovascular com per altres causes al cap de 5 anys va ser superior als normocolesterolèmics que en aqueslls tractats amb estatines. 2on article: "Lipoperoxidation and hemodialysis". Es tracta d'un estudi prospectiu randomitzat sobre 34 pacients incidents en hemodiàlisi no diabètics ni dislipèmics que van ser randomitzats a tractament amb vitamina C oral vs placebo. Els resultats mostraren que en pacients amb un estat pro-oxidatiu com ho és la urèmia, el tractament dialític pot millorar el perfil lipídic. No varen existir diferències del perfil lipídic dels pacients tractats amb vitamina C respecte als de placebo. La discreta diferència de substàncies reactives a la oxidació (TBARs) als pacients tractats amb vitamina C no ens permet atribuir-li un efecte antioxidant. L' administració de vitamina C tampoc mostrà canvis respecte als paràmetres relacionats amb l'anèmia. 3er article: "Efecto de ciclosporina y tacrólimus sobre la oxidación de las lipoproteínas después del trasplante renal". S'analitza el perfil lipídic i bioquímic de 20 pacients trasplantat renals 62 ± 20 mesos abans i als 6 mesos de conversió de CsA neoral a tacròlimus. La conversió disminuí els nivells de colesterol total, c-LDL i apo B als 6 mesos. També millorar la resistència a l'oxidació de les LDL als 6 mesos de tractament amb tacròlimus a l'hora que s'aconseguí millorar la Pressió arterial tant sistòlica com diastòlica. Les conclusions són que: 1- El tractament adequat i intensiu de la dislipèmia contribueix a disminur les complicacions vasculars. 2- És obligat adoptar mesures precoces, combinades i multidisciplinàries per retardar el desenvolupament de la micro i macroangiopatia diabètica. 3- L'hemodiàlisi "per sé" sembla millorar el perfil lipídic en pacients amb un estat pro-oxidatiu previ com és la urèmia, probablement mitjançant la millora de la mateixa. 4- L'administració de suplements de vitamina C als pacients en hemodiàlisi no exerceix un clar efecte beneficiós respecte a l'oxidació lipídica 5- Tacròlimus presenta un millor perfil aterogènic, tant al perfil lipídic com a la resistència a la lipoperoxidació en pacients trasplantats renals tractats prèviament amb ciclosporina. / There is good evidence indicating that uraemia in general is associated with enhanced oxidative stress, and high incidence of premature atherosclerosis in pre-dialysis, dialysis or transplanted patients. Treatment with haemodialysis or peritoneal dialysis has been suggested to particularly contribute to oxidative stress and reduced antioxidant levels in these patients. The aim of the present study is to analyze the lipid and lipoprotein oxidation profile in these patients and the possible effect of haemodialysis "per se", antioxidants and statins. This doctoral thesis is based in three published articles. 1starticle: DYSLIPIDAEMIA AND CARDIOVASCULAR RISK IN TYPE 2 DIABETES MELLITUS PATIENTS WITH ASSOCIATED DIABETIC NEPHROPATHY. Results showed that at five-year cardiovascular mortality and all-cause mortality rate were significant higher in comparing normocholesterolemic versus statin-treated patients (p < 0,05). No changes in proteinuria or renal function were observed. 2ond article: "LIPOPEROXIDATION AND HEMODIALYSIS". The aim of this study was to evaluate the effect of hemodialysis by itself on lipid and lipoprotein oxidation profiles, and to analyze the effect of vitamin C supplementation in patients with end stage renal disease starting hemodialysis. Hemodialysis by itself seems to improve the lipid profile in patients with a previous pro-oxidative state such as uremia. Results failed to demonstrate significant differences between vitamin C-treated and untreated patients. 3rd article: EFFECT OF CYCLOSPORIN AND TACROLIMUS ON THE OXIDATION OF LIPOPROTEINS AFTER KIDNEY TRANSPLANTATION. After six month from cyclosporine to tacrolimus conversion, systolic and diastolic blood pressure (BP) decreased. Also total cholesterol, LDL-cholesterol and apolipoprotein B decreased. The oxidation of LDL improved after conversion. Conclusions: Since dyslipidaemia is closely related to the progression of cardiovascular disease and mortality, an aggressive lipid-lowering therapy is recommended. Hemodialysis "per se" can contribute to improve lipid profile but vitamin C doesn't show significant differences on it. Tacrolimus has a low atherogenic power compared with cyclosporine.

DE LA TESIS:Una de las consecuencias de los avances científicos y tecnológicos del ultimo siglo es el aumento de esperanza de vida en las sociedades modernas lo que, en términos demográficos, se traduce en un incremento en la media de edad de la población. Sin embargo, este envejecimiento progresivo comporta una mayor incidencia en la sociedad de enfermedades que se manifiestan a edades avanzadas, destacando las que afectan al sistema nervioso central como la enfermedad de Alzheimer o la de Parkinson. El dramático incremento en la incidencia de este tipo de enfermedades se ha traducido en una sensibilización social frente a ellas, así como en un creciente interés en el estudio de los procesos neurodegenerativos asociados a la edad y en su posible tratamiento.La etiología de la muerte neuronal en los procesos de neurodegeneración continúa siendo un enigma por descifrar pero cada vez se sabe más acerca de las causas y trastornos que la envuelven. Un factor que parece estar implicado directamente en estos procesos es el glutamato, el neurotransmisor excitador mayoritario del sistema nervioso central. La paradoja de ésta molécula estriba en que a pesar de estar implicada en procesos fisiológicos normales como el aprendizaje, la memoria o la construcción de conexiones sinápticas durante el desarrollo, también puede ser tóxica para las neuronas. El glutamato juega un papel central en muchos procesos neurodegenerativos y está implicado en patologías tan diversas como la corea de Huntington, la epilepsia, el daño cerebral isquémico o la enfermedad de Alzheimer. El modo mediante el que el glutamato ejerce su función tóxica consiste en la sobreactivación de sus receptores sinápticos, provocando una serie de fenómenos patológicos que llevan a la muerte de la neurona y que son conocidos con el nombre de excitotoxicidad. El mecanismo por el que todo esto sucede es todavía objeto de estudio.Dentro de este marco, los objetivosprincipales sobre los que se fundamenta el trabajo aquí expuesto eran:- Caracterizar en términos histológicos, bioquímicos y funcionales la lesión excitotóxica de la rata creada en la vía septohipocampal por la microinyección en el septo medio de un agonista de los receptores del glutamato (el ácido a-amino-3-hidroxi-5-metilsoxazol-4-propiónico, o AMPA) y comparar los efectos provocados en función de la dosis administrada con los que aparecen en función del tiempo postlesión transcurrido.- Bajo las condiciones de neurodegeneración seleccionadas, estudiar in vivo las respuestas adaptativas de los sistemas de activación e inhibición hipocampales controlados por los núcleos de la región septal para así establecer la relevancia de cada sistema en este modelo animal.- De forma paralela y en otro modelo animal de aprendizaje y memoria en el que previamente se habían caracterizado variaciones de los receptores hipocampales del glutamato, nos propusimos estudiar el origen celular del aumento de receptores AMPA asociados al deterioro cognoscitivo provocado por el envejecimiento.- Investigar la posible relación entre la vulnerabilidad humana a la hipoxiaisquemia durante el periodo perinatal, la calcificación cerebral en el mismo periodo y su evolución, con el fin de establecer posibles paralelismos con la lesión excitotóxica inducida en nuestro modelo en diferentes condiciones de dosis y tiempo.- Analizar los mecanismos moleculares que puedan estar interrelacionados para dar lugar tanto a la formación de precipitados intracelulares de calcio como a la progresividad del proceso neurodegenerativo.

The cell is governed by the complex interactions among various types of biomolecules. Coupled with environmental factors, variations in DNA can cause alterations in normal gene function and lead to a disease condition. Often, such disease phenotypes involve coordinated dysregulation of multiple genes that implicate inter-connected pathways. Towards a better understanding and characterization of mechanisms underlying human diseases, here, I present GUILD, a network-based disease-gene prioritization framework. GUILD associates genes with diseases using the global topology of the protein-protein interaction network and an initial set of genes known to be implicated in the disease. Furthermore, I investigate the mechanistic relationships between disease-genes and explain the robustness emerging from these relationships. I also introduce GUILDify, an online and user-friendly tool which prioritizes genes for their association to any user-provided phenotype. Finally, I describe current state-of-the-art systems-biology approaches where network modeling has helped extending our view on diseases such as cancer. / La cèl•lula es regeix per interaccions complexes entre diferents tipus de biomolècules. Juntament amb factors ambientals, variacions en el DNA poden causar alteracions en la funció normal dels gens i provocar malalties. Sovint, aquests fenotips de malaltia involucren una desregulació coordinada de múltiples gens implicats en vies interconnectades. Per tal de comprendre i caracteritzar millor els mecanismes subjacents en malalties humanes, en aquesta tesis presento el programa GUILD, una plataforma que prioritza gens relacionats amb una malaltia en concret fent us de la topologia de xarxe. A partir d’un conjunt conegut de gens implicats en una malaltia, GUILD associa altres gens amb la malaltia mitjancant la topologia global de la xarxa d’interaccions de proteïnes. A més a més, analitzo les relacions mecanístiques entre gens associats a malalties i explico la robustesa es desprèn d’aquesta anàlisi. També presento GUILDify, un servidor web de fácil ús per la priorització de gens i la seva associació a un determinat fenotip. Finalment, descric els mètodes més recents en què el model•latge de xarxes ha ajudat extendre el coneixement sobre malalties complexes, com per exemple a càncer.

No description available.

El trabajo de tesis se presenta en la modalidad de publicación y compendio resumen de las investigaciones de las cuales ha formado parte el doctorando. Las publicaciones cumplen los criterios de inclusión para su presentación relacionados con el Factor de Impacto y en concordancia con las reglas en uso del Programa de Doctorado.1) Diaz-Conradi A, Calbo A, Cuchí E, Puig RG, Garcia-Rey C, Boada LT, et al. Impact of amoxicilin, associated or not with clavulanic acid, on pharyngeal colonization and selection of Streptococcus pneumoniae resistance in children under 5 years of age. Eur J Pediatr 2007; 166(5): 467-471El primer trabajo estudia la colonización nasofaríngea por Streptococcus pneumoniae y el impacto que la amoxicilina puede tener sobre ella. Para ello se elabora un estudio prospectivo en el que se recogen tres muestras de frotis nasofaríngeo a 134 niños menores de 5 años que acuden a urgencias con clínica de infección por S. pneumoniae.La colonización desciende a la mitad en la segunda muestra tras el tratamiento antibiótico, prevaleciendo serotipos resistentes a la penicilina, pero asciende en la 3ª muestra debido a recolonización, en la mitad de los casos por cepas "de novo". También observamos que a medida que aumenta la edad predominan los serotipos no vacunales que son, en general, sensibles a penicilina.2)E. Calbo, A, Díaz, E, Cañadell, F. Fábrega, S. Uriz, M. Xercavins, M.A. Moreno, E. Cuchi, M. Rodríguez-Carballeira and J. Garau. Invasive pneumococcal disease among children in a health district of Barcelona: early impact of pneumococcal conjugate vaccine. Clin Microbiol Infect 2006; 12: 867-872El segundo estudio se decidió iniciarlo tras detectar enfermedad invasiva neumocócica (EIN) en niños que habían recibido 2 ó más dosis de vacuna antineumocócica heptavalente conjugada. Se decidió estudiar los casos de EIN en la población infantil de Terrassa diagnosticados en los dos hospitales adscritos a la población. Para ello se dividió en 2 periodos, uno prevacunal (1999-2001) y otro posterior a la introducción de la vacuna (2002-2004). Se describen detalladamente 7 casos de EIN en niños menores de 5 años correctamente vacunados. Todos los serotipos aislados eran no vacunales salvo uno relacionado con la vacuna. Durante el periodo vacunal se observa un descenso de los serotipos vacunales así como un aumento de las neumonías bacteriémicas y empiemas.INTRODUCCIÓN:El principal reservorio de S. pneumoniae es la nasofaringe de los niños. Ello conlleva un alto índice de contagio en colegios y guarderías y la posibilidad de producir enfermedad neumocócica cuando se altera el balance huésped-patógeno(1,2) Algunos estudios hablan hasta de un 90% de colonización debido a la alta susceptibilidad en niños pequeños debido a las condiciones higiénicas propicias así como las sobreinfecciones respiratorias virales que alteran la inmunidad del huésped(3). De todos ellos el 40% son resistentes a penicilina(4,5). El tratamiento antibiótico es capaz alterar la flora nasofaríngea y seleccionar cepas resistentes al tratamiento empleado que a su vez pueden producir enfermedad neumocócica o contagiar a otro huésped(6). Desde el año 2001 la vacuna antineumocócica conjugada heptavalente (VACH) está disponible en España. En otros países ha conseguido reducir la incidencia de enfermedad invasiva neumocócica (EIN) causada por los serotipos incluidos en su formulación en niños menores de 2 años así como disminuir el porcentaje de portadores nasofaríngeos por cepas resistentes a penicilina (7-9). La eficacia de esta vacuna en nuestro país dependerá de la tasa de vacunación, de la incidencia de serotipos no vacunales y probablemente se vea influenciada también por el uso de antibióticos en un área específica(7)HIPÓTESIS:1. El tratamiento antibiótico puede alterar la flora de la nasofaringe seleccionando los patógenos resistentes que pueden infectar al huésped y contagiar a la comunidad. 2. Los niños con 2 ó más dosis de VACH pueden desarrollar EIN.OBJETIVOS:1. Evaluar el impacto de la amoxicilina asociada o no al ácido clavulánico en la colonización nasofaríngea y la sensibilidad del S. pneumoniae a penicilina y eritromicina en niños menores de 5 años.2. Evaluar el impacto de la vacuna antineumocócica conjugada sobre la EIN en la población pediátrica de dos hospitales de Terrassa.METODOLOGIA:En el primer trabajo es un estudio prospectivo realizado en el Servicio de Urgencias del Hospital Mutua de Terrassa entre diciembre 2001 y febrero de 2004. Aceptado por el Comité de Etica del hospital, se solicitó el consentimiento escrito por la familia . Se incluyeron todos los niños menores de 5 años que acudieron al Servicio de Urgencias del hospital diagnosticados de faringoamigdalitis aguda, otitis media aguda, neumonia o sinusitis y que recibieron tratamiento empírico con 40-90 mg/Kg/día amoxicilina (+/-clavulánico). Se obtuvieron tres muestras de frotis nasofaringeo de cada paciente: La primera antes de iniciar el tratamiento antibiótico, la segunda muestra después de acabar el tratamiento y una tercera muestra al mes de finalizar el tratamiento. La muestra se procesa de inmediato tras la llegada al laboratorio de Microbiologia Se procedió a la identificación de serotipos en el Centro Nacional de Microbiologia (Majadahonda, Madrid).La sensibilidad a penicilina se estableció según los puntos de Concentración Mínima Inhibitoria (CMI) del National Committee for Clinical Laboratory Standards (NCCLS). Se consideran resistentes aquellas cepas con CMI > 0.12 microgr/mlSe consideran serotipos vacunales (STV): 4,14,6B,9V,23F,18C y 19F y serotipos relacionados con la vacuna (STRV): 6A,19A y 23A.Se estudia el genoma de las cepas aisladas y se separa en fragmentos (PFGE). Se compara con los 26 clones más representativos a nivel internacional (Pneumococcal Molecular Epidemiology Network). Aquellas PFGE que representan menos de 3 bandas se consideran idénticas.Estudio estadístico: Se realizó un cálculo de la muestra aceptando un riesgo &#945;=10%El test de Fisher se usó para comparar la prevalencia de los STV y las cepas penicilin-resistentes en la 1ª visita. El test de Mantel-Haenstel se utilizó para comparar la evolución de las diferentes variables entre las tres muestras consecutivas y test de Chi-cuadrado se usó para comparar proporciones.En el segundo estudio se revisaron todos los casos de EIN en una población concreta de Barcelona. La población estudiada pertenece al distrito de Terrassa, Barcelona, que tiene censados 23.000 niños entre 0 y 5 años de edad. atendidos en los dos hospitales de referencia: Hospital Mutua de Terrassa y Consorci Sanitari de Terrassa. El periodo estudiado comprende 6 años de 1999 a 2004 distinguiendo dos periodos a partir del momento de la comercialización de la VACH: Periodo prevacunal: 1999-2001 y vacunal: 2002-2004. Se incluyeron todos los casos en los que se aisló S pneumoniae en líquidos estériles en niños < 5 años .Se revisaron las historias clínicas de los niños con EIN documentada vacunados con al menos 2 dosis de la vacuna .Se analizaron variables demográficas, diagnóstico clínico, presencia de inmunodeficiencias, tratamiento y resultado clínico y microbiológico. Al no ser una vacuna obligatoria en el calendario vacunal la tasa de vacunación se calculó de tres maneras: Encuesta a 181 niños menores de 5 años que acudian a Urgencias por cualquier motivo, revisión del carnet vacunal de 1742 niños menores de 5 años en varios centros de atención primaria del distrito y por el número de dosis dispensadas de vacuna en 4 municipios dependientes de los 2 hospitales.Para calcular la incidencia anual de EIN se dividió los casos anuales de EIN entre el número de pacientes de 0 a 5 años censados en el distrito de Terrassa. Se dividió en dos periodos: Prevacunal y vacunal.RESULTADOS:En el primer estudio se incluyeron 134 niños que cumplieron los criterios de inclusión. 49 niños acudieron a todas las visitas de control. La mitad de los niños estaban colonizados por S. pneumoniae antes de iniciar el tratamiento, predominando los serotipos vacunales en los niños menores de 1 año (80%) y resistentes a penicilina (60&). La colonización desciende a la mitad en la segunda muestra debido al tratamiento antibiótico, prevaleciendo serotipos resistentes a la penicilina, pero asciende en la 3ª muestra debido a recolonización , en la mitad de los casos por cepas "de novo". En esta 3ª muestra disminuye la proporción de serotipos penicilina-resistente.Se observa que a medida que aumenta la edad disminuyen los serotipos resistentes a penicilina, estableciendo una relación con los serotipos no vacunales que son generalmente sensibles a penicilina (p>0.05). En cuanto al segundo estudio la tasa de vacunación con la VACH en niños menores de 5 años en el distrito de Terrassa calculada en 2004 oscilaba entre 14 y 34%.La incidencia global de EIN no habia descendido en el periodo vacunal respecto al prevacunal (91.2 vs 96.9 casos /100.000 niños menores de 5 años) . En el periodo vacunal se observa un aumento de las neumonias bacteriemicas (NS) así como de los empiemas (p=0.06) y un descenso no significativo de los casos de meningitis neumocócica.Se describen 7 pacientes con edades comprendidas entre 6 y 36 meses que han sufrido enfermedad invasiva neumocócica entre 2002 y 2004 tras haber recibido 2 ó más dosis de vacuna conjugada heptavalente. Ninguna presentaba ningún tipo de inmunodeficiencia humoral o celular. Salvo un serotipo relacionado con la vacuna (ST 6A) el resto son serotipos no vacunales (SNV). Durante el periodo vacunal se observa un descenso de los serotipos vacunales (SV) así como un ascenso de los SNV (p=0,01; OR= 2,9:1,2-7). El serotipo 1 resultó ser el más prevalente seguido de los serotipos 14, 19, 6A, 6B y 23F. Las cepas resistentes a penicilina disminuyen de 49% en 1999-2001 a 42% en 2002-2004 (OR 1.3, 95% CI 0.6-2.9, p 0.56).CONCLUSIONES:· Se aprecia una elevada tasa de colonización basal por neumococo en niños, así como alta resistencia a penicilina y a eritromicina.· Se ha observado el profundo impacto que sobre la dinámica de colonización nasofaríngea tiene la administración de amoxicilina, aunque se vuelve a niveles basales merced a la colonización "de novo" en la mitad de los casos.· En los menores de 1 año predominan serotipos vacunales o relacionados con la vacuna conjugada con una resistencia elevada a penicilina.· A diferencia de lo comunicado por otros autores, el empleo de amoxicilina (+/- clavulánico) en nuestra serie no conlleva un aumento en la proporción de portadores de neumococo resistente al mes de haber iniciado el antibiótico.· Los niños con dos o más dosis de VACH pueden desarrollar EIN por serotipos no incluidos en la vacuna· La eficacia de la vacuna está condicionada entre otras, por la tasa de vacunación y la frecuencia relativa de los serotipos vacunales en un área determinada.· El índice de enfermedad invasiva neumocócica no desciende en el periodo vacunal. La baja tasa de vacunación (< 35%) y una gran proporción de serotipos no vacunales explicarían este hecho.BIBLIOGRAFIA1. Faden H, Duffy L,Wasielewski R, Wolf J, Krystofik D, Tung Y. Relationship between nasopharyngeal colonization and the development of otitis media in children. J Infect Dis. 1997;175:1440-452. Sleeman KL, Griffiths D, Shackley F, et al. Capsular serotype-specific attack rates and duration of carriage of Streptococcus pneumoniae in a population of children. J Infect Dis. 2006;194:682-6883. Dagan R, O'Brien. Modelind the association between pneumoccocal carriage and chid care attendance. Clin Infect Dis. 2005; 40:1223-264. Nasrin D, Collignon PJ, Roberts L, Wilson EJ, Pilotto LS, Douglas RM. Effect of betalactam antibiotic use in children on pneumoccocal resistance to penicillin:prospective cohort study. BMJ 2002;324:28-30.5. Yagupsky P, Porat N, Fraser D, Prajgrod F, Merires M, McGee L, Klugman KP, Dagan R. Acquisition, carriage and transmission oj pneumoccoci with decreased antibiotic susceptibility in young children attending a day care facility in southern Israel. J Infect Dis 1998;177:1003-10126. Schrag SJ, Pena C, Fernandez J, Sanchez J, Gomez V, Perez E, Feris JM, Besser RE. Effect of short-course, high-dose, amoxicilin therapy on resistant pneumococcal cariage: a randomized trial. JAMA 2001;286:49-567. Whitney C, Farley M, Hadler J et al. Decline in invasive pneumococcal disease after the introduction of protein-polysaccharide conjugate vaccine. N Engl J Med 2003; 348:1737-1746.8. Kaplan S, Mason E, Wald ER et al. Decrease of invasive pneumococcal infections in children among 8 children's hospitals in ten United States after the introduction of the heptavalent pneumococcal conjugate vaccine. Pediatrics 2004; 113: 443-449.9. Grivea IN, Panagiotou M, Tsantouli AG, Syrogiannopoulos GA. Impact of heptavalent pneumococcal conjugate vaccine on nasopharingeal carriage of penicillin-resistant Streptococcus pneumoniae among day-care center attendes in Central Greece. Pediatr Infect Dis J 2008;27:519-52510. Bernaola E, de Arístegui J, Herranz M, Fernández C, et al. Incidencia y características de la neumonía neumocócica bacteriémica en niños entre 0 y 5 años en el País Vasco y Navarra. An Pediatr (Barc) 2004; 61:74-7511. Muñoz-Almagro C, Jordan I, Gene A, Latorre C, Garcia-Garcia J, Pallares R. Emergence of invasive pneumococcal disease caused by nonvaccine serotypes in the era of 7-valent conjugate vaccine. Clin Infect Dis 2008; 46:174-82ASPECTOS ÉTICOSEl primer trabajo fue presentado y aprobado por el Comité de Etica del Hospital Mutua de Terrassa. Cada familia fue informada y dio su consentimiento por escrito de forma individual.BENEFICIOS DE LA INVESTIGACIÓN, APLICABILIDAD Y VALIDEZAsí como en otros países se ha demostrado de forma ampliamente reconocida la validez de la vacuna antineumocócica conjugada, en el nuestro hay trabajos a favor como el de Bernaola et al10 en el que demuestran que tras el inicio de la vacunación ha descendido la tasa de enfermedad invasiva neumocócica en Navarra pero también hay trabajos que indican lo contrario como el Muñoz-Almagro et al11 en el que demuestran que la EIN ha aumentado en el periodo vacunal en Cataluña.En nuestro país la VACH no está financiada por el Sistema Nacional de Salud, salvo en una comunidad autónoma de la que se desconoce todavía su impacto, por lo que la tasa de vacunación es variable y no alcanza las cifras de otros países en los que la vacuna ha tenido efectos muy positivos.El beneficio de estos dos trabajos es valorar el impacto del tratamiento antibiótico sobre la flora nasofaríngea así como demostrar que puede existir enfermedad invasiva neumocócica por serotipos no vacunales en niños correctamente vacunados. La aplicabilidad es que gracias a éste y a otros trabajos11 ,desde el 1 de enero de 2009 se está realizando un estudio multicéntrico en hospitales de Cataluña con el fin de realizar una vigilancia epidemiológica molecular de la EIN . Con ello se logrará identificar los serotipos así como las clonas causantes de EIN para así poder implementar la vacuna adecuada en la que se incluyan los serotipos más virulentos.

The aim of this 4 year long work was to study the Connexin32 (Cx32), a protein that forms hemichannels anchored in the plasma membrane. Two hemichannels of adjacent cells form a gap junction. Mutations in Cx32 have been associated to the X-linked form of Charcot-Marie-Tooth disease, a neurodegenerative illness affecting the peripheral nervous system. Cx32 is expressed in Schwann cells, in the paranodal zones. Using Xenopus laevis oocytes to express Cx32 hemichannels, we have monitored simultaneously the release of ATP and the ionic currents. ATP in the medium was detected with luciferin-luciferase reaction and the ionic currents were recorded under two electrode voltage clamp. Depolarization of oocytes expressing Cx32, from -40mV to +80mV induced an outward current and at the end of the pulse a transitory peak of ATP release. Using Cx32 transfected HeLa cells, we captured the luminescence due to ATP release, when cells were under a hypotonic solution containing luciferin-luciferase mixture. Isotonic solution was 280 mOsm and hypotonic solution was 150 mOsm. We also studied the release of ATP in Schwann cell cultures and again the hypotonic conditions induced a rapid increase of extracellular ATP. Finally, when we repeated the voltage clamp experiments expressing Cx32 and also syntaxin 1A, we saw a partial inhibition that of the currents and the release of ATP, which didn't happen when we repeated the hypotonic shock with HeLa cells expressing Cx32 and syntaxin. In order to keep on working in the ATP release through Cx32 hemichannels and its relation with CMT disease five different mutation already described in CMTX patients were generated in the lab, to study the ATP release through Cx32 mutated hemichannels in TEVC experiments with oocytes and transfecting mammal cells. This last part is not finished but it is conyinued by a predoctoral student of Dr. Solsona. / L'objectiu d'aquest treball desenvolupat Durant 4 anys ha estat estudiar la Connexina32 (Cx32), sis unitats d'aquest proteína formen un hemicanal anclat a la membrana plasmàtica, dos hemicanals de cèl·lules adjacents formen una unió tipus gap. Mutacions en la Cx32 s'han relacionat amb la forma lligada al cromosoma X de la malaltia de Charcot-Marie-Tooth, una malaltia neurodegenerativa perifèrica. La Cx32 s'expressa en molts teixits però les mutacions només afecten les cèl·lules de Schwann, on la Cx32 s'expressa als paranodes i a les cissures d'Schmidt-Lanterman. Utilitzant oòcits de Xenopus per expressar Cx32, hem mesurat l'alliberació d'ATP i la corrent generada després de sotmetre el oòcits a una despolarització. L'ATP es va detectar utilitzant els enzims luciferina i luciferasa i les corrents utilitzant el sistema de fixació de voltatge amb dos elèctrodes. Després vem estimula electricament nervi ciàtic sencer de rata i ratolí i vem poder captar alliberació d'ATP amb preferència per certes regions diferènciades. Per tal de diferenciar si aquest ATP alliberat provenia de les cèl·lules de Schwann i no dels axons de les neurones també vam estudiar l'alliberació d'ATP en cèl·lules de Schwann en cultiu i el xoc hipotònic també provoca alliberació d'ATP. Vem veure que les cèl·lules de Schwann alliberen ATP però no si ho fan a través de connexines. Primer vem realitzar inmunofuorescències per detectar la presència i posició de les connexines expressades a les cel·lules de Schwann (Cx32, Cx29 i Cx43) i vem trobar presència de Cx32 i Cx29 en les regions paranodals i a les cissures d'Schmidt-Lanterman, i Cx43 al llarg de la veina formada per la cel·lula de Schwann, amb certa preferència per les regions paranodals. Finalment, donada la periodicitat de la Cx32 era un bon candidat per l'alliberació d'ATP a través de les c'el·lules de Schwann que envolten els axons del nervi ciàtic, per veure i la Cx32 alliberava ATP vem Utilitzar cèl·lules HeLa transfectades amb Cx32 i vam capturar l'alliberació d'ATP després d'un xoc hipotònic, també utilitzant la luciferina i la luciferasa, però no vem trobar diferències entre les cèl·lules transfectades amb Cx32 i les que no ho estaven. Així, la Cx32 no allibera ATP en resposta a un estímul hipotònic, però podria en resposta a una depolarització, l'estíml fisiològic que activa l'obertura d'hemicanals de Cx32. Finalment, en experiments de fixació de voltatge expressant la Cx32 amb sintaxina 1A hi havia una inhibició parcial de les corrents d'entrada i de sortia, i de l'ATP alliberat, inhibició que no es va reproduir en els experiments de xoc hipotònic en cèl·lules HeLa transfectades amb Cx32 i sintaxina. Per seguir traballant en la línia de l'estudi de la Cx32 i l'alliberació d'ATP, i la relació que això pot tenir an el desenvolupament de la malaltia de CMT es van triar i generar cinc constructes de Cx32 humana amb mutacions diferents descrites en malalts de CMTX, per tal d'observar l'alliberació d'ATP a través d'hemicanals de Cx32 mutada tant en els experiments de TEVC amb oòctis, com en experiments amb cèl·lules de mamífer transfectades. Aquesta darrera part no va ser acabad però en l'actualitat està esssent realitzada per un altre becari predoctoral del Dr. Solsona.