No description available.

As a film composer, Bruce Broughton uses themes, motives, gestures, tropes, and other film composition devices; however, he is also able to develop them into compelling formal structures through the use of film composition techniques in his concert music. Traditional musical form is not necessarily applicable to film music. The film dictates the pacing and structure, whereas concert music allows for the creation of form and more complex musical development. Through his extensive experience composing in the film industry, Broughton instinctively uses his film composition techniques as a means to reach his audience with his concert music. He establishes a common ground through film score vernacular to draw the listener into a more sophisticated musical conversation. This is particularly evident in his extensive wind band catalogue. In this dissertation, I identify Bruce Broughton's film composition techniques and examine how he employs them to create a stand-alone form using those techniques in his wind band music. The film composition techniques that are examined include character association, character interaction, motivic snippets, programmatic associations, and musical tropes. These aspects are demonstrated as they influence form in three of his most frequently performed and highly acclaimed pieces for wind band: In the World of Spirits, Celebration, and Spacious Skies. Through the examination, Broughton's use of formal development through film composition devices is demonstrated.

No description available.

[ES] En los últimos años, es habitual encontrarnos con investigaciones artísticas que, en el ámbito de la interpretación musical, tienen como última consecuencia recoger el resultado performativo en soporte digital. Sin embargo, una gran parte lo hace situando tal registro audiovisual como algo subsecuente, un fin ulterior sin conexión directa con la materia estudiada o los resultados obtenidos. Los trabajos de investigación que orientan así su enfoque, devuelven un resultado audiovisual desvinculado de los parámetros que han sido objeto del estudio, eludiendo las enormes capacidades semánticas y sintácticas que podría incluir el hecho audiovisual en sí y el consecuente fenómeno de difusión de la obra en redes digitales. Esta investigación se orienta hacia la búsqueda de mecanismos eficaces que hagan converger el estudio y el análisis de una obra contemporánea con el registro y difusión de la misma, procurando acercar al espectador a la mayor parte de las aristas que conforman la obra, al mismo tiempo y de modo que dicho procedimiento se sitúe además como eje fundamental y herramienta de futuras investigaciones, para el montaje y registro audiovisual de cualquier obra. Con nuestra investigación buscamos dar un giro de ciento ochenta grados, en donde el procedimiento del análisis y de la investigación es el fin, dejando por el camino un resultado de manera colateral o como parte del fin, pero en ningún momento es únicamente ese objetivo. Se intenta trasponer el análisis desde el punto de vista perfomativo hacia un resultado que será plasmado en un registro audiovisual, de este modo, la concepción y factura de dicho registro se extraerá a partir de un análisis profundo en materias histórico, estético y estructural (formas, etc). Además, se llevará un proceso de realización mediante la utilización de diferentes planos visuales que lo situará en una posición diferenciada respecto a aquellas otras investigaciones. Todo ello, intentando que el análisis esté estrechamente relacionado con la interacción con la cámara, mostrando aquello que el compositor quería destacar en cada momento, y llevándolo a la pantalla final de manera que el discurso musical tenga la congruencia que se merece. En definitiva, se pretende que el proceso nos acerque un poco más al punto de vista del compositor, intentando averiguar y deducir qué cuestiones se deben destacar y, además, cuándo y cómo. / [CA] En els últims anys, és habitual trobar-nos investigacions artístiques que, en l'àmbit de la interpretació musical, tenen com a última conseqüència recollir el resultat performatiu en suport digital. No obstant això, una gran part ho fa situant al registre audiovisual com una cosa subseqüent, una fi ulterior sense connexió directa amb la matèria estudiada o els resultats obtinguts. Els treballs de recerca que orienten així el seu enfocament, retornen un resultat audiovisual desvinculat dels paràmetres que han sigut objecte de l'estudi, eludint les enormes capacitats semàntiques i sintàctiques que podria incloure el fet audiovisual en si, i el conseqüent fenomen de difusió de l'obra en xarxes digitals. Aquesta investigació s'orienta cap a la cerca de mecanismes eficaços que facen convergir l'estudi i l'anàlisi d'una obra contemporània amb el registre i difusió d'aquesta, procurant acostar a l'espectador a la major part de les arestes que conformen l'obra, al mateix temps i de manera que, aquest procediment se situe a més com a eix fonamental i eina de futures investigacions, per al muntatge i registre audiovisual de qualsevol obra. Amb la nostra investigació, pretenem donar un gir de cent huitanta graus, on el procediment de l'anàlisi i de la investigació és l'objectiu, deixant pel camí un resultat de manera col·lateral o com a part del procés, però en cap moment és únicament aqueix el motiu principal. S'intenta transposar l'anàlisi des del punt de vista performatiu cap a un resultat que serà plasmat en un registre audiovisual; així, la concepció i la factura d'aquest registre s'extraurà a partir d'una anàlisi profunda en aspectes històrics, estètics i estructurals (formes, etc). A més, s'aplicarà un procés de realització mitjançant la utilització de diferents plans visuals que el situarà en una posició diferenciada respecte d'altres investigacions. Tot això, intentant que l'anàlisi estiga estretament relacionat amb la interacció amb la càmera, mostrant allò que el compositor volia destacar en cada moment, i portant-ho a la pantalla final de manera que el discurs musical tinga la congruència que es mereix. En definitiva, es pretén que el procés ens acoste una miqueta més al punt de vista del compositor, intentant esbrinar i deduir quines qüestions s'han de destacar i, a més, quan i com. / [EN] In recent years, it's common to find artistic research that, in the field of musical interpretation, has the final result to collect the music performance in digital support. However, most of them do so by placing the audiovisual record as something subsequent, an farther end without direct connection to the subject matter studied or the results obtained. The research works that thus guide their approach, return an audiovisual result unrelated to the parameters that have been the object of the study, avoiding the huge semantic and syntactic skills that the audiovisual event itself, and the consequent phenomenon of diffusion of the work in digital networks. This research is oriented towards the seek for effective mechanisms that make the study and analysis of a contemporary work converge with its recording and dissemination, trying to bring the viewer closer to most of the edges that make up the work, at the same time and so that this process is also positioned as a fundamental axis and tool for future research, for the audiovisual montage and recording of any work. With this research we seek to turn the approach around, regarding the analysis and investigation procedure as a goal, obtaining collaterally one result, but not as the only or main goal. An attempt is made to bring the analysis from the perfomative point of view to a result that will be reflected in an audiovisual record. This way, the concept of this recording will be fed from a deep analysis in historical, aesthetic and structural matters (forms , etc). Furthermore, a full process of audiovisual production will be carried out through the use of different visual shots that aim to differenciate this research from the aforementioned ones. At all times is intended that the analysis is closely related to the interaction with the camera, showing what the composer wanted to highlight at each section or moment, and taking the visual discourse to the final shot so that the combination of the musical development and the visual path have the congruence it deserves. To sum up, it is intended that the process brings us a little closer to the composer's point of view, trying to find out and deduce what issues should be highlighted, and also when and how. / Orero García, MÁ. (2021). Eight Pieces for Four Timpani de Elliott Carter: Procedimientos en la documentación y difusión en medios digitales basados en la experiencia de concierto [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162114

The present Doctoral Thesis focuses his research monographically on the figure of the Valencian composer D. Vicente Ramón Ramos Villanueva (1954-2012), considered one of the most relevant composers of the contemporary musical Valencian panorama of the last thirty years. Due to the lack of in-depth studies on the author, a short time after his premature death, the objectives of this work are focused on illuminating the different planes that make up the figure of the Valencian composer: biographical, catalographical and analytic-aesthetical. The structure and content of the Thesis is defined as follows: -I. INTRODUCTION: It includes the justification of the subject, the detailed study of the state of the question, the definition of the objectives and the planning of the methodology and sources for the research. -II. RESULTS: Where the body of research is exposed, divided into three planes that interact about the author. ·Biographical plane: Where the human side of the composer is treated, situating ourselves in the understanding of the social, vital and personal conjunctures that conditioned his artistic development (formation, received influences, developed work and aesthetic evolution). For this, a brief description of the socio-musical contexts is presented, followed by an extensive chronological biography divided in artistic-vital stages, narrated in detail and illustrated, and exposing a final approximation to the personality of the author. ·Catalographical plane: Detailed cataloguing of the author's entire corpus, until now non-existent, is carried out, as well as the crucial recovery of the scores of his grave situation of dispersion, gathering them here in a Digital Archive. ·Analytical and musical aesthetic plane: From the scores recovered for the Digital Archive, a musical analysis of the author's chamber production is carried out first, addressing a total of 56 works analyzed that cover the 32 years of musical production of the author. Later on, based on the observation and global analysis of the analyzes, establish the aesthetic, stylistic and thematic foundations of the musical language of Ramón Ramos, being able also in the last instance to determine throughout its different artistic stages the evolutionary line of its Musical aesthetics. -III. CONCLUSIONS: The final conclusions reached after the research carried out in the three levels about the author, as well as the reports on the results obtained, are presented. In addition, it points out the possible pending tasks and the research perspectives that are opened from this Doctoral Thesis. The Thesis ends with the enumeration of IV. BIBLIOGRAPHY consulted, and followed by the documentary ANNEXES and in digital format. / La presente Tesis Doctoral centra su investigación monográficamente en la figura del compositor valenciano D. Vicente Ramón Ramos Villanueva (1954-2012), considerado uno de los compositores más relevantes del panorama musical contemporáneo valenciano de los últimos treinta años. Ante la inexistencia de estudios profundos sobre el autor, escaso tiempo tras su prematuro fallecimiento, los objetivos del presente trabajo están enfocados a alumbrar los diferentes planos que componen la figura del compositor valenciano: biográfico, catalográfico y analítico estético. La estructura y el contenido de la Tesis se define del siguiente modo: -I. INTRODUCCIÓN: Incluye la justificación del tema, el estudio detallado del estado de la cuestión, la definición de los objetivos y la planificación de la metodología y fuentes para la investigación. -II. RESULTADOS: Donde se expone el cuerpo de las investigaciones, dividido en tres planos que interaccionan acerca del autor. ·Plano biográfico: Donde se trata el lado humano del compositor situándonos en la comprensión de las coyunturas sociales, vitales y personales que condicionaron su desarrollo artístico (formación, influencias recibidas, labor desarrollada y evolución estética). Para ello se expone una breve descripción de los contextos socio-musicales, seguido de una amplia biografía cronológica dividida en etapas artístico-vitales, narrada detalladamente e ilustrada, y exponiendo una final aproximación a la personalidad del autor. ·Plano catalográfico: Se lleva a cabo la catalogación detallada del corpus completo del autor, hasta ahora inexistente, así como la crucial recuperación de las partituras de su grave situación de dispersión, reuniéndolas aquí en un Archivo Digital. ·Plano analítico y estético musical: A partir de las partituras recuperadas para el Archivo Digital se realiza en primer lugar un análisis musical de la producción camerística del autor, abordando un total de 56 obras analizadas que abarcan los 32 años de producción musical del autor. Para posteriormente, a partir de la observación y estudio global de los análisis realizados, establecer los fundamentos estéticos, estilísticos y temáticos del lenguaje musical de Ramón Ramos, pudiendo además en última instancia determinarse a lo largo de sus diferentes etapas artísticas la línea evolutiva de su estética musical. -III. CONCLUSIONES: Se exponen las conclusiones finales alcanzadas tras las investigaciones llevadas a cabo en los tres planos acerca del autor, así como los informes sobre los resultados obtenidos. Además, se apuntan las posibles tareas pendientes y las perspectivas de investigación que se abren a partir de la presente Tesis Doctoral. La Tesis finaliza con la enumeración de la IV. BIBLIOGRAFÍA consultada, y seguida por los ANEXOS documentales y en formato digital. / La present Tesi Doctoral centra la seua investigació monogràficament en la figura del compositor valencià D. Vicente Ramón Ramos Villanueva (1954- 2012), considerat un dels compositors més rellevants del panorama musical contemporani valencià dels últims trenta anys. Davant de la inexistència d'estudis profunds sobre l'autor, escàs temps després de la seua prematura defunció, els objectius del present treball estan enfocats a il¿luminar els diferents plans que componen la figura del compositor valencià: biogràfic, catalogràfic i analític estètic. L'estructura i el contingut de la Tesi es definix de la manera següent: -I. INTRODUCCIÓ: Inclou la justificació del tema, l'estudi detallat de l'estat de la qüestió, la definició dels objectius i la planificació de la metodologia i fonts per a la investigació. -II. RESULTATS: On s'exposa el cos de les investigacions, dividit en tres plans que interaccionen sobre l'autor. ·Pla biogràfic: On es tracta el costat humà del compositor situant-nos en la comprensió de les conjuntures socials, vitals i personals que van condicionar el seu desenrotllament artístic (formació, influències rebudes, labor desenrotllada i evolució estètica). Per a això s'exposa una breu descripció dels contextos sociomusicals, seguit d'una àmplia biografia cronològica dividida en etapes artisticovitals, narrada detalladament i il¿lustrada, i exposant una final aproximació a la personalitat de l'autor. ·Pla catalogràfic: Es du a terme la catalogació detallada del corpus complet de l'autor, fins ara inexistent, així com la crucial recuperació de les partitures de la seua greu situació de dispersió, reunint-les ací en un Arxiu Digital. ·Pla analític i estètic musical: A partir de les partitures recuperades per a l'Arxiu Digital es realitza en primer lloc un anàlisi musical de la producció camerística de l'autor, abordant un total de 56 obres analitzades que comprenen els 32 anys de producció musical de l'autor. Per a posteriorment, a partir de l'observació i estudi global dels anàlisis realitzats, establir els fonaments estètics, estilístics i temàtics del llenguatge musical de Ramón Ramos, podent a més en última instància determinar-se al llarg de les seues diferents etapes artístiques la línia evolutiva de la seua estètica musical. -III. CONCLUSIONS: S'exposen les conclusions finals aconseguides després de les investigacions dutes a terme en els tres plans sobre l'autor, així com els informes sobre els resultats obtinguts. A més, s'apunten les possibles tasques pendents i les perspectives d'investigació que s'obrin a partir de la present Tesi Doctoral. La Tesi finalitza amb l'enumeració de la IV. BIBLIOGRAFIA consultada, i seguida pels ANNEXOS documentals i en format digital. / Oltra García, H. (2017). EL COMPOSITOR VALENCIANO VICENTE RAMÓN RAMOS VILLANUEVA (1954-2012): BIOGRAFÍA, CATÁLOGO DE OBRA Y FUNDAMENTOS ESTÉTICOS A TRAVÉS DEL ANÁLISIS MUSICAL DE SU OBRA CAMERÍSTICA [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90471

Toru Takemitsu's piano works reveal a new scope to the concept of sound in modern piano literature. He achieves originality through his imagination and his Japanese cultural and musical heritage. Subtle Japanese elements, which have been embedded for centuries in Japan's culture and music, lend a unique, but not outwardly Japanese, feeling to this work.

Pierre Boulez (1925-2016) composed Dialogue de l'ombre double for clarinet and live electronics in 1985. This same year, Alain Damiens of Ensemble InterContemporain premiered and recorded the work with the help of Andrew Gerzso of Institut de Recherche et de Coordination Acoustique/Musique (IRCAM). The piece alternates between pre-recorded and live sections that are performed with varied levels of amplification and reverberation creating a dialogue between the parts. Boulez also includes detailed instructions for the spatialization of the pre-recorded tracks that play through six equidistant speakers that surround the audience. Furthering the complexity of this work, it is available in two published versions: version aux chiffres arabes (Arabic numeral version) and version aux chiffres romains (Roman numeral version). Each version includes much of the same musical material, but arranged in a different order. Performance of Dialogue de l'ombre double requires extraordinary technical facility and musical understanding from the clarinetist, the dedicated involvement of a highly qualified sound technician, and the use of a spacious, technologically equipped performance venue. This performance guide aims to facilitate greater accessibility and understanding of this challenging work, in order to encourage widespread performance of this extraordinary piece.

This study investigates the possibility of applying Hatten’s theory of musical gesture to a formal system of musical analysis. Using historical antecedents and established musicological practice as a guide, a range of musical parameters in a motive length span of music are incorporated into a single gesture. This gesture forms the basic semantic unit upon which an analytical tableau structure is built, and a syntax is developed to allow derivations of new gestures; a large scale structure displaying fractal-like self-similarity is then proposed. The completed system is applied to the analysis of the ‘Adagio’ of Mozart’s Flute Quartet K.285 to test whether it can consistently be implemented and whether it produces falsifiable results while maintaining predictive power. It is found that these requirements are indeed met and that a set of inference rules can be derived suggesting that the proposed system has ample scope for further development. / Art History, Visual Arts & Musicology / M. Mus.

This study investigates the possibility of applying Hatten’s theory of musical gesture to a formal system of musical analysis. Using historical antecedents and established musicological practice as a guide, a range of musical parameters in a motive length span of music are incorporated into a single gesture. This gesture forms the basic semantic unit upon which an analytical tableau structure is built, and a syntax is developed to allow derivations of new gestures; a large scale structure displaying fractal-like self-similarity is then proposed. The completed system is applied to the analysis of the ‘Adagio’ of Mozart’s Flute Quartet K.285 to test whether it can consistently be implemented and whether it produces falsifiable results while maintaining predictive power. It is found that these requirements are indeed met and that a set of inference rules can be derived suggesting that the proposed system has ample scope for further development. / Art History, Visual Arts and Musicology / M. Mus.

Text in Afrikaans / Die doel van die verhandeling is om vas te stel in hoe 'n mate vyftien geselekteerde studies van Fernando Sor uit die Yepes- en Segovia-uitgawes van mekaar verskil deur die studies te vergelyk. Albei uitgawes is ook met die faksimilee-uitgawe vergelyk om die korrektheid van die Yepes- en Segoviauitgawes te bepaal. Seide Yepes en Segovia het heelwat veranderings aangebring. Die kenmerkendste van hierdie verskille word nie net uitgewys nie, maar daar word ook na moontlike redes gekyk waarom sulke verskille in die twee uitgawes aangebring is. Die gevolgtrekking is dat Yepes en Segovia duidelike redes gehad het waarom hulle verskil het van die faksimilee-uitgawe. Yepes en Segovia het verskillende tegniese benaderings wat bydra tot die uniekheid van die twee uitgawes wat vir die kitaarspeler 'n rykdom van moontlikhede bied in die uitvoering van hierdie studies. / The aim of the dissertation is to determine the differences between the Yepes and Segovia editions by comparing selected studies. In order to determine the correctness of the Yepes and Segovia editions both are compared to the facsimile edition as well. Yepes and Segovia both introduced a number of changes. The most typical of these are indicated and possible reasons for their inclusion in the two editions are discussed. The conclusion is that Yepes as well as Segovia had very definite reasons for including alterations to the facsimile edition in their own editions. Both have in their own editions an individual and highly personal approach which leaves us with the unique gifts of the two editions, and the guitar student with a variety of possibilities in the performance of these studies. / Department of Musicology / M.Mus. (Department of Musicology)