• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 13
  • 8
  • 7
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 34
  • 24
  • 23
  • 23
  • 23
  • 23
  • 19
  • 15
  • 7
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
21

La aportación de Román Gil al libro de artista: el autorretrato sin fin

Guillén Martínez, Francisco José 22 January 2016 (has links)
Esta investigación busca encajar la obra de Román Gil en la tradición del libro de artista. En una época en la que éste se encuentra en su momento de madurez, él mismo ha posibilitado el que tanto una imagen de lugar a su verbalización como el que un texto escrito devenga en una imagen visual. Ahora es también el momento de incorporar a esta incipiente disciplina parte de la genealogía que ha deparado la configuración del libro como lugar de todos los elementos temporales que constituyen la lengua hablada. Así visto, el libro se manifiesta como una forma simbólica autónoma y bien distinta que el texto al que da sustento. Es en este punto donde hemos querido comprobar si en la obra de Gil se da ese valor genuino del arte capaz de hacernos aprehender los significados de las imágenes a través de la forma. El factor de regulación al que queremos aludir y que goza de los valores gráficos, escultóricos y pictóricos de todo el itinerario que dio lugar a la configuración de los sistemas escritos, es el que sospechamos que implícitamente subyace, más que en la escritura, en la configuración de ésta. Paradójicamente, es en la obra de un autor que hace libros de artista con una expresa renuncia a la palabra escrita, donde buscamos la hermenéutica de los símbolos que han conseguido objetivar la realidad con la mayor precisión habida a nuestro alcance. Pero no es para comprenderla bajo este punto de vista, sino para averiguar si las imágenes plásticas son capaces de ser elocuentes a través de un objeto -el libro- que ha sido concebido como sede espacial de la contingencia temporal que es el habla. De la mano de la obra de Gil conocida como las Carpetas de Román, nos hemos adentrado en la prehistoria de la escritura para tratar de entender cómo se acaba encriptando en ella todo el ritual de la experiencia plástica y cómo en este proceso surge un objeto tan específico como pueda ser el libro que, para nosotros está al mismo nivel conceptual que el cuadro. Más tarde, hemos observado el proceso de creación de este artista para averiguar de qué manera consigue transferir las particularidades del género pictórico del autorretrato a la disciplina del libro de artista, sabiendo que este autor renuncia a la representación formal de los datos plásticos emparentados con el parecido anatómico y psicológico. Hemos investigado también su capacidad para referirse a la realidad a través de los órganos sensoriales regentes de parcelas sensitivas de las que no dan debida cuenta y hemos tratado de averiguar si las imágenes que detrae de estas experiencias son vividas o dependen de un carácter metafórico de carácter cultural. Posteriormente, indagamos en el tipo de formación académica y las afinidades electivas que hayan podido influir en su talante y en su voluntad de hacer un arte a través de un medio que parece haber surgido para reflejar la materialización perceptual de la realidad a través de la palabra. A partir de este punto de vista, hemos podido comprobar cómo Gil actualiza el modelo canónico que dio lugar a las primeras bibliotecas a través de las series artísticas que emprende y en base a los ordenamientos que establece con su propia producción artística. Por último, hemos analizado su quehacer artístico, así como los materiales empleados en su obra con la intención de aprehender su manera de unir géneros pictóricos con materiales experimentales y procedimientos alternativos, más allá de sus usos y de sus funciones. / This research is an attempt to place the work of Román Gil within the artist book tradition. In his maturity stage, he himself has made it possible for an image to become its verbal representation, as well as enable a written text to become a visual image. Now it is also the time to incorporate to this incipient discipline, part of the genealogy which has turned the structure of a book into the meeting place of all the temporal elements constituting the spoken languages. It is at this point that we have sought to prove if, in Gil's work, there can be found that genuine artistic value which can allow us to grasp the meanings of the imagery through its form. The control factor to which we want to refer, and which contains the graphic, sculptural and pictorial values of the whole itinerary originating the structure of the written systems, is which we tend to believe that implicitly underlies, rather than writing, its layout. Paradoxically, it is in the work of an author creating artist books and explicitly renouncing the written word, where we look for the hermeneutics of those symbols which have attained to make reality tangible, with the greatest possible precision available to us. But it is not our aim to understand it from his point of view but to enquire if the plastic images can express themselves through an object, -the book-, which has been conceived as the place for the temporal contingency given in speech. Hand in hand with Gil's work, known as the Román Files, we have ventured into the prehistory of writing, in an attempt to understand how it is possible to arrive at encrypting in it all the ritual of the plastic arts experience, and how, in the process, such a specific object as a book, which to us has the same conceptual level as a picture, takes on life. Furthermore, we have observed this artist's creative process to discover how he manages to transfer the specifics of the self-portrait pictorial genre to the artist book discipline, considering that this author renounces the formal representation of the plastic arts data related to the anatomic and psychological resemblance. We have also examined his capacity to refer to reality through the sensory organs governing unaccounted for sensitive areas, aiming to discover if the images he draws from these experiences come from life or derive from a metaphorical cultural character. Later still, we enquired into his academic background and his selective affinities which could have influenced his character, and his decision to make an art out of a medium which seems to have been created to reflect the perceptual materialization of reality through the word. From this standpoint, we have been able to understand how Gil brings up to date the canonical model which originated the first libraries to appear, through the artistic series he produces and on the basis of the order he sets on his own artwork. Lastly, we have analyzed his production as well as the materials he uses, in an attempt to grasp his way of combining pictorial genres by means of experimental materials and alternative procedures, which go beyond their customary uses and functions.
22

La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees.

Palliso i Alentorn, Llívia 07 October 2015 (has links)
"La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" vol explorar les possibilitats d’aquesta matèria més enllà de l’esfera estrictament catalana. En primer lloc, es proposa l’anàlisi de tots els treballs de Chrétien de Troyes, un autèntic mestre de la “conjointure”, que establí les bases per al posterior desenvolupament de la matèria artúrica. A més, l’últim dels seus "romans", que restà inacabat, proporcionà una excel·lent font d’inspiració per a la següent generació d’escriptors, a la vegada que el Graal va esdevenir el gran misteri capaç de fer-se amb més d’una solució. El fascinant procés de transformació del Graal ens mena cap a la literatura catalana amb una forta convicció que ha d’haver alguna cosa més que allò que realment conservem. Quatre casos (La Stòria del Sant Grasal, els fragment del Tristany, La Faula de Guillem de Torroella i La Tragèdia de Lançalot de Mossèn Gras) exemplifiquen diferents resultats de la difusió a través de tota Europa de les històries del rei Artús i els cavallers de la Taula Rodona. Les conclusions sobre això són clares: potser el material seleccionat pugui ésser ampliat, però hem de pensar que el profund coneixement del context històric de l’època, els treballs codicològics i l’estudi dels manuscrits escrits en altres llengües són les assignatures pendents en aquesta qüestió. / "La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" quiere explorar las posibilidades de esta temática más allá del ámbito estrictamente catalan. Para hacerlo, la tesis propone analizar todos los trabajos de Chrétien de Troyes, un auténtico maestro de la “conjointure”, que estableció las bases para el posterior desarrollo de la materia artúrica. Además, el último de sus "romans", que quedó inacabado, proporcionó una excelente fuente de inspiración para la siguiente generación de escritores, al mismo tiempo que el Grial se convirtió en el gran misterio capaz de dar con más de una solución. El fascinante proceso de transformación del Grial nos conduce hacia la literatura catalana con una fuerte convicción que tiene que haber alguna cosa más que lo que realmente se ha conservado. Cuatro casos (La Stòria del Sant Grasal, los fragmentos del Tristany, La Faula de Guillem de Torroella y La Tragèdia de Lançalot de Mossèn Gras) ejemplifican diferentes resultados de la difusión por toda Europa de las historias del rey Arturo y sus caballeros de la Tabla Redonda. Las conclusiones sobre esto son claras: quizás el material seleccionado pueda ser ampliado, pero tenemos que pensar que el profundo conocimiento del contexto histórico de la época, los trabajos codicológicos y el estudio de los manuscritos escritos en otras lenguas son las asignaturas pendientes sobre esta cuestión. / "La matèria artúrica en la literatura catalana medieval i les seves connexions europees" wants to explore the possibilities of this subject beyond the Catalan sphere. First, it is proposed the analysis of all works of Chrétien de Troyes, a truly master of “conjointure”, that established the bases of the later development of Arthurian Matter. In addition, the last of his "romans", without a proper end, provided an excellent background to the next generation of writers, and the Grail became a huge mystery with a more than one solution. The fascinating process of Grail’s transformation leads us to the Catalan literature with a strong certitude that it had to be more than what we actually preserve. Four cases (La Stòria del Sant Grasal, the Tristan fragments, La Faula of Guillem de Torroella and La Tragèdia de Lançalot of Mossèn Gras) exemplifies different results of the spread across Europe of the stories about King Arthur and the Knights of the Round Table. The conclusions on this topic are clear: maybe the selected material for this work can be enlarged, but we must keep in mind that a detailed knowledge of historical context, the codicology works and the study of other language’s manuscripts are the pending issues in this subject.
23

La crítica musical en la prensa diaria valenciana: 1912-1923

Polanco Olmos, Rafael 01 October 2008 (has links)
"La crítica musical en la prensa diaria valenciana: 1912-23" es una tesisdoctoral que ofrece una visión crítica de la historia de la crítica musical en laprensa diaria valenciana durante el período que acontece entre 1912 y 1923. Elámbito cronológico de este trabajo de investigación no es gratuito, secircunscribe a la época en la que se produce la eclosión de la crítica musicalcomo actividad periodística cotidiana. Esto sucede así por la confluencia devarios factores que revitalizan considerablemente la oferta musical en la ciudadde Valencia: la creación de la Sociedad Filarmónica de Valencia (se funda afinales de 1911 y arranca su singladura en 1912) y la fundación de la Orquestade Cámara de Valencia (1915) y la Orquesta Sinfónica de Valencia (1916).El estudio del contexto histórico-musical de la sociedad valenciana de finalesdel siglo XIX y principios del siglo XX es uno de los aspectos más interesantesde esta investigación. Aporta la perspectiva previa necesaria para comprendery valorar el papel de la crítica musical en un entorno social que evoluciona,durante este período, desde la influencia absoluta de la ópera a lo largo de lacenturia decimonónica hasta el despegue de los géneros camerístico ysinfónico en la segunda década del s. XX.La metodología de trabajo es una de las aportaciones novedosas de esta tesisdoctoral. La metodología utilizada para estudiar la crítica musical que se ejerciódurante estos años en los diarios valencianos ha partido de la investigaciónhemerográfica. Así pues, los periódicos han sido la principal fuente documentala la vez que objeto de estudio. Ocho diarios -los más importantes que seeditaban en aquellas fechas- se han escrutado detenidamente para podercompilar los textos de crítica musical publicados en sus páginas: LasProvincias, El Mercantil Valenciano, El Pueblo, Diario de Valencia, La Voz deValencia, La Correspondencia de Valencia, El Correo y Eco de Levante.Otra novedad interesante de este estudio es la opción analítica escogida. Laaplicación de un modelo de análisis propio -formulado a partir de lasaportaciones teóricas de Leopoldo Hurtado, Román de la Calle y RomanJakobson-, permite destripar los entresijos de la crítica musical desde múltiplesángulos. Esta estrategia parte de un axioma: el texto crítico musical, publicadoen la prensa diaria, es el resultante de la yuxtaposición de dos procesoscomunicativos: uno artístico-musical y otro lingüístico que deriva del primero. Apartir del análisis de éste último, el autor accede al conocimiento del ámbitoreferencial que originó ambos procesos. De este modo, ha sido posible estudiarlos roles de los distintos protagonistas activos o pasivos de la función crítica inillo tempore: autores, intérpretes, empresarios, público y los propios críticos.Asimismo, este análisis -desde su doble vertiente formal y de contenido- nosha permitido conocer a los principales críticos musicales de la época (Eduardo López-Chavarri Marco, Bernardo Morales San Martín, Enrique González Gomá,Manuel Palau, Ignacio Vidal, Salvador Ariño, Vicente Marín, Lepoldo Magenti,Enrique Badenes, Francisco Balaguer, etc.) y revelar la manera en que éstosejercían la crítica.El seguimiento minucioso de la actividad de los cronistas musicales duranteestos años revela también un uso ocasional interesado de la función crítica.Algunos testimonios que en esta tesis se exponen evidencian la delgada líneaque a veces separa el ejercicio de la crítica desde los postulados éticos yestéticos que se le suponen y su utilización con otros fines espurios.La investigación ofrece además un detallado catálogo sobre los programasmusicales (intérpretes y repertorio) generados en Valencia durante estos años,clasificados en los siguientes géneros: ópera, zarzuela, música de cámara ysinfónica. / "The musical criticism in the Valencia diary press: 1912-1923" is a doctoral thesis,which offers a critical vision of the musical criticism history in the diary press duringthe marked period. The chronological ambit chosen answers some facts, whichrevitalise considerablely the musical offert in Valencia City during those years: thecreation of the Philharmonic Society of Valencia (it is founded at the end of 1911 andit begins its day's run in 1912) and the foundation of the Orchestra of Camera ofValencia (1915) and the Symphonic Orchestra of Valencia (1916).The preliminary study of the musical-history context, which presents this investigation,has contributed us the necessary perspective to value the role of the critic in theValencia's musical society at the end of the XIX century and at the beginning of theXX century.The methodology of work used it is based in the newspaper investigation. Thenewspapers published in Valencia during this period have supposed the maindocument source and at the same time the object of study in them.The critical texts have been analysed applying a model of own analysis; it isformulated from the theoretic contributions of Leopoldo Hurtado, Román de la Calle yRoman Jakobson. The strategy used started from an axiom: the critical text is theresultant of the juxtaposition of the two-communicative process: the first one ismusical-artistic and the second one is linguistic, which derive from the first. Startingfrom the analysis of this last, the author access to the knowledge of the referentialambit which originates both processes. In this way it has been possible to study theroles of the different active or passive characters of the critical function in illo tempore:author, performer, impresario, public and the own critics. In the same way thisanalysis -from its double formal viewpoint and context- has been allowed us to knowthe main musical critics of the period (Eduardo López-Chavarri Marco, BernardoMorales San Martín, Enrique González Gomá, Manuel Palau, etc.) and reveal theway they performed the critic.Through this investigation we have known too the ethic problems that in occasionsthreatened to whom performed the critical function.
24

Les notables du Tarn dans leur relation avec les paysans au XIXème siècle et dans le premier XXème / The local worthies in Tarn as regards to their relationships with peasants in the 19th and early 20th century

Gouérou, Anne-Marie 25 September 2015 (has links)
La grande propriété étend sa domination de la montagne tarnaise au Gaillacois, englobant Castrais et Vaurais. Au cœur de la relation notables / paysans, les modes de faire-valoir suscitent des débats passionnés. Le métayage, mode dominant, partage idéal capital / travail pour ses partisans, est rejeté par les propriétaires soucieux de modernisation comme incompatible avec le progrès, que le maître-valetage, faire-valoir direct caractérisé par la présence d'un maître-valet fournisseur de main-d'œuvre, peut seul favoriser. Cependant, il ne s'impose pas et disparait, tandis que le métayage, qui repose sur le partage de la production, à mi-fruits ou au tiers en faveur du propriétaire, se maintient jusque dans les années 1960. Une porosité existe : fermage et métayage partagent les caractères les plus archaïques, corvées, redevances et les mêmes interdits. On accorde au maître-valet un pourcentage de certaines productions, afin de lutter contre son « indolence ». La stagnation de la production semble conforter l'incompatibilité métayage / progrès. Mais les résultats obtenus par certains propriétaires qui s'appuient sur les droits qu'il donne, contrôle des cultures et assolements, utilisation des corvées pour la bonification des terres, s'opposent à cette interprétation. L'investissement personnel semble essentiel. La présence des notables de la terre influence la vie politique : par le biais des comices, ils tentent, en récompensant travail, sobriété et maintien de nombreux enfants dans l'agriculture, d'immobiliser une société rurale traditionnelle. Au plan électoral, leur influence, indéniable, est contrebalancée par la structure de la population paysanne. / The great estate area spread his domination from the Tarnese mountains to the Gaillac region, including the Castres and Lavaur ones. The different farming modes inspire passionate debates and are at the heart of the relationships between the worthies and the peasants. The main-mode-sharecropping -an ideal share capital / work for his supporters is rejected by owners concerned with modernization as conflicting with progress, whereas the farm-servant system appears the best one direct farming, characterized by the presence of a farm-servant master who is to provide labour. However, it does not last long and vanishes when the criticized sharecropping system, based on the fifty-fifty share or the one-third one of the production for the owner, last until the 1960's. A porosity exists: tenant farming and sharecropping share most archaic characters, chores, fees and even bans. A percentage on some crops is granted to the servants' masters so as to fight his « indolence ». The stagnation of production seems to comfort the incompatibility sharecropping / progress. But the results that some owners get thanks to the given by sharecropping, crops control, land cleaning, the use of chores for improvement of the soil, are opposed at this interpretation. Personal investment appears as essential. The presence of land worthies influence the political life : through agricultural organizations, they tries to reward work, sobriety and maintenance of numerous children in agriculture, to bring the traditional rural to standstill. On the polling plan, their undeniable influence is counterbalanced by the structure of peasant population.
25

Être et paraître : les modalités de la représentation honorifique dans les cités grecques des origines à la fin de l’époque hellénistique / As good as he seems : aspects of the honorific representation in the greek cities from the origins to the end of the hellenistic period

Biard, Guillaume 01 December 2012 (has links)
Qu’est-ce que la représentation honorifique ? Cette simple question guide l’exploration de la pratique, née au IVe siècle et développée à l’époque hellénistique, qui consiste à offrir aux bienfaiteurs un monument à leur image. Fondée sur les décrets honorifiques et les sources archéologiques, l’analyse est d’abord matérielle. Sont ainsi examinées les contraintes et les attentes qui déterminent le choix du support de la représentation, de son matériau et de son emplacement. Dans le cas des statues, la forme de la base, les dimensions de l’œuvre et son mode de fixation sont étudiés. La vie des œuvres ne s’arrête cependant pas avec leur installation : plusieurs chapitres analysent leur entretien et, à rebours, leur mutilation, leur destruction et leur remploi. Une étude iconographique de la représentation honorifique est ensuite proposée. La description des œuvres conservées permet de brosser le portrait de la cité idéale que reflète la représentation honorifique, des stratèges vainqueurs aux femmes. Les marges du genre sont aussi explorées, à travers les représentations de héros et de souverains, mais aussi d’enfants. Ces études matérielle et iconographique sont le fondement de l’analyse historique. L’élucidation des origines de la représentation honorifique, qui remontent à l’époque archaïque, permet ainsi de dégager les spécificités de la représentation honorifique publique. Celle-ci sert ensuite de référence dans l’analyse des représentations honorifiques privées et commémoratives. Forte de cette exploration large, l’étude se clôt sur un examen des fonctions politiques et sociales de la représentation honorifique et de leur évolution à la basse époque hellénistique. / What does honorific representation stand for? Starting from this apparently simple question, the present study explores the many aspects of the habit, beginning in the 4th century B.C. and developing through the Hellenistic period, of granting the benefactors a representation of themselves. Based on the honorific decrees and the archaeological evidence, the analysis is primarily material. Thus, the expectations and constraints guiding the choice of a medium, of a material and of a place of erection are first examined. In the case of a statue, its size, the type of its base and the way it is fixed are thoroughly studied. But with their erection, the life of the representations just begins: a few chapters are devoted to their cleaning and also to their mutilation, destruction and reuse. Iconography is the second main topic of the study. Through a description of the remaining works of art, a portrait of the ideal city reflected by the honorific representation is drawn, from the victorious generals to the women. The limits of the genre are also explored, through a study of the representations of heroes and kings, but also of children. Both material and iconographic studies support the historical analysis. An introductory focus on the origins of the honorific representation allows a determination of the specific aspects of public representation. Keeping those in mind as a reference, the analysis turns then to the less studied private honorific and commemorative representations. This large scope exploration leads finally to an examination of the social and political role of the honorific representation and of its evolution through the late Hellenistic period.
26

Comentario de Achilles Statius a Tibulo (Libro I). Edición, traducción y estudio

Almaida Martínez, Rosa 15 April 2005 (has links)
RESUMENEl trabajo que presentamos lleva por título Comentario de Achilles Statius a Tibulo. (Libro I). Edición, traducción y estudio. En la introducción que inicia nuestra Tesis hemos abordado la figura de Achilles Statius. El bloque principal lo constituyen los textos de las elegías y los comentarios que al respecto hace Estaço. Seguidamente dividimos la Tesis en dos partes. La primera parte se centra en la Edición y Traducción del comentario de Aquiles Estaço. La segunda parte de nuestra Tesis consiste en la valoración del trabajo de Estaço; la valoración que hemos realizado sobre él nos ha hecho llegar a una serie de conclusiones. Establecemos una primera división entre comentarios textuales y no-textuales. La referencia manuscrita es muy importante. Tras los comentarios textuales están los no-textuales. Son apuntes de contenido muy variado. / The work we have presented as Doctoral Thesis takes the title of 'Commentary of Achilles Statius to Tibulo (Book I). Publication, trasnlation and Study. Deals with the work of the Humanist Aquilles Statius. In the Introduction to the Thesis, we have looked at the biography of Aquilles Statius. Here the main block consists of the elegies and Estaco's commentaries on them. Next we divided the Thesis into two parts.The first part is centred on the Publication and Translation of Achilles Etaco's commentary. The second part of my thesis consists of our own valuation of Estaco's work. This evaluation has led us to a series of importants conclusions. On the second part, we have established a first division between 'textual' and 'non-textual' commentaries. We have also made it clear that the reference manuscript in Aquiles Estaco is very important. After the textual commentaries they are 'no-textual' commentaries. It is about extremely varied content notes.Nota Importante: Para leer la tesis correctamente es necesario tener instalada la fuente sgreek (ver ficheros)
27

El aprendizaje de habilidades de comunicación básicas en fisioterapia: una propuesta formativa utilizando el video y el paciente simulado instructor

Montull Morer, Salvador 30 June 2015 (has links)
Després de detectar en els alumnes de Fisioteràpia, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili, un dèficit formatiu en habilitats de comunicació (HC) per la realització de l’entrevista clínica, es proposa una acció per solucionar el problema. El mètode d’investigació es mixt, es basa en el mètode d’investigació-acció (I-A) i el paradigma es qualitatiu. La mostra està formada pels alumnes de l’últim curs de Fisioteràpia de cada curs acadèmic. La investigació transcorre des del curs 2007-08 fins el 2012-13. En el Cicle I es fa el diagnòstic de la situació, es distribueixen els alumnes aleatòriament i s’aplica la Proposta formativa (PF) I. El alumnes del Grup d’intervenció (GI) i control (GC) realitzen mètodes d’aprenentatge combinat diferents. Els del GI varen fer: 2 seminaris, 6 E-activitats, 3 entrevistes a pacients simulats estandarditzats (PSE), visualització dels enregistraments de les entrevistes i obtenció de retroacció. Els del GC: 4 classes magistrals, 3 E-activitats, 1 entrevista a 1 PSE, l’observació de l’enregistrament i la retroacció. En el Cicle II, s’aplica la PF II i es defineix la PF final. En aquest cicle, el GI va incorporar les següents modificacions: 3 seminaris (anàlisi de vídeo clips i role-play), 3 E-activitats (treball de les HC no verbals), la retroacció del tercer PSE i l’ús de la Guia Calgary Cambridge per facilitar el procés de retroacció després de veure els enregistraments de les entrevistes. En el GC sols va disminuir el nombre de classes magistrals. Finalment els alumnes del GI van millorar en: la seguretat per fer les entrevistes, la percepció de les HC assolides i en els puntuacions de l’Escala MAPE 2 i del Qüestionari CICAA. El mètode millor valorat pels alumnes del GI va estar l’entrevista al PSE i el pitjor el role-play. / Al detectar en los alumnos de Fisioterapia, de la Facultad de Medicina y Ciencias de la Salud de la Universidad Rovira i Virgil, un déficit formativo en habilidades de comunicación (HC) para la realización de la entrevista clínica, se propone una acción para solucionar el problema. El método de investigación es mixto, se basa en la investigación – acción (I-A) y el paradigma es cualitativo. La muestra la forman los alumnos del último curso de Fisioterapia, de cada curso académico, iniciándose en el curso 2007-08 hasta el 2012-13. En el Ciclo I se realiza el diagnóstico de la situación, se distribuye a los alumnos aleatoriamente en dos grupos y se aplica la Propuesta formativa (PF) I. Los alumnos del grupo intervención (GI) y control (GC) realizan distintos métodos de aprendizaje combinado. Los del GI realizaron: 2 seminarios, 6 E-actividades, 3 entrevistas a pacientes simulados estandarizados (PSE), visualización de las videograbaciones y retroacción. Los del GC: 4 clases magistrales, 3 E-actividades, 1 entrevista a 1 PSE, observaron la videograbación y obtuvieron retroacción. Durante el Ciclo II se aplica la PF II y se define la PF final. En este segundo ciclo el GI incorporó las siguientes modificaciones: 3 seminarios (análisis de video clips y role-play), 3 E-actividades (profundización en HC no verbales), la retroacción del tercer PSE y la introducción de la Guía Calgary Cambridge para facilitar el proceso de retroacción durante el visionado de los videos. En el GC se disminuyó el número de clases magistrales. Finalmente los alumnos del GI mejoraron su seguridad para realizar las entrevistas, las habilidades de comunicación percibidas y las puntuaciones obtenidas de la Escala MAPE 2 y del Cuestionario CICAA. El método mejor valorado por los alumnos del GI fue la entrevista al PSE y el peor, el Role-play. / Having observed a deficit in the basic communication skills (CS) when conducting the physiotherapy clinical interview in the students of the Physiotherapy degree at the Rovira i Virgili University, a training program (TP) is applied to improve the current situation. A mixed research method was used, based on the action research method (AR) and the paradigm is qualitative. The study sample consisted of students enrolled in the final year of the Diploma in Physiotherapy, from 2007-8 until 2012-13. The AR method was conducted in two different cycles (Cycle I, Cycle II). In Cycle I the diagnosis of the current situation was made, students were randomly distributed into two groups and the first training Proposal (TP I) was applied. Students in the intervention (IG) and control (CG) groups performed different blended learning methods. IG attended 2 seminars, they carried out 6 E-activities, 3 SSP interviews with video analysis and they got teacher’s feedback. Students from CG attended 4 lectures and they carried out 3 E-activities, 1 SSP interview and the analysis of the recorded interview with feedback. In Cycle II, TP II is applied and the final TP is defined. In this second cycle IG incorporated the following modifications: 3 seminars (video analysis and role-playing), 3 E-activities (deepening of nonverbal CS), third SSP’s feedback and the introduction of the Calgary Cambridge Guide to facilitate the feedback process during video analysis. In CG the number of lectures was decreased. At the end of the process, students from IG outperformed students from CG in self-determination during the clinical interviews, self-perception of the communication skills and they got better scores in MAPE 2 and CICAA Questionnaire. From the IG, the best training method in the students’ opinion was the SSP interview and the worst, the Role-playing session.
28

El "Kitab al-'Amal Bi-al-'Asturlab"(Llibre de l'ús de l'astrolabi) d'Ibn al-Samh. Edició, traducció i estudi

Viladrich i Grau, Mercè 01 December 1984 (has links)
A les pàgines que segueixen trobareu l'estudi d'una obra d'un astrònom andalusí conegut per Ibn al-Samh, que va morir l'any 1035. L'obra és un tractat sobre l'ús de l'astrolabi, un instrument astrònomic basat en la projecció estereogràfica de l'esfera celest que fou teorizat pel savi Ptolomeu d'Alexandria i desenvolupat pels científics àrabs a Orient i a Occident. He preparat l'edició del text àrab, l'he traduït al català i he mirat de fer entenedor el seu contingut. Però això ha suposat un cert temps de treball previ i destaco aquí aquest fet perquè no és casual que aquesta tesi tracti sobre l'astrolabi, ni que sigui llegida avui a Barcelona. El seu orígen es troba al curs del Dr. Juli Samsó sobre Història de la Ciència a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquí vam començar a analitzar els textos sobre construcción i ús de l'astrolabi del Manuscrit 225 del "Scriptorium" de Ripoll, avui a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, i d'altres textos hispànics sobre aquest instrument, en llengües llatina i romanç castellà, coneguts bé a la Marca Hispànica bé a Castella entre els segles X i XIII. Vam aprendre a valorar l'importància que tingué l'astrolabi i la seva divulgació amb el coneixement de la ciència àrab al món cristià medieval car era l'objecte de les primeres traduccions de textos científics de l'àrab al llatí que podem conèixer perquè es van conservar al Monestir de Ripoll. Fruit d'aquest treball va ésser la Memòria de llicenciatura que varem presentar junt amb el meu company, amic estimat, Ramón Martí. Va ser aleshores quan vaig començar a estudiar la llengua àrab i més endavant el Dr. Samsó em va suggerir l'interès de començar a llegir el tractat d'Ibn al-Samh, objectiu d'aquest estudi. Ja he dit abans que no és casual que aquesta tesi es llegeixi a Barcelona car aquesta ciutat és, a hores d'ara, la seu d'una escola d'historiadors de la ciència que inicià J.M. Millàs i que ha tingut continuïtat a l'entorn del Departament de Llengua Àrab i Islam de la Universitat de Barcelona. La Història de l'Astronomia ha estat un dels aspectes que ha rebut més atenció per part dels seus membres, de manera que hom disposa de molta bibliografia especialitzada sense la qual no hauria estat possible l'estudi que vaig proposar-me.
29

Estudi i edició crítica de les consuetes del Dijous Sant (núm. 19, 27, 38 i 42), del Divendres Sant (núm. 20, 28, 39 i 43), del Davallament de la Creu (núm. 21, 41 i 49) i de la Resurrecció (núm. 22) del Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la

Kovács, Lenke 03 January 2013 (has links)
L’objectiu fonamental de la present tesi doctoral és l’estudi i l’edició crítica de les quatre Passions contingudes en el molt important repertori dramàtic mallorquí de finals del segle XVI, conegut com a Manuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya). Aquestes quatre Passions escèniques, cadascuna de les quals conté una representació pel Dijous Sant i el Divendres Sant, constitueixen l’eix vertebrador al voltant del qual s’agrupen les altres peces del manuscrit. Les quatre Passions, que ens proposem d’editar i analitzar en la present tesi doctoral, són compostes per les peces dinou (Consueta del Ditious Sanct, folis 73ra-75ra), vint (Consueta del Divendres Sant, folis 75ra-76rb), vint-i-u (Cobles del Devallement de la Creu, folis 76va-77vb) i vint-i-dos (Consueta de la Resurectió de Jesucrist Nostre Senyor, folis 78ra-80vb); per les peces vint-i-set (Consueta del Ditious Sant, folis 103ra-106vb) i vint-i-vuit (Consueta del Divendres Sant, folis 107ra-109rb); per les peces trenta-vuit (Consueta del Ditious Sant, folis 162ra-167vb), trenta-nou (Consueta del Divendres Sant, folis 168ra-170vb) i quaranta-u (Consueta del Devallament, folis 175ra-176vb) i per les peces quaranta-dos (Representatió per lo Ditious de çena, folis 177ra-185va), quaranta-tres (Consueta del Divendres Sant, folis 186ra-188vb) i quaranta-nou (Representatió del Devallament de la Creu, foli 234ra). A banda d’establir el text degudament anotat de les dotze consuetes o obres dramàtiques del cicle de la Passió del Manuscrit Llabrés, totes menys la núm. 21 inèdites, procedirem a l’anàlisi lingüística de les peces editades, endegarem l’estudi de les seves fonts textuals i les situarem en la tradició passionística teatral catalana i europea, tot captant-ne l’originalitat i la significació. / This thesis has as its main objective the study and critical edition of the four passion plays included in the very important dramatic Majorcan play codex (end of the sixteenth century), known as the Llabrés Manuscript (Ms. 1139 of the Biblioteca de Catalunya). These four passion plays, each of which contains a play for Maundy Thursday and Good Friday, can be considered the central pivot for the other plays included in the manuscript either for prefiguring some scene of the Passion of Christ or for illustrating some aspect of the history of Redemption. The four passion plays, edited and analysed in the present thesis, and formed by the plays nº 19 (Consueta del Ditious Sanct, folios 73ra-75ra), nº 20 (Consueta del Divendres Sant, folios 75ra-76rb), nº 21 (Cobles del Devallement de la Creu, folios 76va-77vb) and nº 22 (Consueta de la Resurectió de Jesucrist Nostre Senyor, folios 78ra-80vb); the plays nº 27 (Consueta del Ditious Sant, folios 103ra-106vb) and nº 28 (Consueta del Divendres Sant, folios 107ra-109rb); the plays nº 38 (Consueta del Ditious Sant, folios 162ra-167vb), nº 39 (Consueta del Divendres Sant, folios 168ra-170vb) and nº 41 (Consueta del Devallament, folios 175ra-176vb) and the plays nº 42 (Representatió per lo Ditious de çena, folios 177ra-185va), nº 43 (Consueta del Divendres Sant, folios 186ra-188vb) and nº 49 (Representatió del Devallament de la Creu, folio 234ra). Apart from establishing the text of the twelve consuetes or plays of the Passion cycle of the Llabrés Manuscript, all except for nº 21 unpublished, we offer the linguistic analysis of the plays, we examine their textual sources and we situate them in the Catalan and European tradition of passion plays, taking into account their originality and significance.
30

El testimonio literario de Max Aub sobre los campos de concentración en Francia (1940-1942)

Nos, Eloísa, 1974- 18 May 2001 (has links)
Esta tesis doctoral profundiza en el testimonio literario escrito por Max Aub sobre su experiencia en los campos de concentración de Francia entre 1940 y 1942 como modelo de memoria de una experiencia histórica concreta de significación universal e intercultural plasmada a través de la literatura, y para ello acude a los planteamientos de la Literatura Comparada y la tradición de la literatura concentracionaria, pero en un marco particular como es el exilio republicano español como experiencia que se encuentra en la base de este testimonio.El énfasis de su metodología es en la escritura, yendo de la experiencia a su configuración, explorando las estrategias discursivas de la ficción movilizadas por esta literatura. Parte de su carácter testimonial como narración de unos hechos reales vividos por el propio sujeto-histórico que los relata. Por esta razón, esta aproximación desborda los límites de un estudio literario en sentido estricto, al reconocer las implicaciones sociales y morales de una literatura que presenta acontecimientos históricos con una marcada carga ética, por caracterizarlos la injusticia y la violencia. Las aportaciones de este estudio son tanto a la biografía de Max Aub como a su obra. La experiencia de Max Aub en Francia es el único periodo de su vida que aún tiene puntos por concretar y ampliar, y nos consta que de hecho es el objeto de estudio de diferentes investigadores en un esfuerzo colectivo por desvelarlo. Aunque este no sea el objeto de un estudio de orientación literaria, aporta algunas conclusiones y orientaciones para la puntualización de algunas fechas erróneas en la literatura existente gracias a la consulta directa y contrastada de los apuntes originales del autor y las primeras copias mecanografiadas de sus diarios completos. Asimismo, desvela nuevos datos sobre la experiencia de Aub en los campos con el descubrimiento de diferentes textos sin intenciones literarias escritos por el autor al llegar a México, algunos para sus intervenciones en diferentes actos contra el terror nazifascista.En segundo lugar, recupera algunos testimonios literarios sobre los campos de concentración que permanecían inéditos entre los manuscritos del "Archivo Max" Aub de la Biblioteca Cosío Villegas del Colegio de México, en México DF, como es el caso de "La guerra es lo mejor", "Realidad del sueño", y "Entremés de Djelfa", y otros aparecidos en publicaciones periódicas pero desconocidos para la crítica hasta hoy. Otra de las aportaciones fundamentales ha sido la comparación con testimonios interculturales.

Page generated in 0.0663 seconds