[EN] Numerous scientific studies have shown the importance and benefits of possessing a positive reputation at both the personal as well as organizational level. Specifically, the impression management theory is an important pillar in building personal reputation to everyday organizational life. Research in this area has demonstrated their interest in particular aspects such as recruitment processes, person-job fit, person-organization fit, job performance appraisal and career success. Despite the importance of and interest in impression management theory (IM) and the need of organizations to develop a favorable reputation, to date there is no evidence about the influence IM techniques may have on building personal reputation. Nor is there existing empirical evidence of the potential impact that personal reputation may have on the reputation of the organization as a whole. Therefore, examining the relationship between IM, personal reputation and corporate reputation could shed some light on the processes of building reputation in organizations, and particularly its development in the case of communication managers. To this end, this thesis has the objective of studying IM and its dimensions, presenting it as an antecedent of personal reputation (PR) and presenting the relationship between PR and corporate reputation (CR). To achieve this objective, the research is divided into five chapters. To begin, it is summarized an overview of IM theory. After this state of the art, an integrated definition of the construct is presented. Then, in the second chapter, we examine what the current literature has explained to date about PR in order to relate it to the IM theory. Next, in the third chapter, we analyze the different theoretical perspectives under which the concept of CR has been studied. After studying IM and proposing its relationship with PR and CR the fourth chapter shows a relational model of reputation from the theory of IM that is able to put in dialogue the three constructs (IM, PR and CR). To conclude, the fifth chapter presents a qualitative empirical study based on the grounded theory. The objective is to answer the propositions that emerged from the relational model presented, particularly in the case of Spanish communication managers (DirCom). Finally, the thesis concludes with some reflections on the findings of this research, noting the limitations of the study and proposing avenues for future research. / [ES] Numerosas investigaciones científicas han puesto de manifiesto la importancia y los beneficios que reporta a nivel personal y organizacional contar con una buena reputación. En particular, la teoría de la impression management o gestión de las impresiones, constituye un pilar importante en la construcción de reputación personal en el día a día de las organizaciones. Las investigaciones en este ámbito han confirmado su interés de modo particular en los procesos de selección, en la determinación del ajuste del candidato al puesto y/o a la compañía, la evaluación del desempeño laboral y en el desarrollo de carreras profesionales. A pesar de la importancia e interés de la teoría de la impression management (en adelante IM) y de la necesidad de contar con una buena reputación en las organizaciones, no existe hasta la fecha evidencia acerca de la influencia que las técnicas de IM pueden tener en la construcción de reputación personal. Como tampoco existe evidencia empírica de la posible repercusión que pueda tener la reputación personal en la reputación de la organización en su conjunto. Por este motivo, examinar esta relación entre IM, reputación personal y reputación corporativa podría arrojar luz acerca de los procesos de construcción de reputación en las organizaciones, y de modo especial su desarrollo en el caso de los directores de comunicación. Es por esto que en esta tesis se propone como objetivo abordar el estudio de la IM y sus dimensiones, presentándola como antecedente de la reputación personal (en adelante RP), y poniéndola en relación con la reputación corporativa (en adelante RC). Para lograr este objetivo, la investigación se estructura en cinco capítulos. En el primero se lleva a cabo un estado del arte sobre la teoría de la IM, y se ofrece una definición integradora del constructo. En el segundo, se hace una descripción de lo que la literatura ha dicho hasta el momento sobre RP, para ponerlo en relación con la teoría de la IM. En el tercer capítulo, se analizan las distintas perspectivas bajo las que se ha estudiado el concepto de RC. Tras el estudio de la IM, y plantear su relación con la RP y la RC, en el cuarto capítulo, se propone un modelo relacional de reputación desde la teoría de la IM capaz de poner en diálogo los tres constructos (IM, RP y RC). Para terminar, en el capítulo quinto, se presenta un estudio empírico de carácter cualitativo basado en la teoría fundamentada, en el que se responde a las cuestiones de investigación que se desprenden del modelo relacional propuesto en el caso particular de los directores de comunicación españoles (en adelante DirCom). Finalmente, se concluye la tesis con algunas reflexiones acerca de los hallazgos obtenidos, con el reconocimiento de las limitaciones del trabajo y con la propuesta de futuras líneas de investigación. / [CAT] Nombroses investigacions científiques han posat de manifest l'importància i els beneficis que reporta a nivell personal i organitzacional comptar amb una bona reputació. En particular, la teoria de l'impression management o gestió de les impressions, constitueix un pilar important a la construcció de reputació personal en el dia a dia de les organitzacions. Les investigacions en aquest àmbit han confirmat el seu interès de manera particular en els processos de selecció, en la determinació de l'ajust del candidat al lloc de treball i/o a la empresa, l'avaluació de l'acompliment laboral i en el desenvolupament de carreres professionals. Tot i la importància i interès de la teoria de l'impression management (d'ara endavant IM) i de la necessitat de comptar amb una bona reputació en les organitzacions, no existeix fins este moment evidència sobre l'influència que les tècniques d'IM poden tenir en la construcció de reputació personal, com tampoc hi ha evidència empírica de la possible repercussió que puga tindre la reputació personal en la reputació de l'organització en el seu conjunt. Per aquest motiu, examinar aquesta relació entre IM, reputació personal i reputació corporativa podria donar llum sobre els processos de construcció de reputació en les organitzacions, i de manera especial, el seu desenvolupament en el cas dels directors de comunicació. És per això que en aquesta tesi es proposa com a objectiu abordar l'estudi de l'IM i les seves dimensions, presentant-la com antecedent de la reputació personal (d'ara endavant RP), i posant-la en relació amb la reputació corporativa (en endavant, RC). Per aconseguir este objectiu, la recerca s'estructura en cinc capítols. En el primer es porta a terme un estat de l'art sobre la teoria de l'IM, i s'ofereix una definició integradora del constructe. En el segon, es fa una descripció d'alló que la literatura ha dit fins al moment sobre RP, per posar-lo en relació amb la teoria de l'IM. En el tercer capítol, s'analitzen les diferents perspectives sota les quals s'ha estudiat el concepte de RC. Després de l'estudi de la IM, i de plantejar la seva relació amb la RP i la RC, en el quart capítol, es proposa un model relacional de reputació des de la teoria de la IM capaç de posar en diàleg els tres constructes (IM, RP i RC). Per acabar, en el quint capítol, es presenta un estudi empíric de caràcter qualitatiu basat en la teoria fonamentada, en el qual es respon a les qüestions de recerca que es desprenen del model relacional proposat en el cas particular dels directors de comunicació espanyols (en endavant DirCom). Finalment, es conclou la tesi amb algunes reflexions sobre les troballes obtingudes, amb el reconeixement de les limitacions del treball i amb la proposta de futures línies d'investigació. / Jácome López, R. (2015). LA IMPRESSION MANAGEMENT APLICADA A LA CONSTRUCCIÓN DE REPUTACIÓN PERSONAL Y EN LAS ORGANIZACIONES: EL CASO DEL DIRCOM [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59524 / TESIS

[EN] The objective pursued with this work has been to develop a methodology for designing storage systems, also offering the necessary mathematical tools for decision -making. It is for these reasons that this thesis has achieved the following purposes: 1- Define a series of steps in the design of storage systems. 2- In each of the steps, establish the criteria to be taken into account in making decisions that improve the design. 3- Determine the variables to consider and the relationship between these that defines the possible solutions reached, so that all possible combinations in the design of stores, some are discarded by physical impossibilities. 4- Develop mathematical tools such as experimental algorithm defined in this paper that allow the choice of the best possible solutions. 5- Determining procedures for verifying that the solution adopted corresponds to the objectives and followed the established restrictions. 6- Validate the methodology and experimental algorithm defined with the application to a real case study , which has helped define the best posible design constrainted to some objectives and real restrictions with the goal of satisfying the needs expressed . Thus, the gap in the literature related to the design of storage systems can be covered with the contribution made by this work that may enable those experts in this field, relying on the use of it to continue advancing in the complex world of designing storage systems. / [ES] El objetivo perseguido con el presente trabajo ha sido el de desarrollar una metodología de diseño de sistemas almacenamiento, ofreciendo igualmente las herramientas matemáticas necesarias para la toma de decisiones. Es por todo ello que con la presente tesis se han conseguido alcanzar los siguientes propósitos: 1- Definir una serie de pasos a seguir en el diseño de sistemas de almacenamiento. 2- En cada uno de los pasos descritos, establecer los criterios a tener a en cuenta para la toma de decisiones que permiten avanzar en el diseño del mismo. 3- Determinar las variables a tener en cuenta y como la relación entre estas mismas define las soluciones posibles alcanzadas, de forma que de todas las posibles combinaciones posibles en el diseño de almacenes, algunas se descartan por imposibilidades físicas. 4- Desarrollar herramientas matemáticas como el algoritmo de experimentación definido en el presente trabajo que permitan la elección de las mejores soluciones posibles. 5- Determinación de procedimientos de comprobación de que la solución adoptada corresponde con los objetivos perseguidos y se ajusta a las restricciones establecidas. 6- Validar la metodología y el algoritmo de experimentación definidos con la aplicación a un caso práctico real, que ha permitido definir el mejor diseño posible ajustado a unos objetivos y restricciones reales para satisfacer las necesidades planteadas. De esta forma, el vacío existente en la literatura relacionada con el diseño de sistemas de almacenamiento puede ser cubierto con la aportación realizada por el presente trabajo que pueda permitir a los expertos en este campo, apoyarse en la utilización de la misma para seguir avanzando en el complejo mundo del diseño de sistemas de almacenamiento. / [CAT] L'objectiu perseguit amb el present treball ha sigut el de desenvolupar una metodologia de disseny de sistemes emmagatzematge, oferint igualment les eines matemàtiques necessàries per a la presa de decisions. És per tot això que amb la present tesi s'han aconseguit assolir els següents propòsits : 1- Definir una sèrie de passos a seguir en el disseny de sistemes de emmagatzematge. 2- En cada un dels passos descrits, establir els criteris a tindre en compte per a la pressa de decisions que permeten avançar en el disseny del mateix. 3- Determinar les variables a tenir en compte i com la relació entre aquestes mateixes defineix les solucions possibles aconseguides, de manera que de totes les possibles combinacions possibles en el disseny de magatzems, algunes es descarten per impossibilitats físiques. 4- Desenvolupar eines matemàtiques com l'algoritme d'experimentació definit en el present treball que permetin l'elecció de les millors solucions possibles. 5- Determinació de procediments de comprovació que la solució adoptada correspon amb els objectius perseguits i s'ajusta a les restriccions establertes. 6- Validar la metodologia i l'algoritme d'experimentació definits amb l'aplicació a un cas pràctic real , que ha permès definir un el millor disseny posible ajustat a uns objectius i restriccions reals per satisfer les necessitats plantejades . D'aquesta manera , el buit existent en la literatura relacionada amb el disseny de sistemes d'emmagatzematge pot ser cobert amb l'aportació realitzada pel present treball que pugui permetre als experts en aquest camp , recolzar-se en la utilització de la mateixa per seguir avançant en el complex món del disseny de sistemes d'emmagatzematge. / Devis Gallego, S. (2016). Una metodología para el diseño estratégico de almacenes de reserva basada en la selección de tecnologías y políticas de gestión [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61444 / TESIS

[EN] This work's objective is to demonstrate the existence of positive relationships between social media usage, crowdsourcing tools and organizational learning and performance. The premise that motivates the investigation, proposes that usage of new technologies as the ones included in social media has direct influence on organizational efforts to capture and use knowledge in ways that make a positive difference on their results and performance. This premise is supported by a theoretical framework presented in chapters 1, 2 and 3 of this thesis, where we identified the relations among the variables from the point of view considered in previous works by different authors. Effects of organizational learning are analyzed from a mediating variable perspective. That is, over the idea that organizational learning works as a catalysis agent that allows transforming organizational strategies to leverage information obtained from social media and crowdsourcing projects and activities. An empirical study was done over a group of companies from Biotech and Telecom sectors in Spain. This study included a number of questionnaires whose measurement scales were confirmed by validity and fidelity parameters and their results also validated. Conclusions of this work add new knowledge to the study of social media tools and the way to use them in order to gain useful information and learning to positively impact organizational performance. / [ES] Este trabajo de investigación persigue el objetivo de demostrar la existencia de relaciones positivas entre el uso de las redes sociales, las herramientas de crowdsourcing, el aprendizaje organizativo y el desempeño organizativo. La premisa que mueve a la investigación considera que el uso de tecnologías emergentes como las mencionadas arriba tiene una influencia directa sobre los esfuerzos para capturar conocimiento y utilizarlo de forma que mejore los resultados en las organizaciones. Esta premisa se sustenta en un marco teórico que ha sido revisado en los capítulos 1, 2 y 3 de esta tesis, donde además se identifican las relaciones entre las variables que han sido estudiadas en trabajos previos. Los efectos del aprendizaje organizativo se analizan desde el punto de vista de una variable mediadora, esto es bajo la idea de que el aprendizaje organizativo funge como un catalizador que permite convertir los esfuerzos realizados por la estrategia de la organización en el aprovechamiento de la información generada en redes sociales y los resultados obtenidos en los trabajos y proyectos de crowdsourcing. Se realizó un estudio empírico aplicado sobre un grupo de empresas de los sectores de la Biotecnología y las Telecomunicaciones en España, el estudio consideró la aplicación de escalas de medida que fueron confirmadas bajo los parámetros de validez y fiabilidad y los resultados obtenidos fueron a su vez validados. Se cuenta con un grupo de conclusiones que abonan al estudio de herramientas y medios de allegarse información para la generación de aprendizajes útiles para las organizaciones que buscan mejorar sus resultados. / [CAT] Este treball d'investigació perseguix l'objectiu de demostrar l'existència de relacions positives entre l'ús de les xarxes socials, les ferramentes de crowdsourcing, l'aprenentatge organitzatiu i l'exercici organitzatiu. La premissa que mou a la investigació considera que l'ús de tecnologies emergents com les mencionades dalt té una influència directa sobre els esforços per a capturar coneixement i utilitzar-ho de manera que millore els resultats en les organitzacions. Esta premissa se sustenta en un marc teòric que ha sigut revisat en els capítols 1, 2 i 3 d'esta tesi, on a més s'identifiquen les relacions entre les variables que han sigut estudiades en treballs previs. Els efectes de l'aprenentatge organitzatiu s'analitzen des del punt de vista d'una variable mediadora, açò és davall la idea que l'aprenentatge organitzatiu exercix com un catalitzador que permet convertir els esforços realitzats per l'estratègia de l'organització en l'aprofitament de la informació generada en xarxes socials i els resultats obtinguts en els treballs i projectes de crowdsourcing. Es va realitzar un estudi empíric aplicat sobre un grup d'empreses dels sectors de la Biotecnologia i les Telecomunicacions a Espanya, l'estudi va considerar l'aplicació d'escales de mesura que van ser confirmades davall els paràmetres de validesa i fiabilitat i els resultats obtinguts van ser al seu torn validats. Es compta amb un grup de conclusions que abonen a l'estudi de ferramentes i mitjans d'arreplegar-se informació per a la generació d'aprenentatges útils per a les organitzacions que busquen millorar els seus resultats. / López Maciel, GT. (2016). Redes Sociales, Crowdsourcing, Aprendizaje y Desempeño Organizativo en las industrias de Biotecnología y Telecomunicaciones [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61445 / TESIS

[EN] ANALYSIS OF THE EFFECT OF SOME COMPLEXITY AND UNCERTAINTY FACTORS IN THE PERFORMANCE OF SUPPLY CHAINS. PROPOSAL FOR AN ASSESSMENT TOOL BASED ON SIMULATION Abstract This thesis analyzes the effect of some complexity and uncertainty factors in the performance of supply chains. It shows that the complexity has an effect on the performance of the supply chain; normally, higher levels of complexity produce worst performances. The complexity is inherent to the supply chains and its mismanaged can generate an increase in the uncertainty, risks and unnecessary costs. Literature review shows three types of complexity: static, dynamic and decisional. The thesis presents a classification of the works related to the complexity in the supply chain. It also shows a classification of the factors and measurement of complexity according with type and origin. The analysis shows that is possible to reduce the complexity of the supply chain by incorporating practical tools of the operations management such as the assembly line balancing, production planning, Kanban system, among others. An assessment tool based on simulation is presented to study and to manage the complexity in the supply chain. An exploratory analysis was conducted to study the effect of some sources of complexity of the supply chain of static and dynamic type on the behavior of supply chains by implementing a system of material requirements planning manager decisional complexity. It can be concluded that the hypothesis, about that the sources of complexity have a significant effect on the performance of a supply chain measured through of some indicators (total costs, system instability, service level and perceived complexity), is validated. Finally, the assessment tool based on simulation for planning of operations in the supply chain is applied in complex environments. The purpose is to simulate the dynamics of the supply chain linked to sources of complexity to manage complexity through the development of models and algorithms proposed. During the development of the thesis, two applications of the tool are carried out. First, it shows the planning of the production linked to the dynamic complexity given in the seasonal behavior and the uncertainty of the sales and its impact on production storage where a Fuzzy linear programming is used. Second, the supply chain operations are planned in the presence of short life cycles and long lead times as sources of complexity by using stochastic programming model and simulation in rolling horizon. / [ES] ANÁLISIS DEL EFECTO DE ALGUNOS FACTORES DE COMPLEJIDAD E INCERTIDUMBRE EN EL RENDIMIENTO DE LAS CADENAS DE SUMINISTRO. PROPUESTA DE UNA HERRAMIENTA DE VALORACIÓN BASADA EN SIMULACIÓN Resumen En esta tesis se realiza un análisis del efecto de algunos factores de complejidad en el rendimiento de las cadenas de suministro. En la tesis se muestra que la complejidad tiene un efecto sobre el desempeño de la cadena de suministro y por lo general, mayores niveles de complejidad generan peores rendimientos. La complejidad es inherente a las cadenas de suministro y mal administrada puede dar lugar a un aumento en la incertidumbre, riesgos y costes innecesarios. En la literatura se han identificado tres tipos de complejidad: estática, dinámica y decisional. Se presenta una clasificación de los trabajos relacionados a la complejidad en la cadena de suministro. Así mismo, se presenta una clasificación de los factores y de la medición de complejidad en función del tipo y origen. Desde la dirección de operaciones, es posible reducir la complejidad de la cadena de suministro al incorporar herramientas prácticas como lo es el equilibrado de líneas, planeación de la producción, sistema Kanban, entre otros. Se presenta una herramienta de valoración basada en simulación para estudiar y gestionar la complejidad en la cadena de suministro. Se realiza un análisis exploratorio para estudiar el efecto de algunas fuentes de complejidad de la cadena de suministro de tipo estático y dinámico sobre el desempeño de cadenas de suministro al implantar un sistema de planificación de requerimiento de materiales como gestor de complejidad decisional. Se puede concluir que se valida la hipótesis que las fuentes de complejidad tienen un efecto significativo sobre el rendimiento de una cadena de suministro medido a través de los indicadores: costes totales, inestabilidad del sistema, nivel de servicio y percepción de complejidad. Por último, se aplica la herramienta de valoración basada en simulación para la planificación de las operaciones en la cadena de suministro en entornos complejos. El propósito es poder simular la dinámica de la cadena de suministro ligada a fuentes de complejidad para gestionar la complejidad a través del desarrollo de modelos y algoritmos propuestos. Durante el desarrollo de la tesis se realizaron dos aplicaciones de la herramienta. En la primera aplicación, se planifica la producción ligada a la complejidad dinámica estacional e incierta de las ventas y su impacto en el almacenamiento en donde se utiliza programación lineal borrosa En la segunda, se planifican las operaciones de cadenas de suministro en presencia de ciclos de vida cortos y tiempos de entrega largos como fuentes de complejidad; se utiliza un modelo de programación estocástica y simulación en horizonte rodante. / [CAT] ANÀLISI DE L'EFECTE D'ALGUNS FACTORS DE COMPLEXITAT I INCERTESA EN EL RENDIMENT DE LES CADENES DE SUBMINISTRAMENT. PROPOSTA D'UNA EINA DE VALORACIÓ BASADA EN SIMULACIÓ Resum En aquesta tesi es realitza una anàlisi de l'efecte d'alguns factors de complexitat en el rendiment de les cadenes de subministrament. En la tesi es mostra que la complexitat té un efecte sobre l'acompliment de la cadena de subministrament i en general, majors nivells de complexitat generen pitjors rendiments. La complexitat és inherent a les cadenes de subministrament i malament administrada pot donar lloc a un augment en la incertesa, riscos i costos innecessaris. En la literatura s'han identificat tres tipus de complexitat: estàtica, dinàmica i de presa de decisions. Es presenta una classificació dels treballs relacionats a la complexitat en la cadena de subministrament. Així mateix, es presenta una classificació dels factors i del mesurament de complexitat en funció del tipus i origen. Des de l'adreça d'operacions, és possible reduir la complexitat de la cadena de subministrament en incorporar eines pràctiques com l'és l'equilibrat de línies, planificació de la producció, sistema Kanban, entre uns altres. Es presenta una eina de valoració basada en simulació per a estudiar i gestionar la complexitat en la cadena de subministrament. Es realitza una anàlisi exploratòria per a estudiar l'efecte d'algunes fonts de complexitat de la cadena de subministrament de tipus estàtic i dinàmic sobre l'acompliment de cadenes de subministrament en implantar un sistema de planificació de requeriment de materials com a gestor de complexitat de presa de decisions. Es pot concloure que es valida la hipòtesi que les fonts de complexitat tenen un efecte significatiu sobre el rendiment d'una cadena de subministrament mesurat a través dels indicadors: costos totals, inestabilitat del sistema, nivell de servei i percepció de complexitat. Finalment, s'aplica l'eina de valoració basada en simulació per a la planificació de les operacions en la cadena de subministrament en entorns complexos. El propòsit és poder simular la dinàmica de la cadena de subministrament lligada a fonts de complexitat per a gestionar la complexitat a través del desenvolupament de models i algorismes proposats. Durant el desenvolupament de la tesi es van realitzar dues aplicacions de l'eina. En la primera aplicació, es planifica la producció lligada a la complexitat dinàmica estacional i incerta de les vendes i el seu impacte en l'emmagatzematge on s'utilitza programació lineal borrosa. En la segona, es planifiquen les operacions de cadenes de subministrament en presència de cicles de vida curts i temps de lliurament llargs com a fonts de complexitat; s'utilitza un model de programació estocàstica i simulació en horitzó rodant. / Coronado Hernández, JR. (2016). Análisis del efecto de algunos factores de complejidad e incertidumbre en el rendimiento de las Cadenas de Suministro. Propuesta de una herramienta de valoración basada en simulación [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61467 / TESIS

[EN] This thesis explores the difficulty in implementing TPM (Total Productive Maintenance) and through the analysis of the existing literature: - Define a proposal to establish which is the most suitable TPM implementation model and the key development objectives that should be reached in each step. - Define an exhaustive list of facilitators and barriers that influences the TPM, defining hierarchical links that govern them and their similarities with the facilitators for continuous innovation. - Define the relationships between the facilitators and the steps of the proposed model, through the assessment of the impact on their development objectives and the existing hierarchical links between facilitators. In addition, it pinpoints that the difficulty of implementing TPM can be reduced by the use of two suggested questionnaires. The first is approaching the TPM implementation model and the second is more focused on the TPM facilitators. Both intend to cover the lacks in the existing development models and methodologies and be a complement to guide the personnel in charge of the TPM implementation. Through a longitudinal analysis, this thesis validates that the suggested questionnaires are suitable for their application in a company, demonstrating how the improvement of the items described in these questionnaires or proposed guidelines are linked with an improvement in the TPM implementation results. It concludes that the use of these questionnaires does not interfere or harm the development of the implementation methodologies, but reinforce them by focusing on the vision and the implementation efforts, supporting the relevant aspects to perform in the right way. It also addresses the fact that the enhancement of facilitators due to their hierarchical links improves the sustainability and reduces the need of periodic revivals of the whole TPM implementation process. / [ES] La presente tesis doctoral profundiza en la dificultad que supone la implantación del TPM (Total Productive Maintenance) y a través del análisis de las publicaciones existentes: - Elabora una propuesta que concreta cual es el modelo de implantación del TPM más adecuado y los objetivos de desarrollo fundamentales que se deberán de conseguir en cada paso. - Define una relación exhaustiva de facilitadores y barreras que influyen sobre el TPM, definiéndose las relaciones jerárquicas que los regulan y sus semejanzas con los facilitadores propios de la innovación continua. - Define las relaciones entre los conjuntos de facilitadores y los pasos de modelo propuesto, a través de la valoración del impacto que pueden tener sobre sus objetivos de desarrollo y la relación de jerarquías existente entre los facilitadores. Así mismo, concreta que la dificultad que presenta la implantación del TPM, puede reducirse mediante el uso de dos cuestionarios propuestos, uno de aproximación al modelo de implantación del TPM y otro de aproximación a los facilitadores del TPM, que ayuden a suplir las carencias de los modelos y metodologías de desarrollo existentes y sirvan como complemento que oriente al personal de planta, encargado de implantar el TPM, en el buen camino. A través de un análisis longitudinal, en la presente tesis doctoral se valida que los cuestionarios elaborados son adecuados y pueden ser utilizados en una empresa real, mostrando como una mejora de los ítems descritos en estos cuestionarios o guías propuestos, va relacionada con una mejora en los resultados de la implantación del TPM; concluyéndose que el uso de estos cuestionarios en ningún momento perjudica o interfiere en el desarrollo de las metodologías de aplicación, sino que las refuerza, sirviendo de ayuda para centrar la visión y el esfuerzo de la implantación, ayudando a reforzar aspectos relevantes que dirijan su desarrollo por el buen camino. También se muestra como la potenciación de los facilitadores, y debido a su relación de jerarquías, ayuda al sostenimiento de los resultados en el tiempo, así como a reducir la necesidad de revitalizaciones periódicas del proceso de implantación del TPM. / [CAT] La present tesi doctoral aprofundeix en la dificultat que suposa l' implantació del TPM (Total Productive Maintenance), tot això per l'anàlisi de les publicacions existents: - Elabora una proposta que concreta quin és el model d'implantació del TPM més adequat i els objectius fonamentals de desenvolupament en cadascú dels passos. - Defineix una relació exhaustiva de facilitats i barreres que influeixen sobre el TPM, definint les relacions jeràrquiques que els regulen i les seves semblances amb els facilitadors propis de l' innovació contínua. - Defineix les relacions entre els conjunts facilitadors i el passos de model proposat, a través de la valoració de l'impacte que pot tindre al voltant dels seus objectius de desenvolupament i la relació amb les jerarquies existents entre tots els facilitadors. Així mateix, concreta que la dificultat que presenta d'implantació del TPM, pot reduir-se mitjançant l'ús de dos qüestionaris proposats, un d'aproximació al model d'implantació del TPM i un altre d'aproximació als facilitadors del TPM, que ajuden a suplir les carències dels models i metodologies de desenvolupament existents i serveixen com a complements que orienten al personal de planta, encarregat d'implantar el TPM, pel bon camí. Per un anàlisi longitudinal, en la present tesi doctoral es valida que els qüestionaris elaborats són els adequats i poden ser utilitzats en una empresa real, mostrant com una millora dels ítems descrits en aquestos qüestionaris o guies proposades; va relacionada amb una millora dels resultats de l' implantació del TPM; concloent que l'ús d'aquests qüestionaris en ningú moment perjudica o interfereix en el desenvolupament de les metodologies d'aplicació, sinó que les forces, serveixen d'ajuda per centrar la visió i l'esforç de l' implantació, ajudant a reforçar aspectes importants i rellevants que dirigeixen el seu desenvolupament pel bon camí. També és mostra com la potència dels facilitadors, i degut a la seva relació de jerarquies, ajuda al sosteniment dels resultats en el temps, així com a reduir la necessitat de revitalitzacions periòdiques del procés d'implantació del TPM. / Mateo Martínez, R. (2016). Propuesta y validación de un modelo integrador de implantación del Mantenimiento Productivo Total (TPM). Aplicación en una empresa industrial [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61492 / TESIS

[EN] The purpose of this thesis is to analyze the innovation strategy and its impact on the "performance" of the knowledge intensive business services, or KIBS. The research is based on the data obtained from the CIS in 2006 provided by Eurostat. The aim of the survey is to quantify the innovative activities of the surveyed firms. The reference period used in the survey are data referred to 2006, the areas of activity (NACE) that have been considered as a population to study, as the sample is from 2006 are referenced to NACE-93, are those which encompass the activities of the KIBS (2174 firms): groups of economic activities: 72, 73, and 74, where T-KIBS (subsample of 1637 firms) corresponding to NACE 72 and 73 and P-KIBS (subsample of 537 firms) corresponding to NACE 74, except for 743 and 742 which are also T-KIBS. The originality of the work lies in differentiating KIBS in (professional) P-KIBS and (technological) T-KIBS. The pattern of innovation is built through the study of the absorption capacity (direct and indirect influence on external sources of knowledge), the size and technological level (separation P and T) on the results of innovation. The results highlight the different behavior in terms of innovation strategies followed by T-KIBS against the P-KIBS, an assimilation to R&D innovators and non-R&D innovators respectively. Confirming how the T-KIBS make more innovations with internal R&D, while the P-KIBS, replacing that internal R&D for the acquisition of equipment (hardware and/or software) in the innovation strategy. While T are closer to innovative R&D, P are identified more with the innovators without R&D. It also shows how the different strategies of KIBS (P and T) influence the internal and external capabilities that shape the pattern of innovation and its influence on the results and types of innovation. / [ES] El propósito de este trabajo es analizar la estrategia de innovación y su impacto en la "performance" de los knowledge intensive business services o KIBS. La investigación se realiza a partir de los datos obtenidos del CIS de 2006 proporcionados por Eurostat. El objetivo de la encuesta es cuantificar las actividades innovadoras de las empresas. El período de referencia utilizado en la encuesta, son datos referidos al año 2006, los sectores de actividad (CNAE) que se han considerado como población para el estudio, como la muestra es del año 2006 son referenciados con CNAE-93, son aquellos que engloban las actividades de los KIBS (2174 empresas): grupos de actividades económicas: 72, 73 y 74, donde T-KIBS (submuestra de 1637 empresas) son CNAE 72 y 73 y P-KIBS (submuestra de 537 empresas) CNAE 74, excepto 743 y 742 que también son T-KIBS. La originalidad del trabajo radica en segmentar los KIBS en (profesional) P-KIBS y (tecnológicos) T-KIBS. El patrón de innovación se construye a través del estudio de la capacidad de absorción (influencia directa e indirecta sobre las fuentes de conocimiento externas), el tamaño y el grado tecnológico (separación P y T) sobre los resultados de la innovación. Los resultados subrayan el comportamiento diferente en cuanto a las estrategias de innovación seguidas por los T-KIBS frente a los P-KIBS, una asimilación a los innovadores I+D y a los innovadores no I+D respectivamente. Confirman cómo los T-KIBS realizan más innovaciones con I+D interna, mientras que los P-KIBS, sustituyen dicha I+D interna por la adquisición de maquinaria (hardware y/o software) en la estrategia de innovación. Mientras que los T se asemejan más a los innovadores I+D, los P se identifican en mayor medida con los innovadores sin I+D. Se demuestra también cómo las diferentes estrategias de KIBS (P y T) influyen en las capacidades internas y externas que conforman el patrón de innovación y su influencia sobre los resultados y tipologías de innovación. / [CAT] El propòsit d'aquest treball és analitzar l'estratègia d'innovació i el seu impacte en la "performance" dels knowledge intensive business services o KIBS. La investigació es realitza a partir de les dades obtingudes del CIS de 2006 proporcionades per Eurostat. L'objectiu de l'enquesta és quantificar les activitats innovadores de les empreses. El període de referència utilitzat en l'enquesta, són dades referides a l'any 2006, els sectors d'activitat (CNAE) que s'han considerat com a població per a l'estudi, com la mostra és de l'any 2006 són referenciats amb CNAE-93, són aquells que engloben les activitats dels KIBS (2174 empreses): grups d'activitats econòmiques: 72, 73 i 74, on T-KIBS (submostra de 1637 empreses) són CNAE 72 i 73 i P-KIBS (submostra de 537 empreses) CNAE 74, excepte 743 i 742 que també són T-KIBS. L'originalitat del treball es basa en segmentar els KIBS en (professional) P-KIBS i (tecnològics) T-KIBS. El patró d'innovació es construeix a través de l'estudi de la capacitat d'absorció (influència directa i indirecta sobre les fonts de coneixement externes), el tamany i el grau tecnològic (separació P i T) sobre els resultats de la innovació. Els resultats subratllen el comportament diferent pel que fa a les estratègies d'innovació seguides pels T-KIBS enfront dels P-KIBS, una assimilació als innovadors I+D i als innovadors no I+D respectivament. Confirmen com els T-KIBS realitzen més innovacions amb I+D interna, mentre que els P-KIBS, substitueixen aquesta I+D interna per a l'adquisició de maquinària (hardware i/o software) en l'estratègia d'innovació. Mentre que els T s'assemblen més als innovadors I+D, els P s'identifiquen més amb els innovadors sense I+D. Es demostra també com les diferents estratègies de KIBS (P i T) influeixen en les capacitats internes i externes que conformen el patró d'innovació i la seua influència sobre els resultats i tipologies d'innovació. / Berné Martínez, JM. (2016). ANÁLISIS DE LA ESTRATEGIA DE INNOVACIÓN EN LOS KIBS: MODOS DE INNOVACIÓN PARA LOS P(professional) y los T(technological) [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61772 / TESIS

[EN] Currently any company needs to have prepared human resources, able to face special situations to get the job and willing to work together, seeking the same objective: stay in business and keep loyal customers. It is also required to have computerized tools in a world where technology is available to everyone. Today Internet has become indispensable to achieve success in business, to exist a demand for using the available supply. There must be quality raw material and material and intelectual reources to make a forefront business and gain an advantage that makes a difference with the rest of competitors. There is a type of business in the tourism sector that indispensably need the human part to achieve all this, the food and beverage business, being restaurants, cafes, pubs, franchises, etc.; they require to have a good raw material as food, a quality service, but above all, employees with a set of features that make the customer feel at home, addressing and resolving problems that may cause a client return or not to the restaurant. For many technological advances if there is not a person, if the human side does not exist, it cannot be successful. In this paper a study on human resources in Valencia city restaurants is shown, analyzing some aspects from a restaurant as the owner management style, the profile of human resources and their importance in this kind of business, labor participation of women in this area, the use of new technologies and a detailed study about the number of restaurants in the city. / [ES] En la actualidad cualquier empresa necesita contar con recursos humanos preparados, capaces de enfrentar situaciones especiales para sacar el trabajo y dispuestos a trabajar en conjunto, buscando un mismo objetivo: permanecer en el mercado y tener clientes fieles. También es necesario contar con herramientas informáticas en un mundo donde la tecnología está al alcance de todo mundo. Hoy Internet se ha hecho indispensable para lograr el éxito en los negocios, para que exista demanda que use la oferta disponible. Se debe contar con materia prima de calidad y recursos tanto materiales como intelectuales que hagan que el negocio esté a la vanguardia y lograr una ventaja que marque la diferencia con el resto de la competencia. Existe un tipo de negocio dentro del sector turístico que necesita indispensablemente la parte humana para lograr todo esto, los negocios de comida y bebida, sean restaurantes, cafeterías, pubs, franquicias, etc.; requieren tener una buena materia prima que es la comida, un servicio de calidad, pero sobre todo, contar con empleados que tengan un conjunto de características que hagan sentir al cliente como en su casa, saber atender y resolver problemas que puedan hacer que un cliente regrese o no al establecimiento. Por muchos avances tecnológicos si no hay una persona que dé la cara, si no está esa parte humana, no podrá tener éxito el negocio. En el presente trabajo se ofrece un estudio sobre los recursos humanos en el sector de restauración en el ámbito de Valencia ciudad, analizando algunos aspectos que forman un restaurante como es la gestión que hace el dueño del local, el perfil que deben tener los recursos humanos y su importancia dentro de este tipo de negocios, la participación laboral de la mujer en dicha área, el uso de nuevas tecnologías y un estudio detallado del número de restaurantes existentes en la ciudad. / [CAT] En la actualitat, qualsevol empresa necessita contar amb recursos humans preparats, capaços d'afrontar situacions especials per a traure el treball y disposats a treballar en conjunt, cercant un mateix objectiu: romandre en el mercat y tindre clients fidels. També es necessari contar amb eines informàtiques en un mon on la tecnologia està a l'abast de tothom. Avui, Internet s'ha fet indispensable per aconseguir l'èxit en els negocis, per que existisca demanda que utilitze l'oferta disponible. S'ha de contar amb matèria prima de qualitat y recursos tant materials com intel·lectuals que facen que el negoci estiga a la avantguarda i aconseguir un avantatge que faça la diferencia amb la resta de la competència. Existeix un tipus de negoci en el sector turístic que necessita indispensablement la part humana per aconseguir tot açò, els negocis de menjar i beure, siguen restaurants, cafeteries, pubs, franquícies, etc.; requereixen tindre una bona matèria prima que es el menjar, un servici de qualitat, però sobretot, contar amb empleats que tinguen un conjunt de característiques que facen sentir al client com a casa, saber entendre y resoldre problemes que puguen fer que un client torne o no al establiment. Per molts avanços tecnològics si no hi ha una persona que done la cara, si no està eixa part humana, no podrà tindre èxit el negoci. En el present treball s'ofereix un estudi sobre els recursos humans en el sector de restauració en el àmbit de Valencia ciutat, analitzant alguns aspectes que formen un restaurant com es la gestió que fa el cap del local, el perfil que han de tindre els recursos humans i la seua importància en aquest tipus de negocis, la participació laboral de la dona en aquesta àrea, l'ús de les noves tecnologies i un estudi detallat del numero de restaurants existents en la ciutat. / Bustamante Reyes, G. (2016). ANÁLISIS DE LOS RECURSOS HUMANOS EN EL SECTOR DE RESTAURACIÓN VALENCIANO [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62156 / TESIS

[EN] This thesis tries to show that in a regional economy, demographic and economic developments of it, occurs following several guidelines or clearly different types of evolution. A model identification of types of behaviour of the different sub-areas of a Region is designed to prove this conjecture. This model is based on the economic concept of elasticity. For variables selected - population, GDP,... -the model compares the evolution of these variables in the whole of the Region, with the variation in each of the subareas of the regional territory. Model is in contrast and applied in Rio Grande do Sul, Brazil, Region of which sufficient statistical information is available to apply and compare the proposed model. Raised and contrast two hypotheses: 1.-the existence of several types of behavior in Rio Grande do Sul; 2. The economic and demographic development of the region between 1970 and 2000 is the result - by far - the presence, in two of the seven identified types of a high Industrial GDP. The model identifies seven patterns or different types of evolution, associated to specific areas of the Rio Grande do Sul. It is noted in the types whose Industrial GDP is high, growth rates and final values of GDP, population and the PIB_PC, they are the highest in the Region. The model shows that the economic development of a Region occurs so uneven among the different sub-areas of the same. / [ES] Resumen La presente Tesis trata de mostrar que en una economía regional, la evolución demográfica y económica de la misma, se produce siguiendo varias pautas o tipologías de evolución claramente diferentes. Para probar esta conjetura se ha diseñado un modelo de identificación de Tipologías de comportamiento de las diferentes subáreas de una Región. Este modelo se basa en el concepto económico de elasticidad. Para las variables seleccionadas -Población, PIB,..- el modelo compara la evolución de esas variables en el conjunto de la Región, con la variación de las mismas en cada una de las subáreas del territorio regional. El modelo se contrasta y aplica en Rio Grande do Sul, Brasil, Región de la que se dispone suficiente información estadística para aplicar y contrastar el modelo propuesto. Se plantean y contrastan dos Hipótesis: 1.- La existencia de varias tipologías de comportamiento en Rio Grande do Sul; 2.- el desarrollo económico y demográfico de la región entre 1970 y 2000 es el resultado - en gran medida- de la presencia, en dos de las siete Tipologías identificadas, de un elevado PIB Industrial. El modelo identifica siete pautas o Tipologías de evolución diferentes, asociada a espacios concretos de la Rio Grande do Sul. Se constata que en las Tipologías cuyo PIB Industrial es alto, las tasas de crecimiento y los valores finales del PIB, de la Población y del PIB_PC, son los más altos de la Región. El modelo muestra que el desarrollo económico de una Región se produce de modo desigual entre las diferentes subáreas de la misma. / [CAT] Resum La present Tesi tracta de mostrar que, en una economia regional, l'evolució demogràfica i econòmica de la mateixa es produeix seguint diverses pautes o tipologies d'evolució clarament diferents. Per provar aquesta conjectura s'ha dissenyat un model d'identificació de Tipologies de comportament de les diferents subàrees d'una Regió. Aquest model es basa en concepte econòmic d'elasticitat. Per a les variables seleccionades -Població, PIB, ..- el model compara l'evolució d'aquestes variables en el conjunt de la Regió, amb la variació de les mateixes en cadascuna de les subàrees del territori regional. El model es contrasta i aplica a Rio Grande do Sul, Brasil, Regió de la qual es disposa prou informació estadística per aplicar el model proposat. Es plantegen i contrasten 2 Hipòtesi: 1.- L'existència de diverses tipologies de comportament a Rio Grande do Sul, 2.- El desenvolupament econòmic i demogràfic de la regió entre 1970 i 2000 és el resultat - en gran mesura- de la presència, en dues de les set Tipologies identificades, d'un elevat PIB Industrial. El model identifica set pautes o Tipologies d'evolució diferents, associada a espais concrets de la Rio Gran do Sul. Es constata que en les Tipologies en les que el PIB Industrial és alt, les taxes de creixement i els valors finals del PIB, de la Població i del PIB_PC, són els més alts de la Regió. El model mostra que el desenvolupament econòmic d'una regió es produeix de manera desigual entre les diferents subàrees de la mateixa. / De Souza Rech, GC. (2016). CRECIMIENTO ECONÓMICO Y POBLACIÓN DE RIO GRANDE DO SUL BRASIL [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62191 / TESIS

[EN] The main purpose of this thesis consisted on trying to establish the existing relationships between social entrepreneurship, market orientation, crowdsourcing, and organizational performance. One of the main reasons that led to undertake this research on these relationships is referred to the extant interest on the effect of the information technologies (IT) related to market orientation and organizational management as part of a quest for a better organizational performance by the companies that adopt them. One of the organizational phenomena where market orientation and innovation have been exhibited has been through social entrepreneurship, which applies many elements that are common to entrepreneurship but which, unlike traditional entrepreneurship, has fundamentally social objectives. With regards to them and especially due to limitations (mainly financial ones), social entrepreneurs have refined their ingenuity with regards to financing and operation modes, having been found that social entrepreneurship generates value in several dimensions, from a personal level up to a general social level. On the other hand, it was found that crowdsourcing as an IT use intensive activity is turning into a form of value generation for companies as well as for the individuals that carry out work. For the first ones, because it allows them to achieve solutions to corporate and innovation (including R&D) problems at lower cost (and higher speed), and for the second ones, because it allows them to be part of a challenging and fulfilling (not only on a financial level) labor market, which allows them to exploit their specific skills. As the research process was carried out, a relevant theory study and research, as well as literature review, has been undertaken with respect to: social entrepreneurship, crowdsourcing and market orientation. Based on the theoretical foundation that was studied, hypothesis about the theoretical relationships have been formulated and the theoretical model was enunciated, which were later empirically verified in order to prove the formulated hypothesis as well as (consequently) the theoretical model. In order to undertake the empirical work, companies in the biotech and telecommunications sectors have been selected, based on both sectors' economic importance, as well as the IT adoption intensity in both. The study was carried on 223 companies among both sectors and the structural equations technique was used to prove the hypotheses, as well as to prove the model, finding that the results allowed to prove right the proposed hypothesis and model, having found that the results permitted proving right both the proposed hypothesis and the model. In the final part of this work, conclusions about the thesis' components were formulated, research limitations were outlined, finishing with future research lines proposal. / [ES] RESUMEN El principal propósito de esta tesis consistió en tratar de establecer las relaciones existentes entre el emprendimiento social, la orientación al mercado, el crowdsourcing y el desempeño organizativo. Una de las principales razones que llevó a realizar la presente investigación sobre estas relaciones se refiere al interés existente por el efecto de las tecnologías de la información y comunicación (TIC) con relación la orientación al mercado y la gestión organizacional como parte de la búsqueda de un mejor desempeño organizacional, por parte de las empresas que las adoptan. Uno de los fenómenos organizaciones en los que la orientación al mercado y la innovación se han puesto de manifiesto ha sido el emprendimiento social, mismo que aplica muchos elementos comunes con el emprendedurismo pero que, a diferencia del emprendedurismo tradicional, tiene objetivos fundamentalmente sociales. Al respecto, y debido a las limitaciones (principalmente financieras), los emprendedores sociales han aguzado su ingenio en cuanto a financiación y sus formas de operación, viéndose que el desarrollo del emprendimiento social genera valor en varias dimensiones, desde el nivel personal hasta a nivel social general. Por otra parte, se ha encontrado que el crowdsourcing como actividad intensiva en el uso de las TIC se está constituyendo en una forma de generación de valor tanto para las empresas como para los individuos que realizan el trabajo. Para las primeras, porque les permite lograr soluciones a problemas empresariales y de innovación (incluyendo I+D) a un costo menor (y mayor velocidad) y, para los segundos, porque les permite incorporarse a un mercado de trabajo desafiante y satisfactorio (no solamente a nivel financiero), que les permite explotar sus destrezas particulares. En el proceso de realizar el estudio se ha llevado a cabo un relevamiento de la teoría relevante y una revisión bibliográfica con relación al emprendimiento social, el crowdsourcing y la orientación al mercado. Sobre la base teórica estudiada se formularon las hipótesis con respecto a las relaciones teóricas entre las variables y se enunció el modelo teórico, que luego se procedió a verificar de forma empírica para comprobar las hipótesis planteadas, así como (en consecuencia) el modelo teórico. Para llevar a cabo el trabajo empírico, se ha seleccionado a las empresas de los sectores de biotecnología y de telecomunicaciones, en base a la importancia económica de ambos sectores, así como la intensidad de la adopción de las TIC en ambos. El estudio se llevó a cabo sobre 223 empresas de ambos sectores y se empleó la metodología de ecuaciones estructurales para comprobar las hipótesis, así como para para probar el modelo, encontrando que los resultados permitieron demostrar las hipótesis y el modelo planteados. En la parte final del trabajo, se procedió a formular conclusiones con relación a los componentes de la tesis, se plantearon las limitaciones de la investigación, concluyendo con la proposición de futuras líneas de investigación. / [CAT] El principal propòsit d'esta tesi va consistir a tractar d'establir les relacions existents entre l'emprendimiento social, l'orientació al mercat, el crowdsourcing i l'exercici organitzatiu. Una de les principals raons que va portar a realitzar la present investigació sobre estes relacions es referix a l'interés existent per l'efecte de les tecnologies de la informació (TI) amb relació l'orientació al mercat i la gestió organitzacional com a part de la busca d'un millor exercici organitzacional, per part de les empreses que les adopten. Un dels fenòmens organitzacions en què l'orientació al mercat i la innovació s'han posat de manifest ha sigut l'emprendimiento social, mateix que aplica molts elements comuns amb l'emprendimiento però que, a diferència de l'emprendimiento tradicional, té objectius fonamentalment socials. Respecte d'això, i a causa de les limitacions (principalment financeres), els emprenedors socials han agusat el seu enginy quant a finançament i les seues formes d'operació, veient-se que el desenrotllament de l'emprendimiento social genera valor en diverses dimensions, des del nivell personal fins a nivell social general. D'altra banda, s'ha trobat que el crowdsourcing com a activitat intensiva en l'ús de les TIC s'està constituint en una forma de generació de valor tant per a les empreses com per als individus que realitzen el treball. Per a les primeres, perquè els permet aconseguir solucions a problemes empresarials i d'innovació (incloent I+D) a un cost menor (i major velocitat) i, per als segons, perquè els permet incorporar-se a un mercat de treball desafiador i satisfactori (no sols a nivell financer), que els permet explotar les seues destreses particulars. En el procés de realitzar l'estudi s'ha dut a terme un relevamiento de la teoria rellevant i una revisió bibliogràfica amb relació a l'emprendimiento social, el crowdsourcing i l'orientació al mercat. Sobre la base teòrica estudiada es van formular les hipòtesis respecte a les relacions teòriques entre les variables i es va enunciar el model teòric, que després es va procedir a verificar de forma empírica per a comprovar les hipòtesis plantejades, així com (en conseqüència) el model teòric. Per a dur a terme el treball empíric, s'ha seleccionat a les empreses dels sectors de biotecnologia i de telecomunicacions, basant-se en la importància econòmica d'ambdós sectors, així com la intensitat de l'adopció de les TIC en ambdós. L'estudi es va dur a terme sobre 223 empreses d'ambdós sectors i es va emprar la metodologia d'equacions estructurals per a comprovar les hipòtesis, així com para per a provar el model, trobant que els resultats van permetre demostrar les hipòtesis i el model plantejats. En la part final del treball, es va procedir a formular conclusions amb relació als components de la tesi, es van plantejar les limitacions de la investigació, concloent amb la proposició de futures línies d'investigació. / Barrientos Ferrufino, RC. (2016). La orientación de mercado y las nuevas tecnologías de la información en las empresas intensivas en conocimiento [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62222 / TESIS

[EN] Managers of department stores and large retail outlets require efficient systems to assist in decision making due to the ever more rapid release of new products and the changing demands of consumers, having to take in to account the available space of the given location. The problem starts when the decision is made to locate a new shop on a given site. The first phase entails the conditioning of the site to the functional necessities of the shop. Afterwards shelving is positioned with respect given to constructional limitations and the relevant regulation. Then arrives the moment to decide upon which products are displayed, how many and where, in order to achieve the best result for the company. The distribution of space assigned to each product is the consequence of the strategy set out by the retailer to achieve their commercial and economic objectives. This paper hopes to put forward solutions for the field of space and product distribution in large retail outlets. Following a literature review in which the current characteristics of the commercial distribution sector, the most important factors in merchandising and the need for stock management by categories as much as strategies to define stock were identified; the reviewed models (classic, commercial, and mathematically optimized) were minutely analysed (up to and including the latest updates) to solve the problem of shelf product positioning. From this analysis it can be deduced that all the models examined seek to maximise the shop's profit by using cross elasticities and taking into account certain factors relevant to product positioning. However, the necessity to update the said models to incorporate newly appeared determinants was detected. The principle objective of this thesis was the development of a model that allows the solution of the shelf product positioning problem for large food retail spaces taking in to account the current practical determinants. To this end, a two stage procedure was designed, in which both mathematical programming and heuristics procedures were used. The two stage procedure intends to firstly solve the location of shop environments and in the second stage to define the composition of these environments. / [ES] Los responsables de la gestión de las grandes superficies comerciales requieren eficientes sistemas de ayuda a la toma de decisiones debido a la aparición, cada vez más rápida, de nuevos productos y siendo las demandas de los consumidores cambiantes, ajustándose a la existencia de un espacio limitado en el local. El problema se origina cuando se decide ubicar una nueva tienda en un determinado local. En una primera fase se acondiciona el establecimiento para cubrir las necesidades funcionales. Posteriormente se ubican las estanterías en la superficie dedicada a tienda respetando los elementos constructivos, así como la normativa al respecto. Llega el momento de tomar decisiones en cuanto a qué productos ubicar, cuántos, y dónde ubicarlos para lograr una situación ideal para la empresa. El reparto de espacio que se asigna a cada uno de los productos no es más que la consecuencia de la estrategia planteada por el detallista para conseguir sus objetivos comerciales y económicos. Este trabajo pretende aportar soluciones en el campo de la distribución de espacios en grandes superficies comerciales. Tras una revisión de la literatura en la que se identifican las características actuales del sector de la distribución comercial, los factores más importantes del merchandising, la necesidad de realizar una gestión del surtido por categorías, así como las estrategias para definir el surtido, se analizan detalladamente los modelos (clásicos, comerciales y de optimización matemática) aparecidos hasta la actualizar para resolver el problema de la ubicación de los productos en los estantes del establecimiento de la manera más adecuada. Del análisis se deduce que todos los modelos analizados persiguen maximizar el beneficio de la tienda modelando la demanda utilizando elasticidades cruzadas y teniendo en cuenta algunos factores relevantes para la ubicación de los productos pero se detecta la necesidad de actualizar dichos modelos para incorporar nuevos condicionantes aparecidos en la actualidad. El objetivo principal de la presente tesis ha sido desarrollar un modelo que permita resolver el problema de la ubicación de productos en las estanterías de una gran superficie de distribución de productos alimentarios teniendo presentes todos los condicionantes prácticos actuales. Para ello, se ha diseñado un procedimiento en dos etapas, en las que se utilizan tanto la programación matemática como procedimientos heurísticos, para resolver primeramente la ubicación de ambientes en el establecimiento y, en la segunda etapa, definir la composición de cada uno de los mismos. / [CAT] Els responsables de la gestió de les grans superfícies comercials requereixen eficients sistemes d'ajuda a la presa de decisions degut a l'aparició, cada vegada més ràpida, de nous productes i sent les demandes dels consumidors canviants, havent d'ajustar-se a l'existència d'un espai limitat en el local. El problema s'origina quan es decideix ubicar una nova tenda en un determinat local. En una primera fase es condiciona l'establiment per a cobrir les necessitats funcionals. Posteriorment s'ubiquen les estanteries en la superfície dedicada a tenda respectant els elements constructius, així com la normativa respecte d'això. Arriba el moment de prendre decisions quant a quins productes ubicar, quants, i on ubicar-los per a aconseguir una situació ideal per a l'empresa. El repartiment d'espai que s'assigna a cada un dels productes no és més que la conseqüència de l'estratègia plantejada pel detallista per a aconseguir els seus objectius comercials i econòmics. Aquest treball pretén aportar solucions en el camp de la distribució d'espais en grans superfícies comercials. Després d'una revisió de la literatura en què s'identifiquen les característiques actuals del sector de la distribució comercial, els factors més importants del merchandising, la necessitat de realitzar una gestió de l'assortiment per categories, així com les estratègies per a definir l'assortiment, s'analitzen detalladament els models (clàssics, comercials i d'optimització matemàtica) apareguts fins a l'actualitat per a resoldre el problema de la ubicació dels productes en els estants de l'establiment de la manera més adequada. De l'anàlisi es deduïx que tots els models analitzats persegueixen maximitzar el benefici de la tenda modelant la demanda utilitzant elasticitats encreuades i tenint en compte alguns factors rellevants per a la ubicació dels productes però es detecta la necessitat d'actualitzar els dits models per a incorporar nous condicionants apareguts en l'actualitat. L'objectiu principal de la present tesi ha sigut desenrotllar un model que permeta resoldre el problema de la ubicació de productes en les estanteries d'una gran superfície de distribució de productes alimentaris tenint presents tots els condicionants pràctics actuals. Per a això, s'ha dissenyat un procediment en dues etapes, en les que s'utilitzen tant la programació matemàtica com a procediments heurístics, per a resoldre primerament la ubicació d'ambients en l'establiment i, en la segona etapa, definir la composició de cada un dels mateixos. / Albarracín Guillem, JM. (2016). Propuesta de un modelo matemático para la ayuda a la toma de decisiones en la ubicación de productos en estanterías. Aplicación a las grandes superficies [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63238 / TESIS