Introducció: Aquesta recerca es la continuïtat natural de la innovació docent duta a terme a l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d'Hebron de Barcelona. Es va iniciar l’any 2002 i va consistir en integrar tot el currículum a partir de las competències infermeres mitjançant l’Aprenentatge Basat en Problemes (ABP) en grups petits. Aquest canvi ha comportar el fet de que no s’imparteixin classes expositives de les diferents assignatures, alhora que, el professorat, avesat en aquesta pràctica, hagi hagut de fer-se hàbil en el rol de tutor i de guia d’un aprenentatge auto dirigit. Objectius: - Identificar i descriure els canvis i les transformacions que s’han produït en les creences i en les pràctiques de les professores que han passat d’impartir classes expositives a ser tutores de l’ABP. - Identificar i descriure les fortaleses i les debilitats competencials que perceben les professionals de la primera promoció de l’Escola Universitària d’Infermeria Vall d’Hebron, que es van formar amb el mètode integrat per competències mitjançant l’ABP. Metodologia: Aquesta tesi és un estudi de cas intrínsec en la que els subjectes participants s’han seleccionat de manera intencional. Per complir amb el primer objectiu es considerava una mostra de les docents que havien participat en la innovació des d’un principi: 15 professores. Pel segon objectiu, es considerava la primera promoció d’infermeres que es van formar amb la innovació docent (2002-2005) quan ja portaven tres anys d’exercici professional: 88 exalumnes. Les dades s’han obtingut mitjançant: grups de discussió, entrevistes en profunditat i un qüestionari com a eina que va servir per localitzar-les. Per l’anàlisi de les dades s’ha utilitzat el mètode de les comparacions constants per tal de buscar una interacció dialèctica entre la investigadora i el significat de les dades categoritzan-les. Resultats De les 15 docents, hi han participat una mostra de 7 (46,6%) i totes elles afirmen que: la innovació ha suposat canviar de paradigma docent i un gir en la cultura de la institució, alhora que tenen una nova imatge de les potencialitats dels estudiants i del treball cooperatiu. De les 88 professionals infermeres que van configurar la primera promoció d’exalumnes formades en el canvi, s’han localitzat 72 (81,8%). D’elles han participat en aquest estudi 29 (37,5%). Les dades obtingudes evidencien que: a) valoren molt satisfactoriament el seu nivell de competència asolit després de tres anys d’exercici professional -el “d’eficiencia" o quanrt nivell segons els descrits per Patricia Benner-; b) destaquen el treball en equip i les habilitats per comunicar-se i relacionar-se de manera adient amb les persones ateses i les seves families; c) perceven haver tingut un dèficit de coneixements en les àrees bàsiques d’Anatomia, Fisiologia y Farmacologia; i d) destaquen la fortaleça de l‘ABP per el treball en equip, la gestió de la complexitat dels cuidatges infermeres i pel treball intercisdiplinari. Conclusions Les conclusions més relevants respecte la pràctica de les docents són que la força d’integració d’un currículum amb l’ABP ha canviat la concepción del treball docent i els valors pedagògics, es a decir, la cultura de la institució. També, que l’ABP es mostra una estratègia potent per a canviar el concepte passiu que es tenia dels estudiants i per apropar la docència d’infermeria a la realitat de la pràctica clínica. Respecte a la professionalitat de les infermeres, si bé la percepció de la seva comperència és molt satisfactori, hi ha la paradoxa d’encaixar-ho amb el dèficit de coneixements teorics que perceben. Aquesta contradicció fa difícil destriar on es troba el llindar entre: la fortalesa de la motivació de continuar estudiant derivat del procés en què s’han format, i la necessitat de proveir-se dels coneixements que diuen que els faltaven. / TEACHING AND LEARNING NURSING WITH A CURRICULUM INTEGRATED THROUGH PROBLEM-BASED LEARNING: The case of the Vall d’Hebron University School of Nursing. This dissertation is an intrinsic case study to evaluate the teaching innovation at the Vall d’Hebron University School of Nursing in Barcelona. This innovation began in 2002 and consisted in integrating the entire curriculum for nursing competences using Problem Based Learning in small groups. The teachers participating in the process of innovation and the first group of former nursing students to be involved (2002-2005) were contacted once they had been practicing nurses for three years. The data obtained –through discussion groups, in-depth interviews and a questionnaire- have neabled the influence of the change in the teaching paradigm to be described, both for teachers who participated in the innovation process and former nusring students who trained under it. The most significant conclusions with respect to teachers’ practice are: a) the method has become part of the teaching content; b) the effort of integrating the curriculum with PBL has changed the conception of the teaching work and the educational values. In other words, the culture of the institution; c) PBL has been seen as a powerful strategy for changing the passive concept that was held of students and to bring the studies closer to real clinical practice. These are essential premisses for establishing the challenges that the profession requires. The most significant conclusions with respect to the professionalism of the former student nurses: a) they evaluate very satisfactorily the level of competence they reached after three years of professional practice: the level of “efficiency” or the fourth of the levels described by Patricia Benner; b) they perceive a shortfall in their knowledge in the basic areas of anatomy, physiology and pharmacology; and c) they highlight the strength of PBL for teamworking, managing complexity in nursing care and interdisciplinary work.

En la tesi s'aborda el problema de l'homogeneïtat d'estil en el Tirant lo Blanc mitjançant l'ús de l'estilometria. Les hipòtesis al voltant de l'autoria del Tirant lo Blanc van des de l'autoria única de Joanot Martorell a la intervenció d'un segon autor, be a l'última part de la novel·la o be al llarg de tota ella, passant per altres teories més heterodoxes. A la primera part de la tesi es fa un breu repàs dels problemes que aborda l'estilometria i d'algunes eines estadístiques útils a l'hora de fer un estudi quantitatiu de l'estil literari, es resumeix la qüestió de l'autoria del Tirant lo Blanc, i es descriu la base de dades que s'ha construït per la quantificació de l'estil en el Tirant. Per atacar el problema, hem començat adaptant tècniques d'anàlisi descriptiva de dades, com els gràfics de control i l'anàlisi de correspondències. Per explotar la base de dades, proposem un mètode pràctic per estimar un o més d'un punt de canvi en seqüències de normals, de binomials i de multinomials. El mètode es basa en l'ajust de models i troba els estimadors màxim versemblants del(s) punt(s) de canvi. També hem utilitzat un mètode cluster basat en l'ajust de models per a dades politòmiques, per a agrupar les files d'una taula de contingència. Vam començar l'estudi fent un estudi comparatiu de 12 maneres diferents de mesurar la riquesa i diversitat de vocabulari. Pel que fa a les unitats lexicomètriques la llargada de paraula i l'ús de paraules freqüents i lliures del context ens han sigut molt útils per a l'estimació del punt de canvi i l'atribució d'estil als capítols. L'ús de lletres, tot i ser menys útil, serveix per a reforçar l'evidència del que trobem amb les unitats abans esmentades. La llargada de frase i la de capítol no ens ha sigut útils per a determinar una frontera d'estil en el Tirant.Per tot el que hem anat trobant estem convençuts que hi ha un canvi sobtat en l'estil entre els capítols 371 i 382, que difícilment pot ser atribuïble a l'argument. També hem trobat que després del punt de canvi conviuen capítols amb els dos estils, el que probablement reforça la teoria de que un segon autor va afegir capítols sobre un original pràcticament acabat. De totes maneres, no ens pertoca a nosaltres descobrir que el canvi d'estil no pugui ser degut a altres raons. / En la tesis se aborda el problema de la homogeneidad de estilo en el Tirant lo Blanc mediante el uso de la estilometría. Las hipótesis sobre la autoría del Tirant lo Blanc van desde la autoría única de Joanot Martorell a la intervención de un segundo autor, bien en la última parte de la novela o bien a lo largo de toda ella, pasando por otras teorías más heterodoxas. En la primera parte de la tesis se hace un breve repaso de los problemas que aborda la estilometría i de algunas herramienta estadísticas útiles para el estudio cuantitativo del estilo literario, se resume la cuestión de la autoría del Tirant lo Blanc, y se describe la base de datos que s ha construido para la ciantificación del estilo en el Tirant. Para atacar el problema, hemos empezado adaptando técnicas de análisis descriptivo de datos, como los gráficos de control y el análisis de correspondencias. Para explotar la base de datos, proponemos un método práctico para estimar uno o más de un punto de cambio en secuencias de normales, de binomiales y de multinomiales. El método se basa en el ajuste de modelos y halla los estimadores máximo verosímiles del (de los) punto(s) de cambio. También hemo utilizado un método cluster basado en el ajuste de modelos para a datos politómicos, para agrupar las filas de una tabla de contingencia. Empezamos el estudio realizando un estudio comparativo de 12 formas diferentes de medir la riqueza y diversidad de vocabulario. Las unidades lexicométricas como la longitud de palabra y el uso de palabras frecuentes y libres del contexto nos han sido muy útiles para la estimación del punto de cambio y la atribución de estilo a los capítulos. El uso de letras, a pesar de ser menos útil, sirve para reforzar la evidencia de lo que hallamos con las unidades antes citadas. La longitud de frase y la de capítulo no nos han sido útiles para a determinar una frontera de estilo en el Tirant.Por todos los resultados que hemos ido obteniendo, estamos convencidos que hay un cambio repentino en el estilo entre los capítulos 371 y 382, que difícilmente puede ser atribuible al argumento. También hemos observado que después del punto de cambio conviven capítulos con los dos estilos, lo que probablemente refuerza la teoría de que un segundo autor añadió capítulos sobre un original prácticamente acabado. De todas maneras, no es nuestra misión descubrir que el cambio de estilo no pueda ser debido a otras razones. / This Ph.D. Thesis tackles the problem of the homogeneity of style in Tirant lo Blanc, using the statistical analysis of stylistic features that are measurable but rarely consciously controlled by the author. The goal is to determine whether the style in the book is homogeneous and, if it is not, to find stylistic boundaries. Tirant lo Blanc is the main work in Catalan literature, a chivalry book hailed to be 'the best book of its kind in the world' by Cervantes in Don Quixote, and is considered to be the first modern novel in Europe. There has been an intense and long lasting debate around its authorship originating from conflicting information given in its first edition; while the dedicatory letter states that Joanot Martorell takes sole responsibility for writing the book, the colophon states that the last quarter of the book was written by Martí Joan de Galba, after the death of Martorell. Neither of the two candidate authors left any text comparable to the one under study, and therefore one can not use discriminant analysis to help classify the chapters in the book by author. The majority opinion among medievalists leans towards the single-authorship hypothesis, even though there is a rather strong dissenting minority. In the first part of the thesis we summarize some useful statistical techniques for the quantitative analysis of literary style, we describe the problems that stylometry deals with and we give the state-of-the-art of the authorship attribution problem in Tirant lo Blanc. The data base built by the quantification of style is described as well. The analysis is started by the use of graphical, Statistical Process Control and Correspondence Analysis techniques. In order to obtain maximum likelihood estimates of one or more than one change points in either normal, binomial or multinomial sequences, we propose a practical method based on the fitting of Generalized Linear Models. A cluster method for the rows of a contingency table, based on the fitting of models, is proposed too. We analyze the evolution of the diversity of the vocabulary used in the book through twelve different diversity indices. Following the lead of the extensive stylometry literature, we use word length, and the use of function words to estimate the change point and the attribution of style to the 489 chapters of the book. The use of letters, in spite of being less useful, reinforces the evidences found with the units previously cited. The sentence length and the chapter length weren't useful to determine a style boundary in Tirant The statistical analysis consistently detects a change in style somewhere between chapters 371 and 382, even though a few chapters at the end have a style similar to the ones before that boundary. It is important to remark that even though the statistical analysis supports the existence of two authors, it is not up to us to exclude the possibility that the stylistic boundary found could be explained otherwise.

En la tesi Històries de paraula plàstica, intentem fer una incursió sobre la utilització del llenguatge escrit i de la narració d'històries en el camp de les arts visuals. En aquest sentit, la incorporació del registre verbal en el discurs artístic va implicar un gir ja en les primeres avantguardes i, des d'aleshores, la paraula s'ha convertit en un recurs més dels processos plàstics de creació actual. D'aquesta manera i prenent com a punt de partida una revisió històrica sobre la imbricació del llenguatge en l'objecte artístic, descobrirem cóm el cartell publicitari va ser el gran iniciador d'aquesta relació. Assenyalar que al llarg del treball citarem un conjunt d'artistes que desenvolupen la seua concepció de l'art com un sistema de comunicació, deixant de banda el discurs purament objectual i formalista. Repassarem cóm la tipografia, els suports, l'escriptura a mà o la composició i la disposició del text han afectat a les possibilitats creatives. Acabant aquest apartat amb el repàs de dos artistes que fan ús de l'escriptura en les seues obres: Robert Frank i Shirin Neshat. Seguint amb un recull de creadors que aprofiten les tècniques publicitàries per enviar missatges. Frases plenes de contingut i dissenyades per a l'espai públic com les de Guerrilla Girls, Bàrbara Kruger o Jenny Holzer. Es tracta d'artistes que per mitjà de les estratègies del món publicitari, la cultura de masses, el cartellisme, etcètera, han utilitzat el llenguatge com a instrument de mediació, per tal de transformar l'art en un signe social i qüestionar valors establerts sobre la identitat ètnica, sexual o la diversitat cultural. Poc a poc, les paraules han anat estenent-se i convertint-se en frases més llargues, per aquest motiu estudiarem la lectura com a vehicle per a entendre i el text com a element facilitador de la comprensió i del gaudiment d'una obra. El camí seguit fins ara, ens fa necessari introduir el segon element que per a nosaltres ajudarà en la comprensió de les històrie / Vilar García, S. (2007). Històries de paraula plàstica. Contar històries mitjançant la imatge i el text en el discurs artístic contemporani [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1903 / Palancia

A la tesi s'elabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar l'estudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats d'una investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida. Al primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial.En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals.Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.

[EN] From the gesture to the matrix language. Study of the handwriting morphological drawing changes in the virtual space. Writing transformed in an indelible way the human history and changed the relations between the individual and the social memory. With writing the words are closed in a visual field and the knowledge acquisition does not occur through the memory but through the written text, which relativizes the role of the subject's memory. Digital media call into question the concept of book and allowed the creation of new textual characteristics. The linear structure of textual information gives place to a fragmented structure, expressed in the visual/ verbal dynamism of the various interfaces that interact with the individual, bringing to the forefront the relationship between speech and writing. Digital technologies have transformed the communicative practices and redefined the visual relationships established between thought and space, particularly in the world of printing and textual visualization. The use of hypertext and hypermedia for presentation of information, generated major changes in reading and writing and put the language - spoken, written and iconographic - in a context much richer and broader than in the printed text, enhancing the articulated significance (verbality), the pictorial sense (plasticity), the acoustic sense (sonority) and kinetic sense (movement) of the word. The new virtual media altered the writing morphology as well as the nature of the messages leading to a change in the written message nature and fostering the emergence of new typographic paradigms. In the context of this investigation, is approached the typographical form and its relationship with the support and the instrument that records it, analysing hand movement which formalizes a letter. Secondly, it analyses the shape of the letter in two-dimensional space, its organization and distribution, responsible for assigning meaning to the messages and ideas, promoting the entire text of the interaction field and typographical form with space. In the third phase, it deals with the simulation letterpress movement evolving in space and time, considered as an idea that lends identity and character to a world that is not already the printed plan. This sustained research in historical identification, formal and conceptual of typographic forms and analysis of cultural, social and technological factors that promoted morphological changes evidenced in typographic design, was based on theoretical reflections that helped analyse the resources and expressive strategies to limit the syntax and semantics of the typographic form in the digital context. >< / [ES] Del gesto al lenguaje matricial. Estudio de las alteraciones morfológicas del diseño de la letra en el espacio virtual La escritura transformó de forma indeleble la historia humana, y con ella, cambiaron las relaciones entre el individuo y la memoria social. Con la escritura, las palabras se encierran en un campo visual y la adquisición del conocimiento no se produce tanto por la intermediación de la memoria, sino por el texto escrito que relativiza el papel de la memoria del individuo. Los medios de comunicación digitales han cuestionado el concepto de libro y han permitido la creación de nuevas características textuales. La estructuración lineal de la información textual da lugar a una estructuración fragmentada, expresada en el dinamismo visual/ verbal de las diversas interfaces que interactúan con el individuo, poniendo en primer plano la relación entre el habla y la escritura. Las tecnologías digitales han transformado las prácticas comunicativas y han redefinido las relaciones visuales que se establecen entre el pensamiento y el espacio, particularmente en el universo de la impresión y de la visualización textual. El uso del hipertexto y del hipermedia para la presentación de la información ha generado grandes cambios en la lectura y en la escritura y ha colocado la lengua - hablada, escrita e iconográfica - en un contexto mucho más rico y amplio que en el texto impreso, potenciando la significación articulada (verbalización), el sentido pictórico (plasticidad), el sentido acústico (sonoridad) y el sentido cinético (movimiento) de la palabra. Los nuevos medios virtuales han modificado la morfología de la escritura así como la naturaleza de los mensajes, dando origen a un cambio en la naturaleza del mensaje escrito y promoviendo el surgimiento de nuevos paradigmas tipográficos. En el contexto de esta investigación, se aborda la forma tipográfica y su relación con el soporte y con el instrumento que la registra, analizando el movimiento de la mano que formaliza una letra. En segundo lugar, se analiza la forma de la letra en el espacio bidimensional, su organización y distribución, responsable por dar sentido a los mensajes y a las ideas, promoviendo todo el campo de interacción del texto y de la forma tipográfica con el espacio. En tercer lugar, se trata la simulación del movimiento de la tipografía evolucionando en el espacio y en el tiempo, afrontada como idea que concede identidad y carácter a un mundo que ya no es, el del plano impreso. Esta investigación apoyada en la identificación histórica, formal y conceptual de las formas tipográficas y en el análisis de los factores culturales, sociales y tecnológicos a los que dieron lugar los cambios morfológicos evidenciados en el diseño tipográfico, se fundamentó en reflexiones teóricas que han permitido analizar los recursos y las estrategias expresivas para circunscribir la sintaxis y la semántica de la forma tipográfica en el contexto digital. >< / [CAT] Del gest al llenguatge matricial. Estudi de les alteracions morfològiques del disseny de la lletra en l'espai virtual. L'escriptura va transformar de forma indeleble la història humana, i amb ella, van canviar les relacions entre l'individu i la memòria social. Amb l'escriptura, les paraules es tanquen en un camp visual i l'adquisició del coneixement no es produeix tant per la intermediació de la memòria, sinó pel text escrit que relativitza el paper de la memòria de l'individu. Els mitjans de comunicació digitals han qüestionat el concepte de llibre i han permès la creació de noves característiques textuals. L'estructuració lineal de la informació textual dóna lloc a una estructuració fragmentada, expressada en el dinamisme visual/ verbal de les diverses interfícies que interactuen amb l'individu, posant en primer plànol la relació entre la parla i l'escriptura. Les tecnologies digitals han transformat les pràctiques comunicatives i han redefinit les relacions visuals que s'estableixen entre el pensament i l'espai, particularment en l'univers de la impressió i de la visualització textual. L'ús de l'hipertext i del 'hipermedia' per a la presentació de la informació ha generat grans canvis en la lectura i en l'escriptura i ha col·locat la llengua - parlada, escrita i iconogràfica - en un context molt més ric i ampli que en el text imprès, potenciant la significació articulada (verbalització), el sentit pictòric (plasticitat), el sentit acústic (sonoritat) i el sentit cinètic (moviment) de la paraula. Els nous mitjans virtuals han modificat la morfologia de l'escriptura així com la naturalesa dels missatges, donant origen a un canvi en la naturalesa del missatge escrit i promovent el sorgiment de nous paradigmes tipogràfics. En el context d'aquesta recerca, s'aborda la forma tipogràfica i la seua relació amb el suport i amb l'instrument que la registra, analitzant el moviment de la mà que formalitza una lletra. En segon lloc, s'analitza la forma de la lletra en l'espai bidimensional, la seua organització i distribució, responsable per donar sentit als missatges i a les idees, promovent tot el camp d'interacció del text i de la forma tipogràfica amb l'espai. En tercer lloc, es tracta la simulació del moviment de la tipografia evolucionant en l'espai i en el temps, afrontada com a idea que concedeix identitat i caràcter a un món que ja no és, el del plànol imprès. Aquesta recerca recolzada en la identificació històrica, formal i conceptual de les formes tipogràfiques i en l'anàlisi dels factors culturals, socials i tecnològics als quals van donar lloc els canvis morfològics evidenciats en el disseny tipogràfic, es va fonamentar en reflexions teòriques que han permès analitzar els recursos i les estratègies expressives per a circumscriure la sintaxi i la semàntica de la forma tipogràfica en el context digital. >< / De Magalhaes Lemos, JF. (2016). Do gesto à linguagem matricial. Estudo das alterações morfológicas do desenho da letra no espaço virtual [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61480 / TESIS

[EN] The image of the Colombian people has been built up in the Spanish press over the past decades. The atmosphere creating the image and the lexical universe is limited to certain themes and this has meant that the discourse used in the Spanish newspapers follows concrete patterns, mainly related to immigration, crime, hired killers and drug trafficking.. The continuous publication of these themes highlights characteristics and manifestations with a clearly negative tendency, where as the argumentation is based on political instability and delinquency. Thus, the national Spanish newspapers focus their publications mainly on criminal activities carried out by Colombians in Spain, from theft to murder, and on the situation in Colombia, relating topics like poverty and extreme violence, generating a direct reaction in the imagination of the readers and spreading the representation of Columbians as delinquents, poor people and outcast victims of an internal conflict and as criminals and drug traffickers. This link has made it possible to have a clear concept with concrete characteristics. That image, embedded in their way of thinking, allows for a specific concept about the Colombians, even in news topics where the nationality of the person concerned has not been specified. The governmental politics concerning immigration, concealed in the media, has managed to establish a sense of fear and rejection towards Colombians. Therefore, the transmission of information focused mainly on criminal activities, in combination with the arguments of the Spanish government, has dominated national public opinion. Within this framework, the present study examines the image of the Colombian people, recreated in the Spanish press through the lexical and thematic content in their publications during the year 2011. The study centers on the keywords that represent the focus group, abbreviated here as C5: Colombia, colombiano, colombiana, colombianos and colombianas, and that conjure up a specific idea in the imagination of the readers. The objective of the present study is to identify, by means of a quantitative and qualitative analysis of the discourse, the patterns that lead to the creation of a partial image of the Colombian people, as well as to highlight the continuity of the same patterns, contrasting with the results of previous investigation about the C5. To achieve this goal, the corpus of the news articles (821,321 words) was compiled, extracted from the digital newspaper archives, these being amongst the diaries with the highest circulation in the Spanish territory. All the news articles were published between the 1st of January and the 31st of December of the year 2011. This corpus allowed us to analyze the contents of 1491 articles that mentioned in some way or another the variants of the C5. The analysis used methods appropriate in corpus linguistics as well as tools and approaches of content analysis (quantitative) and critical discourse analysis (qualitative). The theoretic framework is based mainly on studies about the role of journalism, the principal theories of Agenda Setting, Frame Theory, Relevance Theory, Language and Power, persuasion tools, control and manipulation, discourses that form ideologies, Operation LUDECO, stereotypes and critical discourse analysis. According to the study of the basic systems of shared beliefs, the organization of the representation of the Colombian people, with the connotation as mentioned before, in the imagination of the readers is still going on. In this sense, this may indicate the power the mass media exerts, the control and authority that are reflected in a discursive manner in the products of communication, and that this represents a way of direct reproduction of the power of the elite, of its control and abuse of power. / [ES] Desde hace más de dos décadas la imagen del pueblo colombiano se ha venido construyendo gota a gota. La atmosfera que ha encerrado su imagen y el universo léxico delimitado a temáticas especificas, han dictado el referente discursivo en los diarios españoles con patrones concretos, vinculados principalmente a la inmigración, crimen, sicariato y narcotráfico. Las constantes publicaciones de estas temáticas tendieron a resaltar características y manifestaciones de referente claramente negativo, donde la argumentación se elaboró desde la inestabilidad y la delincuencia. De esta forma, los diarios nacionales españoles centraron sus publicaciones, en su mayoría, a sucesos delictivos de colombianos en España que iban desde el robo hasta el asesinato, y de Colombia desde la pobreza hasta la violencia extrema, provocando una reacción directa en los imaginarios de los lectores y diseminando la representación de este colectivo como delincuentes, pobres y marginados víctimas de la guerra interna y victimarios por ser los narcotraficantes. La adjetivación y el señalamiento posibilitaron tener un referente claro con características concretas. Esta imagen acuñada en sus pensamientos permitió tener un referente de este colectivo, incluso en noticias donde no se señaló la nacionalidad del implicado. Las políticas de gobierno con referente a la inmigración, disimuladas a través de los medios, lograron instaurar un sentido de miedo y rechazo hacia el colectivo colombiano. De esta manera, la transmisión de información enfocada principalmente en hechos delictivos y bajo el argumento de los organismos de estado, se transformó en opinión pública nacional. Desde este marco referencial, el presente trabajo de investigación examina la imagen del pueblo colombiano recreado en los diarios españoles a través del uso léxico y temático de sus publicaciones en el 2011. El estudio se centra en palabras clave que representan a este pueblo (C5: Colombia, colombiano, colombiana, colombianos y colombianas) que concretan la idea en los imaginarios de los receptores. El análisis tiene como meta identificar, mediante el análisis discursivo cuantitativo y cualitativo, patrones que ayudan a la creación de una imagen parcializada del colombiano, como también resaltar la continuidad de los mismos patrones contrastando los resultados de los análisis con anteriores investigaciones realizadas hacia el C5. Para lograr este objetivo, el corpus de noticias periodísticas está constituído con unas 821,321 palabras, extraídas de las hemerotecas digitales de éstos dos diarios que están entre los de mayor tirada en el territorio español. Todas las noticias fueron publicadas entre el 1 enero y el 31 de diciembre de 2011. Este corpus nos permitió analizar las publicaciones de 1491 artículos donde se mencionó de alguna forma a las variantes de C5. Para concretar el fin, el método de análisis utilizó elementos de la lingüística del corpus, así como herramientas y enfoques propios del análisis de contenido (cuantitativo) y del análisis crítico del discurso (discursivo). El marco teórico se basó principalmente en estudios sobre el papel del periodismo, ideas principales de la Agenda setting, Teoría del encuadre (Frame), Teoría de la relevancia, Lengua y poder, Herramientas de persuasión, control y manipulación, Discurso formador de ideología, Operación LUDECO, Estereotipo, y del Análisis crítico del discurso. Conforme al estudio de los sistemas básicos de creencias compartidas, todavía se continúan organizando en el imaginario de los receptores la representación del colombiano enmarcado dentro de la connotación descrita anteriormente. En este sentido, esto sería solo una forma de indicar que el poder de los medios de comunicación ejerce un control y dominio que se refleja en lo discursivo en el trabajo de los productos comunicativos, y que podría representar una forma de reproducción directa del poder de la / [CAT] Des de fa més de dos dècades la imatge del poble colombià s'ha construït gota a gota. L'atmosfera que ha tancat la seua imatge i l'univers lèxic delimitat a temàtiques específiques, han dictat el referent discursiu en els diaris espanyols amb patrons concrets, vinculats principalment a la immigració, crim, sicariat i narcotràfic. Les constants publicacions d'estes temàtiques van tendir a ressaltar característiques i manifestacions de referent clarament negatiu, on l'argumentació es va elaborar des de la inestabilitat i la delinqüència. D'esta manera, els diaris nacionals espanyols van centrar les seues publicacions, majoritàriament, a successos delictius de colombians a Espanya que anaven des del robatori fins a l'assassinat, i de Colòmbia des dela pobresa fins a la violència extrema, provocant una reacció directa en els imaginaris dels lectors i disseminant la representació d'este col.lectiu com a delinqüents, pobres i marginats víctimes de la guerra interna i victimaris per ser els narcotraficants. L'adjectivació i l'assenyalament van possibilitar tindre un referent clar amb característiques concretes. Estaimatge encunyada en els seus pensaments va permetre tindre un referent d'este col.lectiu, fins i tot en notícies on no es va assenyalar la nacionalitat de l'implicat. Les polítiques de govern amb referent a la immigració, dissimulades a través dels mitjans, van aconseguir instaurar un sentit de por i rebuig cap al col.lectiu colombià. D'aquesta manera, la transmissió d'informació enfocada principalment en fets delictius i sota l'argument dels organismes d'estat, es va transformar en opinió pública nacional. Des d'este marc referencial, el present treball d'investigació examina la imatge del poble colombià recreat als diaris espanyols a través de lús lèxic i temàtic deles seues publicacions en el 2011. L'estudi es centra en paraules clau que representen a este poble (C5: Colòmbia, colombià, colombiana, colombians i colombianes) que concreten la idea en els imaginaris dels receptors. L'anàlisi té com a meta identificar, mitjançant l'anàlisi discursiu quantitatiu i qualitatiu, patrons que ajuden a la creació d'una imatge parcialitzada del colombià, com tambéressaltar la continuïtat dels mateixos patrons contrastant els resultats de les anàlisis amb anteriors investigacions realitzades cap al C5. Per a aconseguir este objectiu, el corpus de notícies periodístiques està constituït amb unes 821,321 paraules, extretes de les hemeroteques digitals d'estos dos diaris que estan entre els de major tirada al territori espanyol. Totes les notícies van ser publicades entre l'1 de gener i el 31 de desembre de 2011. Este corpus ens va permetre analitzarles publicacions de 1491 articles on es va mencionar d'alguna manera a les variants de C5. Per a concretar el fi, el mètode d'anàlisi va utilitzar elements de la lingüística del corpus, així com ferramentes i enfocaments propis de l'anàlisi de contingut (quantitatiu) ide l'anàlisi crític del discurs (qualitatiu). El marc teòric es va basar principalment en estudis sobre el paper del periodisme, idees principals de l'Agenda setting, Teoria de l'enquadre (Frame), Teoria de la relevància, LLengua i poder, Ferramentes de persuasió, control i manipulació, Discurs formador de ideologia, Operació LUDECO, Estereotipus, i de l'Anàlisi crític del discurs. Conforme a l'estudi dels sistemes bàsics de creences compartides, encara es continuen organitzant en l'imaginari dels receptors la representació del colombià emmarcat dins de la connotació descrita anteriorment. En este sentit, açò seria només una forma d'indicar que el poder dels mitjans de comunicació exercix un controli domini que es reflexa en allò que és discursiu en el treball dels productes comunicatius, i que podria representar una forma de reproducció directa del poder de les elits, de domini i abús de poder. / Quijano Urreste, JF. (2016). Análisis de la imagen del pueblo colombiano en la prensa nacional española a través del léxico [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/68504 / TESIS