La historia de la arquitectura ha sido siempre manipulada para justificar teorías proyectuales. Por ello, al presentar las distintas corrientes contemporáneas sus teorías de historia, surge una recurrente incertidumbre sobre el concepto de 'historia', debido a sus constantes cambios y a su carácter esquivo. El presente trabajo de investigación muestra el uso de la 'historia' en los sucesivos debates de la arquitectura anglosajona para justificar sus propuestas en las últimas cinco décadas.A través de entrevistas con Robert Venturi, Francis Duffy (Presidente del RIBA), Cedric Price y Peter Smithson, arquitectos que tuvieron un papel destacado en el periodo a estudiar, esta tesis se presenta como una reflexión sobre la memoria crítica de los entrevistados.El trabajo comienza con el Festival de Gran Bretaña de 1951, que presentó al Movimiento Moderno como estilo portador de un gran significado. Aunque el acontecimiento fue popular, también fue criticado por no desarrollar relación alguna entre su arquitectura y la realidad social. Esta crítica se teorizó como 'la reacción Brutalista' y sus máximos colaboradores, Alison y Peter Smithson, hicieron hincapié en el carácter comunicativo de la arquitectura con principios como 'identidad', 'modelos de asociación', 'racimo',..., y con ellos, la 'historia' pasó a ser crucial en el debate arquitectónico. Esta primera parte de la tesis mantiene que el desarrollo de los mencionados principios deriva de This Is Tomorrow, la muestra de Arte Pop expuesta en la Galería de Arte Whitechapel de Londres (1956) que giraba en torno a un interés sobre los medios de comunicación.Desde aquí, el segundo capítulo estudia la elaboración del carácter comunicativo mediante el uso de la 'historia', donde los principios de representación dominan el proceso proyectual. La obra escrita y construida de Robert Venturi y de otros autores Posmodernos presentes en Perspecta 9-10 (1965) fue el resultado de un interés por los aspectos complejos de la cultura del cliente y de las limitaciones intrínsecas de la arquitectura.La tercera y última parte de la tesis analiza los últimos treinta años, que han estado caracterizados por la omnipresencia de los medios de comunicación. Su poder ha consistido en proveer información pero no experiencia. Apoyándose en esta falta de experiencia, la 'historia' ha sido usada por el promotor con más éxito internacional, la Sociedad Disney, al idealizar las experiencias urbanas. La arquitectura se presenta así como el terreno donde la historia se materializa para sustentar nuevas formas de producción y explotación, consumo y espectáculo.La presente investigación propone el estudio de la 'historia' como concepto cultural que permita al proceso proyectual desvelar y cambiar el contexto social. / History of architecture has always been manipulated to maintain theories of design. In the necessity for holding a theory of history in modern architecture, there is at the same time recurrent uncertainty as to what that concept of 'history' is, because of its constantly shifting and elusive character.This research deals with the use of 'history' during the successive debates in the Anglo-Xason architecture to justify its proposals in the last five decades.Through interviews with Robert Venturi, Francis Duffy (RIBA President-elect), Cedric Price and Peter Smithson, architects who had important roles in the period of study, this thesis is presented as the reflection on the interviewees' critical memory.The work starts with the Festival of Britain in 1951, when the Modern Movement was presented as a style with a broad meaning. Although the event was popular, it was criticised for failing to develop any relationship between architecture and social reality. This criticism was theorised as 'the Brutalist reaction' and its main contributors, Alison and Peter Smithsons, stressed the communicative character of architecture with principles like 'identity', 'patterns of association', 'cluster', ... and with them, 'history' became a central part of the architectural debate. The first part of the thesis argues that the development of these principles comes from This Is Tomorrow, the Pop Art exhibition held at the Whitechapel Art Gallery, London (1956), that turned on mass-media.From here, the second chapter studies the elaboration of the communicative character through the use of 'history', where the representational values dominate the design process. The built and written work by Robert Venturi and other Post-Modern architects present in Perspecta 9-10 (1965) were the result of an interest for the complex aspects of the client's culture and the intrinsic limitations of architecture.The third and last part of the thesis analyses the last thirty years, which have been characterized by the pervasiveness of mass media. Its power has been to provide information, but no experience. Based on this lack of experience, 'history' has been used by the most successful developer, the Disney Corporation, to guarantee the 'reliability' of cities. Architecture is the ground where the past becomes real to support new forms of production and exploitation, consumption and spectacle.This research proposes the study of 'history' as a cultural concept that allows to the design process to unveil and change the social context.

El presente trabajo analiza la actividad profesional realizada por el arquitecto mexicano Carlos Obregón Santacilia. La premisa sobre la cual se desarrolla desconoce las posiciones tradicionales de la historiográfia mexicana ya que considera sólo se han dedicado a encajonarlo dentro de rígidos marcos estilísticos que poco han aportado para atrapar la esencia de la historia. La incursión a la microhistoria es el camino tomado por el autor a fin de acercarse a los acontecimientos en los cuales se desenvuelve el personaje estudiado.En un primer apartado se adentra en la ruta recorrida dentro de la enseñanza y actividad constructiva de los arquitectos mexicanos. De la mano de eso nos muestra el acontecer político, social y cultural así como a los personajes que van transformando el paisaje de las ciudades. La revolución mexicana crea nuevas necesidades de representación de grupos humanos que reniegan de su pasado inmediato y buscan en el pasado colonial o prehispánico referentes formales con los cuales identificarse, es ese el momento en el cual se forma profesionalmente Carlos Obregón Santacilia quien se relaciona con los nuevos grupos emergentes del quehacer cultural y político. Su incursión en la revista Azulejos y el triunfo en el concurso para el pabellón de México en la exposición de Rió de Janeiro le permiten mostrar a los intelectuales que es capaz de incursionar en el lenguaje formal buscado por estos. El llamado neocolonial va ha aparecer como motor que aglutine a los mexicanos quienes tras dela revolución requieren de una representación que cubra sus expectativas y con las cuales se identifiquen. Los acontecimientos armados precipitan la llegada de nuevos vocabularios en los cuales la nueva nación se busca nuevamente con la finalidad de encontrarse a la altura de sus vecinos: desean el reconocimiento de los gobiernos extranjeros y desean demostrarles que el México bárbaro ha sido superado. El promotor del neocolonial queda fuera de la escena al tener la pretensión de alcanzar la silla presidencial, Carlos Obregón se acerca a los ideólogos que buscan un nuevo código que muestre una nación en auge, les es necesaria otra representación la cual sume a los diferentes grupos y que a su vez se aleje del vocabulario de quien había pretendido la presidencia de la republica. Busca e incursiona en nuevas manifestaciones que respondan a las necesidades del Estado. Parte siempre del reconocimiento de materiales y esquemas en los cuales identifica la tradición mexicana. Incursiona en las técnicas desarrolladas e impulsadas por considerar que la fusión de técnica y tradición consecuentemente le llevara a un vocabulario ideal en el cual se reconocerá la manufactura mexicana.El vocabulario moderno será retomado por Carlos Obregón y se mantendrá en la adelante en sus obras aunque desde luego jamás abandonara lo que él ha comprendido como elementos necesarios para capturar la tradición y que entrar a formar parte de una tradición que ahora será la suya.Ese recorrido es mostrado paralelo al desarrollo de los avatares nacionales, al quehacer de pintores y políticos, a la actividad de sus contemporáneos y a las teorías arquitectónicas que los mueven, todos ellos se conocen y reconocen, se encuentran trabajando en la invención de un mundo diferente. Trabajan juntos en más de una ocasión y compiten por ser los mejores en sus áreas, tienen querellas que llevan al ámbito gremial, buscan ser los personajes que del lado del Estado construyan un México diferente. En suma un trabajo que nos aproxima de la mano de uno de sus representantes a la invención de la tradición arquitectónica mexicana. / This article presents the professional activity of the mexican architect Carlos Obregon Santacilia. The point in wich it develops, doesn't recognize the traditional positions of the mexican historiography, because he considers it has been closed inside hard stylistic patterns that had even aported to get the essence of the history. The incursion into the microhistory is the way taken by the author to get close in the sucess among is this character studied.In a first part, this work, comes in along the way walked on the teaching and constructing activity of the mexican architecs. Beside this, it shows us the political, social and cultural, and the characters were perfoming the city landscape too. The mexican revolution creates new necessities of representation from some human communities, that denie their inmediat past and look in the colonial or prehispanic past some formal referents in wich identify theirselves. That is the moment in wich Carlos Obregón Santacilia is forming professionaly and relating himself to the new emergent cultural and political groups.His incursion in the Azulejos magazinne and the success in the concurse of the mexican pavillion on the Rió de Janeiro Exposition, allows him to show the intelectuals his capacity to get into the formal language by them searched. The neocolonial call will appear as the integrating motor of the mexicans, who after the revolution want a hole expectations satisfing and identificable representation of themselvesThe armed sucess hurried the income of new vocabularies in wich the nation search to get to the level of the neighboors: they want the foreing Goverment recognizement and want to show that the barbarian Mexico is passed. The colonial promotor stays outside the scene when he pretends to get the presidential chair. Carlos Obregón get close to the ideologs that look for a new code of the rising nation. It is them necessary another representation that adds the differents groups and at the same time get away of the presidential chair pretender vocabulary. He looks and works in new manifestations that answer the Goverment necesities. He departs always from the material and patterns recognition on them is the mexican tradition identified. He works in the developed and supported technics thinking that the fusion of technic and tradition will consecuently take him to the ideal vocabulary in wich the mexican manufacture will be recognized.The modern vocabulary will be retaked by Carlos Obregón, who keept ahead on theirs works; but, never leaving what he has understood as necessary elements to capture the tradition and incorpore himself in a tradition that will then become his.This walk is shown parallel to the national avatars, the work of politics and painters, the activity of theirs contemporaries and the architectonical theories that move them. All of them get to know themselves, recognize themselves, find each other working in the invention of a different world. They worked together more than once and compite to be the best of his area, fighting until getting to the gremial ambit, look to be the characters who beside the Goverment will build a different Mexico. In sume, a work that near us, in the hand of one of his representants, to the invention of the Mexican architectonic tradition.

L'objectiu teòric de la meva tesi va ser fer dialogar la corrent d'estudi sobre les cultures juvenils i la Teoria Social del Cos, perspectiva metodològica on aquest es torna un subjecte i es construeix socialment, tot interpretant els relats biogràfics de noies i nois membres dels skinheads antifeixistes i dels latin kings & queens a Catalunya. Aquestes històries de vida són els relats incorporats (embodiment) de cada noia i cada noi, que tenen experiències sobre sí i sobre els altres perquè tenen un cos i perquè són cos. Reconstruir els itineraris corporals d'aquestes noies i d'aquests nois em va permetre reconstruir les experiències que els van portar a identificar-se amb els skinheads i els latin kings, però al mateix temps reconstruir les històries dels grups i descriure i interpretar-ne els símbols, els significats i les pràctiques corporals col·lectives. / El objetivo teórico de mi tesis ha sido hacer dialogar la corriente de estudio sobre las culturas juveniles y la Teoría Social del Cuerpo, perspectiva metodológica dónde este se vuelve un sujeto y se construye socialmente, todo interpretando los relatos biográficos de chicas y chicos miembros de los skinheads antifeixistes y de los latin kings & queens en Catalunya. Estas historias de vida son los relatos incorporados (embodiment) de cada chica y de cada chico, que tienen experiencias sobre sí y sobre los otros porque tienen un cuerpo y porque son cuerpo. Reconstruir sus itinerarios corporales me permitió reconstruir las experiencias que los llevaron a identificarse con los skinheads y los latin kings, pero al mismo tiempo me permitió reconstruir las historias de los grupos y describir e interpretar los símbolos, los significados y las prácticas corporales colectivas. / The theoretical objective of my thesis has been the creation of dialogue between the current studies on youth cultures and the Social Body Theory. In this methodological perspective the body becomes a socially constructed subject, with the interpretation of biographical stories of girls and boys of anti-fascist skinheads and the Latin Kings & Queens in Catalonia. These life stories are the stories embodied by each one of them that have experienced themselves and the others because they are one body and have a body. Rebuilding their body itineraries allowed me not only to reconstruct the experiences that led them to identify with the skinheads and the Latin Kings, but also to reconstruct the histories of groups and furthermore describe and interpret the symbols, meanings and collective body practices.

En la tesi Històries de paraula plàstica, intentem fer una incursió sobre la utilització del llenguatge escrit i de la narració d'històries en el camp de les arts visuals. En aquest sentit, la incorporació del registre verbal en el discurs artístic va implicar un gir ja en les primeres avantguardes i, des d'aleshores, la paraula s'ha convertit en un recurs més dels processos plàstics de creació actual. D'aquesta manera i prenent com a punt de partida una revisió històrica sobre la imbricació del llenguatge en l'objecte artístic, descobrirem cóm el cartell publicitari va ser el gran iniciador d'aquesta relació. Assenyalar que al llarg del treball citarem un conjunt d'artistes que desenvolupen la seua concepció de l'art com un sistema de comunicació, deixant de banda el discurs purament objectual i formalista. Repassarem cóm la tipografia, els suports, l'escriptura a mà o la composició i la disposició del text han afectat a les possibilitats creatives. Acabant aquest apartat amb el repàs de dos artistes que fan ús de l'escriptura en les seues obres: Robert Frank i Shirin Neshat. Seguint amb un recull de creadors que aprofiten les tècniques publicitàries per enviar missatges. Frases plenes de contingut i dissenyades per a l'espai públic com les de Guerrilla Girls, Bàrbara Kruger o Jenny Holzer. Es tracta d'artistes que per mitjà de les estratègies del món publicitari, la cultura de masses, el cartellisme, etcètera, han utilitzat el llenguatge com a instrument de mediació, per tal de transformar l'art en un signe social i qüestionar valors establerts sobre la identitat ètnica, sexual o la diversitat cultural. Poc a poc, les paraules han anat estenent-se i convertint-se en frases més llargues, per aquest motiu estudiarem la lectura com a vehicle per a entendre i el text com a element facilitador de la comprensió i del gaudiment d'una obra. El camí seguit fins ara, ens fa necessari introduir el segon element que per a nosaltres ajudarà en la comprensió de les històrie / Vilar García, S. (2007). Històries de paraula plàstica. Contar històries mitjançant la imatge i el text en el discurs artístic contemporani [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/1903

El present treball es pot definir com a panoràmic, i s'hi ha volgut estudiar la manera en què es consolidava la reforma educativa liberal-burgesa a l'Estat espanyol (1833-1857), en la gradual construcció del sistema polític constitucional, amb dues etapes diferenciades- de 1813 a 1845 i de 1845 a 1857.S'ha volgut analitzar el tipus de propostes, plantejaments i idees que sorgiren en la dinàmica político-educativa, als inicis del que podem definir com a monarquia liberal-burgesa dels borbons.S'ha contextualitzat l'época tenint present una xarxa d'esdeveniments, circumstàncies, canvis i transformacions, que ens han ajudat a comprendre la complexitat de les aportacions educatives del moment.Hem de tenir present que aquesta fou una època de grans conflictes històrics a l'Estat espanyol, i la incidència d'aquests en la construcció del sistema educatiu liberal-moderat s'havia de deixar notar.Es pretenia aclarir com eren rebudes les idees que s'oficialitzaven a diferents indrets de l'Estat espanyol on es concretava l'esperit reformista liberal. Aquests indrets han estat, a la nostra investigació, fonamentalment, Madrid, Barcelona i Mallorca, que reaccionaren de manera diferent davant les propostes reformistes.Els temes tractats s'han englobat en tres nivells: social, de teoria de l'educació i del sistema escolar. Les conclusions del treball són:- Es pretenia impulsar la construcció de l'aparell ideològic i administratiu de la instrucció primària (escoles normals)- S'organitzava la vida col·lectiva segons la concepció d'estat nació. Incidència en la política educativa.- S'introduïren models educatius de l'Europa mes «avançada»- S'avançava en el procés d'uniformització i centralització. El triomf del moderantisme liberal va possibilitar la consolidació de la dualitat escola estatal-escola privada, i la lluita pel control de l'educació estava servida. - Es pretenia generalitzar la instrucció primària com a educació popular i s'estructuren els diversos nivells educatius. - L'estructuració uniformista de l'Estat necessitava una política de llengua i cultura úniques. Castellanització a l'escola. - Un gran nombre d'autors varen fer les seves propostes educatives. Montesino, Lista, Quinto, Carderera, Avendaño. Balmes, Sagra, Gil de Zárate, Monturiol, etc.- Es va produir la proliferació de publicacions periòdiques, generals, infantils, i professionals, que actuaren com a eines de mentalització i ideologització.- Els llibres de text relacionats amb la instrucció primària abraçaven des de la religió, les ciències naturals o les matemàtiques fins a la Pedagogia, que fou introduïda a través de les escoles normals, i tingueren una certa proliferació, encara que fossin poc originals.- Literats amb mentalitat moralista o crítica, de divers signe, com Larra, Ayguals, Aribau, Fernán Caballero, etc. col. laboraren en la ideologització de diverses capes de població.- No es va consolidar el procés de secularització- S'introduïren temes educatius com el d'educació integral.Però es constata que en realitat el procés d'escolarització és lent i envoltat d'inmobilisme.

Considerando la gran importancia que tuvo la Iglesia Católica en el proceso de configuración de los núcleos urbanos coloniales brasileños, lo que se propone en este trabajo es estudiar el papel de la Orden Religiosa de los Benedictinos en la estructuración del espacio urbano en la ciudad de Salvador, Bahía. Se intenta comprender la manera mediante la cual los benedictinos influyeron en el proceso de desarrollo urbano de Salvador en el siglo XVIII. Entender cuáles fueron las estrategias utilizadas por los monjes para el arrendamiento de sus tierras "urbanizables" y qué instrumentos jurídicos utilizaron. El crecimiento de la ciudad en el siglo XVIII, siguiendo el eje sur, se consolida sobre las tierras pertenecientes a los benedictinos. La formación del patrimonio inmobiliario benedictino se inicia en el siglo XVI, nada más llegar los monjes a Bahía, recibiendo grandes donaciones de tierra en ese momento. Durante todo el siglo XVII, continuaron los monjes recibiendo donaciones y también ampliando sus posesiones a través de compra de inmuebles. Las donaciones se concentraron en las áreas alrededor de su monasterio, haciendo que sus propiedades se extendiesen por la parte sur de la ciudad. De este modo, la disponibilidad de esas tierras propició el crecimiento urbano de Salvador, transformando a los monjes benedictinos en importantes agentes del proceso de expansión de la ciudad.

Aquesta tesi s'emmarca en l'anàlisi de la supervivència. A la primera part es proposa una metodologia per estimar els coeficients d'un model lineal amb censura a la resposta i error de mesura a les covariants. Es proposa un estimador consistent que combina les metodologies per estimar models lineals de resposta censurada i, les utilitzades per als models amb variables explicatives mesurades amb error. Els errors estàndard de l'estimador es calculen numèricament mitjançant bootstrap. Algunes simulacions mostren les propietats de l'estimador.A la segona part s'analitzen històries laborals espanyoles. Hi ha tres tipus d'episodis: de treball autònom, per compte d'altri i sense treballar. Es duen a terme els següents estudis: estimació no paramètrica de la funció de supervivència pels diferents episodis; anàlisi de la durada del primer episodi de la història laboral; models de competing risk per a cada tipus d'episodis; i una anàlisi longitudinal dels cinc primers episodis tractats conjuntament. / This thesis is about survival analysis. The first part is focused on linear regression models with a censored dependent variable and, the explanatory variable contaminated with measurement error. A methodology which produces consistent estimates of the regression coefficients is proposed. It combines the procedures for fitting linear models with censoring and, the estimation methods for linear models with measurement error. Standard errors of the estimator are computed using the bootstrap method. The performance of the estimator is evaluated by Monte Carlo studies.The second part analyzes data about Spanish labor market histories. We study the duration of three types of labor spells (self-employment, wage-earner and non-working). We carry out several analyses: non-parametric approaches of the survival functions for several sets of spells a standard duration analysis for the first spells of the labor history a competing risk analysis for each type of spell; and a longitudinal analysis for the five early spells of the labor histories.

Estudi i edició crítica de les Històries troianes, traducció catalana del s. XIV, obra del protonotari Jaume Conesa, de la Historia destructionis Troiae de Guido delle Colonne. Repàs de les principals fites de la matèria troiana, des de la tradició homérica i fins a l’època medieval. Recopilació de dades y aportació de nova informació sobre el traductor. Dades sobre la identitat de Pere Sescomes, possible protraductor. Descripció del context en què sorgí la traducció: La Cancelleria reial del rei Pere el Cerimoniós. Seguiment de la transmissió de l’obra segons els testimonis localitzats en inventaris o altres documents. Influència que exercí la traducció en altres obres literàries, principalment en el Tirant lo Blanch, el Curial e Güelfa o en les proses mitològiques de Joan Roís de Corella. Descripció dels testimonis manuscrits, anàlisi de variants significatives i proposta de stemma. Caracterització del model subjacent a la traducció, és a dir, aproximació al que degué ser el manuscrit llatí de partida. Anàlisi traductològica (mètode i tècniques aplicades). Valoració dels resultats i conclusions. Edició crítica (en volum 2) a partir de la collatio de tots els manuscrits conservats i l’acarament amb l’obra llatina, acompanyada de glossari final i del corresponent aparat crític de variants (volum 3).

La aproximació que fins el moment present s'ha fet del gòtic català ha assenyalat les formes senzilles, amplies i els procesos constructius sense fractures. En canvi aquesta aparent puresa o integritat formal no es pot entendre, si no com a conseqüència d'un enfrontament entre maneres diferents de plantejar els espais gòtics, amb una o varies naus que s'ajunten, amb diferents maneres de concloure-la en la capçalera, amb maneres diferents d'interpretar els escalonats de les cobertes.La integritat formal només es manifesta en aquelles obres que han estat resoltes en un període relativament curt de temps. Obres menors com les mendicants de nova planta i obres majors realitzades en vida de pocs mestres, com Santa Maria del Mar.L'estudi de les formes de l'estructura de coberta meridionals ha requerit, en primer lloc, una aproximació a les eines de representació del moment (quadern de Villard) i a la seva translació a l'obra (geometria fabrorum) en funció d'unes mides pròpies de l'época. Si bé els tres aspectes són propis de tota la cultura gótica del XIII i XIV, el darrer es tradueix en canes meridionals (de Toulouse, de Montpellier, cana destre i cana catalana...) otorgarà la mida justa a l'espai català, no tan pel que fa a un valor concret i comprobable, sino per la gradació calmada am que es definiran buits i plens, intercolumnis i contraforts.El mestre català devia entendre o intuir l'existencia de certes relacions de masa (entre la que produeix l'empenta i la que s'oposa o equilibra) o la utilitat de una posició transversal d'un mur (contrafort) per recollir les empujes dels arcs. En base a aquests procediments de la estàtica gràfica, s'entendrà que un model es estable (i per tant perdurable en el temps) quan demostri cert grau de seguretat geomètrica, qualifificat en aquest treball factor de forma.Les estructurers cistercenques i mendicants poden entendres com a maquetes de treball on s'investiguen noves possibilitats de forma: espais de naus diverses seran fragmentats, alteralts i sobreposats als cosos menors dels monasteris, coexistint arc diafragma i voltes. La sequencia Fontfroide/ Santes Creus/ Poblet permet entetndre, com al cas del dormitoris, la manera en que evoluciona la promitiva forma de cubrició catalana.Les obres catedralicies acolliran tot el sentit exposat de complexitat (i en ocasions de contradicció) indicat a l'inici. Els models de Toulouse i sobre tot d'Albi no es poden entendre sense el procés d'adaptació que es produeix en el seu entorn (Grandselve, Jacobins, Cordeliers i la resta de catedrals del Tarn). S'exposen certes convergències entre la catedral de Mallorca i les obres del mestre Berenguer de Montagut; es compara l'aparent perfecció formal de Santa Maria amb la destreza técnica i ambiguitat espaial de Manresa; es contrasten les formes produïdes en el Regne de Mallorca i a Barcelona; i presenta noves propostes per a entendre l'origen i la transformació de Perpignan, Mallorca i Girona.En síntesi, la investigació pretén aportar noves línies d'aproximació a la construcció gòtica meridional, mitjançant útils propis de la formació de l'arquitecte, a un temps gràfics i constructius i des de la interpretació curosa i respectuosa de les obres existents.

The construction of this thesis is developed from different conceptual interlacing axis that created a networking weave through which the field of investigation was debated and defined and a project of collaborative citizenship with the goal of providing an improvement in the social environment from which the visual impairment through art was built. Firstly, we speak about the context in which, in a dialogic way, the identity of Ph. D. Rosa Gratacós Masanella has grown and developed. With the help of the narrative research and the life story methods we make an approach to the life time experience of the main character of our investigation, in order to understand her social, political and educational context, how it relates to her personal life, her work as a professor and her artistic career, and how all these different perspectives have points in common. We also approach those people who met our protagonist, those who were her referents or were important in the evolution of her identity. We point Ph. D. Rosa Gratacós pioneer investigation in the field of visual impairment and we finally explain the multisensory project of The Senses Labyrinth, a project that was born from the idea of universal accessibility from the perspective of blind people. Sensory education, game and art become the source of teaching and learning for the researcher and they are applied together to art education and artistic perception from blindness, through service and learning methodologies / La construcció d’aquesta tesi es desenvolupa a partir de diferents eixos conceptuals que es van anar entrellaçant, configurant un entramat de networking a través del qual es va posar en conflicte, es va definir el mapa del territori de la investigació, i es va generar un projecte col•laboratiu de participació ciutadana amb l’objectiu d’aportar una millora qualitativa a l’entorn ciutadà a través de l’art i a partir de la discapacitat visual. En primer lloc, parlem del context en el que, de manera dialògica, creix i es desenvolupa la identitat de la Dra. Rosa Gratacós Masanella, a partir dels mètodes d’investigació narrativa i del relat de vida per reconstruir una aproximació a la seva historia de vida que permeti entendre el context social, polític i educatiu d’aquest trajecte vital en relació a la investigadora, a la seva pròpia experiència i al seu relat de vida, factors que coincideixen en alguns punts, com són la vessant artística, educativa i investigadora, amb més o menys distància i des d’on creix l’interès per l’estudi. També ens aproximem als subjectes que han tingut relació amb la protagonista com a referents i portes d’entrada al canvi i al desenvolupament de la pròpia identitat. Situem la investigació pionera de la Dra. Rosa Gratacós relacionada amb la discapacitat visual i finalment els eixos que han teixit tot el relat es cohesionen i es presenta el projecte multisensorial de La forma de les olors, que parteix de la idea d’accessibilitat universal, iniciada des de la discapacitat visual. L’educació sensorial, el joc i l’art esdevenen la font de l’ensenyament-aprenentatge de la investigadora i s’apliquen conjuntament a l’educació artística i a la investigació de la percepció artística des de la ceguesa, a través de metodologies d’aprenentatge i servei