• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 5
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Atouts et limites de la filière coton au Mali / Strenghts and limitations of the cotton sector in Mali

Mamadou, Camara 09 June 2015 (has links)
Cette thèse analyse les différents aspects de la filière cotonnière au Mali en se basant sur ses atouts et limites à travers une démarche théorique, appliquée et de terrain. Cette filière est issue d’un long processus amorcé au début du 20ème siècle. Les gouvernements successifs après la souveraineté du pays en 1960 ont réservé une place de choix au développement des activités ayant un rapport direct ou indirect avec le coton. L’objectif était et reste d’assurer la participation du pays aux échanges internationaux à travers un produit pour lequel, l’économie bénéficie d’externalités positives en termes d’entrée de devises et de création d’emplois. Notre recherche nous a permis d’identifier les atouts du pays que les acteurs doivent améliorer et les défis endogènes qu’ils doivent relever, afin de pérenniser le développement de ce secteur qualifié de « space maker », au cœur d’une économie encore largement dominée par l’agriculture. La pertinence d’une spécialisation dans la production cotonnière est avérée à travers un modèle économétrique en « données de panel », qui permet de prendre en compte l’aspect temporel et spatial des structures de production cotonnière du pays en les restituant dans le contexte régional des pays d’Afrique de l’Ouest. Les résultats des différentes estimations classent le Mali en bonne position (leader, co-leader ou deuxième). Ce résultat doit conforter les acteurs du coton (États, Compagnie Malienne de Développement des Textiles, Producteurs) et les partenaires techniques et financiers à s’investir davantage pour améliorer la compétitivité de la filière, malgré que le pays soit en situation de preneur de prix « price taker », dans un environnement où certaines grandes puissances économiques (États-Unis, Chine, Espagne) produisent le même produit, en utilisant des moyens parfois critiquables, qui pénalisent la situation des producteurs dans les pays non développés.La crise qui a secoué la filière lors de la décennie 2000 a substitué l’or au coton comme première recette d’exportation (Instat-Mali 2012, Mainguy et al., 2013). Est-ce un argument suffisant pour délaisser la filière cotonnière ? Nous ne le croyons pas après avoir constaté lors de nos trois enquêtes de terrain son dynamisme et ses retombées sur les autres secteurs d’activités. En outre, l’impact de la dite filière sur l’amélioration des conditions socioéconomiques des populations demeure essentiel de sorte que, malgré ses défis, elle reste un levier majeur de la croissance économique du pays. / This thesis analyzes the different aspects of the cotton sector in Mali based on its strengths and limitations through a theoretical approach, applied and field. This sector is the result of a long process that began in the early 20th century. Successive governments after the country’s sovereignty in 1960 reserved a special place in the development of activities directly or indirectly related to cotton. The goal was and is to ensure the country’s participation in international trade through a product for which the economy has positive externalities in terms of foreign exchange earnings and job creation.Our research has allowed us to identify the strengths of the country that actors must improve and endogenous challenges they face, in order to sustain the development of this sector called "space maker" in the heart of an economy still largely dominated by agriculture. The relevance of specialization in cotton production has proven through an econometric model "panel data", which allows to take into account the temporal and spatial structures of cotton production in the country by returning in the regional context of West African countries. The results of the various estimates classify Mali in good position (leader, co-leader or second).This result should reinforce the actors of cotton (states, Malian Textile Development Com¬pany, Producers) and technical and financial partners to do more to improve the competitiveness of the sector, despite the country is experiencing "price taker" in an environment where some major economies (USA, China, Spain) produce the same product, using sometimes questionable means, that penalize the situation of producers in non-developed countries.The crisis that hit the industry in the 2000s has replaced cotton by gold as the first export earnings (INSTAT - Mali 2012, Mainguy et al., 2013). Is this a sufficient argument for abandoning the cotton industry? We do not believe it after seeing during our three field surveys its dynamism and its impact on other sectors. In addition, the impact of cotton production on improving socio¬economic conditions of the population remains essential so that, despite its challenges, it remains a major driver of the country’s economic growth.
2

Estudi arqueomètric de la producció i difusió d'àmfores de la zona central i sud de la costa catalana durant els S. I aC - I dC

Martínez Ferreras, Verónica 08 February 2008 (has links)
Mitjançant la caracterització arqueològica i arqueomètrica, aquest estudi intenta donar resposta a diverses qüestions relacionades amb els processos de producció i de difusió comercial de les àmfores vinàries fabricades al nord-est peninsular entre els s. I aC i I dC. L'estudi de les àmfores Dressel 1, Tarraconense 1 i 3 i Pascual 1 d'alguns tallers situats a l'àrea central i sud de la costa catalana permet observar el grau d'estandardització tecnològica, el grau d'homogeneïtat de les diverses produccions i l'evolució formal que caracteritza les produccions dels diversos centres o àrees productores. La identificació de la provinença de les àmfores, segons les característiques composicionals i petrogràfiques de les àmfores permet la determinació dels Grups de Referència (RG) corresponents a les produccions dels diversos tallers i les Unitats de Referència Composicional de Pastes, especialment en el cas dels centres receptors. Esdevé així possible l'atribució a un centre de producció d'àmfores procedents de centres receptors i consumidors. Donat el caràcter utilitari específic d'aquestes produccions amforals, destinades al transport del vi, tant per via terrestre, fluvial i marina i no sempre en les condicions més adequades, l'avaluació de les propietats mecàniques d'aquests contenidors esdevé una informació important. Ja que les propietats dels materials depenen estretament de la cadena operativa del procés de manufactura, l'anàlisi des aspectes tecnològics esdevé fonamental.Aquesta metodologia ha estat aplicada en l'estudi d'un total de 404 individus amforals procedents de sis centres productors i tres centres receptors. La zona productora més septentrional correspon a dos tallers ceràmics de la vall de Cabrera, Ca l'Arnau i Can Pau Ferrer, que han fabricat àmfores Dressel 1, Tarraconense 1 i Pascual 1 des del segon quart del s. I aC fins a les primeres dècades del s. I dC. Més al sud, el territori de l'antiga Barcino (Barcelona) respon a un centre productor i redistribuïdor d'àmfores vinàries, especialment del tipus Pascual 1, des d'època d'August. Un altre centre productor d'aquest tipus de contenidor és el Barri Antic, situat a l'àrea del riu Llobregat, mentre que el centre més meridional correspon a la vil·la del Vilarenc, situada a l'àrea del Penedès. Per tal d'avaluar el paper d'algunes ciutats de la Gàl·lia méridional com a centres receptors i consumidors del vi del nord-est peninsular, s'han considerat les ciutats de Narbo Martius (Narbona) i Lattara (Lattes).Els resultats obtinguts aporten un gran coneixement sobre els aspectes que envolten els processos de producció i difusió amforal. La contrastació d'aquestes dades amb la informació proporcionada per l'arqueologia ens permet contextualitzar l'evolució abast observat en aquestes activitats en un marc històric, econòmic i social més precís. / This PhD tries to answer different questions related to the production and commercial diffusion of the vine roman amphorae fabricated in the NE of the Peninsula between the I century BC and I century AC by their archaeometrical characterisation. The study of the amphorae Dressel 1, Tarraconense 1 i 3 i Pascual 1 of different workshops located in the Central-South area of the Catalan coast have permitted to observe a grate grade of standardization in the production process, a homogeneity of the various productions and its relation to the typological evolution of these amphorae at all the studied production sites. The provenience study by chemical and petrographical analysis of these containers has permitted the identification of Reference Groups for each studied workshop and of Paste Compositional Referents Units at the reception and redistribution sites. Consequently, it is possible to relate some of the productions identified in the reception and redistribution sites to a specific production centres. The archaemotrical study was applied to 404 individuals sampled at different production and reception or redistribution sites. One of the most important production area studied in this PhD is the Valley of Cabrera where two workshops which were producing Dressel 1, Tarraconense 1 i Pascual 1 amphorae, form second half of Ist century BC to the first decades of the I century AC, were sampled: Ca l'Arnau and Can Pau Ferrer. Barcino (Barcelona) a very important redistribution centre during the ages of Agustus where Pascual 1 amphorae were produced is also represented in this study. Form the area of the river Llobregat two production sites has been included in this PhD: Barri Antic and Vilarenc. On the other hand, in order to evaluate the role of other important roman cities during that time as reception or redistribution centres two production sites from Gallia has been studied: Narbo Martius (Narbona) and Lattara (Lattes).This type of amphora was used exclusively to long or short distance transport vine in the past, therefore their mechanical properties also has been studied in order to define their suitability for this specific function. The results leaded to grate knowledge on different aspects related to the production and distribution of these amphorae, also on their manufacture. The combination of the archaemotrical results with the archaeological information has permitted the contextualisation of the evolution of the vine transport activities from a historical economical and social point of view.
3

Rentabilidad económica de las decisiones de almacenamiento frigorífico de manzana y pera en Argentina

Leskovar, Mario Leopoldo 07 June 2006 (has links)
El Alto Valle de Río Negro i Neuquén concentra el 80% de la producció hortofrutícola a Argentina. El 60 % de la producció total de pera i poma es comercialitza en fresc per a mercat intern (25 %) i exportació (35 %), i la resta s'utilitza a la indústria de sucs concentrats i sidra. De la superfície conreada de pomera, el 70 % està ocupada per varietats tradicionals (Red Delicious i Granny Smith). En peres, Williams i Packham's Triumph comparteixen les primeres posicions amb una participació superior al 80 % de la producció total. La producció frutícola a la regió de El Alto Valle de Río Negro i Neuquén s'estén des de gener a maig, període en el qual la producció europea és nul·la. En l'actualitat, la totalitat de la fruita que es comercialitza en fresc es conserva en cambres frigorífiques, ja siguin de fred convencional i/o atmosfera controlada, fins a la seva comercialització.En els últims anys, tant els productors com els magatzemistes s'enfronten a una major incertesa sobre l'evolució dels preus al llarg de la campanya, havent d'adoptar decisions en un context de risc creixent. Amb la finalitat de disminuir la incertesa, l'objectiu d'aquesta Tesi Doctoral ha consistit a desenvolupar una metodologia útil que permetés als productors i a magatzemistes de les varietats tradicionals de poma i pera del Alto Valle de Río Negro i Neuquén prendre decisions òptimes de comercialització. Ja que per obtenir qualsevol mesura de rendibilitat és necessari comptar amb informació tant d'ingressos com de despeses, en aquest treball s'ha abordat l'estudi d'ambdós components. Des del punt de vista dels preus, fins i tot assumint que els preus a què s'enfronten els productors i magatzemistes són idèntics (assumim que s'opera sota condicions de competència perfecta i, per tant, els agents són preu-acceptants), s'ha prestat un gran esforç al disseny de la metodologia més adequada per a predir la seva evolució a curt i mig termini, donada la informació disponible. En aquest sentit, es comparen les prediccions obtingudes per diversos mètodes quantitatius amb els proporcionats per experts en el sector.Pel costat de les despeses, i a diferència dels preus percebuts, l'estructura de costos difereix entre magatzems, el que pot generar grans diferències en termes de rendibilitat. És per això que, en aquesta Tesi, l'enfocament proposat es va aplicar a diferents tipus de magatzems obtinguts a partir de les seves característiques empresarials, tecnològiques i comercials.Els resultats obtinguts indiquen una certa correlació entre la mida i l'estil de negoci de les empreses, apreciant-se, així mateix, una importància notable dels costos fixos ja que aquest tipus d'establiments requereix d'unes inversions elevades. Tanmateix, aquests costos es minimitzen quan la ocupació efectiva mitjana s'aproxima a la instal·lada reduint la seva capacitat ociosa independentment de la tecnologia emprada. Respecte a les prediccions efectuades a Argentina, quan el mercat és inestable els models quantitatius prediuen millor que els experts i aquests destaquen quan existeix una major inèrcia en els preus. Quant a la rendibilitat econòmica, els establiments més orientats a l'exportació són els que obtenen un major benefici malgrat incórrer en majors costos. Des del punt de vista de l'evolució dels marges, les decisions que adopten els productors partint de les seves expectatives són similars a les que s'haguessin obtingut amb preus predits (la qual cosa dóna una idea de la bondat de l'enfocament adoptat) suggerint concentrar les vendes en els últims mesos de l'any. Els magatzems amb una major diversificació quant a la destinació de la producció i una major dimensió presenten una major capacitat per obtenir millors marges. / El Alto Valle de Río Negro y Neuquén concentra el 80% de la producción hortofrutícola en Argentina. El 60 % de la producción total de pera y manzana se comercializa en fresco para mercado interno (25 %) y exportación (35 %), y el resto se utiliza en la industria de zumos concentrados y sidra. De la superficie cultivada de manzano, el 70 % está ocupada por variedades tradicionales (Red Delicious y Granny Smith). En peras, Williams y Packham's Triumph comparten las primeras posiciones con una participación superior al 80 % de la producción total. La producción frutícola en la región del Alto Valle de Río Negro y Neuquén se extiende desde Enero a Mayo, periodo en la cual la producción europea es nula.En la actualidad, la totalidad de la fruta que se comercializa en fresco se conserva en cámaras frigoríficas, ya sean de frío convencional y/o atmósfera controlada, hasta su comercialización.En los últimos años, tanto los productores como los almacenistas se enfrentan a una mayor incertidumbre sobre la evolución de los precios a lo largo de la campaña, debiendo adoptar decisiones en un contexto de riesgo creciente. Con el fin disminuir la incertidumbre, el objetivo de esta Tesis Doctoral ha consistido en desarrollar una metodología útil que permitiese a los productores y almacenistas de las variedades tradicionales de manzana y pera del Alto Valle de Río Negro y Neuquén tomar decisiones óptimas de comercialización. Dado que para obtener cualquier medida de rentabilidad es necesario contar con información tanto de ingresos como de gastos, en este trabajo se ha abordado el estudio de ambos componentes. Desde el punto de vista de los precios, aun asumiendo que los precios a los que se enfrentan productores y almacenistas son idénticos (asumimos que se opera bajo condiciones de competencia perfecta y, por tanto, los agentes son precio-aceptantes), se ha prestado un gran esfuerzo al diseño de la metodología más adecuada para predecir su evolución a corto y medio plazo, dada la información disponible.En este sentido, se comparan las predicciones obtenidas por diversos métodos cuantitativos con los proporcionados por expertos en el sector Por el lado de los gastos, y a diferencia de los precios percibidos, la estructura de costes difiere entre almacenes, lo que puede generar grandes diferencias en términos de rentabilidad. Es por ello que, en esta Tesis, el enfoque propuesto se aplicó a diferentes tipos de almacenes obtenidos a partir de sus características empresariales, tecnológicas y comerciales.Los resultados obtenidos indican una cierta correlación entre el tamaño y el estilo de negocio de las empresas, apreciándose, asimismo, una importancia notable de los costes fijos ya que este tipo de establecimientos requiere de unas inversiones elevadas. Sin embargo, estos costes se minimizan cuando la ocupación efectiva promedio se aproxima a la instalada reduciendo su capacidad ociosa independientemente de la tecnología empleada. Respecto a las predicciones efectuadas en Argentina, cuando el mercado es inestable los modelos cuantitativos predicen mejor que los expertos y estos destacan cuando existe una mayor inercia en los precios. En cuanto a la rentabilidad económica los establecimientos más orientados a la exportación son los que obtienen un mayor beneficio a pesar de incurrir en mayores costes. Desde el punto de vista de la evolución de los márgenes las decisiones que adoptan los productores en base a sus expectativas son similares a las que se hubiesen obtenido con precios predichos (lo que da una idea de la bondad del enfoque adoptado) sugiriendo concentrar las ventas en los últimos meses del año. Los almacenes con una mayor diversificación en cuanto al destino de la producción y mayor dimensión presentan una mayor capacidad para obtener mejores márgenes. / The Alto Valle de Río Negro y Neuquén concentrates 80% of the horticulture production in Argentina. Around 60% of total apples and pears production is sold in fresh for both domestic and foreign consumption (25% is sold in domestic markets and 35% is exported), while the remaining 40% goes to the food indistry (juices, etc). In apples, 70% of the cultivated area is occupied by traditional varieties like Red Delicious and Granny Smith. In the case of pears, around 80% of the total cultivated area is occupied by Williams and Packham's Triumph. Production is highly seasonal as it is mainly concemntrated between January and May, just when the production in Northern countries is almost null. However, seasonality has been significantly reduced alter the appearence of refrigerating warehouses. Nowadays, all fruticulture production in the region is stored in those warehouses.During the last years, producers and warehouses' owners are facing to an incresing uncertainty about prices evolution along the marketing season. As a result, marketing decisions have become more risky. In this environment, the aim of this Thesis has been to reduce the uncertainty of apples and pears producers in the Alto Valle de Río Negro y Neuquén by developing a methodology capable to help them to adopt optimum (most profitable) marketing decisions. In other words, when, along the season, is more profitable to market apples and peras taking into account prices and costs evolution. As mentioned, as any profitability measure depends on both storage costs and selling prices, in this study we have explicitely considered both components. In relation to selling prices, even assuming that producers and warehouses' owners are price takers and, then, face same prices (i.e. perfect competition is assumed), we have concentrated our efforts in developing an optimum methodology to forecast short-run price evolution, taking into account the available information. Moreover, we compare the forecasts generated from both quantitative methods and experts to determine to what extent such quantitative methods are a good alternative to stakeholders' knowledge. In relation to storage costs, contrary to selling prices, the cost structure significantly differes among the different types of warehouses due to size, technology and business styles differences. Such diffrences can generate different profitability. For this reason, we have undertaken a quite exhaustive costs study (incorporating all possible cost components) and have applied it to different types of warehouses based on a cluster analysis taking into consideration their structural, technological and marketing characteristics.Results suggest a number of points. First, there seems to exist a high correlation between firm size and the business styles typology obtained from the cluster analysis.Second, fixed costs are assumed to be the most relevant as refrigerating warehouses need high investments. Third, fixed costs are minimised when effective occupation approaches the warehouses' full capacity. Fourth, in relation to prices forecast, this study shows that quantitative methodos are able to generate more accuarate forecasts than experts when markets are fairly unstable, while the opposite takes place when prices ehibit some inertia.Fifth, warehouses more oriented to foreign markets are more profitable, in spite of incurring in larger storage costs. Sixth, and the more relevant for the purpose of this study, the decisions adopted by producers and warehouses' owners based on their expectations are very similar (slightly worse) to those they would have been adopted based on our prices forecasts, which reinformes the utility of such study. Finally, the larger more diversified warehouses in terms of sales destination obtain the largest marketing margins.
4

Contratos agrários na agroindústria canavieira em Goiás:legalidades e conflitos / Land contracts in the sugarcane industry in Goiás: legalities and conflicts

PICANÇO FILHO, Artêmio Ferreira 09 August 2010 (has links)
Made available in DSpace on 2014-07-29T14:49:08Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Dissertacao Artemio F P Filho.pdf: 1061350 bytes, checksum: 53bca5a40658288a13e8fcceb966c32e (MD5) Previous issue date: 2010-08-09 / With the retake of the agro-energetic policies, the Central Government in Brazil was forced to present public policies to stimulate the expansion of the sugarcane agribusiness in the nation. The agroindustrial sector related to the production of juices and sugarcane derivatives in the Goiás state, experiencing a time of great expansion due to the construction of new industrial unities, opened possibilities for the participation of new segments of the society -sugarcane suppliers and landlords- in the sugarcane agroindustrial complex via rental contracts for available lands and contracts for the supply of raw material. This research was carried out via a qualitative approach and was based upon a range of methodological procedures literature research, documental research, and interviews to obtain the dataset. Since the 1930 s the Brazilian Central Government has stated laws to regulate and to discipline the contractual relationship dealt amongst the social segments involved in the sugarcane agribusiness with the purpose to promote the development of the productive segment of the country s industry, and to establish patterns for social behaviour in accordance with a rational bureaucratic administration. The conclusion is that the agrarian contracts dealt amongst the different social segments involved in the sugarcane industry, although founded upon legal apparatus, did not guarantee the farmers right, or even it did minimize the conflicts amongst the involved agents in this sector of the economy. The agroindustry holds the power of the information which generates asymmetry in the social relationship established in the agrarian contracts. From their side, the farmers landrenters or sugarcane suppliers , comply with the impositions from the sugarcane agroindustry, and continue linked to it because of the lack of better options of economic insertion. / Com a retomada das políticas agroenergéticas, o Estado instituiu políticas públicas para estimular a expansão da produção canavieira. O setor sucroalcooleiro goiano, vivenciando um momento de grande desenvolvimento, com a implantação de novas unidades industriais, ampliou a possibilidade da participação de novos agentes sociais fornecedores de cana e arrendadores de terras no complexo agroindustrial canavieiro, por meio de contratos de arrendamentos e contratos de fornecimento de matéria-prima. O objetivo da dissertação foi analisar os contratos agrários firmados entre as agroindústrias canavieiras, proprietários de terras e fornecedores de cana para obtenção de matéria-prima, avaliando em que medida as cláusulas contratuais são suficientes para normatizar as relações sociais e se engendram situações de conflitos entre os agentes sociais. Para isso, utilizou-se, como referencial teórico, do fundamento da dominação racional weberiana, associada aos pressupostos teóricos das assimetrias de informações. Esta pesquisa é do tipo qualitativa, e tem como foco a partir da década de 1930, em que o Estado instituiu leis para normatizar e disciplinar as relações contratuais firmadas entre os agentes sociais integrados no complexo agroindustrial canavieiro, com o propósito de promover o desenvolvimento da atividade produtiva e estabelecer padrões de comportamentos sociais em conformidade com a administração burocrática racional. Conclui-se que os contratos agrários firmados entre os agentes sociais, embora fundamentados nos dispositivos legais, nem sempre garantem os direitos dos agricultores ou minimizam os conflitos. As agroindústrias detêm o poder de informações, gerando assimetrias nas relações sociais estabelecidas pelos contratos agrários. De sua parte, os agricultores arrendatários ou fornecedores de cana conformam-se com as imposições das agroindústrias canavieiras e permanecem integrados a elas, por falta de alternativas mais eficientes de inserção econômica.
5

Evaluación de las organizaciones de productores de frutas y hortalizas en el marco de la Organización Común de Mercados. El caso de la Comunidad Valenciana

Anido Rivas, José Daniel 25 November 2015 (has links)
[EN] The main objectives of this research were to analyze the role of the fruit and vegetables producer organizations (FVPOs), the recent developments in the fruit and vegetables sector, and the performance of these organizations in achieving one of the main objectives in the F&V Common Market Organizations (CMO) framework (i.e., to concentrate supply or marketed turnovers in the F&V sector), with special emphasis in the Valencian Community, in Spain. A set of indicators and variables were examined in order to study FVPOs dynamics and performance through operational programs (OP) aimed to increase the organization level as a necessary condition to balance the market power within the horticultural value chain. The study has been divided into six chapters, as follows: Chapter 1 summarizes the background research (referring specifically to the evaluations of operational programs by the EU Court of Auditors in 1996 and 2001, research on producer organizations of fruits and vegetables in Spain and / or some specific autonomous community, as well as DEA models to evaluate efficiency). Chapter 2 provides the frame of reference and methodological aspects of the thesis. Chapter 3 develops the theoretical framework widely referred to as the CMO (as instruments of the Common Agricultural Policy of the European Union), the nature of producer organizations, the value chain and the role of producer organizations under EU legislation to rebalance the power within value chain, and also the chronology of judicial-legal framework governing the fruit and vegetables sector. Chapter 4 briefly presents and discusses recent facts and the main trends of horticulture (referred to agricultural areas, production, prices, value of production and trade variables), within the EU, Spain, and the Valencian Community. Chapter 5 examines the dynamics of producer organizations (and organization or concentration of supply behavior) in the three regions mentioned above, with an emphasis on producers integrated to associations under the legal form of cooperatives and agricultural processing companies (SAT, is Spanish). Finally, in Chapter 6, a model was estimated by using deterministic parametric technique of Data Envelopment Analysis (DEA), to evaluate the efficiency of a FVPOs sample from the Valencian Community. The research uses a comprehensive epistemic approach, by combining elements of rationalism and empiricism; the first two phases (Chapters 1 to 5) are predominantly descriptive, while the last phase (Chapter 6) is mainly empirical. Secondary sources of information were used, including bibliographic, periodical, and economic-financial (accounting). The main findings point out that at the EU level there is still a strong concentration of power in the retail sector, although it has increased the turnovers marketed by FVPOs. Meanwhile, for the case of Spain there is a slight downward trend in the number of recognized POs although they have increased their importance in their turnovers. Finally, in the Valencian Community the number of FVPOs has increased (7% more than in 2006, although it tends to stabilize) and some of it in their dimension, while they had consolidated their export orientation, and also with signs of a slight trend towards concentration in the F&V sector. The envelopment analysis model and the estimated production function for the FVPOs sample of the Valencian Community concluded that it is possible to improve their performance if FVPOs use more efficiently their inputs, among them, operating funds. / [ES] El objetivo principal de esta investigación fue analizar el papel de las organizaciones de productores de frutas y hortalizas (OPFH), la evolución reciente del sector hortofrutícola y el desempeño de las OPFH en la consecución de uno de los objetivos fundamentales (concentrar la oferta comercializada a través de ellas), previsto por la Organización Común de Mercados del sector, con especial énfasis en la Comunidad Valenciana, España. Con ese fin se examinaron indicadores y variables para estudiar su dinámica su y desempeño a través de los programas operativos (PO), dirigidos particularmente a aumentar la organización como condición necesaria para equilibrar el poder de mercado dentro de la cadena de valor hortofrutícola. El trabajo ha sido estructurado en seis capítulos: en el primero se sintetizan los antecedentes de la investigación (referidos específicamente a las evaluaciones de los Programas Operativos a nivel comunitario Tribunal de Cuentas de la UE en 1996 y 2001, a estudios sobre organizaciones de productores de frutas y hortalizas en España y/o algunas CC.AA. específicas, así como a la aplicación de modelos DEA para evaluar eficiencia). En el segundo se presentan el marco referencial y los aspectos metodológicos de la investigación. En el tercero se desarrolla ampliamente el marco teórico referido a las Organizaciones Comunes de Mercados (en tanto instrumentos de la Política Agraria Común de la Unión Europea), la naturaleza de las organizaciones de productores, la cadena de valor y el papel de las OPFH en el marco de la legislación comunitaria para reequilibrar el poder dentro de ella, así como la cronología del marco jurídico-legal que regula el funcionamiento del sector de las frutas y hortalizas. El capítulo 4 caracteriza y analiza sucintamente el comportamiento reciente y las principales tendencias del sector hortofrutícola (superficie agraria, producción, precios, valor de la producción y comercio), en los ámbitos geográficos de la UE, de España y de la Comunidad Valenciana. El capítulo 5 examina la dinámica de las organizaciones de productores (organización o concentración de la oferta) en los tres ámbitos antes señalados, con énfasis en los productores integrados en entidades asociativas bajo la forma jurídica de cooperativas y sociedades agrarias de transformación. Finalmente, en el 6 se estima un modelo utilizando la técnica paramétrica no determinística del Análisis Envolvente de Datos (DEA), con la finalidad de evaluar la eficiencia de una muestra de OPFH de la Comunidad Valenciana. La investigación utiliza un enfoque epistémico integral, combinando elementos del racionalismo y del empirismo: las dos primeras fases (capítulos 1 al 5) son predominantemente descriptivas, en tanto la tercera (capítulo 6) es de carácter empírico. Para ello se utilizaron fuentes secundarias de información, tanto bibliográficas y hemerográficas, como económico-financieras (contables). Los principales hallazgos dan cuenta que a nivel comunitario, si bien ha aumentado el volumen de oferta comercializado por las OPFH, aún persiste una fuerte concentración de poder en el sector de la distribución. En España ¿por su parte¿ hay una leve tendencia decreciente en el Nº de entidades asociativas, si bien estas han aumentado su importancia en el volumen de negocios facturado. Finalmente, en la Comunidad Valenciana ha aumentado el Nº OPFH (7% más que en 2006, aunque tiende a estabilizarse) y algunas de ella en su dimensión, al tiempo que han consolidado su orientación exportadora, con indicios de una leve tendencia a la concentración del sector. Del modelo de análisis envolvente y de la función de producción estimada para una muestra de OPFH de la CV se concluye que es posible mejorar su eficiencia si se emplean más eficientemente sus insumos productivos, entre ellos, los fondos operativos. / [CAT] L'objectiu principal d'aquesta investigació va ser analitzar el paper de les organitzacions de productors de fruites i hortalisses (OPFH), l'evolució recent del sector hortofructícola i l'acompliment de les OPFH en la consecució de l'objectiu fonamental de concentrar l'oferta comercialitzada a través d'elles -previst per l'Organització Comuna de Mercats del sector, OCM-, amb especial èmfasi en la Comunitat Valenciana (CV), Espanya. Amb aquesta finalitat es van examinar indicadors i variables per estudiar la seva dinàmica i el seu acompliment a través dels programes operatius (PO), dirigits particularment a augmentar l'organització com a condició necessària per a equilibrar el poder de mercat dins de la cadena de valor hortofructícola. El treball ha estat estructurat en sis capítols: en el primer es sintetitzen els antecedents de la recerca (referits específicament a les avaluacions dels Programes Operatius a nivell comunitari Tribunal de Comptes de la UE en 1996 i 2001, a estudis sobre organitzacions de productors de fruites i hortalisses a Espanya i / o algunes CCAA específiques, així com a l'aplicació de models DEA per avaluar eficiència). En el segon es presenten el marc referencial i els aspectes metodològics de la investigació. En el tercer es desenvolupa àmpliament el marc teòric referit a les Organitzacions Comunes de Mercats (en tant instruments de la Política Agrària Comuna de la Unió Europea), la naturalesa de les organitzacions de productors, la cadena de valor i el paper de les OPFH en el marc de la legislació comunitària per reequilibrar el poder dins d'ella, així com la cronologia del marc jurídic-legal que regula el funcionament del sector de les fruites i hortalisses. El capítol 4 caracteritza i analitza succintament el comportament recent i les principals tendències del sector hortofructícola (superfície agrària, producció, preus, valor de la producció i comerç), en els àmbits geogràfics de la UE, d'Espanya i de la Comunitat Valenciana. El capítol 5 examina la dinàmica de les organitzacions de productors (organització o concentració de l'oferta) en els tres àmbits abans assenyalats, amb èmfasi en els productors integrats en entitats associatives sota la forma jurídica de cooperatives i societats agràries de transformació. Finalment, en el 6 s'estima un model utilitzant la tècnica paramètrica no determinística de l'Anàlisi Envoltant de Dades (DEA), amb la finalitat d'avaluar l'eficiència d'una mostra d'OPFH de la Comunitat Valenciana. La investigació utilitza un enfocament epistèmic integral, combinant elements del racionalisme i de l'empirisme: les dues primeres fases (capítols 1 al 5) són predominantment descriptives, en tant la tercera (capítol 6) és de caràcter empíric. Per a això es van utilitzar fonts secundàries d'informació, tant bibliogràfiques i hemerogràfiques, com econòmic-financeres (comptables). Els principals resultats donen compte que a nivell comunitari, si bé ha augmentat el volum d'oferta comercialitzada per les OPFH, encara persisteix una forta concentració de poder en el sector de la distribució. A Espanya, d'altra banda, hi ha una lleu tendència decreixent al N º d'entitats associatives, si bé aquestes han augmentat la seva importància en el volum de facturació. Finalment, a la Comunitat Valenciana ha augmentat el N º d'OPFH (7% més que el 2006, encara que tendeix a estabilitzar) i algunes d'ella en la seva dimensió, alhora que han consolidat la seva orientació exportadora, amb indicis d'una lleu tendència a la concentració del sector. Del model d'anàlisi DEA i de la funció de producció estimada per a una mostra d'OPFH de la CV es conclou que és possible millorar la seva eficiència si utilitzen més eficientment els seus insums productius, entre ells, els fons operatius. / Anido Rivas, JD. (2015). Evaluación de las organizaciones de productores de frutas y hortalizas en el marco de la Organización Común de Mercados. El caso de la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/58046 / TESIS

Page generated in 0.443 seconds