L'objectiu d'aquest treball d'investigació ha sigut esbrinar i concretar el concepte de psicoestètica a l'obra del seu creador Carles M Espinalt. Algunes de les principals qüestions que han orientat aquesta recerca són: esbrinar quines són les nocions clau del pensament espinaltià, les seves aportacions més originals, el model explicatiu de la realitat que emmarquen les seves teories, les diferència amb les altres escoles psicològiques i des de quin enfocament pot ser útil com a eina psicoeducativa de prevenció.És així que, per estudiar aquest concepte en tota la seva amplitud hem plantejat aquest treball d'investigació en dues fases per poder extraure totes les nocions que comporta:En la primera part d'aquest treball doctoral, el nostre objectiu ha sigut interpretar el concepte de psicoestètica intentant sistematitzar, ordenar i metoditzar de manera descriptiva les nocions que inclou en les diferents àrees, les quals hem dividit en capítols, per poder establir una diferenciació entre les temàtiques i poder estudiar-les separadament. Hem concentrat la nostra investigació en el material que Espinalt va produir en les últimes dècades de la seva vida, perquè considerem que és quan el seu pensament va donar els màxims fruits i la seva obra va aconseguir la seva maduresa. Hem extret el material de tres fonts: l'obra escrita, els gràfics i el material audiovisual de les seves conferències. Amb aquestes tres fonts, combinades de manera simultània, hem redactat els capítols de la primera fase de la tesi.En la segona part, el nostre objectiu ha sigut interpretar el concepte de psicoestètica des d'una perspectiva global i concretar les contribucions que creiem que aporta dins de les ciències humanes, fonamentalment en els camps de la psicologia i la pedagogia. La metodologia de tot el treball s'ha fonamentat en la teoria hermenèutica de Gadamer, en quant a model de coneixement per a la interpretació de textos.Entre les conclusions a les que hem arribat podem destacar els següents punts que emmarquen de forma global les característiques essencials del concepte de psicoestètica: un sistema psicològic global, una psicologia de la imatge, una antropologia i una filosofia, una visió de la interpretació que fa l'ésser humà de sí mateix, una psicologia de la formació del caràcter, una visió descriptiva de la personalitat, una psicologia de la voluntat, un mètode psicoeducatiu de prevenció, una eina psicoterapèutica, una psicologia que es projecta gràficament, una psicoteràpia que remarca la potenciació de l'individu, una psicologia de les cultures i de les societats, una psicologia del caràcter dels temps, una visió psicològica del fenomen de la moda, un enfocament psicolingüístic del llenguatge, una psicologia de l'expressivitat, una psicologia que observa els fets des de Catalunya, una eina d'intervenció en la psicologia col·lectiva, una psicologia que inclou la vessant política de l'ésser humà i una psicologia del caràcter directiu.La psicoestètica és la ciència que estudia l'home a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i afirmar-se; entén per artifici tot allò que ha desenvolupat l'ésser humà, tant des del punt de vista ontogenètic com filogenètic, és a dir, estudia aspectes com el caràcter, el llenguatge, la funció directiva, la intel·ligència, la voluntat, les cultures, les relacions humanes etc., en la seva vessant històrica i individual. La rellevància de la psicoestètica recau, doncs, en un conjunt d'aportacions originals que es poden concretar en l'estudi de la civilització que l'home ha creat des d'un prisma innovador i original. La seva essencial contribució a la comprensió de la psique humana tracta de les habilitats de les que es pot valer el caràcter per actuar eficaçment sobre el temperament. Configurar, formular i descriure com havien de ser aquestes directrius psíquiques per aconseguir enfortir el nostre caràcter representa una constant en l'obra espinaltiana. / El objetivo de este trabajo de investigación ha sido averiguar y concretar el concepto de psicoestética en la obra de su creador Carles M. Espinalt. Algunas de las principales cuestiones que han orientado esta investigación son: averiguar cuáles son las nociones clave del pensamiento espinaltiano, sus aportaciones más originales, el modelo explicativo de la realidad que enmarca a sus teorías, las diferencias con las otras escuelas psicológicas y desde qué enfoque puede ser útil como herramienta psicoeducativa de prevención.Es así cómo, para estudiar este concepto en toda su amplitud hemos planteado este trabajo de investigación en dos fases para poder extraer todas las nociones que conlleva.En la primera parte de este trabajo doctoral, nuestro objetivo ha sido interpretar el concepto de psicoestética intentando sistematizar, ordenar y metodizar de manera descriptiva las nociones que incluye en las distintas áreas, las cuales hemos dividido en capítulos, para poder establecer una diferenciación entre las temáticas y poder estudiarlas separadamente.Hemos concentrado nuestra investigación en el material que Espinalt produjo en las últimas décadas de su vida que es cuándo su pensamiento dio los máximos frutos y su obra consiguió su madurez. Hemos extraído el material de tres fuentes: la obra escrita, los gráficos y el material audiovisual de sus conferencias. Con estas tres fuentes, combinadas de manera simultánea, hemos redactado los capítulos de la primera fase de la tesis.En la segunda parte, nuestro objetivo ha sido interpretar el concepto de psicoestética desde una perspectiva global y concretar las contribuciones que creemos que aporta dentro de las ciencias humanas, fundamentalmente en los campos de la psicología y la pedagogía. La metodología de todo el trabajo se ha fundamentado en la teoría hermenéutica de Gadamer, en cuánto a modelo de conocimiento para la interpretación de textos.Entre las conclusiones a las que hemos llegado podemos destacar los siguientes puntos que enmarcan de forma global las características esenciales del concepto de psicoestética: un sistema psicológico global, una psicología de la imagen, una antropología y una filosofía, una visión de la interpretación que hace el ser humano de si mismo, una psicología de la formación del carácter, una visión descriptiva de la personalidad, una psicología de la voluntad, un método psicoeducativo de prevención, una herramienta psicoterapéutica, una psicología que se proyecta gráficamente, una psicología de las culturas y de las sociedades, una psicología del carácter del tiempo, una visión psicológica del fenómeno de la moda, un enfoque psicolingüístico del lenguaje, una psicología de la expresividad, una psicología que observa los hechos desde Cataluña, una herramienta de intervención en la psicología colectiva, una psicología que incluye la vertiente política del ser humano y una psicología del carácter directivo.La psicoestética es la ciencia que estudia el hombre a través de los artificios que éste necesita para sobrevivir y afirmarse; entiende como artificio todo aquello que ha desarrollado el ser humano, tanto desde el punto de vista ontogénico como filogenético, es decir, estudia aspectos como el carácter, el lenguaje, la función directiva, la inteligencia, la voluntad, las culturas, las relaciones humanas etc., en su vertiente histórica e individual.La relevancia de la psicoestética recae, pues, en un conjunto de aportaciones originales que se pueden concretar en el estudio de la civilización que el hombre ha creado desde un prisma innovador y original. Su esencial contribución a la comprensión de la psique humana trata de las habilidades de las que se puede valer el carácter para actuar eficazmente sobre el temperamento. Configurar, formular y describir cómo habían de ser estas directrices psíquicas para conseguir fortalecer nuestro carácter representa una constante en la obra espinaltiana. / The objective of this work of investigation has been to ascertain and to summarize the concept of psychoaesthetics in the work of its creator, Carles M. Espinalt. Some of the main questions that have oriented this investigation are: to ascertain which are the key notions of the espinaltist thought; it's more original contributions; the explanatory model of the reality that frames its theories; the differences with other psychological schools; and with what focus it can be useful as a psycho-educative tool of prevention. As such, in order to study this concept in all it's depth, this work of investigation is presented in two phases to be able to expound all the notions that are involved. In the first part of this doctoral work, the objective has been to interpret the concept of psychoaesthetics trying to systematize, to order, and methodize in a descriptive way, the notions included in the different areas, which are divided into chapters, to be able to establish a differentiation between the subject matter and to be able to study them separately. The investigation has been concentrated in the material that Espinalt produced in the last decades of his life, which is when his thoughts gave maximum fruits and his work obtained its maturity. We have extracted the material from three sources: the written work, the graphics and the audiovisual material of his conferences. With these three sources, combined in a simultaneous way, the chapters of the first phase of the thesis have been written.In the second part, our objective has been to interpret the concept of psychoaesthetics from a global perspective and to summarize the contributions that are believed to have been made within the human sciences, fundamentally in the fields of the psychology and teaching. The methodology of this work has been founded in the translation/interpretation theory of Gadamer, in how much to model of knowledge for the interpretation of texts. Among the conclusions that have been arrived at, the following points can be emphasized that frame (in a global form) the essential characteristics of the concept of psychoaesthetics: a global psychological system; a psychology of the image; an anthropology and a philosophy; a vision of the interpretation that a human being makes of him/herself; a psychology of the formation of character; a descriptive vision of the personality; a psychology of the will; a psychoeducative method of prevention; a psychotherapeutic tool; a psychology that projects graphically; a psychology of cultures and of societies; a psychology of the character of time; a psychological vision of the phenomenon of fashion; a psycholinguistic focus of language; a psychology of expressiveness; a psychology that observes facts from Catalonia; an intervention tool in the collective psychology; a psychology that includes the political side of the human being and the executive character. Psychoaesthetics is the science that studies man through the devices that he needs to survive and to be affirmed. As a device it understands all that has developed the human Being, as much from the ontogenic point of view as the filogenetic, that is to say, it studies aspects like the character, the language, the managing function, intelligence, the will, cultures, human relations etc., in its historic and individual aspects. The importance of psychoaesthetics lies therefore, in a set of original contributions that can be specified in the study of the civilization that man has created, from an original and innovative perspective. Its essential contribution to the comprehension of the human psyche is the identification and development of the abilities needed by the character to act positively on the temperament. To configure, formulate and to describe how these psychic guidelines must be in order to fortify the character represents a constant in the Espinaltist work.

[ES] La investigación de la presente tesis está motivada por el interés en conocer el impacto en el uso de las Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC's) en pacientes con una enfermedad mental grave y crónica, mediante la experimentación realizada con la aplicación web e-Terapia para el control y seguimiento de la sintomatología de pacientes con un Trastorno Bipolar. Esta aplicación ha sido desarrollada por el Servicio de Psiquiatría y Psicología Clínica del Hospital Universitario y Politécnico la Fe de Valencia y se emplea actualmente en el tratamiento psicosocial de pacientes que reúnen una serie de requisitos como estar en estado estable al inicio de la participación, el compromiso de seguir el programa psicoterapéutico programado por el Hospital, disponer de un dispositivo ubicuo inteligente y estar familiarizado con el uso de aplicaciones móviles. Los estudios previos realizados por el doctorando han intentado valorar por un lado, el grado de satisfacción de un grupo de pacientes con una enfermedad mental de carácter crónico al enfrentarse al manejo de herramientas digitales multimedia para su formación educacional, laboral y terapéutica, y por otro, valorar el grado de usabilidad y accesibilidad empleados en aplicaciones informáticas para evaluar y analizar las limitaciones concretas de este tipo de personas, con la finalidad de comprender mejor las barreras que potencian la Brecha Digital para estos colectivos, y buscarles una solución a través de los criterios de usabilidad y accesibilidad adaptados a las necesidades de personas con una enfermedad mental, que complementen las pautas generales de diseño y programación utilizados actualmente. Si bien es cierto que existen numerosas investigaciones en el ámbito médico y sanitario sobre las necesidades, adecuación e impacto de las TIC en colectivos con alguna discapacidad física, existe aún una importante carencia de estudios científicos que valoren y analicen la accesibilidad real en la utilización de las nuevas tecnologías en personas con algún tipo de discapacidad mental, y más concretamente en personas con una enfermedad mental grave y crónica como el Trastorno Bipolar. A nivel social, es muy importante desarrollar herramientas y aplicaciones interactivas que permitan el control directo y eficaz de las personas con trastornos relacionados con la Salud Mental. Estas herramientas o aplicaciones deben estar orientadas a cumplir con una serie de requisitos funcionales y estéticos de interfaz de comunicación hombre-máquina desde el punto de vista de la usabilidad, la accesibilidad y la Experiencia de Usuario (UX), proporcionando así una información valiosa tanto para diseñadores, ingenieros informáticos y programadores como para el personal sanitario involucrado en el desarrollo de nuevos instrumentos de ayuda y control. Mediante el presente trabajo de tesis, no solo se ha recopilado una serie de pautas a seguir para mejorar la Experiencia de Usuario (UX) con e-Terapia que se aplicarán en un futuro próximo para actualizar esta herramienta imprescindible para el tratamiento psicosocial de pacientes con Trastorno Bipolar. La importancia de aumentar la adherencia de los pacientes a dicha aplicación, repercute directamente en su estado mental y en su calidad de vida, lo que obliga a ir mejorando poco a poco este tipo de aplicaciones con la ayuda de los propios pacientes para conocer de primera mano, cómo se sienten al utilizarla. / [CA] La investigació de la present tesi està motivada per l'interés a conéixer l'impacte en l'ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC's) en pacients amb una malaltia mental greu i crònica, per mitjà de l'experimentació realitzada amb l'aplicació web e-Terapia per al control i seguiment de la simptomatologia de pacients amb un Trastorn Bipolar. Esta aplicació ha sigut desenvolupada pel Servei de Psiquiatria i Psicologia Clínica de l'Hospital Universitari i Politècnic la Fe de València i s'empra actualment en el tractament psicosocial de pacients que reunixen una sèrie de requisits com estar en estat estable a l'inici de la participació, el compromís de seguir el programa psicoterapèutic programat per l'Hospital, disposar d'un dispositiu intel·ligent i estar familiaritzat amb l'ús d'aplicacions mòbils. Els estudis previs realitzats pel doctorand han intentat valorar d'una banda, el grau de satisfacció d'un grup de pacients amb una malaltia mental de caràcter crònic a l'enfrontar-se al maneig de ferramentes digitals multimèdia per a la seua formació educacional, laboral i terapèutica, i d'un altre, valorar el grau d'usabilitat i accessibilitat empleats en aplicacions informàtiques per a avaluar i analitzar les limitacions concretes d'este tipus de persones, amb la finalitat de comprendre millor les barreres que potencien la Bretxa Digital per a estos col·lectius, i buscar una solució a través dels criteris d'usabilitat i accessibilitat adaptats a les necessitats de persones amb una malaltia mental, que complementen les pautes generals de disseny i programació utilitzats actualment. Si bé és cert que hi ha nombroses investigacions en l'àmbit mèdic i sanitari sobre les necessitats, adequació i impacte de les TIC en col·lectius amb alguna discapacitat física, existix encara una important carència d'estudis científics que valoren i analitzen l'accessibilitat real en la utilització de les noves tecnologies en persones amb algun tipus de discapacitat mental, i més concretament, en persones amb una malaltia mental greu i crònica com el Trastorn Bipolar. A nivell social, és molt important desenvolupar ferramentes i aplicacions interactives que permeten el control directe i eficaç de les persones amb trastorns relacionats amb la Salut Mental. Estes ferramentes o aplicacions han d'estar orientades a complir amb una sèrie de requisits funcionals i estètics d'interfaç de comunicació home-màquina des del punt de vista de la usabilitat, l'accessibilitat i l'Experiència d'Usuari (UX), proporcionant així una informació valuosa tant per a dissenyadors, enginyers informàtics i programadors com per al personal sanitari involucrat en el desenvolupament de nous instruments d'ajuda i control. Per mitjà del present treball de tesi, no sols s'ha recopilat una sèrie de pautes que s'han de seguir per a millorar l'Experiència d'Usuari (UX) amb e-Terapia que s'aplicaran en un futur pròxim per a actualitzar esta ferramenta imprescindible per al tractament psicosocial de pacients amb Trastorn Bipolar. La importància d'augmentar l'adherència dels pacients a la dita aplicació, repercutix directament en el seu estat mental i en la seua qualitat de vida, la qual cosa obliga a anar millorant a poc a poc este tipus d'aplicacions amb l'ajuda dels propis pacients per a conéixer de primera mà, com se senten a l'utilitzar-la. / [EN] The research of this thesis is motivated by an interest in understanding the impact of the use of Information and Communication Technology (ICT) for patients with severe and chronic mental illness, through experimentation carried out with the web application e-Therapy for the control and monitoring of the symptoms of patients with Bipolar Disorder. This application was developed by the Psychiatry and Clinical Psychology Service of La Fe University and Polytechnic Hospital of Valencia, and is currently used in the psychosocial treatment of patients who meet a series of requirements such as being in a stable state at the beginning of participation, having the commitment to follow the psychotherapeutic program programmed by the Hospital, having unrestricted access to a smart device, and being familiar with the use of mobile applications. Previous studies carried out by the doctoral student have attempted to assess, on the one hand, the degree of satisfaction of a group of patients with chronic mental illness when facing the use of digital multimedia tools for their educational, occupational and therapeutic training, and on the other hand, the degree of usability and accessibility of computer applications used to evaluate and analyze the specific limitations of this type of person in order to better understand the barriers that increase the Digital Divide for these groups, and seek a solution through the usability and accessibility criteria adapted to the needs of people with mental illness, which complement the general design and programming guidelines currently in place. Although it is true that there are numerous investigations in the medical and health field on the needs, adequacy and impact of ICT in groups with some physical disability, there is still a significant lack of scientific studies that assess and analyze real accessibility in the use of new technologies in people with some type of mental disability, and more specifically in people with a severe and chronic mental illness such as Bipolar Disorder. At a social level, it is extremely important to develop interactive tools and applications that allow direct and effective control of people with disorders related to Mental Health. These tools or applications must be aimed at meeting a series of functional and aesthetic human-machine communication interface requirements from the point of view of usability, accessibility and User Experience (UX), thus providing valuable information both for designers, computer engineers and programmers as well as healthcare personnel involved in the development of new instruments for help and control. As a result of this thesis project, a series of guidelines has been compiled which can be followed to improve the User Experience (UX) with e-Therapy. These guidelines will be applied in the near future to update this essential tool for the psychosocial treatment of patients with Bipolar Disorder. The importance of increasing patients' adherence to this application has a direct impact on their mental state and quality of life, which means that this type of application is gradually improving with the help of the patients themselves by allowing researchers to get to know how patients feel when they are using it. / Prefasi Gomar, S. (2020). Evaluación de la experiencia de usuario (UX) mediante la aplicación móvil e-terapia orientada al control de la sintomatología en personas con trastorno bipolar [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/158556 / TESIS