La present tesi doctoral analitza l’etapa de transició econòmica des de l’Antic Règim al Capitalisme durant els segles XVIII i XIX a la regió catalana de l’Ebre. Per un costat, posant atenció en l’evolució de les activitats industrials i comercials i, per altre, en el procés de la modernització de les infraestructures de transport i l’urbanisme de la ciutat de Tortosa. La falta de competitivitat de la indústria local i els conflictes bèl•lics del tombant de segle acabaren per exhaurir el vell sector secundari de la regió, que entrà en un procés d’agrarització generalitzada. El sector logístic i dels transports sobrevisqueren uns anys més. Durant el s. XVIII el mercat dels arrendaments senyorials havia dinamitzat el sector, però, arribats a finals de segle, també s’afeblí degut a l’ofec de les càrregues fiscals de Tortosa i la creixent atracció del mercat del Camp. La contracció econòmica i l’endarreriment en el creixement demogràfic que experimentà Tortosa féu que perdés l’autonomia administrativa, encara que l’elit continuaria tenint contacte directe amb l’estat central. Malgrat tot, a partir dels anys 40 del s. XIX, la situació canvià: es produí un repunt demogràfic després de les guerres carlines, i l’extensió i intensificació agrària del delta i de les planes interiors. Amb tot es reactivà la demanda interna. Al mateix temps, malgrat el fracàs de la renovació de la navegació fluvial a vapor, amb la Reial Companyia de Canalització de l’Ebre, l’arribada de capital inversor afavorí la creació d’empreses de serveis complementaris. Finalment, amb l’arribada del ferrocarril, va irrompre la nova indústria de transformació alimentària dirigida a l’exportació. El nou context social, demogràfic i econòmic acabaria per desencallar la qüestió urbanística precipitant la construcció de l’eixample urbà al 1886. / La presente tesis doctoral analiza la etapa de transición económica desde el Antiguo Régimen al Capitalismo durante los siglos XVIII y XIX en la región catalana del Ebro. Por un lado, fijando la atención en la evolución de las actividades industriales y comerciales y, por otro, en el proceso de la modernización de las infraestructuras de transporte y el urbanismo de la ciudad de Tortosa. La falta de competitividad de la industria local y los conflictos bélicos del cambio de siglo agotaron el viejo sector secundario de la región, que entró en un proceso de agrarización generalizada. El sector logístico y de los transportes sobrevivieron unos años más. Durante el s. XVIII el mercado de los arrendamientos señoriales había dinamizado el sector, pero, llegados a finales de siglo, también se debilitó debido al ahogo de las cargas fiscales de Tortosa y la creciente atracción del mercado del Camp. La contracción económica y el retraso en el crecimiento demográfico que experimentó Tortosa hizo que perdiera su autonomía administrativa, aunque la élite continuaría teniendo contacto directo con el estado central. Sin embargo, a partir de los años 40 del s. XIX, la situación cambió: se produjo un repunte demográfico después de las guerras carlistas, y la extensión e intensificación agraria del delta y de las llanuras interiores. Se reactivó, entonces, la demanda interna. Al mismo tiempo, a pesar del fracaso de la renovación de la navegación fluvial a vapor, con la Real Compañía de Canalización del Ebro, la llegada de capital inversor favoreció la creación de empresas de servicios complementarios. Finalmente, con la llegada del ferrocarril, irrumpió la nueva industria de transformación alimentaria dirigida a la exportación. El nuevo contexto social, demográfico y económico acabaría por desatascar la cuestión urbanística precipitando la construcción del ensanche urbano en 1886. Finalmente, las principales conclusiones han sido comparadas con la historia de la ciudad inglesa de Norwich. / The current thesis analyses the transition period from Ancient Regime to Capitalism during the18th and 19th centuries in the Ebro Catalan region. On one hand, we focus the attention in industrial and trade activities, and on the other hand, in the improvement of transport infrastructures and Tortosa's urbanism. The lack of competitiveness of local workshops and the Napoleonic wars erased definitively the rest of the regional old secondary sector. The south of Catalonia began a process of general agrarisation. Logistic activities could survive a few years more. During the18th century, the leasing of manorial rents had energised business, but by the end of the century, this activity also was weakened by excessive Tortosa taxes and the increasing of Camp de Tarragona's commercial attraction. The economic contraction and the delay in demographic growth happened in the south of Catalonia meant that Tortosa lost its political status. Nevertheless, its polical elites continued having direct contact with the central state. However, as of the 40s of the19th century, the situation changed. There was demographic growth after the Carlist Wars and also the effects of agricultural intensification of Ebro Delta and inland plains, and therefore, internal demand was reactivated. At the same time, despite the failure of modernisation of steampowered river navigation, The Royal Company of Ebro Canalisation and its investment favoured an increase of the services sector. Finally, with the arrival of the railway, the food transformation industry, focused on exportation, arose. This new social, demographic and economic context unblocked any complications, permitting the city's urban expansion from 1886 onwards. Eventually, the main conclusions have been compared with the history of English city of Norwich.

La tesis es un estudio de caso del Polo Petroquímico de Bahía Blanca (Argentina), que analiza su evolución y su configuración actual centrándose en su adecuación o no al modelo de cluster industrial y su contribución al desarrollo regional. El estudio de este cluster en cierta medida “no exitoso” permite cuestionar ciertas nociones de la perspectiva teórica del Nuevo Regionalismo o Teoría del Desarrollo Endógeno. Este estudio se basa en encuestas a las cuatro empresas petroquímicas que componen el Polo y entrevistas a informantes de las empresas y de los principales agentes institucionales que componen el contexto local vinculados a la actividad de las empresas (asociaciones empresariales representantes de las empresas petroquímicas y de los proveedores locales, sindicato, gobierno local, universidades e institutos de I+D). A su vez, se realiza una revisión de los modelos de desarrollo a nivel nacional que sirven de contexto para entender la evolución de la aglomeración de empresas petroquímicas. / The thesis consists of a case study of Bahía Blanca’s Petrochemical Pole (Argentina), analyzing its evolution and present configuration focusing on its adequacy or not to the model of industrial cluster and its contribution to regional development. The case study of a partially “non successful” industrial cluster allows us to question certain notions of New Regionalism and Endogenous Development Theory. The case study is based on a survey of the four petrochemical enterprises and semi-structured interviews to enterprises managers and main institutional agents that shape the local context of the enterprises activity (petrochemical enterprises and local suppliers entrepreneurial associations, the union, local government, universities and R&D institutions). A review of national development models is made in order to provide a context to understand the petrochemical enterprises agglomeration evolution.

El objeto de este trabajo ha sido el estudio, para el caso del Sistema Universitario Mexicano de la interrelación de la innovación, el emprendimiento y la universidad como elementos indispensables que deben combinarse para el fomento de una cultura emprendedora y de creación de empresas, reforzando así la vinculación de las universidades con los ámbitos productivo, público y social. Así, se trata de profundizar no sólo en la doctrina y literatura sobre la materia, sino también en el estudio pormenorizado de las especiales características de la vinculación en el sistema universitario mexicano. La metodología es cuantitativa, a partir de la explotación de la información recogida, nos ha sido posible mostrar, las características de vinculación comunes al conjunto de las universidades y las características de vinculación específicas de las universidades según su subsistema y su región. En vista de resultados los objetivos y la hipótesis de la investigación han sido alcanzados. / The purpose of this work was to study the case of the Mexican University System of the interplay of innovation, entrepreneurship and the university as essential elements to be combined to foster an entrepreneurial culture and entrepreneurship, thereby reinforcing linking universities to the productive, public and social. Thus, it is not only deepening the doctrine and literature on the subject, but also in the detailed study of the special characteristics of the relationship in the Mexican University System. The methodology is quantitative, based on the exploitation of the information gathered, we were able to show the bonding characteristics common to all universities and characteristics of specific link universities according to their subsystem and its region. Given the objectives and results of the research hypotheses have been achieved.

La major conscienciació actual dels problemes de pol·lució que acompanyen les pèrdues de N del sòl cap a l'atmosfera ha reorientat les investigacions cap a un coneixement més profund dels processos implicats en les emissions dels compostos nitrogenats que comporten un major perjudici des d'un punt de vista ecològic així com els seus principals factors reguladors. La creixent preocupació per l'increment de la concentració atmosfèrica de N2O és deguda a les seves interaccions amb la fotoquímica atmosfèrica i el balanç de radiació de la Terra ja que intervé en la destrucció de la capa estratosfèrica d'ozó, contribueix a l'efecte hivernacle i participa de la pluja àcida. Es considera que els sòls són la principal font de N2O atmosfèric. Al voltant del 90% d'aquestes emissions són d'origen biòtic; els principals processos implicats són la desnitrificació i la nitrificació. L'emissió del N2O produït a través d'aquests dos processos es caracteritza pels diferents nivells de regulació que presenta ja que depèn de la taxa dels processos, de la proporció de N canalitzada per cada procés cap a la producció de N2O i del seu consum dins el mateix sòl el qual està relacionat amb les dificultats en el transport cap a l'atmosfera. Això comporta una gran dificultat a l'hora d'aprofundir en el coneixement de les emissions de N2O del sòl cap a l'atmosfera i de la seva regulació. El desconeixement dels nivells d'emissió de N2O i de la importància de la desnitrificació així com de la seva regulació tant en sòls agrícoles com naturals de les nostres contrades és el principal punt de partida dels objectius d'aquest treball. / The current increased awareness of pollution problems that accompany the loss of soil N to the atmosphere has reoriented research towards a deeper understanding of the processes involved in emissions of nitrogen compounds that lead to greater damage from an ecological point of view as well as their regulatory factors. The growing concern over the increased atmospheric concentration of N2O is due to their interactions with atmospheric photochemistry and radiation balance of Earth as it participates in the destruction of the stratospheric ozone layer, the greenhouse effect and in acid rain. It is considered that the soils are the main source of atmospheric N2O. Around 90% of these emissions are of biotic origin, the main processes involved are nitrification and denitrification. The emissions of N2O produced via these two processes are characterized by different levels of regulation, as it depends on the rate of processes, the proportion of N channeled by each process to N2O production and consumption within the same soil which is related to difficulties in transport to the atmosphere. This entails a great difficulty to deepen the knowledge of soil N2O emissions to the atmosphere and its regulation. The ignorance of N2O emission levels and the importance of denitrification as well as their regulation in both natural and agricultural soils is the main starting point of the objectives of this work.

L'annex 3 no està disponible per a la seva consulta per motius de confidencialitat / Aquest treball de recerca persegueix identificar quines pràctiques de recursos humans donen suport a la innovació en les PIMEs. La investigació s'ha centrat en dues fases. En la primera fase d'aquest estudi s'han identificat les pràctiques de recursos humans que dia a dia duen a terme 16 empreses innovadores de Jalisco (Mèxic) i de Catalunya (Espanya). Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat un estudi qualitatiu que consisteix en entrevistar en profunditat els principals responsables de cada l'empresa o els directius que poguessin respondre a temes estratègics generals. Un cop identificats les característiques i aspectes que ens agradaria contrastar respecte al que s’ha publicat en la literatura, s'ha realitzat un estudi quantitatiu mitjançant enquestes a 129 empreses de Jalisco (Mèxic). En el cas d'Espanya, al no tenir un nombre significatiu de respostes no es va poder realitzar l'estudi, de manera que la investigació quantitativa es va centrar només en els resultats de Mèxic. La investigació conclou amb una sèrie de característiques i pràctiques que identifiquen les PIMEs innovadores, les quals s'espera que siguin d'utilitat per facilitar la innovació i amb això l'èxit de les empreses. / Este trabajo de investigación persigue identificar qué prácticas de recursos humanos apoyan la innovación en las PYMEs. La investigación se ha centrado en dos fases. En la primera fase del presente estudio se han identificado las prácticas de recursos humanos que día a día llevan a cabo 16 empresas innovadoras exitosas de Jalisco (México) y de Cataluña (España). Para ello se ha realizado un estudio cualitativo que consistente en realizar entrevistas en profundidad a los principales responsables de la empresa o a los directivos que pudieran responder a temas estratégicos generales. Una vez identificadas las características y los aspectos que nos gustaría contrastar con respecto a lo publicado en la literatura, se ha realizado un estudio cuantitativo a través de encuestas a 129 empresas de Jalisco (México). En el caso de España, al no tener un número significativo de respuestas no se ha podido realizar el estudio, por lo que la investigación cuantitativa se centró sólo en México. La investigación concluye con una serie de características y prácticas que identifican a las PYMEs innovadoras, que se espera sean de utilidad para facilitar la innovación y con ello el éxito de las empresas. / This research aims to identify how HR practices support innovation in SMEs. Research has focused on two phases. In the first phase of this study we have identified human resources practices that every day carry out 16 successful innovative companies in Jalisco (Mexico) and Catalonia (Spain). For this we have conducted a qualitative study consisting of in-depth interviews to the main responsible for the company or managers who could answer general strategic issues. Once we have identified the features and aspects that we would like to contrast against the published literature, we performed a quantitative study using surveys of 129 companies from Jalisco (Mexico). In the case of Spain, we could not develop the study because we did not get a significant number of surveys that allowed us to do it, so that quantitative research focused only in Mexico. The research concludes with a series of features and practices that identify innovative SMEs, which are expected to be useful in order to facilitate the innovation and direct the companies into a successful way.

Conflictes socioterritorials i participació pública en la gestió de l'aigua de la conca del riu Muga (Alt Empordà) és un treball que incideix sobre la conflictivitat en la gestió dels rius mediterranis i prospecta en la participació pública -activa i vinculant- per a la resolució de conflictes i la planificació i gestió dels recursos hídrics. En concret, s'ha intentat donar resposta a cinc objectius:Objectius del marc teòric- Comprovar l'existència de dos discursos antagònics (radicalment oposats) en l'esfera social, científica i de gestió dels rius que generen conflicte i que són insostenibles per a una gestió integral dels recursos fluvials: el discurs antropocèntric i el discurs ecocèntric.Matèria d'estudi: L'excepcionalisme humà i l'ecologia profunda en la societat; Les disciplines de la regulació de l'aigua i de l'ecologia fluvial en la ciència; El contracte antropocèntric i el balanç ecocèntric en la gestió; El discurs ambiental (el riu antròpic i ecosistemàtic).- Valorar si les estratègies de participació pública (que involucren als agents socials) gaudeixen -respecte els processos de decisió unilaterals (siguin autoritàries o arbitràries)- de més garanties per corregir i prevenir conflictes desconstructius relacionats amb l'aigua i els recursos fluvials.Matèria d'estudi: Definició de conflicte en positiu; L'estratègia de cooperació i consens en la Resolució Alternativa de Disputes (Alternative Dispute Resolution) i 13 casos resolts de conflictes per l'aigua a l'Oest dels Estats Units; Bases d'un pla de gestió integral, adaptatiu i participatiu i el cas del San Joaquin River Management Plan (Califòrnia, Estats Units).Objectius del marc pràctic. Conca del riu Muga (Alt Empordà)- Contextualitzar la diversificació i intensificació dels usos de l'aigua dins un procés de canvi dels usos del sòl, particularment accelerat a partir de la dècada de 1960 i objecte de problemàtiques socioterritorials d'ençà de la dècada de 1980. Cartografia i matriu de canvi dels usos del sòl de la conca anys 1993 i 1957.Matèria d'estudi: Cartografia i estadística dels usos del sòl de la conca del riu Muga (49 municipis altempordanesos, 1.050 km2), anys 1957 i 1993. Retrospectiva dels espais forestals, d'aigua, conreats i urbanitzats.- Identificar i descriure les tensions i conflictes en l'ús de l'aigua, així com les característiques de les solucions adoptades en el període 1980-2000. Constatar si determinades solucions estructurals han esdevingut problemàtiques a mig o llarg termini, i estimar la probabilitat de conflictes futurs.Matèria d'estudi: 50 incidents problemàtics en abastament d'aigua (26 tensions i 24 conflictes) i 53 mesures per fer-hi front (12 d'adaptació de la demanda i 41 d'adaptació de l'oferta d'aigua) entre els anys 1980 i 2000, i diferenciant dues unitats territorials de la conca (la Muga interior i la plana de la Muga).- Caracteritzar quins són els temes en matèria d'aigua que no disposen de consens entre els agents socioeconòmics, tècnics i polítics locals reunits en les sessions de discussió del projecte MUGA. Determinar si les estratègies participatives poden prosperar perquè són factibles i idònies.Matèria d'estudi: Projecte MUGA: Gestión del recurso agua con participación de agentes. Estudio para la cuenca del río Muga (Girona), 2000-2003 - UAB i UdG; La dissensió d'opinions dels 30 participants a les 4 sessions de discussió entorn l'ús i gestió de l'aigua de la conca de la Muga; 6 temes de conflicte, 14 subtemes i 31 punts de discussió, 9 dels quals punts calents de conflicte (destructius i indicadors de punts de disfunció en la gestió de l'aigua de la conca). / Social territorial conflicts and public participation in water management in the Muga river basin (Alt Empordà) focuses on conflicts generated by the management of Mediterranean rivers and examines the role of active and legally binding public participation in resolving conflicts and managing water resources. Specifically, the study set out to achieve five aims:Theoretical aims- To demonstrate that there are two antagonistic (radically opposed) positions - anthropocentrism and ecocentrism - in the social, scientific, and management spheres that generate conflict and impede a sustainable integrated management of river resources. Study material: human exceptionalism and deep ecology in society; water regulatory and river ecology disciplines in science; the anthropocentric contract and ecocentric balance in management; environmental discourse (the anthropic and ecosystemic river).- To determine whether public participation strategies (involving social agents) provide greater guarantees than unilateral decision-making processes (whether arbitrary or authoritarian) of resolving and preventing destructive conflicts in the area of water and river resources. Study material: definition of positive conflict; cooperation and consensus building in alternative dispute resolution (ADR) and 13 case studies of water conflicts that were resolved in western United States; conditions for an integrated, adaptive, and participative management plan, and the San Joaquin River Management Plan (California, United States).Practical aims. Muga River Basin (Alt Empordà)- To contextualise the diversification and intensification of the use of water against a background of changing land uses, a process which rapidly gained ground from the 1960s onwards and became a source of social territorial conflict in the 1980s.Study material: land-use maps and statistics from 1957 and 1993 for the Muga river basin (49 municipalities in the Alt Empordà region and a total surface area of 1,050 km2). Retrospective analysis of forested, water-covered, cultivated, and developed areas.- To identify and describe tensions and conflicts over water use and the different solutions adopted between 1980 and 2000. To determine if certain structural solutions have become a source of confrontation in the medium or long term, and to assess the likelihood of future conflicts. Study material: 50 water supply incidents (26 tensions and 24 conflicts) and 53 measures adopted to resolve these incidents between 1980 and 2000 (12 demand-management measures and 41 supply-management actions); differentiation between two areas of the Muga river basin (interior and plain).- To discern which water issues are the source of discord among the different socio-economic, technical, and political agents participating in the MUGA project's focus group sessions. To determine if new participative strategies in the near future are necessary and likely to succeed.Study material: The MUGA project: management of Muga water resources with agent participation. Muga river basin study (Girona), 2000/03 - Autonomous University of Barcelona (UAB) and University of Girona (UdG); conflicting opinions among the 30 participants in the four focus-group sessions held on water use and management in the Muga river basin; 6 conflictive issues, 14 sub-issues, and 31 points of dispute, 9 of which were sources of intense conflict (destructive and indicative of inappropriate river basin management).