La present tesi doctoral representa l'estudi de la significació de les monografies d'història local dins del context cultural i historiogràfic de la Catalunya contemporània. A partir d'una tasca de recerca als principals centres bibliotecaris i arxivístics de les ciutats del Principat (Barcelona, Girona, Granollers, Lleida, Manresa, Mataró, Reus, Sabadell, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Vic, Vilanova i la Geltrú, entre altres) s'ha referenciat una recopilació d'obres de les històries de poblacions catalanes, impreses entre els anys 1837 i 1936.A la introducció, el treball mostra com la història local era de les temàtiques poc estudiades a la Universitat de la postguerra, ja que estava lluny de les preocupacions científiques imperants. En aquells anys (1940-1960) la tasca d'institucions locals de caire cultural va resultar, en molts casos, exemplar vers la conservació i difusió del patrimoni històric de moltes poblacions, com resulta visualitzat per mitjà d'un mapa dels principals Centres d'Estudis Culturals de Catalunya entre 1844 i 1956.També les Assemblees Intercornarcals d'Estudiosos jugaren un paper de primer ordre en aquesta dinamització dels estudis d'història local al fomentar la recerca històrica, a més d'altres temàtiques. En especial, les Assemblees impulsaren les relacions entre especialistes de diverses contrades dels país. Instituïdes pel geògraf, demògraf i historiador Josep Iglésies i Fort, s'anaren celebrant amb caràcter anual, des de la primera l'any 1950, a Martorell, fins la del 1993, a Encamp. Aquesta distribució itinerant arreu de Catalunya s'ha mostrat en un mapa de les Assemblees eelebrades entre 1950 i 1993.En el decurs dels anys vuitanta els estudis d'història local adquiriren creixent importància a causa de quatre factors principals: de les noves promocions de llicenciats, de la revaloració del passat històric dels pobles per la pròpia població i pels nous ajuntaments, de l'organització de xarxa d'arxius locals i comarcals pels propis ajuntaments i pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya. i de l'extensió de nous mètodes didàctics pels professors de Ciències Socials als centres d'ensenyament primari i secundari.Tot això propicià una sèrie de col.loquis i debats entre diferents valoracions de la història local per part de diversos especialistes, com Albert Balcells, Josep Fontana, Miquel Izard, Ferran Mascarell, Joaquim Nadal, Borja de Riquer, Jaume Sobrequés, Ignasi Terradas, Enric Ucelay da Cal, etc. Molts d'ells partiren de la metodologia emprada, des ja feia anys per línies de recerca a Gran Bretanya, Itàlia, França, Estats Units o Mêxic.També el treball de recopilació parteix d'obres de referencia bibliogràfica com les de M. Aguiló, R. Alberch i J. Nadal, J. Andreu, Á. del Arco, B. J. Gallardo, "Indice Histórico Español", Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, A. Palau y Dulcet, B. Sánchez Alonsa o H. C. Simón Palmer.La temàtica queda raonadament centrada en la significación de les històries locals en el seu temps, especialment a nivell cultural i historiogràfic; enteses les històries locals commonografies de caràcter històric sobre alguna localitat o població del Principat de Catalunya, publicades en el centenar d'anys corresponents entre 1837 i 1936.D'aquesta forma, la recerca es desenvolupa en situar les monografies històriques locals dins de l'evolució històrica de Catalunya al llarg d'una sèrie d'etapes: la monarquia d'Isabel II (1833-68), el Sexenni Revolucionari (1868-74), la Restauració alfonsina (1875-1914), la Mancomunitat de Catalunya (1914-25), la Dictadura de Primo de Rivera (1923-31), la Generalitat republicana (1931-36).També s'assenyalen les influències d'ordre ideològic (catalanisme, anarquisme, socialisme o marxisme) i, en especial, els moviments culturals que les propiciaren com el Romanticisme, la Renaixença, el Modernisme, el Noucentisme o els avantguardismes.La tesi analitza la significació de les històries locals. Així, estudia els seus antecedents als segles anteriors d'Edat Moderna i, en particular, amb el moviment de la Il.lustració, al segle XVIII. Repassa com podia ser la importància de centres culturals de la ciutat de Barcelona, la Universitat de Cervera, el Monastir de Bellpuig de les Avellanes o de personalitats intellectuals, com ara Taverner, Finestres, Caresmar o Capmany.Tanmateix, en una sèrie de capítols es relaciona les històries locals amb l'àmbit historiogràfic de l'època (1837-1936) i, en especial, amb les històries generals de Catalunya que es publicaven: "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón" (l860-63) de V. Balaguer, "Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña (1876-78) d'a. Bofarull, "Història de Catalunya" (1887-89) d'A. Aulèstia, "Geografia General de Catalunya" (1913-18) de F. Carreras i Candi, "Història de Catalunya" (1922-23) de F. Valls i Taberner i F. Soldevila, "Història Nacional de Catalunya" (1922-34) d'A. Rovira i Virgili, i "Història de Catalunya" (1933-35) de F. Soldevila.A partir i en base a aquesta recerca, s'especifiquen algunes conclusions o aportacions: - El nivell cultural, social i professional dels seus autors,- La sistematització de les principals característiques o tipus d'històries de caràcter local.- Les influències en la concepció i aparició de les històries locals, com el paper de l'Església, la Universitat, l'excursionisme (amb un mapa dels Centres Excursionistes, 1876-1936) i el catalanisme.- El creixement de les edicions de les monografies de carácter local des de finals del s. XIX i, en particular, durant la Restauració alfonsina i la Mancomunitat de Catalunya.- La major presència d'històries locals, i en especial de centres impressors, a les àrees més urbanitzades i poblades del país com a reflex de les coordenades de creixement prbpies d'aquella època (fenomen cartografiat en una sèrie de mapes).- La tesi finalitza en tres seccions bibliogràfiques (ordenades alfabèticament, per topònims -les dues primeres seccions-, per autors -la tercera), que corresponen, respectivament, a les històries locals de l'època estudiada (1837-1936), a les actuals històries locals consultades, i a les obres de caràcter general. / This Thesis is based on the study of the Monographic works of the local History under the cultural and historic vision of Catalonia nowadays.The present work was done throughout a careful research of the bibliographic archives material using as a reference all the historic works about Catalonian villages, printed from 1837 to 1936.As introduction, the problem of Local History in the estimation it depends the various interpretations by the contemporary historians. This thematic is state reasonably at triple versant limited: conceptual (the reach of the local monographic historic), territorial (Catalonia) and cronological (a hundred years: 1837-1936).This work attempts to place the local monographic historic works under the perspective of their own time. In this different monographs according to the historic changes in Catalonia: the monarchy of Isabella II (1833-1868), the period of the Revolution of 1868 (1868-1874), the Alphonsine Restoration (1875-1914), the "Mancomunitat" of Catalonia (1914-1925), the Dictatorship of General Primo de Rivera (1923-1931), and the Republican "Generalitat" (1931-1936).Influences are also placed on the different cultural and ideological factors that favour its presence: Romanticism, "Renaixença", Art Nouveau ("Modernisme"), "Noucentisme", "Avantguardismes", and Socialist ideologies.This study is mainly focused on assessing the significance of these local histories and uses as a referral the significance of other movement in the previous centuries and specially the incidence of the Enlightenment at the 18th century. So, to connect with the historiography of the epoch, specially with the General Histories of Catalonia, by Víctor Balaguer (1860-1863), Antoni Bofarull (1876-1878), Antoni Aulèstia (1887-1889), Francesc Carreras i Candi (1913-1918), Ferran Valls i Taberner and Ferran Soldevila (1922-1923), Antoni Rovira i Virgili (1922-1934), and Ferran Soldevila (1934-1935).In addition to the conclusions and the relation of the research centres and bibliography used, the study finishes wit the analysis of the local histories in different aspects 1ike typology, influences and characteristics of the several authors.

En aquesta tesi es valora l'impacte social que comporta per a la ciutat de Vic el bastiment d'un nou sistema educatiu implantat per l'estat liberal en el transcurs del segle XIX. L'estudi s'estructura a partir de: l'anàlisi del discurs i de les accions de les elits locals; de les actituds de les famílies; del sorgiment i consolidació dels i les mestres; i de l'escola com a espai educatiu: Vic esdevé un cas molt particular perquè és capital de bisbat però no de província; perquè exerceix una notable influència sobre el territori i perquè és zona de frontera entre el liberalisme i el carlisme. La tesi valora fins a quin punt tots els agents implicats en la qüestió educativa s'interconecten i com des de l'àmbit local es viuen les transformacions del segle XIX. / The present thesis evaluates the social impact on the city of Vic caused by the implementation of a new education system introduced by the liberal state during the 19th century. The study is structured from: the analysis of the discourse and the actions by local elites; the attitudes of the families; the rise and consolidation of teachers; and the school as a space for education: Vic becomes a very particular case because it is the bishopric capital city but not the province capital; and because it has a notable influence on the territory and it is a border between liberalism and Carlism. The thesis assesses to what extent all agents implied in the education issue are interconnected and how the transformations of the 19th century are viewed from the local environment.

La Tesis Doctoral presentada con el título El pianista y compositor Joaquín Malats y Miarons (1872-1912) tiene como objeto el estudio de una de las figuras más notorias del panorama pianístico de finales de siglo XIX y comienzos de siglo XX. Este estudio se sustenta en la convicción de la necesidad de realizar una aportación, lo más rigurosa posible sobre la interpretación pianística a través de uno de los músicos más destacados en el contexto del cambio de siglo. Su desarrollo lleva implícita una revisión de algunos de los aspectos inherentes al hecho musical tanto en España como en Europa: centros de enseñanza y pedagogía, espacios de interpretación musical, escuelas o corrientes interpretativas, crítica musical. La investigación está fundamentada en la localización y estudio de las fuentes (bibliográficas, hemerográficas, administrativas y privadas –contamos con dos legados realizados por su viuda y su hija respectivamente-). La metodología aplicada nos permite estructurar nuestro estudio siguiendo la trayectoria vital del músico, hemos realizado el análisis y valoración crítica de las diferentes actividades musicales desarrolladas insertándolo en el contexto cultural, musical y artístico de este momento. Completan el trabajo cinco anexos documentales. Esta Tesis Doctoral aborda el concierto, el prestigio de los intérpretes, los concursos musicales en los centros de enseñanza, el papel de la crítica musical, la vida personal de estos músicos en el contexto artístico e intelectual, aspectos que determinan la actividad musical en el cambio de siglo.