L'exposició a pacients amb tuberculosi (TB) activa està considerada com a un factor de risc laboral, i la malaltia tuberculosa es considera una malaltia professional en els treballadors sanitaris. Malgrat això, existeixen poques dades en relació a la seva magnitud en el nostre país. L'objectiu d'aquesta tesi ha estat con ixer la magnitud de la infecció i de la malaltia tuberculosa en el personal sanitari de l'Hospital Germans Trias i Pujol en les darreres 2 dècades, i analitzar els factors de risc associats. D'altra banda s'han avaluat les proves de determinació in vitro d'alliberació d'interferó gamma (IFN-γ) pel diagnòstic de la infecció tuberculosa (IT) en el personal sanitari. S'han analitzat els registres dels treballadors amb prova de tuberculina (PT) realitzada a la Unitat de Medicina Preventiva des de l'any 1988 fins l'any 2007 (2149 treballadors). La prevalença de PT positiva basal ha estat del 25.7% (interval de confiança del 95% (IC 95%) de 23,8 a 27,4%) i ha estat superior en el període 1988-1992 (44,2%) e inferior en el període 2003-2007 (15,8%). Dels treballadors amb PT negativa basal s'ha realitzat un seguiment posterior a 614 treballadors sanitaris. La taxa d'incidència d'IT ha estat de 3,8 per 100 persones-any (IC 95% de 3,7 a 4,0). Els treballadors de les àrees d'alt risc tenen un risc d'IT 1,55 vegades superior que els de les àrees de baix risc (IC 95% de 1,05-2,27). També s'ha estimat la incidència de malaltia tuberculosa en el personal sanitari de l'hospital en el mateix període, detectant-ne 22 casos de tuberculosis. L'estament professional més afectat ha estat el dels metges residents (36,4%), i pràcticament el 50% casos treballaven a urgències. La incidència anual per períodes quinquennals ha variat de 164,18 per 100.000 habitants en el període 1988-1992 a 12,01 en el període 2003-2007. S'ha observat un excés d'incidència de tuberculosis, en comparació a la població general de Catalunya, en el període 1988-1992 (Raó d'incidència estandarditzada de 2,64; IC 95% de 1,44 a 4,78). S'ha analitzat l'acceptació i el compliment amb el tractament de la infecció tuberculosa (TIT) en 112 treballadors amb PT positiva. Van acceptar iniciar 36 treballadors, dels que 30 van realitzar com a mínim 6 mesos de TIT (compliment del 26,8%), amb un major compliment en els treballadors amb conversió recent, els homes, els metges i els treballadors del torn de nit. Per últim, s'han avaluat les proves de detecció in vitro d'alliberació d'IFN-γ (Quantiferon Gold In Tube i T-SPOT.TB) pel diagnòstic de la IT en 147 treballadors sanitaris. En els 52 treballadors amb una PT prèvia negativa o realitzada per primera vegada, la concordança valorada amb l'índex Kappa (k) entre T-SPOT.TB i QFN-G-IT amb la PT, va ser de 0,754 i 0,929 respectivament. Quan es van incloure les persones amb PT positiva prèvia, la concordança (K) va disminuir a 0,321 i 0,288 respectivament. Es va trobar una associació entre el resultat positiu en una prova d'IFN-γ i el grau d'exposició. Es pot concloure que el risc d'infecció i de malaltia tuberculosa en el personal sanitari ha disminuït al llarg del període estudiat. Una de les causes es pot atribuir a la disminució de la incidència de TB en la població atesa l'hospital i a la millora en les mesures de prevenció i control de transmissió nosocomial realitzades. Les proves de detecció in vitro de la IT poden ser de major utilitat en els treballadors sanitaris, a qui està indicat realitzar proves seriades, i al estar més associades amb l'exposició laboral, poden ser més indicatives d'infecció recent, important a l'hora de valorar el TIT. / Exposure to patients with tuberculosis (TB) is considered an occupational risk, and the disease is considered an occupational disease in health workers. However, little data exist about its magnitude in our country. The objective of this thesis was to determine the extent of infection and TB disease in health personnel of the Hospital Germans Trias i Pujol in the last 2 decades, and analyze the associated risk factors. On the other hand, tests have been evaluated in vitro determination of release of interferon gamma (IFN-γ) for the diagnosis of tuberculosis infection (TI) in health care workers. We analyzed the records of workers with tuberculin skin test (TST) made to the Preventive Medicine Unit from 1988 until 2007 (2149 workers). The prevalence of positive baseline TST was 25.7% (95% confidence interval (95% IC) from 23.8 to 27.4%) and was higher in the period 1988-1992 (44.2%) and lower in the period 2003-2007 (15.8%). Workers with negative baseline TST tracked back to 614 health workers. The incidence rate of TI was 3.8 for 100 person-years (95% CI 3.7 to 4.0). Employees of high-risk areas of TI risk are 1.55 times higher than areas of low risk (95% CI 1,05-2,27). We have also estimated the incidence of tuberculosis in health personnel of the hospital during the same period, and we detect 22 cases of tuberculosis. The most affected professional category were medical residents (36,4%) with the emergency service being the work place with the highest risk. The annual incidence varied from 164.18 per 100,000 inhabitants in the period 1988-1992 to 12.01 in 2003-2007. We observed an excess incidence of tuberculosis, compared to the general population of Catalonia in the period 1988-1992 (standardized incidence ratio 2.64, 95% CI 1.44 to 4.78). We have analyzed the acceptance and compliance with the treatment of tuberculosis infection (TTI) in 112 workers with positive TST. 36 workers was initiated, of which 30 were at least 6 months of TTI (compliance 26.8%), with a greater compliance in workers with recent conversion, in men, in medical doctors and in night shift workers. Finally, we evaluated the tests in vitro release of IFN-γ (Quantiferon Gold In-Tube and T SPOT.TB) for the diagnosis of TI in 147 health care workers. In 52 workers without a previous positive TST, the concordance using the Kappa coefficient (k) between T-SPOT.TB ,QFN-G-IT and the TST, was 0.754 and 0.929 respectively. When we included those with a previous positive TST, the concordance (K) decreased to 0.321 and 0.288 respectively. We found a positive association between a positive and occupational job degree exposure. We can conclude that the risk of infection and tuberculosis in health care workers has declined over the period studied. One of the reasons can be attributed to the reduction in the incidence of TB in the population attending the hospital and the improvement in prevention and control of nosocomial transmission. The IFN-γ test in vitro can have greater utility in health care workers, because periodical TST has been recommended, and the results indicate that the IFN-γ test are a useful tool for detecting recent infection, important when evaluating the medical therapy in this population.

La inhalación de fibras de asbesto lesiona el pulmón produciendo una fibrosis difusa. Las manifestaciones clínicas, radiológicas y funcionales guardan relación con la intensidad de la exposición. La acción combinada de otros tóxicos tales como el tabaco y el alcohol acentúa la acción nociva del mineral. El tabaco aumenta la obstrucción de la vía aérea y favorece la aparición de acropaquías. El alcohol incrementa algunos síntomas y modifica la capacidad de difusión de los gases en el pulmón. La salud de los trabajadores del amianto no depende tan solo de la inhalación de fibras, sino de la acción superpuesta de otros tóxicos. Por ello deben dedicarse esfuerzos tanto al control de la polución ambiental como a la disminución del hábito tabáquico y alcóholico.

Objectiu: Analitzar l'impacte de les desigualtats de gènere i de classe relacionades amb el treball en l'estat de salut de les dones i els homes de 25 a 64 anys.Mètodes: Tres dels cinc estudis inclosos en aquesta tesi han estat basats en l'Enquesta de Salut de Catalunya de 1994 i constitueixen una trilogia que analitza les desigualtats des de tres mirades: la que analitza les diferències en l'estat de salut entre les dones ocupades i les mestresses de casa; la que analitza l'efecte de la doble jornada en l'estat de salut sobre la salut de les dones i els homes i, finalment, la que compara les diferències de gènere en l'impacte de l'atur sobre l'estat de salut mental i examina el paper dels rols familiars. A més, hi ha dos estudis addicionals, un basat en l'Enquesta de Salut de Terrassa de 1998 i l'altre en la Encuesta Navarra de Condiciones de Trabajo de 1997 sobre les diferències de gènere en l'impacte de la doble jornada. L'anàlisi estadística s'ha basat fonamentalment en l'ajust de models de regressió logística multivariats separats pel sexe i, en el cas dels estudis basats en l'Enquesta de Salut de Catalunya, també per la classe.Resultats: Es demostra que globalment la incorporació de les dones al mercat de treball sembla tenir un efecte positiu sobre el seu estat de salut però l'efecte invers en estils de vida relacionats amb el fet de disposar de temps lleure. Aquesta manca de temps lleure estaria associada a les dificultats per compaginar vida laboral i familiar, sobretot entre les dones de classes més desfavorides en les què l'impacte de la doble jornada sobre la salut - que en absolut afecta els homes - és superior que entre les dones més privilegiades. De fet, per a les dones que han de compaginar vida laboral i familiar, es demostra que disposar d'una persona contractada per a les feines de la llar té un efecte protector en la seva salut percebuda. Finalment, es demostra que perdre el treball remunerat té més impacte sobre la salut mental dels homes, però no per la menor implicació de les dones en el treball remunerat sinó per la seva major responsabilitat en la unitat familiar que actuaria com element protector.Conclusions: L'anàlisi de les desigualtats en salut requereix la integració dels marcs de gènere i de classe i, en el cas de la població de 25 a 64 anys, del paper del treball remunerat i del domèstic. Els determinants socials de l'estat de salut de les dones i els homes són diferents i en gran mesura estan determinats per la interaccions amb la classe social i els treballs. / Objective: To analyse the impact of gender and class inequalities related to work in the health status of women and men aged 25-64.Methods: Three of the five studies are based on the 1994 Catalonian Health Survey and constitute a trilogy that analyse health inequalities from three points of view: the health differences between female workers and full-time homemakers; the comparison of the effect of combining job and family responsibilities between women and men and, finally, the analysis of gender differences in the impact of unemployment on mental health and additionally examines de role of family responsibilities. Moreover, two additional studies based on the 1998 Terrassa Health Survey and on the 1997 Navarra Working Conditions Survey further analyse the gender differences in the impact of combining job and family demands on health. Statistical analysis has been based on the adjustment of multivariate logistic regression models separated for sex, and in the studies based on the Catalonian Health Survey, also by social class.Results: Women entrance into the labour market has had an overall positive impact on their health but a reverse effect on lifestyles related to leisure time. The lack of leisure time is related to the difficulties for combining job and family responsbilities, primarily among less favoured women. In this group the impact of the double burden - that does not affect men's health - is higher than among more privileged women. In fact, among women who have to combined job and family demands, hiring a domestic worker is protective for their self-perceived health status. Finally, we have demonstrated that loosing a job have a higher impact on male's mental health, but it seems that this is not related to the lower attachment of women to the labour markers, but to their higher involvement on family responsibilities that buffers the impact of unemployment.Conclusions: The analysis of gender inequalities in health requires the integration of the gender and social class frameworks and, among people aged 25-64, also of that of work. Social determinants of health status of women and men are different and, to a great extent, they are determined by the interactions with social class and work.

El present treball aborda la promoció de la salut psicosocial des del paradigma de la resiliència i les aportacions de la logoteràpia de Viktor Frankl. El seu objectiu ha estat descriure i analitzar com es desenvolupa un procés resilient en l'àmbit laboral docent. Concretament, es descriu el procés de canvi experimentat per un institut d'educació secundària enfrontat a un context de dificultat i de quina manera ha estat capaç de renéixer i sortir-ne enfortit. Hem analitzat com s'activa el procés resilient, la naturalesa dels factors implicats, la relació que s'estableix entre aquests i com interactuen per aconseguir una adaptació positiva. Hem optat per una metodologia qualitativa mitjançant un mètode d'estudi de casos d'orientació etnogràfica.El treball aporta un model d'anàlisi del procés resilient que ha resultat útil per precisar el concepte de resiliència en l'àmbit laboral així com per integrar les dades recollides en el treball de camp. En les conclusions es discuteix el paper de la dimensió noètica o espiritual, la recerca del sentit i la vinculació positiva en l'activació del procés resilient. Igualment s'emfasitza la importància del lideratge i la interacció existent entre la resiliència personal i la organitzativa. També s'apunten possibles estratègies per potenciar, facilitar o estimular el procés resilient en una situació laboral. Finalment, s'examinen les repercussions de l'activació d'un procés resilient en la promoció de la salut laboral. / El presente trabajo aborda la promoción de la salud psicosocial desde el paradigma de la resiliencia y las aportaciones de la logoterapia de Víktor Frankl. Su objetivo ha sido describir y analizar cómo se desarrolla un proceso resiliente en el ámbito laboral docente. Concretamente, se describe el proceso de cambio experimentado por un instituto de educación secundaria enfrentado a un contexto de dificultad y de qué manera ha sido capaz de renacer y salir fortalecido. Hemos analizado cómo se activa el proceso resiliente, la naturaleza de los factores implicados, la relación que se establece entre éstos y cómo interactúan para lograr una adaptación positiva. Hemos optado por una metodología cualitativa mediante un método de estudio de casos de orientación etnográfica.El trabajo aporta un modelo de análisis del proceso resiliente que ha resultado útil para precisar el concepto de resiliencia en el ámbito laboral, así como para integrar la información recogida en el trabajo de campo. En las conclusiones se discute el papel de la dimensión noética o espiritual, la búsqueda del sentido y la vinculación positiva en la activación del proceso resiliente. Igualmente se enfatiza la importancia del liderazgo y la interacción existente entre la resiliencia personal y la organizativa. También se apuntan posibles estrategias para potenciar, facilitar o estimular el proceso resiliente en una situación laboral. Finalmente, se examinan las repercusiones de la activación de un proceso resiliente en la promoción de la salud laboral. / The present work tackles psychosocial health's promotion through resilience's paradigm and Viktor Frankl logotherapy's contributions. Its aim has been to describe and to analyze how a resilient process is developed in the educational labour environment. Concretely, it describes the change process experienced by a secondary school faced by a difficult context and in what way it has been able to be reborn and to leave strengthened. We have analyzed how the resilient process is activated, the nature of the implied factors, the relationship that is settled down among these and how they interact in order to achieve a positive adaptation. We have opted for a qualitative methodology by means of an ethnographic orientated case study method.The work contributes an analysis model of the resilient process that has been useful to specify the resilience concept in the labour environment, as well as to integrate the picked up information in the field work. In the conclusions it discusses the noethic or spiritual dimension, the search for meaning and the positive linking in the activation of the resilient process. It is equally emphasized the importance of leadership and the existing interaction between personal and organizational resilience. Possible strategies are also suggested for strengthening, facilitating or stimulating the resilient process in a labour situation. Finally, repercussions of resilient process activation are examined in the promotion of labour health. / In der hier vorliegenden Doktorarbeit geht es um die Förderung der psychosozialen Gesundheit, ausgehend von dem Resilienzparadigma und Viktor Frankls Logoteraphie. Ziel der Arbeit ist die Beschreibung und Analyse, wie sich ein Resililenzablauf im Lehrarbeitszusammenhang entwickelt. Im Konkreten wird der Wandelprozess beschrieben, den eine Realschule in einem Schwierigkeitszussammenhang erfährt und wie sie wiedergeboren und erstarkt aus dieser Situation hervorgehen könnte. Wir haben analysiert, wie der Resilienzablauf aktiviert wird, die Natur der betroffenen Faktoren, die zwischen ihnen begründete Beziehung, und wie sie interagieren, um eine positive Anpassung zu erreichen. Wir haben uns für eine qualitative Methodologie entschieden, mittels einer ethnographisch orientierten Fallstudie.Die Arbeit liefert ein Untersuchungsleitbild des Resilienzablaufs, das bei der Präzisierung des Resilienzbegriffs im Arbeitsbereich, sowie für die Integration der in der Vorortarbeit gesammelten Daten als nützlich erwiesen hat. In den Schlussfolgerungen wird über die Rolle der nicht-ethischen oder geistlichen Dimension, die Sinnsuche und die positive Verbindung in der Resilienzablaufsaktivierung diskutiert. Ebenfalls wird die Bedeutung der Führung und der vorhandene Interaktion zwischen die eigenen und der organisatorischen Resilienz betont. Ferner werden mögliche Strategien vorgestellt, um den Resilienzablauf in einer Arbeitssituation zu verstärken, zu ermöglichen oder zu motivieren. Schlieβlich werden die Auswirkungen der Aktivierung eines Resilienzablaufs in der Förderung der Arbeitsgesundheit übergeprüft.