• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 78
  • 34
  • 33
  • 3
  • Tagged with
  • 148
  • 121
  • 112
  • 110
  • 109
  • 109
  • 109
  • 109
  • 109
  • 109
  • 108
  • 108
  • 108
  • 66
  • 57
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
11

Els serveis socials a Catalunya. Una visió històrica

Vilà, Antoni (Vilà Mancebo) 30 January 2004 (has links)
Es tracta d'una investigació historiogràfica de caràcter exploratori del fenomen dels serveis socials a Catalunya. La principal novetat de l'estudi resideix en l'enfocament històric, realitzat a partir de l'anàlisi institucional, normatiu i de les polítiques de serveis socials, centrat bàsicament en el territori català. El treball s'ha estructurat en tres partes. La primera, dedicada al projecte d'investigació, tracta del marc de referència, on es presenten unes reflexions inicials, s'efectuen unes precisions sobre la utilització dels termes i el mètode i es tracta de l'objecte d'estudi. A continuació es determina el tipus d'investigació i es delimita l'àmbit territorial i cronològic. En tercer lloc, s'estableix el marc teòric de referència i es formulen les principals qüestions i consideracions plantejades a l'entorn de la problemàtica d'estudi i el darrer apartat es refereix als mètodes i tècniques emprades, fent una especial referència a les dificultats sorgides en l'aplicació del mètode comparatiu i l'observació i, finalment, es concreten les dimensions operatives i les fonts documentals.Atesa la complexitat i la importància que tenia per a la investigació, es dedica íntegrament el capítol segon a l'establiment d'un marc de referència relatiu als conceptes tècnic i jurídic dels serveis socials, així com a altres termes propers, como la caritat, la beneficència, l'assistència social, l'acció social, la seguretat social o el treball social, entre altres. Al final es presenta una definició operativa per a utilitzar en el transcurs del treball.La segona part, que es titula "Una visió històrica de los serveis socials a Catalunya", es refereix pròpiament a la investigació. El primer capítol tracta dels antecedents, que s'inicien amb la pobresa i la caritat medievals, es revisen, després, les aportacions del Renaixement i els canvis produïts al final del absolutisme, així com els derivats de la industrialització, incloent les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana, i, finalment, es revisa l'etapa franquista, tant les actuacions públiques com les innovadores experiències cíviques. El segon capítol es centra en l'etapa de la transició, quan es produeix la gestació dels serveis socials de la democràcia, on es tracta del paper desenvolupat per la iniciativa social i la Generalitat provisional, i s'analitza el tractament dels serveis socials en la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El següent capítol es dedica a la dècada dels vuitanta i s'exposen les actuacions dels primers ajuntaments democràtics i la constitució i estructuració de la Generalitat autonòmica, així com les transferències rebudes de l'Estat i de la Seguretat Social en aquesta matèria. S'analitza la definició, l'estructuració i l'organització dels serveis a través de les principals lleis i reglaments que els regulen.En el capítol quart es tracta la dècada següent, on es produeixen transformacions remarcables. S'analitzen els significats dels canvis que es situen des de la fase excepcional de consens fins a una altra de certa normalitat democràtica. Es revisen els aspectes i les novetats principals, com la creació del Departament de Benestar Social, la Llei 4/1994 i els debats i plans d'actuació del mundo local, especialment les repercussions de les reformes organitzatives i les de les lleis territorials catalanes: creació de les comarques, la reducció del paper de les diputacions i la redistribució competencial local. Finalment, es constata el fort creixement dels serveis socials i la seva consolidació en el territori.A la tercera part es presenten les conclusions i consideracions referents a les qüestions plantejades inicialment en el projecte d'investigació. El darrer apartat es dedica a la bibliografia i els annexos. / This is a historiographic piece of research of an exploratory nature into the phenomenon of social services in Catalonia. In the first part, the research project is presented and the conceptual aspects are clarified. The second part is the research itself, which starts with a chapter dedicated to the background of social services from late mediaeval times to the end of Franco's dictatorship, including the study of the two Catalan experiences of self-government: the Mancomunitat de Catalunya and the Republican Generalitat. In the following chapters, it studies the management of the social services during the transition period until the approval of the Spanish Constitution and the Catalan Statute of Autonomy; it then deals with the social services in the new social, democratic and autonomic state and their shaping through the transfer of State and Social Security resources, the organisation and definition of the model and finally it looks at the changes and consolidation of the social services during the final decade of the last century. In the third part, the conclusions and considerations about the matters initially proposed for the research project are presented. The final part is the bibliography and annexes.
12

Revisión de la utilización en el área de observación de urgencias: validez y fiabilidad de una adaptación específica del protocolo AEP.

Ferrer Tarrés, Joan Maria 14 January 2003 (has links)
Fundamento: Los servicios de urgencia constituyen una de las principales puertas de acceso al sistema sanitario. La preocupación por el aumento de la demanda urgente y por su uso indiscriminado, estimula la necesidad de revisar la utilización y organizar áreas alternativas a la hospitalización convencional.Objetivo: Evaluar la aplicabilidad específica de los procedimientos de revisión de la utilización en la atención de las urgencias. Diseñar un protocolo AEP adaptado a las áreas de observación de urgencias (AOSU). Cuantificar el porcentaje de admisión y estancias inadecuadas, identificando sus motivos, y las variables que se encuentran asociadas.Material y método: Diseño de un protocolo adaptado con mínimas modificaciones del AEP original. Se analizó la concordancia en la utilización del instrumento intra e interobservadores que obtuvo índices de kappa del 0,80 y 0,68, respectivamente. Tras un análisis descriptivo, se utilizó el paquete estadístico SPSS que permitió un análisis bivariante, cálculo de odds ratio y análisis de regresión logística múltiple.Resultados: Estudio concurrente de 4.700 pacientes ingresados consecutivamente en AOSU del Hospital Mútua de Terrassa (Barcelona) durante 18 meses. El 55% de los pacientes eran hombres y la edad media global 63,9 años (+/-20,0). Ingresaron para observación de Medicina (78,5%), Cirugía (11%) y Trauma (9%). La estancia media global fue 29,3 horas (+/-17,5), siendo el 35,5% de las altas a domicilio, y el 62% de los pacientes ingresaron. La proporción de ingresos inadecuados en AOSU representó el 5,5% de las admisiones, debido principalmente al acceso directo del paciente a urgencias, priorización de pruebas y atención que podía prestarse a nivel ambulatorio. Las variables independientes significativamente asociadas con una mayor probabilidad de admisión inadecuada han sido la estación del año (verano, primavera y otoño), presión de urgencias <85%, complejidad de la patología <0,6 (según GRD) y sexo mujer. La proporción de estancias inadecuadas fue del 16,9%, motivadas principalmente por déficit de camas hospitalarias convencionales para el adecuado drenaje de pacientes. Se asoció a la edad >64 años, estación (otoño e invierno), duración de la estancia >24 horas, ingreso hospitalario al alta de AOSU, complejidad >0,6, especialidad de medicina y admisión inadecuada previa.Conclusiones: La utilización de un servicio de urgencias se ve influenciado por características del enfermo (edad, sexo, complejidad), el modelo organizativo y de gestión (especialidad, estancia, presión de urgencias) además de factores ambientales (estacionalidad, día de la semana, horario) y puede optimizarse si se potencia el funcionamiento protocolizado de áreas de observación previos a la admisión definitiva. La monitorización periódica de la adecuación ha de ser un componente esencial del Plan de Calidad de los centros.
13

Avaluació en el camp dels serveis socials, L'. Tres models d'avaluació aplicats als serveis i programes socials.

Gómez Serra, Miquel 01 December 1999 (has links)
L'avaluació de serveis i programes socials és en el nostre país i dintre de la nostra comunitat acadèmica i professional un aspecte pendent de desenvolupament, tant pel que fa a la seva conceptualització i sistematització com a la seva aplicació pràctica i professional. En el primer aspecte, cal aprofundir en les relacions entre avaluació i serveis socials, mentre que en el segon aspecte cal modificar actituds i desenvolupar processos d'aprenentatge i de reflexió dintre de les diverses comunitats professionals implicades.D'altra banda sempre hem pensat que els serveis i programes socials presenten unes característiques identificatives que els diferencien i distingeixen d'altres programes similars, per la qual cosa no és viable l'aplicació mecànica de dissenys provinents d'altres àmbits del benestar social (com pot ser el cas de la sanitat o de l'educació escolar) cosa que fa necessari el desenvolupament de dissenys específics d'avaluació aplicats al camp dels serveis socials.Però, per altra banda, aquests serveis i programes socials presenten una profunda diversitat i pluralitat d'experiències i de realitats, de tal manera que no és possible referir-nos a una única tipologia de serveis i programes, sinó que hem de referir-nos a un conjunt plural i divers de tipologies. Això significa que els dissenys d'avaluació de serveis i programes socials han de ser plurals i adaptats a la realitat i a les característiques aprticulars de cada servei o programa en particular. En conseqüència, els objectius de la tesi que presentem són els següents:1r. Definir i caracteritzar el Sistema Català de Serveis Socials.2n. Oferir una aproximació conceptual i epistemològica a la teoria general de l'avaluació. 3r. Identificar els principals temes de debat i/o de reflexió que s'associen amb l'avaluació, independentment del seu camp específic d'aplicació.4t. Revisar la literatura cientificotècnica més important sobre el tòpic específic de la tesi.5è. Revisar les aportacions existents sobre les diverses alternatives metodològiques existents en el camp de l'avaluació en general i de l'avaluació de serveis i programes socials en particular.6è. Establir els trets característics més significatius d'un model d'avaluació que es fonamenti en principis democràtics i participatius, i que tingui present la utilitat social dels resultats i de les conclusions de qualsevol avaluació.7è. Identificar les fases que han de configurar tot procés d'avaluació de serveis i programes socials, fent esment especial a la negociació de l'encàrrec institucional inicial i l'elaboració i la presentació dels informes finals d'avaluació.8è. Generar tres dissenys d'avaluació d'acord amb els principis teòrics exposats anteriorment. Aquests tres dissenys han de mostrar la diversitat i la pluralitat de serveis i programes que configuren l'actual sistema de serveis socials.
14

La interpretació als serveis públics des d'una perspectiva ética: La deontologia professional i l'aplicació al context penitenciari

Baixauli Olmos, Lluís 02 July 2012 (has links)
Aquesta tesi doctoral estudia la professió de la interpretació als serveis públics (ISP) des del punt de vista de l'ètica, tot aprofundint en el marc deontològic que dirigeix la praxi i la seua aplicació a una àrea delimitada d'especialització, la interpretació penitenciària. Amb la finalitat d'analitzar el marc normatiu general de la ISP, s'ha estudiat set documents deontològics (codis deontològics, codis de conducta i normes de pràctica) en vigor. Els factors que defineixen l'àmbit d'interpretació específic s'han determinat per mitjàde l'observació del context, d'entrevistes i de qüestionaris als diversos agents implicats. La hipòtesi principal del treball planteja que l'estudi de l'ètica professional a través dels documents deontològics aporta informació útil per fer emergir un entramat d'estructures i relacions semàntiques, subjacents als documents, que serveixen per caracteritzar la ISP en general i els diversos contextos de treball. La descripció d'un context de treball, com el penitenciari, pot servir per afinar l'ètica general d'acord amb les característiques ambientals. Com una primera aproximació de tipus formal als documents deontològics estudiats, s'aporta una descripció del gènere textual. Així mateix, es realitza una anàlisi semàntica dels documents, especialment des d'una perspectiva ètica (el sistema moral), però també socioprofessional (les estructures i processos que el col·lectiu ha instaurat per controlar el camp) i tècnica (les estratègies pròpies del camp de la ISP que la comunitat professional recomana). Aquestos tres eixos conformen un marc d'anàlisi adequat per a la caracterització moral de la ISP. A continuació, es presenta una descripció del context penitenciari de la ISP a partir de les estructures semàntiques extretes dels documents deontològics. S'observa una majoria d'àrees de convergència entre el marc deontològic general i els territoris "inexplorats" de la pràctica de la ISP. Això no obstant, categories com l'"espai" reben una atenció mínima en els documents deontològics, tot i ser un element contextual que afecta directament a la ISP, concretament a l'ambient emocional, el tipus de relacions entre els participants primaris, el rol dels intèrprets i algunes de les dificultats més importants que aquests acaren. D'altra banda, la ISP penitenciària es veu clarament condicionada pels procediments de seguretat, que es revela com el tret distintiu principal. Finalment, es proposa una valoració del treball i vies futures d'estudi i d'acció.
15

Análisis bibliométricos de la investigación turística en Cataluña y España: procedencia, características, revistas, grupos y redes

Corral Marfil, José Antonio 14 February 2014 (has links)
La tesis, presentada en la modalidad de compendio de publicaciones, consiste en la compilación de cinco artículos. En los cinco estudios se analizó bibliométricamente la investigación turística en Cataluña y España, desde distintos ángulos: la procedencia de la investigación, las características de la investigación, los tipos de revistas y la colaboración científica. El primer artículo es un estudio bibliométrico de los artículos publicados, entre 2000 y 2010, por autores afiliados a las universidades catalanas. Se analizó la producción según el número de autores, centros y revistas. Se examinaron las características de las revistas según su naturaleza turística o no, nacionalidad, indexación, categorías y disciplinas científicas. Y se estudió el contenido de la artículos según temáticas tratadas, regiones investigadas y disciplinas científicas. Un resultado relevante fue el importante papel que desempeñaron las revistas no turísticas, especialmente las geográficas, en la difusión del conocimiento turístico. El segundo artículo es una aproximación al estudio de la colaboración científica de las universidades catalanas en el campo del turismo entre 2000 y 2010. A partir de las coautorías de artículos, se calcularon indicadores de colaboración simples y se construyó la red colaboración. Se estudió la colaboración entre investigadores, instituciones y territorios. Los resultados mostraron un aumento de la colaboración, diferencias entre las revistas y ausencia de relación entre colaboración y multidisciplinariedad. La red de colaboración presentó una baja densidad y varias subredes. El tercer artículo es una ampliación y profundización del segundo. Se analizó la colaboración científica en turismo en Cataluña a través del cálculo de la incidencia y extensión de la coautoría, el análisis de redes sociales y la caracterización de los grupos de investigación existentes. Se combinó la información procedente de las coautorías con la procedente de los grupos de investigación para comprobar hasta qué punto los grupos fueron unidades funcionales o estructurales. Un resultado destacable fue que los grupos fueron algo más que unidades estructurales porque realmente colaboraron internamente; pero que aproximadamente la mitad de sus colaboraciones fueran externas indicó, al mismo tiempo, que no fueron unidades cerradas. El cuarto artículo es una aproximación a la investigación de la geografía del turismo en España, a través del análisis bibliométrico de las 13 actas (1990-2012) del Coloquio que promueve el Grupo de Trabajo de Geografía del Turismo, Ocio y Recreación de la Asociación de Geógrafos Españoles (Grupo 10 de la AGE). El análisis consideró centros, autores, territorios, temas y metodologías. Hubo cierta correlación entre territorios productores de investigación, territorios investigados y territorios turísticos. Predominaron la temática de la articulación territorial del sistema turístico y la metodología del comentario. El quinto artículo es un análisis bibliométrico de las actas de las 17 ediciones del Congreso de la Asociación Española de Expertos Científicos en Turismo (AECIT, 1994-2012). Se estudió la procedencia de las contribuciones: países, comunidades autónomas, instituciones y autores. Así como las características de la investigación, en cuanto a temáticas tratadas, territorios investigados, metodologías, disciplinas científicas y actitudes hacia el turismo. Los resultados mostraron que la investigación versó principalmente sobre el desarrollo, la planificación, la gestión y la comercialización del turismo, en territorios litorales e insulares, y que metodológicamente acusó cierto abuso de los comentarios. Las disciplinas predominantes fueron el marketing, el management y la economía. Y también predominó la postura favorable, total o con matices, al desarrollo del turismo. / The thesis, presented in the form of a compendium of publications, consists of the compilation of five papers. Tourism research in Catalonia and Spain was analysed bibliometrically in the five studies, from several angles: the origin of research, research features, types of journals and scientific collaboration. The first paper is a bibliometric study of the papers published between 2000 and 2010 by authors affiliated to Catalan universities. The output was analysed by number of authors, institutions and journals. Characteristics of the journals were examined by their tourist nature or not, nationality, indexing, categories and disciplines. And content of the papers was studied by topics addressed, investigated areas and scientific disciplines. A relevant result was the important role played by non-tourist journals, especially the geography ones, in the spread of tourist knowledge. The second paper is an approach to the study of scientific collaboration of Catalan universities in the field of tourism between 2000 and 2010. Through coauthorship data, simple collaboration indicators were calculated and the collaboration network was examined. Collaboration among researchers, institutions and territories was investigated. Results showed an increase in collaboration, differences among journals, and absence of relationship between collaboration and multidisciplinarity. The collaboration network presents a low density and several subnetworks. The third paper goes in deep and extends the second one. Research collaboration in the field of tourism in Catalonia was analysed through the calculation of incidence and extension of coauthorship, social network analysis and characterization of the current research groups. Coauthorship data was combined to information from research groups in order to check how far the groups were functional or structural units. Four types of groups among the 20 groups identified were found, collaborating internally and externally in equal measure. Incidence of co-authorship increased over the course of the decade, but not the extension. Collaboration was highest in the most prestigious journals, but it was not clear whether multidisciplinary studies correlated with higher collaboration. Co-authorship networks lacked cohesion: many researchers were working in isolation and disconnected subgroups. National and international collaboration increased the most, but local collaboration was the most frequent. The fourth paper is an approach to the nature of geographical research on tourism in Spain through a bibliometric study of the 13 Proceedings of the Colloquium organized by the Association of Spanish Geographers Working Group on Tourism, Leisure and Recreation Geography. The analysis covered centres, authors, territories, subjects and methodologies. There was some correlation among regions producing research, regions researched and tourist regions. The predominant subject was the territorial structure of the system of tourism and commentary methodology. The fifth paper is a bibliometric analysis of the proceedings of the 17 editions of the Congress of the Spanish Association of Scientific Experts in Tourism (AECIT, 1994-2012). The study focused on the origin of the research presented (countries, regions, institutions and authors) as well as its characteristics in terms of themes dealt with, geographical areas researched, methodologies, academic disciplines and attitudes towards tourism. The results showed that the research dealt principally with the development, planning, management and marketing of tourism in Spain’s coastal regions and islands, and that in methodological terms it exhibited some overuse of commentaries. The main disciplines from which research was drawn were marketing, management and economics, and the research was overwhelmingly supportive of the development of tourism, though with certain reservations in some cases.
16

Mass unemployment in Spain (1959-2014): productive and commercial problems of a peripheral economy in global capitalism

Portella Carbó, Ferran 18 December 2015 (has links)
The thesis studies one of the main problems in Spain: mass unemployment. It is not a short-term problem, but a structural feature of the Spanish socio-economic system since at least the end of the 1970s, which remains unresolved. We argue that the fundamental cause of this mass unemployment lies in the deficient Spanish productive system and its peripheral integration into European and global capitalism. This is most apparent in the collapse of the Francoist economic regime and the crisis of the democratic Transition, when the unemployment rate shot up to 21%. This legacy endures, chiefly, because the mentioned causes persist, which in addition impose the “external constraint” on economic growth and employment. The process is as follows: 1) when the economy grows and generates employment, imports increase faster than imports and far exceed them; 2) typically, the deficit has to be financed by some sort of foreign indebtedness, until 3) the capacity to pay these liabilities is called into question and difficulties in accessing external finance arise. All of this forces or compounds a more or less traumatic contraction of domestic demand to bring external deficits down to the level for which they can obtain foreign finance. So it happened in the developments leading to the Stabilisation Plan (1959) and through the crisis of the democratic Transition (1977-1985), the accelerated integration into the European Union (1986-1993) and the millennial boom leading to the current crisis. Besides, international trade relations also impact domestic employment when foreign finance does not falter. Between 1995 and 2007, the number of hours worked in Spain increased by 44%. Out of this rise, we prove that the vast majority (41.3 percentage points) corresponds to “Domestic Effects” and 2.7 to “Foreign Effects”. Therefore, Spanish employment benefited from international trade despite the huge trade deficits. Nonetheless, we also show that these trade relations, the Spanish productive model and the economic growth rates above those of the main trade partners implied an increasing accumulation of foreign debt. The effects of these changes in international competitiveness were negligible and, contrary to conventional opinion, more beneficial to Spain than to Germany, France and Italy. Catalysed by Global Financial Crisis, by 2008 it became apparent both the private and foreign over-indebtedness, which were two sides of the same coin. This prevented the reproduction of the growth model. As a consequence, and given the “austeritarian” stance of the Eurozone’s, Spain operates again, de facto, under the external constraint, which hinders the viability of policies for a return to growth as a sustainable remedy for mass unemployment. The thesis also provides theoretical and methodological contributions to the field of macroeconomics and suggests broad policy recommendations. / La tesi estudia un dels principals problemes d’Espanya: l’atur de masses. No és un problema conjuntural, sinó una característica estructural del sistema soci-econòmic espanyol com a mínim des de finals dels anys 1970, que no s’ha resolt mai. Argumentem que la causa principal d’aquest atur de masses resideix en la deficient estructura productiva espanyola i la seva integració perifèrica en el capitalisme europeu i global. Això és especialment evident en el col·lapse del sistema econòmic franquista i la crisi de la Transició a la democràcia (1977—1985), quan es va disparar la taxa d’atur fins al 21%. Aquest llegat perdura, sobretot, perquè també ho fan les causes esmentades, que a més imposen la “restricció externa” al creixement econòmic i de l’ocupació. El procés és el següent: 1) quan l’economia creix i genera ocupació, les importacions creixen més i superen de llarg les exportacions; 2) el dèficit típicament s’ha de finançar amb alguna forma d’endeutament extern, fins que 3) la capacitat de pagament d’aquest passiu és qüestionada i sorgeixen dificultats per seguir accedint al finançament extern. Això força o agreuja una contracció de la demanda domèstica més o menys traumàtica per reduir els dèficits fins al nivell que poden obtenir finançament. Així es comprova en la trajectòria que va conduir al Pla d’Estabilització (1959), durant la crisi de la Transició democràtica (1977—1985), amb l’accelerada integració a la Unió Europea (1986—1993) i l’expansió que desemboca en la crisi actual. Però les relacions comercials també afecten l’ocupació domèstica quan el finançament extern no escasseja. Comprovem que de l’augment del 44% de les hores treballades a Espanya entre el 1995 i 2007, la immensa majoria (41,3 punts percentuals) correspon a ‘efectes domèstics’ i 2,7 a ‘efectes externs’. Així, l’ocupació espanyola es va veure directament beneficiada per les relacions comercials amb l’exterior tot i l’enorme dèficit comercial. Ara bé, també mostrem que aquestes mateixes relacions, model productiu i taxes de creixement econòmic per sobre dels nostres socis comercials van comportar l’acumulació creixent de deute extern. L’efecte dels canvis en la competitivitat internacional va ser molt menor i, contràriament al discurs dominant, més beneficiosos per Espanya que per Alemanya, França i Itàlia. Amb l’esclat de la crisi financera global es va evidenciar tant el sobreendeutament privat com l’exterior, que eren dues cares de la mateixa moneda. Això va impedir reproduir el patró de creixement. En conseqüència, i ateses les polítiques “d’austeritat” de l’Eurozona, Espanya opera un cop més, de facto, sota la restricció externa, que dificulta la viabilitat de les polítiques necessàries per un retorn al creixement com a remei contra l’atur massiu. La tesi també fa contribucions teòriques i metodològiques a la macroeconomia i proposa línies de política econòmica.
17

Patentes en México en la época de la industrialización por sustitución de importaciones

Campa Navarro, Juan Ignacio 04 February 2016 (has links)
La tesis doctoral presente tiene como propósito revisar y determinar el papel que tuvo la tecnología en el desarrollo económico de México durante un proceso de industrialización expansiva y acelerado identificado como industrialización por sustitución de importaciones o ISI entre 1940 y 1970. Esto se hace, primero, descifrando la estructura, evolución e implicaciones del régimen de patentes nacional y segundo, analizando los patrones de distribución y tendencias de la actividad de patentamiento, a un cierto nivel, considerados elementos centrales del proceso de desarrollo tecnológico nacional. Los resultados obtenidos de la investigación muestran que el desarrollo tecnológico observado en el país fue un proceso que se caracterizó por ejecutar un régimen de patentes que no propendió por incentivar de manera intensa el proceso de patentamiento y el impulso de las actividades tecnológicas dentro del territorio nacional. Por otra parte, la evolución y relaciones del patentamiento con los sectores económicos, en específico del sector industrial manufacturero, muestran que el desarrollo tecnológico mexicano durante la ISI se caracterizó por dependiente acentuadamente de las capacidades tecnológicas del extranjero, concentrado en unas cuantas industrias dominadas también por los acervos tecnológicos de origen exterior, y por un ser proceso relativamente poco dinámico que no respondió intensivamente a los incentivos económicos del proceso de industrialización reflejando una rotación tecnológica lenta. Se concluye entonces con base a lo anterior que durante el régimen de industrialización proteccionista no se propendió por estimular un desarrollo tecnológico en el país relativamente autónomo, ampliamente difundido y dinámico. Lo cual apoya una serie de proposiciones señaladas en la literatura secundaria de que dada la naturaleza precaria de la política de industrialización por sustitución de importaciones los incentivos que ésta estableció no fueron suficientes y eficaces para revertir el tipo de desarrollo tecnológico que se había gestado y reciclado en el país en etapas históricas previas. / This doctoral thesis aims to review and examine the role of technology in the economic development of Mexico during a broad and accelerating process of industrialization, commonly known as import substituting industrialization, between 1940 and 1970. First, it examines the structure, evolution, and consequences of the national patent regime. Second, it analyzes patterns in the trends and distribution of patenting activity, considered as central elements in national technological development. The results of this investigation demonstrate that Mexico’s technological development was characterized by a patent regime that did not incentivize either an intense process of patenting or technological activities within the national territory. Furthermore, patterns of patenting activity and its relation with economic indicators, by sector, show that Mexican technological development during the import substituting era was characterized by a deep dependence on foreign technological capabilities, concentrated in a handful of industries. Mexican technological development demonstrated low levels of dynamism and did not respond to the economic incentives generated by industrial growth, reflecting a slow technological cycle. It is concluded that the protectionist industrialization regime did not stimulate a process of autonomous, broad, and dynamic technological development in the country. This supports a series of propositions in the secondary literature that assert that, given the precarious nature of import substitution policies, the resulting incentives were insufficient to overcome the type of technological development that had originated in earlier historical eras.
18

Brain bases of the automaticity via visual search task

Bueichekú Bohabonay, Elisenda Práxedes 05 July 2016 (has links)
El objetivo principal de esta tesis es estudiar las bases cerebrales de los procesos de búsqueda visual, el desarrollo de la automaticidad a través del entrenamiento, y la relación entre los procesos subyacentes a la búsqueda visual, los modelos teóricos de la atención y la neuroplasticidad. La tarea de búsqueda visual fue utilizada en tres experimentos, recogiendo datos conductuales y de la actividad y conectividad cerebral mediante RMf en población sana. Los resultados señalan las tareas atencionales realizadas mediante procesamiento automático requieren menos recursos (es decir, menor activación de áreas atencionales); acompañándose de mejor respuesta conductual, así como, de incremento en conectividad funcional entre áreas atencionales. En conclusión, se observa una mejora general de la eficiencia del sistema atencional. Además, la conectividad funcional predice las diferencias individuales en el procesamiento controlado y automático de la información. En general, contribuimos con datos empíricos al desarrollo de modelos neurocomputacionales de la atención visual. / The main objective of this thesis is to study the behavior and brain basis of the visual search processes, the development of automatic behavior through training on the visual search task, and the relationship between visual search task underlying processes, visual attention theoretical models, and neuroplasticity theories. Three experiments were completed by using the visual search task, collecting behavioral and brain activation and connectivity data by means of fMRI in healthy population. Our main results point out that attention tasks performed through automatic processing require less brain resources (i.e., reduced activation of attention related areas). This is supported by the improved performance observed after training along the increased connectivity within and between attention related areas. In conclusion, general attention system efficiency is improved through training. Moreover, functional connectivity predicted individual differences in controlled and automatic information processing. Overall, we contributed more empirical data to neurocomputational models of visual attention.
19

La educación terapéutica en los pacientes con EPOC

Folch Ayora, Ana 27 May 2016 (has links)
La Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) es prevenible y tratable. En el curso de la misma aparecen uno o dos periodos de agudizaciones o exacerbaciones anuales, suponiendo un elevado coste sanitario. Siendo la prevención de las exacerbaciones un objetivo prioritario recogido en las principales guías de consenso. Donde la educación terapéutica (ET) es la estrategia básica junto con el tratamiento farmacológico de afrontamiento de la enfermedad. Por tanto la tesis presentada, evaluó mediante tres fases comprendidas en revisión integradora de los ensayos clínicos realizados, sin limitación idiomática, temporal ni espacial, de estudios que que aplicaban programas de ET en pacientes con EPOC, siendo la segunda fase del estudio una descripción de la población EPOC en el Hospital Universitario General, con revisión de historias clínicas de los pacientes que ingresaron con exacerbación de la EPOC desde el año 2008 hasta el año 2013. Culminando el estudio con la tercera fase que comprendió un ensayo clínico aleatorizado y controlado (simple ciego: enmascaramiento en el análisis de los datos y ocultación de la asignación) de un 1 año y 6 meses de duración. En el Hospital Universitario General de Castellón, de todos los pacientes que ingresaron con diagnóstico de exacerbación. La intervención consistió en realizar 4 sesiones de educación (basadas en la guía GESEPOC y la actual normativa internacional), con entrega de folletos informativos y seguimiento telefónico a los pacientes de grupo intervención, comparada con la atención convencional, con evaluación al ingreso y a los 3 meses de las 486 variables objeto de estudio. Obteniendo que de los 77 pacientes incluidos en el estudio 60 finalizaron el mismo, con un perfil mayoritario de varón de 73,2 años con estudios básicos, que vive con su esposa en su domicilio familiar. Si atendemos a los ingresos hospitalarios, la media de ingresos anuales se situó en 1 ingreso por causa respiratoria y 2 visitas a urgencias anuales. Siendo el grupo control el que presento una mayor reducción de los mismos, siendo sus diferencias significativas. Todos los pacientes mejoran sus conocimientos tanto de sus signos y síntomas de exacerbación como la medicación de rescate en caso de necesidad, siendo esta mejoría más notoria y significativa en el conocimiento del nombre de su patología. El uso de los dispositivos de inhalación mejora el uso del cartucho presurizado de forma significativa, pero no lo hace al comprarla entre los grupos al inicio y al final del estudio. La adherencia al tratamiento se mantuvo muy homogénea al principio y al final del mismo. / Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD) is preventable and treatable. During the same one or two periods of exacerbations or annual exacerbations, assuming a high health care costs appear. As the prevention of exacerbations a priority objective set out in the main consensus guidelines. Where therapeutic education (ET) is the basic strategy along with the pharmacological treatment of coping with the disease. Therefore the thesis presented, evaluated by three phases included integrative review of the clinical trials without language restriction, temporal or spatial, of studies that applied programs ET in patients with COPD, the second phase of the study, a description of COPD population in the General University Hospital, with a review of medical records of patients admitted with exacerbation of COPD from 2008 until 2013. Culminating the study with the third phase comprised a randomized controlled trial (single blind: masking data analysis and allocation concealment) of a 1 year and 6 months. General University Hospital of Castellon, of all patients admitted with a diagnosis of exacerbation. The intervention was to conduct 4 sessions of education (based on GesEPOC guide and the current international standards), with delivery of information leaflets and telephone follow patients from intervention group compared with conventional care, with assessment at admission and 3 486 months of the variables under study. Getting that out of the 77 patients included in the study 60 completed it with a male majority profile of 73.2 years with only basic education, who lives with his wife in their family home. If we look at hospital admissions, the average annual income rose to 1 admission for respiratory causes and 2 annual visits to the emergency room. As the control group which presented a greater reduction thereof, with their significant differences. All patients improve their knowledge of both the signs and symptoms of exacerbation as rescue medication if necessary, with the most noticeable and significant knowledge of the name of their condition improved. The use of inhalation devices improves the use of pressurized cartridge significantly, but it does when you buy between groups at the beginning and end of the study. Adherence to treatment remained very homogeneous at the beginning and end.
20

El sistema regional de innovación en la Comunidad Valenciana: un caso aplicado a la industria de componentes del sector calzado

Miralles Amorós, Miguel Ángel 22 December 2015 (has links)
El tejido industrial de la provincia de Alicante ha sido escenario de aglomeraciones de empresas. Estas formas organizativas empresariales se enfrentan a los nuevos retos del mercado globalizado debiendo mejorar su competitividad. Entre distintas alternativas a seguir por parte de las empresas, podríamos destacar las estrategias de innovación, de diversificación hacia distintos sectores productivos, de especialización en segmentos del mercado. Observamos que la deslocalización de la producción de los sectores más tradicionales de la provincia de Alicante (calzado, textil, ...) ha afectado tanto a las empresas finales de productos como a las empresas de componentes que abastecen a las mismas, constatándose que las empresas tradicionales de componentes han ido disminuyendo su vinculación existente entre ellas. Por lo tanto se detecta que la actividad productiva de estas industrias de componentes, fundamentalmente aquellas que conllevan un componente tecnológico, tiende a diversificar su oferta a distintos sectores económicos. En ese proceso de diversificación el proceso de innovación entendemos que ha sido / El teixit industrial de la província d'Alacant ha estat escenari d'aglomeracions d'empreses. Aquestes formes organitzatives empresarials s'enfronten als nous reptes del mercat globalitzat havent de millorar la seva competitivitat. Entre diferents alternatives a seguir per part de les empreses, podríem destacar les estratègies d'innovació, de diversificació cap a diferents sectors productius, d'especialitzacióen segments del mercat.Observem que la deslocalització de la producció dels sectors més tradicionals de la província d'Alacant (calçat, tèxtil, ...) ha afectat tant a les empreses finals de productes com a les empreses de components que proveeixen a les mateixes, constatant-se que les empreses tradicionals de components han anat disminuint la seva vinculació existent entre elles. Per tant, es detecta que l'activitat productiva d'aquestes indústries de components, fonamentalment aquelles que comporten un component tecnològic, tendeix a diversificar la seva oferta a diferents sectors econòmics. En aquest procés de diversificació el procés d'innovació entenem que ha estat clau. / El tejido industrial de la provincia de Alicante ha sido escenario de aglomeraciones de empresas. Estas formas organizativas empresariales se enfrentan a los nuevos retos del mercado globalizado debiendo mejorar su competitividad. Entre distintas alternativas a seguir por parte de las empresas, podríamos destacar las estrategias de innovación, de diversificación hacia distintos sectores productivos, de especialización en segmentos del mercado. Observamos que la deslocalización de la producción de los sectores más tradicionales de la provincia de Alicante (calzado, textil, ...) ha afectado tanto a las empresas finales de productos como a las empresas de componentes que abastecen a las mismas, constatándose que las empresas tradicionales de componentes han ido disminuyendo su vinculación existente entre ellas. Por lo tanto se detecta que la actividad productiva de estas industrias de componentes, fundamentalmente aquellas que conllevan un componente tecnológico, tiende a diversificar su oferta a distintos sectores económicos. En ese proceso de diversificación el proceso de innovación entendemos que ha sido clave / The industrial fabric of the province of Alicante has been the stage for agglomeration of companies. These forms of business organization face new challenges of globalized markets like having to improve their competitiveness. Among the various alternatives for companies to succeed, are worth pointing out strategies of innovation, diversification in different sectors of production and specialization in market segments. We observe that the relocation of the most traditional production sectors of the province of Alicante (footwear, textile ...) has affected the final production enterprises as well as the supplying ones. It can be clearly seen in the decrease of collaboration between these enterprises. Therefore this shows that the productive activity of these industries of components, fundamentally those which imply a technological component, tends to diversify its offer to different economic sectors. We understand that the innovation process has been essential in this process of diversification.

Page generated in 0.0869 seconds