La tesis doctoral que se presenta, pertenece a la línea de investigación relacionada con innovación docente de la Unidad predepartamental de Enfermería de la Universitat Jaume I de Castellón. Esta universidad está en consonancia con otras universidades y otras titulaciones que, a consecuencia del cambio metodológico que ha supuesto la adaptación de los estudios superiores al Espacio Europeo de Educación Superior, están investigando y aportando de manera continua propuestas de mejora en la calidad de los estudios. En el ámbito de las Ciencias de la Salud, hay titulaciones universitarias reguladas con directiva comunitaria, como es el caso de los estudios de Grado en Enfermería. Entre otros requisitos, la formación de Grado de los enfermeros en el entorno de la Unión Europea, requiere 2,300 horas de prácticas clínicas, impartidas en entornos clínicos bajo la supervisión de personal de enfermería cualificado. El hecho de que el 50% del plan de estudios se realice en entornos clínicos y aporte resultados en la adquisición de competencias fuera del entorno académico, requiere de una investigación casi continuada en relación a los métodos que mejor evalúen la calidad de la docencia clínica; una docencia en proceso de mejora continua, ya que a largo plazo, impacta sobre la calidad de la asistencia sanitaria y en consecuencia sobre la salud de la población. El objetivo de la investigación que se presenta, es construir y validar una herramienta que permita analizar la implicación de las enfermeras clínicas en la formación práctica de estudiantes de grado en enfermería, para poder valorar el nivel de implicación de estas enfermeras en el aprendizaje clínico de la provincia de Castellón.

No description available.

Es tracta d'una investigació historiogràfica de caràcter exploratori del fenomen dels serveis socials a Catalunya. La principal novetat de l'estudi resideix en l'enfocament històric, realitzat a partir de l'anàlisi institucional, normatiu i de les polítiques de serveis socials, centrat bàsicament en el territori català. El treball s'ha estructurat en tres partes. La primera, dedicada al projecte d'investigació, tracta del marc de referència, on es presenten unes reflexions inicials, s'efectuen unes precisions sobre la utilització dels termes i el mètode i es tracta de l'objecte d'estudi. A continuació es determina el tipus d'investigació i es delimita l'àmbit territorial i cronològic. En tercer lloc, s'estableix el marc teòric de referència i es formulen les principals qüestions i consideracions plantejades a l'entorn de la problemàtica d'estudi i el darrer apartat es refereix als mètodes i tècniques emprades, fent una especial referència a les dificultats sorgides en l'aplicació del mètode comparatiu i l'observació i, finalment, es concreten les dimensions operatives i les fonts documentals.Atesa la complexitat i la importància que tenia per a la investigació, es dedica íntegrament el capítol segon a l'establiment d'un marc de referència relatiu als conceptes tècnic i jurídic dels serveis socials, així com a altres termes propers, como la caritat, la beneficència, l'assistència social, l'acció social, la seguretat social o el treball social, entre altres. Al final es presenta una definició operativa per a utilitzar en el transcurs del treball.La segona part, que es titula "Una visió històrica de los serveis socials a Catalunya", es refereix pròpiament a la investigació. El primer capítol tracta dels antecedents, que s'inicien amb la pobresa i la caritat medievals, es revisen, després, les aportacions del Renaixement i els canvis produïts al final del absolutisme, així com els derivats de la industrialització, incloent les realitzacions de la Mancomunitat de Catalunya i de la Generalitat republicana, i, finalment, es revisa l'etapa franquista, tant les actuacions públiques com les innovadores experiències cíviques. El segon capítol es centra en l'etapa de la transició, quan es produeix la gestació dels serveis socials de la democràcia, on es tracta del paper desenvolupat per la iniciativa social i la Generalitat provisional, i s'analitza el tractament dels serveis socials en la Constitució espanyola i l'Estatut d'autonomia de Catalunya. El següent capítol es dedica a la dècada dels vuitanta i s'exposen les actuacions dels primers ajuntaments democràtics i la constitució i estructuració de la Generalitat autonòmica, així com les transferències rebudes de l'Estat i de la Seguretat Social en aquesta matèria. S'analitza la definició, l'estructuració i l'organització dels serveis a través de les principals lleis i reglaments que els regulen.En el capítol quart es tracta la dècada següent, on es produeixen transformacions remarcables. S'analitzen els significats dels canvis que es situen des de la fase excepcional de consens fins a una altra de certa normalitat democràtica. Es revisen els aspectes i les novetats principals, com la creació del Departament de Benestar Social, la Llei 4/1994 i els debats i plans d'actuació del mundo local, especialment les repercussions de les reformes organitzatives i les de les lleis territorials catalanes: creació de les comarques, la reducció del paper de les diputacions i la redistribució competencial local. Finalment, es constata el fort creixement dels serveis socials i la seva consolidació en el territori.A la tercera part es presenten les conclusions i consideracions referents a les qüestions plantejades inicialment en el projecte d'investigació. El darrer apartat es dedica a la bibliografia i els annexos. / This is a historiographic piece of research of an exploratory nature into the phenomenon of social services in Catalonia. In the first part, the research project is presented and the conceptual aspects are clarified. The second part is the research itself, which starts with a chapter dedicated to the background of social services from late mediaeval times to the end of Franco's dictatorship, including the study of the two Catalan experiences of self-government: the Mancomunitat de Catalunya and the Republican Generalitat. In the following chapters, it studies the management of the social services during the transition period until the approval of the Spanish Constitution and the Catalan Statute of Autonomy; it then deals with the social services in the new social, democratic and autonomic state and their shaping through the transfer of State and Social Security resources, the organisation and definition of the model and finally it looks at the changes and consolidation of the social services during the final decade of the last century. In the third part, the conclusions and considerations about the matters initially proposed for the research project are presented. The final part is the bibliography and annexes.

L'avaluació de serveis i programes socials és en el nostre país i dintre de la nostra comunitat acadèmica i professional un aspecte pendent de desenvolupament, tant pel que fa a la seva conceptualització i sistematització com a la seva aplicació pràctica i professional. En el primer aspecte, cal aprofundir en les relacions entre avaluació i serveis socials, mentre que en el segon aspecte cal modificar actituds i desenvolupar processos d'aprenentatge i de reflexió dintre de les diverses comunitats professionals implicades.D'altra banda sempre hem pensat que els serveis i programes socials presenten unes característiques identificatives que els diferencien i distingeixen d'altres programes similars, per la qual cosa no és viable l'aplicació mecànica de dissenys provinents d'altres àmbits del benestar social (com pot ser el cas de la sanitat o de l'educació escolar) cosa que fa necessari el desenvolupament de dissenys específics d'avaluació aplicats al camp dels serveis socials.Però, per altra banda, aquests serveis i programes socials presenten una profunda diversitat i pluralitat d'experiències i de realitats, de tal manera que no és possible referir-nos a una única tipologia de serveis i programes, sinó que hem de referir-nos a un conjunt plural i divers de tipologies. Això significa que els dissenys d'avaluació de serveis i programes socials han de ser plurals i adaptats a la realitat i a les característiques aprticulars de cada servei o programa en particular. En conseqüència, els objectius de la tesi que presentem són els següents:1r. Definir i caracteritzar el Sistema Català de Serveis Socials.2n. Oferir una aproximació conceptual i epistemològica a la teoria general de l'avaluació. 3r. Identificar els principals temes de debat i/o de reflexió que s'associen amb l'avaluació, independentment del seu camp específic d'aplicació.4t. Revisar la literatura cientificotècnica més important sobre el tòpic específic de la tesi.5è. Revisar les aportacions existents sobre les diverses alternatives metodològiques existents en el camp de l'avaluació en general i de l'avaluació de serveis i programes socials en particular.6è. Establir els trets característics més significatius d'un model d'avaluació que es fonamenti en principis democràtics i participatius, i que tingui present la utilitat social dels resultats i de les conclusions de qualsevol avaluació.7è. Identificar les fases que han de configurar tot procés d'avaluació de serveis i programes socials, fent esment especial a la negociació de l'encàrrec institucional inicial i l'elaboració i la presentació dels informes finals d'avaluació.8è. Generar tres dissenys d'avaluació d'acord amb els principis teòrics exposats anteriorment. Aquests tres dissenys han de mostrar la diversitat i la pluralitat de serveis i programes que configuren l'actual sistema de serveis socials.

El objetivo principal de esta tesis es estudiar las bases cerebrales de los procesos de búsqueda visual, el desarrollo de la automaticidad a través del entrenamiento, y la relación entre los procesos subyacentes a la búsqueda visual, los modelos teóricos de la atención y la neuroplasticidad. La tarea de búsqueda visual fue utilizada en tres experimentos, recogiendo datos conductuales y de la actividad y conectividad cerebral mediante RMf en población sana. Los resultados señalan las tareas atencionales realizadas mediante procesamiento automático requieren menos recursos (es decir, menor activación de áreas atencionales); acompañándose de mejor respuesta conductual, así como, de incremento en conectividad funcional entre áreas atencionales. En conclusión, se observa una mejora general de la eficiencia del sistema atencional. Además, la conectividad funcional predice las diferencias individuales en el procesamiento controlado y automático de la información. En general, contribuimos con datos empíricos al desarrollo de modelos neurocomputacionales de la atención visual. / The main objective of this thesis is to study the behavior and brain basis of the visual search processes, the development of automatic behavior through training on the visual search task, and the relationship between visual search task underlying processes, visual attention theoretical models, and neuroplasticity theories. Three experiments were completed by using the visual search task, collecting behavioral and brain activation and connectivity data by means of fMRI in healthy population. Our main results point out that attention tasks performed through automatic processing require less brain resources (i.e., reduced activation of attention related areas). This is supported by the improved performance observed after training along the increased connectivity within and between attention related areas. In conclusion, general attention system efficiency is improved through training. Moreover, functional connectivity predicted individual differences in controlled and automatic information processing. Overall, we contributed more empirical data to neurocomputational models of visual attention.

La Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) es prevenible y tratable. En el curso de la misma aparecen uno o dos periodos de agudizaciones o exacerbaciones anuales, suponiendo un elevado coste sanitario. Siendo la prevención de las exacerbaciones un objetivo prioritario recogido en las principales guías de consenso. Donde la educación terapéutica (ET) es la estrategia básica junto con el tratamiento farmacológico de afrontamiento de la enfermedad. Por tanto la tesis presentada, evaluó mediante tres fases comprendidas en revisión integradora de los ensayos clínicos realizados, sin limitación idiomática, temporal ni espacial, de estudios que que aplicaban programas de ET en pacientes con EPOC, siendo la segunda fase del estudio una descripción de la población EPOC en el Hospital Universitario General, con revisión de historias clínicas de los pacientes que ingresaron con exacerbación de la EPOC desde el año 2008 hasta el año 2013. Culminando el estudio con la tercera fase que comprendió un ensayo clínico aleatorizado y controlado (simple ciego: enmascaramiento en el análisis de los datos y ocultación de la asignación) de un 1 año y 6 meses de duración. En el Hospital Universitario General de Castellón, de todos los pacientes que ingresaron con diagnóstico de exacerbación. La intervención consistió en realizar 4 sesiones de educación (basadas en la guía GESEPOC y la actual normativa internacional), con entrega de folletos informativos y seguimiento telefónico a los pacientes de grupo intervención, comparada con la atención convencional, con evaluación al ingreso y a los 3 meses de las 486 variables objeto de estudio. Obteniendo que de los 77 pacientes incluidos en el estudio 60 finalizaron el mismo, con un perfil mayoritario de varón de 73,2 años con estudios básicos, que vive con su esposa en su domicilio familiar. Si atendemos a los ingresos hospitalarios, la media de ingresos anuales se situó en 1 ingreso por causa respiratoria y 2 visitas a urgencias anuales. Siendo el grupo control el que presento una mayor reducción de los mismos, siendo sus diferencias significativas. Todos los pacientes mejoran sus conocimientos tanto de sus signos y síntomas de exacerbación como la medicación de rescate en caso de necesidad, siendo esta mejoría más notoria y significativa en el conocimiento del nombre de su patología. El uso de los dispositivos de inhalación mejora el uso del cartucho presurizado de forma significativa, pero no lo hace al comprarla entre los grupos al inicio y al final del estudio. La adherencia al tratamiento se mantuvo muy homogénea al principio y al final del mismo. / Chronic Obstructive Pulmonary Disease (COPD) is preventable and treatable. During the same one or two periods of exacerbations or annual exacerbations, assuming a high health care costs appear. As the prevention of exacerbations a priority objective set out in the main consensus guidelines. Where therapeutic education (ET) is the basic strategy along with the pharmacological treatment of coping with the disease. Therefore the thesis presented, evaluated by three phases included integrative review of the clinical trials without language restriction, temporal or spatial, of studies that applied programs ET in patients with COPD, the second phase of the study, a description of COPD population in the General University Hospital, with a review of medical records of patients admitted with exacerbation of COPD from 2008 until 2013. Culminating the study with the third phase comprised a randomized controlled trial (single blind: masking data analysis and allocation concealment) of a 1 year and 6 months. General University Hospital of Castellon, of all patients admitted with a diagnosis of exacerbation. The intervention was to conduct 4 sessions of education (based on GesEPOC guide and the current international standards), with delivery of information leaflets and telephone follow patients from intervention group compared with conventional care, with assessment at admission and 3 486 months of the variables under study. Getting that out of the 77 patients included in the study 60 completed it with a male majority profile of 73.2 years with only basic education, who lives with his wife in their family home. If we look at hospital admissions, the average annual income rose to 1 admission for respiratory causes and 2 annual visits to the emergency room. As the control group which presented a greater reduction thereof, with their significant differences. All patients improve their knowledge of both the signs and symptoms of exacerbation as rescue medication if necessary, with the most noticeable and significant knowledge of the name of their condition improved. The use of inhalation devices improves the use of pressurized cartridge significantly, but it does when you buy between groups at the beginning and end of the study. Adherence to treatment remained very homogeneous at the beginning and end.

Els objectius de la tesi se centren en cercar i constatar els factors en l'àmbit social i/o institucional que més incideixen en el temps d'estada d'infants i adolescents ingressats en diversos Centres Residencials d'Acció Educativa (C.R.A.E.) de la província de Barcelona, analitzar els processos d'ingrés i desinternament d'aquests, la contenció realitzada per part de l'equip educatiu de cadascun dels centres, les dificultats d'intervenció i la coordinació entre els diversos professionals implicats, així com les dinàmiques estigmatitzades que es done a la població resident.La metodologia utilitzada ha consistit en l'anàlisi de la informació dels expedients dels menors residents, contrastada amb la què s'ha obtingut de les reunions amb l'equip educatiu i de les entrevistes individuals mantingudes amb els infants i els adolescents. En total, la mostra de població del treball de camp ha estat de 350 individus. Com a conclusions es constata que existeixen uns factors que influeixen en la perllongació del temps d'estança dels nens als centres, entre els quals remarcar l'edat del nen, les seves característiques personals, la freqüència de correlación familiar, les situacions i/o activitats de risc dels progenitors i la situació relacional entre ells. També es constata que el fet de conviure en un centre comporta una certa percepció d'estigmatització per part dels infants i/o adolescents. La tesi es troba organitzada en quatre parts. La primera inclou una introducció i una revisió de l'estat de la qüestió. La segona recull el marc teòric i legal, mentre que la tercera presenta la formulació de les hipòtesis i de la metodologia utilitzada. Per últim, la quarta part s'analitzen i interpreten els resultats i les conclusions. / Los objetivos de la tesis se centran en buscar y constatar los factores en el ámbito social y/o institucional que más inciden en el tiempo de estancia de niños y adolescentes ingresados en distintos centros residenciales de acción educativa de la provincia de Barcelona. Analizar los procesos de ingreso y desinternamiento de los mismos, la contención realizada por parte del equipo educativo de cada uno de los centros las dificultades de intervención y coordinación entre los profesionales implicados, así como las dinámicas estigmatizadas que se dan para la población residente.La metodología utilizada ha consistido en el análisis de la información de los expedientes de los residentes contrastada con la que se ha obtenido de las reuniones con el equipo educativo y de las entrevistas individuales mantenidas con los niños y adolescentes. La muestra de población del trabajo de campo ha sido de 350 individuos.Como conclusiones se constata que existen unos factores que inciden en la prolongación del tiempo de estancia de los niños en los centros. Estos son: la edad actual del niño, sus características personales, la frecuencia de correlación familiar, las situaciones y/o actividades de riesgo de los progenitores y la situación relacional entre estos. También se constata que el hecho de convivir en un centro comporta una cierta percepción de estigmatización por parte de los niños.La tesis se divide en cuatro partes, la primera incluye una introducción y una revisión del estado de la cuestión, la segunda al marco teórico y legal, la tercera incluye la formulación de hipótesis y metodología utilizada, y en la cuarta y última se analizan e interpretan los resultados y las conclusiones.

Objetivo: Conocer las características de la población mayor comunitaria de 75 años y más de edad de la ciudad de Castellón y analizar la presencia de caídas y miedo a caer. Metodología: Estudio observacional de corte transversal. La muestra total fue de 326 personas mayores de 75 años de edad, residentes en Castellón de La Plana. Se estudian todas las variables recogidas en las dimensiones del cuestionario. Como variables dependientes se tiene en cuenta la historia de caída en el último año y el miedo a caer. Entre las variables independientes encontramos los factores sociodemográficos, el equilibrio y la marcha, el estado de salud, la calidad de vida relacionada con la salud. Para la recogida de información se han utilizado instrumentos de medida validados, incluidos en la encuesta FRALLE (fragilidad Lleida). Se procedió a un análisis descriptivo y analítico de las variables recogidas en la valoración. Resultados: Las características de la población mayor de Castellón son similares a las del entorno de la Unión Europea. Su prevalencia de caídas es del 26% y de miedo a caer del 46%. Relacionados con las caídas y al miedo a caer encontramos factores asociados como los sociodemográficos, del equilibrio y la marcha, estado de salud y calidad de vida. Así observamos un 70,5% de fragilidad en las personas que han caído el último año y un 77,8% de fragilidad en las personas con miedo a caer. Conclusiones: Las caídas, el miedo a caer y la fragilidad afectan a la salud y la calidad de vida de las personas mayores de Castellón. Por ello nos proponemos llevar a cabo intervenciones para mejorar esta dimensión de fragilidad. / Objective: To know the features of the elderly population aged 75 or older living in the community in the city of Castellón, and to analyze the falls and the fear of falling. Methodology: A cross-sectional observational study was conducted. The total sample consisted of 326 elderly people aged 75 or over, living in Castellón de la Plana. All variables included in the survey were studied. The record of falls during the last year and the fear of falling were dependent variables. Among the independent variables, there were sociodemographic factors, factors related to their balance and gait, health status, and quality of life. To collect the information, validated measurement tools were used, including the FRALLE survey (Fragility Lleida). Variables were analyzed from a descriptive and analytical standpoint. Results: The features of the elderly population in Castellón are similar to the ones shown in the European Union. The prevalence of falls is 26% and that of fear of falling is 46%. Related to those two features, there are other associated factors, such as sociodemographic, balance and gait, health status and quality of life. Thus, it has been observed 70.5% of fragility among elderly who have fallen in the last year and 77.8% of fragility among elderly who have fear of falling. Conclusions: Falls, fear of falling and fragility affect health status and quality of life among elderly people from Castellón. For this reason, certain interventions will be suggested to improve the fragility dimension.

This study investigates the relationship between community psychology and social policies, seeking to determine which contextual conditions, institutional and interaction of actors help to explain the form and structure of the technical field of the psychologists that work in social intervention in the General Social or Community Services as part of the Spanish Social Services Systems. As a methodological framework, we use the Strauss & Corbin (2002) approach known as Grounded Theory, and also the Coller (2000) multidimensional multiple cases. We study five General Social Services, trough twenty-four interviews to professionals, members and managers of these services, town hall and autonomous community managers and external agents, representatives of professional associations and academics concerned with the issue. As a result, we observe that the integration process of the psychologists that work with social interventions and the components of their field are explained in the context of three major sets of conditions: in first place, the institutional conditions arising from the legal-regulatory bodies and their impact on the technical, management and administration framework. Second, the actor’s interaction processes around reflection dynamics, training and definition of perspectives and frameworks of intervention, all of them developed in negotiations and alliances between the experts, politicians, leaders of the professional associations and academics. And finally, the conditions of the amount and type of problems, the multidimensionality and complexity that are involved in social problems which demand attention and that affect the technical requirements of response / En aquest estudi s’investiga la relació entre la psicologia comunitària i les polítiques socials, buscant determinar quines condicions contextuals, institucionals i de interacció dels actors permeten explicar la forma i estructuració del camp tècnic dels psicòlegs de la intervenció social en els Serveis Socials Generals o Comunitaris que formen part dels Sistemes de Serveis Socials espanyols. Com marc metodològic s’utilitza la proposta de Strauss & Corbin (2002), coneguda com Grounded Theory, i l’estudi de casos múltiples multidimensional de Coller (2000). S’estudien aquí cinc Serveis Socials Generals, mitjançant entrevistes a vint-i-quatre professionals, membres i encarregats dels equips d’aquests serveis, directius a nivells d’ajuntament i comunitat autònoma i agents externs, representants de col•legis professionals i acadèmics relacionats amb la temàtica. Com resultat, s’observa que el procés de inserció dels psicòlegs de la intervenció social i els components del seu camp tècnic s’expliquen en el context de tres conjunts de condicions principals: en primer lloc, las condicions institucionals que sorgeixen dels cossos normatiu-legals i que incideixen sobre el marc tècnic i de gestió i administració. En segon terme, els processos de interacció d’actors al voltant de dinàmiques de reflexió, formació i definició de perspectives i enfocaments de intervenció, desenvolupades en negociacions i aliances entre tècnics, polítics, dirigents gremials i acadèmics. I, finalment, les condicions que intervenen segons la quantitat, tipus de problemàtiques, multidimensionalitat i complexitat que presenten els problemes socials pels quals es demana atenció, que repercuteixen en les exigències tècniques de resposta