Syftet med uppsatsen är att undersöka möjligheter och begränsningar inom två läs- ochskrivinlärningsmetoder, traditionell metod respektive ASL – att skriva sig till läsning.Metoden är en kvalitativ forskningsmetod med intervjuer av lärare. Undersökningen utgårfrån tidigare forskning och grundar sig i aktiva lärares erfarenheter. Vidare undersöks hurtillgängligheten av digitala verktyg påverkar lärarnas undervisning. Resultatet visar att demöjligheter som tillkommer vid tillämpning av en traditionell inlärningsmetod är att lärareupplever att de inte behöver lägga lika mycket tid på avkodningsträning med eleverna.Begränsningen och utmaningen som dessa lärare upplever är tillgängligheten till digitalaverktyg samt en väldigt styrd lärarhandledning. Möjligheterna som tillkommer vidtillämpning av ASL handlar om elevernas motivation och lärandelust, samt att metodenskapar gynnsammare förutsättningar för återkoppling när lärare rättar elevers arbeten.Begränsningen som lyfts upp i samband med tillämpning av ASL är tekniska strul som kanförekomma. Samtliga lärare ställer sig positivt till digitala verktyg, men fördelningen av dessaär ojämn och detta påverkar lärarnas undervisningsform inom läs- och skrivarbete.

Syftet med denna studie är att fördjupa kunskapen om hur lärare i F-3 tillämpar läsoch skrivinlärningsmetoden att skriva sig till läsning i undervisningen samt vilka för- och nackdelar lärare i F-3 ser med denna metod. En kvalitativ ansats används för att besvara studiens två forskningsfrågor. Studiens resultat visar på att lärarnatillämpar ASL i undervisningen på olika sätt. Däremot använder lärarna i studien sig av teknisk utrustning, arbetar med handstilen i årskurs 2 och använder elevers egna texter för att arbeta med läsinlärningen. En fördel med metoden ASL är att elevers motivation och skrivlust ökar vid användning av digitala verktyg. Medan en nackdel med metoden är att det krävs planering och resurser för att tillämpa ASL i undervisningen.

La segregación socioespacial, también denominada segregación social del espacio urbano, segregación residencial o simplemente segregación urbana, es un concepto que hace referencia a la existencia de diferencias o desigualdades sociales dentro de un colectivo urbano y, al agrupamiento de los sujetos según atributos específicos (especialmente socioeconómicos, culturales y/o raciales) en aglomerados con tendencia a la homogeneización en su interior y a la reducción de las interacciones con el resto de los grupos. Estos conglomerados tienen cierto grado de distinción jerárquica y valorativa y poseen una fuerte y sostenida expresión espacial, que contribuye a reproducir y profundizar este proceso. La perpetuación de este proceso en las ciudades va configurando un modelo de segregación socioespacial que difiere según el rango urbano y el contexto político-económico regional. En este sentido es que se propone como objetivo central de esta tesis, estudiar durante el período 1991-2001 el proceso de segregación socioespacial en ciudades medias bonaerenses a partir de sus causas principales relacionadas a la división del trabajo, el mercado inmobiliario y el rol del estado en relación a la inversión pública territorializada, tomando como casos empíricos de estudio las ciudades medias de Olavarría, Pergamino y Tandil. A su vez, ésta investigación se basa intensivamente en la utilización de Sistemas de Información Geográfica (SIG) como soporte metodológico fundamental que colaborará en la modelización y análisis espacial del proceso de segregación. Es en esta dirección que se seleccionan y emplean uno conjunto de técnicas de análisis espacial cuantitativo que permiten: (a) medir y visualizar el grado de uniformidad/aglomeración y aislamiento/exposición de los grupos socio-ocupacionales en las áreas urbanas residenciales; (b) determinar la evolución durante la década considerada (signo e intensidad de avances o retrocesos) de los índices de segregación socioespacial obtenidos; (c) evaluar las consecuencias socio-habitacionales atribuidas a las estructuras urbanas segregadas; (d) construir modelos de segregación socioespacial a partir de las diversas teorías explicativas sobre la estructuración y desarrollo del espacio urbano y, (e) evaluar y contrastar el peso de las causas que determina el proceso de segregación socioespacial a partir del análisis de regresión múltiple que permite modelizar las relaciones funcionales entre variables. / Socio-spatial segregation, also called social segregation of urban space, residential segregation or simply urban segregation, is a concept that refers to the existence of differences and social inequalities within the urban group, the grouping of subjects according to specific attributes (especially economic, cultural and / or racial) in clusters with a tendency towards homogenization inside and reduced interactions with the other groups. These clusters have some degree of distinction and value-hierarchical and have a strong and sustained spatial expression, which helps reproduce and deepen this process. The perpetuation of this process is setting an urban socio-spatial segregation model that differs depending on the range urban and regional political-economic context. In this sense it is proposed as a central objective of this thesis, during the period 1991-2001 to study the process of socio-spatial segregation in medium-sized cities of province of Buenos Aires from main causes related to the division of work, the housing market and the role of state in relation to public investment territorially, based empirical case study of medium-sized cities Olavarría, Pergamino and Tandil. In turn, this research is based extensively on the use of Geographic Information Systems (GIS) to support fundamental methodological work in modeling and spatial analysis of the segregation process. It is in this direction are selected and used a set of quantitative spatial analysis techniques that allow: (a) measure and display the degree of uniformity / crowding and isolation / exposure of socio-occupational groups in urban residential areas, (b ) to determine the evolution over the decade in question (and intensities of forward or reverse) of sociospatial segregation indices obtained, (c) evaluating the socio-residential attributed to segregated urban structures, (d) construct models to socio-spatial segregation from the various explanatory theories on the structure and development of urban space and, (e) evaluate and compare the weight of the causes that determined the process of socio-spatial segregation from multiple regression analysis model that allows functional relationships between variables.

Bakgrund: Fall fortsätter vara ett stort problem hos äldre personer och studier visar att fallrisk kan öka om man är rädd för att falla. Att inte kunna ta sig upp från golvet efter fall ökar skador och är en indikation av för tidig död. Syfte: Syftet med studien var att undersöka sambandet mellan self-efficacy för att ta sig upp från golvet och fallrädsla hos äldre personer. Metod: En icke-experimentell tvärsnittsstudie med beskrivande undersökning av variabler från verktygen FES-I och self-efficacy skalan. 28 deltagare inkluderades från två grupper genom ett bekvämlighetsurval. Data analyserades med Spearmans Rangkorrelationskofficient samt Mann-Whitney U-test. Resultat: Medianen för FES-I = 25(18,25/ 30,5), medianen för self –efficacy= 65(50/100). En signifikant skillnad mellan grupper observerades (p FES-I = 0,002, p self-efficacy = 0,004). Det fanns ett signifikant negativt samband mellan FES-I och self-efficacy (Roh = 0,74, p = 0.001).  Slutsats: Sambandet mellan self-efficacy för att ta sig upp från golvet och fallrädsla hos äldre personer visade att desto högre en person skattade sin self-efficacy, desto mindre fallrädsla tycktes hen ha. Genom att begrunda problemet av fallrädsla utifrån den socialkognitiva teorin belyser den här studien vikten att förstå hur en persons tro på sin förmåga påverkar ett beteende.

Esta Tesis Doctoral demuestra que la realidad de las redes de transporte que caracterizan los problemas de rutas reales de las empresas, es muy compleja y asimétrica; y esto queda reflejado en las matrices de distancias (tiempos o costes) entre pares de localizaciones que son la base de todo problema de rutas. En esta investigación, se cuantifica la medida en la que el grado de asimetría de las matrices de distancias depende de factores como el territorio y la localización de los clientes; y se subraya la importancia de la obtención de las matrices de distancias reales asimétricas y la barrera de entrada que ello supone. El objetivo principal de esta Tesis Doctoral es cuantificar en qué medida la asimetría tiene un efecto sobre la eficiencia y eficacia de las principales heurísticas y meta-heurísticas reconocidas en la resolución de dos casos fundamentales de los problemas de rutas: el TSP y el CVRP. Adicionalmente, también se estudia el impacto de otros factores (el territorio, la localización, el número de clientes, la demanda y la capacidad máxima) en los resultados (tiempo computacional y bondad de la solución). Mediante la realización de multitud de experimentos computacionales y análisis estadísticos de los resultados (ANOVA entre otros), se demuestra que todas las técnicas estudiadas se ven afectadas en mayor o menor medida por la asimetría y otros factores; y que las soluciones a los problemas simétricos poco o nada tienen que ver con las soluciones en el contexto asimétrico (ni cuantitativa, ni cualitativamente). Con todo ello, se puede inferir que la asimetría tiene un efecto muy importante sobre todos los problemas de rutas de vehículos, y por tanto debe ser considerada como un factor clave de cualquier desarrollo e investigación de aplicación en el contexto real de las empresas. / Rodríguez Villalobos, A. (2012). Estudio del efecto de la asimetría en problemas de rutas de vehículos [Tesis doctoral]. Editorial Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/15184

Irimia Cervera, J. (2015). Analisis de los Servicios y Aplicaciones LBS. Desarrollo de una plataforma de apoyo para la gestión de procesos y localización de personas [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/48879

[ES] Los polígonos slivers son áreas que aparecen en los bordes de otros polígonos fruto de una digitalización defectuosa o de superposiciones geográficas de capas de información con contornos de polígonos no coincidentes. Los polígonos slivers son un problema en las bases de datos geográficas no solo en la presentación grafica de los mapas sino en los resultados numéricos obtenidos. Las soluciones a los polígonos slivers están en, por una parte, procurar no crearlos con correctas digitalizaciones o bien, por otra parte, eliminarlos una vez estos polígonos se han creado. En muchas ocasiones es difícil evitar la creación de polígonos slivers, especialmente en la superposición geográfica de capas de distintas procedencias o escalas. Por tanto es frecuente que tengamos que intentar eliminar los slivers una vez creados. El problema principal de eliminar slivers una vez creados es poder detectarlos. Los polígonos slivers pueden adoptar formas muy variadas y aunque en la mayoría de ocasiones son polígonos pequeños también pueden ocupar una gran superficie. En esta tesis se analizan y valoran los métodos clásicos de caracterización de polígonos slivers que vienen descritos en la norma ISO 19138. Del mismo modo se plantean y analizan otros posibles métodos para detectar polígonos slivers como los numerosos índices de forma. Finalmente se propone un método alternativo (Máximo Circulo Inscrito) a un polígono como método para detectar polígonos slivers. Se somete este método a diversa cartografía oficial y se valora su mejora con respecto a los demás métodos / Sánchez Marco, M. (2015). Análisis de posibles métodos de detección de polígonos sliver en cartografía vectorial. Propuesta de un método alternativo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/49559

[EN] The importance of Geographic Information in relation to decision-making and addressing administrative issues, is considered vital by the different bodies managing the territory. Geographic Information Systems are designed to treat this type of information, aimed at solving complex planning and land administration. Because of its versatility, the scope of these systems is very broad and can be used in most activities in which a spatial component involved. Such is the case of those for local administrations, which are, according to the Spanish legal system, the basic units of the division of territory. A properly implemented enterprise GIS would be responsible for providing geographical information to all individuals who are part of that administration, considering all levels: operational, tactical and strategic. Thus, the geo generated could be shared, not only internally, but also with external agencies to the entity, whether belonging to the administration, or public or private companies linked to municipal management. However, although the implementation methodology in a local administration is highly developed, and have implemented many processes, reality shows turbidity. Many projects, ambitious in its design, fail to crystallize and reduced to mere departmental GIS end in a disorderly manner. The reasons given by organizations are mainly based on the awareness of not need some of the advanced possibilities offered by GIS, or the waste produced by their workers, or reducing funding ... But these reasons given by the different agencies that have not achieved success in exploiting GIS Are symptoms or diseases? Is it of subjective references that gives a sick or diseases themselves ?. To heal the patient, it would be more operational focus on the study of causality in the case of an implementation of a GIS in local government, is reflected in determining the factors that influence the success or failure, and indicate which of them They are critical. In this thesis these sensitive factors are determined, their criticality analyzes and possible solution is provided. For this purpose, engulfing the different factors in different groups, including the legal, technological, methodological, organizational and economic are studied. Thus, we analyzed in detail the regulatory and legal framework governing this type of information in relation to local government, shedding light on the obligation of municipalities to collect and disseminate geographic information in the field of their competence, for which should develop infrastructure sharing. The most influential in the successful implementation of the system factors are related to the definition of the data model, considered the backbone of the Geographic Database, since largely determines the interoperability of the system and its universal utility. This research proposes a model valid for the implementation of a focused database to urban areas, taking into account the compatibility with other official topographic databases. Since the needs of collecting information, by the Local Government, encompassing different mappable concepts for the amount of those needs a pilot study has been instrumental in defining the detailed model. The model includes a catalog of events, such as technical specifications, the determination allowing each data producer operate equally in the capture, or convert your data to the proposed model. Quality requirements to be met by geographic database, considering the descriptive quality components according to current international standards are also specified. Finally, and in order to control the quality of the product generated, a statistical sampling mechanisms, for inspection, allow a simplified form, and maintaining statistical rigor, quality assess such proposed. / [ES] La importancia de la Información Geográfica, en relación con la toma de decisiones y tratamiento de las cuestiones administrativas, es considerada vital por los diferentes órganos que gestionan el territorio. Los Sistemas de Información Geográfica están diseñados para tratar este tipo de información, destinada a resolver problemas de planificación y administración territorial. Debido a su versatilidad, el campo de aplicación de estos sistemas es muy amplio, pudiendo utilizarse en la mayoría de actividades en las que intervenga una componente espacial. Tal es el caso de las correspondientes a las Administraciones Locales, que son las unidades básicas de la división del territorio. Un SIG corporativo implantado adecuadamente suministraría información geográfica a todos los individuos que forman parte de esa administración y de esta forma, la geoinformación generada se podría compartir, no sólo de manera interna, sino también con organismos externos a la propia entidad, ya fueran pertenecientes a la administración, o a empresas públicas o privadas vinculadas a la gestión municipal. Sin embargo, aunque la metodología de implantación en una Administración Local está muy desarrollada, y se han puesto en práctica muchos procesos, la realidad presenta cierta turbidez. Numerosos proyectos, ambiciosos en su diseño, no llegan a cristalizar y acaban reducidos a simples SIG departamentales de una manera desordenada. Los motivos esgrimidos por las organizaciones se basan en la concienciación de la no necesidad de algunas de las avanzadas posibilidades que brindan los SIG, o en el rechazo producido por parte de sus trabajadores, o en la reducción de las financiaciones... Pero estos motivos aducidos por los diferentes organismos que no han conseguido el éxito en la explotación del SIG ¿son síntomas o patologías? ¿se trata de referencias subjetivas que da un enfermo o las enfermedades en sí mismas?. Para sanar al paciente, sería más operativo centrarse en el estudio de la causalidad, que en este caso, se plasma en determinar los factores que influyen en el éxito o fracaso, y señalar cuáles de ellos son críticos. En esta tesis doctoral se determinan estos factores sensibles, se analiza su criticidad y se aporta una posible solución, de esta forma, se ha analizado detalladamente el marco normativo y legal en relación con la Administración Local, vertiendo luz sobre la obligación de los municipios de recoger y difundir la información geográfica, para lo cual deben desarrollar infraestructuras de intercambio. Los factores más influyentes en el éxito de la implantación del sistema son los relacionados con la definición del Modelo de Datos, considerado como la espina dorsal de la Base de Datos Geográfica, puesto que condiciona en gran medida la interoperabilidad del sistema y su utilidad universal. Esta investigación propone un modelo de datos válido para la implementación de una base enfocada al ámbito urbano, teniendo en cuenta la compatibilidad con otras bases topográficas oficiales. Puesto que las necesidades de recogida de información, por parte de la Administración Local, engloban diferentes conceptos cartografiables, para realizar el montante de dichas necesidades se detalla un estudio piloto que ha sido clave en la definición del modelo. El Modelo incluye tanto el catálogo de fenómenos, como las especificaciones técnicas pertinentes, cuya determinación permite a cada productor de datos operar de igual modo en la captura, o convertir su información al modelo propuesto. También se especifican los requisitos de calidad que debe cumplir la base de datos geográfica, considerando las componentes descriptoras de la calidad según la normalización vigente a nivel internacional. Para finalizar, y con el objeto de controlar la calidad del producto generado, se proponen unos mecanismos estadísticos de muestreo que, a modo de inspección, permiten de una forma simplificada, y ma / [CA] La importància de la Informació Geogràfica, en relació amb la presa de decisions i tractament de les qüestions administratives, és considerada vital pels diferents òrgans que gestionen el territori. Els Sistemes d'Informació Geogràfica estan dissenyats per a tractar aquest tipus d'informació, destinada a resoldre problemes complexos de planificació i administració territorial. Degut a la seua versatilitat, el camp d'aplicació d'aquests sistemes és molt ample, podent utilitzar-se a la majoria d'activitats en les quals intervinga una component espacial. És el cas de les activitats corresponents a les Administracions Locals, les quals són, segons l'ordenament jurídic espanyol, les unitats bàsiques de la divisió del territori. Un SIG corporatiu implantat adequadament seria l'encarregat de subministrar informació geogràfica a tots els individus que formen part d'eixa administració, d'aquesta forma, la geoinformació generada podria compartir-se, no sols de manera interna, sinó també amb organismes externs a la pròpia entitat, ja fóra pertanyents a l'administració, o a empreses públiques o privades relacionades amb la gestió municipal. Tanmateix, tot i que la metodologia d'implantació en una Administració Local està molt desenvolupada, i s'han posat en pràctica molts projectes, la realitat és una mica tèrbola. Nombrosos projectes, ambiciosos en el seu disseny, no arriben a cristal·litzar i acaben reduïts a mers SIG departamentals d'una manera desordenada. Els motius esgrimits per les organitzacions es basen principalment en la conscienciació de la no necessitat d'algunes de les avançades possibilitats que brinden els SIG, o en el rebuig produït per part dels treballadors, o en la reducció del finançament... Però aquests motius adduïts pels diferents organismes que no han aconseguit l'èxit en l'explotació del SIG, són símptomes o patologies? es tracta de referències subjectives que dóna un malalt o les malalties en sí mateix? Per tal de sanar el pacient, seria més operatiu centrar-se en l'estudi de la causalitat, que en aquest cas, es plasma en determinar els factors que influeixen en l'èxit o fracàs, i assenyalar quins d'ells són crítics. En aquesta tesi doctoral es determinen aquests factors sensibles, s'analitza la seua criticitat i s'aporta una possible solució, d'aquesta forma, s'ha analitzat el marc normatiu i legal que regeix aquest tipus d'informació en relació amb l'Administració Local, vessant llum sobre l'obligació dels municipis de recollir i difondre la informació, per a la qual cosa deuen desenvolupar infraestructures d'intercanvi. Els factors més influents en l'èxit de la implantació del sistema són tots els relacionats amb la definició del Model de Dades, considerat com la columna vertebral de la Base de Dades Geogràfica, donat que és ell qui condiciona en gran mesura la interoperabilitat del sistema y la seua utilitat universal. Aquesta investigació proposa un model de dades vàlid per a l'implementació d'una base enfocada a l'àmbit urbà, tenint en compte la compatibilitat amb altres bases topogràfiques oficials. Donat que les necessitats de recollida d'informació per part de l'Administració Local, inclouen diferents conceptes cartografiables, cal identificar-los adequadament i per a fer-ho es detalla un estudi pilot que ha estat clau en la definició del model. El Model inclou tant el catàleg de fenòmens com les especificacions tècniques pertinents, permetent a cada productor de dades operar d'una mateixa forma en la captura i convertir la informació pròpia al model proposat. També s'especifiquen els requisits de qualitat que déu complir la base de dades geogràfica, considerant les components descriptores de la qualitat segons la normalització vigent a nivell internacional. Per a finalitzar, i amb l'objecte de controlar la qualitat del producte, es proposen mecanismes estadístics de mostreig a mode d'inspecció, els quals permeten / Terol Esparza, E. (2015). Determinación y análisis de los factores críticos en la implantación de un SIG en la administración local [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/55141

[EN] The aim of this Thesis is to establish methodologies to improve agricultural produc-tion techniques, biodiversity conservation, and forecast of air quality, through the analytical capacity of Geographic Information Systems. Several methodologies are proposed to integrate both the geographic component of data and methods, in order to provide a practical, transferable, and integrated solution to the increasing need for environmental studies at larger scales. Initially, a plot-based approach to detect fraction of tree cover from high spatial resolution images in an Irrigation Community is proposed. The calculation of quality rates for the management of Irrigation Communities is important, and requires accurate and up-to-date knowledge of water requirements of each specific crop. The computation of the shadow fraction of vegetation cover on large areas needs of systems to able to integrate the spatial component and enable accurate results. This study presents a shadow fraction approach based on classification of high spatial resolution orthoimages acquired within the Spanish National Plan of Survey of the Territory (PNOT). The results of the classification are subsequently used in a Geographic Information System for irrigation management. Secondly, methodology for the integration of geospatial data from different sources is presented. This method aims to predict actual vegetation models, on a forested Natural Park. The quantitative spatial information is used to characterize a 25 x 25 m grid, includes: (1) topographic descriptors and the solar irradiation metrics, (2) texture features computed from aerial photography, and (3) vegetation indices informing about the vegetation status. A multivariate method is proposed by overlapping layers in a GIS. The results, are tested using independent samples, and point out to the potential of these techniques to provide and to estimate actual vegetation maps as guide in the restoration of forest ecosystems. The last study, is a forecast and evaluation of air pollution related to transport systems in urban areas. The method relies on three different geospatial data sourcess: meteorology conditions, traffic emissions, and street geometry. An inverse model calculation of dispersion of pollutants to determinate emissions of the actual car feet to provide factor emission the methodology uses. A cartographical model is defined in to integrate the geospatial data sets (i.e. measured CO concentrations, Cadastral data, and LIDAR data) with mathematical applied. The results of factor emissions have been tested in other cities. The defined model is used to estimate spatial distribution air pollutant in streets of Valencia city center and the results are represented via maps. The integration of spatial components to traditional methods allows to predict and to describe as working the phenomena in the nature. Additionally, the production of maps of phenomena improves the potential of the analysis, enable to reach more meaningful results. In order to understand and research interactions on them, these systems enable to combine different analysis disciplines and methods. For example, the atmosphere and the environment can be integrated throughout scale in space and time. This Thesis opens up various lines of research to improve our knowledge on agriculture, natural environment, and air quality. Future research may combination and fusion of methodologies to better understand the influence of vegetation cover on air quality, in order to improving the forecast of urban pollution caused by car traffic emissions. / [ES] Esta tesis tiene como objetivo establecer técnicas de análisis espacial para el desarrollo de métodos dirigidos a mejorar las técnicas de producción agraria, la conservación de la biodiversidad y evaluar el pronóstico de la calidad de aire, a través de la capacidad analítica de los Sistemas de Información Geográfica (SIG). Se proponen diversas metodologías para incorporar la componente geográfica a los datos y métodos, ofreciendo una solución práctica, transferible e integrada, a la creciente necesidad del estudio del medio que nos rodea, a escalas más amplias. El primer lugar, se propone una metodología basada en la clasificación de imágenes para automatizar la determinación de la cobertura arbórea de un cultivo en las parcelas de una comunidad de regantes. El cálculo de los índices de calidad en la gestión de riego requiere tener un conocimiento preciso de los consumos efectuados y de las necesidades de los cultivos en cada parcela. La determinación de la fracción promedio de suelo cubierto por la vegetación en grandes extensiones, como el caso de una comunidad de regantes, hace necesaria la utilización de sistemas que aporten un aspecto espacial, de manera que faciliten y hagan más preciso el cálculo de la misma. En el presente estudio, se propone un método para determinar la cobertura arbórea en cada parcela a través de una clasificación de imágenes cedidas por el Plan Nacional de Observación del Territorio (PNOT), que permite implementarlo de forma sencilla en un Sistema de Información Geográfica para la gestión del riego. A continuación, se expone una metodología para la obtención de un modelo de distribución de vegetación, (en un Parque Natural de gran valor paisajístico), a partir de datos de la presencia de vegetación forestal y variables ambientales obtenidas de diversas fuentes (modelos digitales de elevación y fotografía aéreas). La información cuantitativa extraída de cada variable es extraída a escala de pixel de 25x25 m y consiste en: (1) descriptores espaciales del relieve y de la radiación, obtenida de modelos digitales de elevación, (2) características texturales extraídas de imágenes aéreas, y (3) índices de vegetación que informan de sus características. Se aplica un método clásico multivariante al que se le incorpora la componente espacial a través de la superposición de capas en un SIG. Los resultados son cotejados con muestras independientes y evidencian la potencialidad del método para construir mapas de vegetación con el objetivo de servir de orientación para la restauración del ecosistema forestal. Finalmente, se presenta una metodología para el pronóstico de la contaminación del aire relacionada con el tráfico rodado en áreas urbanas. El método se basa principalmente en medidas de tres factores: (1) las condiciones meteorológicas, (2) la intensidad de tráfico vehicular, y (3) la geometría de la vía y la aplicación de dos modelos de dispersión de contaminante mediante modelización inversa, (con el objetivo de determinar las emisiones de la actual flota de vehículos). Se utilizan herramientas de información geográfica que integran, a través de un modelo cartográfico, información de diversas fuentes (medidas de concentración de CO, datos catastrales y datos LIDAR) y uso de varios modelos matemáticos. Los resultados de los factores de emisión han sido comparados con los resultados obtenidos en otros estudios desarrollados con la misma metodología, tras su validación se han aplicado los dos modelos de dispersión para estimar la distribución espacial del contaminante en algunas vías del centro de la ciudad de Valencia. La incorporación de la componente espacial a métodos tradicionales sirve de base para predecir y conocer cómo funcionan los fenómenos en la naturaleza, a la vez que permite la creación de una cartografía de los elementos utilizados para el análisis, la investigación y la divulgación / [CA] Aquesta tesi té per objectiu establir tècniques d'anàlisi espacial per al desenvolupament de mètodes dirigits a millorar les tècniques de producció agrària, la conservació de la biodiversitat i per avaluar el pronòstic de la qualitat de l'aire, mitjançant la capacitat analítica dels Sistemes d'Informació Geogràfica. Es proposen diferents metodologies per tal d'incorporar la component geogràfica a les dades i mètodes, oferint una solució pràctica, transferible i integrada a la necessitat creixent de l'estudi del medi que ens envolta, a escales més amplies. Primerament, es proposa una metodologia basada en la classificació d'imatges per tal d'automatitzar la determinació de la cobertura arbòria d'un cultiu a les parcel¿les d'una comunitat de regants. El càlcul del índexs de qualitat de la gestió del reg requereix tindre un coneixement precís del consum efectuat i de les necessitats dels cultius en cada parcel¿la. La determinació de la fracció mitjana de sol cobert per la vegetació en grans extensions, com és el cas d'una comunitat de regants, fa necessària la utilització de sistemes que aporten l'aspecte espacial, de manera que faciliten i augmenten la precisió del càlcul d'aquesta fracció. Al present estudi, es proposa un mètode per determinar la cobertura arbòria a cada parcel¿la mitjançant una classificació de les imatges cedides pel Pla Nacional d'Observació del Territori (PNOT), que permet la implementació senzilla del mètode en un Sistema d'Informació Geogràfica per a la gestió del reg. Seguidament, s'exposa una metodologia per a l'obtenció d'un model de distribució de vegetació, en un Parc Natural de gran valor paisatgístic, a partir de dades sobre la pre-sència de la vegetació forestal i variables ambientals obtingudes de diferents fonts (models digitals d'elevació i fotografies aèries). La informació quantitativa extreta de cada variable és referida a escala de píxel de 25x25 m i consisteix en: (1) descriptors espacials del relleu i de la radiació, obtinguda de models digitals d'elevació, (2) característiques texturals extretes d'imatges aèries, i (3) índexs de vegetació multivariant que informen de les característiques d'aquesta. A més a més, s'utilitza un mètode clàssic multivariant al que s'incorpora la component espacial mitjançant la superposició de capes en un Sistema d'informació Geogràfica. Els resultats són comparats amb mostres independents i evidencien el potencial del mètode per construir mapes de vegetació amb l'objectiu de servir d'orientació per a la restauració de l'ecosistema forestal. Per acabar, es presenta una metodologia per al pronòstic de la contaminació de l'aire en relació al tràfic rodat en àrees urbanes. El mètode es basa principalment en les mesures de tres factors: (1) les condicions meteorològiques, (2) la intensitat del tràfic vehicular, i (3) la geometria de la via i l'aplicació de dos models de dispersió de contaminant mitjançant la modelització inversa, amb l'objectiu de determinar les emissions de la flota de vehicles actual. A més a més, s'utilitzen ferramentes d'informació geogràfica que integren, per mitjà d'un model cartogràfic, informació de diverses fonts (mesures de concentració de CO, dades cadastrals i dades LIDAR) i l'ús de diferents models matemàtics. Finalment, els resultats dels factors d'emissió es comparen amb els resultats d'altres estudis desenvolupats amb la mateixa meto-dologia. Després d'una validació, s'empren dos models de dispersió per estimar la distribució del contaminant en algunes vies del centre de la ciutat de València. / López Pérez, E. (2016). Modelos cartográficos en agricultura y medio ambiente: métodos de cálculo de cobertura arbórea, modelo de distribución de especies y modelo de pronostico de calidad de aire [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62189

Os sistemas de gerenciamento de resíduos sólidos urbanos prevêem fases que envolvem desde a sua geração até a disposição final. A atividade de coleta seletiva de materiais previamente segregados é uma parte importante deste gerenciamento. Os custos envolvidos neste tipo de coleta, normalmente mais elevados que os custos da coleta regular, fazem com que esta prática não seja efetuada pela maioria dos municípios brasileiros. Esses municípios tampouco são beneficiados por parcerias privadas, uma vez que o retorno financeiro gerado pela venda do material reciclável geralmente não cobre os custos de coleta, triagem e transporte. A partir deste panorama, este trabalho busca oferecer uma contribuição para o melhor entendimento dos custos envolvidos na operação de coleta destes resíduos. Neste trabalho foram analisados os custos de três sistemas de coleta seletiva de resíduos sólidos domiciliares: por pontos de entrega voluntária (PEVs), porta-a-porta, e um sistema híbrido entre os dois anteriores. A análise levou em conta os custos de transporte, que incluem custos operacionais e custos de capital para cada uma das alternativas. Um SIG-T foi utilizado para determinar a distância percorrida pelos veículos e uma metodologia para a determinação do custo total foi desenvolvida em função da quilometragem percorrida e quantidade de mão-de-obra e equipamentos utilizados. Conclui-se que o melhor método de coleta sempre estará intimamente ligado às características do local em que será implantado. Comparando os três sistemas, observou-se que para a área e para as condições apresentadas neste estudo, o sistema porta-a-porta se mostrou o mais eficaz / Urban solid waste management comprehends phases from its generation to its final disposal. The previously separated materials collection activity is an important part of this management. The costs involved in this type of collection, usually higher than conventional collection costs, make this practice not so used by Brazilian municipalities. These municipalities are neither benefited by private partnerships since the economic feedback from materials sale generally does not cover collection, separation and transport costs. From this point of view, this work seeks for a contribution to the best understanding of the involved costs in the collection operation activity. In this work the costs of three collection systems were studied: by voluntary delivery locations (VDLs), door-to-door, and a hybrid system between the preceding ones. The analysis took for granted the transportation costs to which one of the alternatives, which include operational costs and capital costs. A GIS-Trans had been used to define the traveled distance by the collection vehicles, and a cost determination methodology was developed as function of the traveled distance and the amount of labor and equipments used. It’s concluded that the choice of the best collection method will always be related with implementation area peculiarities. Comparing the three collection systems described above, the door-to-door system is showed to be more efficient for the presented area and conditions assumed for this study