Made available in DSpace on 2017-07-21T14:19:26Z (GMT). No. of bitstreams: 1 Giuvane Conti.pdf: 4640595 bytes, checksum: 144683112870e74bdbcd0335c9aac15a (MD5) Previous issue date: 2015-10-29 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / The growth of the smartphone market, combined with the technologies used in these devices, motivates the use of this equipment in field applications because of its georeferencing potential and internet access. In cloud computing, a prominent concept is the Internet of Things (IoT) due to the exponential growth of data where are generated in day-to-day. The idea of centralization of this data, acquired from various areas, such as agriculture, urban mobility, urbanization, government, health, business, etc., are current challenges that the IoT find out to solve. It still in contrast, NoSQL databases, which have some differentiating features from relational models and they have the potential to solve some of these challenges, such as horizontal growth, high data availability and easy storage of complex structures. Another promising technology to solve some of these challenges is the RESTful, a web service that provides faster and works with fewer bytes than the communication with Simple Object Access Protocol (SOAP). In this context, this research was developed with the goal of creating a GIS Mobile application, to collect geospatial data (points, lines and polygons) and store them in an application server, in Software as a Service (SaaS) architecture, using RESTful and NoSQL. The structure follows the concept of IoT, with high potential for integration data from different areas, such as in this study. In this research were performed tests in field at the Fazenda Escola Capão-da-onça (FESCON) on 11 and 13 August 2015. A planning missions, has been pre - set to get the best results from Global Positioning System (GPS). On those dates were collected geo data on crop plots, lines and points of interest, such as erosion areas, failures in the soil and low productivity areas. The samples taken were successful and had no problems or failures, that is, the application provided facility of use and synchronization of the data with the application server. The results of the field surveys, have been exported to files in KML format and presented on thematic maps with the help of Google Earth tool. In conclusion, the project has a high potential for registration of agricultural properties and spatial geo data and, your architecture is relevant for the development of geospatial, agricultural projects in GIS Mobile area, where need to handle complex data and provide high data availability, such as Rural environmental registry (CAR, in brazil); Precision agriculture; Georeferenced control of agricultural, natural resources and urbanization data; and Business logistics applications. / O crescimento do mercado de smartphones, combinado com as tecnologias empregadas nestes aparelhos, motiva seu uso em aplicações a campo devido ao seu potencial de georreferenciamento e acesso a internet. Em computação na nuvem, um conceito proeminente é a Internet of Things (IoT) ou Internet das Coisas devido ao crescimento exponencial de dados que são gerados no dia-a-dia. A ideia da centralização destes dados, provenientes de várias áreas, como: agricultura, mobilidade urbana, urbanização, governamentais, saúde, empresariais, etc., são desafios atuais que a Internet das Coisas procura solucionar. Destaca-se ainda, os bancos de dados NoSQL, os quais possuem potencial para solução de alguns destes desafios. Outra tecnologia promissora para solucionar alguns destes desafios é o padrão RESTful, um web service que apresenta rapidez e trabalha com quantidades reduzidas de bytes em sua comunicação. Neste contexto, esta pesquisa foi desenvolvida com o objetivo de criar um Sistema de Informação Geográfica (SIG) Móvel, que realize a coleta de dados geoespaciais (pontos, linhas e polígonos), se comunique com um servidor de aplicação, no modelo Software as a Service (SaaS) que irá armazenar os dados em um banco de dados MongoDB e sua arquitetura segue o conceito de Internet das Coisas. Foram realizados testes a campo na Fazenda Escola Capão-da-onça (FESCON) nos dias 11 e 13 de agosto de 2015. Um planejamento de missões, foi pré - estabelecido, para obter os melhores resultados do Sistema de Posicionamento Global (GPS). Nas referidas datas foram coletados polígonos em talhões de culturas, linhas e pontos de interesse, tais como áreas de erosão, falhas no solo e áreas de baixa produtividade. As coletas realizadas foram bem sucedidas, o aplicativo proporcionou facilidade de uso e de sincronismo dos dados com o servidor de aplicação. Os resultados, dos levantamentos à campo, foram exportados para arquivos no formato KML e apresentados em mapas, com auxílio da ferramenta Google Earth. Conclui-se que, o projeto apresenta alto potencial de uso para cadastro de propriedades agrícolas e dados espacializados e, sua arquitetura é pertinente para o desenvolvimento de projetos geoespaciais, agrícolas em SIG Móvel, que necessitem tratar dados complexos e apresentem alta disponibilidade de dados, tais como: Cadastro Ambiental Rural (CAR); Agricultura de precisão; Controle georreferenciado de dados agrícolas, recursos naturais e urbanização; e Aplicações empresariais de logística.

L’objectif principal de la thèse était de caractériser les impacts de différents types de gestion pastorale (bovins, équins, caprins) sur les communautés végétales de « nouveaux écosystèmes » fortement anthropisés que sont les digues et remblais de la réserve de Donzère-Mondragon dans la basse vallée du Rhône. Différents outils ont été utilisés (relevés de végétation, analyses de sols, analyses minérales des herbages, télédétection, SIG, etc.) à des échelles spatiales différentes afin de dégager les interrelations entre les différents niveaux d’organisation et fonctionnalités de la végétation. En effet, l’émergence des « nouveaux écosystèmes » oblige les gestionnaires à reconsidérer les principes initiaux de la gestion conservatoire. Dans notre étude, il a pu être démontré que les systèmes de pâturage faisant appel à des troupeaux d’herbivores dont l’organisation est adaptée pour maintenir l’ouverture des milieux, augmentent la richesse spécifique, la diversité et l’hétérogénéité de la végétation à court terme (3-5 années) par rapport à l’absence de gestion ou aux interventions mécaniques. Les analyses montrent également que les espèces annuelles qui apparaissent sont appétentes et contribuent à augmenter la valeur fourragère de certains faciès du site pâturé par les chevaux. Ces herbivores ont également un impact sur la banque de graines permanente du sol en augmentant son hétérogénéité et la densité de graines viables sous les faciès les plus pâturés. Le pâturage des vaches et des chevaux confirme une corrélation entre l’indice de végétation (NDVI) obtenu après l’analyse de photographies aériennes, la biomasse et la richesse en espèces végétales. Les estimations d’indices de consommation de la ronce sous SIG ont permis d’apprécier l’efficacité de l’action des chèvres. Ces différents résultats, pour les modalités testées, correspondent bien à ceux déjà obtenus lors d’applications de systèmes pastoraux en milieux naturels. Des expérimentations devraient également être menées à l’avenir via des systèmes de pâturage mixtes notamment bovin-caprin et équin-caprin pour accroître l’effet de la restauration aux dépens de la colonisation d’arbustes compétitifs dont la ronce. La gestion pastorale appliquée devrait néanmoins être pensée sur le moyen terme, si possible via des contrats pluriannuels, favorisant la durabilité de cette méthode de gestion et de ses effets dans le temps. / The main objective of the thesis was to characterize the impacts of different types of pastoral management (cattle, horses, goats) on "new ecosystems" plant communities. Our experimentations were conducted in highly anthropized dykes and embankments of the Donzère-Mondragon reserve in the lower Rhone valley. Various tools were used (i.e. vegetation surveys, soil analyzes, grassland mineral analyzes, remote sensing, GIS, etc.), and at different spatial scales in order to identify the interrelationships between the different levels of vegetation organization and functions. Indeed, the emergence of "new ecosystems" requires managers to reconsider the initial principles of conservation management. Our study showed that, in the short term (3-5 years), grazing systems using herds of herbivores, whose organization is adapted to maintain open habitats, increase species richness, diversity and heterogeneity of plant communities compared to lack of management or mechanical interventions. Moreover, the annual species that appear are appetizing and contribute to increase the forage value of the site grazed by horses. These herbivores also have an impact on the permanent seed bank by increasing both its heterogeneity and the density of viable seeds under the most grazed patches. Grazing of cattle and horses confirm a correlation between the vegetation index (NDVI), biomass and plant species richness. Finally, we evaluated the efficacy of goats’ action on bramble via consumption indices calculated using GIS. Our different results are in the line with those already obtained in natural environments. Future experiments should test the effects of mixed grazing systems, particularly cattle, goats and horses, on the colonization dynamic of competitive shrubs such as brambles. Applied pastoral management should be considered in the medium term, via multi-year contracts to promote the sustainability of this management method and its effects over time.

Os sistemas de gerenciamento de resíduos sólidos urbanos prevêem fases que envolvem desde a sua geração até a disposição final. A atividade de coleta seletiva de materiais previamente segregados é uma parte importante deste gerenciamento. Os custos envolvidos neste tipo de coleta, normalmente mais elevados que os custos da coleta regular, fazem com que esta prática não seja efetuada pela maioria dos municípios brasileiros. Esses municípios tampouco são beneficiados por parcerias privadas, uma vez que o retorno financeiro gerado pela venda do material reciclável geralmente não cobre os custos de coleta, triagem e transporte. A partir deste panorama, este trabalho busca oferecer uma contribuição para o melhor entendimento dos custos envolvidos na operação de coleta destes resíduos. Neste trabalho foram analisados os custos de três sistemas de coleta seletiva de resíduos sólidos domiciliares: por pontos de entrega voluntária (PEVs), porta-a-porta, e um sistema híbrido entre os dois anteriores. A análise levou em conta os custos de transporte, que incluem custos operacionais e custos de capital para cada uma das alternativas. Um SIG-T foi utilizado para determinar a distância percorrida pelos veículos e uma metodologia para a determinação do custo total foi desenvolvida em função da quilometragem percorrida e quantidade de mão-de-obra e equipamentos utilizados. Conclui-se que o melhor método de coleta sempre estará intimamente ligado às características do local em que será implantado. Comparando os três sistemas, observou-se que para a área e para as condições apresentadas neste estudo, o sistema porta-a-porta se mostrou o mais eficaz / Urban solid waste management comprehends phases from its generation to its final disposal. The previously separated materials collection activity is an important part of this management. The costs involved in this type of collection, usually higher than conventional collection costs, make this practice not so used by Brazilian municipalities. These municipalities are neither benefited by private partnerships since the economic feedback from materials sale generally does not cover collection, separation and transport costs. From this point of view, this work seeks for a contribution to the best understanding of the involved costs in the collection operation activity. In this work the costs of three collection systems were studied: by voluntary delivery locations (VDLs), door-to-door, and a hybrid system between the preceding ones. The analysis took for granted the transportation costs to which one of the alternatives, which include operational costs and capital costs. A GIS-Trans had been used to define the traveled distance by the collection vehicles, and a cost determination methodology was developed as function of the traveled distance and the amount of labor and equipments used. It’s concluded that the choice of the best collection method will always be related with implementation area peculiarities. Comparing the three collection systems described above, the door-to-door system is showed to be more efficient for the presented area and conditions assumed for this study

La tesi doctoral desenvolupada, emmarcada dins del camp de les Ciències Ambientals, aplica la Geologia Ambiental orientada al coneixement dels processos i recursos geològics de cara a la planificació i a l'ordenació del territori. Com a zona d'estudi s'ha seleccionat la Costa Brava meridional, concretament tota l'àrea litoral compresa per les conques hidrogràfiques de l'Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa i riera de Lloret (75 km de línia de costa i una extensió de 291 km2).Aquest treball, amb l'aptitud integradora dels conceptes i mètodes propis de les Ciències Geològiques i Ambientals, s'ha proposat com a objectius globals l'anàlisi de la qualitat i del comportament físic i químic dels materials terrestres en front les accions humanes i de la seva utilització com a recursos; l'estudi dels processos naturals i de la influència que puguin tenir sobre l'home o bé els efectes que aquest pot causar sobre aquells, i per últim, com a derivació dels anteriors, el disseny i aplicació d'instruments de tipus preventiu en la gestió del territori; és a dir, la planificació dels usos del territori.Amb la filosofia de recerca basada en que els factor geològics són uns elements d'ajuda per a la visió integral d'un territori, s'han estudiat diferents variables geoambientals procurant traduir el coneixement del medi en informació apta per a la presa de decisions sobre l'ús i preservació d'aquest àmbit litoral. Els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) han estat clau per a la visió sistèmica del territori, per a la integració de les diferents variables geoambientals, així com per a la producció cartogràfica temàtica i final. Pel que fa als processos geològics, lligats a la dinàmica fluviotorrencial, s'han cartografiat les principals àrees d'actuació així com analitzat els factors que inicien, afavoreixen o magnifiquen la seva ocurrència. S'han estudiat les accions denudatives, els processos de transport-sedimentació i amb l'estudi integrat d'aquests processos i formes resultants s'han identificat unitats territorials caracteritzades per un comportament geomòrfic uniforme.En quant a l'anàlisi dels recursos geològics s'ha aprofundit en el coneixement dels recursos hídrics subterranis, les roques industrials i els georecursos litorals. Pel que fa als primers s'ha centrat en la delimitació de les principals unitats i subunitats aqüíferes, així com en acotar les geometries i principals característiques hidràuliques. Pel que fa als àrids i roques de construcció l'objectiu fonamental ha estat la delimitació cartogràfica d'aquells materials que per les seves propietats fisicoquímiques són potencialment aptes per als usos indicats. Finalment s'ha fet una recerca orientada a l'estudi de factors que limiten o condicionen el potencial geoturístic d'aquesta àrea litoral, concretament en els penya-segats i les platges.Les principals aportacions d'aquesta tesi doctoral es poden emmarcar en l'àmbit regional i fenomenològic, aspectes clau en la gestió i planificació territorial. Pel que fa al primer, destaquem l'aportació de dades geoambientals a nivell cartogràfic en relació a variables litoestructurals, de processos dinàmics com de recursos geològics. Des del punt de vista de l'àmbit fenomenològic destaquem la interacció de les variables estudiades a nivell de conca hidrogràfica, com són, entre d'altres, les relacions existents entre les diferents formacions aqüíferes; la possible participació de les aigües subterrànies en la resposta hidrològica del sistema fluviotorrencial, o la problemàtica derivada de l'antropització de la sorra de la platja com a conseqüència d'abocaments de terres i residus inerts als marges de les rieres. / La tesis doctoral desarrollada, enmarcada dentro del campo de las Ciencias Ambientales, aplica la Geología Ambiental orientada al conocimiento de los procesos y recursos geológicos para la planificación y ordenación del territorio. Como zona de estudio se ha seleccionado la Costa Brava meridional, concretamente toda el área litoral comprendida por las cuencas hidrográficas de la Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa y riera de Lloret (75 km de línea de costa y una extensión de 291 km2).Este trabajo, con la aptitud integradora de los conceptos y métodos propios de las Ciencias Geológicas y Ambientales, se ha propuesto como objetivos globales el análisis de la calidad y del comportamiento físico y químico de los materiales terrestres en frente las acciones humanas y de su utilización como recursos; el estudio de los procesos naturales y de la influencia que puedan tener sobre el hombre o bien los efectos que este puede causar sobre aquellos, y por último, como derivación de los anteriores, el diseño y aplicación de instrumentos de tipo preventivo en la gestión del territorio; es decir, la planificación de los usos del territorio. Con la filosofía de investigación basada en que los factores geológicos son unos elementos de ayuda para la visión integral de un territorio, se han estudiado diferentes variables geoambientales procurando traducir el conocimiento del medio en información apta para la toma de decisiones sobre el uso y preservación de este ámbito litoral. Los Sistemas de Información Geográfica (SIG) han sido clave para la visión sistémica del territorio, para la integración de las diferentes variables geoambientales, así como para la producción cartográfica temática y final.Con respecto a los procesos geológicos, relacionados con la dinámica fluviotorrencial, se han cartografiado las principales áreas de actuación así como analizado los factores que inician, favorecen o magnifican su ocurrencia. Se han estudiado las acciones denudativas, los procesos de transporte-sedimentación y con el estudio integrado de estos procesos y formas resultantes se han identificado unidades territoriales caracterizadas por un comportamiento geomórfico uniforme.En cuanto al análisis de los recursos geológicos se ha profundizado en el conocimiento de los recursos hídricos subterráneos, las rocas industriales y los georecursos litorales. Con respecto a los primeros nos hemos centrado en la delimitación de las principales unidades y subunidades acuíferas, así como en acotar las geometrías y principales características hidráulicas. Con respecto a los áridos y rocas de construcción el objetivo fundamental ha sido la delimitación cartográfica de aquellos materiales que por sus propiedades fisicoquímicas son potencialmente aptas para los usos indicados. Finalmente se ha hecho un estudio orientado a los factores que limitan o condicionan el potencial geoturístico de esta área litoral, concretamente en los acantilados y las playas.Las principales aportaciones de esta tesis doctoral se pueden enmarcar en el ámbito regional y fenomenológico, aspectos clave en la gestión y planificación territorial. Con respecto al primero, destacamos la aportación de datos geoambientales a nivel cartográfico de variables litoestructurales, de procesos dinámicos i de recursos geológicos. Desde el punto de vista del ámbito fenomenológico destacamos la interacción de las variables estudiadas a nivel de cuenca hidrográfica, como son, entre otras, las relaciones existentes entre las diferentes formaciones acuíferas; la posible participación de las aguas subterráneas en la respuesta hidrológica del sistema fluviotorrencial, o la problemática derivada de la antropización de la arena de la playa como consecuencia de vertidos de tierras y residuos inertes a los márgenes de las rieras. / This thesis developed is framed within the scope of the Environmental Sciences. Environmental Geology is applied to understand the geological processes and resources that take place in the area, thus enhancing the management of the territory. All the littoral area within the hydrographical basins of the Aubi, riera de Calonge, Ridaura, riera de Tossa and riera de Lloret (75 km of coast line and an extension of 291 sq.km), a good part of the southern Costa Brava, has been selected as the study zone.This work, with its ability to integrate the concepts and methods of the Environmental and Geological Sciences, has three main objectives: the analysis of the quality and the physical and chemical behaviour of the terrestrial materials in front of human actions and its utilization as resources; the study of the natural processes and the influences that they have on the antropic activity, or the effects that this can cause on those; and as a derivation of the previous objectives, the design and application of preventive instruments for the management of the territory, that is to say, the planning of the uses of the territory.Considering geological factors as helping elements to achieve an integral vision of a territory, different geoenvironmental variables have been studied. It has been tried to translate the acquired knowledge into information which could be used by the planners of this coastal environment for their decision making process. The Geographical Information Systems (GIS) have been a key factor to keep a systemic vision of the territory. They have also made possible the integration of the different geoenvironmental variables, as well as the cartographic production.With regard to the geological processes related to the fluviotorrencial dynamics, the main areas of their action have been mapped. The factors that initiate, favor or increase their occurrence have been analysed as well. The denudation actions, processes of transportation and sedimentation have also been studied. With the integrated study of all these processes and resultant forms, several territorial units characterized by a uniform geomorphic behaviour have been identified.With the analysis of the geological resources, we have contributed to the knowledge of the subterranean water resources, the industrial rocks and the coastal georesources. With regard to the first item we have put most of our efforts in the delimitation of the main aquifer units and subunits, as well as in the study of their geometries and their main hydraulic characteristics. With regard to the mining activity, the fundamental objective has been the cartographic delimitation of those materials which, by their physiochemical properties, are potentially apt for the indicated uses. Finally a study oriented to the factors that limit or condition the geotouristic potential of this littoral area has been done, specifically at the cliffs and in the beaches.The main contributions of this thesis can be framed in regional and phenomenological fields, both of which are key aspects in management and territorial planning. With respect to the regional ones, we would like to emphasize the contribution of geoenvironmental cartographic data related to litostructural variables, dynamic processes or geological resources. Considering the phenomenological aspects we would like to highlight the interaction of the variables inside the hydrographical basins, like the existing relations among the different aquifer formations; the possible participation of groundwater in the hydrologic response of the fluviotorrencial system, or the quality losses of the sand of the beach as a result of the rubble dumping on the creek's margins.

Cette thèse porte sur le développement facilité d'applications de cartographie et de transport, plus particulièrement sur la génération de réseaux piétonniers pour des applications telles que la navigation, le calcul d'itinéraires, l'analyse d'accessibilité et l'urbanisme. Afin d'atteindre ce but, nous proposons un modèle de données à deux couches qui cartographie l'espace public dans une hiérarchie d'objets géospatiaux sémantisés. A bas niveau, la géométrie 2D des objets géospatiaux est représentée par une partition planaire, modélisée par une structure topologique d'arrangement 2D. Cette représentation permet des traitements géométriques efficaces et efficients, ainsi qu'une maintenance et une validation aisée au fur et à mesure des éditions lorsque la géométrie ou la topologie d'un objet sont modifiées. A haut niveau, les aspects sémantiques et thématiques des objets géospatiaux sont modélisés et gérés. La hiérarchie entre ces objets est maintenue à travers un graphe dirigé acyclique dans lequel les feuilles correspondent à des primitives géométriques de l'arrangement 2D et les noeuds de plus haut niveau représentent les objets géospatiaux sémantiques plus ou moins aggrégés. Nous avons intégré le modèle de données proposé dans un framework SIG nommé StreetMaker en complément d'un ensemble d'algorithmes génériques et de capacités SIG basiques. Ce framework est alors assez riche pour générer automatiquement des graphes de réseau piétonnier. En effet, dans le cadre d'un projet d'analyse d'accessibilité, le flux de traitement proposé a permis de produire avec succès sur deux sites un graphe de réseau piétonnier à partir de données en entrées variées : des cartes vectorielles existantes, des données vectorielles créées semi-automatiquement et des objets vectoriels extraits d'un nuage de points lidar issu d'une acquisition de cartographie mobile.Alors que la modélisation 2D de la surface du sol est suffisante pour les applications SIG 2D, les applications SIG 3D nécessitent des modèles 3D de l'environnement. La modélisation 3D est un sujet très large mais, dans un premier pas vers cette modélisation 3D, nous nous sommes concentrés sur la modélisation semi-automatique d'objets de type cylindre généralisé (tels que les poteaux, les lampadaires, les troncs d'arbre, etc) à partir d'une seule image. Les méthodes et techniques développées sont présentées et discutées / This thesis addresses easy and effective development of mapping and transportation applications which especially focuses on the generation of pedestrian networks for applications like navigation, itinerary calculation, accessibility analysis and urban planning. In order to achieve this goal, we proposed a two layered data model which encodes the public space into a hierarchy of semantic geospatial objects. At the lower level, the 2D geometry of the geospatial objects are captured using a planar partition which is represented as a topological 2D arrangement. This representation of a planar partition allows efficient and effective geometry processing and easy maintenance and validation throughout the editions when the geometry or topology of an object is modified. At the upper layer, the semantic and thematic aspects of geospatial objects are modelled and managed. The hierarchy between these objects is maintained using a directed acyclic graph (DAG) in which the leaf nodes correspond to the geometric primitives of the 2D arrangement and the higher level nodes represent the aggregated semantic geospatial objects at different levels. We integrated the proposed data model into our GIS framework called StreetMaker together with a set of generic algorithms and basic GIS capabilities. This framework is then rich enough to generate pedestrian network graphs automatically. In fact, within an accessibility analysis project, the full proposed pipeline was successfully used on two sites to produce pedestrian network graphs from various types of input data: existing GIS vector maps, semi-automatically created vector data and vector objects extracted from Mobile Mapping lidar point clouds.While modelling 2D ground surfaces may be sufficient for 2D GIS applications, 3D GIS applications require 3D models of the environment. 3D modelling is a very broad topic but as a first step to such 3D models, we focused on the semi-automatic modelling of objects which can be modelled or approximated by generalized cylinders (such as poles, lampposts, tree trunks, etc.) from single images. The developed methods and techniques are presented and discussed

This design science research proposes an IT artefact consisting of a website and a client application with the focus of letting users receive programming tasks which they will then try and solve, and have their solutions evaluated, thereby giving affirmation on their programming skills. The study sprung from the need to give programming novices confidence in their abilities to write sufficient code solutions to programming tasks. A delimitation was made to concentrate on the concepts covered by the course Fundamentals of Programming given by the Department of Informatics of Media at Uppsala University. The proposal successfully affirms its users coding confidence by assessing and communicating through gamified elements the correctness of the code solution to the user, thus enabling the heightening of the users motivation to continue learning programming skills. / Denna designvetenskapliga studie föreslår en IT artefakt bestående av en webbsida och en klientapplikation med fokus på att ge användare programmeringsuppgifter som de sedan ska försöka lösa och sedermera få evaluerade med feedback kring om deras lösning gav korrekt output. Studien utgick från behovet att ge programmeringsnybörjare bekräftelse på deras förmåga att skapa tillräckliga lösningar på koduppgifter. En avgränsning gjordes till att fokusera på de koncept som täcks av kursen Grundläggande programmering som ges av institutionen för Informatik & Media via Uppsala universitet. Förslaget bekräftar framgångsrikt användares kodningskunskaper genom att utvärdera och kommunicera resultaten via gamifierade element till användaren, vilket kan öka användarnas motivation att fortsätta utveckla sin programmeringsförmåga.

I dagens samhälle är det av stor vikt att kunna läsa och skriva då texter finns i olika former överallt, mycket på grund av den tekniska utvecklingen i samhället. Vägen till att "knäcka koden" ser olika ut för barn. I studien har vi valt att fokusera elever med läs- och skrivsvårigheter samt hur tekniken kan fungera som stöd i undervisningen. Syftet med studien är att undersöka hur lärare beskriver sin undervisning i förhållande till läs- och skrivsvårigheter. Vidare är syftet att undersöka hur elever med läs- och skrivsvårigheter upplever sin undervisning. Studien har sin utgångspunkt i den sociokulturella teorin. Empirin till studien är skapad genom semistrukturerade intervjuer med lärare och elever. Materialet har sedan analyserats och presenteras i resultatet. Resultatet av studien indikerar på att undervisning och stödstrukturer inom ASL stödjer elever med läs- och skrivsvårigheter i sin läs- och skrivinlärning genom att de får höra och se sambandet mellan ljud och bokstav. / In today's society it's important to be able to read and write because there are texts everywhere, and also as the technology has made a bigger impact in the society. For some children it can be difficult to learn how to write and read. Because of this we have chosen to focus on pupils with disabilities in the read- and writing process. We also want to see how the technology can support pupils in their learning. The aim of this study is therefore to investigate how teachers describe their teaching in relation to reading and writing disabilities. The study also aims to investigate how pupils with reading and writing disabilities describe their education. The sociocultural theory is the base of this study. The empirics to this study is created by interviews with pupils and teachers. The empirics has been analyzed and presented in the result. The result of this study shows that the method "write to read" supports pupils with writing and reading disabilities in their writing and reading education because the link between letter and sound clarifieds for the pupils.

No description available.

Les produits forestiers non ligneux (PFNL) rassemblent toutes exploitations sous couvert forestier. Ils excluent les produits issus de la fibre de bois et des produits de la faune. Le bleuet sauvage est un bon exemple de PFNL. Ces produits sont abondants au Québec. Le bleuet est un exemple de PFNL bien établi avec un niveau de commercialisation structurée de produits frais et de transformation. Au contraire, le marché des champignons forestiers tarde à se développer. À titre de produit agroforestier, les PFNL procurent des biens et services bénéfiques aux communautés productrices. La distribution des PFNL varie en fonction de facteurs géophysiques et bioclimatiques. Dans certaines régions du Québec, des groupes s'efforcent de développer des outils d’analyse et de modélisation spatiale conséquents. La géomatique procure des solutions pratiques pour l’identification et le suivi des PFNL. Entre autres, elle opère des données géospatiales spécialisées sur des systèmes d'information géographique (SIG). Ce projet de maîtrise repose sur la mise en place d’un portail participatif d’information géographique web. Il s'adresse à un large panel d’utilisateurs, notamment aux intervenants impliqués dans le développement durable des PFNL. Il offre la possibilité de visualiser et de manipuler des données spécialisées au cas des PFNL. Il propose de localiser les sites à fort potentiel de présence. Il cherche à intégrer des outils de validation de ces sites. Il tend aussi à procurer des outils qui accompagnent la production des utilisateurs. Le portail introduit des applications d’édition, d’analyse et de modélisations spatiales exclusives à la thématique des PFNL. Il abrite des couches de données interactives et interopérables. L'évaluation du portail passe par l’efficacité de ses applications et la convivialité de ses composantes. Ce rapport décrit et fait la démonstration de chacune d'elle.

Ce mémoire présente à la fois un état des lieux de la recherche scientifique sur le sujet, en réponse à une certaine demande sociale, une synthèse de notre propre activité, et un positionnement scientifique dans le champ de la géographie des risques. Il est alimenté par des réflexions théoriques et méthodologiques plus ou moins abouties, mais illustrées par des résultats concrets issus de nos recherches. Il laisse le champ à des questionnements scientifiques à portée opérationnelle et à des perspectives de recherche visant à mieux caractériser les systèmes de vulnérabilité aux catastrophes naturelles et faciliter ainsi les modes d'évaluation intégrée et spatialisée des risques naturels. Evaluation intégrée, car la vulnérabilité y est appréhendée selon des approches multi-critères propres à caractériser les multiples facettes et facteurs qui la déterminent. Evaluation spatialisée, car le risque est mis en carte, de différentes façons et à différentes échelles, toujours selon une démarche intégrée où se combinent, critères de vulnérabilité, enjeux et aléas.