• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 245
  • 83
  • 13
  • 7
  • 7
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 359
  • 138
  • 125
  • 109
  • 91
  • 80
  • 79
  • 73
  • 69
  • 69
  • 65
  • 62
  • 47
  • 45
  • 42
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
171

A alternância de código nas falas de nipo-brasileiros de Aliança e Fukuhaku-mura dos informantes isseis na pesquisa: as línguas faladas nas comunidades nikkei do Brasil / The alternation of code in the discourse of Japanese-Brazilians on Alliance and Fukuhaku-mura of informants isseis in research: the languages spoken in the communities nikkei of Brazil

Gardenal, Luiz Maximiliano Santin 01 August 2008 (has links)
Esta pesquisa trouxe à tona um aspecto da variação lingüística na fala de informantes Isseis das Comunidades nipo-brasileiras Aliança e Fukuhaku-Mura, a alternância de códigos, resultante do contato das línguas japonesa e portuguesa. A análise baseou-se na teoria da pesquisa sociolingüística variacionista, e o lócus teve sua ênfase dada em seu aspecto micro onde a alternância, juntamente com a escolha lingüística, é justificada pela construção da identidade por parte dos envolvidos na conversação, no ambiente da entrevista. / This research is about a linguistic variation aspect, the codealternation, resultant of the contact of the Japanese and Portuguese languages, in the speech of japanese immigrants living in two communities in Brazil, Aliança and Fukuhaku-Mura. The analysis was based on the theory of the sociolinguistics variations and had its emphasis given in its micro aspect where the alternation, as the same way of the linguistic choice, is justified by the construction of the identity by the informers involved.
172

A negociação e a fragmentação de identidades em atendimentos ginecológicos e obstétricos em um Posto do SUS

Jaeger, Aline 19 December 2007 (has links)
Made available in DSpace on 2015-03-05T18:11:56Z (GMT). No. of bitstreams: 0 Previous issue date: 19 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / Este trabalho está vinculado a um projeto de pesquisa maior (OSTERMANN, 2005) que tem como objetivo analisar as interações entre médicos/as e pacientes que buscam atendimento ginecológico e obstétrico em um posto de saúde da região metropolitana de Porto Alegre, Brasil. A abordagem teórica e metodológica utilizada é a da Análise da Conversa (SACKS, 1992; WOOFFITT, 2005; HUTCHBY e WOOFFITT, 1998) e a da Sociolingüística Interacional (OSTERMANN, 2003; GUMPERZ, 1998; GOFFMAN, 1995), que propõem investigações de dados naturalísticos, os quais são, nesta pesquisa, 144 consultas médicas gravadas em áudio e transcritas de acordo com as convenções propostas por Jefferson (1984), além de anotações de observações sobre a instituição investigada. Este estudo investiga quais as identidades que emergem nas interações e como elas são negociadas pelos/as interagentes nos diferentes momentos das consultas (BUCHOLTZ, 1999; BUCHOLTZ e HALL, 2005; ECKERT e McCONNELL-GINET, 1992 e 2003; OSTERMANN, 2003 e 2006). Verificou-se que / This paper draws from a larger research project (OSTERMANN, 2005) that aims at investigating how doctors and patients, who seek gynecological and obstetrical consults in a public health center Southern Brazil interact. The theoretical and methodological approaches that underlie the research study are Conversation Analysis (SACKS, 1992; WOOFFITT, 2005; HUTCHBY e WOOFFITT, 1998) and Sociolinguistics (OSTERMANN, 2003; GUMPERZ, 1998; GOFFMAN, 1995), which propose investigations of naturalistic data. That data analyzed consists of 144 medical consultations recorded in audio and transcribed according to the conventions proposed by Jefferson (1984), as well as noted observations about the investigated institution. This study investigates which identities emerge in the interactions and how they are negotiated by the interactants during the different moments of the consultations (BUCHOLTZ, 1999; BUCHOLTZ e HALL, 2005; ECKERT e McCONNELL-GINET, 1992 e 2003; OSTERMANN, 2003 e 2006). It was verified that different identi
173

Valores e funções dos advérbios locativos no português popular brasileiro / The behavior of the locative case in the Portuguese popular spoken in Brazil

Nogueira, Raquel Marcondes 12 September 2007 (has links)
Neste trabalho, buscamos analisar, de um ponto vista sincrônico e quantitativo, as funções que os locativos aqui, aí, ali e lá exercem na oração e no texto. Para isso, trabalhamos com a variedade do português popular falado no Brasil, mais especificamente o dialeto utilizado pelos informantes do projeto Filologia Bandeirante (MEGALE, 1998) e pelos falantes que forneceram material para organização do Banco de Dados do Português Popular Falado na Cidade de São Paulo (RODRIGUES, 1987). A principal questão analisada foi a da função sintática dos advérbios locativos, ou seja, se seriam sempre adjuntos, como algumas Gramáticas Tradicionais (GT) acreditam ou se poderiam exercer a função de argumentos de predicado, como alguns estudos já apontam. Adotando os pressupostos teórico-metodológicos da Gramática Funcional de DIK (1989) e da Sociolingüística Variacionista, nosso objetivo é descrever, analisar e explicar o comportamento dos locativos, buscando identificar os possíveis contextos que favoreçam o aparecimento destes termos ora como argumento, ora como satélites de EsCo. / In this research we analyze, of a point sight synchronic and quantitative, the functions that the locative case aqui, aí, ali and lá are used in the sentence and in the text. For that, we work with the range of the Portuguese popular spoken in Brazil, more specifically the dialect utilized by the informers of the Filologia Bandeirante project (MEGALE, 1998) and by the talkative that supplied stuff for organization of the Banco de Dados do Português Popular Falado na Cidade de São Paulo (RODRIGUES, 1987). The main question analyzed was the syntactic function of the adverbs locative case, for instance if would be always adjunct, as some Traditional Grammar (GT) believe or it would be able to exercise the predicate arguments function, like some studies already aim. Adopting the theoretical-methodological budgets of the Functional Grammar of DIK (1989) and of the Sociolinguistics Variationist, our objective is going to describe, analyze and explain the behavior of the locative case, seeking identify the possible contexts that favor the appearance of these we will have as argument, or on the other hand like satellites of EsCo.
174

Centros de autoacesso : uma proposta para currículo bilíngue : a função dos centros de autoacesso na aprendizagem de língua inglesa e no desenvolvimento da autonomia do aprendiz

Blos, Daniele January 2010 (has links)
Esta pesquisa analisa o processo do desenvolvimento da autonomia de três alunos da 4ª série do Ensino Fundamental de uma escola com currículo bilíngüe Português / Inglês. Baseando-se em princípios etnográficos, os dados foram gerados durante um trimestre letivo em que os alunos participantes freqüentaram, semanalmente, nas aulas de língua inglesa, centros de autoacesso. O objetivo das atividades nos centros de autoacesso era proporcionar a interação entre os alunos para a co-construção de diálogos, com ou sem a intervenção da professora, tendo em vista os conceitos de teoria sociocultural (Vygotsky, 1984) como mediação, internalização, Zona de Desenvolvimento Proximal e scaffolding, a partir da crença de que aprendizagem ocorre na performance (Swain & Lapkin, 1998) e princípios das perspectivas sociocultural I e II de autonomia propostas por Oxford (2003). Constam dentre os dados, observações e gravações transcritas dos momentos de autoacesso, sessões de visionamento das gravações em que os participantes estavam presentes, entrevistas com os pais desses alunos e ainda um diário mantido pela pesquisadora durante toda a geração de dados. Relato na análise quais foram os critérios utilizados por cada participante na escolha do centro a ser trabalhado e descrevo sua atuação dentro dos diferentes moldes de tarefas propostas em diferentes etapas, assim como seu papel no grupo durante a atividade. Por fim, trago dados acerca do background familiar e personalidade dentro e fora dos centros, obtidos nas entrevistas com os familiares. Os resultados mostraram que a partir de um objetivo comum na sala de aula, que é a aprendizagem de língua inglesa e mais especificamente a construção de diálogos, existe uma negociação de papéis (Lantolf, 2000).Há momentos em que aquele aluno mais experiente, através da interação, colaboração, imitação, experiência compartilhada e pistas, auxilia outros menos experientes e momentos em que ele é o auxiliado a fim de que aquilo que ele consegue fazer com o auxílio do outro em determinada etapa da atividade, consiga fazer com maior autonomia no futuro, levando-o a tornar-se um usuário mais autônomo de segunda língua e a tornar-se cada vez mais responsável pela busca de seu conhecimento. / This research aims at observing how the process of autonomy development occurs in three elementary school fourth-graders, students of a bilingual curriculum school. Based on ethnographic principles, the data was generated during one school trimester when students visited, weekly, during the English classes, self-access centers. The self-access centers’ aim was to promote interaction among students to collaborate creating a dialogue, with or without the teacher’s intervention, having in mind concepts of Sociocultural Theory (Vygotsky, 1984) such as mediation, internalization, Zone of Proximal Development and scaffolding, under the belief that learning occurs in performance (Swain & Lapkin, 1998) and principles from Sociocultural Perspectives I and II by Oxford (2003). The data was generated through observation and transcribed self-access moments’ video recordings, viewing sessions of classes recorded, interviews with the students’ parents, and also through a diary with my impressions about the process. The analysis shows the criteria each student used to decide whether to participate in one or another center, his/ her participation in different tasks offered by the centers and his/her role in the classroom among other classmates during this moment. Also, information is reported on their family background and personality in and out of the centers. Results show that from a collective aim in the classroom, learning English and, more specifically, collaborating in creating dialogues, there is a negotiation in roles (Lantolf, 2000). There are moments when one student is the expert and, through interaction, collaboration, imitation, shared experience and clues, he/she will help the less experienced ones; there are other moments when these roles change and he/she will be the one who will be helped so that what he can do being other-regulated during a specific moment of the task, he / she will be able to do with greater autonomy in the future, helping him / her to become a more autonomous user of the second language and increasingly responsible in his/her search for knowledge.
175

Pelotas/RS e a concordância verbal de 3ª pessoa do plural

Welchen, Dirce January 2009 (has links)
A proposta desta tese é analisar os fatores lingüísticos e sociais relacionados à variação na concordância verbal de 3ª pessoa do plural com base nas entrevistas dos 90 informantes que compõem o VarX – Banco de Dados Sociolingüísticos Variáveis por Classe Social de Pelotas/RS –, estratificados conforme gênero, classe social, faixa etária: 45 são do gênero masculino e 45 do feminino, 30 da classe social média alta, 30 da média baixa, e 30 da baixa; 30 da faixa etária entre 16 e 25 anos, 30 da faixa etária entre 26 e 49 anos e 30 da faixa etária com mais de 50 anos. Pretendemos, dessa forma, contribuir para a descrição da concordância verbal de 3ª pessoa do plural do português popular brasileiro. Para a análise dos dados, utilizamos metodologia quantitativa com base na interface Windows para o Varbrul e em formulário de codificação de dados. Na análise, discutimos a presença versus a ausência de concordância verbal de terceira pessoa do plural; e a concordância verbal padrão versus nãopadrão de terceira pessoa do plural. Os resultados mostram que, em Pelotas, há variação de concordância verbal de 3ª pessoa do plural, mas com predomínio do uso da marca, uma vez que existe presença de desinências verbais em 4.317 contextos (de um total de 5.263), perfazendo 82%, e em 945 contextos não ocorrem marcas de concordância, perfazendo 18%. Também, constatamos, com base na amostra em estudo, particularmente no resultado das variáveis sociais que há indícios de aquisição de concordância verbal de 3ª pessoa do plural, visto que há um aumento gradual de emprego de marcas de concordância, cuja direção é dos informantes mais velhos para os mais novos, sendo que os mais novos apresentam maiores percentuais e peso relativo de emprego de desinências verbais de 3ª pessoa do plural. No estudo da concordância verbal padrão versus não-padrão, analisamos a distribuição das formas padrão versus não-padrão, envolvendo tanto ausência de marca quanto formas alternantes de realização da marca, enfatizando as variáveis sociais. E observamos que, em Pelotas, há altos percentuais de emprego de formas padrão, em decorrência de aspectos sociais e culturais. / The purpose of this thesis is to analyze the linguistic and social factors related to the variation in verbal agreement of 3rd person plural based on interviews of 90 informants who make up the VarX –Sociolinguistics Database Variable by Social Class of Pelotas/RS –, stratified according to gender, social class, age: 45 are males and 45 females, 30 of the upper middle class, 30 of the low middle class, and 30 of the low social class; 30 are between 16 and 25 years of age, 30 between 26 and 49 and 30 of the age group over 50 years. We intended, therefore, to contribute to the description of the verbal agreement of 3rd person plural of the popular Brazilian Portuguese. For data analysis, we used quantitative methodology based on the Windows interface for Varbrul and on data encryption form. In the analysis, we discussed the presence versus the absence of verbal agreement in the third person plural, as well as the standard verb agreement versus the non-standard third person plural. The results show that, in Pelotas, there is variation in verbal agreement of 3rd person plural, but with predominance of the use of the mark, since the presence of verbal endings occurs in 4317 contexts (of a total of 5263), consisting of 82%, and in 945 contexts there are no agreement marks, totaling 18%. We also found, based on the sample under study, particularly the outcome of the social variables that there is evidence of acquisition of 3rd person plural agreement, since there is a gradual increase in use of verb agreement marks, whose direction goes from the older to the younger informants, given that the younger have higher rates and relative employment of verbal endings of 3rd person plural. In the study of standard versus non-standard verbal agreement, we analyzed the distribution of standard versus non-standard forms, involving both the absence of marks as well as alternate forms of the realization of the mark, emphasizing the social variables. And we observed that in Pelotas there are high percentages of use of standard forms as a result of social and cultural aspects.
176

Concordância verbal na língua falada nas trilhas das bandeiras paulistas / Subject-verb agreement in the spoken language in the historical route of the Bandeirantes

Pereira, Deize Crespim 25 November 2004 (has links)
Esta dissertação apresenta um estudo de natureza sincrônica e quantitativa da variação entre aplicação x não-aplicação da regra de concordância verbal de 3ª e 1ª pessoas do plural. Os dados são oriundos da variedade do português popular falada por pessoas idosas residentes na zona rural dos estados de São Paulo e Minas Gerais, na área correspondente às trilhas das bandeiras paulistas. A variação da concordância verbal de 3ª pessoa do plural constitui um fenômeno comum no português do Brasil e tem sido amplamente documentada pela literatura lingüística, a qual evidencia que formas como Eles fala x Eles falam podem ser encontradas na fala de pessoas de diversas regiões brasileiras e de diferentes graus de escolaridade. São poucos os estudos que tratam da variação da regra de concordância com sujeitos de 1ª pessoa do plural (Nós fala x Nós falamos), manifestada em variedades populares do português brasileiro. Adotando os pressupostos teórico-metodológicos da Sociolingüística e da Lingüística Funcional, nosso objetivo é descrever, analisar e explicar os padrões de concordância encontrados, buscando identificar os fatores lingüísticos (semânticos, gramaticais, discursivos) e sociais que condicionam a realização ou a não-realização da regra formal de concordância verbal. / This research presents a synchronic and quantitative study of the variation between application x non-application of the subject-verb agreement rule with the 3rd and 1st plural persons. The data were collected from Popular Portuguese spoken by elderly who live in the rural areas of São Paulo and Minas Gerais, in the regions that coincide with the historical route of the Bandeirantes (members of colonial exploratory expeditions). The variation of subject-verb agreement with the 3rd plural person is an ordinary phenomenon in Brazilian Portuguese, and it has been extensively documented by linguistic literature, which gives evidence that forms as Eles fala x Eles falam can be found in the speech of people of various Brazilian regions and of different education degrees. Few are the studies that deal with the variation of subject-verb agreement with the 1st plural person (Nós fala x Nós falamos), displayed in popular varieties of Brazilian Portuguese. Using the theories of Sociolinguistics and Functional Linguistics, our goal is to describe, analyze and explain the patterns of agreement found, searching for linguistic (semantic, grammatical, discursive) and social factors that condition the application or the non-application of the formal subject-verb agreement rule.
177

Llengua catalana a Mallorca. Segle XVIII i primer terç del XIX, La

Martínez i Taberner, Catalina 19 January 1999 (has links)
L'objectiu de la tesi és analitzar el procés que va seguir la introducció de la llengua castellana en els diversos grups socials, a partir del Decret de Nova Planta. És obvi que aquest procés es troba íntimament relacionat amb l'ensenyament, però també és un procés desigual que dependrà, per una banda, del grup social analitzat i, per l'altra, dels àmbits d'ús. A partir d'aquestes premisses hem organitzat el camp d'estudi en tres grans apartats: a) Ensenyament; b) Àmbits d'ús i c) Anàlisi de textos.a)ENSENYAMENTL'estudi de l'organització de l'ensenyament es presenta clau per saber fins a quin punt van ser efectives les lleis que es dictaren en contra de la llengua catalana. Hem dividit l'estudi en dos grans blocs: el món escolar de l'Antic Règim i el món escolar de l'Estat liberal. En el primer bloc hem analitzat les escoles de primeres lletres, les escoles de gramàtica i finalmente la universitat. Un cop definida la situació de l'ensenyament a Mallorca hem estudiat l'ús i la pervivència de la llengua catalana en el món escolar de l'Antic Règim, per passar després a analitzar les lleis i circulars que es dictaren en contra de la llengua catalana.En el segon bloc tracto de la política educativa de l'estat liberal que es definirà per tots els intents que es portaren a terme per tal de difondre l'escolarització i per aconseguir una organització centralitzada de l'ensenyament. En aquest apartat analitzo l'acció educativa i castellanitzadora de la Societat Econòmica d'Amics de País i l'avanç que s'experimentà en l'escolarització que ens portaràja a una alfabetització en llengua castellana.L'anàlisi dels informes sobre la situació escolar del XVIII, provinents de l'autoritat borbònica, demostren que l'obsessió uniformitzadora i la conseqüent repressió lingüística es situa en el darrer terç del XVIII, conseqüència directa de la "Real Cédula de Aranjuez" de 1768. Aquesta política repressora afectarà a poc a poc totes les classes socials, començant per les classes socials més alte.s i estenent-se després a la resta de classes socials, però de manera extensiva no es veuran els seus fruits fins entrat el tombant de segle. La castellanització de l'escola de primeres lletres se situarà en el XIX, molt possiblement a partir de la primera dècada del XIX.b) ÀMBITS D'ÚSHem centrat la investigació en els diferents àmbits d'ús perquè creiem que és l'única manera d'analitzar com i quan la llengua catalana va perdent presència en l'ús escrit, substituïda per la llengua castellana. Hem plantejat el desenvolupament d'aquest capítol a partir de dos eixos: l'àmbit públic i l'àmbit privat. b.1) Àmbit públicLa recerca portada a terme a diferents arxius municipals m'ha permés arribar a una sèrie de conclusions sobre el joc de llengües que s'estableix: a) Les actes dels ajuntaments sempre es redacten en català fins el 1768. Es veu clarament el tall que pressuposa l'ordre de la "Real Cédula"; però això no obliga a fer canvis de llengua respecte a altres escrits propis de la burocràcia municipal. b) La majoria de persones que ocupaven càrrecs sabien escriure en una i altra llengua, però durant tot el segle XVIII el català es manté com a llengua primera en l'ús normal de la comunicació escrita entre l'ajuntament i el poble. c) Les cartes i ordres de caràcter oficial provinents de Palma són sempre en castellà i d) La correspondència privada es manté en català fins el 1820, dins la dècada del 30 ja són molt escadusseres les cartes escrites en català.Analitzo tota una sèrie de documents notarials d'àmbit privat en què la llengua catalana va mantenir-se fins ben entrat el segle XIX. Divideixo l'estudi de la llengua utilitzada en l'àmbit notarial en dos blocs molt específi'cs: Primerament, analitzo alguns dels llibres d'Art de Notaria que es troben a Mallorca, com són un Art de començaments del XVIII i el "DeNotaria" de 1797. I en segon terme estudio els llibres de diversos notaris per establir el moment de canvi lingüístic en els actes notarials. He resseguit els llibres de 15 notaris, des de començaments del XVIII fins el 1860, per veure quan va ser bandejada la llengua catalana en l'ús comú del notariat i, també,si es poden constatar canvis cronològics entre Palma i els pobles. D'aquesta mostra he extret les següents conclusions: a) La llengua catalana es manté absolutament majoritària, i en molts casos única, en els documents notarials del segle XVIII i primer terç del XIX; si hi ha escrits en castellà, aquests vénen condicionats pels clients dels notaris, però no són més que exepcions. c) A grans trets podríem dir que cap a 1840 el català ja ha perdut presència a Palma, però als pobles es manté fina a la dècada de 1850 i d) Els documents notarials que mantenen per més temps la llengua catalana són els testaments, els contractes d'arrendament i els inventaris.Sobre la llengua utilitzada a l'Audiència cal dir que, malgrat que el castellà era la lengua oficial, trobem, durant la primera meitat del segle XVIII, documents escrits en català, provinents de particulars. També podem constatar el desconeixement de la llengua castellana per part dels terstimonis i la necessitat de la traducció oral que s'imposava per poder arribar a una entesa amb el tribunal. b.2) Àmbit privatHe tractat tota mena d'escrits que són fruit de necessitats bàsiques i habituals, és a dir, els usos lingüístics escrits que qualsevol persona pot tenir necessitat de fer servir. He estudiat llibres de l'administració de les cases o heretats, de comptabilitat i correspondència comercial i privada, factures, deutes i contractes d'arrendament. També incloc en aquest apartat documents interns d'alguns convents. L'objectiu era abastar una gran diversitat de documentació per tenir una mostra prou extensa d'usos lingüístics i alhora cobrir un període cronològic força dilatat. La mostra documental que utilitzo cobreix des de finals del XVII fins a la segona meitat del XIX.Sobre els usos de la llengua catalana escrita a l'àmbit privat, cal remarcar que el català es manté fins a la primera meitat del XIX en l'administració econòmica de tipus familiar, és a dir, en els llibres de comptabilitat.de les cases o heretats, en els contractes d'arrendament i en les factures de menestrals i pagesos. En canvi, la correspondència que he trobat demostra una tendència més primerenca cap a la castellanització.c) ANÀLISI DE TEXTOSUn cop analitzats diversos àmbits d'ús de la llengua catalana escrita, he estudiat el tipus de llengua que s'hi utilitzat i això ho he fet a partir d'algunes sèries documentals que m'han aportat una visió cronològica dels canvis lingüístics. És a dir, dins la mateixa tipologia de documents analitzo la llengua emprada a partir de la primera dècada del segle XVIII fins que aquests documents, de manera majoritària, es veuen substituïts per documents en llengua espanyola. Analitzo les següents sèries: Testaments, Contractes d'arrendament agrari i Factures de menestrals.He analitzat sis testaments corresponents als anys 1709, 1722, 1731, 1798, 1819 i 1849. He continuat amb l'anàlisi de sis contractes d'arrendament agrari que pertanyen als anys 1678, 1716, 1736, 1782, 1806 i 1833. I finalment he estudiat una sèrie de factures dels anys 1799, 1818, 1828, 1834, 1857 i 1879. Al final d'aquest apartat m'he plantejat fins a quin punt la llengua que he analitzat amb el codi ortogràfic que es feia servir coincideix amb les propostes ortogràfiques que apareixen a Mallorca en el segle XIX. L'estudi d'aquestes fonts m'ha permès constatar la vigència d'un codi escrit, propi d'un grau de formalitat alt, que molt lentament va perdent els seus trets formals per acostar-se a la parla. El procés de dialectalització que hem pogut constatar ve donat per la pèrdua de norma escrita que, a vegades, serà degut a una manca de formació lingüística en llengua catalana per causa d'una escolarització precària i d'altres vegades, els trets dialectals denotaran una formació en llengua castellana que no permetrà cap mena de formació en llengua catalana. Conseqüència d'aquest últim fet serà la pèrdua del codi formal i l'apropament a la dialectalització com a únic recurs per escriure en llengua catalana. És en aquest darrer context on sorgeixen les noves propostes ortogràfiques.Com a resum final cal dir que la importància de l'ensenyament en el procés d'introducció de la llengua castellana és bàsic perquè no tan sols és la causa directa de la pèrdua del codi ortogràfic tradicional, sinó que aquesta manca va repercutir directament en la capacitat d'escriptura en llengua catalana. I en conseqüència, els àmbits d'ús de la llengua catalana escrita es reduiran cada cop més. A partir de la "Real Cédula" de 1768 podríem considerar que comença aquest procés que no es veurà plenament aconseguit fins arribar al segle XIX. / The doctorate's memory has as main objective the study of the Catalan language in Majorca during the XVIII century and the first half of the XIX one, and the process by which this language was displaced in the pub1ic and private uses by Spanish. This analysis is not based on literary texts but in documental series that hug a wide typology: wills; public, commercial and private correspondence; agrarian lease contracts, notarial and municipal documentation, etc. One of the fundamental contributions is the demonstration that there was a formal code of written Catalan language during the studied period that it was not displaced in their use until the progressive schooling of the population in Spanish. Therefore the results of the political repression against the Catalan language might to be located in the first decades of the XIX century, when the literacy in the Spanish language begins and the progressive illiteracy in the Catalan language, and not in the XVIII century.
178

A variação da lateral na interlíngua de estudantes brasileiros de espanhol

Araújo, Eneida Maria Gurgel de 11 November 2014 (has links)
Made available in DSpace on 2015-05-14T12:43:18Z (GMT). No. of bitstreams: 1 arquivototal.pdf: 1158424 bytes, checksum: ac99c49c77affa790cb421a03be81ffa (MD5) Previous issue date: 2014-11-11 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / Nuestro objetivo es investigar la realización de la lateral /l/ en español, en la interlengua de los informantes brasileños. A principio, como alumna de español y, en seguida, como profesora, percibimos la existencia de algunas estructuras que les resultan más difíciles a los alumnos apreender, incluso, en los niveles intermedio y avanzado. Así, adentramos en el campo de estudios variacionistas, dialogando con la enseñanza/aprendizaje de lenguas extranjeras, en el sentido de una mayor comprensión de este proceso tan complejo. En nuestro caso, esto se agrava porque trabajamos con lenguas de raíces afines (románicas), redundando en la interferencia de algunas estructuras, aquí fonológicas, que pueden hasta llegar a confundir a los alumnos. Como soporte teórico, utilizamos los fundamentos epistemológicos y operacionales de los estudios sobre adquisición/aprendizaje de lenguas extranjeras Selinker (1972), Corder (1973), particularmente sobre Interlengua, Sociolinguística y Teoría de la Variación laboviana (1975), entre otros autores. Nuestra metodología fue sociolingüísticamente orientada y obedeciendo a los siguientes pasos: selección de informantes; identificación de las variables lingüísticas, extralingüísticas y sus variantes; procesamiento de los datos (análisis estadístico); interpretación de los resultados con el análisis cuantitativo para identificar los aspectos que pueden favorecer o no la variación de la lateral en español. De esa forma, nuestros informantes consisten en 24 brasileños que son o fueron alumnos de instituciones superiores públicas, Universidade Estadual da Paraíba y Universidade Federal da Paraíba, del curso de Letras/Espanhol, que fueron sometidos a lecturas de frases y textos en español. Los datos de las producciones fueron grabados y las ocurrencias del fenómeno fueron cuantificadas, y, en seguida, codificadas y recibieron un tratamiento estadístico por el programa GoldVarb X (SANKOFF, TAGLIAMONTE & SMITH, 2005), consiguiendo, con esa recolección de datos, el material necesario para el análisis. Los resultados de los análisis estadísticos mostraron que las variables seleccionadas como relevantes para la ocurrencia del fenómeno fueron el nivel de proficiencia, el contexto fonológico precedente y la conciencia fonológica. Concluimos que los datos confirmaron la influencia de esas variables en la realización de la lateral. Así, esperamos que nuestra investigación pueda ser agregada a las hoy existentes, señalando no solo los caminos de la realización de la lateral, sino también el proceso de interferencia que es común ocurrir en la enseñanza/aprendizaje de lenguas próximas. / O objetivo de nossa pesquisa é investigar a realização da lateral /l/ em espanhol na interlíngua dos informantes brasileiros. Primeiramente, como aluna de espanhol e, em seguida, como professora, percebemos a existência de algumas estruturas que os estudantes consideram mais difíceis de apreender, inclusive, nos níveis intermediário e avançado. Assim, adentramos no campo de estudos variacionistas, dialogando com o ensino/aprendizagem de línguas estrangeiras, no sentido de uma maior compreensão deste processo tão complexo. No nosso caso, isto se agrava porque trabalhamos com línguas de raízes afins (românicas), redundando na interferência de algumas estruturas, aqui fonológicas, que podem chegar a confundir os alunos. Como suporte teórico, utilizamos os fundamentos epistemológicos e operacionais dos estudos sobre aquisição/aprendizagem de Línguas Estrangeiras Selinker (1972), Corder (1973), particularmente sobre Interlíngua, Sociolinguística e Teoria da Variação laboaviana (1975), entre outros autores. Nossa metodologia foi sociolinguisticamente orientada, obedecendo aos seguintes passos: seleção de informantes; identificação das variáveis linguísticas, extralinguísticas e suas variantes; processamento dos dados (análise estatística); interpretação dos resultados, com análise quantitativa para identificar os aspectos que podem favorecer, ou não, a variação da lateral em espanhol. Dessa forma, nossos informantes consistem em 24 brasileiros que são ou foram alunos de instituições superiores públicas, Universidade Estadual da Paraíba e Universidade Federal da Paraíba, do curso de Letras/Espanhol, que foram submetidos a leituras de frases e textos em espanhol. Os dados das produções foram gravados e as ocorrências do fenômeno foram quantificadas, sendo, em seguida, codificadas e receberam um tratamento estatístico pelo programa GoldVarb X (SANKOFF, TAGLIAMONTE & SMITH, 2005), conseguindo, com essa coleta de dados, o material necessário para a análise. Os resultados das análises estatísticas mostraram que as variáveis selecionadas como relevantes para a ocorrência do fenômeno foram o nível de proficiência, o contexto fonológico precedente e a consciência fonológica. Concluímos que os dados confirmaram a influência dessas variáveis na realização da lateral. Assim, esperamos que a nossa pesquisa possa ser somada às hoje existentes, sinalizando não só os caminhos da realização da lateral, mas também o processo de interferência que é comum ocorrer no ensino/aprendizagem de línguas próximas.
179

A interação professor-aluno na aprendizagem em língua materna

Lima, Danielly Lopes de 26 June 2008 (has links)
Made available in DSpace on 2015-05-14T12:43:19Z (GMT). No. of bitstreams: 1 arquivototal.pdf: 650388 bytes, checksum: 43d0446e04debb7e6771c7333537ba20 (MD5) Previous issue date: 2008-06-26 / Coordenação de Aperfeiçoamento de Pessoal de Nível Superior / The current paper has as its object of study the investigation of teacherstudent s interaction in Portuguese classrooms environment. We intend to demonstrate that the interactional context in which Portuguese classes occur is considered unproductive and that the verbal interaction between teacher and students is like a battle field, because we believe the existing discussions do not help the learning process. The theoretical support of this research centers on the Interactional Sociolinguistics and Verbal Interaction Theory (Bortoni- Ricardo, Koch, Goffman) and on the Zone of Proximal Development Theory (Vygotsky), among others. In order to obtain the trustful results, the data was collected from audio recordings of Portuguese classes and questionnaire answers from teachers and students of two high school second grade groups from a public state school in João Pessoa-PB. The analysis of the data is based in a interpretative methodology which aims to understand how teacher-student interaction occurs in mother tongue classes and how positively this reflects in the learning-teaching process of Portuguese language. The results confirmed that the classroom dialogical interaction is unproductive most of the times, since it does not positively reflect in the learning process of Portuguese language. It was also possible to notice the difficulty that exists in this interactive process, because the classroom, most of the times, reflects the difficult relationship between teacher and student and consequently it influences the teachinglearning process. / O presente trabalho tem como objeto de estudo a investigação da interação professor-aluno em um contexto da sala de aula de Português. Pretendemos demonstrar que o contexto interacional em que ocorrem as aulas de Língua Portuguesa é tido como improdutivo e a interação verbal entre professor e aluno é como um campo de batalhas, pois acreditamos que as discussões existentes não favorecem o processo de aprendizagem. A fundamentação teórica da pesquisa centrou-se na Sociolinguistica Interacional e Interação Verbal (Bortoni-Ricardo, Koch, Goffman) e na Zona de Desenvolvimento Proximal (Vygotsky), entre outros. Para obter resultados confiáveis, os dados foram coletados a partir de gravações de aulas de Português e de respostas de questionários fornecidas por professores e alunos de duas turmas do 2º ano do Ensino Médio de uma escola da rede estadual pública de ensino da cidade de João Pessoa-PB. A análise dos dados é baseada em uma metodologia interpretativa que visa entender como ocorre a interação entre professor-aluno na aula de língua materna e como isso reflete no processo de ensinoaprendizagem. Os resultados confirmaram que a interação dialógica na sala de aula é improdutiva, em sua maioria, pois não reflete positivamente no processo de aprendizagem de Língua Portuguesa. Constatamos também a dificuldade que existe nesse processo interativo, pois a sala de aula, muitas vezes, acaba refletindo a difícil relação existente entre professor-aluno e, conseqüentemente, influencia o processo de ensino-aprendizagem.
180

Teatro e variação : a colocação pronominal em duas versões de A viúva Pitorra, de João Simões Lopes Neto

Mambrini, Ester January 2004 (has links)
Esta pesquisa investiga a colocação pronominal em duas versões da peça A Viúva Pitorra, de João Simões Lopes Neto, tendo por perspectiva problematizar o texto teatral como fonte de estudos da sociolingüística variacionista em função do caráter oral e coloquial atribuído a estes textos, tanto pela lingüística, como pela crítica teatral e literária. Temos como hipótese geral que os arranjos promovidos na colocação pronominal na segunda versão da peça refletem uma reescrita orientada para a variedade falada, indicando, por extensão, o comportamento de próclises e ênclises no plano geral da língua e a sensibilidade lingüística do autor não só para a linguagem em uso, mas também para a força coercitiva da norma gramatical. Como hipóteses específicas, temos que 1) a ocorrência de próclises e ênclises na peça reflete as características do português falado no Brasil e que 2) sobre as formas enclíticas, atua fortemente a coerção da norma cultuada. A revisão teórica propõe um diálogo entre a crítica literária e a teatral, identificando as (in)definições da área para os termos oral e coloquial; na área da lingüística, resenhamos as pesquisas cujos corpora são formados de peças teatrais e nos apoiamos nos estudos de variação e mudança que abordam diacronicamente a colocação pronominal, instituindo especificidades do sistema gramatical do português brasileiro em relação ao português europeu. Os dados são analisados descritivamente em relação aos arranjos promovidos na segunda versão e quantitativamente (programas Varbrul/Varbwin) em relação aos fatores definidos para análise. No geral, os resultados indicam 1) o favorecimento da próclise em ambas as versões, refletindo as características do português brasileiro falado e 2) a incidência da norma nas formas enclíticas. Dos quatro fatores selecionados como estatisticamente significativos, destacamos os fatores a) gênero do personagem e b) sujeito expresso x sujeito nulo, ambos ausentes na literatura lingüística resenhada. O fator a) acrescenta um dado sociolingüístico às pesquisas cujos corpora são formados a partir de peças teatrais, e o fator b) indica a necessidade de pesquisas pontuais sobre a relação indicada como estatisticamente significativa. Acrescentamos à discussão a colocação pronominal em dois outros textos do autor gaúcho: um drama e duas versões de um conto, objetivando fundamentar a inadequação do termo oralidade e oferecer o termo “linguagem verossímil” para caracterizar traços lingüísticos da variedade falada em diferentes gêneros literários.

Page generated in 0.1181 seconds