Opening up dialogue on sustainability is part of the mission that Education for Sustainable Development (E.S.D.) possess to act against some of the challenges of today’s world. Despite widespread practice in schools we can also see E.S.D. in other forms of non-conventional education such as holiday camps which offer different types of assets sometimes lacking in schools: A strong connection to the outdoors and a stronger sense of communal life. Story circles have been used here as a tool using storytelling of personal life experiences. The aim was to look at how would stories and discussions about sustainability be shaped during a Story circle. Two research questions were form: 1.     How do story circles with camp counselors combine to shape discussions about sustainability? 2.     How do these discussions compare to sustainable competencies? Could story circles in holiday camps be a resource to enhance staff’s sustainable competencies? Participants were staff from two camps in France and the United States. Three interventions took place with a total of fourteen participants. Story circles were treated as focus groups and analyzed using thematic analysis used to shape a follow-up questionnaire to achieve an embedded mixed-method design. Results showcased how participants shared personal life experiences regarding sustainability through their stories and how they were able to reflect on these in a group effort. Additionally, they revealed how Story circles could be an interesting resource to enrich staff’s sustainable competencies at the condition to have a well-trained facilitator leading the activity. / <p>The presentation was done online.</p>

Because of the lack in the research field, the investigator undertook a comparative study of the administration and conduct of an equitation program in girls' private summer camps of northern and northeastern states and of Texas.

Peerbeziehungen wirken sich maßgeblich auf die Entwicklung im Jugendalter aus. Aufgrund von alltags- und behinderungsspezifischen Lebensbedingungen stehen Jugendliche mit Behinderungen dabei vor besonderen Herausforderungen, die die Möglichkeiten der Anbindung an andere Jugendliche erschweren. Angebote der Kinder- und Jugendarbeit können behinderungsbedingte Barrieren nicht immer auffangen, allerdings stellen inklusive Ferienfreizeiten dabei eine besonders geeignete und zugängliche Ausnahme dar. In der vorliegenden Arbeit wurden 46 Jugendliche, die an zwei inklusiven Ferienfreizeiten teilgenommen haben, hinsichtlich der Entstehung, Qualität, Quantität, Funktionen, Intensität, Bestand und bedeutsamer Wahlkriterien von Peerbeziehungen befragt. Im Fokus stand dabei die Differenzkategorie Behinderung, weitere Differenzkategorien wurden in die Befragung einbezogen, um Wechselwirkungen benennen zu können. Im Rahmen eines explorativen Mixed-Methods-Designs mit zwei Sequenzen erfolgte eine Auswertung in den vier Teilen deskriptive Auswertung, soziometrische Analyse, Qualitative Inhaltsanalyse sowie Fallauswertungen. Als zentrale Ergebnisse über Bedingungen für die Entstehung und Erhaltung von Peerbeziehungen von Jugendlichen mit und ohne Behinderungen konnte ermittelt werden, dass vertrauensentwickelnde, ähnlichkeitsbezogene und erlebnisbasierte qualitative Aspekte, die Persönlichkeitsmerkmale Extraversion und Offenheit sowie die kognitive Reife im Vordergrund standen. Dabei zeigte sich eine große Spannbreite entstandener Freund- und Bekanntschaften mit eher geringerem Bestand. Vor allem für Jugendliche mit Lernschwierigkeiten ergaben sich in Bezug auf die Entstehung und Entwicklung von Peerbeziehungen Wechselwirkungen ihrer Behinderungen mit höherem Alter, Introversion, Kommunikationsbarrieren, der gemeinsamen Anreise mit einer bereits bekannten Person sowie den Einstellungen der teilnehmenden Jugendlichen ohne Behinderungen. Sie haben dadurch zwar Bekanntschaften, aber eher keine Freundschaften entwickelt, was darauf hinweist, dass von einer sozialen Einbindung in die Gruppen nicht ausgegangen werden kann. Die Ausgestaltung des Settings inklusiver Ferienfreizeiten wird im Rahmen eines sozialraumorientierten Gesamtkonzepts der Jugendarbeit und Behindertenhilfe sowie einer stärkeren Fokussierung auf Gruppenprozesse inklusive begleitetem Kontakt und damit einhergehenden Einstellungsänderungen diskutiert. Es werden konkrete Hinweise für das pädagogische Handeln gegeben. / Peer relationships have a significant impact on development in adolescence. Due to everyday life and disability-specific living conditions, young people with disabilities face special challenges that make it difficult to connect with other adolescents. Child and youth work services cannot always compensate disability-related barriers, but inclusive summer camps are a particularly suitable and accessible exception. In the present study, 46 adolescents who participated in two inclusive summer camps were interviewed with regard to the development, quality, quantity, functions, intensity, continuity, and significant choice criteria of peer relationships. Besides the focus on the difference category disability, other difference categories were included in the survey in order to be able to identify aspects of intersectionality. Using an explorative mixed-methods design with two sequences, an evaluation was carried out in four parts: descriptive and sociometric analyses, qualitative content analysis, as well as case evaluations. As central results, trust-developing, similarity-related and experience-based qualitative aspects, the personality traits extroversion and openness as well as cognitive maturity emerged as conditions for the development and maintenance of peer relationships of adolescents with and without disabilities. There was a wide range of friendships and encounters with a rather low continuance. Especially for adolescents with learning difficulties, interactions of their disabilities with higher age, introversion, communication barriers, travelling together with someone they already knew, as well as the attitudes of the other participating adolescents without disabilities emerged with regard to the development and continuity of peer relationships. As a result, participants with learning difficulties developed encounters but rather no friendships, which indicates that social inclusion in the groups cannot be assumed. Concerning the design of inclusive summer camp settings, a community-based concept involving the systems of youth work and disability support as well as a stronger focus on group processes including guided contact associated with attitude changes are discussed. Practical advice for pedagogical action is given.

La croissance des flux d’immigration au Canada entraîne une diversification de la population canadienne et accentue la nécessité d’adapter les services offerts dans l’accueil des immigrants allophones. Au Québec, à l’enfance et à l’adolescence, ce sont souvent via les Services d’accueil et de soutien à la francisation (SASAF), offerts selon différentes modalités dont la scolarisation en classe d’accueil que les jeunes sont intégrés. Toutefois, d’autres programmes de nature plus ludique sont également offerts via divers organismes communautaires. C’est le cas des camps estivaux destinés aux jeunes immigrants nouvellement arrivés. Ces camps proposant diverses activités ludiques dans la communauté semblent utiles puisqu’ils visent tant à maintenir les acquis linguistiques qu’à favoriser la socialisation pendant l’été chez les nouveaux arrivants, et ce, dans le but ultime de faciliter leur cheminement scolaire. Néanmoins, malgré leur pertinence perçue, peu d’études ont documenté concrètement la mise en œuvre de ce type de camps estivaux. La présente recherche se penche donc sur l’évaluation de la mise en œuvre de quatre de ces camps estivaux dans la région montréalaise, dans le but de dégager les conditions gagnantes de leur implantation et de repérer ce qui a nui et ce qui a aidé au déploiement de leurs activités. Le premier objectif avait pour but de décrire l’implantation des camps selon leurs composantes clés et les dynamiques entre ces composantes. Puis, le deuxième objectif était d’identifier les obstacles et les facilitateurs liés à la mise en œuvre des camps, grâce à des séances d’observation et au recueil, au moyen d’entrevues individuelles et de groupes de discussion (n=17), des perceptions des acteurs impliqués (coordonnateurs, animateurs, aides-animateurs, participants). Six principaux constats ont émergé de nos résultats grâce aux analyses thématiques conduites dans cette étude. Ces constats soulignent l’importance de la formation de l’équipe d’animation, de la nature et de la flexibilité de la programmation, des attitudes de l’équipe, de la durée de participation, des coûts associés à la participation au camp ainsi que de la mixité de la clientèle comme facteurs associés à la réussite ou aux difficultés rencontrées dans la mise en œuvre des camps. Ces résultats mènent également à diverses recommandations pratiques en vue d’améliorer les conditions de mise en œuvre de futurs camps visant à soutenir pendant la période estivale la francisation et la socialisation des jeunes élèves immigrants nouvellement arrivés. / The growing immigration flows context in Canada lead to a diversification of the Canadian population and accentuate the need to adapt welcome services for allophone immigrants. In Quebec, during childhood and adolescence, it is often through the Services d’accueil et de soutien à la francisation (SASAF), which proposes different modalities such as welcome classes that immigrant youth are integrated in the school system. However, other extracurricular programs are also offered to newly arrived immigrant youth, through various community organizations. Summer camps figure among these programs offered. These camps offering various recreational activities in the community are recognized to allow immigrant youth developing their language skills and to promote their socialization during the summer, with the ultimate goal of facilitating academic progress. Despite the relevance of these summer camps, few studies have documented their implementation. Therefore, the present research aims to evaluate the implementation of four of these summer camps in the Montreal area, in order to identify the facilitators and barriers associated with their implementation. The first objective was to describe camps’ implementation according to their key components and the dynamics between them. Second, the objective was to identify the obstacles and facilitators related to these camps’ implementation, based on our observations and data that we collected, through individual interviews and focus groups (n = 17), the perceptions of the different actors involved (coordinators, animators, assistant animators, campers). Six main findings emerged from our results based on the thematic analyzes we conducted. These findings underscore counsellor team training and attitude, program nature and flexibility, length of camp participation, camp costs and heterogeneity in terms of groups’ composition as factors associated with the success or difficulties encountered during camp implementation. These results lead to various practical recommendations in order to improve the conditions for implementing future camps aimed at supporting newly arrived immigrant youth during the summer and support their francization and socialization.

La tesi presenta una descripció i reflexió històrica de les diferents iniciatives que en educació en el temps lliure s'han donat a la ciutat de Girona des de començament de segle XX fins a l'any 1981 quan té lloc el traspàs de competències en matèria de lleure i joventut a la Generalitat de Catalunya i des d'aquesta instància es realitza la primera normativa pel que fa a la constitució d'Escoles d'Educadors en el Lleure i es legisla també respecte a la formació de monitors i directors d'activitats de lleure infantil i juvenil. Les iniciatives son presentades a traves de tres grans capítols segons la instància promotora de cada activitat: L' administració (entenent per aquesta les diferents instancies de l'aparell administratiu públic a nivell municipal, provincial autonòmic o republicà i central), l'església (reduint-se en aquest cas a les iniciatives promogudes per l'església catòlica, majoritàriament a nivell diocesà, i en alguns casos a nivell parroquial) i finalment, la societat civil (entenent en aquest sector les iniciatives que han estat promogudes des del sector privat i de l'associacionisme). Des de cada un d'aquest grans sectors s'estudien les intervencions que amb una intencionalitat educativa clarament explícita s'han portat a la pràctica durant el temps lliure dels infants i joves gironins a través d'activitats i moviments coneguts com les colònies, els casals d'estiu, els campaments, l'escoltisme, etc. En cada una d'aquestes experiències analitzem les finalitats, la proposta metodològica, la formació dels responsables i els infants i joves que hi participen. A través d'aquesta recerca es pretén aportar un material que ajudi a configurar una petita part de la historia de l'educació no formal tot recuperant també un material vàlid per a la reflexió i teorització sobre l'educació en el temps lliure. Pel que fa a les iniciatives de l'administració sobresurten les obres que es promouen a nivell de l'Ajuntament de Girona: les colònies escolars municipals i les guarderies-casals municipals d'abans del franquisme, les colònies organitzades des de serveis socials durant la transició democràtica i la constitució i els primers passos de l'Àrea de Joventut. Es presenten també les iniciatives realitzades a la ciutat de Girona des d'altres instàncies: a nivell de la Diputació de Girona les colònies de la Llar Infantil a nivell provincial les colònies promogudes per la Delegación Pronvincial de Enseñanza Primaria de Gerona i pel que fa a l'administració central es presenta l'impacte de l'actuació que el moviment feixista del regim franquista va tenir a Girona a través del Frente de Juventudes, la Sección Femenina i la Organització Juvenil Espanyola. També en aquest capítol de l'administració es comenten les primeres actuacions de la Generalitat de Catalunya a Girona a partir de l'any 1981. En el capítol de l'església les obres que s'estudien són fonamentalment de caire diocesà. Hi trobem els Casals d'Estiu -obra genuïnament gironina-, l'Escoltisme Catòlic Català, la Federació de Joves Cristians i els Avantguardistes gironins, la Joventut d'Acció Catòlica, la Joventut Obrera Catòlica, el Moviment Infantil i Juvenil d'Acció Catòlica, Hora-3 i el Servei de Colònies de Vacances. Hi ha també l'estudi d'altres moviments al marge de la pastoral del bisbat. En aquest cas parlem de l'Oratori Festiu dels Salesians, la Congregació Mariana de Girona -amb els Lluïsos, els Estanislaus, eIs Montañeros de Santa Maria i l'Acolliment Centre de Joves- i els Exploradores de España de "La Salle". Tot plegat fa que la iniciativa de l'església sigui la mes àmplia i la protagonista de bona part del moviment d'educació en el lleure de la ciutat de Girona. Pel que fa a la iniciativa pròpia de la Societat Civil es molt més minsa i amb una incidència reduïda fonamentalment en dos períodes concrets: la II República i la transició i etapa democràtica. Amb tot, en el primer terç de segle trobem l'obra dels Exploradores de España, les Padrines de Girona i els Pomells de Joventut. També a finals dels anys vint cal parlar de la iniciativa de les Colònies Escolars a través del diari EI Autonomista. Durant la II Republica podem parlar Palestra i dels Minyons de Muntanya. En el trist període franquista sols cal parlar de dues iniciatives que malgrat no ser autènticament promogudes des de la societat civil, les hem presentat en aquest apartat. Es tracta dels casals de l'associació Amigos de los Niños i de les colònies del Patronato Escolar de Suburbios de Gerona. A partir de la transició democràtica neixen iniciatives esporàdiques amb voluntat de fer una tasca educativa en el temps lliure i és també en aquesta època quan s'estructura el moviment de Rialles a nivell dels Països Catalans. A través de la recerca es detecta una manca de propostes d'educació en el lleure per part de la societat civil. Sobresurt l'acció de l'església que ha sabut adaptar-se als diferents períodes socio-educatius exercint a través d'aquest àmbit diferents funcions: compensatòria, d'adoctrinament i control o de suplència. S'evidencia també com el temps lliure passa a ser considerat un àmbit plenament educatiu quan el carrer deixa de ser considerat un entorn negatiu a evitar i passa a ser entès com un espai educatiu a aprofitar. Pel que fa als participants, no es pot concretar a nivell general quina de les tres iniciatives és la mes popular o elitista. Hi ha experiències de tot tant per part de l'Administració, com de l'Església i també de la Societat Civil. Val a dir però, que les iniciatives promogudes des de l'administració municipal han estat majoritàriament properes a la població gironina més necessitada. També en aquest sentit cal ressaltar el treball realitzat des del bisbat a partir dels anys seixanta a través dels casals d'estiu i de les colònies de vacances. / The thesis presents a historical description of the various initiatives in leisure-time education which were carried out in the city of Girona during the current century up to the year 1981. The research begins with the first infant and the junior free-time activities which took place in this city, and analyses more than thirty different initiatives throughout the century until the year 1981, when the Generalitat de Catalunya (regional government of Catalonia) took charge of operations in this sector and formulated the first legislation concerning free-time schools and the training of monitors and head teachers. The historical research is presented in three main chapters which analyze the proposals and activities carried out by government (municipal, provincial, regional or national, the Catholic church (mainly at a diocesan level, but also through some parish initiatives) and civil society, combining in this last category those initiatives proposed by private bodies and by the associative movement. The research is especially focused on summer activities (schools, centers, camps, etc.) and studies, among other things, their aims, their methodological proposals, the training of staff, and the children and young people who participated. The intention is to contribute material which is valid for a deeper reflection on leisure-time education and which will help to configure a small part of the history on non-formal education.

No description available.