Des dels Estudis Culturals Consensuals on la televisió s'entén com a fòrum aquesta tesi doctoral estudia l'aportació del serial de Televisió de Catalunya a la construcció social de la realitat i el seu potencial com a institució intermèdia per a la negociació i objectivació social del sentit. L'objectiu de la investigació consisteix en entendre quines són les estratègies sobre les que el serial estudi de cas, El cor de la ciutat (2000-2009), proposa l'organització de l'experiència de la vida quotidiana en relació a qüestions que prèviament defineix com a temes i problemes socials rellevants per a l'individu al que adreça la seva acció comunicativa. La combinació de tècniques d'anàlisi textual i de contingut per l'estudi de l'agenda permet detectar les lògiques d'introducció i plantejament de determinats temes d'interès social i analitzar comparativament els marcs interpretatius i les estratègies discursives emprades segons es tracti de valors socials compartits, transgredits o contraposats. / Desde los Estudios Culturales Consensuales donde se define la televisión como foro esta tesis doctoral estudia la aportación del serial de Televisió de Catalunya a la construcción social de la realidad y su potencial como institución intermedia para la negociación y objetivación social del sentido. El objetivo de la investigación consiste en entender cuáles son las estrategias del serial estudio de caso, El cor de la ciutat (2000-2009), para proponer la organización de la experiencia de la vida cotidiana en relación a las cuestiones que previamente define como temas y problemas sociales relevantes para el individuo al que dirige su acción comunicativa. La combinación de técnicas de análisis textual y de contenido para estudiar la agenda permite detectar las lógicas de introducción y planteamiento de determinados temas de interés social, y analizar comparativamente los marcos interpretativos y las estrategias discursivas desarrolladas según se planteen valores sociales compartidos, transgredidos o contrapuestos. / From consensual perspective of Cultural Studies, considering television as a forum, this doctoral dissertation analyses the contribution of the longest serial of Televisió de Catalunya to the social construction of reality and its potential as intermediate institution for the social negotiation and objectivation of sense. The main objective of this research is to understand which are the strategies developed by El cor de la ciutat (2000-2009) to propose the organization of everyday experience in relation to questions that previously has defined as social issues and social problems, as part of the communicative action that Catalan television addressed to their viewers. A methodology combining textual analysis and content analysis techniques for studying agenda enables us to identify the logics for the introduction and approach of certain social issues and to examine, in a comparative framing and discourse analysis, which are the strategies implemented depending on values' dynamics (shared, transgressed or confronted).

Aquesta investigació aplica les eines metodològiques dels Estudis Culturals per investigar el consum televisiu i la seva recepció. El propòsit de la recerca és investigar els contextos comunicatius i processos de resignificació de dos grups de receptors enfrontats pel significat/sentit (social i cultural) de la segona edició del programa televisiu Gran Hermano: d'una banda els fans del programa que es reuneixen a internet i, de l'altra, una associació d'espectadors.D'aquesta manera, l'estudi que presento mostra les característiques i l'evolució que ha experimentat l'estudi de la comunicació des de la recepció, principalment dins l'àmbit anglosaxó. Les aportacions de David Morley o Janice Radway, entre d'altres, plantegen les possibilitats, la potencialitat i, conseqüentment, la necessitat de l'estudi dels processos comunicatius des del consum que realitzen les majories.A partir d'aquí, el consum i la resignificació que els dos grups investigats fan de la segona edició de Gran Hermano, exemplifica clarament com la clausura del significat d'un text es negocia a partir dels sistemes de sentit i modes d'expressió elaborats per grups situats en sectors particulars de l'estructura social. El significat d'un text, així doncs, té a veure amb els codis introduïts, però també amb els codis amb els quals diferents sectors de l'audiència conviuen. El que hi ha en joc és una lluita per la definició de l'espai públic, una pugna sobre les polítiques de representació i sobre els règims de visibilitat, una disputa sobre la impossibilitat/possibilitat de legitimació social de la pròpia experiència cultural. / Esta investigación aplica las herramientas metodológicas de los Estudios Culturales con el objetivo de investigar el consumo televisivo y su recepción. El propósito es investigar los contextos comunicativos y procesos de resignificación de dos grupos de receptores enfrentados por el significado/sentido (social y cultural) de la segunda edición del programa televisivo Gran Hermano: Por un lado, los fans del programa que se reúnen en internet y, de otro, una asociación de teleespectadores. De esta manera, el estudio que presento muestra las características y la evolución que ha experimentado el estudio de la comunicación desde la recepción, principalmente dentro del ámbito anglosajón. Las aportaciones de David Morley o Janice Radway, entre otras, plantean las posibilidades, la potencialidad y, consecuentemente, la necesidad del estudio de los procesos comunicativos desde el consumo que realizan las mayorías. El consumo y la resignificación que los dos grupos investigados hacen de la segunda edición de Gran Hermano ejemplifica claramente como la clausura del significado de un texto se negocia a partir de los sistemas de sentido y modos de expresión elaborados por grupos situados en sectores particulares de la estructura social. El significado de un texto tiene que ver con los códigos introducidos, pero también con los códigos con los cuales diferentes sectores de la audiencia conviven. Lo que hay en juego es una lucha por la definición del espacio público, una pugna sobre las políticas de representación y sobre los regímenes de visibilidad, una disputa sobre la imposibilidad/posibilidad de legitimación social de la propia experiencia cultural. / This work applies the methodological tools of the Cultural Studies for investigating the television consumption and its reception. The purpose of the research is to investigate the communicative contexts and processes of resignification of two groups of audiences confronted by the meaning/sense (social and cultural) of the second edition of Big Brother: on the one hand the fans of the program who meet in internet and, of the other one, an association of viewers.In this way, the study that I present samples the characteristics and the evolution that has experienced the study of the communication from the reception, mainly in the Anglo-Saxon area. The contributions of David Morley or Janice Radway, among others, bring up the possibilities, the potentiality and, consequently, the need of the study of the communicative processes from the consumption that the majorities carry out.The consumption and the resignification that the two investigated groups make of Big Brother exemplifies clearly how the closure of the meaning of a text is negotiated by groups placed in particular sectors of the structure from the systems of meaning|sense and fashions of expression elaborated socially. The meaning of a text has to do with the introduced codes, but also with the codes that different sectors of the audience live with in. There is a fight for the definition of the public space, a fight about the rules of representation and visibility, a dispute about the impossibility/possibility of social legitimise of the cultural experience itself.

Esta tesis doctoral tiene como objeto de estudio las políticas públicas de la televisión digital terrestre. Sus principales objetivos son determinar la pertinencia de la acción pública para afrontar la transición analógico-digital de la plataforma terrestre, analizar las principales tendencias de intervención e identificar qué estrategias y mecanismos contribuyen de manera más eficaz a completar la implantación de la TDT con éxito.Para ello, en la primera parte de la investigación se define un marco teórico sobre las políticas públicas de los medios. Además, se exploran las repercusiones de la digitalización sobre el sistema televisivo. En la segunda parte de la tesis, se analizan las líneas de intervención desarrolladas por la Unión Europea y cómo éstas han determinado un marco de referencia que condiciona la acción estatal. Por último, se efectúa un estudio comparado de las políticas públicas implementadas en Suecia y España, dos países pioneros en la implantación de la TDT en el contexto europeo. Sus experiencias permiten extraer lecciones que serán de utilidad para aquellos estados que deban afrontar la digitalización de la televisión terrestre en los próximos años. / This PhD dissertation analyses public policy dealing with the implementation of Digital Terrestrial Television. The main objectives of the research carried out were: determining the appropriateness of public intervention, analysing what its main tendencies are and identifying which strategies and policy mechanisms are the most effective ones in order to complete the switchover at the terrestrial platform. In the first part, a theoretical framework regarding public policy for the media is defined. In addition, the repercussions of digitalisation on the television system are analysed. In the second part of the dissertation, the research focuses on the policies carried out by the European Union's Institutions in order to asses how supranational actions condition the Member States' initiatives by means of defining a reference framework. Following that, the cases of Sweden and Spain are compared. Both countries have been pioneers concerning DTT implementation within the European context. Their rich experiences provide useful lessons for other countries that have to confront the digital transition of terrestrial broadcasting in the next few years.

Tesi doctoral que determina, a partir d'estudis quantitatius i qualitatius, quin és el procés a través del qual els nens i nenes en etapa preadolescent (9-12 anys) interioritzen valors i esterotips adults difosos a través de la publicitat convencional i no convencional i la possible incidència d'aquest procés en futurs trastorns del comportament alimentari.L'estudi aprofundeix en la interrelació entre aquesta interpretació preadolescent d'aquests estereotips publicitaris i l'aparició d'indicis d'una simptomatologia pròpia dels trastorns del comportament alimentari relacionada amb l'intent infantil de començar a adequar-se a uns determinats cànons estètics habituals en la publicitat adreçada a un públic objectiu adult. La present recerca analitza de forma comparativa la publicitat adreçada al públic objectiu adult i la que es dirigeix a un públic infantil, tot parant especial atenció a les similituds i a les divergències de les fórmules persuasives utilitzades, als hàbits difosos a través dels espots estudiats i a la generació d'estereotips físics, psíquics, socials i culturals. / Doctoral thesis that determines the process through preadolescents addopt values and stereotypes created and diffused by means of conventional and non-conventional advertising. Secondly, the research analizes the possible incidence of this process on future adolescent Eating Disorders. The study deepens on the relation between this preadolescent interpretation of the advertising stereotypes, and the apparition of signs of a symptom characteristic of Eating which use to appear on adult advertising. The research establishes, from a comparative point of view, the advertising strategies used for an adult target and the creative discourse addressed to children, paying special attention to resemblances and divergencies on the persuasive structures used on the advertising strategies, the behaviour habits diffused through the spots, and the generation of phisical, psychic, social and cultural stereotypes.