• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 418
  • 20
  • 7
  • 3
  • 1
  • Tagged with
  • 448
  • 448
  • 143
  • 142
  • 142
  • 142
  • 142
  • 98
  • 81
  • 77
  • 75
  • 73
  • 71
  • 71
  • 70
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
441

Regionalização da saúde : estudo comparativo das internações dos municípios da Região de Saúde Vale do Gravataí e os dez municípios que mais internaram em Porto Alegre de 2008 a 2013

Macedo, Silvia Daniela Pinto January 2015 (has links)
Cette étude a cherché à comprendre une partie de la régionalisation de la santé au Brésil, par le biais des hospitalisations envoyées par les communes de la « Região de Saúde Capital Vale do Gravataí – Região de Saúde 10 » (Région de Santé Capitale Vale do Gravataí – Région de Santé 10), de l’État de Rio Grande do Sul, vers les hôpitaux de Porto Alegre, par l’intermédiaire du flux d’hospitalisations de cette commune, de 2008 à 2013. Pour ce faire, ont été comparés deux groupes principaux (1) les communes de la « Região 10 » et les (2) dix communes plus fréquents en hospitalisation à Porto Alegre et aussi deux groupes complémentaires d’hospitalisation d’habitants de : (3) Porto Alegre dans la capitale et (4) d’autres communes (les autres communes qui n’appartiennent pas aux groupes mentionnés ci-dessus) pour les dix procédures les plus fréquentes d’hospitalisation à Porto Alegre en complexité moyenne, qui ont eu comme fonction principale d’expliquer les résultats des principaux. L’étude a été élaborée en quatre étapes : le téléchargement et le traitement de la base d’hospitalisations du Système d’Information Hospitalaire Décentralisé – SIHD de DATASUS – Départ d’Informatique du Système Unique de Santé; la lecture des résolutions de la « Comissão Intergestores Bipartite do Rio Grande do Sul » (Commission Intergestionnaires Bipartite de l’État de Rio Grande do Sul) – CIB/RS; la lecture des données virtuelles de santé sur les articles qui pourraient contribuer à la compréhension de l’information disponibilisée; et enfin, des visites réalisées aux Centrales de Régulation de l’État de Rio Grande do Sul et de la commune de Porto Alegre. Les résultats ont été démontrés en trois phases, les habitants de la « Região Saúde 1 » – les hospitalisations locales dans la « Região de Saúde 10 », les flux d’hospitalisation à Porto Alegre – de Moyenne Complexité et le comparatif des groupes. En ce qui concerne le groupe principal de l’étude, la procédure d’accouchement naturel a été la plus fréquente, dans la tranche de complexité moyenne qui est l’axe de la recherche, suivies par l’accouchement par césarienne et les procédures concernant l’oncologie. L’apport principal de ce travail a été celui de confirmer l’hypothèse que le plus grand nombre d’hospitalisations à Porto Alegre concernant la complexité moyenne est issue de leurs habitants et de leur Région de Santé. Nous avons pu conclure que la régionalisation tente de s’établir à travers l’effort des centrales de régulation afin de se structurer et d’utiliser l’information pour la planification dans le domaine de la santé et l’optimisation des procédures. / Diese Studie versucht, einen Teil der Regionalisierung der Krankenversorgung in Brasilien zu verstehen. Dafür wurden die Internierungen untersucht, die von Gemeinden der Gesundheitsregion 10 (Hauptstadt/Vale do Gravataí) im Bundesstaat Rio Grande do Sul an Krankenhäuser in Porto Alegre weitergeleitet wurden. Dazu wurden die Internierungsstatistiken der Stadt von 2008 bis 2013 ausgewertet. Hierfür wurden zwei Hauptgruppen miteinander verglichen (1) Gemeinden der Region 10 und (2) die zehn Gemeinden mit den meisten Internierungen in Porto Alegre und zwei weitere Gruppen (3) Internierungen von Einwohnern Porto Alegres in der Hauptstadt selbst und (4) andere Gemeinden (weitere Gemeinden die nicht Teil der genannten Gruppen sind). Ausgewertet wurden die zehn häufigsten Internierungsgründe mittlerer Komplexität deren Hauptfunktion war, die Ergebnisse der Hauptgruppen zu erklären. Die Studie wurde in vier Etappen durchgeführt : Download und Verarbeitung der krankenhäuslichen Internierungsdatenbank des Dezentralisierten Krankenhausinformationssystems (SIHD) des DATASUS ; das Lesen der Resolutionen der Bipartitenkommission von Rio Grande do Sul (CIB/RS) ; das Lesen virtueller Datenbanken mit Artikeln aus dem Gesundheitswesen, die zum Verständnis der zur Verfügung gestellten Information beitragen ; und, zum Schluß, Besuche der Koordinierungsstellen des Bundesstaates Rio Grande do Sul und der Stadt Porto Alegre. Die Ergebnisse gliedern sich in drei Phasen : Bewohner der Gesundheitsregion 10 – lokale Internierungen in der Gesundheitsregion 10, die Verlegungen nach Porto Alegre (mittlere Komplexität) und der Vergleich der Gruppen. Für die Hauptgruppe der Studie war eine normale Entbindung der häufigste Internierungsgrund in der mittleren Komplexität, dem Fokus dieser Studie, gefolgt von Geburten mit Kaiserschnitt und onkologischen Eingriffen. Der größte Beitrag dieser Arbeit ist die Bestätigung der Hypothese, dass die größte Zahl der Internierungen mit mittlerer Komplexität in Porto Alegre auf Einwohner der Stadt und ihrer eigenen Gesundheitsregion zurück geht. Daraus wird geschlossen, dass die Regionalisierung versucht, sich zu etablieren, über die Bemühungen der Koordinierungsstellen sich zu strukturieren und die Informationen für die Organisation des Gesundheitswesens und die Optimierung der Prozesse zu nutzen. / O presente estudo buscou compreender uma parte da regionalização da saúde no Brasil, por meio das internações encaminhadas por municípios da Região de Saúde Capital Vale do Gravataí – Região de Saúde 10, do Estado do Rio Grande do Sul, para hospitais de Porto Alegre, através dos fluxos da internação no município, de 2008 a 2013. Para tanto, foram comparados dois grupos principais (1) municípios da Região 10 e (2) os dez municípios mais frequentes em internação em Porto Alegre; e dois grupos complementares internações de residentes de (3) Porto Alegre na Capital e (4) outros municípios (demais municípios que não fizeram parte dos grupos já citados) para os dez procedimentos mais frequentes em internação em Porto Alegre para a média complexidade,que tiveram como principal função explicar os resultados dos principais. O estudo se desenvolveu em quatro etapas: download e processamento da base de internação hospitalar do Sistema de Informação Hospitalar Descentralizado – SIHD do DATASUS; leitura das resoluções da Comissão Intergestores Bipartite do Rio Grande do Sul – CIB/RS; leitura das bases virtuais de saúde de artigos que contribuíssem na compreensão da informação disponibilizada; e por fim, visitas realizadas às Centrais de Regulação do Estado do Rio Grande do Sul e do Município de Porto Alegre. Os resultados se mostraram em três fases, os residentes da Região de saúde 10 – Internações locais na Região de Saúde 10, os fluxos de internação para Porto Alegre - Média Complexidade e o comparativo dos grupos. Para o grupo principal do estudo o procedimento parto normal apareceu como mais frequente, seguido por parto cesariano e procedimentos relacionados à oncologia. A principal contribuição do trabalho foi confirmar a hipótese de que o maior número de internações em Porto Alegre para a média complexidade é oriunda de seus residentes e de sua própria Região de Saúde. Conclui-se que a regionalização tenta se estabelecer através de um esforço das centrais de regulações para se estruturarem e utilizarem a informação para o planejamento em saúde e otimização dos processos. / This study aimed to understand part of the health regionalization in Brazil, through the referral of admissions from Capital/ Gravataí Valley health region (10), Rio Grande do Sul State, to Porto Alegre hospitals, and through admission flows, from 2008 to 2013. For this purpose, comparisons between two main groups – (1) municipalities in Region 10 and (2) the ten most frequent municipalities in Porto Alegre admissions (10) - and two complementary groups : admissions of Porto Alegre residents (3) and (4) other municipalities (those which were not part of the groups already mentioned) - for the ten most frequent procedures in Porto Alegre admissions for medium complexity were made, in order to explain the results of the main groups. The study was conducted in four stages: hospitalization database download and processing from Hospital Information System Decentralization (SIHD) - DATASUS; Rio Grande do Sul Bipartite Inter-managerial Commissions (CIBs) - CIB / RS resolutions reading; health virtual database and publication reading for a better comprehension of the information provided; and visits to Regulatory Centers of Rio Grande do Sul state and Porto Alegre city. The results were presented in three phases: Health Region 10 residents - local admissions, Porto Alegre admission flows - medium complexity, and group comparison. For the main study group, normal delivery procedure appeared as the most frequent, followed by cesarean and oncology related procedures. The main outcome of this work was to confirm the hypothesis that the largest number of admissions in Porto Alegre for medium complexity comes from its residents and its own Health Region. To conclude, regionalization tries to establish itself through regulatory centers effort to structure themselves and use the information for health planning and process optimization. / Este estudio tuvo la finalidad de comprender una parte de la regionalización de la salud en Brasil, a través de las hospitalizaciones canalizadas por municipios de la Región de Salud 10 del Estado de Rio Grande do Sul, utilizando los datos de número de ingresos hospitalarios por municipio entre los años 2008 y 2013. Para ello fueron comparados dos grupos principales: (1) municipios de la Región 10, (2) los diez municipios con mayor números de hospitalizaciones en Porto Alegre; así como dos grupos complementarios: (3) hospitalizaciones de residentes de la capital Porto Alegre, (4) demás municipios que no estan incluidos en los grupos antes mencionados. En este caso, fueron considerados los diez procedimientos más frecuentes de mediana complejidad que son motivo de hospitalización en Porto Alegre. Este trabajo se desarrollo en cuatro etapas: procesamiento de la base de datos de ingresos hospitalarios del Sistema de Información Hospitalaria Descentralizado, lectura de las resoluciones de la Comisión Intergestores Bipartita de Rio Grande do Sul, lectura de las bases de datos digitales cuyos artículos del área de la salud contribuyeran en la comprensión de la información disponible, y finalmente, visitas realizadas a las Centrales de Regulación del Estado Rio Grande do Sul y del municipio de Porto Alegre. Los resultados se presentaron en 3 etapas de acuerdo a: los residentes de la Región de Salud 10 - hospitalizaciones locales, el número de ingresos hospitalarios en Porto Alegre - mediana complejidad y la comparación entre grupos principales y complementarios. Para el grupo principal, objeto de esta investigación, el procedimiento de mediana complejidad más frecuente fue el parto normal, seguido por parto por cesárea y procedimientos oncológicos. La contribución más importante de este trabajo fue confirmar la hipótesis sobre que el mayor número de ingresos hospitalarios por casos de mediana complejidad en Porto Alegre, corresponde a los oriundos de esta ciudad y de la propia Región de Salud. Se concluye que la regionalización busca establecerse a través de los esfuerzos de las centrales de regulaciones, para estructurar y utilizar la información en la planificación de salud y optimización de los procesos.
442

Regionalização da saúde : estudo comparativo das internações dos municípios da Região de Saúde Vale do Gravataí e os dez municípios que mais internaram em Porto Alegre de 2008 a 2013

Macedo, Silvia Daniela Pinto January 2015 (has links)
Cette étude a cherché à comprendre une partie de la régionalisation de la santé au Brésil, par le biais des hospitalisations envoyées par les communes de la « Região de Saúde Capital Vale do Gravataí – Região de Saúde 10 » (Région de Santé Capitale Vale do Gravataí – Région de Santé 10), de l’État de Rio Grande do Sul, vers les hôpitaux de Porto Alegre, par l’intermédiaire du flux d’hospitalisations de cette commune, de 2008 à 2013. Pour ce faire, ont été comparés deux groupes principaux (1) les communes de la « Região 10 » et les (2) dix communes plus fréquents en hospitalisation à Porto Alegre et aussi deux groupes complémentaires d’hospitalisation d’habitants de : (3) Porto Alegre dans la capitale et (4) d’autres communes (les autres communes qui n’appartiennent pas aux groupes mentionnés ci-dessus) pour les dix procédures les plus fréquentes d’hospitalisation à Porto Alegre en complexité moyenne, qui ont eu comme fonction principale d’expliquer les résultats des principaux. L’étude a été élaborée en quatre étapes : le téléchargement et le traitement de la base d’hospitalisations du Système d’Information Hospitalaire Décentralisé – SIHD de DATASUS – Départ d’Informatique du Système Unique de Santé; la lecture des résolutions de la « Comissão Intergestores Bipartite do Rio Grande do Sul » (Commission Intergestionnaires Bipartite de l’État de Rio Grande do Sul) – CIB/RS; la lecture des données virtuelles de santé sur les articles qui pourraient contribuer à la compréhension de l’information disponibilisée; et enfin, des visites réalisées aux Centrales de Régulation de l’État de Rio Grande do Sul et de la commune de Porto Alegre. Les résultats ont été démontrés en trois phases, les habitants de la « Região Saúde 1 » – les hospitalisations locales dans la « Região de Saúde 10 », les flux d’hospitalisation à Porto Alegre – de Moyenne Complexité et le comparatif des groupes. En ce qui concerne le groupe principal de l’étude, la procédure d’accouchement naturel a été la plus fréquente, dans la tranche de complexité moyenne qui est l’axe de la recherche, suivies par l’accouchement par césarienne et les procédures concernant l’oncologie. L’apport principal de ce travail a été celui de confirmer l’hypothèse que le plus grand nombre d’hospitalisations à Porto Alegre concernant la complexité moyenne est issue de leurs habitants et de leur Région de Santé. Nous avons pu conclure que la régionalisation tente de s’établir à travers l’effort des centrales de régulation afin de se structurer et d’utiliser l’information pour la planification dans le domaine de la santé et l’optimisation des procédures. / Diese Studie versucht, einen Teil der Regionalisierung der Krankenversorgung in Brasilien zu verstehen. Dafür wurden die Internierungen untersucht, die von Gemeinden der Gesundheitsregion 10 (Hauptstadt/Vale do Gravataí) im Bundesstaat Rio Grande do Sul an Krankenhäuser in Porto Alegre weitergeleitet wurden. Dazu wurden die Internierungsstatistiken der Stadt von 2008 bis 2013 ausgewertet. Hierfür wurden zwei Hauptgruppen miteinander verglichen (1) Gemeinden der Region 10 und (2) die zehn Gemeinden mit den meisten Internierungen in Porto Alegre und zwei weitere Gruppen (3) Internierungen von Einwohnern Porto Alegres in der Hauptstadt selbst und (4) andere Gemeinden (weitere Gemeinden die nicht Teil der genannten Gruppen sind). Ausgewertet wurden die zehn häufigsten Internierungsgründe mittlerer Komplexität deren Hauptfunktion war, die Ergebnisse der Hauptgruppen zu erklären. Die Studie wurde in vier Etappen durchgeführt : Download und Verarbeitung der krankenhäuslichen Internierungsdatenbank des Dezentralisierten Krankenhausinformationssystems (SIHD) des DATASUS ; das Lesen der Resolutionen der Bipartitenkommission von Rio Grande do Sul (CIB/RS) ; das Lesen virtueller Datenbanken mit Artikeln aus dem Gesundheitswesen, die zum Verständnis der zur Verfügung gestellten Information beitragen ; und, zum Schluß, Besuche der Koordinierungsstellen des Bundesstaates Rio Grande do Sul und der Stadt Porto Alegre. Die Ergebnisse gliedern sich in drei Phasen : Bewohner der Gesundheitsregion 10 – lokale Internierungen in der Gesundheitsregion 10, die Verlegungen nach Porto Alegre (mittlere Komplexität) und der Vergleich der Gruppen. Für die Hauptgruppe der Studie war eine normale Entbindung der häufigste Internierungsgrund in der mittleren Komplexität, dem Fokus dieser Studie, gefolgt von Geburten mit Kaiserschnitt und onkologischen Eingriffen. Der größte Beitrag dieser Arbeit ist die Bestätigung der Hypothese, dass die größte Zahl der Internierungen mit mittlerer Komplexität in Porto Alegre auf Einwohner der Stadt und ihrer eigenen Gesundheitsregion zurück geht. Daraus wird geschlossen, dass die Regionalisierung versucht, sich zu etablieren, über die Bemühungen der Koordinierungsstellen sich zu strukturieren und die Informationen für die Organisation des Gesundheitswesens und die Optimierung der Prozesse zu nutzen. / O presente estudo buscou compreender uma parte da regionalização da saúde no Brasil, por meio das internações encaminhadas por municípios da Região de Saúde Capital Vale do Gravataí – Região de Saúde 10, do Estado do Rio Grande do Sul, para hospitais de Porto Alegre, através dos fluxos da internação no município, de 2008 a 2013. Para tanto, foram comparados dois grupos principais (1) municípios da Região 10 e (2) os dez municípios mais frequentes em internação em Porto Alegre; e dois grupos complementares internações de residentes de (3) Porto Alegre na Capital e (4) outros municípios (demais municípios que não fizeram parte dos grupos já citados) para os dez procedimentos mais frequentes em internação em Porto Alegre para a média complexidade,que tiveram como principal função explicar os resultados dos principais. O estudo se desenvolveu em quatro etapas: download e processamento da base de internação hospitalar do Sistema de Informação Hospitalar Descentralizado – SIHD do DATASUS; leitura das resoluções da Comissão Intergestores Bipartite do Rio Grande do Sul – CIB/RS; leitura das bases virtuais de saúde de artigos que contribuíssem na compreensão da informação disponibilizada; e por fim, visitas realizadas às Centrais de Regulação do Estado do Rio Grande do Sul e do Município de Porto Alegre. Os resultados se mostraram em três fases, os residentes da Região de saúde 10 – Internações locais na Região de Saúde 10, os fluxos de internação para Porto Alegre - Média Complexidade e o comparativo dos grupos. Para o grupo principal do estudo o procedimento parto normal apareceu como mais frequente, seguido por parto cesariano e procedimentos relacionados à oncologia. A principal contribuição do trabalho foi confirmar a hipótese de que o maior número de internações em Porto Alegre para a média complexidade é oriunda de seus residentes e de sua própria Região de Saúde. Conclui-se que a regionalização tenta se estabelecer através de um esforço das centrais de regulações para se estruturarem e utilizarem a informação para o planejamento em saúde e otimização dos processos. / This study aimed to understand part of the health regionalization in Brazil, through the referral of admissions from Capital/ Gravataí Valley health region (10), Rio Grande do Sul State, to Porto Alegre hospitals, and through admission flows, from 2008 to 2013. For this purpose, comparisons between two main groups – (1) municipalities in Region 10 and (2) the ten most frequent municipalities in Porto Alegre admissions (10) - and two complementary groups : admissions of Porto Alegre residents (3) and (4) other municipalities (those which were not part of the groups already mentioned) - for the ten most frequent procedures in Porto Alegre admissions for medium complexity were made, in order to explain the results of the main groups. The study was conducted in four stages: hospitalization database download and processing from Hospital Information System Decentralization (SIHD) - DATASUS; Rio Grande do Sul Bipartite Inter-managerial Commissions (CIBs) - CIB / RS resolutions reading; health virtual database and publication reading for a better comprehension of the information provided; and visits to Regulatory Centers of Rio Grande do Sul state and Porto Alegre city. The results were presented in three phases: Health Region 10 residents - local admissions, Porto Alegre admission flows - medium complexity, and group comparison. For the main study group, normal delivery procedure appeared as the most frequent, followed by cesarean and oncology related procedures. The main outcome of this work was to confirm the hypothesis that the largest number of admissions in Porto Alegre for medium complexity comes from its residents and its own Health Region. To conclude, regionalization tries to establish itself through regulatory centers effort to structure themselves and use the information for health planning and process optimization. / Este estudio tuvo la finalidad de comprender una parte de la regionalización de la salud en Brasil, a través de las hospitalizaciones canalizadas por municipios de la Región de Salud 10 del Estado de Rio Grande do Sul, utilizando los datos de número de ingresos hospitalarios por municipio entre los años 2008 y 2013. Para ello fueron comparados dos grupos principales: (1) municipios de la Región 10, (2) los diez municipios con mayor números de hospitalizaciones en Porto Alegre; así como dos grupos complementarios: (3) hospitalizaciones de residentes de la capital Porto Alegre, (4) demás municipios que no estan incluidos en los grupos antes mencionados. En este caso, fueron considerados los diez procedimientos más frecuentes de mediana complejidad que son motivo de hospitalización en Porto Alegre. Este trabajo se desarrollo en cuatro etapas: procesamiento de la base de datos de ingresos hospitalarios del Sistema de Información Hospitalaria Descentralizado, lectura de las resoluciones de la Comisión Intergestores Bipartita de Rio Grande do Sul, lectura de las bases de datos digitales cuyos artículos del área de la salud contribuyeran en la comprensión de la información disponible, y finalmente, visitas realizadas a las Centrales de Regulación del Estado Rio Grande do Sul y del municipio de Porto Alegre. Los resultados se presentaron en 3 etapas de acuerdo a: los residentes de la Región de Salud 10 - hospitalizaciones locales, el número de ingresos hospitalarios en Porto Alegre - mediana complejidad y la comparación entre grupos principales y complementarios. Para el grupo principal, objeto de esta investigación, el procedimiento de mediana complejidad más frecuente fue el parto normal, seguido por parto por cesárea y procedimientos oncológicos. La contribución más importante de este trabajo fue confirmar la hipótesis sobre que el mayor número de ingresos hospitalarios por casos de mediana complejidad en Porto Alegre, corresponde a los oriundos de esta ciudad y de la propia Región de Salud. Se concluye que la regionalización busca establecerse a través de los esfuerzos de las centrales de regulaciones, para estructurar y utilizar la información en la planificación de salud y optimización de los procesos.
443

Identificación y ponderación de las funcionalidades de una TOS (Terminal Operating System) mediante aplicación de método de análisis jerárquico (AHP). Microsimulación de resultados en ambiente real simulado

Hervás Peralta, Miguel 02 September 2021 (has links)
[ES] Este trabajo tiene como objetivo aumentar el conocimiento sobre las funcionalidades de los sistemas operativos de terminales (TOS) gestionando terminales de cualquier tipo (portuarias, interiores) con el fin de mejorar su desempeño y contribuir a la reducción de esa congestión. 117 funcionalidades han sido agrupadas en 6 clusters principales: Almacén, Operaciones marítimas, Puerta, Master Data, Comunicaciones y ERP Dashboard. Los resultados muestran que el traqueo del timing de los buques, la optimización de espacio, el desarrollo de listas de carga y/o descarga y la optimización de las ubicaciones de los contenedores son las funcionalidades más importantes de una TOS, y no deberían de faltar en ninguna de ellas que se precie para ser un buen cerebro de una terminal. Posteriormente, mediante una simulación en ambiente real, se perseguía el objetivo de verificar si profundizar en esas funcionalidades de una TOS efectivamente producía una mejora en los indicadores clave de desempeño de una terminal. / [CA] Aquest treball té com a objectiu augmentar el coneixement de les funcionalitats de les TOS gestionant terminales de qualsevol tipus (portuaries, interiors) amb la fi de millorar el seu acompliment i contribuir a la reducció d'eixa congestió. 117 funcionalitats han sigut agrupades en 6 clusters principales: Magatzem, Operacions marítimes, Porta, Master Data, Comunicacions i ERP Dashboard. El resultats mostren que el seguiment del timing del barcs, la optimització de l'espai, el desenvolupament de llistes de càrrega o descàrrega i la optimització de les ubicacions dels contenidors son les funcionalitats més importants d'una TOS, i no deurien de faltar en ninguna que vullga ser un bon cervell d'una terminal. Posteriorment, mitjançant una simulació en ambient reial, es perseguia l'objectiu de verificar si, profunditzant en eixes funcionalitats d'una TOS, efectivament es produïa una millora en el indicadors claus d'acompliment d'una terminal. / [EN] This work aims to improve the knowledge about the functionalities of Terminal Operating Systems (TOS) managing container terminales of sea, river, and dry ports, with the aim of improving their performance and contributing to reducing congestion and GHG emissions to achieve a higher sustainability. One hundred and seven functionalities were grouped into six main clusters: Warehouse, Maritime Operations, Gate, Master Data, Communications, and ERP (Enterprise Resource Planning) Dashboard. The results show that time tracking of vessels, space optimization, development of loading and unloading lists, and optimization of container locations are the most important functionalities of a TOS. After this, using a simulation on a real environment, the target sought was to verify, if deepening in these functionalities of a TOS, there was an improvement of the terminal key performance indicators. / Hervás Peralta, M. (2021). Identificación y ponderación de las funcionalidades de una TOS (Terminal Operating System) mediante aplicación de método de análisis jerárquico (AHP). Microsimulación de resultados en ambiente real simulado [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/171470 / TESIS
444

Adaptation strategies of dam safety management to new climate change scenarios informed by risk indicators

Fluixá Sanmartín, Javier 21 December 2020 (has links)
[ES] Las grandes presas, así como los diques de protección, son infraestructuras críticas cuyo fallo puede conllevar importantes consecuencias económicas y sociales. Tradicionalmente, la gestión del riesgo y la definición de estrategias de adaptación en la toma de decisiones han asumido la invariabilidad de las condiciones climáticas, incluida la persistencia de patrones históricos de variabilidad natural y la frecuencia de eventos extremos. Sin embargo, se espera que el cambio climático afecte de forma importante a los sistemas hídricos y comprometa la seguridad de las presas, lo que puede acarrear posibles impactos negativos en términos de costes económicos, sociales y ambientales. Los propietarios y operadores de presas deben por tanto adaptar sus estrategias de gestión y adaptación a medio y largo plazo a los nuevos escenarios climáticos. En la presente tesis se ha desarrollado una metodología integral para incorporar los impactos del cambio climático en la gestión de la seguridad de presas y en el apoyo a la toma de decisiones. El objetivo es plantear estrategias de adaptación que incorporen la variabilidad de los futuros riesgos, así como la incertidumbre asociada a los nuevos escenarios climáticos. El impacto del cambio climático en la seguridad de presas se ha estructurado utilizando modelos de riesgo y mediante una revisión bibliográfica interdisciplinaria sobre sus potenciales efectos. Esto ha permitido establecer un enfoque dependiente del tiempo que incorpore la evolución futura del riesgo, para lo cual se ha definido un nuevo indicador que evalúa cuantitativamente la eficiencia a largo plazo de las medidas de reducción de riesgo. Además, para integrar la incertidumbre de los escenarios futuros en la toma de decisiones, la metodología propone una estrategia robusta que permite establecer secuencias optimizadas de implementación de medidas correctoras para la adaptación al cambio climático. A pesar de las dificultades para asignar probabilidades a eventos específicos, esta metodología permite un análisis sistemático y objetivo, reduciendo considerablemente la subjetividad. Esta metodología se ha aplicado al caso real de una presa española susceptible a los efectos del cambio climático. El análisis se centra en el escenario hidrológico, donde las avenidas son la principal carga a la que está sometida la presa. Respecto de análisis previos de la presa, los resultados obtenidos proporcionan nueva y valiosa información sobre la evolución de los riesgos futuros y sobre cómo abordarlos. En general, se espera un aumento del riesgo con el tiempo; esto ha llevado a plantear nuevas medidas de adaptación que no están justificadas en la situación actual. Esta es la primera aplicación documentada de un análisis exhaustivo de los impactos del cambio climático sobre el riesgo de rotura de una presa que sirve como marco de referencia para la definición de estrategias de adaptación a largo plazo y la evaluación de su eficiencia. / [CAT] Les grans preses, així com els dics de protecció, són infraestructures crítiques que si fallen poden produir importants conseqüències econòmiques i socials. Tradicionalment, la gestió del risc i la definició d'estratègies d'adaptació en la presa de decisions han assumit la invariabilitat de les condicions climàtiques, inclosa la persistència de patrons històrics de variabilitat natural i la probabilitat d'esdeveniments extrems. No obstant això, s'espera que el canvi climàtic afecte de manera important als sistemes hídrics i comprometi la seguretat de les preses, la qual cosa pot implicar possibles impactes negatius en termes de costos econòmics, socials i ambientals. Els propietaris i operadors de preses deuen per tant adaptar les seues estratègies de gestió i adaptació a mitjà i llarg termini als nous escenaris climàtics. En la present tesi s'ha desenvolupat una metodologia integral per a incorporar els impactes del canvi climàtic en la gestió de la seguretat de preses i en el suport a la presa de decisions. L'objectiu és plantejar estratègies d'adaptació que incorporen la variabilitat dels futurs riscos, així com la incertesa associada als nous escenaris climàtics. L'impacte del canvi climàtic en la seguretat de preses s'ha estructurat utilitzant models de risc i mitjançant una revisió bibliogràfica interdisciplinària sobre els seus potencials efectes. Això ha permès establir un enfocament dependent del temps que incorpori l'evolució futura del risc, per a això s'ha definit un nou indicador que avalua quantitativament l'eficiència a llarg termini de les mesures de reducció de risc. A més, per a integrar la incertesa dels escenaris futurs en la presa de decisions, la metodologia proposa una estratègia robusta que permet establir seqüències optimitzades d'implementació de mesures correctores per a l'adaptació al canvi climàtic. A pesar de les dificultats per a assignar probabilitats a esdeveniments específics, esta metodologia permet una anàlisi sistemàtica i objectiva, reduint considerablement la subjectivitat. Aquesta metodologia s'ha aplicat al cas real d'una presa espanyola susceptible a l'efecte del canvi climàtic. L'anàlisi se centra en l'escenari hidrològic, on les avingudes són la principal càrrega a la qual està sotmesa la presa. Respecte d'anàlisis prèvies de la presa, els resultats obtinguts proporcionen nova i valuosa informació sobre l'evolució dels riscos futurs i sobre com abordar-los. En general, s'espera un augment del risc amb el temps; això ha portat a plantejar noves mesures d'adaptació que no estarien justificades en la situació actual. Aquesta és la primera aplicació documentada d'una anàlisi exhaustiva dels impactes del canvi climàtic sobre el risc de trencament d'una presa que serveix com a marc de referència per a la definició d'estratègies d'adaptació a llarg termini i l'avaluació de la seua eficiencia. / [EN] Large dams as well as protective dikes and levees are critical infrastructures whose failure has major economic and social consequences. Risk assessment approaches and decision-making strategies have traditionally assumed the stationarity of climatic conditions, including the persistence of historical patterns of natural variability and the likelihood of extreme events. However, climate change has a major impact on the world's water systems and is endangering dam safety, leading to potentially damaging impacts in terms of economic, social and environmental costs. Owners and operators of dams must adapt their mid- and long-term management and adaptation strategies to new climate scenarios. This thesis proposes a comprehensive approach to incorporate climate change impacts on dam safety management and decision-making support. The goal is to design adaptation strategies that incorporate the non-stationarity of future risks as well as the uncertainties associated with new climate scenarios. Based on an interdisciplinary review of the state-of-the-art research on its potential effects, the global impact of climate change on dam safety is structured using risk models. This allows a time-dependent approach to be established to consider the potential evolution of risk with time. Consequently, a new indicator is defined to support the quantitative assessment of the long-term efficiency of risk reduction measures. Additionally, in order to integrate the uncertainty of future scenarios, the approach is enhanced with a robust decision-making strategy that helps establish the consensus sequence of measures to be implemented for climate change adaptation. Despite the difficulties to allocate probabilities to specific events, such framework allows for a systematic and objective analysis, reducing considerably the subjectivity. Such a methodology is applied to a real case study of a Spanish dam subjected to the effects of climate change. The analysis focus on hydrological scenarios, where floods are the main load to which the dam is subjected. The results provide valuable new information with respect to the previously existing analysis of the dam regarding the evolution of future risks and how to cope with it. In general, risks are expected to increase with time and, as a result, new adaptation measures that are not justifiable for the present situation are recommended. This is the first documented application of a comprehensive analysis of climate change impacts on dam failure risk and serves as a reference benchmark for the definition of long-term adaptation strategies and the evaluation of their efficiency. / Fluixá Sanmartín, J. (2020). Adaptation strategies of dam safety management to new climate change scenarios informed by risk indicators [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/157634 / TESIS
445

Multicriteria Techniques for Sustainable Supply Chain Management

Barrera Jimenez, Ivan Felipe 30 January 2025 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Los métodos multicriterio proporcionan un enfoque analítico y estructurado para la toma de decisiones en la gestión de la cadena de suministro, que permiten evaluaciones basadas en múltiples criterios, esenciales para gestionar socios comerciales sostenibles. El objetivo de esta tesis es contribuir a la gestión sostenible de la cadena de suministro desarrollando nuevos modelos y técnicas multicriterio para evaluar proveedores y clientes. Se han diseñado modelos que incorporan las preferencias empresariales para tomar decisiones colaborativas en la selección y clasificación transparente de alternativas basadas en criterios sostenibles. También se han desarrollado métodos para clasificar las alternativas en grupos ordenados y evaluar su calidad. Tanto los modelos como los métodos se han validado mediante casos empíricos y comparado con enfoques alternativos. La metodología se basa en una profunda revisión bibliográfica y en el conocimiento experto de profesionales en la cadena de suministro. Los modelos multicriterio propuestos emplean técnicas como el Analytic Hierarchy Process (AHP), la Multi-Attribute Utility Theory (MAUT) y PROMETHEE. También se han desarrollado tres algoritmos para la clasificación de alternativas (nominal y ordenada). En primer lugar, se ha propuesto un modelo multicriterio híbrido y se ha validado con datos reales para homologar y seleccionar proveedores de tecnología, así como para su priorización y clasificación. Este modelo integra métodos compensatorios (AHP, MAUT) y no compensatorios (PROMETHEE, FlowSort) en una jerarquía con criterios de sostenibilidad. La validación del modelo en un contexto real y su comparación con un modelo alternativo ha demostrado su capacidad para proporcionar información relevante y transparente en la toma de decisiones para la evaluación sostenible de proveedores de tecnología en el sector bancario. En segundo lugar, se ha diseñado un nuevo algoritmo, denominado Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), que clasifica alternativas en grupos ordenados a partir de los flujos netos generados en búsquedas globales y locales con PROMETHEE. Adicionalmente, se ha diseñado el algoritmo SILhouette for Sorting (SILS) para calcular un índice de calidad en las clasificaciones. Ambos algoritmos se han validado empíricamente en la segmentación de proveedores y sus resultados se han comparado con otros métodos publicados. Por una parte, GLNF sorting destaca al mejorar la discriminación entre proveedores cercanos a los perfiles limitantes de los grupos, aprovechando el nivel de similitud preferencial entre alternativas. Por otra, SILS mejora la calidad de las asignaciones y permite un análisis detallado que facilita la toma de decisiones. En tercer lugar, se ha propuesto un sistema de segmentación de clientes B2B basado en transacciones y colaboración, aplicando AHP y GLNF sorting. Validado con 8,157 clientes de una multinacional, se ha evaluado con SILS y estadística descriptiva. Comparado con K-means, el modelo genera clasificaciones más homogéneas y robustas. Esta herramienta permite a las empresas automatizar decisiones y llevar a cabo análisis detallados para mejorar las relaciones con los clientes, alineándose con sus estrategias de colaboración y enfoques de mercado. En cuarto lugar, las búsquedas globales y locales se han utilizado para proponer un algoritmo de clasificación nominal basado dos dimensiones, que proporciona una matriz estratégica muy útil para los gestores de cadena de suministro. Por último, se ha desarrollado el paquete de software PrometheeTools en R, que automatiza la aplicación de PROMETHEE, GLNF sorting y SILS para resolver problemas multicriterio de priorización y clasificación de alternativas. Este paquete se ha validado con éxito y destaca por su eficiencia en PROMETHEE con miles de alternativas. Está disponible en acceso abierto en el repositorio CRAN para su utilización por investigadores y profesionales interesados en toma de decisiones multicriterio. / [CA] Els mètodes multicriteri proporcionen un enfocament analític i estructurat per a la presa de decisions en la gestió de la cadena de subministrament, que permeten avaluacions basades en múltiples criteris, essencials per a gestionar socis comercials sostenibles. L'objectiu d'aquesta tesi és contribuir a la gestió sostenible de la cadena de subministrament desenvolupant nous models i tècniques multicriteri per a avaluar proveïdors i clients. S'han dissenyat models que incorporen les preferències empresarials per a prendre decisions col·laboratives en la selecció i classificació transparent d'alternatives basades en criteris sostenibles. També s'han desenvolupat mètodes per a classificar les alternatives en grups ordenats i avaluar-ne la qualitat. Tant els models com els mètodes s'han validat mitjançant casos empírics i comparat amb enfocaments alternatius. La metodologia es basa en una profunda revisió bibliogràfica i en el coneixement expert de professionals en la cadena de subministrament. Els models multicriteri proposats empren tècniques com ara el procés analític jeràrquic (AHP), la teoria d'utilitat multiatribut (MAUT) i PROMETHEE. També s'han desenvolupat tres algoritmes per a la classificació d'alternatives (nominal i ordenada). En primer lloc, s'ha proposat un model multicriteri híbrid i s'ha validat amb dades reals per a homologar i seleccionar proveïdors de tecnologia, així com per a la seua priorització i classificació. Aquest model integra mètodes compensatoris (AHP, MAUT) i no compensatoris (PROMETHEE, FlowSort) en una jerarquia amb criteris de sostenibilitat. La validació del model en un context real i la seua comparació amb un model alternatiu n'ha demostrat la capacitat per a proporcionar informació rellevant i transparent en la presa de decisions per a l'avaluació sostenible de proveïdors de tecnologia en el sector bancari. En segon lloc, s'ha dissenyat un nou algoritme, denominat Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), que classifica alternatives en grups ordenats a partir dels fluxos nets generats en cerques globals i locals amb PROMETHEE. Addicionalment, s'ha dissenyat l'algoritme SILhouette for Sorting (SILS) per a calcular un índex de qualitat en les classificacions. Ambdós algoritmes s'han validat empíricament en la segmentació de proveïdors i els seus resultats s'han comparat amb altres mètodes publicats. D'una banda, GLNF sorting destaca en millorar la discriminació entre proveïdors pròxims als perfils limitants dels grups, que aprofita el nivell de similitud preferencial entre alternatives. De l'altra, SILS millora la qualitat de les assignacions i permet una anàlisi detallada que facilita la presa de decisions. En tercer lloc, s'ha proposat un sistema de segmentació de clients B2B basat en transaccions i col·laboració, aplicant AHP i GLNF sorting. Validat amb 8,157 clients d'una multinacional, s'ha avaluat amb SILS i estadística descriptiva. Comparat amb K-means, el model genera classificacions més homogènies i robustes. Aquesta eina permet a les empreses automatitzar decisions i portar a cap anàlisis detallades per a millorar les relacions amb els clients, que s'alineen amb les seues estratègies de col·laboració i enfocaments de mercat. En quart lloc, les cerques globals i locals s'han utilitzat per a proposar un algoritme de classificació nominal basat en dues dimensions, que proporciona una matriu estratègica molt útil per als gestors de la cadena de subministrament. Finalment, s'ha desenvolupat el paquet de programari PrometheeTools en R, que automatitza l'aplicació de PROMETHEE, GLNF sorting i SILS per a resoldre problemes multicriteri de priorització i classificació d'alternatives. Aquest paquet s'ha validat amb èxit i destaca per la seua eficiència en PROMETHEE amb milers d'alternatives. Està disponible en accés obert en el repositori CRAN per a la utilització per investigadors i professionals interessats en la presa de decisions multicriteri. / [EN] Multicriteria methods provide an analytical and structured approach to decision making in supply chain management. These techniques allow multicriteria evaluations, which are essential for choosing and managing sustainable business partners. The aim of this thesis is to contribute to sustainable supply chain management by developing new multicriteria models and techniques to assess suppliers and customers. Models have been designed in order to incorporate business preferences to make collaborative decisions in the transparent selection and ranking of alternatives based on sustainable criteria. New methods have also been developed to classify alternatives into ordered groups and to assess their quality. Both models and methods have been validated using empirical cases and compared with alternative approaches. The methodology is based on an in-depth literature review, as well as the expertise of supply chain professionals. The proposed multicriteria models integrate techniques such as the Analytical Hierarchical Process (AHP), Multi-Attribute Utility Theory (MAUT) and the PROMETHEE method. Three new algorithms have also been developed for classifying alternatives into nominal and ordered groups (sorting problem). Firstly, a hybrid multicriteria model has been proposed and validated with real data for technology supplier qualifying, selection and ranking. This model integrates compensatory (AHP, MAUT) and non-compensatory (PROMETHEE, FlowSort) methods in a hierarchy with sustainability criteria to evaluate products, suppliers and manufacturers. Validation of the model in a real context and its comparison with an alternative model has demonstrated its ability to provide relevant and transparent information for decision making in the sustainable evaluation of technology suppliers in the banking sector. Secondly, a new algorithm has been designed, called Global Local Net Flow sorting (GLNF sorting), which classifies alternatives into ordered groups based on the net flows generated in global and local searches with PROMETHEE. In addition, the SILhouette for Sorting (SILS) algorithm has been designed to calculate a quality index in the classifications. Both algorithms have been empirically validated in supplier segmentation and their results compared with other published methods. On the one hand, the GLNF sorting algorithm excels in improving the discrimination between suppliers close to the limiting profiles by exploiting the level of preference similarity between alternatives. On the other, SILS improves the quality of alternative assignments to groups, allows for a detailed analysis of suppliers and facilitates decision making. Thirdly, a customer segmentation model based on transactions and collaboration has been proposed in the Business to Business context, applying AHP and GLNF sorting. Validated with 8,157 customers of a multinational company, it has been assessed by SILS and descriptive statistics. This model generates more homogeneous and robust groups than the K-means cluster method. This tool enables companies to automate decisions and perform detailed analysis to improve customer relationships, aligning with their collaboration strategies and market approaches. Fourthly, global and local searches have been used to propose an algorithm for nominal classification based on two dimensions, which provides a very useful strategic matrix for supply chain managers. Finally, the PrometheeTools software package has been developed in R, which automates the implementation of PROMETHEE, GLNF sorting and SILS to solve multicriteria problems of alternatives ranking and classification. This package has been successfully validated and stands out for the efficiency in PROMETHEE and especially when solving problems with thousands of alternatives. It is available by open access in the CRAN repository for use by researchers and practitioners interested in multicriteria decision making. / Barrera Jimenez, IF. (2024). Multicriteria Techniques for Sustainable Supply Chain Management [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202879 / Compendio
446

Gestión de Emergencias: Evaluación y mejora continua de la capacitación de los involucrados.

Quiroz Palma, Patricia Alexandra 02 February 2024 (has links)
[ES] El conocimiento se considera un activo esencial en las organizaciones para gestionar adecuadamente las actividades diarias; pero también es importante que las personas cuenten con los conocimientos, formación y entrenamiento necesarios para responder a situaciones imprevistas cuando se produce un incidente, que puede acabar en una situación de emergencia. Los conocimientos adquiridos en la gestión de emergencias mejoran la respuesta de una organización y de su personal. Proporcionar una capacitación adecuada y de calidad en materia de emergencias a todos los implicados, y conocer el nivel actual de capacitación de los recursos humanos son factores vitales en la respuesta a las emergencias. Centrándonos en el enfoque teórico de la capacitación, las organizaciones necesitan implementar un marco que gestione y fomente la formación y entrenamiento de su personal, así como la toma de decisiones en relación con las actividades para la gestión de emergencias. En esta tesis doctoral proponemos el marco de la Mejora Continua para la Capacitación en la Gestión de Emergencias (CiET) que permite personalizar la capacitación de los involucrados (stakeholders) en las diferentes fases de la gestión de emergencias (pre-desastre, respuesta, post-desastre) en una organización. Dicha capacitación ayuda a preparar a las organizaciones, y proporciona información contextual y no contextual a los involucrados sobre cómo responder a los incidentes y cómo volver a la actividad normal lo antes posible. La gestión del conocimiento mejora la sensibilidad al contexto, aumenta la concienciación de las involucrados, apoya la toma de decisiones, mejora la respuesta de éstos, y aumenta la calidad de la gestión de emergencia. Se propone el marco CiET que incluye un modelo de capacitación propio basado en objetivos de aprendizaje personalizados para cada rol de los involucrados en la gestión de emergencias, soportado por una herramienta llamada CiET-Tool. Esta herramienta de capacitación gestiona, organiza y proporciona conocimientos, para transformarlos en formación y entrenamiento que fortalecen las capacidades de los involucrados. Los resultados de la evaluación de la capacitación se gestionan en un cuadro de mando (dashboard) con los principales indicadores de los resultados de los objetivos de aprendizaje, apoyando la toma de decisiones para la mejora continua. Además, el marco CiET puede integrarse con otras herramientas de evaluación de la gestión de emergencias, lo que aumenta su potencial. Finalmente, todas las capacidades a mejorar en los involucrados han sido estudiadas y clasificadas, proponiendo una taxonomía, que se presenta como guía para todo marco de capacitación en gestión de emergencias. / [CA] El coneixement es considera un actiu essencial en les organitzacions per a gestionar adequadament les activitats diàries; però també és important que les persones compten amb els coneixements, formació i entrenament necessaris per a respondre a situacions imprevistes quan es produeix un incident, que pot acabar en una situació d'emergència. Els coneixements adquirits en la gestió d'emergències milloren la resposta d'una organització i del seu personal. Proporcionar una capacitació adequada i de qualitat en matèria d'emergències a tots els implicats, i conèixer el nivell actual de capacitació dels recursos humans són factors vitals en la resposta a les emergències. Centrant-nos en l'enfocament teòric de la capacitació, les organitzacions necessiten implementar un marc que gestione i fomente la formació i entrenament del seu personal, així com la presa de decisions en relació amb les activitats per a la gestió d'emergències. En aquesta tesi doctoral proposem el marc de la Millora Contínua per a la Capacitació en la Gestió d'Emergències (CiET) que permet personalitzar la capacitació dels involucrats (stakeholders) en les diferents fases de la gestió d'emergències (pre-desastre, resposta, post-desastre) en una organització. Aquesta capacitació ajuda a preparar a les organitzacions, i proporciona informació contextual i no contextual als involucrats sobre com respondre als incidents i com tornar a l'activitat normal al més prompte possible. La gestió del coneixement millora la sensibilitat al context, augmenta la conscienciació dels involucrats, dona suport a la presa de decisions, millora la resposta d'aquests, i augmenta la qualitat de la gestió d'emergència. Es proposa el marc CiET que inclou un model de capacitació propi basat en objectius d'aprenentatge personalitzats per a cada rol dels involucrats en la gestió d'emergències, suportat per una eina anomenada CiET-Tool. Aquesta eina de capacitació gestiona, organitza i proporciona coneixements, per a transformar-los en formació i entrenament que enforteixen les capacitats dels involucrats. Els resultats de l'avaluació de la capacitació es gestionen en un quadre de comandament (dashboard) amb els principals indicadors dels resultats dels objectius d'aprenentatge, donant suport a la presa de decisions per a la millora contínua. A més, el marc CiET pot integrar-se amb altres eines d'avaluació de la gestió d'emergències, la qual cosa augmenta el seu potencial. Finalment, totes les capacitats a millorar en els involucrats han sigut estudiades i classificades, proposant una taxonomia, que es presenta com a guia per a tot marc de capacitació en gestió d'emergències. / [EN] Knowledge is considered an essential asset in organizations to properly manage daily activities; but it is also important that people have the necessary knowledge, education, and training to respond to unforeseen situations when an incident occurs, which may end in an emergency. The knowledge acquired in emergency management improves the response of an organization and its personnel. Providing adequate and quality emergency training to all involved and knowing the current level of training of human resources are vital factors in emergency response. Focusing on the theoretical approach to training, organizations need to implement a framework that manages and encourages the education and training of their personnel, as well as decision making in relation to emergency management activities. In this doctoral thesis we propose the Continuous Improvement for Emergency Management Training (CiET) framework that allows to customize the training of stakeholders in the different phases of emergency management (pre-disaster, response, post-disaster) in an organization. Training helps to prepare organizations, and provides contextual and non-contextual information to stakeholders on how to respond to incidents and how to return to normal activity as soon as possible. Knowledge management improves context sensitivity, increases stakeholder awareness, supports decision making, improves stakeholder response, and increases the quality of emergency management. The CiET framework is proposed that includes an own training model based on customized learning objectives for each role of the emergency management stakeholders, supported by a tool called CiET-Tool. This training tool manages, organizes, and provides knowledge, to transform it into training and coaching that strengthen the capabilities of those involved. The results of the training evaluation are managed in a dashboard with the main indicators of the results of the learning objectives, supporting decision making for continuous improvement. In addition, the CiET framework can be integrated with other emergency management evaluation tools, which increases its potential. Finally, all the capabilities to be improved in the stakeholders have been studied and classified, proposing a taxonomy, which is presented as a guide for any emergency management training framework. / Quiroz Palma, PA. (2023). Gestión de Emergencias: Evaluación y mejora continua de la capacitación de los involucrados [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/202603
447

Hydropower Potential for Energy Recovery in Wastewater Systems. Assessment Methodology and Practical Application

Llácer Iglesias, Rosa María 03 January 2024 (has links)
Tesis por compendio / [ES] Los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) plantean un llamamiento global para conseguir la sostenibilidad en aspectos esenciales de la vida humana. El actual consumo de energía para el tratamiento de aguas residuales es muy elevado, y las previsiones apuntan a un incremento de la demanda en la próxima década. En este contexto, resulta necesario aplicar la perspectiva de sostenibilidad, para conseguir de forma simultánea todos los ODS. Un desempeño energético más sostenible de las Estaciones Depuradoras de Aguas Residuales (EDAR) implica acciones en dos líneas, reducir el consumo, y generar energías renovables in situ. Para implantar medidas a corto plazo, es necesario explorar las posibilidades que pueden ofrecer las tecnologías ya maduras, y evaluar su potencial contribución a la descarbonización del sector. La generación de electricidad mediante maquinaria hidráulica aprovechando la energía potencial de los efluentes podría ser una de ellas. El principal objetivo de esta tesis doctoral consiste en desarrollar una metodología, dirigida a los agentes de gobernanza, para evaluar el potencial de generación de energía hidráulica en EDAR, considerando las tres dimensiones de sostenibilidad. De este modo, poder ilustrar las posibilidades de aplicación de esta tecnología, actualmente poco conocida para el sector, que podría contribuir a una gestión más sostenible de las aguas residuales. Las fases desarrolladas incluyeron: 1) Contextualización: Se revisó el estado del arte sobre las necesidades energéticas y las tecnologías para la generación de energía renovable en EDAR. Paralelamente sobre el estado de la tecnología para la recuperación de energía en redes de agua existentes mediante maquinaria hidráulica. Para completar este marco, la revisión se amplió con una búsqueda exhaustiva de casos de estudio reales de aplicación en EDAR. En esta fase se identificaron 49 casos de estudio y se analizó su desempeño energético. Los resultados de esta fase en general demostraron que existe una experiencia real en la aplicación práctica de esta tecnología que no se está utilizando para el desarrollo de todo su potencial en este sector. 2) Desarrollo de la metodología: Se analizaron las metodologías existentes para evaluación del potencial de esta tecnología, y el resultado se comparó con la información obtenida en la contextualización. Como resultado, durante esta tesis se ha desarrollado una metodología con una nueva perspectiva. En primer lugar, se introduce la necesidad de considerar el nivel al que se produce la toma de decisiones, para adaptar el alcance del estudio (un grupo de EDAR). A continuación, la metodología se desarrolla en dos etapas. En la etapa 1 (evaluación técnica) el potencial de generación de energía hidráulica se estima de forma individual para cada EDAR. En la etapa 2 (evaluación global) se propone un método de decisión multicriterio (MCDA) introduciendo criterios de sostenibilidad. La alineación de la metodología con su contexto de aplicación se considera una cuestión clave, de modo que el método propuesto se basa en las directrices del instrumento de gobernanza para aguas residuales en España (Plan DSEAR). 3) Aplicación práctica: Esta fase completa el estudio con la aplicación a un grupo de 186 EDAR de la Comunidad Valenciana (España), con la misma modalidad de financiación. Se estimó una generación de electricidad de 340,472 kWh/año, aunque como hallazgo se observó la posibilidad de que dicho potencial sea mayor. En la etapa 2 se mostró que, cuando los resultados de la etapa 1 se ponen en el contexto de sostenibilidad, se obtiene una nueva perspectiva. Esta investigación demuestra que, en el marco de los ODS, la recuperación de energía hidráulica del agua residual podría ser una opción más en la descarbonización de este sector. Tomando como base esta propuesta, agentes de gobernanza para la gestión de aguas residuales en otro contexto podrían desarrollar metodologías similares adaptadas a su propio entorno. / [CA] Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) plantegen una crida global per a aconseguir la sostenibilitat en aspectes essencials de la vida humana. L'actual consum d'energia per al tractament d'aigües residuals és molt elevat, i les previsions apunten a un increment de la demanda en la dècada vinent. En este context, resulta necessari aplicar la perspectiva de sostenibilitat, per a aconseguir de manera simultània tots els ODS. Un acompliment energètic més sostenible de les Estacions Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) implica accions en dues línies, reduir el consum, i generar energies renovables in situ. Per a implantar mesures a curt termini, és necessari explorar les possibilitats que poden oferir les tecnologies ja madures, i avaluar la seua potencial contribució a la descarbonització del sector. La generació d'electricitat mitjançant maquinària hidràulica aprofitant l'energia potencial dels efluents podria ser una d'elles. El principal objectiu d'esta tesi doctoral consisteix a desenvolupar una metodologia, dirigida als agents de governança, per a avaluar el potencial de generació d'energia hidràulica en EDAR, considerant les tres dimensions de sostenibilitat. D'aquesta manera, poder il·lustrar les possibilitats d'aplicació d'esta tecnologia, actualment poc coneguda per al sector, que podria contribuir a una gestió més sostenible de les aigües residuals. Les fases desenvolupades van incloure: 1) Contextualització: Es va revisar l'estat de l'art sobre les necessitats energètiques i les tecnologies per a la generació d'energia renovable en EDAR. Paral·lelament sobre l'estat de la tecnologia per a la recuperació d'energia en xarxes d'aigua existents mitjançant maquinària hidràulica. Per a completar este marc, la revisió es va ampliar amb una cerca exhaustiva de casos d'estudi reals d'aplicació en EDAR. En esta fase es van identificar 49 casos d'estudi i es va analitzar el seu acompliment energètic. Els resultats d'esta fase en general van demostrar que existeix una experiència real en l'aplicació pràctica d'esta tecnologia que no s'està utilitzant per al desenvolupament de tot el seu potencial en este sector. 2) Desenvolupament de la metodologia: Es van analitzar les metodologies existents per a avaluació del potencial d'esta tecnologia, i el resultat es va comparar amb la informació obtinguda en la contextualització. Com a resultat, durant esta tesi s'ha desenvolupat una metodologia amb una nova perspectiva. En primer lloc, s'introdueix la necessitat de considerar el nivell al qual es produeix la presa de decisions, per a adaptar l'abast de l'estudi (un grup de EDAR). A continuació, la metodologia es desenvolupa en dues etapes. En l'etapa 1 (avaluació tècnica) el potencial de generació d'energia hidràulica s'estima de manera individual per a cada EDAR. En l'etapa 2 (avaluació global) es proposa un mètode de decisió multicriteri (MCDA) introduint criteris de sostenibilitat. L'alineació de la metodologia amb el seu context d'aplicació es considera una qüestió clau, de manera que el mètode proposat es basa en les directrius de l'instrument de governança per a aigües residuals a Espanya (Pla DSEAR). 3) Aplicació pràctica: Esta fase completa l'estudi amb l'aplicació a un grup de 186 EDAR de la Comunitat Valenciana, amb la mateixa modalitat de finançament. Es va estimar una generació d'electricitat de 340,472 kWh/any, encara que com a troballa es va observar la possibilitat que aquest potencial siga major. En l'etapa 2 es va mostrar que, quan els resultats de l'etapa 1 es posen en el context de sostenibilitat, s'obté una nova perspectiva. Esta investigació demostra que, en el marc dels ODS, la recuperació d'energia hidràulica de l'aigua residual podria ser una opció més en la descarbonització d'este sector. Prenent com a base esta proposta, agents de governança per a la gestió d'aigües residuals en un altre context podrien desenvolupar metodologies similars adaptades al seu propi entorn. / [EN] The Sustainable Development Goals establish a universal agenda to call for action and achieve sustainability in essential aspects of human life. Nowadays the energy demand for wastewater treatment is very high and it is expected to increase in the next decade. Therefore, the performance of this industry will have an effect on SDG 6, but also on SDG 7 and 13. In this context, it is necessary to apply the sustainability approach to wastewater systems to simultaneously achieve all these goals. More sustainable energy performance of wastewater treatment plants (WWTPs) implies two parallel steps: a reduction of energy consumption and the implementation of renewable energy technologies. To take action in the short term, existing mature technologies should be explored to evaluate their potential contribution to the decarbonization roadmaps in the wastewater industry. Hydropower might be one of these technologies. The main objective of this thesis is to develop a methodology, addressed to wastewater governance stakeholders, to assess the potential of hydropower application to WWTPs, regarding all three dimensions of sustainability. According to this, the final aim of this study is to illustrate the practical possibilities, usually unknown, that hydropower could offer to the wastewater sector in the pathway towards more sustainable systems. To achieve that aim, the steps in this research included: 1) Contextualization: The review of the state of the art was conducted in two lines. Firstly, about the energy needs for wastewater treatment and technologies for renewable energy generation. Secondly, about hydropower for energy recovery from existing networks. To complete the framework, this stage was extended with an exhaustive search and analysis of real case studies of hydropower applications to WWTPs. In this stage, 49 case studies were identified, and their energy data were extracted to obtain energy self-sufficiency indicators and analyze their renewable energy profiles. Furthermore, the technical data of their hydropower systems were examined. The overall results of this stage showed that there is an existing experience that is not being used to explore hydropower as an option for energy recovery in the wastewater sector. 2) Methodology development: In a preliminary step, existing methodologies for hydropower potential assessment were analyzed and compared with the framework obtained from the contextualization. As a result, a methodology with a broader approach was developed. First, it introduces the consideration of the decision-making level to select the scope of the study (a group of WWTPs). Then, the proposed methodology consists of two steps. In step 1 (technical assessment of hydropower potential) individual power output is estimated for each site. This step was validated with the data obtained during the contextualization. In step 2 (global assessment), after analyzing existing guidelines, a multi-criteria decision analysis (MCDA) method with sustainability criteria is defined. As the alignment with the context is a key issue introduced in this proposal, this method is based on the guidelines in the wastewater governance instrument in Spain (PDSEAR). 3) Practical application: This stage completes the research with the application of the proposed methodology to a case study, a group of 186 WWTPs in the region of Valencia (Spain), selected according to their management model. The generation was estimated at 340,472 kWh/year, but it was found that the potential could be higher. The results also showed that the perspective may be different, if the outcomes from step 1, are put into context in step 2, with the application of the MCDA method. This research demonstrates that, in a sustainability framework, hydropower might be an interesting option to consider for the decarbonization of wastewater systems. Based on this study, decision-making stakeholders could design their own methodologies, adapted to the specific context. / The authors would like to acknowledge grant PID2020–114781RA-I00 funded by MCIN/AEI/ 10.13039/501100011033. / Llácer Iglesias, RM. (2023). Hydropower Potential for Energy Recovery in Wastewater Systems. Assessment Methodology and Practical Application [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/201558 / Compendio
448

Arquitectura de un sistema de geo-visualización espacio-temporal de actividad delictiva, basada en el análisis masivo de datos, aplicada a sistemas de información de comando y control (C2IS)

Salcedo González, Mayra Liliana 03 April 2023 (has links)
[ES] La presente tesis doctoral propone la arquitectura de un sistema de Geo-visualización Espaciotemporal de actividad delictiva y criminal, para ser aplicada a Sistemas de Comando y Control (C2S) específicamente dentro de sus Sistemas de Información de Comando y Control (C2IS). El sistema de Geo-visualización Espaciotemporal se basa en el análisis masivo de datos reales de actividad delictiva, proporcionado por la Policía Nacional Colombiana (PONAL) y está compuesto por dos aplicaciones diferentes: la primera permite al usuario geo-visualizar espaciotemporalmente de forma dinámica, las concentraciones, tendencias y patrones de movilidad de esta actividad dentro de la extensión de área geográfica y el rango de fechas y horas que se precise, lo cual permite al usuario realizar análisis e interpretaciones y tomar decisiones estratégicas de acción más acertadas; la segunda aplicación permite al usuario geo-visualizar espaciotemporalmente las predicciones de la actividad delictiva en periodos continuos y cortos a modo de tiempo real, esto también dentro de la extensión de área geográfica y el rango de fechas y horas de elección del usuario. Para estas predicciones se usaron técnicas clásicas y técnicas de Machine Learning (incluido el Deep Learning), adecuadas para el pronóstico en multiparalelo de varios pasos de series temporales multivariantes con datos escasos. Las dos aplicaciones del sistema, cuyo desarrollo se muestra en esta tesis, están realizadas con métodos novedosos que permitieron lograr estos objetivos de efectividad a la hora de detectar el volumen y los patrones y tendencias en el desplazamiento de dicha actividad, mejorando así la conciencia situacional, la proyección futura y la agilidad y eficiencia en los procesos de toma de decisiones, particularmente en la gestión de los recursos destinados a la disuasión, prevención y control del delito, lo cual contribuye a los objetivos de ciudad segura y por consiguiente de ciudad inteligente, dentro de arquitecturas de Sistemas de Comando y Control (C2S) como en el caso de los Centros de Comando y Control de Seguridad Ciudadana de la PONAL. / [CA] Aquesta tesi doctoral proposa l'arquitectura d'un sistema de Geo-visualització Espaitemporal d'activitat delictiva i criminal, per ser aplicada a Sistemes de Comandament i Control (C2S) específicament dins dels seus Sistemes d'informació de Comandament i Control (C2IS). El sistema de Geo-visualització Espaitemporal es basa en l'anàlisi massiva de dades reals d'activitat delictiva, proporcionada per la Policia Nacional Colombiana (PONAL) i està composta per dues aplicacions diferents: la primera permet a l'usuari geo-visualitzar espaitemporalment de forma dinàmica, les concentracions, les tendències i els patrons de mobilitat d'aquesta activitat dins de l'extensió d'àrea geogràfica i el rang de dates i hores que calgui, la qual cosa permet a l'usuari fer anàlisis i interpretacions i prendre decisions estratègiques d'acció més encertades; la segona aplicació permet a l'usuari geovisualitzar espaciotemporalment les prediccions de l'activitat delictiva en períodes continus i curts a mode de temps real, això també dins l'extensió d'àrea geogràfica i el rang de dates i hores d'elecció de l'usuari. Per a aquestes prediccions es van usar tècniques clàssiques i tècniques de Machine Learning (inclòs el Deep Learning), adequades per al pronòstic en multiparal·lel de diversos passos de sèries temporals multivariants amb dades escasses. Les dues aplicacions del sistema, el desenvolupament de les quals es mostra en aquesta tesi, estan realitzades amb mètodes nous que van permetre assolir aquests objectius d'efectivitat a l'hora de detectar el volum i els patrons i les tendències en el desplaçament d'aquesta activitat, millorant així la consciència situacional , la projecció futura i l'agilitat i eficiència en els processos de presa de decisions, particularment en la gestió dels recursos destinats a la dissuasió, prevenció i control del delicte, la qual cosa contribueix als objectius de ciutat segura i per tant de ciutat intel·ligent , dins arquitectures de Sistemes de Comandament i Control (C2S) com en el cas dels Centres de Comandament i Control de Seguretat Ciutadana de la PONAL. / [EN] This doctoral thesis proposes the architecture of a Spatiotemporal Geo-visualization system of criminal activity, to be applied to Command and Control Systems (C2S) specifically within their Command and Control Information Systems (C2IS). The Spatiotemporal Geo-visualization system is based on the massive analysis of real data of criminal activity, provided by the Colombian National Police (PONAL) and is made up of two different applications: the first allows the user to dynamically geo-visualize spatiotemporally, the concentrations, trends and patterns of mobility of this activity within the extension of the geographic area and the range of dates and times that are required, which allows the user to carry out analyses and interpretations and make more accurate strategic action decisions; the second application allows the user to spatially visualize the predictions of criminal activity in continuous and short periods like in real time, this also within the extension of the geographic area and the range of dates and times of the user's choice. For these predictions, classical techniques and Machine Learning techniques (including Deep Learning) were used, suitable for multistep multiparallel forecasting of multivariate time series with sparse data. The two applications of the system, whose development is shown in this thesis, are carried out with innovative methods that allowed achieving these effectiveness objectives when detecting the volume and patterns and trends in the movement of said activity, thus improving situational awareness, the future projection and the agility and efficiency in the decision-making processes, particularly in the management of the resources destined to the dissuasion, prevention and control of crime, which contributes to the objectives of a safe city and therefore of a smart city, within architectures of Command and Control Systems (C2S) as in the case of the Citizen Security Command and Control Centers of the PONAL. / Salcedo González, ML. (2023). Arquitectura de un sistema de geo-visualización espacio-temporal de actividad delictiva, basada en el análisis masivo de datos, aplicada a sistemas de información de comando y control (C2IS) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192685

Page generated in 0.6725 seconds