• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 116
  • 25
  • 21
  • 8
  • 4
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 189
  • 28
  • 23
  • 19
  • 19
  • 19
  • 19
  • 18
  • 16
  • 16
  • 15
  • 15
  • 14
  • 14
  • 10
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
131

La Defensa Civil contra incidentes Nucleares-Biológicos-Químicos (NBQ). Aplicación a un ataque con una bomba sucia en la ciudad de Valencia

Cañizares Martínez, Juan Martín 22 December 2009 (has links)
Las actuales circunstancias sobre la política internacional, en sus aspectos estratégicos militares en las que fundamentalmente han pesado la desaparición de la Unión Soviética y su Pacto de Varsovia, que surgió como réplica en su día a la creación de una Alianza Defensiva Occidental denominada Organización del Atlántico Norte (OTAN), parecen sugerir la eliminación del riesgo de conflictos bélicos a grandes escalas con la consecuente utilización de la alta tecnología armamentística desarrollada a los efectos. pero por otro lado, la situación actual plagada de conflictos locorregionales fraticidas de origen étnico en muchos casos, en otros casos debidos a cuestiones históricas de delimitaciones geográficas y situados en países de escasos recursos económicos y por supuesto dependientes tecnológicamente hablando de las superpotencias, así como la aparición de movimientos terroristas organizados a nivel internacional y dotados de suficiente apoyo e infraestructura como para acceder a tecnología con capacidad destructiva importante, hacen considerar a los expertos y responsables políticos la necesidad y la utilidad de mantener estructuras de la Defensa Civil capaces de dar respuesta a este tipo de incidentes. La presente tesis doctoral posee dos cometidos fundamentales reunir en un documento único la información básica relativa al posible uso, consecuencias y forma de actuar para la Defensa Civil en caso de la utilización de armas NBQ desde cualquier origen, incluyendo un exhaustivo estudio de referencias bibliográficas y fuentes de información adicionales y un segundo cometido que es la aplicación práctica en la ciudad de Valencia de un instrumento analítico capaz de predecir y estimar las consecuencias del uso de una de estas armas sobre la población civil, concretamente se trataría del uso por parte de un grupo terrorista de una "bomba sucia" compuesta por explosivos convencionales y una fuente radiactiva de procedencia sanitaria (teleterapia con Co60). / Cañizares Martínez, JM. (2009). La Defensa Civil contra incidentes Nucleares-Biológicos-Químicos (NBQ). Aplicación a un ataque con una bomba sucia en la ciudad de Valencia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/6763 / Palancia
132

Estudio de los Humedales Artificiales de Flujo Superficial del Tancat de la Pipa como instrumentos para la restauración ambiental del lago de l'Albufera de Valencia

Oliver Rajadel, Nuria 03 November 2017 (has links)
Nowadays, eutrophication is the main problem affecting most our rivers and lakes. This has many negative effects on the affected ecosystems, such as high turbidity of the waters, an increase of algae biomass and a significant loss of the biodiversity, specially submerged aquatic vegetation. A clear example is the Albufera of Valencia Lake, a water body of extremely high ecological value. When the EU Water Framework Directive (2000/60/CE) came into force, the member states were required to protect, enhance and regenerate all surface water bodies, in order to achieve a good ecological and chemical status of these. Measures carried out to mitigate and control the eutrophication in aquatic ecosystems have been based generally on reducing external nutrient loads (mainly N and P), as these have historically been considered the main cause of eutrophication. Examples of these measures are the advances in urban wastewater treatment systems or the construction of artificial wetlands in the lower parts of the basins in order to intercept and reduce diffuse pollution. However despite implementing these necessary measures, the water quality improvement is not always achieved. This is due to the internal loads, i.e. nutrients released into the water column from sediments and from the phytoplankton biomass decomposition, can maintain this state and delays the recovery of aquatic ecosystems. This PhD Dissertation evaluates the use of constructed wetlands (CWs) to reduce nutrients and phytoplankton from eutrophic waters, and its implementation as an instrument for the improvement of water quality in damaged aquatic ecosystems. The study is focused on Tancat de la Pipa, a Natural Reserve located in the Natural Park of l'Albufera de Valencia, where three free water surface constructed wetlands (FWSCWs) have been built to treat the waters from Albufera of Valencia Lake. These CWs are also designed to improve and increase the biodiversity of habitat and wildlife. In this study is carried out a detailed analysis of the main factors (operational or environmental) that influence on the removal efficiencies achieved by these HAFS, in order to optimize its operation and propose recommendations for the management and design of FWSCWs to treat eutrophic waters. One of the main results of this study is the confirmation of the capacity of these systems to improve the eutrophic water quality and additionally their use as a buffer zone for diffuse pollution, specially agricultural runoff. / En la actualidad, la eutrofización es el principal problema que afecta a una gran parte de nuestros ríos y lagos. Ésta trae consigo numerosos efectos negativos sobre los ecosistemas a los que afecta, como por ejemplo, una elevada turbidez de las aguas, un incremento de la biomasa algal y una pérdida significativa de biodiversidad, especialmente de la vegetación subacuática. Un claro ejemplo es el lago de l'Albufera de Valencia, una masa de agua de incalculable valor ecológico. Con la entrada en vigor de la Directiva Marco del Agua (2000/60/CE), los estados miembros fueron instados a proteger, mejorar y regenerar todas las masas de agua superficial, con el objeto de alcanzar un buen estado ecológico y químico de las mismas. Las medidas llevadas a cabo para mitigar y controlar la eutrofización de los ecosistemas acuáticos se han centrado, generalmente, en reducir las cargas externas de nutrientes (principalmente N y P), dado que históricamente éstas se han considerado como la principal causa de eutrofización. Ejemplos de estas medidas son los avances en los sistemas de tratamientos de las aguas residuales urbanas o la construcción de humedales artificiales en las partes bajas de las cuencas para interceptar y reducir la contaminación difusa. No obstante, estas medidas, aunque necesarias, no siempre son suficientes para lograr mejorar la calidad de las aguas. Esto se debe a que las cargas internas de los propios ecosistemas eutrofizados (nutrientes liberados desde los sedimentos y desde la descomposición de la alta biomasa fitoplanctónica) pueden mantener este estado e impedir su recuperación. En la presente Tesis Doctoral se evalúa el uso de humedales artificiales (HA) para reducir los nutrientes y el fitoplancton de las aguas eutrofizadas, y su aplicabilidad como instrumento para la mejora de la calidad de las aguas de los ecosistemas acuáticos perjudicados. El estudio se centra en el Tancat de la Pipa, una Reserva Natural que se encuentra dentro del Parque Natural de l'Albufera de Valencia, y en la que se han construido tres humedales artificiales de flujo superficial (HAFS) para tratar las aguas del lago de l'Albufera de Valencia. Estos HA también están destinados a mejorar e incrementar la biodiversidad del hábitat y de la vida silvestre. En este trabajo se realiza un análisis pormenorizado de los principales factores (operacionales o ambientales) que influyen en las eficiencias de eliminación alcanzadas por estos HAFS, con la finalidad de optimizar su funcionamiento y proponer recomendaciones para la gestión y diseño de HAFS destinados al tratamiento de este tipo de aguas. Uno de los principales resultados de este estudio es la confirmación de la capacidad de estos sistemas para mejorar la calidad de las aguas eutróficas y además, para emplearlos como zona de amortiguación de la contaminación difusa, especialmente de la escorrentía agrícola. / En l'actualitat, l'eutrofització és el principal problema que afecta a una gran part dels nostres rius i llacs. Aquesta té nombrosos efectes negatius sobre els ecosistemes als que afecta, com per exemple, una elevada terbolesa de les aigües, un increment de la biomassa algal i una pèrdua significativa de biodiversitat, especialment de la vegetació subaquàtica. Un clar exemple és el llac de l'Albufera de València, una massa d'aigua d'incalculable valor ecològic. Amb l'entrada en vigor de la Directiva Marc de l'Aigua (2000/60/CE), els estats membres van ser instats a protegir, millorar i regenerar totes les masses d'aigua superficial, amb l'objectiu d'aconseguir un bon estat ecològic i químic de les mateixes. Les mesures dutes a terme per a mitigar i controlar l'eutrofització dels ecosistemes aquàtics s'han centrat, generalment, en reduir les càrregues externes de nutrients (principalment N i P), perquè històricament aquestes han sigut considerades la principal causa d'eutrofització. Exemples d¿aquestes mesures són els avanços en els sistemes de tractaments de les aigües residuals urbanes o la construcció d'aiguamolls artificials en les parts baixes de les conques per a interceptar i reduir la contaminació difusa. No obstant això, aquestes mesures, encara que necessàries, no sempre són suficients per a aconseguir millorar la qualitat de les aigües. Açò es relaciona amb que les càrregues internes dels propis ecosistemes eutròfics (nutrients alliberats des dels sediments i des de la descomposició de l'alta biomassa fitoplanctónica) poden mantenir aquest estat i impedir la seua recuperació. En la present Tesi Doctoral s'avalua l'ús d'aiguamolls construïts (AC) per a reduir els nutrients i el fitoplàncton de les aigües eutròfiques, i la seua aplicabilitat com a instrument per a la millora de la qualitat de les aigües dels ecosistemes aquàtics perjudicats. L'estudi se centra al Tancat de la Pipa, una Reserva Natural localitzada a l'interior del Parc Natural de l'Albufera de València, i en la què s'han construït tres aiguamolls construïts de flux superficial (ACFS) per a tractar les aigües del llac de l'Albufera de València. Aquests ACFS estan també destinats a millorar i incrementar la biodiversitat de l'hàbitat i de la vida silvestre. En aquest treball es realitza un anàlisi detallat dels principals factors (operacionals o ambientals) que influeixen en les eficiències d'eliminació aconseguides per aquests ACFS, amb la finalitat d'optimitzar el seu funcionament i proposar recomanacions per a la gestió i el disseny d'ACFS destinats al tractament d'aquest tipus d'aigües. Un dels principals resultats d'aquest estudi és la confirmació de la capacitat d'aquests sistemes per a millorar la qualitat de les aigües eutròfiques i a més, per a emprar-los com a zona d'amortiment de la contaminació difusa, especialment de l'escorrentia agrícola. / Oliver Rajadel, N. (2017). Estudio de los Humedales Artificiales de Flujo Superficial del Tancat de la Pipa como instrumentos para la restauración ambiental del lago de l'Albufera de Valencia [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90400 / TESIS
133

Aplicación de fertilizantes orgánicos e inorgánicos en la repoblación de zonas forestales degradadas de la Comunidad Valenciana

Valdecantos, Alejandro 07 June 2001 (has links)
No description available.
134

Arquitectura Modular en el Espacio: Espai Verd, un Hábitat Sostenible

Calleja Molina, Manuel 28 October 2020 (has links)
[ES] Espai Verd, obra del estudio de arquitectura CSPT bajo la dirección de Antonio Cortés Ferrando, es una singular edificación situada en el barrio de Benimaclet, Valencia, diseñada a comienzos de la década de los años 80 y finalizada a mediados de los años 90. El proyecto, que nació como una idea entre amigos sobre materializar un conjunto de chalets con jardín dispuestos en altura, se nutre de diferentes referentes y estrategias geométricas para encajar sus viviendas en el espacio. La combinación de sus múltiples elementos constructivos vistos, como su colosal estructura de hormigón armado, junto a la introducción de una profusa vegetación como parte intrínseca del edificio, sin lugar a dudas, dotan a esta obra de un interés arquitectónico digno de objeto de estudio. En la actualidad, numerosos colectivos académicos y profesionales han comenzado a mostrar un creciente interés por difundir esta edificación, dadas sus peculiares características. Existen diferentes publicaciones y exposiciones que aportan ciertos detalles de la obra, pero todos ellos desde un carácter divulgativo, sin llegar a profundizar en el proceso arquitectónico y de ejecución. El trabajo parte por recopilar el mayor número de documentación y datos posible respecto a su diseño y materialización, y así poder analizar y establecer una serie de conclusiones que den lugar al primer documento formal sobre Espai Verd. La Valencia de los años 80, el auge del cooperativismo, el desarrollo profesional de CSPT y de Cortés, y conceptos como el brutalismo, las megaestructuras o la arquitectura modular en el espacio, son algunos de los factores que influyeron profundamente en el diseño y materialización de esta obra. En este sentido, referentes como Habitat 67, Montreal, Canadá, de Moshe Safdie o la arquitectura modular del estudio de arquitectura GO-DB, en el que Cortés y el resto de integrantes de CSPT estuvieron formándose profesionalmente, resultan claves para entender este tipo de arquitectura. El proyecto se basa en la utilización de tres piezas o tipologías de viviendas, de una planta, dúplex y tríplex, que introduce dentro de en una retícula de 6 x 6 m para combinarlas mediante diferentes estrategias de diseño como el escalonamiento o la simetría. Los espacios intermedios, resultantes de la combinación espacial entre las viviendas, originan generosos espacios de relación y múltiples dotaciones que son fundamentales en el desarrollo social y vivencial del hábitat. De igual modo, el empleo de la vegetación como extensión natural de la vivienda mejora las condiciones medio ambientales, y supone la necesaria desvinculación de los ejes con respecto de la trama urbana, a favor del mejor asoleo posible. La espacialidad de sus crujías y las grandes cargas que implican la implantación del terreno vegetal en los forjados traen como resultado la singularización de la estructura, nada convencional para un edificio de carácter residencial. En este sentido, a través de la distinta documentación recopilada para la ejecución de la obra se puede apreciar la complejidad y el detalle en los diferentes sistemas constructivos empleados, en los que destaca su parte estructural. Por tanto, la exposición y análisis de la mayor información posible recabada sobre Espai Verd han permitido desvelar los criterios y estrategias de proyecto utilizados, con los que establecer unas reflexiones sobre todo el proceso arquitectónico de esta obra. En consecuencia, su singularidad e interés patrimonial, deberían ser estudiados para su inclusión dentro del catálogo de Bienes de Relevancia Local, con lo que garantizar y preservar este particular hábitat sostenible. / [EN] Espai Verd, work of the CSPT studio architectural lead by Antonio Cortés Ferrando, is a singular building located in the neighbourhood of Benimaclet, Valencia. It was designed in the beginning of the 1980s and was finished in the mid-1990s. The project, wich came at a gathering held by Cortés, where he was asked to make houses with gardens, like chalets, arranged in height, is nourished by different references and geometric strategies to fit their dwellings in space. Its multiple constructive elements seen, such as the colossal reinforced concrete structure, combined with the integration of profuse vegetation, give this building an architectural interest worthy of study. Currently, numerous academic and professional groups have begun to show increasing interest in this building due to its peculiar characteristics. There are different publications and exhibitions that provide certain details of the work, but all of them from an informative nature, without delving into the architectural and construction process. The research starts by collecting as much documentation and data as possible about its design and construction to analyze, and thus establish a series of conclusions that obtain the first formal document of Espai Verd. Valencia of the 80s, the rise of cooperativism, the professional development of CSPT and Cortés, and concepts such as brutalism, megastructures or modular architecture in space, are some of the factors that profoundly influenced the design and materialization of this work. In this sense, references such as Habitat 67, Montreal, Canada, by Moshe Safdie or the modular architecture of the GO-DB architecture studio, in which Cortés and the rest of the CSPT members did profesional practices, are key to understanding this type of architecture. The project is based on the use of three pieces or types of houses, one floor, duplex and triplex, inserted inside a 6 x 6 m layout to combine them using different design strategies such as stair shape or symmetry. The intermediate spaces, result of the spatial combination between the dwellings, create generous spaces for relationships and recreation that are essential in the social development of the habitat. Likewise, the use of vegetation as a natural extension of the houses improves environmental conditions, and implies the necessary separation of the axes from the urban plan, in favor of the best possible sunlight. The spatiality and the great loads that the implantation of the vegetal topsoil suppose the singularity of the structure, which is not conventional for a residential building. In this way, through the different documentation collected for the construction of the building, the complexity and detail in the different construction systems are shown, in which its structural part stands out. Therefore, the compilation and analysis of as much information as possible gathered about Espai Verd have revealed the criteria and project strategies used, with which to establish reflections on the architectural process of this work. Consequently, its singularty and patrimonial interest should be studied for its inclusion in the catalog of Bienes de Relevancia Local (Valencia), to guarantee and preserve this particular sustainable habitat. / [CA] Espai Verd, obra de l'estudi d'arquitectura CSPT sota la direcció d'Antonio Cortés Ferrando, és una singular edificació situada en el barri de Benimaclet, València, dissenyada al començament de la dècada dels anys 80 i finalitzada a mitjan anys 90. El projecte, que va nàixer com una idea entre amics sobre materialitzar un conjunt de xalets amb jardí disposats en altura, es nodreix de diferents referents i estratègies geomètriques per a encaixar els seus habitatges en l'espai. La combinació dels seus múltiples elements constructius vistos, com la seua colossal estructura de formigó armat, al costat de la introducció d'una profusa vegetació com a part intrínseca de l'edifici, sense cap dubte, doten a aquesta obra d'un interés arquitectònic digne d'objecte d'estudi. En l'actualitat, nombrosos col·lectius acadèmics i professionals han començat a mostrar un creixent interés per difondre aquesta edificació, donades els seus peculiars característiques. Existeixen diferents publicacions i exposicions que aporten certs detalls de l'obra, però tots ells des d'un caràcter divulgatiu, sense arribar a aprofundir en el procés arquitectònic i d'execució. El treball parteix de recopilar el major número de documentació i dades possible respecte al seu disseny i materialització, i així poder analitzar i establir una sèrie de conclusions que donen lloc al primer document formal sobre Espai Verd. La València dels anys 80, l'auge del cooperativisme, el desenvolupament professional de CSPT i de Cortés, i conceptes com el brutalisme, les megaestructures o l'arquitectura modular en l'espai, són alguns dels factors que van influir profundament en el disseny i materialització d'aquesta obra. En aquest sentit, referents com a Habitat 67, Mont-real, al Canadà, de Moshe Safdie o l'arquitectura modular de l'estudi d'arquitectura GO-DB, en el qual Cortés i la resta d'integrants de CSPT van estar formant-se professionalment, resulten claus per a entendre aquest tipus d'arquitectura. El projecte es basa en la utilització de tres peces o tipologies d'habitatges, d'una planta, dúplex i tríplex, que introdueix dins d'una retícula de 6 x 6 m per a combinar-les mitjançant diferents estratègies de disseny com l'escalonament o la simetria. Els espais intermedis, resultants de la combinació espacial entre els habitatges, originen generosos espais de relació i múltiples dotacions que són fonamentals en el desenvolupament social i vivencial de l'hàbitat. D'igual manera, l'ús de la vegetació com a extensió natural de l'habitatge millora les condicions mig ambientals, i suposa la necessària desvinculació dels eixos respecte a la trama urbana, a favor del millor assolellament possible. L'espacialitat de les seues crugies i les grans càrregues que impliquen la implantació del terreny vegetal en els forjats porten com a resultat la singularizatció de l'estructura, gens convencional per a un edifici de caràcter residencial. En aquest sentit, a través de la diferent documentació recopilada per a l'execució de l'obra es pot apreciar la complexitat i el detall en els diferents sistemes constructius emprats, en els quals destaca la seua part estructural. Per tant, l'exposició i anàlisi de la major informació possible recaptada sobre Espai Verd han permés revelar els criteris i estratègies de projecte utilitzats, amb els quals establir unes reflexions sobretot el procés arquitectònic d'aquesta obra. En conseqüència, la seua singularitat i interés patrimonial, haurien de ser estudiats per a la seua inclusió dins del catàleg de Béns de Rellevància Local, amb el que garantir i preservar aquest particular hàbitat sostenible. / Calleja Molina, M. (2020). Arquitectura Modular en el Espacio: Espai Verd, un Hábitat Sostenible [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/153381 / TESIS
135

Método y concepto del grabado valenciano desde 1934 a 1982 en las instituciones Valencianas: Diputación, Ayuntamiento y Bellas Artes

Lita Sáez, Francisca 30 December 2022 (has links)
[ES] La presente tesis aborda el estudio de las características que ha tenido el arte del grabado protegido por las Instituciones valencianas, Diputación, Ayuntamiento y Bellas Artes. El hecho de realizar en un mismo corpus de trabajo el estudio de estas tres instituciones se debe a la interrelación que hubo entre todas ellas durante el periodo que abarca este trabajo, que se inicia en 1934 y finaliza en 1982. El planteamiento y el método de trabajo seguido para la realización de esta tesis, fue en primera instancia llevar a cabo la consulta de los Archivos en los que se guardan los documentos, actas, expedientes, ejercicios de oposición, obras premiadas, etc. correspondientes a cada uno de los temas relativos a este estudio. En un segundo paso, localizar la bibliografía correspondiente al periodo que abarca esta investigación. Una vez encuadrado el tema en su Marco Histórico, pasamos a ponernos en contacto con los artistas galardonados, los Catedráticos de Grabado que trabajaron durante este periodo y algunos políticos que participaron activamente en las convocatorias de dichos premios. El objetivo fue recoger el testimonio personal de los protagonistas y, en el caso de los artistas, recabar también los datos correspondientes a su trayectoria artística y profesional para conocer las obras realizadas por ellos durante los años posteriores a la recepción de dichos galardones. Con todo el material gráfico recopilado, hemos aportado una documentación fotográfica realizada expresamente para su inclusión y estudio en el presente trabajo. Una vez localizado y estudiado todo este material, decidimos la construcción final de esta investigación, ordenándola de la siguiente manera: En un primer capítulo situamos brevemente la materia estudiada en su contexto histórico específico, en relación al grabado defendido por las Academias, en especial por la Real Academia de San Carlos de Valencia. El segundo capítulo corresponde al análisis de las dos Cátedras de Grabado de Valencia comprendidas en el periodo estudiado, en él incluimos una extensa documentación de la trayectoria que llevó la primera cátedra hasta la jubilación del responsable de ella y los primeros momentos del nuevo catedrático. El tercer y cuarto capítulo están dedicados al estudio de los galardones y premios concedidos por las Instituciones valencianas. En el primero de estos se tratan las becas de la Diputación, donde llevamos a cabo el análisis tanto de las obras correspondientes a las oposiciones como a las realizadas durante la Pensión, así como también un acercamiento a la trayectoria posterior del pensionado, para dejar constancia de su situación actual. En el capítulo, correspondiente a los Premios Senyera de Grabado (cuarto) realizamos el análisis de las obras premiadas y la posterior evolución de estos artistas hasta la actualidad. Una vez realizada y redactada esta investigación, se han extraido unas conclusiones de cada apartado considerando las particularidades que cada una de las instituciones tienen y las diferencias entre sí. Por último, se incluye un apartado de conclusiones generales que permite dar una visión de conjunto de lo que ha sido el grabado institucional valenciano, objetivo fundamental de este estudio. Está también incluido en este trabajo un apéndice documental donde figuran las fotocopias de las actas, expedientes, etc. que por su importancia consideramos imprescindible y de interés incluirlos para su consulta por los interesados en el tema. / [EN] This thesis deals with the study of the characteristics of the art of engraving protected by the Valencian Institutions, Provincial Council, City Council and San Fernando Royal Academy of Fine Arts. The fact of carrying out the study of these three institutions in the same body of work is due to the interrelation that existed between all of them during the period covered by this work, 1934-1982. The approach and the method of work followed for this thesis was, in the first instance to carry out the consultation of the Archives in which the documents, minutes, files, competition exercises, awarded works, prizewinning works, etc., corresponding to each one of the subjects related to this study are kept. In a second step, locate bibliography corresponding to the period covered by this research. Once the subject was framed in its historical framework, we contacted the award-winning artists, the professors of engraving who worked during this period and some politicians who actively participated in the calls for such awards. The purpose of contacting them was to gather their personal testimony and, in the case of the artists, we also collected the data corresponding to their artistic and professional trajectory in order to learn about the works they produced during the years following the receipt of these awards. With all the graphic material collected, we have provided a photographic documentation made specifically for inclusion and study in this work. Once all this material had been located and studied, we went on to carry out the final drafting, ordering it in the following chapters: In a first chapter we briefly situate the matter studied in its specific historical context, in relation to the engraving defended by the Academies, especially by the Royal Academy of San Carlos of Valencia. The second chapter corresponds to the analysis of the two Valencia Engraving Chairs in the period studied, in which we include extensive documentation of the trajectory that led the first chair until the retirement of the head of it and the first moments of the new professor. The third and fourth chapters are dedicated to the study of the awards and prizes granted by the Valencian Institutions. The first of these deals with the scholarships of the Diputación, where we carry out the analysis of both the works corresponding to the competitive examinations and those carried out during the Pension, as well as an approach to the subsequent trajectory of the pensioner, in order to record his current situation. In the chapter corresponding to the Senyera Engraving Awards (fourth), we analyze the award-winning works and the subsequent evolution of these artists up to the present day. Once this research has been carried out, we believe it appropriate to draw some conclusions from each section, considering the particularities of each of the institutions and the differences between them. Finally, we included a section of general conclusions that allows us to give an overall view of what has been the Valencian institutional engraving, fundamental objective of our study. It is also included in this work a documentary appendix where the photocopies of the minutes, files, etc. are included, which due to their importance we consider essential and of interest to include them for consultation by those interested in the subject. / Lita Sáez, F. (1989). Método y concepto del grabado valenciano desde 1934 a 1982 en las instituciones Valencianas: Diputación, Ayuntamiento y Bellas Artes [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/191015
136

在西班牙開設Luna Y Comida民宿的商業計畫書 / Business Plan to Open Luna Y Comida Guest House

唐雅立, Alexandre Taschereau Unknown Date (has links)
在西班牙開設Luna Y Comida民宿的商業計畫書 / Luna Y Comida is a start-up bed and breakfast business that will open near the old town of Valencia Spain, in the Barrio Del Carmen. It will be a mid-range establishment with 6 rooms that will mainly target customers from the UK, France, Belgium and China, with some occasional Spanish vacationers. The owners will live on the premises and will be able to serve the clients with excellent customer service in their own language (French, English, Spanish and Chinese). This personalized customer service will be at the earth of our success. We aim at providing to our customers a “home” away from home and help reduce the stress usually accompanied with travelling abroad. Internet and social media will play a big role in the marketing strategy, as it is the most efficient and direct way to reach our possible guests. A variety of traditional and on-line promotions will be used to advertise competitively our B&B. These will help make Luna Y Comida profitable by the end of the first year of operation. However, the profits will be modest for this first year, but they are expected to grow during the second and third year of operation.
137

[en] PHYSICS OF STRONGLY CORRELATED AND DISORDERED SYSTEMS / [pt] FÍSICA DE SISTEMAS FORTEMENTE CORRELACIONADOS E DESORDENADOS

LUIS ALBERTO PECHE PUERTAS 15 June 2005 (has links)
[pt] Nesta tese estudamos as propriedades físicas de materiais fortemente correlacionados e desordenados, usando Hamiltonianos modelos para descrevê-los. A tese está dividida em duas partes. Na primeira, estudamos o modelo de Anderson periódico para descrever as propriedades de um isolante Kondo. Em particular tomamos o composto de Ce3Bi4Pt3 como paradigma deste tipo de materiais caracterizados por apresentar um pequeno gap(da ordem dos meV ). Na presença de pequenas concentrações de impurezas metálicas como íons de La substituindo os de Ce, como é o caso da liga (Ce1-xLax)Bi4Pt3, sofre uma transição metal-isolante. O Hamiltoniano de Anderson periódico é resolvido a partir da solução de um único sítio atômico que logo é embebido numa rede de Bethe. Este modelo consegue explicar qualitativamente os resultados experimentais como a resistividade em função da temperatura para diferentes concentrações de íons de La, assim como as propriedades óticas do sistema puro. A influência da localização de Anderson nesta transição é analisada a partir do estudo da condutividade elétrica do sistema. A segunda parte está dedicada ao estudo das propriedades de sistemas descritos pelo Hamiltoniano de Falicov- Kimball, largamente utilizado para estudar fenômenos como a transição de valência e metal- isolante, também em compostos de Metais de Transição e Terras Raras. Neste modelo, o caráter destas transições ainda não está bem estabelecido já que o resultado é muito dependente da aproximação utilizada. Utilizamos o Hamiltoniano de Falicov-Kimball sem spin onde a banda de condução é tratada de forma exata já que mostramos a sua equivalência com o problema de uma liga. Os estados f são resolvidos em forma aproximada a partir da equação de movimento, aproximação que chamamos de Aproximação do Estreitamento Dinâmico(AED). Estudamos as propriedades eletrônicas como a ocupação dos estados localizados em função da energia local. Também neste caso, analisamos um sistema desordenado estudando o contraponto entre a correlação eletrônica e a desordem. As diferentes fases que aparecem no sistema como, metálica, isolante de Anderson e de Mott são investigadas em função dos parâmetros que definem o sistema. / [en] In this thesis we study the properties of strongly correlated and disordered materials, using model Hamiltonians to describe them. The thesis is divided in two parts. The first one studies the periodic Anderson model used to describe the properties of a Kondo insulator. In particular we take Ce3Bi4Pt3 as a paradigmatic compound, characterized by a small gap(of the order of meV ). For small concentration of metallic impurities, ions of La substituting Ce, the alloy (Ce1-xLax)Bi4Pt3 suffers a metal- insulator transition. The periodic Anderson Hamiltonian is solved using the atomic solution that is embedded into a Bethe lattice. This model explains the experimental results as the resistivity as a function of temperature for different concentrations of ions of La, as well as, the optical properties of the pure system. The Anderson localization is analyzed studying the electric conductivity of the system. The second part of the thesis is dedicated to study the property of a system described by the Falicov- Kimball Hamiltonian. This Hamiltonian has been used to study the valence and metal-insulator transitions in Transitions Metal and Rare Earth compounds. In this model, the character of these transitions is still not well understood, since it is very dependent of the approximation used. We study the Falicov-Kimball Hamiltonian without spin. The conduction band is exactly described since we show its equivalence with the problem of an alloy. The f states are studied using the equation of motion for the Green functions, decoupling them in a way defined as the Dynamic Narrowing Approximation(DNA). We study the occupation of the local states as a function of energy and other electronic properties. For an alloy the interplay between the electronic correlation and disorder is analized. The different phases that appear in the system, as metallic and Anderson and Mott insulating, are investigated as a function of the parameters that define the system.
138

Descascamento de frutas cítricas pelo uso do tratamento hidrotérmico / Peeling of citric fruits by using Hydrothermal Treatment

Pinheiro, Ana Luiza 16 May 2008 (has links)
O processamento de citros se justifica pela dificuldade de descascamento destes frutos. Estudos de descascamento de laranja \'Pêra\' realizados na ESALQ-USP vêm mostrando o potencial do uso do tratamento hidrotérmico para facilitar o descascamento desta variedade. As laranjas são imersas em água a 50ºC por 8 minutos, isto facilita o descascamento e não afeta a qualidade da fruta. Entretanto, é necessário estudar outros tempos de imersão para flexibilizar o uso desta técnica em escala industrial, bem como estendê-la a outras variedades. O objetivo deste trabalho foi adequar a tecnologia de descascamento de frutas cítricas pelo uso do tratamento hidrotérmico, bem como avaliar sua influência na qualidade fisiológica, físico-química, microbiológica e sensorial de laranjas \'Pêra\', laranjas \'Valência\' e tangores \'Murcott\'. Também foram avaliados o tempo de descascamento, o rendimento em frutos comercializáveis e a temperatura interna dos frutos durante o tratamento. Os frutos foram lavados, sanitizados, resfriados a 5ºC por 12 horas, submetidos ao tratamento hidrotérmico e descascados. O tratamento hidrotérmico consistiu em colocar os frutos em banho-maria a 50ºC por 5 (somente para o tangor \'Murcott\'), 10, 15, 20, 25 e 30 minutos. Posteriormente, os frutos foram descascados retirando-se a parte peduncular com a faca e, em seguida, o flavedo foi retirado, manualmente, junto com o albedo. Os frutos sem tratamento hidrotérmico (controle) foram descascados retirando-se primeiramente o flavedo, e depois o albedo cuidadosamente para causar o mínimo de injúria possível. Os frutos foram analisados durante seis dias de armazenamento a 5ºC. Os experimentos foram conduzidos separadamente para cada fruta cítrica e de acordo com cada tipo de análise. Foram utilizados delineamentos inteiramente ao acaso e em blocos casualizados, adequados para cada variável analisada. O tratamento hidrotérmico provocou alterações na atividade respiratória dos frutos somente nas primeiras horas após o processamento. A temperatura interna dos frutos (medida a 2 cm de profundidade em relação ao epicarpo) após 30 minutos de tratamento atingiu aproximadamente 35ºC, temperatura comumente observada em algumas etapas da cadeia de comercialização dos frutos. A coloração externa das laranjas sem tratamento apresentou maior valor de luminosidade (L) quando comparadas às frutas tratadas. Não houve alterações nas outras características físico-químicas e nas características microbiológicas dos frutos. O tratamento não alterou o sabor e melhorou a aparência em relação aos frutos sem tratamento devido à ausência de resquícios de albedo nos frutos. Além disso, o tratamento diminuiu em até 78% o tempo de descascamento dos frutos tratados para a laranja \'Pêra\', em até 75% para a laranja \'Valência\' e em até 57% para o tangor \'Murcott\', quando comparados aos frutos sem tratamento, e aumentou o rendimento em frutos comercializáveis. O tratamento hidrotérmico realizado até 30 minutos a 50ºC pode ser utilizado como técnica de descascamento para laranja \'Pêra\', laranja \'Valência\' e tangor \'Murcott\'. / The citrus fruit processing is justified for the difficulty of peeling of these fruits. Studies of peeling of \'Pera\' sweet orange fruit accomplished at ESALQ-USP are showing the potential of the use of the hydrothermal treatment to facilitate the peeling of this variety. The oranges are immersed in hot water at 50ºC for 8 minutes. This process to make easy the peeling and it doesn\'t affect the quality of the fruit. However, it is necessary to study other immersion times to make flexible the use of this technique in industrial scale, as well as to extend it for other varieties. The purpose of this work was to adapt the technology of peeling of citric fruits for the use of the hydrothermal treatment, as well as to evaluate the influence of the hydrothermal treatment in the physiological, physicochemical, microbiologic and sensorial qualities of \'Pera\' sweet orange, \'Valencia\' sweet orange and \'Murcott\' tangor. The peeling time, the yield of marketable fruits and the internal fruit temperature were also evaluated during the treatment. Fruits were washed, sanitized, cooled at 5ºC for 12 hours, submitted to hydrothermal treatment and peeled. The hydrothermal treatment consisted of putting fruits in water-bath at 50ºC for 5 (only for \'Murcott\' tangor), 10, 15, 20, 25 and 30 minutes. Then, fruits were peeled by first opening a gap on the peduncular region with a knife and then, the flavedo was removed, manually, with the albedo. Fruits with no hydrothermal treatment (control) were peeled by first removing the flavedo and then, the albedo was removed carefully to cause the less of injuries possible. The fruits were analyzed for six days of storage at 5ºC. The experiments were carried out separately for each citric fruit and in agreement with each analysis type. The experimental designs used were completely randomized and in randomized blocks, appropriate for each analyzed variable. Hydrothermal treatment caused changes in respiratory activity just in first hours after treatment. Internal fruit temperature (evaluated at 2 cm depth in relation to the epicarp) after 30 minutes of treatment reached 35ºC approximately, temperature commonly observed in some stages of the commercialization\'s chain of the fruits. The external coloration of the oranges without treatment presented larger value of brightness (L) when compared to the treated fruits. There were no changes in the others physicochemicals and microbiologics characteristics of the fruits. The treatment did not change the flavor and it improved the appearance in relation to the fruits without treatment due to the lower albedo residue in the fruits. Besides, the treatment decreased in up to 78% the peeling time of the treated fruits for the \'Pera\' sweet orange, in up to 75% for the \'Valencia\' sweet orange and in up to 57% for the \'Murcott\' tangor, when compared to the fruits without treatment, and it increased the yield of marketable fruits. The hydrothermal treatment accomplished up to 30 minutes at 50ºC can be used as peeling technique for \'Pera\' sweet orange, \'Valencia\' sweet orange and \'Murcott\' tangor.
139

Διαμόρφωση μεθοδολογίας και εκτίμηση της κατάστασης των ιχθύων Aphanius fasciatus & Valencia letourneuxi (Παράρτημα ΙΙ, Οδηγία 92/43/ΕΟΚ) στην περιοχή δικαιοδοσίας του Φορέα Διαχείρισης Υγροτόπων Κοτυχίου-Στροφυλιάς

Θανασάκης, Δημήτριος 03 1900 (has links)
Τα Κράτη Μέλη της Ευρωπαϊκής Ένωσης υποχρεούνται να συντάσσουν ανά εξαετία εθνικές εκθέσεις για τον έλεγχο της εφαρμογής της Οδηγίας των Οικοτόπων (92/43/ΕΟΚ). Οι εκθέσεις αυτές, όπως αναφέρεται στο Άρθρο 17 της Οδηγίας, περιλαμβάνουν κατά κύριο λόγο πληροφορίες σχετικά με τα μέτρα διατήρησης, καθώς και την εκτίμηση των επιπτώσεων αυτών των μέτρων στην κατάσταση διατήρησης των τύπων οικοτόπων και ειδών Κοινοτικού ενδιαφέροντος. Έχοντας δεδομένο το παραπάνω, έγινε ανάλυση των υπαρχόντων στοιχείων και συγκέντρωση νέων πρωτογενών δεδομένων για την εκτίμηση των ειδών Aphanius fasciatus & Valencia letourneuxi (Παράρτημα ΙΙ, Οδηγία 92/43/ΕΟΚ) στην περιοχή των λιμνοθαλασσών Αράξου, Κοτυχίου, Πρόκοπου που εντάσσονται στο Εθνικό Πάρκο Υγροτόπων Κοτυχίου-Στροφυλιάς. Η μελέτη εμπεριέχει τρείς συνιστώσες. Η πρώτη αφορά στη διαμόρφωση της απαραίτητης υποδομής και μεθοδολογίας για την αποτύπωση της κατάστασης των πληθυσμών των προαναφερθέντων ειδών, σύμφωνα με το Άρθρο 17 της Οδηγία 92/43/ΕΟΚ. Η οδηγία προβλέπει, πέρα από την συλλογή και επεξεργασία δεδομένων που αφορούν πληθυσμούς προστατευόμενων ειδών και την ταυτόχρονη παρουσίασή τους σε περιβάλλον Συστημάτων Γεωγραφικών Πληροφοριών (G.I.S), σύμφωνα με συγκεκριμένες προδιαγραφές της κεντρικής βάσης υποδοχής της Ευρωπαϊκής Ένωσης. Η δεύτερη συνιστώσα αφορούσε στο σχεδιασμό και την υλοποίηση δειγματοληψιών σε συγκεκριμένους οικοτόπους της περιοχής έτσι ώστε να καταστεί δυνατή η συλλογή δεδομένων που χαρακτηρίζουν τους συγκεκριμένους πληθυσμούς. Η τρίτη συνιστώσα επικεντρώθηκε στην ανάλυση της προϋπάρχουσας και της νέας πληροφορίας με στόχο την εκτίμηση της κατάσταση των πληθυσμών, την αξιολόγηση των παραγόντων που επηρεάζουν το μέλλον τους και τις προτάσεις για τη διατήρηση-βελτίωση της κατάστασης της περιοχής. Τα αποτελέσματα της μελέτης για το Aphanius fasciatus μας οδηγούν στο συμπέρασμα ότι οι πληθυσμοί είναι σε καλή κατάσταση από άποψη αφθονίας και ότι δεν συντρέχουν ιδιαίτεροι λόγοι απειλών άρα και ιδιαίτερα μέτρα διαχείρισης. Για το είδος Valencia letourneuxi το οποίο δεν βρέθηκε στην περιοχή μελέτης, καταδεικνύει σε συνδυασμό με προγενέστερες μελέτες, τον περιορισμό της γεωγραφικής εξάπλωσης του είδους με την εξαφάνιση ή κοντά στην εξαφάνιση των δυτικότερων και νοτιότερων πληθυσμών του είδους. Για το λόγο αυτό και αν δεν βρεθεί στο εγγύς μέλλον ίσως πρέπει να εφαρμοστούν κατάλληλα διαχειριστικά μέτρα που θα επαναφέρουν τους πληθυσμούς στην πρότερη κατάστασή τους. / The Member States of the European Union are required to prepare every six years national reports on the monitoring the implementation of the Habitats Directive (Directive 92/43/EEC). These reports, as mentioned in Article 17 of the Habitats Directive, include primarily information concerning conservation measures and impact assessment of these measures on the conservation status of habitat types and species of Community interest. Taking into account the above, were analyzed the existing data, new data were collected for the monitoring of the species Aphanius fasciatus & Valencia letourneuxi (Annex II, Directive 92/43/EEC) in the region of the lagoons Araxos, Kotychi and Prokopos of the National Park Kotychi-Strofylia. The study comprises three components. The first relates to the formation of the necessary infrastructure and methodology for the survey on the condition of the populations of the two species, in accordance with the Article 17 of Directive 92/43/EEC. The Directive provides, except from the collection and processing of data on populations of protected species, also the simultaneous presentation in GIS environment, in compliance with the specific requirements of the European Union central receiving center. The second component included the design and implementation of sampling at specific habitats region in order to collect data characterizing specific populations. The third component focused on the analysis of pre-existing and new information in order to assess the status of populations, the evaluation of factors affecting their future and proposals for maintaining-improving the situation in the region. The results of the study on Aphanius fasciatus, lead us to conclude that the populations are in good condition in terms of abundance and there are no particular threats, therefore special management measures are not nedeed. On the other hand, Valencia letourneuxi was not found in the study area, indicated similarity to previous studies, the limited distribution of the species with possibility of extinction or near extinction of the western and southern populations. For this reason, and if not found in the near future, necessary management measures are required to restore the populations to their former condition.
140

Cartas pueblas de las morerías valencianas y documentación complementaria /

Febrer Romaguera, Manuel Vicente, January 1900 (has links)
Texte remanié de: T. doct.--Facultad de Geografía e historia--Universidad literaria de Valencia, 1984. Titre de soutenance : Organización municipal de las morerías valencianas.

Page generated in 0.0607 seconds