[EN] This thesis deals with the analysis of the urban development of the city of Valencia through the study of its historic walls. The study is presented from three complementary perspectives: historical, architectural and archaeological. Furthermore, it has also used the old topography to determine the characteristics of the layout and its impact on the environment. Thus, introducing the study taking the oldest data sources and the origin of the occupation of valentin solar, that could reach a horizon of V century BC is also analyzed. Then, through the data provided by different sources, the foundation of the Roman colony of Valentia analyzes, the construction of the first wall known and its urban and "poliorcetic" evolution until the arrival of the Muslims, after analyzing the early Christian period and Visigoth, respectively. Then the study focuses on urban changes introduced by the early Muslims and the construction of a new wall and its evolution over time until the arrival of the Christians after the crusade Jaime I. The study, from this moment, is to analyze the evolution of the Islamic wall, urban development of the city and the erection of a new fence in the fourteenth century. From that moment, reaching the nineteenth century, the thesis analyzes the characteristics of the wall and its changes to its demolition. Finally, an analysis of the state of the updated about the situation in which different residues are conserved in all elements of historical murals fences Valencia presents, and, subsequently, proposes a framework to value them according to criteria considered appropriate to apply to rescue and restore ostracism historical memory deserves to be considered. / [ES] La presente Tesis aborda el análisis de la evolución urbanística de la ciudad de Valencia a través del estudio de sus murallas históricas. El estudio se presenta desde tres puntos de vista complementarios: el histórico, el arquitectónico y el arqueológico. Asimismo, también se ha utilizado la topografía antigua para determinar las características del trazado y su impacto en el medio. Así, introduciendo el estudio tomando las fuentes y datos más antiguos, se analiza también el origen de la ocupación del solar valentino, que podría alcanzar un horizonte del siglo V a.C. Seguidamente, a través de los datos que proporcionan las diferentes fuentes, se analiza la fundación de la colonia romana de Valentia, la construcción de la primera muralla conocida y su evolución urbana y poliorcética hasta la llegada de los musulmanes, tras analizar los periodos paleocristiano y visigodo, respectivamente. A continuación, el estudio se centra en los cambios urbanos introducidos por los primeros musulmanes y la construcción de una nueva muralla, así como su evolución en el tiempo hasta la llegada de los cristianos tras la cruzada de Jaime I. El estudio, a partir de este momento, se centra en analizar el devenir de la muralla islámica, la evolución urbana de la ciudad y la erección de una nueva cerca en el siglo XIV. Desde este momento, hasta alcanzar el siglo XIX, la Tesis analiza las características de la muralla y sus cambios hasta su derribo. Finalmente, se presenta un análisis del estado de la cuestión actualizado acerca de la situación en la que se encuentran los diferentes restos conservados de todos los elementos murales de las cercas históricas de Valencia, y se propone, ulteriormente, unas líneas básicas para valorizarlos según los criterios que se ha considerado oportuno aplicar para rescatarlos del ostracismo y devolverles la memoria histórica que se considera se merecen. / [CA] La present Tesi aborda l'anàlisi de l'evolució urbanística de la ciutat de València a través de l'estudi de les seues muralles històriques. L'estudi es presenta des de tres punts de vista complementaris: l'històric, l'arquitectònic i l'arqueològic. Així mateix, també s'ha utilitzat la topografia antiga per determinar les característiques del traçat i el seu impacte en el medi. Així, introduint l'estudi prenent les fonts i dades més antigues, s'analitza també l'origen de l'ocupació del solar valentí, que podria arribar a un horitzó del segle V a.C. Seguidament, a través de les dades que proporcionen les diferents fonts, s'analitza la fundació de la colònia romana de Valentia, la construcció de la primera muralla coneguda i la seua evolució urbana i poliorcètica fins a l'arribada dels musulmans, després d'analitzar els períodes paleocristià i visigot, respectivament. A continuació, l'estudi se centra en els canvis urbans introduïts pels primers musulmans i la construcció d'una nova muralla, així com la seua evolució en el temps fins a l'arribada dels cristians després de la creuada de Jaume I. L'estudi, a partir d'aquest moment, se centra a analitzar l'esdevenir de la muralla islàmica, l'evolució urbana de la ciutat i l'erecció d'una nova a meitat del segle XIV. Des d'aquest moment, fins a arribar al segle XIX, la Tesi analitza les característiques de la muralla i els seus canvis fins al seu enderrocament. Finalment, es presenta una anàlisi de l'estat de la qüestió actualitzat sobre la situació en què es troben els diferents restes conservats de tots els elements murals de les tanques històriques de València, i es proposa, ulteriorment, unes línies bàsiques per valoritzar-los segons els criteris que s'ha considerat oportú aplicar per rescatar de l'ostracisme i tornar-los la memòria històrica que es considera es mereixen. / Ferrandis Montesinos, JV. (2016). Las murallas de Valencia. Historia, arquitectura y arqueología. Análisis y estado de la cuestión. Propuesta para su puesta en valor y divulgación de sus preexistencias [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63239

[EN] ENGLISH ABSTRACT OF THE THESIS TITLE: METROLOGICAL ANALYSIS ABOUT THE PERFORMED PLANIMETRY ON THE OLD KINGDOM OF VALENCIA OVER THE XVII, XVIII AND XIX CENTURIES. In this thesis, the author make a study about the used units on the Old Kingdom of Valencia, since the XVII century until mid XIX century. In order to do this, two paragraphs have been reorganized. On the first one, the author analyse metrics systems as a whole, its origin, the units, its geographical location, the measures unification attempts, the Decimal Metric System implantation in Spain and the valencian metric system. On the second paragraph, it has been performed an analysis about the relative planimetry at the Old Kingdom of Valencia on the indicated date. Therefore, the author has classified this planimetry according to its purpose, making a study about each plane metrology, resulting on the conclusion of the longitudinal and surface relations more used and its equivalence with the Decimal Metric System. (Currently ISQ, ISO31) / [ES] RESUMEN DE LA TESIS TÍTULO: ANALISIS METROLOGICO DE LA PLANIMETRIA REALIZADA EN EL ANTIGUO REINO DE VALENCIA DURANTE LOS SIGLOS XVII, XVIII Y XIX AUTOR: Vicente Rioja Castellano DIRECTOR: Guillermo Peris Fajarnés En la presente tesis se estudian que unidades se empleaban y cuáles eran las más importantes en el Antiguo Reino de Valencia, desde el siglo XVII hasta mediados del siglo XIX. Para ello, se ha estructurado en dos grandes apartados: en el primero se analizan los sistemas métricos en general, origen, unidades, localización geográfica, intentos de unificación de las medidas, implantación del Sistema Métrico Decimal en España y el sistema métrico valenciano; en el segundo apartado, se ha realizado un análisis de la planimetría relativa al Antiguo Reino de Valencia en la época señalada, clasificándola según la finalidad, estudiando la metrología de cada plano y concluyendo con la relación de las unidades longitudinales y superficiales más usadas y su equivalencia con el Sistema Métrico Decimal(actualmente ISQ, ISO31) . / [CA] RESUM DE LA TESI TÍTOL: ANÀLISI METROLÓGIC DE LA PLANIMETRIA REALITZADA EN L'ANTIC REGNE DE VALÈNCIA DURANT ELS SEGLES XVII, XVIII I XIX En la present tesi s'estudien que unitats s'empraven i quins eren les més importants en l'Antic Regne de València, des del segle XVII fins mitjan del segle XIX. Per a això, s'ha estructurat en dos grans apartats: en el primer s'analitzen els sistemes mètrics en general, origen, unitats, localització geogràfica, intents d'unificació de les mesures, implantació del Sistema Mètric Decimal a Espanya i el sistema mètric valencià; en el segon apartat, s'ha realitzat una anàlisi de la planimetria relativa a l'Antic Regne de València en l'època assenyalada, classificant-la segons la finalitat, estudiant la metrologia de cada pla i concloent amb la relació de les unitats longitudinals i superficials més usades i la seua equivalència amb el Sistema Mètric Decimal (actualment ISQ, ISO31) . / Rioja Castellano, V. (2016). Análisis metrológico de la planimetria empleada en el antiguo Reino de Valencia durante los siglos XVII, XVIII y XIX [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63454

[EN] VALENCIA CITY GLOBALIZED: SOCIAL MOVEMENTS, ART ENGAGED AND ACTIVISM SINCE THE LATE TWENTIETH CENTURY UNTIL THE FIRST DECADE OF THE THIRD MILLENNIUM. The changes in the world since the sixties have changed our way of life and art does not remain oblivious to these developments. On the other hand, the break from the early twentieth century has occurred in relation to high art in a desire to connect art and life has helped to break the boundaries of different disciplines encouraging experimentation and the search for new increasingly hybrid languages. A large number of artists are questioned about what their role in society and develop their artistic production from the commitment, both personally and in multidisciplinary groups, often from various areas of knowledge. Our analysis is based on three concepts, the first Generic City, which is related to the context that analyzes research, the city of Valencia, to establish as its growth has transformed resembling other global cities. In this process of non-sustainable development they have increased urban problems and social movements that have developed their claims within the political and cultural activism. The other concept is Committed Art since these circumstances have also encouraged and artists to develop an art of social commitment and contribute like other people from the global in creating a more equitable and sustainable society. And finally, activist art, a type of procedural, critical, political and hybrid art that was influenced by political activism and draws knowledge from different fields in order to be more effective. Although sometimes the boundary between them is diluted, activism goes a step further on its intention to enable citizens to make the changes. Studying the context has allowed us to analyze how different artistic practices are linked to specific problems and become the subject of the work. And as activist practices constitute their interrelation with citizens to be part of their claims. We delve into the history and evolution of this kind of artistic practices committed activists (Conceptual Art, Public Art, Art Place, New Genre Public Art and Critical Art) and especially in Performance Art, Feminist Art and Cyber feminism. We reaffirm these practices as a part within the diverse nature of art, from the analysis of the works of artists in the American and European context. We value the contribution of both the engaged art as Activist Art in social transformation to promote reflection and debate, disseminate other information and make visible certain issues, especially when done in collaboration with civic organizations. Within the context of the city of Valencia we have investigated how they have developed such practices and its connection to the different urban issues, seeking his background in the art of political commitment from the II ( Second) Republic to the present day, and its connection with other national and international practices. / [ES] VALENCIA, CIUDAD GLOBALIZADA: MOVIMIENTOS SOCIALES, ARTE COMPROMETIDO Y ACTIVISMO DESDE FINALES DEL SIGLO XX HASTA LA PRIMERA DÉCADA DEL TERCER MILENIO. Los cambios que experimenta el mundo desde los años sesenta han transformado nuestra forma de vida y el arte no se mantiene ajeno a estos acontecimientos. Por otro lado, la ruptura que desde principios del S. XX se ha producido en relación con el arte culto en un deseo de conectar el arte y la vida ha contribuido a romper los límites de las diferentes disciplinas propiciando la experimentación y la búsqueda de nuevos lenguajes cada vez más híbridos. Un gran número de artistas se cuestionan sobre cuál es su papel en la sociedad y desarrolla su producción artística desde el compromiso, tanto a nivel personal como en colectivos multidisciplinares, en muchas ocasiones de ámbitos de conocimientos diversos. Nuestro análisis se ha sustentado en tres conceptos, el primero Ciudad Genérica, que está relacionado con el contexto que analiza la investigación, la ciudad de Valencia, para establecer como en su crecimiento se ha transformado asemejándose a otras ciudades globalizadas. En este proceso de desarrollo no-sostenible se han multiplicado las problemáticas urbanas y los movimientos sociales que han desarrollado sus reivindicaciones dentro del activismo político y cultural. El otro concepto es Arte Comprometido puesto que estas circunstancias también han alentado a los y las artistas a desarrollar un arte de compromiso social y a contribuir al igual que otras personas desde lo glocal en la creación de una sociedad más igualitaria y sostenible. Y, por último, el Arte Activista, un tipo de arte procesual, crítico, político e híbrido que tiene influencias del activismo político y que se nutre del conocimiento de diferentes campos con el objetivo de ser más efectivo. Aunque en ocasiones la frontera entre ambos se diluye, el activismo da un paso más por su intención de activar a la ciudadanía para producir los cambios. Estudiar el contexto nos ha permitido analizar cómo diferentes prácticas artísticas se vinculan con problemáticas concretas y se convierten en la temática de la obra. Y como las prácticas activistas se constituyen de su interrelación con la ciudadanía al formar parte de sus reivindicaciones. Hemos profundizamos en los antecedentes y evolución de este tipo de prácticas artísticas comprometidas y activistas (Arte Conceptual, Arte Público, Arte del Lugar, Nuevo Género de Arte Público y Arte Crítico) y especialmente en la Performance Art, el Arte Feminista y el Ciberfeminismo. Reafirmamos este tipo de prácticas como una parte más dentro de la naturaleza diversa del arte, a partir del análisis de las obras de artistas dentro del contexto norteamericano y europeo. Valoramos positivamente la contribución tanto del Arte Comprometido como del Arte Activista en la transformación social al propiciar la reflexión y el debate, difundir otro tipo de información y visibilizar determinadas problemáticas, especialmente cuando se realizan en colaboración con las organizaciones ciudadanas. Dentro de contexto de la ciudad de Valencia hemos investigado como se han desarrollado este tipo de prácticas y su conexión con las diferentes problemáticas urbanas, buscando sus antecedentes en el arte de compromiso político desde la II República hasta nuestros días, así como su conexión con otras prácticas nacionales e internacionales. / [CA] VALÈNCIA, CIUTAT GLOBALITZADA: MOVIMENTS SOCIALS, ART COMPROMÉS I ACTIVISME DES DE FINALS DEL SEGLE XX FINS A LA PRIMERA DÈCADA DEL TERCER MIL·LENNI. Els canvis que experimenta el món des dels anys seixanta han transformat la nostra forma de vida i l'art no es manté alié a estos esdeveniments. D'altra banda, la ruptura que des de principis del S. XX s'ha produït en relació amb l'art culte en un desig de connectar l'art i la vida ha contribuït a trencar els límits de les diferents disciplines propiciant l'experimentació i la busca de nous llenguatges cada vegada més híbrids. Un gran nombre d'artistes es qüestionen sobre quin és el seu paper en la societat i desenrotlla la seua producció artística des del compromís, tant a nivell personal com en col·lectius multidisciplinaris, moltes vegades d'àmbits de coneixements diversos. "La nostra anàlisi s'ha sustentat en tres conceptes, el primer Ciutat Genèrica, que està relacionat amb el context que analitza la investigació, la ciutat de València, per a establir com en el seu creixement s'ha transformat assemblant-se a altres ciutats globalitzades. En este procés de desenrotllament no-sostenible s'han multiplicat les problemàtiques urbanes i els moviments socials que han desenrotllat les seues reivindicacions dins de l'activisme polític i cultural." "L'altre concepte és Art Compromés ja que estes circumstàncies també han encoratjat als i les artistes a desenrotllar un art de compromís social i a contribuir igual que altres persones des del glocal en la creació d'una societat més igualitària i sostenible. I, finalment, l'Art Activista, un tipus d'art processual, crític, polític i híbrid que té influències de l'activisme polític i que es nodrix del coneixement de diferents camps amb l'objectiu de ser més efectiu. Encara que de vegades la frontera entre ambdós es diluïx, l'activisme fa un pas més per la seua intenció d'activar a la ciutadania per a produir els canvis." "Estudiar el context ens ha permés analitzar com diferents pràctiques artístiques es vinculen amb problemàtiques concretes i es convertixen en la temàtica de l'obra. I com les pràctiques activistes es constituïxen de la seua interrelació amb la ciutadania al formar part de les seues reivindicacions. Hem aprofundim en els antecedents i evolució d'este tipus de pràctiques artístiques compromeses i activistes (Art Conceptual, Art Públic, Art del Lloc, Nou Gènere d'Art Públic i Art Crític) i especialment en la Performance Art, l'Art Feminista i el Ciberfeminismo. Reafirmem este tipus de pràctiques com una part més dins de la naturalesa diversa de l'art, a partir de l'anàlisi de les obres d'artistes dins del context nord-americà i europeu." "Valorem positivament la contribució tant de l'Art Compromés com de l'Art Activista en la transformació social al propiciar la reflexió i el debat, difondre un altre tipus d'informació i visibilizar determinades problemàtiques, especialment quan es realitzen en col·laboració amb les organitzacions ciutadanes. Dins de context de la ciutat de València hem investigat com s'han desenrotllat este tipus de pràctiques i la seua connexió amb les diferents problemàtiques urbanes, buscant els seus antecedents en l'art de compromís polític des de la II República fins als nostres dies, així com la seua connexió amb altres pràctiques nacionals i internacionals." / López Liñán, I. (2016). VALENCIA, CIUDAD GLOBALIZADA: MOVIMIENTOS SOCIALES, ARTE CONPROMETIDO Y ACTIVISMO DESDE FINALES DEL SIGLO XX HASTA LA PRIMERA DÉCADA DEL TERCER MILENIO [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63464

[EN] Doctoral thesis: Third stream jazz: influence on the current scene of jazz in Valencia. Abstract: The dialectic between classical music and jazz schools is a long-standing issue; which would need a historical revision due to the recent addition of the higher education of jazz at the conservatory of Valencia, which operate in parallel way looking each other with suspicion. In the second half of the 20th century Gunther Schuller coined the term third stream to define a new aesthetic somewhere between jazz and contemporary classical music, since the beginning of century XXI is taking root with force in the current landscape of the Valencian's jazz. Since the work with strings ensembles of Daniel Flors and David Pastor, the approach to the jazz of the brass quintet Spanish Brass Luur Metalls, the recreations of the work of Impressionist composers by Ximo Tébar and Daniel Picazo, Diego de Lera and Felipe Cucciardi's Trío, the inclusion of new orchestral templates to the jazz ensembles by Albert Sanz and his Russafa Ensemble, the emergence of the symphonic music of Jesús Santandreu purely third stream, the fusion of the Valencian's traditional music with jazz of Ramón Cardo and the large format of Perico Sambeat's choral jazz, Valencian's jazz, as a symptom of modernity, are taking a new direction which claims a new status to the same level as the classical music concert. The main conclusion of this study tries to stress the obvious approach of our local jazz to contemporary classical music in this first decade of the century XXI as a symptom of modernity: an approach that coincides historically with the incorporation of the jazz studies at the conservatory of Valencia. / [ES] Tesis doctoral: Tercera corriente jazzística (third stream): influencia en el panorama actual del jazz en Valencia. Resumen: La dialéctica entre escuelas de música clásica y jazz es un tema ya antiguo; que por otro lado necesitaría de una revisión histórica a la vista de la incorporación de los estudios superiores de jazz en el conservatorio de Valencia, puesto que ambas corrientes se desenvuelven de un modo paralelo mirándose aún con recelo. En la segunda mitad del siglo XX Gunther Schuller acuñó el término third stream para definir una nueva estética a medio camino entre el jazz y la música clásica contemporánea, que desde principios del siglo XXI se está arraigando con fuerza en el panorama actual del jazz valenciano. Desde los trabajos con ensembles de cuerdas de Daniel Flors y David Pastor, el acercamiento al jazz del quinteto de metales Spanish Brass Luur Metalls, las recreaciones de la obra de compositores impresionistas por parte de Ximo Tébar y del Daniel Picazo, Diego de Lera, Felipe Cucciardi Trío, la inclusión de nuevas plantillas orquestales a los ensembles de jazz por parte de Albert Sanz y su Russafa Ensemble, la eclosión de la obra sinfónica de Jesús Santandreu netamente third stream, la fusión de la música tradicional valenciana con el jazz de Ramón Cardo y el jazz coral de gran formato de Perico Sambeat, el jazz valenciano, como síntoma de modernidad, está tomando un nuevo rumbo que reivindica un nuevo estatus al mismo nivel que la música clásica de concierto. La conclusión principal del presente trabajo trata de recalcar el evidente acercamiento de nuestro jazz local a la música clásica contemporánea en esta primera década del siglo XXI como síntoma de modernidad: un acercamiento que coincide históricamente con la incorporación de los estudios superiores de jazz en el conservatorio de Valencia. / [CA] Tesi Doctoral: Tercer corrent jazzístic (third stream): influència en el panorama actual del jazz a València. Resum: La dialèctica entre les escoles de música clàssica i el jazz és un assumpte ja vell. D'altra banda seria necessari una ressenya històrica davant la incorporació dels estudis superiors de jazz en el conservatori de València, ja que ambdós corrents es desenvolupen d'una manera paral·lela mirant-se fins i tot amb recel. A la segona meitat del segle XX Gunther Schuller va encunyar el terme third stream per definir una nova estètica a mig camí entre el jazz i la música clàssica contemporània, que des de principis del segle XXI està arrelant amb força dins del panorama actual del jazz valencià. Des de l'obra amb conjunts de cordes de Daniel Flors i David Pastor, l'aproximació al jazz del quintet de metall Spanish Brass Luur Metalls, les recreacions de l'obra dels compositors impressionistes per Ximo Tébar i el Daniel Picazo, Diego de Lera, Felipe Cucciardi trio, la inclusió de noves plantilles orquestrals a les formacions de jazz per Albert Sanz i el seu Russafa Ensemble, l'eclosió de l'obra simfònica de Jesús Santandreu purament third stream, la fusió de la música tradicional valenciana amb el jazz de Ramón Cardo i el jazz coral de gran format de Perico Sambeat, el jazz valencià, com a símptoma de modernitat, està prenent una nova direcció que reclama un nou estatus al mateix nivell que la música clàssica de concert. La principal conclusió d'aquest estudi pretén emfatitzar l'aproximació evident del nostre jazz local a la música clàssica contemporània en aquesta primera dècada del segle XXI com a símptoma de modernitat: una aproximació que coincideix històricament amb la incorporació dels estudis superiors de jazz al conservatori de Valencia. / Pruñonosa Furió, J. (2016). Tercera corriente jazzística (third stream): influencia en el panorama actual del jazz en Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/74246

Abstract The content of this thesis focuses on the musical work by José Hinojosa (fl. 1662-Valencia, 1673), preserved in the musical archive of the Real Colegio del Corpus Christi (Patriarca). After making a critical biography of the composer, updating the inventory of his 47 preserved works and studying the standards of practice of the musical chapel during the 11 years that José Hinojosa served as chapel master (1662-1673), I have selected, transcribed and studied a set of eight of his works. Through these works, it is possible to see, among other things, the treatment of polychorality, the employed technique of composition, theatrical and acoustic-space resources used and which were the vocal and sound features of the musical chapel he ruled. I have also done research on the use of rhetorical figures by Hinojosa, compared with the application of them in liturgical works of different composers belonging to the seventeenth century, in order to frame his work in the European context of the time. I have concluded the investigation with other aspects of interest, such as: a synthetic analysis of political, economic and cultural events in Valencia along the seventeenth century, the launching of the Real Colegio del Corpus Christi by Juan de Ribera, the double regulations concerning the College and the musical chapel, the liturgical ceremonial and, finally, the receiving of polyphonic choirbooks during the arrival of José Hinojosa as a chapel master in 1662. / Resumen El contenido de esta tesis se centra en la obra musical de José Hinojosa (fl. 1662-Valencia, 1673) conservada en el archivo musical del Real Colegio del Corpus Christi (Patriarca). Tras realizar una biografía crítica del compositor, actualizar el inventario de sus 47 obras conservadas y estudiar el funcionamiento de la capilla musical en los 11 años en que José Hinojosa ocupó el cargo de maestro de capilla (1662-1673), he seleccionado, transcrito y estudiado un conjunto de ocho obras del autor, a través de las cuales se puede observar, entre otros elementos, el tratamiento de la policoralidad, la técnica de composición empleada, los recursos teatrales y acústico-espaciales utilizados y cuáles eran las características vocales y tímbricas de la capilla que regía. Asimismo, he investigado sobre el uso de la retórica musical por parte de Hinojosa, en comparación con la aplicación de la misma en obras litúrgicas de diferentes compositores del siglo XVII, a fin de enmarcar su obra en el contexto europeo de la época. He completado la investigación con otros aspectos de interés, como son: un análisis sintético de los acontecimientos políticos, económicos y culturales de Valencia en el siglo XVII, la puesta en marcha del Real Colegio-Seminario del Corpus Christi por Juan de Ribera, la doble normativa concerniente al Colegio y a la capilla musical, el ceremonial litúrgico y, finalmente, la recepción de libros de polifonía disponibles a la llegada de José Hinojosa como maestro de capilla en 1662. / Resum El contingut d'esta tesi se centra en l'obra musical de Josep Hinojosa (fl. 1662-València, 1673) conservada a l'arxiu musical del Reial Col·legi del Corpus Christi (Patriarca). Després de realitzar una biografia crítica del compositor, actualitzar l'inventari de les seues 47 obres conservades i estudiar el funcionament de la capella musical en els 11 anys en què Josep Hinojosa ocupà el càrrec de mestre de capella (1662-1673), he seleccionat, transcrit i estudiat un conjunt de huit obres de l'autor, a través de les quals es pot observar, entre altres elements, el tractament de la policoralitat, la tècnica de composició emprada, els recursos teatrals i acusticoespacials utilitzats i quines eren les característiques vocals i tímbriques de la capella que regia. Així mateix, he investigat sobre la utilització de la retòrica musical per part d'Hinojosa, en comparació amb l'aplicació de la mateixa en obres litúrgiques de diferents compositors del segle XVII, per tal d'enquadrar la seua obra en el context europeu de l'època. He completat la investigació amb altres aspectes d'interès, com ara: una anàlisi sintètica dels esdeveniments polítics, econòmics i culturals de València en el segle XVII, l'endegament del Reial Col·legi del Corpus Christi per Joan de Ribera, la doble normativa concernent al Col·legi i a la capella musical, el cerimonial litúrgic i, finalment, la recepció de llibres de polifonia disponibles a l'arribada de Josep Hinojosa com a mestre de capella en 1662. / Sánchez Mombiedro, R. (2016). La capilla musical del Real Colegio-Seminario del Corpus Christi en la segunda mitad del siglo XVII: biografía crítica, legado musical y magisterio de José Hinojosa (fl. 1662-1673) [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/75085

The Canon's Loggia of Valencia's Cathedral, also known as Llotgeta dels Canonges, Obra Nova u Obra Nueva del Cabildo, is one of the first pieces of valencian architecture of the renaissance. Overlapped to the gothic ambulatory of the Cathedral between the Apostles' Door and the seventeenth bridge that connects it with Helpless Virgin basilica, makes up a new façade, with a curve outline that, hiding the first chevet chapels close by that named Door, changed radically the architectonic appreciation of the chevet of this magnificent building. Drawn by the carpenter master Gaspar Gregori and the stonemason master Miguel Porcar, who, inspired Serlio's treatise of architecture, translated in that time in Spain (Venice, 1537; Toledo, 1552), carry out a whole recently introduced in that moment renaissance language in our country, its construction is attributed to the stonemason master Miguel Porcar, heir of gothic tradition of the most renowned local builders and aware, without any doubt, of the stereotomy secrets and the medieval construction techniques. 1566 is the commonly attributed date for the construction of these galleries, but in fact, as we will see throughout this thesis, the works were started by Porcar three years befote, in 1563, the same year that Wijngaerde did his famous drawings about valencian sights, in which is still possible to appreciate the gothic outline of the chevet. The purpose of this thesis is to disclose the manner and the mysteries of this construction, and the keys of its insertion into the original gothic construction, highlighting its architectonic manners, its composition and constructive arrangement, its stonework and its evolution throughout the time. In that way it has been done a thorough and detailed analysis of the Logia and the fraction in wich it affects to the Cathedral from a constructive mental view, trying to translate into drawn images what the readings of the building itself, of the treatises and graphic documents offer us, with the objective of settling some hypothesis supported by the logic and the constructive reason of the whole architecture and, in particular, of the added construction, and become to clear and specific conclusions about how, who, when, why and for what this piece of architecture of Valencia's Cathedral was made. / La Logia de los Canónigos de la Catedral de Valencia, también conocida como Llotgeta dels Canonges, Obra Nova u Obra Nueva del Cabildo, es una de las primeras piezas de la arquitectura renacentista valenciana. Antepuesta a la girola gótica de la Catedral entre la Puerta de los Apóstoles y el pasadizo seiscentista que la comunica con la Basílica de la Virgen de los Desamparados, constituye una nueva fachada, de trazado curvo, que, ocultando las primeras capillas absidales junto a dicha Puerta, transformó radicalmente la configuración arquitectónica de la cabecera de este magno edificio. Trazada por el maestro carpintero Gaspar Gregori y por el maestro cantero Miguel Porcar, quienes, inspirados en el tratado de arquitectura de Serlio, traducido por aquellas fechas en España (Venecia, 1537; Toledo, 1552), desarrollan todo un lenguaje renacentista de reciente implantación en nuestro país, su construcción se debe al maestro cantero Miguel Porcar, heredero de la tradición gótica de los más afamados constructores locales y buen y experto conocedor, sin duda, de los secretos de la estereotomía y las técnicas constructivas medievales. La fecha comúnmente aceptada sobre su construcción es la de 1566, pero en realidad, como se verá a lo largo de este trabajo, fue Porcar quien inició la obra tres años antes, en 1563, el mismo año en que Wijngaerde realizara su famoso dibujo sobre las vistas valencianas, en el que puede apreciarse con claridad la traza gótica de la girola, El propósito de esta tesis es desvelar la formulación de esta obra, los misterios de su construcción y las claves de su inserción en la obra gótica original, poniendo de relieve su formalización arquitectónica, su composición y disposición constructiva, sus fábricas y su evolución a través del tiempo. Para ello se ha realizado un exhaustivo y pormenorizado análisis de la Logia y la parte en que ésta afecta a la Catedral desde una perspectiva constructiva, intentando traducir en imágenes dibujadas lo que las lecturas del propio edificio, de los tratados y de los documentos gráficos y escritos nos ofrecen, con la finalidad de establecer unas hipótesis sustentadas por la lógica y la razón constructiva de la arquitectura del conjunto y, en particular, de la obra añadida, y llegar a unas conclusiones claras y precisas acerca de cómo, quién, cuándo, por qué y para qué se hizo este trozo de arquitectura de la Catedral de Valencia. / La Logia del Canonges de la Catedral de València, coneguda també com Llotgeta dels Canonges, Obra Nova u Obra Nueva del Cabildo, es una de les primeres peces de la arquitectura del renaixement valencià. Anteposada a la girola gótica de la Catedral entre la Porta dels Apòstols i el passadís del segle dèsset que la comunica amb la Basílica de la Verge dels Desamparats, constitueix una nova façana, de traçat curvilini, que, amagant les primeres capelles absidals junt a dita Porta, va transformar radicalment la configuració arquitectónica de la capçalera d'aquest magnífic edifici. Traçada pel mestre fuster Gaspar Gregori i pel mestre picapedrer Miguel Porcar, quins, inspirats en el tractat d'arquitectura de Serlio, traduit per aquelles dates en Espanya (Venecia, 1537; Toledo, 1552), desenvolupen tot un llenguatge renaixentista de recent implantació en el nostre país, la seua construcció es deguda al mestre pidrapiquer Miguel Porcar, hereu de la tradició gótica dels més afamats constructors locals i bon i expert coneixedor, sense cap duote, dels secrets de la estereotomía i les tècniques constructives medievals. La data comúnment acceptada de la seua construcció es la de 1566, però en realitat, com vorem al llarg d'aquest treball, va ser Porcar qui va començar l'obra tres anys abans, en 1563, el mateix any que Wijngaerde realitzara el seu famós dibuix de les vistes valencianes, on es pot vore amb claritat la traça gótica de la girola. El propòsit d'aquesta tesi es desvelar la formulació d'aquesta obra, els misteris de la seua construcció i les claus de la seua inserció en l'obra gótica original, posant de relleu la seua formalització arquitectónica, la seua composició i disposició constructiva, les seues fàbriques i la seua evolució en el temps. Per a obtenir-ho s'ha fet un exhaustiu i detallat anàlisi de la Logia i la part en que aquesta afecta a la Catedral des d'una perspectiva constructiva, intentant traduir en imatges dibuixades allò que les lectures del propi edifici, dels tractats i els documents gràfics i escrits ens ofereixen, amb la finalitat d'establir unes hipótesis sustentades per la lògica i la raó constructiva de l'arquitectura del conjunt i, particularment, de l'obra afegida, i arribar a unes conclusions clares i precises sobre com, qui, quan, per què y per a què es va fer aquest tros d'arquitectura de la Catedral de València. / Blasco García, V. (2016). La construcción de la "Obra Nova" de la Catedral de Valencia. Un ejercicio de impostación y transformaciones renacentistas en torno a la girola gótica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/76165

[EN] This research focused on the value enhancement strategy of the main graveyard in Valencia. This monumental cemetery, created at the beginning of the nineteen-century, has an important heritage needed of an urgent revalorization. Considering the sociocultural changes related to the management of cemeteries and their increasing role on heritage and tourism, a musealization route is created with the aim to contribute to the conservation and the diffusion of this heritage, particularly the Cementerio General de Valencia. Nowadays, many efforts have been carried out from the main European associations in order to set up different musealization projects. In fact, we took advantage of some of them to develop our approach in order to create a thorough, intelligible museum. A review to the history of the funeral ceremonies trough the different cultures in Valencia within the context in which the cemetery was founded, allowed us the discovery of the ancient bonds between the cemetery itself and the city, as well as the establishment of new ones, which contribute to the renewal between the cemetery and the citizenship. The present research revealed an important heritage focused on the anthropological point of view of the death and the recreation of the Valencia city in the nineteenth century, portrayed by the great urban alterations and the burgess start. Beyond the sightseeing perspective, this project turn the cemetery into an interpretive centre plenty of ancient ceremonies and traditions, distinguished figures as Blasco Ibañez and, moreover, a particular artistic language. On the other hand, the developed methodology is easily adaptable to similar projects in which the main objective focuses on the enhancement of forgotten heritage values. Connecting different heritage values as the basis of the value enhancement strategy designed, give the chances to create a new point of view for the monument. Finally, we have shown how the use of new technologies for the heritage management emerges as a key tool in the digital era. Nowadays, they contribute to the management of the resources for the conservation and diffusion. At the same time, they provide a significant advantage in terms of economization of resources, organization of spaces and possibilities for expansion of the project. / [ES] La investigación desarrollada en la presente tesis doctoral tiene como objetivo la puesta en valor del patrimonio latente en el Cementerio General de Valencia. Este cementerio creado a las primerias del siglo XIX, esconde un importante patrimonio que debe revalorizarse. Partiendo de los cambios socioculturales que afectan en la actualidad la gestión de cementerios, incluyendo el propio Cementerio General, y del creciente papel dentro del patrimonio y el turismo que están experimentando estos monumentos, esta tesis analiza la necesidad de desplegar un plan de musealización para el recinto que contribuya a su conservación y difusión. La atención que desde las instituciones están despertando los cementerios significativos europeos, se ha traducido ya en diferentes proyectos de musealización. Precisamente el análisis de estos proyectos nos ha permitido organizar una metodología de estrategias y recursos claves para la creación de un museo competitivo. A partir del repaso histórico de las costumbres funerarias de los diferentes pueblos que han ocupado la ciudad y el contexto en que se creó y desarrolló este cementerio decimonónico, hemos redescubierto los antiguos vínculos con la urbe, así como otros nuevos que suponen una reconexión respecto a la relación del cementerio con los ciudadanos. La investigación ha puesto de manifiesto la existencia de un gran patrimonio que no solo se centra en una visión antropológica de la muerte y sus rituales, sino que recrea la Valencia del cambio de centuria al siglo XX, con las grandes transformaciones urbanas y el despegar de una burguesía exultante. Más allá de una 'curiosa atracción' turística, el museo que hemos planteado para el Cementerio General se convierte en un centro de interpretación de antiguas costumbres, personajes ilustres de la talla de Blasco Ibáñez y, como no, de una visión artística muy peculiar. Por otra parte, hemos desarrollado una metodología de trabajo adaptable a otros casos cuyo objetivo sea resaltar valores olvidados. La reconexión de diferentes aspectos patrimoniales como base de la puesta en valor diseñada permite configurar para el monumento una óptica renovada y atractiva de cara a su difusión. Finalmente hemos demostrado como las nuevas tecnologías facilitan la gestión de nuestro patrimonio; conservación y difusión se adaptan con ellas a una actualidad caracterizada por la globalización y el auge del mundo digital. Al mismo tiempo que conforman una importante ventaja en cuanto a economización de recursos, organización de los espacios expositivos y posibilidades de ampliación del proyecto. / [CA] La investigació desenvolupada en la present tesis doctoral té com a objectiu la posada en valor del patrimoni latent en el Cementeri General de València. Aquest recinte monumental, creat als primers anys del segle XIX, amaga un important patrimoni que cal re valoritzar. Partint dels canvis socioculturals que afecten avui en dia la gestió de cementeris, incloent el mateix Cementeri General, i del creixent paper dintre del camp del patrimoni i el turisme que estan experimentant aquests monuments, aqueta tesis analitza la necessitat de plantejar un pla de museïtzació per al recinte que contribuïsca a la seua conservació i difusió. L'atenció que des de les institucions estan despertant els cementeris significatius europeus, s'ha traduït ja en diferents projectes de museïtzació. Precisament, l'anàlisi d'alguns d'aquests projectes ens ha permès organitzar una metodologia d'estratègies i recursos el més completa possible, per a la creació d'un museu competitiu. Mitjançant el repàs històric a les costums funeràries dels diferents pobles que han ocupat la ciutat i al context en el qual es va crear i desenvolupar aquest cementeri decimonònic, hem redescobert els antics lligams amb la urbs, així com d'altres nous que suposen una revitalització respecte a la relació del cementeri amb els ciutadans. La investigació ha posat de manifest l'existència d'un gran patrimoni que no sols se centra en una visió antropològica de la mort i els seus rituals, sinó que recrea la València del canvi de centúria noucentista, amb les grans transformacions urbanes i el despegar d'una burgesia exultant. Més enllà d'una 'curiosa' atracció turística, el museu que hem plantejat per al Cementeri General es converteix en un centre d'interpretació d'antigues costums, personatges il·lustres de la mida de Blasco Ibáñez i ,com no, d'una visió artística molt particular. D'altra banda, hem desenvolupat una metodologia de treball adaptable a altres casos, l'objectiu dels quals, siga ressaltar valors patrimonials oblidats. La reconnexió de diferents aspectes patrimonials com a base de la posada en valor dissenyada permet configurar per al monument una òptica renovada i atractiva de cara a la seua difusió. Finalment hem demostrat com les noves tecnologies faciliten la gestió del nostre patrimoni; la conservació i la difusió s'adapten als temps actuals caracteritzats per la globalització i l'auge del món digital. A la volta que conformen un gran avantatge en quant a economització de recursos, organització dels espais expositius y conciliació de ritmes de treball. / Escrivá Estevan, F. (2016). Nuevos museos y nuevas tecnologías: una propuesta de musealización para el cementerio general de Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62193

Pa., Univ., Diss.--Pittsburgh.

[ES] Los temas de recuperación, reciclaje y reutilización están en el centro de los desafíos que la sociedad global del siglo XXI está llamada a enfrentar. Los nuevos marcos económicos y sociales junto con las necesidades de contención energética y sostenibilidad ambiental marcan, de hecho, desde hace varios años, un punto de no retorno en todas las estrategias de intervención en la zona. Al mismo tiempo, más de dos tercios de la población mundial vive en ciudades, proponiendo que estas últimas jueguen un papel central en el futuro cercano. Por esta razón, la búsqueda de una metodología capaz de orientar las intervenciones de reurbanización dentro de la ciudad histórica parece, hoy, de sumo interés. La presente investigación parte del estado del arte actual de los centros históricos, sólo en tiempos muy recientes, objeto de atención por parte de toda la comunidad arquitectónica; se prestará especial atención al caso del centro histórico de la ciudad de Valencia, el estudio abarca diversos campos de investigación que irán desde la observación de la evolución del mercado inmobiliario, hasta el análisis jurídico-legislativo del marco normativo que regula intervenciones dentro de la ciudad histórica, con el objetivo de generar una propuesta de proyecto completa, capaz de brindar una herramienta importante, un formato estratégico, válido y aplicable a todas las intervenciones dentro del tejido histórico. El estudio tiene como objetivo llevar el debate a un terreno común, no hacia declaraciones duras y rápidas o reglas específicas, sino que busca desarrollar un modelo de evaluación que pueda usarse para determinar la coherencia de la expresión arquitectónica de la nueva adición en relación con el histórico. carácter de lo existente. El objetivo no es dirigir al arquitecto proporcionando un conjunto de reglas, sino ayudar a recordar los criterios que pueden formar una base para las decisiones de diseño a través del análisis y la evaluación de ejemplos reales. Por lo tanto, el objetivo de este estudio es desarrollar un método de evaluación para construir la relación entre una intervención contemporánea, especialmente una nueva adición externa, y el tejido histórico. El estudio se enfoca en discutir los problemas de diseño de nuevas adiciones exteriores en contextos históricos. / [CA] Els temes de recuperació, reciclatge i reutilització estan en el centre dels desafiaments que la societat global del segle XXI està cridada a enfrontar. Els nous marcs econòmics i socials juntament amb les necessitats de contenció energètica i sostenibilitat ambiental marquen, de fet, des de fa diversos anys, un punt de no retorn en totes les estratègies d'intervenció en la zona. Al mateix temps, més de dos terços de la població mundial viu en ciutats, proposant que aquestes últimes juguen un paper central en el futur pròxim. Per aquesta raó, la cerca d'una metodologia capaç d'orientar les intervencions de reurbanització dins de la ciutat històrica sembla, hui, de summe interés. La present investigació part de l'estat de l'art actual dels centres històrics, només en temps molt recents, objecte d'atenció per part de tota la comunitat arquitectònica; es prestarà especial atenció al cas del centre històric de la ciutat de València, l'estudi abasta diversos camps d'investigació que aniran des de l'observació de l'evolució del mercat immobiliari, fins a l'anàlisi jurídica-legislativa del marc normatiu que regula intervencions dins de la ciutat històrica, amb l'objectiu de generar una proposta de projecte completa, capaç de brindar una eina important, un format estratègic, vàlid i aplicable a totes les intervencions dins del teixit històric. L'estudi té com a objectiu portar el debat a un terreny comú, no cap a declaracions dures i ràpides o regles específiques, sinó que busca desenvolupar un model d'avaluació que puga usar-se per a determinar la coherència de l'expressió arquitectònica de la nova addició en relació amb l'històric. caràcter de l'existent. L'objectiu no és dirigir a l'arquitecte proporcionant un conjunt de regles, sinó ajudar a recordar els criteris que poden formar una base per a les decisions de disseny a través de l'anàlisi i l'avaluació d'exemples reals. Per tant, l'objectiu d'aquest estudi és desenvolupar un mètode d'avaluació per a construir la relació entre una intervenció contemporània, especialment una nova addició externa, i el teixit històric. L'estudi s'enfoca a discutir els problemes de disseny de noves addicions exteriors en contextos històrics. / [EN] The themes of recovery, recycling and reuse are at the heart of the challenges that the global society of the 21st century is called to face. The changed economic and social frameworks, together with the needs of energy containment and environmental sustainability have, in fact, for several years, marked a point of no return in all intervention strategies in the area. At the same time, more than two-thirds of the world's population lives in cities, proposing the latter to play a central role in the near future. For this reason, the search for a methodology capable of guiding redevelopment interventions within the historic city appears, today, of extreme interest. The present research starts from the current state of the art of historical centres, only in very recent times, the object of attention by the entire architectural community; particular attention will be paid to the case of the historic centre of the city of Valencia, the study covers various fields of investigation that will range from observations of the trend of the real estate market, to legal-legislative analysis of the regulatory framework that regulates interventions within the city historical, with the aim of generating a complete project proposal, able to provide an important tool, a strategic format, valid and applicable to all interventions within the historical fabric. The study aims to bring the debate onto common ground, not towards hard-and-fast statements or specific rules, but rather seeks to develop an evaluation model that can be used to determine the coherence of the new addition's architectural expression in relation to the historic character of the existing. The goal is not to direct the architect by providing a set of rules, but to help recall criteria that can form a basis for design decisions through analysis and evaluation of real examples. Therefore, the aim of this study is to develop an evaluation method to build the relationship between a contemporary intervention, especially a new external addition, and the historic fabric. The study focuses on discussing the design issues of new exterior additions in historical contexts. / [IT] I temi del recupero, del riciclo e del riuso sono al centro delle sfide che la società globale del XXI secolo è chiamata ad affrontare. I mutati quadri economico - sociali unitamente alle esigenze del contenimento energetico e della sostenibilità ambientale hanno, infatti, da diversi anni, segnato un punto di non ritorno in tutte le strategie d’intervento sul territorio. Contemporaneamente, più dei due terzi della popolazione mondiale abita nelle città candidando queste ultime a giocare un ruolo centrale nel prossimo futuro. Per questa ragione la ricerca di una metodologia capace di guidare gli interventi di riqualificazione all’interno della città storica appare, oggi, di estremo interesse. La presente ricerca parte dall’attuale stato dell’arte dei centri storici, solamente in tempi molto recenti, oggetto di attenzione da parte di tutta la comunità architettonica; particolare attenzione sarà posta sul caso del centro storico della città di Valencia, lo studio copre diversi campi d’indagine che spazieranno dalle osservazioni dell’andamento del mercato immobiliare, ad analisi giuridico – legislativo del quadro normativo che regola gli interventi all’interno della città storica, col fine di generare una proposta progettuale completa, in grado di fornire un importante strumento, un format strategico, valido e applicabile a tutti gli interventi all’interno del tessuto storico. Lo studio mira a portare il dibattito su un terreno comune, non verso dichiarazioni rigide o regole specifiche, ma piuttosto cerca di sviluppare un modello di valutazione che può essere utilizzato per determinare la coerenza dell’espressione architettonica della nuova aggiunta in relazione a il carattere storico dell’esistente. L’obiettivo non è quello di dirigere l’architetto fornendo un insieme di regole, ma di aiutare a richiamare i criteri che possono costituire una base per le decisioni di progettazione attraverso l’analisi e la valutazione di esempi reali. Pertanto, lo scopo di questo studio è quello di sviluppare un metodo di valutazione per costruire la relazione tra un intervento contemporaneo, in particolare una nuova aggiunta esterna, e il tessuto storico. Lo studio si concentra sulla discussione dei problemi di progettazione di nuove aggiunte esterne in contesti storici. / Emmi, G. (2023). Definizione di un format strategico per gli interventi di riqualificazione urbana all'interno dei centri storici. Il caso del centro storicodella cittá di Valencia [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/192110

No description available.