Ochratoxin A (OTA) is a fungal secondary metabolite produced by Aspergillus and Penicillium species. It has been detected in a wide range of commodities, including cereals, coffee, grapes, raisins, must and wine. Within grape derivative products, the raisins, red wine and sweet wines have reported to contain the highest OTA levels. Aspergillus section Nigri (A. niger and A. carbonarius) are considered the OTA source in these commodities and they are commonly isolated among other fungi from grapes and raisins.Starting from this basis the objectives of this thesis were focused into three main aspects: (1) Evaluation of the food products: vine dried fruits and special wines, concerning the mycobiota and OTA occurrence and incidence; (2) Ecophysiological studies of the ochratoxigenic fungi and accompanying mycobiota as affected by environmental conditions; (3) Control and preventive methods such as the evaluation of residual activity of pre-harvest fungicides during grape dehydration and the use of modified atmospheres.Wine origin and winemaking procedure showed to be determinant for the final OTA content. All special wines analysed from northern European regions were negative for OTA while more than 50% of wines from warmer regions were positive for OTA contamination. The wines with higher OTA levels were fortified musts followed by those made from dried grapes. Acoholic and malo-lactic fermentations, biological 'crianza' (Flor yeast) and the action of Botrytis cinerea in noble rot of grapes may diminish the OTA levels in wine.In grapes, the presence of Aspergillus section Nigri became predominant at harvest and mainly during sun-drying. Prevalence of Aspergillus section Nigri can be explained by their adaptation to environmental conditions of sun-drying, and by their ability to dominate other fungal species involved when coming into contact with them. Among the Aspergillus section Nigri, A. niger aggregate was dominant, although A. carbonarius increased its inci

S'ha fet un estudi faunístic i ecològic dels heteròpters de quatre comunitats vegetals (prat sec, brolla, garriga i alzinar) del Parc Natural del Garraf.Per a cada comunitat vegetal s'han triat tres parcel·les. La presa de mostres s'ha fet mensualment durant els anys 1999, 2000 i 2001, de forma sistematitzada i estratificada sobre la vegetació, en relació al recobriment de cada espècie vegetal. De les 77 espècies trobades, 38 són noves citacions de l'àrea d'estudi, entre les quals destaquen una espècie nova per la ciència, el mírid Orthotylus (Pinocapsus) gemmae Gessé & Goula 2003, el microfísid Loricula ruficeps (Reuter, 1884) que constitueix la segona citació ibèrica, i el pentatòmid Sciocoris maculatus Fieber1851, que és la segona citació de Catalunya. De cada espècie s'indica la seva fenologia i les plantes hoste on s'han trobat. També s'analitzen biogeogràficament les biocenosi d'heteròpters.Es descriu l'estructura i dinàmica de les comunitats d'heteròpters en base a una sèrie d'índexs (densitat, riquesa específica, diversitat, abundància relativa, freqüència, índex de similitud). Excepte a la garriga, les comunitats vegetals presenten una espècie d'heteròpter que domina molt sobre les altres, es tracta de Tingis trichonota (Puton, 1874) al prat sec, Compsidolon crotchi (Scott, 1870) a la brolla i Closterotomus trivialis (Costa, 1852) a l'alzinar. S'estudien també diferents aspectes sobre la relació dels heteròpters amb les seves plantes hoste i sobre el seu règim alimentari. Es constata que cada comunitat d'heteròpters és específica de cada comunitat vegetal de procedència i presenta unes espècies característiques pròpies.Finalment es proposa un protocol de gestió ambiental basat en la prospecció de les plantes i en els mesos on s'han recol·lectat les espècies d'heteròpters característiques de cada comunitat vegetal, que podrien comportar-se com a possibles indicadores de les alteracions del medi.

La tesi és un estudi florístic, fitogeogràfic i fitosociològic d'un territori de 1.300 km2, a cavall del País Valencià i del Principat de Catalunya. En el primer dels apartats, relatiu al medi físic, es fa una repassada a l'espai físic on s'ubica el territori estudiat, els aspectes geològics, hidromorfològics i edafològics, així com els climatològics. També s'hi analitza la intervenció humana, tant des del punt de vista de l'ocupació històrica del territori com del que això ha representat per al paisatge i la vegetació dominant. Finalment, s'incidix en aquelles figures de protecció que gaudixen els espais o determinades espècies que s'hi troben.El segon dels apartats correspon a l'estudi florístic i fitogeogràfic que inclou un catàleg. De cadascun dels tàxons, dels quals se n'ha pogut constatar directament o indirecta la seua presència al territori, s'indica les àrees i els ambients on creix i s'acompanya d'un mapa de distribució. Este mapa fa servir, com a unitats modulars, els quadrats UTM de 10 km de costat, en els que s'ha indicat la presència dels distints tàxons, així com el seu estatus de naturalitat. S'hi recullen 1.665 tàxons considerats com a plenament naturalitzats, dels que 1.549 han estat observats per l'autor; a banda, cal afegir 32 híbrids. Hi ha 191 tàxons més que no disposarien d'un estatus de plena naturalitat, però que si tenen entrada pròpia al catàleg. A més, hem considerat que les referències prèvies detectades de 120 tàxons serien insegures o errònies. Per a l'elaboració del catàleg florístic es va disposar d'una aïna del tot fonamental, una base de dades amb uns 82.000 registres. S'ha dut a terme una recopilació de noms populars (1.235) sobre els tàxons que s'inclouen al catàleg.L'element corològic més representat és, de llarg, el mediterrani, que si es considera en sentit estricte inclou el 51,83% de la flora, i un 60,18% si es fa en sentit ampli. Pel que fa a l'espectre taxonòmic, el fet més remarcable és l'elevada presència de monocotiledònies (20,84%) i la menor rellevància de pteridòfits (1,20%) i gimnospermes (0,48%). En darrer terme, en l'estudi de les formes vitals el grup més representat són els teròfits (36,64%), seguit dels hemicriptòfits (29,43%). En l'estudi de la vegetació hem reconegut comunitats pertanyents a 28 classes fitosociològiques i presentem inventaris de 189 associacions, de 178 de les quals s'han pogut confegir taules. Per un altre costat, s'esmenten 15 associacions més, la major part provinents de referències d'altri i, si són pròpies, no se'n va poder aixecar cap inventari. Per davall del nivell d'associació, a banda de les subassociacions típiques, se'n recullen 74 subassociacions més. El nombre d'inventaris recollits dins les taules és de 1.357, dels quals 335 han estat incorporats d'altres autors. Resten encara 42 inventaris propis d'associacions que no disposen de taula d'inventari, uns inventaris que apareixen en el text general de l'apartat de vegetació.La variabilitat fitosociològica descrita fins a la data se'ns ha mostrat insuficient per tal d'abastar la complexitat existent. Això ha fet que haguem necessitat descriure noves unitats sintaxonòmiques, bàsicament associacions i subassociacions. Es proposen fins a 7 associacions, 12 subassociacions i 3 variants noves; a més de 3 combinacions nomenclaturals noves, bona part de les quals (4 associacions, 3 subassociacions, 1 variant i 1 combinació nomenclatural) fan part de l'ordre Thero-Brachypodietalia.El paisatge vegetal, tot i que la presència de les àrees montanes interiors i del riu Ebro permeten l'establiment d'un bon grapat de comunitats eurosiberianes, apareix dominat per un conjunt de comunitats de clara vocació mediterrània o submediterrània. / The thesis is a floristic, phytogeographical and phytosociological study of a 1.300 km2 territory, between the Valencian Country and Principality of Catalonia.The first section, relative to the physical environment, is a review about the physical space. The human intervention is also analyzed, from the point of view of the historical occupation of the territory.The second section corresponds to the floristic and phytogeographical study and includes a taxa catalog, were every taxon is accompanied by a map of distribution. For the elaboration of the floristic catalog was used a data base with aproximately 82.000 records.1.665 taxa are picked up as fully naturalized, of that 1.549 have been observed by the author. There are 191 taxa more that would not have a status of full naturalness. Moreover, we have considered that the previous references detected of 120 taxa would be insecure or erroneous.A compilation of popular names (1.235) are included in the catalog.The more represented chorological element is, of length, the Mediterranean, strictly speaking includes 51,83% of the flora, and 60,18%, if we speak in the broad sense.In the vegetation study we have communities belonging to 28 phytosociologicals classes, have recognized and present inventories of 189 associations, of 178 of which tables have been able to be fixed. By another side, 15 associations more are mentioned. 7 associations, 12 subassociations and 3 new variants; besides 3 new nomenclaturals combinations are described. The number of inventories picked up in the tables is 1.357, of which 335 have been incorporated by us from other authors. The vegetal landscape is dominated by a set of communities with a clear Mediterranean or sub-Mediterranean vocation, in spite of the presence of inner mountains areas and of the Ebro river, allows the establishment of a good bunch of Euro-Siberian community. / La presente tesis es un estudio florístico, fitogeográfico y fitosociológico de un territorio de 1.300 km2, a caballo entre el País Valencià y el Principat de Catalunya. En el primero de los apartados, relativo al medio físico, se describe el espacio físico donde se ubica el territorio estudiado, los aspectos geológicos, hidromorfológicos y edafológicos, así como los climatológicos. También se analiza la intervención humana, tanto desde el punto de vista de la ocupación histórica del territorio como su repercusión para el paisaje y la vegetación dominante. Finalmente, se incide en aquellas figuras de protección de que disponen los espacios o determinadas especies que en él se hallan.El segundo de los apartados se corresponde con el estudio florístico y fitogeográfico e incluye un catálogo. De cada uno de los taxones, de los cuales se ha podido constatar directa o indirectamente la presencia en el territorio, se indican las áreas y los ambientes en que crecen y se acompaña un mapa de distribución. Este mapa utiliza, como unidades modulares, las cuadrículas UTM de 10 km de lado, en las cuales se ha indicado la presencia de los distintos taxones, así como su estado de naturalidad. Se refieren 1.665 taxones considerados como plenamente naturalizados, 1.549 de los cuales han sido observados por el autor; a parte, habría que añadir 32 híbridos. Además 191 taxones más no dispondrían de un grado de plena naturalidad, aunque si tienen entrada propia en el catálogo. Así mismo, se considera que las referencias previas detectadas de 120 taxones serían inseguras o erróneas. Para la elaboración del catálogo florístico se dispuso de un instrumento fundamental, una base de datos con aproximadamente 82.000 registros. Se ha llevado a cabo una recopilación de nombres populares locales (1.235) sobre los taxones incluidos en el catálogo.El elemento corológico mayormente representado es el mediterráneo que, si se considera en sentido estricto, incluye el 51,83% de la flora, mientras que si se contempla en sentido amplio llega al 60,18%. En el espectro taxonómico, el hecho más remarcable es la elevada presencia de monocotiledóneas (20,84%) y la menor relevancia de pteridófitos (1,20%) y gimnospermas (0,48%). En el estudio de las formas vitales el grupo más representado son los terófitos (36,64%), seguido de los hemicriptófitos (29,43%). En el estudio de la vegetación se han reconocido comunidades pertenecientes a 28 clases fitosociológicas y se presentan inventarios de 189 asociaciones, de las cuales se han elaborado tablas de 178. Por otro lado, se mentan 15 asociaciones más, la mayor parte proceden de referencias ajenas y, si son propias, de éstas no se pudo levantar ningún inventario. Por debajo del nivel de asociación, a parte de las subasociaciones típicas, se indican 74 subasociaciones más. El número de inventarios incluidos en las tablas es de 1.357, de los cuales 335 han sido incorporados de otros autores. Quedan todavía 42 inventarios propios de asociaciones que no disponen de tabla de inventario y que aparecen en el texto general del apartado de vegetación.La variabilidad fitosociológica descrita hasta la fecha se nos mostró insuficiente para reflejar la complejidad existente. Esto hizo necesario describir nuevas unidades sintaxonómicas, básicamente asociaciones y subasociaciones. Se proponen 7 asociaciones, 12 subasociaciones y 3 variantes nuevas; además de 3 combinaciones nomenclaturales nuevas, buena parte de las cuales (4 asociaciones, 3 subasociaciones, 1 variante y 1 combinación nomenclatural) pertenecen al orden Thero-Brachypodietalia.El paisaje vegetal, a pesar que la presencia de las áreas montanas interiores y del río Ebro que permiten el desarrollo de un buen número de comunidades eurosiberianas, se encuentra dominado por un conjunto de comunidades de clara vocación mediterránea o submediterránea.

No description available.

L'ocratoxina A (OTA) és un metabolit secundari tòxic produït essencialment per fongsdels gèneres Aspergillus i Penicillium, sota diverses condicions. La seva presència en elcos humà es deguda a la ingestió de petites quantitats provingudes d'un ampli ventalld'aliments, tant d'origen vegetal com animal. Després dels cereals, el vi és l'element en ladieta europea que més contribueix a l'ingesta d'OTA.L'OTA és una potent toxina que afecta principalment els ronyons, on pot provocar tantlesions agudes com cròniques. A part de la nefrotoxicitat, estudis toxicològics ambanimals han demostrat que també te propietats genotòxiques, carcinogèniques iimmunosupressives. A més, es sospita que és la causa d'una malaltia mortal per alshumans observada en l'Europa de l'Est i coneguda com la 'Nefropatia Endèmica delsBalcans', així com de la formació de tumors en el tracte urinari d'humans.Breument, els objectius del present treball són: (i) fer una valoració del nivell decontaminació per OTA en begudes espanyoles derivades del raïm i estudiar la possibleinfluència de diverses variables en el contingut d'OTA de vins i productes derivats; (ii)estudiar la micoflora de diverses vinyes espanyoles durant quatre anys consecutiusmitjançant mostrejos de camp, per tal d'aclarir on, quan i fins a quin punt existeix OTAen aquest país; (iii) identificar i estudiar l'efecte de diversos factors ecofisiològics i de lesseves interaccions en fongs potencialment productors d'OTA aïllats de raïm devinificació, per tal de trobar les condicions que puguin minimitzar o prevenir el seucreixement i la formació de la toxina. Es van dur a terme estudis addicionals perinvestigar, en primer lloc, els efectes in vitro de l'aplicació de fungicides en raïm, i totseguit, l'efecte del diferents tractaments fungicides en raïm al camp. També s'haaconseguit visualitzar la colonització i els primers estadis d'infecció d'Aspergilluscarbonarius en raïm, amb l'ajut de la microscopia de fluorescència làser confocal, epi- iestereomicroscopia, desprès de transformar aquest fong amb el gen de la proteïna defluorescència verda (gfp).S'ha vist que prop d'un 20 % dels vins espanyols analitzats contenien OTA, la majoria aconcentracions per sota dels límits establerts per la UE, i que els Aspergillus negres sónels responsables de la producció d'aquesta toxina en aquest país, sobretot Aspergilluscarbonarius. Malgrat el domini de les espècies de l'agregat A. niger en el raïm, i degut ala seva modesta capacitat de produir la toxina i a les baixes quantitats produïdes, la sevacontribució al problema de l'OTA és ínfima. Les espècies uniseriades foren descartadesen aquest aspecte, doncs no es va detectar toxina en cap de les soques aïllades.Els Aspergillus negres foren presents en el raïm des del quallat fins a la collita, en lamajoria de vinyes. Tanmateix, la seva incidència augmentà amb la maduració del raïm,doncs les altes temperatures i humitat afavoriren el desenvolupament i producció d'OTAd'aquests fongs. Es va demostrar l'habilitat d'A. carbonarius de créixer en l'interval 10-45 ºC i 0,88-0,995 d'activitat d'aigua (aw), amb l'òptim al voltant de 30 ºC i a les mésaltes aw. Les condicions de temperatura favorables per a la producció d'OTA foren mésrestringides, essent 20 ºC i les altes aw les condicions òptimes. També s'estudiaren altresfactors ecofisiològics com el país d'origen de les soques, les condicions de fotoperiode, l'alternança de temperatures, etc., doncs el coneixement dels factors que donen lloc a laproducció d'OTA pot ajudar a dissenyar estratègies per limitar la seva formació.En la part final d'aquesta tesi s'han suggerit diverses maneres de prevenir i controlar elsAspergillus negres i la seva micotoxina. Com que s'ha vist que la producció d'OTA perAspergillus negres és òptima poc temps desprès de la seva inoculació, la reducció deltemps de collita i transport al celler serà decisiva per reduir els nivells d'aquesta toxina.També s'ha de procurar minimitzar els danys en la pell del raïm, doncs s'ha vist que lesobertures fomenten la entrada del fong que es troba colonitzant la superfície,probablement afavorint la màxima producció d'OTA. L'execució d'altres mesurespreventives com el control de fongs patògens i d'insectes durant el creixement del raïm -es varen fer assaigs amb diversos fungicides in vitro i in vivo-, i d'altres bones pràctiquesagronòmiques, poden ajudar a reduir la contaminació per OTA del raïm.Com a conclusió general, s'ha vist que diversos factors poden ajudar a prevenir eldesenvolupament dels fongs ocratoxigènics, però és necessari aplicar un sistema demètodes combinats per tal de controlar el creixement i subseqüent producció d'OTA peraquests microorganismes. Les mesures preventives són sempre preferibles a les accionscorrectores, i junt amb un degut control de l'OTA en els derivats del raïm, asseguraranuna adequada protecció del consumidor. / La ocratoxina A (OTA) es un metabolito secundario tóxico producido esencialmente porhongos de los géneros Aspergillus y Penicillium, bajo diversas condiciones. Su presenciaen el cuerpo humano es debida a la ingestión de pequeñas cantidades provenidas de unamplio abanico de alimentos, tanto de origen vegetal como animal. Después de loscereales, el vino es el elemento en la dieta europea que más contribuye a la ingesta diariade OTA.La OTA es una potente toxina que afecta principalmente los riñones, dónde puedeprovocar tanto lesiones agudas como crónicas. A parte de la nefrotoxicidad, estudiostoxicológicos en animales han demostrado que también tiene propiedades genotóxicas,carcinogénicas e inmunosupresivas. Además, se sospecha que es la causa de unaenfermedad mortal para los humanos observada en la Europa del Este y conocida como la'Nefropatía Endémica de los Balcanes', así como de la formación de tumores en el tractourinario de humanos.Brevemente, los objetivos del presente trabajo son: (i) valorar el nivel de contaminaciónpor OTA en bebidas españolas derivadas de la uva y estudiar la posible influencia devarias variables en el contenido de OTA de vinos y productos derivados; (ii) estudiar lamicoflora de distintos viñedos españoles durante cuatro años consecutivos mediantemuestreos de campo, para esclarecer dónde, cuándo y hasta que punto existe OTA en estepaís; (iii) identificar y estudiar el efecto de varios factores ecofisiológicos y de susinteracciones en hongos potencialmente productores de OTA aislados de uva devinificación, para encontrar las condiciones que puedan minimizar o prevenir sucrecimiento y la formación de OTA. Se llevaron a cabo estudios adicionales parainvestigar en primer lugar los efectos in vitro de la aplicación de fungicidas en uva,seguido del efecto de diferentes tratamientos fungicidas en uva en el campo. También seha conseguido visualizar la colonización y los primeros estadios de infección deAspergillus carbonarius en uva, gracias a la microscopia de fluorescencia láser confocal,epi- y estereomicroscopia, después de transformar este hongo con el gen de la proteína defluorescencia verde (gfp).Se vio que aproximadamente un 20 % de los vinos españoles analizados contenían OTA,la mayoría a concentraciones por debajo de los límites establecidos por la UE, y que losAspergillus negros son los responsables de la producción de esta toxina en este país,sobretodo Aspergillus carbonarius. Pese al dominio de las especies del agregado A. nigeren la uva, y debido a su modesta capacidad de producir la toxina y a las bajas cantidadesproducidas, su contribución al problema de la OTA es ínfima. Las especies uniseriadasfueron descartadas en este aspecto, ya que no se detectó toxina en ninguna de les cepasaisladas.Se detectaron Aspergillus negros en la uva desde el cuajado hasta la cosecha, en lamayoría de viñedos. No obstante, su incidencia aumentó con la maduración de la uva,pues las altas temperaturas y humedad favorecieron el desarrollo y producción de OTApor estos hongos. Se demostró la capacidad de A. carbonarius de crecer en el intervalo10-45 ºC y 0,88-0,995 de actividad de agua (aw), con el óptimo alrededor de 30 ºC y a lasmás altas aw. Las condiciones de temperatura favorables para la producción de OTAfueron más restringidas, siendo 20 ºC y las altas aw las condiciones óptimas. También seestudiaron otros factores ecofisiológicos como el país de origen de las cepas, lascondiciones de fotoperiodo, la alternancia de temperaturas, etc., pues el conocimiento delos factores que dan lugar a la producción de OTA pueden ayudar a diseñar estrategiaspara limitar su formación.En la parte final de esta tesis se han sugerido varias maneras de prevenir y controlar losAspergillus negros y su micotoxina. Como que se ha visto que la producción de OTA porlos Aspergillus negros es óptima poco tiempo después de su inoculación, la reducción deltiempo de cosecha y transporte a la bodega será decisivo para reducir los niveles de estatoxina. También se ha de procurar minimizar los daños en la piel de la uva, pues se havisto que las aperturas fomentan la entrada del hongo que se encuentra colonizando lasuperficie, probablemente permitiendo la máxima producción de OTA. Laimplementación de otras medidas preventivas como el control de hongos patógenos y deinsectos durante el crecimiento de la uva -se ensayaron varios fungicidas in vitro e invivo-, y de otras buenas prácticas agronómicas, pueden ayudar a reducir la contaminaciónpor OTA de la uva.Como conclusión general, se ha visto que varios factores poden ayudar a prevenir eldesarrollo de los hongos ocratoxigénicos, pero es necesario aplicar un sistema de métodoscombinados para controlar el crecimiento y subsiguiente producción de OTA por estosmicroorganismos. Las medidas preventivas son siempre preferibles a las accionescorrectoras, y junto con un debido control de la OTA en los derivados de la uva,aseguraran una adecuada protección del consumidor. / Ochratoxin A (OTA) is a toxic secondary metabolite produced by moulds belongingessentially to the Aspergillus and Penicillium genera, under diverse conditions. Itspresence in the human body is due to the ingestion of small quantities present in a widerange of food commodities, both of vegetable and animal origin. Next to cereals, wine inthe European diet is the second major source of OTA.OTA is a potent toxin affecting mainly the kidneys, in which it can cause both acute andchronic lesions. Besides nephrotoxicity, toxicological studies on animals havedemonstrated that it has mainly, genotoxicity, carcinogenicity and immunosuppressiveproperties. Furthermore, it is suspected to be a possible cause of the fatal human diseaseknown as Balkan endemic nephropathy observed in South Eastern Europe, and of theurinary tract tumours in humans.Briefly, the objectives of the present project are: (i) to assess the level of OTAcontamination in Spanish grape-based beverages and to study the possible influence ofseveral variables in the OTA content of wines and derivatives; (ii) to survey themycoflora of several Spanish vineyards during four-year consecutive field samplings, inorder to clarify where, when and to what extent OTA occurs in this country; (iii) toidentify and study the effect of various ecophysiological factors and their interactions onpotential ochratoxigenic fungi isolated from wine grapes, in order to find out theconditions that might minimize or prevent their growth and OTA formation. Additionalstudies to investigate, first the impact of application of fungicides to grapes in vitro, andlater the effect of different fungicide treatments on grapes in the field, were carried out.Visualization of Aspergillus carbonarius grape colonization and early infection was alsoachieved with epi-, stereo- and confocal fluorescence microscopy, after thetransformation of this fungus with the reporter green fluorescent protein gene (gfp).It has been shown that nearly 20 % of the Spanish wines tested contained OTA, most ofthem at concentrations below the EU limits, and that black aspergilli are responsible forthe production of this toxin in this country, mainly A. carbonarius. Despite A. nigeraggregate species were dominant in grapes, because of their modest ability and lowamounts produced, their contribution to the OTA problem is rather small. Uniseriatespecies were discarded as a source of OTA in the surveyed regions, as no toxin wasdetected in any of the isolates.Black aspergilli were present on grapes from setting to harvest in most of the vineyards.However, their occurrence increased with grape maturity in the field, related to the factthat high temperature and humidity favoured black aspergilli development and OTAproduction. It was shown the growing ability of A. carbonarius in the range 10-45 ºC and0.88-0.995 of water activity (aw), with an optimum around 30 ºC and at the highest aw.Temperature conditions for OTA production were more restrictive, with optimumdetected at 20 ºC and at the highest water availability. Other ecophysiological factorssuch as the country of origin of the strains, photoperiod conditions, alternation oftemperatures, etc. were also studied, as understanding the factors leading to OTAsynthesis will enable strategies to limit its formation.Several effective ways for prevention and control of black aspergilli and their dangerousmycotoxin have been suggested in the final part of this thesis. As OTA production byblack aspergilli has been shown to occur optimally very early after inoculation,minimizing the harvesting and transport time to wine cellars might be crucial to reducethe toxin levels. Attention should also be paid in minimizing damages on grape skin, as itwas shown that openings trigger the entrance of the fungi colonizing the berry surface,probably enabling production of maximum amounts of OTA. The implementation ofother preventive measures such as controlling pathogenic fungi and insects during grapegrowing -some fungicides have been tested in vitro and in vivo-, and other goodagricultural practices, may help in the reduction of OTA contamination in grapes.As a general conclusion, several factors were found to help in the prevention ofochratoxigenic fungi development, but it may be necessary to apply a multiple barrierapproach to control the growth and subsequent OTA production of these microorganisms.Prevention measures are always preferable to corrective actions, and together with aproper control of OTA in grape-derivatives, should ensure the adequate protection of theconsumer.

L‟olivicultura de la comarca del Priorat es basa en la varietat „Arbequina‟ i està inclosa dins la DOP “Siurana” (Tarragona) on ocupa unes 2.900 ha que produeixen 4.700 t d‟olives i 900 t d‟oli, que ha de competir amb unes 100.000 t d‟oli d‟aquesta varietat produïdes a tot el mon, més de la meitat fora de Catalunya i amb tecnologies de producció modernes que permeten reduir costos i millorar la rendibilitat. Per aquest motiu els productors de la zona van fundar l‟Associació d‟Oleïcultors del Priorat (AOP) amb la finalitat de crear una estructura comercial que permetés accedir a mercats d‟alt preu, semblants als que utilitzen els vins de qualitat de la comarca. La AOP signà el 2002 un conveni amb l‟IRTA i el DAAM per a desenvolupar un programa científico-tècnic que permetés la caracterització i tipificació dels olis de la comarca, establint criteris objectius de selecció d‟aquells olis de qualitat superior i diferenciable de la resta d‟olis de „Arbequina‟ de Catalunya, per a facilitar la seva comercialització. Aquesta tesis doctoral inclou tots els aspectes científics sobre els que està fonamentada l‟aplicació comercial d‟aquest programa. Els objectius fixats són: (1) caracteritzar els olis produïts a la comarca, a nivell fisicoquímic i sensorial; (2) constatar si aquests olis són objectivament diferents dels d‟altres zones, produïts amb la mateixa varietat „Arbequina‟; (3) identificar en què consisteix la seva tipicitat, relacionant-la amb factors propis del clima i sòls de la comarca; i (4) caracteritzar l‟olivicultura i elaiotècnia de la comarca. Els treballs s‟han desenvolupat durant sis campanyes successives (2002-03 a 2008-09) i es basen en l‟anàlisi sistemàtica de pràcticament el 100% dels olis produïts a la comarca durant aquests anys (6.308.124 litres), la descripció de l‟olivicultura de la zona (mitjançant enquesta) i dels processos d‟extracció (descripció de les instal·lacions i anotació de les condicions de procés en campanya) i l‟estudi de la relació existent entre l‟oli i els factors de producció, edàfics i climàtics. Als olis s‟han analitzat les característiques sensorials, paràmetres fisicoquímics de qualitat, àcids grassos, esterols, polifenols totals, índex d‟amargor, estabilitat i, en alguns casos, ceres i compostos volàtils. La metodologia utilitzada és similar a la dels nombrosos treballs de tipificació i caracterització d‟olis d‟oliva verge, normalment associats a DOP espanyoles i d‟Itàlia, la qual fiabilitat està relacionada amb la representativitat de les mostres d‟oli analitzades i que apliquen tècniques estadístiques univariants i multivariants diverses. Els resultats demostren que fins un 54% dels olis de la zona Priorat, elaborats majoritàriament amb „Arbequina‟, es poden diferenciar objectivament dels d‟altres zones productores del mon que utilitzen la mateixa varietat, inclús de les veïnes Garrigues i Siurana-Camp. Aquestes diferències ho són tant a nivell sensorial (principalment els atributs picant, aromes secundàries, fruitat, astringència i dols), como a nivell d‟àcids grassos (principalment palmitoleic, oleic, palmític i esteàric). Existeix una variabilitat intrazonal (inferior al 20% en tots els paràmetres, excepte els esterols) que sembla aleatòria en el cas d‟atributs sensorials i, en el cas de la composició química, està relacionada amb factors geogràfics, de tècniques de cultiu i de clima de cada municipi. Les diferències respecte d‟altres zones veïnes on es cultiva la mateixa varietat estan relacionades amb l‟orografia i geologia particular de la comarca (més del 50% de plantacions estan a més de 400 m d‟altitud i sobre sòls del Paleozoic de baixa fertilitat i amb zones de transició cap a sòls sedimentaris del quaternari cap al Camp de Tarragona i del terciari cap a Les Garrigues) i amb el clima particular i bastant homogeni a tota la zona (règim termo-pluviomètric de tipus “mediterrani prelitoral sud”, amb transició cap a “mediterrani continental sec” a Les Garrigues i “mediterrani litoral sud” al Camp de Tarragona). S‟ha definit un model matemàtic per a predir si una partida d‟olives té possibilitats de produir olis de qualitat suficient per a la seva diferenciació, així com funcions discriminants de Fischer per a determinar si el perfil sensorial o la composició en àcids grassos d‟un oli són típics de la comarca del Priorat i, per tant, diferenciables de les zones veïnes. Actualment, els resultats d‟aquests treballs serveixen de base per a establir les estratègies comercials de venda dels olis del Priorat. Els moliners i envasadores trien aquells olis considerats com típics de la zona per a ser envasats (s‟ha passat del 20% al inici del programa fins al 65% actual), dedicant la resta de la producció a l‟autoconsum i al mercat a doll / El olivar de la comarca del Priorat se basa en el cultivo de la variedad „Arbequina‟ y está incluido en la DOP “Siurana” (Tarragona), ocupando unas 2.900 ha que producen 4.700 t de aceitunas y 900 t de aceite, que debe competir con unas 100.000 t de aceite de esta variedad producidas en todo el mundo, más de la mitad fuera de Cataluña y con tecnologías de producción modernas que permiten reducir los costes y mejorar la rentabilidad. Por este motivo, los productores de la zona fundaron la Asociación de Oleicultores del Priorat (AOP) con el fin de crear una estructura comercial que permitiera acceder a mercados de alto precio, parecidos a los que utilizan los vinos de calidad de la comarca. La AOP firmó, en 2002, un convenio con el IRTA y el DAAM para desarrollar un programa científico-técnico que permitiera la caracterización y tipificación de los aceites de la comarca, estableciendo criterios objetivos de selección de aquellos aceites de calidad superior y diferenciable del resto de aceites de „Arbequina‟ de Cataluña, para facilitar su comercialización. La presente tesis doctoral incluye todos los aspectos científicos sobre los que se fundamenta la aplicación comercial de este programa. Los objetivos que se plantean son: (1) caracterizar los aceites producidos en la comarca, a nivel físico-químico y sensorial; (2) constatar si estos aceites son objetivamente diferentes de los de otras zonas producidos con la misma variedad „Arbequina‟; (3) identificar en qué consiste su tipicidad, relacionándola con factores propios del clima y suelos de la comarca; y (4) caracterizar la olivicultura y elaiotecnia de la comarca. Los trabajos se han desarrollado durante seis campañas (2002-03 a 2008-09) y se basan en el análisis sistemático de prácticamente el 100% de los aceites producidos en la comarca durante esos años (6.308.124 litros), la descripción de la olivicultura de la zona (mediante encuesta) y de los procesos extractivos (descripción de las instalaciones y anotación de las condiciones de proceso en campaña) y el estudio de la relación existente entre el aceite y los factores tanto de producción como edáficos y climáticos. En los aceites se han analizado las características sensoriales, parámetros físico-químicos de calidad, ácidos grasos, esteroles, polifenoles totales, índice de amargor, estabilidad y, en algunos casos, ceras y compuestos volátiles. La metodología utilizada se basa en los numerosos trabajos de tipificación y caracterización de aceites de oliva virgen, normalmente asociados a DOP españolas e italianas, cuya fiabilidad está relacionada con la representatividad de las muestras de aceite analizadas y que aplican técnicas estadísticas univariantes y multivariantes diversas. Los resultados demuestran que hasta un 54% de los aceites de la zona Priorat, elaborados mayoritariamente con „Arbequina‟, pueden diferenciarse objetivamente de los de otras zonas productoras del mundo que utilizan la misma variedad, incluso de las vecinas Garrigues y Siurana-Camp. Dichas diferencias lo son tanto a nivel sensorial (principalmente los atributos picante, aromas secundarios, frutado, astringencia y dulzor), como a nivel de ácidos grasos (principalmente palmitoleico, oleico, palmítico y esteárico). Existe una variabilidad intrazonal (inferior al 20% en todos los parámetros, excepto los esteroles) que parece aleatoria en el caso de atributos sensoriales y que, en el caso de la composición química, está relacionada con factores geográficos, de técnicas de cultivo y de clima de cada municipio. Las diferencias respecto de otras zonas vecinas, donde se cultiva la misma variedad, están relacionadas con la orografía y geología particular de la comarca (más del 50% de plantaciones están a más de 400 m de altitud y sobre suelos del Paleozoico de baja fertilidad y con zonas de transición hacia suelos sedimentarios del cuaternario hacia el Camp de Tarragona y del terciario hacia Les Garrigues) y con el clima particular y bastante homogéneo en toda la zona (régimen termopluviométrico de tipo “mediterráneo prelitoral sur”, con transición hacia el “mediterráneo continental seco” de Les Garrigues y el “mediterráneo litoral sur” del Camp de Tarragona). Se ha definido un modelo matemático para predecir si una partida de aceitunas tiene posibilidades de producir aceites de calidad suficiente para su diferenciación, así como funciones discriminantes de Fischer para determinar si el perfil sensorial o la composición en ácidos grasos de un aceite son típicos de la comarca del Priorat y, por tanto, diferenciables de las zonas vecinas. Actualmente, estos resultados sirven de base para establecer las estrategias comerciales de venta de los aceites del Priorat. Los almazareros y envasadores escogen aquellos aceites considerados como típicos de la zona para su envasado (se ha pasado desde un 20% al inicio del programa hasta el 65% actual), dedicando el resto de la producción al autoconsumo y al mercado de graneles. / Olive production in the Priorat area raws on „Arbequina‟ cultivar and is included into PDO “Siurana” (Tarragona), with 2.900 ha and yielding 4.700 t fruits in average, equivalent to 900 t of virgin oil. This oil competes with 100.000 t of oil from the same cultivar produced worldwide (more than a half out of Catalonia and using new technologies to reduce costs and enhance profitability). This was the reason to promote the Priorat‟s Producer Association (PPA) in order to build a commercial structure to gain high value markets, similar to those used by high quality wines of this area. PPA proposed in 2002 an agreement with IRTA and the Agricultural Services from the Catalan Government with the aim to develop a scientific and technical program to characterize and differentiate virgin oils from Priorat and setting objective criteria to select high quality oils different from others „Arbequina‟. This ought to improve current commercialization. This thesis includes all scientific aspects supporting the commercial application of the program. Research goals were: (1) to characterize oils from Priorat using physic, chemical and sensorial parameters; (2) to assess if these oils can be differentiated from others produced with the same cultivar „Arbequina‟ in other regions; (3) to test their “typicality”, related to Priorats‟ climate and soil characteristics; and (4) to characterize olive production and mill technology in Priorat. The study was carried out during a six years period (2002-03 to 2008-09 harvests) with systematic analysis of almost 100% virgin oil produced in the area (6.308.124 liters). Olive crop production was studied using a questioner, while mill technology was assessed by registering processing conditions along harvest every year. The relationship between oil quality and climate, soils and cultural practices was studied. Chemical parameters analyzed were: sensory profile, physic and chemical quality parameters, fatty acids, sterols, total polyphenols, bitterness index, stability and, sometimes, waxes and volatiles. Methodology was similar to that applied in many scientific studies on virgin oil characterization in wide areas, usually linked to PDO in Spain and Italy. Results reliability depends on oil sampling representativeness. Both univariate and multivariate statistics were used. Results show that up to 54% of Priorat virgin oils made with „Arbequina‟ can be classified to be typical and different from other producing regions, even the neighboring areas of Garrigues and Siurana-Camp. Such differences are both sensorial (mainly pungency, secondary aromas, fruity, astringency and sweet) and chemical (fatty acids palmitoleic, oleic, pamitic, and stearic). Variability between Priorat areas, is lower than 20% (except for sterols) and seems to be random for sensory profile while is related to geography, cultural practices and climate, for chemical composition. Differences to other regions with the same cultivar are related to the Priorat‟s geography and geology (more than 50% orchards are placed higher than 400 m and over soils from Paleozoic with low fertility with transitions to quaternary sedimentary soils towards Camp of Tarragona and transitions to tertiary sedimentary soils towards Garrigues) and climate (Priorat‟s climate belongs to “south pre-littoral Mediterranean” with transitions to “dry continental Mediterranean” towards Garrigues and transitions to “south littoral Mediterranean” towards Camp of Tarragona). A mathematic model was fitted which makes possible to decide if an olive lot is able to produce virgin oil of enough quality to be classified as typical of Priorat. Fischers‟ discriminate functions were fitted that make possible to decide if a virgin oil sample has a fatty acid composition or a sensory profile characteristics from Priorat and different to other regions. Currently, these results are used to establish commercial strategies to sell Priorat virgin oils. The oil producers from this area select those more characteristics oils to be retailed (this increased from 20% at the beginning of the program to currently 65%) while the standard oils are used to self consumption or for bulk market.

A travers l'histoire culturelle de la noix et du noyer en Occident, ce sont tous les rapports des sociétés passées au monde végétal qui sont interrogés. Que savaient ces sociétés de la noix et du noyer ? Que faisaient-elles de cet arbre et de son fruit ? Enfin, que pensaient-elles de ce végétal ? Quelles croyances et quels symboles la noix et le noyer ont-ils inspiré à l'imagination des hommes ? Autant de questions auxquelles il a été possible de répondre dans ce travail grâce à l'élaboration d'une méthodologie nouvelle prenant en compte le caractère de longue durée et l'interdisciplinarité inhérente à un tel sujet. Ainsi, par l'analyse de sources nombreuses, issues de divers champs disciplinaires comme la botanique, la médecine, l'histoire de l'alimentation, l'archéobotanique, les mythologies et les religions, les littératures populaires ou encore la parémiologie, une histoire culturelle de la noix et du noyer a pu être écrite. Cette histoire propose une promenade à travers les sources et les siècles, de l'Antiquité romaine au XVIIIè siècle, qui dévoile les évolutions majeures relatives aux savoirs, aux usages, aux mentalités et aux sensibilités qui ont entouré la noix et le noyer en Occident. / Through the cultural history of the walnut and the walnut tree in the Occident, it is all the relationships between past societies and the vegetal world that are being examined. What did these societies know about the walnut and the walnut tree ? What did they do with this tree and its fruit ? What did they think about it ? How did the walnut and the walnut tree capture the human imagination ? What beliefs and symbols emerged from those conceptions ? It has been possible to answer those questions through the development of a new methodology that takes into account the long-term history and an interdisciplinary approach, inherent to such a subject. Thus, through the analysis of various primary sources from numerous disciplines such as botany, medecine, the history of food, archeobotany, mythologies and religions, popular literatures or proverbs, a cultural history of the walnut and the walnut tree has been elaborated. This history offers a walk, through sources and centuries, from roman Antiquity to the XVIIIth century, and reveals the major developments and shifts regarding knowledges, uses, mentalities and sensibilities concerning the walnut and the walnut tree in the Occident.

La presente tesis doctoral es un estudio biogeográfico de la vegetación de una zona de la sierra de la Albera (Pirineo Oriental). La investigación se realiza desde una perspectiva espacial, en donde se analizan las dos vertientes: la sur o española y la norte o francesa, a fin de establecer las asimetrías y las disimetrías existentes entre las dos exposiciones, así como los factores que inciden en la distribución de las especies, ya que nos hallamos dentro del mundo mediterráneo subhúmedo y húmedo. El Paisaje vegetal, la riqueza florística y la biodiversidad de taxones es excepcional. La zonación de las distintas formaciones es de especial relevancia y de gran complejidad: desde las vertientes inferiores (alcornocales y encinares) contrasta con el de las vertientes superiores (castañedos, robledales y hayedos).La razón de esta biodiversidad hay que buscarla en la combinación de la multiplicidad de factores o condicionantes físicos y climáticos, de siglos de intervención humana, que han modificado el paisaje, el funcionamiento y estructura de la sierra, y en particular de este espacio, propiciando una profunda alteración en su fisonomía, estratificación, composición florística y en la distribución fitogeográfica de las comunidades vegetales y de los taxones de las mismas.Se ha estudiado la composición florística, estructura, dinámica y se han identificado las comunidades vegetales que recubren la sierra.La clasificación se ha efectuado utilizando la tipología fitosociológica de la escuela Sigmatista, para ello se han localizado áreas homogéneas de cada comunidad, y se han llevado a cabo diferentes inventarios. Para el muestreo se ha utilizado la retícula UTM de 1 km2, de este modo se puede detectar la distribución y abundancia de los taxones por cada km inventariado. La investigación se centra en la corología, en el catálogo florístico de las plantas vasculares, en las tablas de inventarios, así como la interpretación de cada comunidad, con sus perfiles correspondientes de la Albera.Se explican y establecen las características fundamentales de la dinámica y la evolución de la vegetación en relación con los principales factores físicos y humanos. Finalmente, se incluyen unas propuestas de planificación, gestión y ordenación del territorio y las conclusiones.La tesis se ha dividido en 19 secciones o apartados:El apartado primero corresponde al resumen y estructura de la tesis en lengua castellana e inglesa, el titulo, la dedicatoria, agradecimientos y el índice.El apartado segundo engloba los capítulos 1 al 13 y en ella se desarrollan la introducción-presentación, los objetivos, la metodología, el ámbito biogeográfico y los principales factores físicos y humanos que afectaron e inciden en la actualidad en la sierra de la Albera.El apartado tercero corresponde a los capítulos 14 y 15, en donde se describen los principales dominios vegetales y las distintas formaciones vegetales de la zona de estudio de la sierra.Los apartados del cuarto al dieciséis, corresponden a la descripción-explicación de las distintas formaciones vegetales, las tablas de inventarios y los perfiles:Apartado 4 - los hayedos.Apartado 5 - los robledales. Apartado 6 - los encinares. Apartado 7 - los alcornocales y las brollas.Apartado 8 - las formaciones boscosas mixtas.Apartado 9 - las formaciones boscosas de ribera.Apartado 10 - las plantaciones o formaciones secundarias boscosas. Apartado 11 - los zarzales u orlas espinosas y herbazales.Apartado 12 - las landas y prados. Apartado 13 - los prados y landas.Apartado 14 - las comunidades de fuentes y de los humedales.Apartado 15 - la vegetación rupícola. Apartado 16 - la vegetación ruderal y arvense. El apartado diecisiete corresponde a los capítulos del 29 al 31 en los que se incluye un esquema de las comunidades vegetales y se exponen unas propuestas de planificación, ordenación y gestión del territorio. El apartado dieciocho corresponde al capítulo 32, que consiste en un catálogo florístico de las especies halladas en la zona de estudio de la sierra de la Albera. El apartado diecinueve corresponde a la bibliografía.

La hibridació natural a plantes és un fenòmen àmplement conegut. És una important font de variabilitat que accelera l'evolució de les espècies. Es creu que és l'origen de moltes angiospermes, entre elles endemismes locals. Per altra banda, també pot tenir efectes negatius per la supervivència d'aquests endemismes, diluint els seus trets direfencials. En aquesta tesi s'estudia la possible hibridació natural que afecta a tres endemismes baleàrics (Viola jaubertiana, Lotus fulgurans i Helichrysum crassifolium), des del punt de vista dels marcadors moleculars basats en ADN i de la morfologia. S'avalua el paper de la hibridació natural la variabilitat, l'origen i la conservació d'aquestes espècies endèmiques. / Natural hybridization is a widely known process in plants. It is an important source of variation promoting species evolution. It is likely to be the origin of many angiosperms, including local endemisms. Oppositely, it is also regarded as a potential threat for endemisms survivorship, diluting their differentail traits. This thesis deals with putative natural hybridization processes involving three Balearic endemics (Viola jaubertiana, Lotus fulgurans i Helichrysum crassifolium), from the points of view of the DNA molecular markers and the morphology. The role of natural hybridization in the variation, origin, and conservation of the above endemics is evaluated.

Les algues del gènere Cystoseira són els principals organismes formadors d'estructura en fons rocosos ben il·luminats del Mar Mediterrani. Formen unes comunitats molt estructurades que s'assemblen ecològicament als boscos terrestres i que són sensibles als impactes antròpics. Aquesta tesi s'ha centrat en l'estudi de les espècies i comunitats dominades per Cystoseira que es troben en ambients calmats, és a dir, en petites cales i/o badies. S'han abordat diversos aspectes com són la distribució, composició, estructura i biogeografia d'aquestes comunitats, així com els efectes de la contaminació sobre les mateixes. Per una banda, s'ha documentat l'estat actual de les comunitats dominades per C. crinita a nombrosos llocs al llarg de tot el Mediterrani, aportant informació sobre la seva composició, estructura, variació biogeogràfica i dinàmica de la comunitat a llarg termini. S'ha documentat la desaparició de diverses espècies de Cystoseira en zones afectades per impactes antròpics diversos i s'ha proporcionat la primera evidència experimental de la desaparició d'espècies de Cystoseira a causa de la contaminació. / Macroalgae of the genus Cystoseira are the main engineering species in shallow rocky bottoms in the Mediterranean Sea. They dominate diverse and structured assemblages which are ecologically similar to terrestrial forests and show high sensitivity to human impacts. This thesis has focused on the study of the species and assemblages dominated by Cystoseira which appear in sheltered environments, such as bays and small coves. The study of the distribution, composition, structure, biogeography, effects of pollution and recovery potential of these assemblages are the main subjects of the thesis. By one hand, the current state of C. crinita-dominated assemblages has been assessed for many localities through the Mediterranean. Information on the composition, structure, biogeography and long-term dynamics of these assemblages has been provided. The disappearance of different Cystoseira species in impacted areas has been documented and the first experimental evidence of pollution negative effects on Cystoseira populations has been provided.