Antisemitism is a word connected with the rise of the Third Reich during the 30s and 40s in Europe. But it is still very relevant today with alt-right movements growing and becoming stronger. This essay aims to show how the growing alt-right movements in Sweden expresses their antisemitic ideologies. Studies has shown that antisemitism has become stronger and more spread across Europe and Sweden. This essay will explain different scenarios from the past two years, which are connected to antisemitism in Sweden. These scenarios will later be analysed through different methods. Examples from alt-right websites and twitter accounts will also be presented to contribute to a thorough analysis. Later a parallel will be drawn between the scenarios and the ideologies of the Third Reich.

abstract: With 285-million blind and visually impaired worldwide, and 25.5 million in the United States, federally funded universities should be at the forefront when designing accessible websites for the blind community. Fifty percent of the university homepages discussed in my thesis failed accessibility checker tests because alternative text was not provided in the alt-attribute for numerous images, making them inaccessible to blind users. The images which failed included logos, photographs of people, and images with text. Understanding image content and context in relation to the webpage is important for writing alternative text that is useful, yet writers interpret and define the content and context of images differently or not at all. Not all universities follow legal guidelines of using alternative text for online images nor implements best practices of analyzing images prior to describing them within the context of the webpage. When an image used in a webpage is designed only to be seen by sighted users and not to be seen by screen reader software, then that image is not comparably accessible to a blind user, as Section 508 mandates. / Dissertation/Thesis / Masters Thesis Technical Communication 2018

Poly (co iso-butyl vinyl ether-alt-maleic anhydride), an alternating copolymer, was synthesised. For this class of copolymers the formation of an electron-donor complex is invoked to explain their microstructure in which the two comonomers strictly alternate. Due to its polarity, this copolymer constitutes a potential additive for imparting hydrophilic properties to a hydrophobic matrix. In order to obtain narrow molecular weight polymers and study the relation between the molecular weight of this additive and its ability to migrate to the host polymer surface, chain transfer agents were introduced in the system and also the Reversible Addition-Fragmentation chain Transfer (RAFT) process was employed. Free radical polymerisation was first carried out to allow for a comparison with the RAFT process and kinetics of copolymerisation was studied by NIR-FTIR and 1H NMR spectroscopy in order to analyse the rate of reaction of each comonomer. Dibenzyl trithiobenzoate, 3-benzyl sulfanyl thiocarbonyl sulfanyl-propionic acid and dibenzyl trithiobenzoate were used as RAFT agents. Results demonstrate that only benzyl dithiobenzoate is able to control the molecular weight of this copolymer and decrease its polydispersity index; possible reasons laying behind this result are discussed. It was also found that, in particular in the presence of benzyl dithiobenzoate, poly(iso-butyl vinyl ether) forms. This is an unusual phenomenon considering that the free radical polymerisation affords alternating copolymers and that iso-butyl vinyl ether is a monomer that polymerises through the cationic process. Experiments were carried out in various solvents in an attempt to counteract this side reaction, but no appreciable correlation between the properties of the solvents and the formation of homopolymer were found. Various hypothesis are considered, however it is likely that, in the conditions adopted, the presence of the RAFT agents alters the equilibrium constant of complex formation favouring the synthesis of the homopolymer. In addition to this side???reaction also inhibition of the copolymerisation reaction was at times encountered and an investigation into this phenomenon was also conducted.

1) Introducción.La hemorragia digestiva alta no varicosa es una urgencia médica frecuente, con una incidencia anual que oscila entre 50 y 150 casos por 100.000 habitantes, conllevando un elevado número de ingresos hospitalarios y un consumo elevado de recursos sanitarios.La mortalidad asociada a la HDA ha permanecido constante en las últimas tres décadas, alrededor del 8-10 % a pesar de los avances en el tratamiento; hallando como causa principal el envejecimiento progresivo de la población. En la actualidad se presentan series con mortalidad < 3 % cuando se excluyen los sangrados por varices esófago-gástricas.2) Objetivos.Si los conocimientos actuales de la HDA están permitiendo el alta precoz con seguridad en los enfermos adecuados, nuestro objetivo es identificar el grupo de alto riesgo de resangrado para crear protocolos adecuados y reducir así la tasa global de morbimortalidad en este subgrupo.3) Material y métodos.Han sido objeto de estudio todos los enfermos que ingresaron desde el area de urgencias con el diagnóstico de HDA no varicosa. Se trata de una serie prospectiva que comprende un periodo superior a 9 años (1994-2003), con un número total de 2832 ingresos. El primer año de la serie se estableció como grupo control. El inicio del estudio se estableció con el criterio de evaluar factores pronósticos que nos permitieran definir el riesgo potencial de resangrado en los diferentes enfermos y elaborar un protocolo de alta precoz eficaz y seguro, sin restar criterios de calidad asistencial.4) Resultados.Se constata una disminución progresiva en la incidencia de HDA a lo largo de la serie. La úlcera péptica es causa del 58.8 % del total de episodios de HDA (37.9 % ulcus duodenal y 20.9 % ulcus gástrico). Las lesiones erosivas forman el segundo grupo en frecuencia, abarcando entre ambos el 74 % de las causas de HDA.El 71.9 % son varones frente al 28.1 % mujeres (p < 0.05).El 60 % de los ingresos tienen una edad &#8805; 60 años. El 16.4 % una edad &#8805; 80 años. Existe un aumento progresivo y significativo de la edad a lo largo de la serie.Los enfermos no candidatos a alta precoz son más viejos (p < 0.05). El 45.5 % de los enfermos de nuestra serie no son candidatos a alta precoz atendiendo a criterios bien clínicos y/o endoscópicos.El 89.6 % se consideran estables hemodinámicamente al ingreso. Los pacientes definidos de alto riesgo presentan cifras menores de T.A. sistólica y diastólica, mayor taquicardia que en el grupo de bajo riesgo (p < 0.05). Presentan hematocrito inferior y cifras más elevadas de urea, ambos datos con p < 0.05.En el 87.1 % de los sangrados el episodio se autolimita. El 6.6 % de los tratamientos conservadores fracasaron y fue necesaria la cirugía para controlar el sangrado. Los enfermos considerados de alto riesgo necesitaron cirugía en el 21.7 % de los casos (p < 0.05).La mortalidad en nuestra serie es del 3.7 %, disminuyendo desde 6.2 % al inicio de la serie al 2.5 % (p = 0.08). La mortalidad se limita prácticamente por completo al grupo de enfermos de alto riesgo (p < 0.05). La necesidad de cirugía es un factor de riesgo de mortalidad, de manera que el 15.7 % de los enfermos quirúrgicos son exitus (p< 0.05). El 44.3 % de los pacientes que han sido exitus se corresponden con enfermos operados.Un total de 705 enfermos de nuestra serie, con úlcera péptica, no son candidatos a alta precoz (42.3 %). De ellos 455 no son candidatos a alta precoz por criterios endoscópicos. La edad media y su distribución por sexo es similar a la de la serie global.El 10.14% de los pacientes con sangrado activo se presentan en el hospital con signos de shock hemodinámico.En este grupo el 80 % de los enfermos recibieron transfusión sanguínea y en el 50 % de los casos fueron necesarios más de 3 concentrados de hematíes. Sólo un 2.8 % de los pacientes no reciben transfusión sanguínea. El ulcus con sangrado activo requiere transfusión > 3 concentrados en el 63.7 %.Sólo se esclerosaron el 51.43 % de las lesiones teóricamente susceptibles. Sobretodo cuando las lesiones eran < 2 cm (p < 0.05).El 64 % de los sangrados activos de origen arterial presentaron úlceras con un tamaño superior a los 2cm. En más del 60 % de estos casos se necesitó tratamiento quirúrgico para controlar la hemorragia.El 93.7 % de las lesiones que presentan sangrado arterial activo se esclerosan, en el vaso visible el porcentaje es del 64.6 %, el 58.1% de las lesiones babeantes y sólo el 33.3 % en el coágulo rojo. La recidiva hemorrágica es mayor cuando no se realizó esclerosis (p > 0.05). El porcentaje de cirugía es mayor igualmente cuando no se realizó esclerosis, pero en ningún caso estadísticamente significativo. La tasa de mortalidad no se ve influenciada por la esclerosis inicial o no de las lesiones.La introducción de los IBP se introdujo de forma sistemática en nuestra serie a partir de 1999 en la HDA de alto riesgo. Los IBP reducen la recidiva y por tanto modifican el pronóstico (p < 0.05). La técnica quirúrgica cambia con la introducción de los IBP abandonándose prácticamente la cirugía resectiva. La sutura simple de la lesión aumenta desde el 9 % al 65 % de las cirugías. Cuando es necesaria la resección se va instaurando progresivamente la reconstrucción en Y de Roux (aumentando del 6 a un 14 %). La estancia media alcanza los 21 días en la cirugía resectiva y grupo de alto riesgo.En el grupo de enfermos de alto riesgo que finalmente son exitus no se hallan diferencias significativas con la introducción de los IBP: no se modifican las tasas de transfusión ni la indicación de cirugía. Destacar que el episodio de sangrado es causa última de muerte sólo en el 11-15 % de los casos, siendo la causa final la descompensación de las enfermedades de base.5) Conclusiones.Los factores de mal pronóstico de resangrado son: la edad del enfermo, su comorbilidad, la inestabilidad hemodinámica inicial, un mayor grado de anemia al ingreso, los signos endoscópicos de sangrado reciente y el tamaño > 2 cm de las lesiones. Los factores asociados a mortalidad: el resangrado, la edad y la comorbilidad del enfermo, un mayor grado de anemia y la cirugía. La endoscopia terapéutica ha reducido la necesidad de cirugía y por tanto la mortalidad. La introducción de los IBP de forma sistemática ha reducido la recidiva del sangrado, reduciendo igualmente la mortalidad. / "HIGH DIGESTIVE TRACT BLEDDING IN PATIENTS WITH PEPTIC ULCER AND HIGH RISK OF REBLEDDING. EVOLUTION, TREATMENT AND PROGNOSTIC FACTORS" 1) Introduction.Non-varicose high digestive tract bleeding is a common problem in emergency services. At present there are series with mortality <3% when we exclude gastro-esophageal bleeding.2) Objective.To identify the high risk group of rebledding to create suitable protocols to reduce this way the global rate of morbi-mortality in this subgroup.3) Material and methods.Prospective study including 2832 incomes among 1994 and 2003. The first year of the serie was established as a control group.4) Results.We observed a progressive decrease in high digestive tract bleeding's incidence along the series. Peptic ulcer was the responsible of 58.8 % of the whole high digestive tract bleeding's episodes. 71.9 % were males opposite to 28.1 % of women (p <0.05). 60 % of incomes were &#61619;60 years. The patients who were not candidates for precocious discharge were older (p <0.05). 45.5 % of the patients in our study were not candidates for precocious discharge.The patients defined as high risk presented lower levels of systolic and dyastolic blood pressure, more tachycardia than the low risk group, a lower hematocrit and a higher urea level (p <0.05).6.6 % of the conservative treatments failed, and surgery was necessary to control the bledding. The patients considered as high risk needed surgery in 21.7 % of cases (p <0.05).The mortality in our series was 3.7 %, and it was almost limited to the group of high risk patients (p <0.05). The need of surgery was a factor of risk of mortality, so that 15.7 % of the surgical patients were exitus (p <0.05). 44.3 % of the patients who died were operated patients.In this high risk group, 80 % of the patients received reed blood transfusion and in 50 % of the cases they needed more than 3 erytrocit concentrates.Proton pump inhibitors reduced the number of recurrences and therefore they modified the prognostic (p <0.05). The introduction of proton pump inhibitors produced a change in surgical techniques, almost abandoning resections. In the group of high risk patients who finally died, we didn't find significant differences with the introduction of proton pump inhibitors.5) Conclusions.Poor prognostic factors of rebledding were: patient's age, comorbidity, initial hemodynamic instability, an initial severe anemia , endocopyc signs of recent bledding and > 2 cm injuries. The factors associated with mortality were: rebledding, age and comorbidity, severe anemia and surgery. Therapeutic endoscopy has reduced the need of surgery and therefore the mortality. The introduction of the proton pump inhibitors systematicaly reduced the recurrence of bledding, reducing the same way mortality.

Telomeres are nucleoprotein complexes located at the end of chromosomes. They have an essential role in protecting chromosome ends. Telomerase or ALT (alternative lengthening of telomeres) mechanisms maintain telomeres by compensating natural telomeric loss. We have set up a flow-FISH method and using mouse lymphoma cell lines we identified unexpectedly the presence of subpopulations of cells with different telomere lengths. Subpopulations of cells with different telomere lengths were also observed in a human ALT and non-ALT cell line. Differences in telomere length between subpopulations of cells were significant and we term this phenomenon TELEFLUCS (TElomere LEngth FLUctuations in Cell Subpopulations). By applying flow-FISH we could successfully measure telomere lengths during replicative senescence in human primary fibroblasts with different genetic defects that confer sensitivity to ionising radiation (IR). The results from this study, based on flow-FISH and Southern hybridisation measurements, revealed an accelerated rate of telomere shortening in radiosensitive fibroblasts. We also observed accelerated telomere shortening in murine BRCA1 deficient cells, another defect conferring radiosensitivity, in comparison with a BRCA1 proficient cell line. We transiently depleted BRCA1 by siRNAs in two human mammary epithelial cell lines but could not find changes in telomere length in comparison with control cells. Cytological evidence of telomere dysfunction was observed in all radiosensitive cell lines. These results suggest that mechanisms that confer sensitivity to IR may be linked with mechanisms that cause telomere dysfunction. Furthermore, we have been able to show that human ALT positive cell lines show dysfunctional telomeres as detected by either the presence of DSBs at their telomeres or cytogenetic analysis and usually cells with dysfunctional telomeres are sensitive to IR. Finally, we assessed hTERT mRNA splicing variants and telomerase activity in brain tumours, which exhibit considerable chromosome instability suggesting that DNA repair mechanisms may be impaired. We demonstrated that high levels of hTERT mRNAs and telomerase activity correlate with proliferation rate. The presence of hTERT splice variants did not strictly correlate with absence of telomerase activity but hTERT spliced transcripts were observed in some telomerase negative brain tumours suggesting that hTERT splicing may contribute to activation of ALT mechanisms.

El present treball se centra en l'estudi de la dinàmica de la vegetació en zones fortament erosionades, anomenades serrers o "badlands", a la Conca de la Baells (Berguedà). Són zones on la roca mare ha quedat al descobert i per les seves característiques s'erosiona de forma ràpida. A la Conca de la Baells s'han format àrees extenses de badlands sobre dos tipus de substrats: margues de l'Eocè i argiles de làcies Garumniana. Els objectius que ens hem plantejat es corresponen a 3 nivells successius d'aproximació. En primer lloc s'estudia el tipus de vegetació que colonitza aquestes àrees i la seva dinàmica en relació amb la dels processos erosius. També s'analitza quins són els mecanismes que determinen l'escassa colonització vegetal d'aquestes àrees. Finalment el treball aborda l'estudi de la biologia de poblacions d'una de les poques espècies pioneres en aquestes formacions: “Achnatherum calamogrostes”. Després d'una primera prospecció extensiva a tota la Conca de la Baells, la major part del treball s'ha centrat als badlands argilosos, que representen el cas més extrem. Les parcel.les d'estudi es localitzen a la zona del Carot (1200 m), propera a Vallcebre. El període d'estudi s'estén des de l'abril de 1989 fins al desembre de 1991. Com a característica general la vegetació dels terrers és dispersa i heterogènia. Els processos erosius que porten a la formació d'aquestes àrees degradades generen una successió regressiva des de les comunitats inicials que poblen els vessants, generalment prats de l' “Aphyllanthion” amb un estrat arbori irregular de pi roig (“Pinus sylvestris”), fins a la manca gairebé completa de vegetació. La topografia és un dels principals factors que determina la distribució de la vegetació als badlands. A la part superior dels vessants, on els processos erosius són relativament més recents, la composició florística de la vegetació és força similar a la dels prats circmndants. En la resta del vessant el recobriment vegetal és molt baix: les plantes que s'hi fan són o bé les més resistents de les dels prats o bé algunes de pioneres. Els tàlvegs, on es produeix una certa acumulació de sediments, són els indrets més vegetats i els que tenen una diversitat florística més alta. S'han caracteritzat els tàxons més freqüents als terrers i les dels prats circumdants en base a una sèrie d'atributs fenomorfològics. Posteriorment s'ha realitzat un anàlisi factorial de correspondències de la matriu inventaris/atributs que ens ha permès definir bàsicament dues estratègies per les espècies dels badlands envers a les dels prats. Per una banda hi trobem plantes tolerants a la duresa de les condicions ambientals extremes: llenyoses de creixement lent amb adaptacions diverses a evitar la pèrdua d'aigua, com per exemple “Genista scorpius”, “Lavandula angustlfolia”, “Thymelaea nivalis”, etc. Per altra banda trobem les plantes herbàcies que limiten el seu creixement al curt periode de temps en que les condicions els són mes favorables i després entren en repòs absolut; pertanyen a aquest grup per exemple “Campanula speciosa”, “Ptychotis saxifaga”,” Plantago serpentina”, etc. Pel que fa al segon dels nostres objectius, ens plantejàrem la qüantificació del banc de llavors del sòl a partir de la recollida de 105 mostres (amb una sonda cilíndrica de 5 cm de diàmetre i 10 cm de profunditat). Les mostres prèviament tamisades s'observaren sota lupa binocular (10-40 augments) per a la identificació i quantificació de les llavors. La densitat de llavors mitjana detectada fou de 1403,8 ± 250,5 llavors/m2. La composició especifica d'aquest banc la formen bàsicament les mateixes espècies que colonitzen aquests ambients, Es tracta d'un banc de llavors temporal. format per les granes que han estat dispersades durant l'estiu o la tardor, j que no podran germinar fins a la primavera següent. L'estudi de la germinació natural que es produeix als badlands s'ha dut a terme a partir del seguiment de les emergències en 90 quadrats de 25 cm de costat repartits en dues parcel.les veïnes. El màxim volum de germinacions produeix entre el maig i el juliol. Les variacions microambientals relacionades amb la topografia afecten significativament la densitat de plàntules que apareixen, posant de manifest que només s'expressa una part de la potencialitat regenerativa d'aquestes àrees. La mortalitat de les plàntules es produeix gradualment al llarg de l'any; els individus que sobreviuen es mantenen per força temps en fases juvenils. El seguiment fenològic de 14 de les espècies més abundants en aquestes àrees s'ha realitzat sobre 30 individus marcats de cada tàxon. L'hivern representa un període de repòs generalitzat per a totes les plantes estudiades. El creixement i la renovació foliar es donen sobretot a la primavera; una tercera part de les plantes poden presentar una segona fase de creixement a la tardor. L'estiu és quan la majoria d'espècies entren en el període reproductiu; la resta de tàxons són de floració vernal o primaveral. Com a conclusió d'aquesta segona part del treball, podríem dir que l’exigüitat del mantell vegetal als badlands no es pot atribuir només a un determinat procés (manca de llavors, incapacitat de germinació, mala vitalitat dels adults ...), sinó que aquesta seria més aviat una conseqüència de la combinació de tots ells. L'últim dels objectius d'aquest treball, l'estudi de la biologia de poblacions d'Achnatherum calamagrostis” comprèn dues parts. Per una banda, a partir d'un mostreig extensiu d'individus de diferents poblacions de l'espècie, s'han pogut caracteritzar les diferents fases del seu cicle de vida. Per altra banda s'ha realitzat un estudi demogràfic del creixement dels individus adults, a partir del seguiment de la producció i mortalitat de les tiges que els conformen. L'emergència de les plàntules d' “A. calamagrostis” es produeix cap al juny. Durant el primer any de vida es forma una única tija que passa l'hivern pràcticament inactiva i a la primavera següent esdevé una tija juvenil. La multiplicació vegetativa no s'inicia com a mínim fins a la tardor següent, i de vegades pot retardar-se més d'un any. El creixement dels individus adults es produeix radialment per l'addició iterativa de noves tiges, de manera que es forma el que s'ha anomenat tofa: aquestes poden arribar a tenir fins a 2 m de diàmetre. La multiplicació vegetativa es produeix per 2 tipus de rizomes: els extravaginals, que s'estenen horitzontalment i presenten entrenusos de pocs mil.límetres de llargada í els intravaginals, que es formen a l'axil.la de les fulles basals. Des de que s'inicia la multiplicació vegetativa les tiges esdevenen anuals, de manera que cap al novembre s'assequen completament i només queden a la planta els brots nous, que es desenvoluparan a la primavera següent. La densitat de tiges és variable segons la mida de les tofes. A mesura que augmenta el seu diàmetre es crea una heterogeneïtat espacial, a petita escala, considerable. La reproducció sexual només es produeix a les tofes amb una certa mida. La presència de plàntules d' “A. calamagrostis” als badlands és un fenomen rar, i molt localitzat a l'àrea perifèrica dels individus adults. La mortalitat en aquesta fase no és gaire alta, de manera que la majoria de plàntules assoleixen la fase de tija juvenil. S'ha estudiat el proces de germinació en condicions controlades al laboratori. S'ha constatat l'existència de dormició en les granes, la qual es trenca espontàniament després d'uns quatre mesos de la seva dispersió. Segons les condicions ambientals en el moment de maduració dels fruits s'indueix un segon tipus de dormició, el qual actua a traves de les cobertes del fruit. Experiències de sembra realitzades al camp han permès estimar les pèrdues mínimes que es produeixen entre la producció de llavors d'una planta adulta i la quantitat de plàntules que s'arriben a instal.lar. Aquest valor és molt alt, de manera que només un 9,2 % de les granes arriben a germinar. Aquest valor és variable segons el tipus de substrat, ja que segons les irregularitats de la superfície queden retingudes més fàcilment les llavors. Pel que fa al creixement modular dels individus adults, s'observa que la producció de noves tiges es dóna estacionalment amb un màxim a la tardor, just abans que s'assequin les tiges de l'any, i un altre a la primavera. L'efectiu de tiges reclutades en cada estació varia en funció de les precipitacions del moment. La mortalitat d'aquestes tiges es produeix principalment al novembre, independentment del moment de la seva emergèncla. La regulació de la població neta total de tiges que constitueixen una tofa es produeix a través del control dels naixements, no de les mortalitats. La taxa d'increment anual del nombre de tiges per tofa és només lleugerament superior a 1. L'aplicació dels models de projecció matricials confirma el creixement molt lent de les poblacions d' “A. calamagrostis”. Les primeres fases del cicle de vida són les més determinants en l'expansió de les poblacions. La multiplicació vegetativa serveix fonamentalment per al manteniment de les poblacions, ja que la colonització de l'espai per aquesta via és molt lenta. Petites variacions en les probabilitats d'establiment de les plàntules repercuteixen considerablement en la taxa de creixement de la població. Per altra banda també s'ha observat una certa variabilitat temporal en relació amb la quantitat de precipitacions i la seva distribució al llarg de l'any. / Vegetation dynamics and plant strategies in badlands of the Upper Llobregat Basin (Spain) were studied. The climate is Sub-Mediterranean: mean annual temperature is 9.2ºC and mean annual precipitation is 900 mm. In the area, badlands develop mainly in 2 substrata: Upper Cretaceous clays and Eocene marls. Topographic position and the related dynamics of the erosive processes were the most influential factors in vegetarian distribution. In the upper part of the slope, vegetarian was still fairly related to the initial pasture. Backslopes were the harshest environments and vegetation cover was lower than elsewhere. Downhill, thalwegs were the most favourable places, where a dense herbaceous layer may be observed. A transient seed bank had been detected in the badlands. Moreover, noticeable seedling emergence was found. Seed bank all seeding composition was closely related to current vegetation of the badlands. Erosive processes did not appear to affect directly seeding mortality as they died all around the year. Monthly phenological records of the most relevant species to the badlands were made during two years. All the species presented a winter-dormant habit growth initiation arised in April or May and peaked in June. Flowering occurred in summer, corresponding with maximum temperature period. Biology and population dynamics of “Achnatherum calamagrostis” (L.) Beauv. has been studied. This species is a tussock forming plant with annual tillers that emerge seasonally, mainly in October or in April. Flowering peaks In July and fruit dispersion occurs from August to October. Seeding establishment occurs mainly located near the adult plants. After one year, juvenile plants could start basal tillering and to become adult plants. Population growth rate of “Achnatherum calamagrostis” predicted by a matrix model was relatively low (1’1738). Sexual reproduction was a relevant process in population growth while vegetative multiplication had mainly a conservative function. Variability had been detected in relation to environmental factors. In fact, seeding recruitment was higher in gypsum rich clays, because its rough surface retains better the seeds against soil erosion. On the other hand, it had been obtained a higher growth rate for the period 1989-90 than this of the following period (1990-91). This variabilty may be related with annual precipitation and its distribution through the year.

Poly (co iso-butyl vinyl ether-alt-maleic anhydride), an alternating copolymer, was synthesised. For this class of copolymers the formation of an electron-donor complex is invoked to explain their microstructure in which the two comonomers strictly alternate. Due to its polarity, this copolymer constitutes a potential additive for imparting hydrophilic properties to a hydrophobic matrix. In order to obtain narrow molecular weight polymers and study the relation between the molecular weight of this additive and its ability to migrate to the host polymer surface, chain transfer agents were introduced in the system and also the Reversible Addition-Fragmentation chain Transfer (RAFT) process was employed. Free radical polymerisation was first carried out to allow for a comparison with the RAFT process and kinetics of copolymerisation was studied by NIR-FTIR and 1H NMR spectroscopy in order to analyse the rate of reaction of each comonomer. Dibenzyl trithiobenzoate, 3-benzyl sulfanyl thiocarbonyl sulfanyl-propionic acid and dibenzyl trithiobenzoate were used as RAFT agents. Results demonstrate that only benzyl dithiobenzoate is able to control the molecular weight of this copolymer and decrease its polydispersity index; possible reasons laying behind this result are discussed. It was also found that, in particular in the presence of benzyl dithiobenzoate, poly(iso-butyl vinyl ether) forms. This is an unusual phenomenon considering that the free radical polymerisation affords alternating copolymers and that iso-butyl vinyl ether is a monomer that polymerises through the cationic process. Experiments were carried out in various solvents in an attempt to counteract this side reaction, but no appreciable correlation between the properties of the solvents and the formation of homopolymer were found. Various hypothesis are considered, however it is likely that, in the conditions adopted, the presence of the RAFT agents alters the equilibrium constant of complex formation favouring the synthesis of the homopolymer. In addition to this side???reaction also inhibition of the copolymerisation reaction was at times encountered and an investigation into this phenomenon was also conducted.

Des mutations dans ATRX, une protéine de remodelage de la chromatine, ont été associées, dans plusieurs études cliniques, avec la voie télomérase-indépendante de maintenance des télomères (voie ALT) dans plusieurs types de cancer. Grâce à des expériences d’immunoprécipitation de chromatine (ChIP), nous avons montré qu’ATRX était localisée au niveau subtélomérique de cellules tumorales humaines en culture. Nous avons également montré, par ChIP, que l’inactivation génétique d’ATRX provoquait une diminution des quantités de cohésine/SMC1 présentes dans les régions subtélomériques. L’inactivation d’ATRX a conduit en outre à une diminution des quantités de TERRA, transcrits non codants de l’ADN télomérique. Nos données suggèrent qu’ATRX pourrait établir des interactions fonctionnelles avec la cohésine au niveau de la chromatine subtelomérique afin de contrôler les niveaux de TERRA et que l’un ou l’autre de ces évènements pourrait avoir un rapport avec la voie ALT. / Mutations in ATRX, a chromatin remodeling protein, have been found, in several clinical studies, associated with the telomerase-independent ALT pathway of telomere maintenance in several types of cancer. Using chromatin immunoprecipitation (ChIP), we have shown that ATRX localized to subtelomeric regions of human tumor cells in culture. Cohesin has recently been shown to be part of telomeric chromatin. Here, using ChIP, we showed that genetic inactivation of ATRX provoked a diminution in the amount of cohesin in subtelomeric regions of telomerase-positive glioma cells. Moreover, inactivation of ATRX also led to a diminution in the amount of TERRAs, non-coding RNAs resulting from transcription of telomeric DNA. Our data suggest that ATRX might establish functional interactions with cohesin on subtelomeric chromatin in order to control TERRA levels and that one or the other or both of these events might be important for ALT mechanisms.

This project investigates the Alternative Right's racial discourse on Twitter. It examines to what extent the Alt-Right indicates a fundamental break from "colorblind racism", the United State's dominant racial discourse. Does the Alt-Right's ascendency and project signify a new period of racial formation? Analyzing tweets from three celebrity Alt-Right figures, Richard Spencer, David Duke, and Jared Taylor, this project finds that the Alt-Right does not indicate a new period of racial formation. Rather, they demonstrate an extremist development to that rhetoric.

In this thesis, I’m working from the premise that postmodernism hitherto has been associated with the left. The next line of argument is, however, that this relation is contingent and that there is no necessity in postmodernisms association with left-wing ideas and political ambitions. To challenge this assumption, I intend to demonstrate that the Alt-Right, a far-right movement, at least in some respects can be considered as postmodern. If there is indeed cause to think of the Alt-Right as postmodern, then we would have to rethink postmodernisms political inclination. I intend to operationalize this by looking at the Alt-Right’s views on the changeability of politics and the social world, and pop culture, through the lens of a set of postmodern ideas. In particular, postmodern ideas concerning language, discourse and culture, and in doing so get a grip on whether it is correct to view the Alt-Right as postmodern or not. If a connection between the Alt-Right and postmodernism indeed exists, then we would have to rethink the necessity in the left-wing nature of postmodernism.