[ES] Debido a la globalización y al mercado competitivo actual, a la gran variedad de productos y servicios, a los clientes cada vez más exigentes y que demandan productos de alta calidad al mejor precio y a que la tecnología está continuamente mejorando; la mayoría de las pymes industriales decidieron implementar en sus instalaciones normas y sistemas de gestión con la intención de perfeccionar sus procesos y mejorar su nivel de competitividad y así asegurar su permanencia en su sector del mercado. Esto llevó a que una gran cantidad de empresas implementaran sistemas de gestión en sus instalaciones. Lo que a su vez provocó la necesidad y urgencia de crear nuevos sistemas de gestión relacionados con diferentes aspectos que pudieran afectar al desempeño organizacional y, por tanto, a la competitividad de la empresa. Todo esto se traduce en una gran cantidad de empresas que poseen en sus instalaciones varios sistemas de gestión independientes, con los que gestionar aspectos tan diversos como la calidad, el medio ambiente o la salud y la seguridad de sus trabajadores. Sin embargo, existe la posibilidad de administrar varios sistemas de gestión como si fueran uno solo, mediante los sistemas integrados de gestión. Con estos, las empresas pueden ayudarse de las sinergias que presentan en común para obtener una gestión más eficiente y sencilla que si se administraran por separado cada sistema de gestión. No obstante, al llevar a cabo una revisión literaria completa, se apreció que ningún sistema integrado de gestión está relacionado conjuntamente con los aspectos de calidad, mejora continua, riesgos y que ayude a eliminar aquellas actividades que no aportan valor añadido a la empresa. Es por este motivo por lo que el principal objetivo de la presente Tesis Doctoral es crear una metodología que integre las normas ISO 9001:2015 e ISO 31000:2009, Kaizen y Lean Manufacturing. Con esta metodología se intenta ofrecer ayuda a las empresas para mejorar la calidad de sus productos, afrontar los riesgos que pueden encontrarse diariamente y, al mismo tiempo, mejorar continuamente y prescindir de aquellas herramientas y actividades que no generan valor para la empresa. Para poder desarrollar dicha metodología de integración, una vez terminada la revisión literaria, se realizó un análisis empírico univariante y bivariante en el que se empleó una muestra de treinta pymes de la Comunidad Valenciana y una muestra de nueve empresas españolas ubicadas en la República Checa con dos o más sistemas de gestión implementados. De este estudio se concluye que la mayoría de las pymes examinadas han integrado sus sistemas de gestión examinando los elementos comunes de los sistemas de gestión que querían integrar y mediante su propio mapa de procesos. Esta integración tardó entre uno y dos años y en el que afrontaron barreras como "Falta de recursos humanos", "Falta de colaboración entre los departamentos" y "Empleados poco motivados". Gracias al sistema integrado de gestión, las empresas consiguieron mejorar su imagen externa, perfeccionar la calidad de sus productos y aumentar su ventaja competitiva en el mercado y su eficiencia organizacional. También se observó que la totalidad de las pymes valencianas de la muestra, antes de empezar con el proceso de integración y en un plan de integración, determinaron "los Objetivos de calidad y la planificación para lograrlos", la "Gestión de la Infraestructura" y el "Control de las no-conformidades". Mientras que las pymes españolas ubicadas en la República Checa crearon un plan de integración en el que determinaron el "Control de las no conformidades", la "Información documentada (documentación, registro)", los "Roles, responsabilidades, autoridades" de cada trabajador, la "Revisión del sistema" y las "Acciones preventivas y correctivas". / [CAT] A causa de la globalització i al mercat competitiu actual, a la gran varietat de productes i serveis, als clients cada vegada més exigents i que demanen productes d'alta qualitat al millor preu i a que la tecnologia està contínuament millorant; la majoria de les pimes industrials van decidir implementar en les seves instal·lacions normes i sistemes de gestió amb la intenció de perfeccionar els seus processos i millorar el seu nivell de competitivitat, per així assegurar la seva permanència en el seu sector del mercat. Això va fer que una gran quantitat d'empreses implementaren sistemes de gestió en les seves instal·lacions. El que al seu torn va provocar la necessitat i urgència de crear nous sistemes de gestió relacionats amb diferents aspectes que poguessen afectar a l'acompliment organitzacional i, per tant, a la competitivitat de l'empresa. Tot això es tradueix en una gran quantitat d'empreses que posseeixen diversos sistemes de gestió independents, amb els quals gestionar aspectes tan diversos com la qualitat, el medi ambient o la salut i la seguretat dels seus treballadors. No obstant això, hi ha la possibilitat d'administrar diversos sistemes de gestió com si foren un, mitjançant els sistemes integrats de gestió. Amb aquests, les empreses poden ajudar-se de les sinergies que presenten en comú per obtenir una gestió més eficient i senzilla que si s'administraren per separat cada sistema de gestió. No obstant això, en dur a terme una revisió literària completa, es va apreciar que cap sistema integrat de gestió està relacionat conjuntament amb els aspectes de qualitat, millora contínua, riscos i que ajude a eliminar aquelles activitats que no aporten valor afegit a l'empresa. És per aquest motiu pel que el principal objectiu de la present Tesi Doctoral és crear una metodologia que integre les normes ISO 9001: 2015 i ISO 31000: 2009, la filosofia Kaizen i l'eina Lean Manufacturing. Amb aquesta metodologia es pretén ajudar a les empreses a millorar la qualitat dels seus productes, afrontar els riscos que poden trobar-se diàriament i, a la vegada, millorar contínuament i prescindir d'aquelles eines i activitats que no generen valor per a l'empresa. Per poder desenvolupar aquesta metodologia d'integració, una vegada acabada la revisió literària, s'ha realitzat una anàlisi empírica univariant i bivariant en la que s'utilitza una mostra de trenta pimes de la Comunitat Valenciana i una mostra de nou pimes espanyoles situades a la República Txeca amb dos o més sistemes de gestió implementats. D'aquests anàlisis es conclou que la majoria de les pimes estudiades han integrat els seus sistemes de gestió analitzant els elements comuns dels sistemes de gestió que volien integrar i mitjançant el seu propi mapa de processos. Aquest procés d'integració va durar entre un i dos anys i en el que van afrontar barreres com "Falta de recursos humans", "Falta de col·laboració entre els departaments" i "Empleats poc motivats". Però gràcies al sistema integrat de gestió, les empreses van aconseguir millorar la seua imatge externa, perfeccionar la qualitat dels seus productes i augmentar el seu avantatge competitiu en el mercat i la seua eficiència organitzacional. També s'ha observat que, abans de començar amb el procés d'integració i en un pla d'integració, la majoria de les pimes valencianes de la mostra van determinar "els objectius de qualitat i la planificació per a aconseguir-los", la "Gestió de la Infraestructura" i el "Control de les no-conformitats". Mentre que les pimes espanyoles situades a la República Txeca van crear un pla d'integració en el que van determinar el "Control de les no conformitats", la "Informació documentada (documentació, registre)", els "Rols, responsabilitats, autoritats" de cada treballador, la "Revisió del sistema" i les "Accions preventives i correctives". / [EN] Due to globalisation and the current competitive market, the wide variety of products and services, customers are increasingly demanding and ask for high-quality products at the best price and technology is continuously improving; most industrial SMEs decided to implement management standards and systems in their facilities to improve processes and their level of competitiveness, to ensure their permanence in their market sector. This led many companies to implement management systems in their facilities. Which in turn, caused the need and urgency to create new management systems related to different aspects that could affect organisational performance and, therefore, the company competitiveness. All this means that many companies have several independent management systems to manage aspects as diverse as quality, the environment, or the health and safety of its workers. However, there is a possibility of running several management systems as if they were only one, through integrated management systems. With them, companies can benefit from the common synergies presented by the systems to obtain more efficient and simple management than if they ran each management system separately. Nevertheless, after conducting a complete literary review, it was found that no integrated management system is related to aspects of quality, continuous improvement, risks and, simultaneously, helps eliminate those activities that do not add value to the company. This reason motivates that the principal purpose of this essay is to design a method that integrates the ISO 9001:2015 standard, the Lean Manufacturing tool, the Kaizen philosophy of continuous improvement, and the ISO 31000:2009 standard. This methodology can help companies to improve the quality of their products and face the risks that can be found daily and, at the same time, continuously improve and disregard those tools and activities that do not generate value for the company. To develop the integration methodology after the literary review is conducted did a univariate and bivariate empirical analysis was done using a sample of thirty SMEs from the Valencian Community and a sample of nine Spanish companies located in the Czech Republic, in all cases implementing two or more management systems. The conclusion from this study is that most of the SMEs in the sample have integrated their management systems analysing the common elements of the management systems that they wanted to integrate and through their own process map. This process of integration lasted between one and two years and in which they encountered barriers such as "Lack of human resources", "Lack of collaboration between the departments" and "Employees with little motivation". Thanks to the integrated management system, the companies managed to improve their external image, the quality of their products and increase their competitive advantage in the market, and their organizational efficiency. It was also observed that, before starting the process of integration and in an integration plan, most of the Valencian SMEs from the sample determined "the objectives of quality and the planning to achieve them", "Infrastructure Management" and "Control of non-conformities". While the Spanish SMEs located in the Czech Republic created an integration plan in which they determined the "Control of non-conformities", the "Documented information (documentation, registration)", the "Roles, responsibilities, authorities" of each worker, the "System Review" and the "Preventive and Corrective Actions". / Palacios Guillem, M. (2021). Propuesta de un nuevo procedimiento basado en la norma ISO 9001 para la gestión conjunta de la norma ISO 31000, la filosofía Kaizen y la herramienta Lean Manufacturing en pymes industriales de la Comunidad Valenciana [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/178979

Thesis focuses the topic of individual change and discusses possibilities of its support in terms of psychological (self)coaching. The theoretical part summarizes key psychological traits, which may affect the success of change implementation, than provides insight into the various phases, stages and processes of both individual and organizational change. Attention is then moved to the issue of individual change goals setting and there are shown several models of goals formulation. Next chapter introduces psychological coaching as a suitable approach to the facilitation of individual change and describes specific techniques and strategies that support individuals achieving goals. Particular attention is also paid to the strategy of small steps or quick wins, also known as Kaizen, as well as the other mentioned techniques and tools that can be used in (self)coachning and selfmanagement. The research verifies the effect of Kaizen strategy on individual goals achievement. Results confirm the positive impact of Kaizen on individual success in goal achieving, but also the degrese of precieved satisfaction derived from working on goals.

I en organisation bör man arbeta med ständiga förbättringar. För att implementera olika verktyg i arbetet kräver det att man kommunicerar och samarbetar på ett rätt sätt för ett bra resultat. Då kommunikation är en viktig hörnsten som påverkar och styr den dagliga verksamheten skapar det i sin tur en organisationskultur som är vad vi gör varje dag. Syftet med studien är att få en djupare förståelse för hur kommunikation och förbättringsarbete påverkar organisationskulturen för att därefter kunna komma fram till ett effektivare arbetssätt. Målet med studien är att komma fram till ett bättrearbetssätt gällande fallföretagets nuvarande förbättringsarbete och kommunikationsflöde så att man formar en ny organisationskultur. För att nå upp till syfte och mål utgår skribenterna bland annat från intervjuer, observationer, tidigare studier samt relevant litteratur inom forskningsområdet. En lösning som skribenterna har kommit fram till är att införa ett till led i verksamheten, ett till pulsmöte och att använda sig av förbättringskatans 4 steg för att lyckas göra framtida genombrott.

The quality of products is the biggest competitive advantage that a company can achieve. The definition states that quality is the degree of compliance requirement with a set of inherent characteristics. The importance of quality have very increased in recent years - quality is a decisive factor for stable economic growth of enterprises, management quality is the most important protective factor of the loss of markets, quality is a major source of saving materials and energy, the quality affects of macroeconomic indicators, the quality is a limiting factor for the sustainable development , quality and consumer protection are connected vessels. Quality costs are the total costs incurred by producers, users and companies associated with the quality of the product.

Sistemas de saúde têm sido cada vez mais exigidos a serem mais eficientes, o que encorajou o uso de iniciativas de melhoria de processos. A partir de então, a Produção Enxuta (PE) surgiu como uma abordagem amplamente utilizada. Alguns resultados insatisfatórios da PE podem ser, parcialmente, explicados pela falta de considerar a complexidade dos serviços de saúde. Os sistemas de saúde são classificados como sistemas sócio-técnicos complexos (SSTC) devido à incerteza, diversidade e interações não-lineares. De acordo com a literatura, as implementações de Lean em serviços de saúde geralmente envolvem Kaizen, que tende a produzir ganhos significativos de eficiência e segurança através de mudanças relativamente pequenas e localizadas. Contudo, as melhorias locais podem implicar resultados globais indesejados, uma vez que as interações entre os elementos de sistemas complexos podem não ser lineares. Para isso, este trabalho desenvolve e aplica uma framework que visa avaliar projetos de melhoria em SSTC. O estudo foi realizado em uma unidade de internação de um hospital escola. As interações entre os projetos foram modeladas através do desenvolvimento de um diagrama de loop causal, o qual representou variáveis relacionadas a cinco projetos de melhoria analisados e um modelo FRAM. Os projetos também foram avaliados quanto ao seu impacto no sistema e sua adesão a boas práticas em Kaizen, identificadas na literatura. A framework demonstrou-se eficaz em elencar as variáveis para que possam influenciar positivamente os resultados dos projetos e embasar recomendações para a condução de novos projetos de melhoria por meio de uma visão sistêmica. / Healthcare systems have been increasingly demanded to be more efficient, which has encouraged the use of process improvement initiatives. From these, lean production has emerged as a widely used approach. Some disappointing results of lean production can be partially due to the lack of consideration of the complexity of healthcare. Health systems are classified as Complex socio-technical systems (CSTS) due to the uncertainty, diversity, and non-linear interactions. According to the literature, the implementation of Lean in healthcare usually involves Kaizen, which tends to produce significant gains in efficiency and safety through relatively small and localized changes. However, local improvements may imply unwanted overall results, since interactions between elements of complex systems may not be linear. For this, this work develops and applies a framework that aims to evaluate improvement projects in CSTC. The study was performed in an in-patient surgical ward of a teaching hospital. The interactions between the projects were modelled through the development of a causal-loop diagram, which accounted for variables related to all five projects, and a FRAM model. The projects were also evaluated as to their impact on the system and their adherence to good Kaizen practices identified in the literature. The framework proved to be effective in highlighting the variables so that they can positively influence the projects results and support recommendations for conducting new improvement projects through a systemic view.

Estágio realizado no Instituto Kaizen - e orientado pelo Eng. André Oliveira / Tese de mestrado integrado. Engenharia Industrial e Gestão. Faculdade de Engenharia. Universidade do Porto. 2012

本研究認為創造顧客價值為企業之主要競爭來源，故以顧客為核心，結合顧客資源生命週期模式、價值說及企業流程改造觀點，提出顧客滿意導向之企業營運流程改善程序。同時，本研究認為：策略層次的顧客價值考慮因素與營運層次的決策因素及企業流程三個策略元素間，有著正向補強及反向削弱等不同的影響關係，故進一步藉著替代、抑制、補強、衝突、互斥及同向等六種基本結構及互補、互抑制、單方抑制等三種組合結構的搭配，探討策略要點與營運要點間的協同一致性，以追求企業營運的整體性績效。 本研究藉著建立顧客價值考慮因素、決策因素及企業流程間正向補強及反向削弱舟影響關係，整合企業策略層次及營運層次，進一步發展顧客滿意導向之企營運流程改善步驟，探討企業流程在傳輸及處理實體及資訊兩種物件下的五種流程負面效度：中判度、協調度、負荷度、重覆度及遲滯度。師納出流程改善主要在降低流程的總體負面效度，並據以發展流程改善的14項操作性原則及各項原則的適用歹機。 本研究與一般流程改善方法之主要不同處，便在分解企業內部流程的同時，也分解顧客資源流程，並辨識出兩者的接觸點，再鎖定顧客認知的關鍵路徑(Critical Path)，作為各項流程改善原則及評估的標的。

The majority of researchers, believe that quality management is the aspect of strategy, a method strategically formed to gain competitive advantage. Quality must however, be managed in the sense that it fits the organization. Besides, organizations must also develop strategies to continuously improve and measure quality work. Historically, the view on quality has moved from an end-product focus in manufacturing organizations, to becoming a more holistic approach, incorporating all aspects of an organization. Today, there is no clear framework for how quality should be implemented in the most suitable way. However, strategic tools such as, TQM, Kaizen and Lean-production are used as means to achieve quality. The purpose of this study is to investigate how quality is managed and measured at an operational level at the corporate market department at Nordea, Jönköping. The research method used for the conduction of this study is a case study. The aim of the case study is to give an intensive description of how management work with quality at the corporate market department at Nordea, Jönköping. Thus, our sample is intrinsically bouned. Methods used for data collection, were two types of interviews with the corporate market department manager, and a questionnaire to the co-workers. The results have been analysed with the help of descriptive statistics. Through interviews, we have found that a qualified criteria for quality is when the right product is provided to the right customer by the high skilled employee, in order to achieve customer satisfaction. Quality work per-meates the whole office and it could be captured in two strategies: proactive and reactive. The former deals with the internal routine of work, more specif-ically; the Lean-meetings, coach-meetings, team work and quality measure-ment parameters, whereas the latter regards their continuous work with customer relations. Furthermore, identified tools at the corporate market de-partment at Nordea, Jönköping are; Lean-production, coach-meetings, ESI and CSI. These are well known by the co-workers, however, what can be further discussed is the implementation and fit of the tools with the organization. / Majoriteten av forskare tror att kvalitetsstyrning är en essentiell aspekt inom strategi för att uppnå konkurrensfördelar. Vidare måste kvalitet inte bara styras och implementeras på rätt sätt utan företag måste även utveckla strategier för att kontinuerligt förbättra samt mäta kvalitet. Historiskt sett, har fokus på vad kvalitet är förflyttat sig från slut produkten i tillverkningsindustrin till ett mer helhetskoncept som inkluderar alla delar av företag. Idag finns inget fast ramverk för hur kvalitets styrning skall implementeras på bästa sätt, dock kan TQM, Kaizen och Lean-produktion ses som hjälpmedel för att uppnå kvalitet. Syftet med studien är att undersöka kvalitetsstyrning på en operationell nivå samt att se hur kvalitetsförbättringar mäts på företagsavdelningen på Nordea i Jönköping. Den forskningsmetod som använts för den här studien är en fallstudie. Målet med studien var att ge en djupgående deskription av kvalitetsstyrningen på Nordeas företagsavdelning i Jönköping. Därför är vår målgrupp bunden till en specifik grupp. Metoder som användes var två olika intervjutyper med företagsavdelningschefen, samt en enkät till medarbetarna. Resultaten var senare sammanställda med hjälp av deskriptiv statistik. Från vår studie kan slutsatsen dras att ett kvalifiserat kriterium för kvalitet på Nordea Jönköpings företagsavdelning är, när den kompetenta medarbetaren erbjuder den rätta produkten till rätt kund för att uppnå kundnöjdhet. Kvalitetsarbetet genomsyrar hela organisationen och på företagsavdelningen kan man identifiera att de jobbar med kvalitetstyrning från två strategier; proaktiv och reaktiv. Proaktiva strategier berör interna arbetssätt, närmare bestämt; Lean-möten, Coach-samtal och kvalitetsmätnings parametrar. Reaktiva strategier är deras arbete för att få konkurrensfördel och stärka kund relationerna. Kvalitetsmätningsinstrumenten som är identifierade i arbetet på företagsavdelningen på Nordea Jönköping är: Lean-produktion, coach-samtal, ESI och CSI. Dessa är vedertagna av medarbetarna men vad som kan diskuteras är dock hur implementeringen av dessa verktyg är anpassad till organisationen.

Des de l'inici de la meva activitat laboral a final dels anys setanta he viscut experiències de implantació de Equips de Millora en diverses empreses del nostre entorn industrial, algunes de les quals formaven part de grups multinacionals. Aquestes experiències seguient els mètodes de diversos experts internacionals. Malgrat els esforços esmerçats en el llançament, en molts casos aquests no es veien recompensats pels resultats obtinguts, i l'activitat dels Equips s'anava progressivament abandonant. Tanmateix els experts, tant els tècnics com els psicòlegs industrials, han continuat sempre afirmant la bondat d'aquestes pràctiques, que s'ofereixen en el mercat sota denominacions com «Mètode Juran», «Mètode Deming» o «Six Sigma».¿Perquè una activitat en teoria tant beneficiosa és tan difícil de portar a la pràctica? ¿Quins són els factors que afavoreixen l'èxit i la continuïtat dels Equips?L'estudi de les principals metodologies disponibles en el mercat, dels mecanismes del procés d'aprenentatge, de les informacions aportades per un grup de 15 empreses, i de la experiència pròpia en una empresa pilot ens ha permès proposar i provar un model que dona resposta a les preguntes exposades.Fins on hem vist totes les metodologies proposades pels experts tenen un tronc comú, que correspon al que també coneixem com mètode científic, de manera que es poden considerar com variacions d'aquest. Si l'èxit dels Equips no depèn del mètode, doncs tan sols n'hi ha un, haurà de dependre de aspectes complementaris al mètode. Com que es tracta de emprar el mètode científic en una empresa, els aspectes de contorn seran aquells lligats a les condicions de treball en les empreses, i específicament al factor humà i a les complexitats tècniques i de relació del dia a dia. Hem après que en aquest context les persones ens comportem com si genèticament (memèticament) tinguéssim un mecanisme de rebuig a tota mena de canvis en el nostre entorn laboral, anàleg al mecanisme genètic de rebuig del nostre sistema immunològic. També hem après que les complexitats psicològiques i tècniques augmenten les probabilitats de cometre errors, la qual cosa juga a favor del mecanisme de rebuig esmentat.Per tant si volem augmentar les probabilitats d'èxit i de continuïtat haurem de prestar atenció a neutralitzar aquest sistema immunològic mental i a involucrar especialistes en navegar per les complexitats, tant tècniques com psicològiques.Basant-me en aquests fets he desenvolupat un model per a la implantació de programes de millora a les organitzacions que contempla tant els aspectes tècnics, com organitzatius i humans, que és la principal contribució de la tesi i que ha estat posat en pràctica amb èxit a la empresa pilot.La «autopoièsi», que és com hem anomenat aquest fenomen de resistència innata als canvis, l'hem combatut amb la única eina que hem trobat eficaç : les tècniques de comunicació. La complexitat l'hem afrontat amb persones expertes en pensament sistèmic, i en mètode científic i les seves eines estadístiques. A aquests experts els hem anomenat Facilitadors. Amb aquests elements en un any hem aconseguit completar 28 projectes de millora, que han tingut uns beneficis bruts superiors a 2.5 Milions d' , amb un cost total de 0.75 Milions d' . Això significa una relació Benefici/Cost de 3.3, o bé una rendibilitat financera equivalent mitja del 73% o del 184% en el casos més desfavorables de càlcul dels beneficis, i depenent del tipus de Equip utilitzat.Considero els resultats prou engrescadors, tot reconeixent les limitacions de una prova restringida a una sola empresa. Per a mi és clar que aquest tipus de activitat és molt rendible en termes relatius, i lamentablement també ha quedat clar que l'autopoièsi es extremadament potent: a l'empresa hi ha persones que han continuat sempre negant la evidència dels resultats aconseguits, malgrat estar aquests validats pel departament financer. Tot i les dificultats l'activitat continua, i ja portem 3 anys. / From the beginning of my professional life at the end of the seventies I've witnessed Quality Improvement Teams implementation experiences in several companies of my industrial environment, most of them belonging to multinational groups. Those experiences were implemented following models proposed by international experts. In most cases the efforts spent in launching those activities very rarely were compensated by good results, and thus Teams activity was progressively abandoned. But both technical experts and psychologists still continued claiming the adequation of such methods, that are available in the market under names such as «Juran Method», «Deming Method» or «Six Sigma».¿Why such in theory good practices are so difficult to implement in real life? ¿Which are the factors that will facilitate us to achieve implementation success and continuity of Improvement Teams activity?The analysis of the most popular «methodologies» available in the market, of learning processes mechanisms, of informations supplied by a group of 15 companies, and of our own pilot experience in a company has allowed us to propose and test an implementation model that enables us to respond the exposed questions.As far as we've seen all the methodologies proposed by the experts have a common structure, that corresponds to what we also know as «scientific method», and so all the methods can be taken as variations of it. So, there's only one method. If Teams success does not depend on the method (there's only one, so no choice), it must depend on complementary aspects. Since we're trying to use scientific method in a company, the complementary aspects will surely be those reflecting the working environment in a company, and specifically the human factor and the technical and relational complexities of the day to day life. We've learnt that in this context people behave as we all had a genetic (memetic) mechanism of rejection of all kind of changes in our working environment, in analogy to our inmunologic rejection genetic mechanism. We've also learnt that psychological and technical complexities increase our risk of making mistakes, which is something in favour of the rejection mentioned mechanism, and thus preventing success.So if we want to increase the success and continuity probabilities we will have to devote special attention to neutralise the effects of this mental inmunologis mechanism and involve specialists in «navigate complexities», both technical and psychological.Based on those facts I've developed an Organisational Improvement Program implementation model, taking into account technical, organisational and human behavioural aspects, being this model the main contribution of this work. The model has been successfully implemented in a pilot company.We've fought «autopoiesis» (this is how we've called the change rejection mechanism) with the only effective tool we've found : communication techniques. We've faced complexity with the help of experts in systems thinking, and scientific method and its statistical tools. We've called those experts Facilitators. With those elements in one year we've managed to close 28 team improvement projects, with total gross savings higher Than 2.5 Million , with a total cost of 0.75 Million . That means a ratio Benefit/Cost of 3.3, or a financial equivalent mean profitability of 73% or 184% using the less favourable savings calculation way, and depending of the Team type used.I consider that those results are exciting enough, while recognising the limitations linked to a pilot test in one company alone. It is clear for me that this kind of approach is very profitable in relative terms, and is for me disappointingly clear that autopoiesis is extremely powerful : there are still in the pilot company many people that continue to negate the evidence of the results achieved by the Teams, in spite of having been validated by finance department. Though Teams are still working after 3 years.

<p>The majority of researchers, believe that quality management is the aspect of strategy, a method strategically formed to gain competitive advantage. Quality must however, be managed in the sense that it fits the organization. Besides, organizations must also develop strategies to continuously improve and measure quality work. Historically, the view on quality has moved from an end-product focus in manufacturing organizations, to becoming a more holistic approach, incorporating all aspects of an organization. Today, there is no clear framework for how quality should be implemented in the most suitable way. However, strategic tools such as, TQM, Kaizen and Lean-production are used as means to achieve quality.</p><p>The purpose of this study is to investigate how quality is managed and measured at an operational level at the corporate market department at Nordea, Jönköping.</p><p>The research method used for the conduction of this study is a case study. The aim of the case study is to give an intensive description of how management work with quality at the corporate market department at Nordea, Jönköping. Thus, our sample is intrinsically bouned. Methods used for data collection, were two types of interviews with the corporate market department manager, and a questionnaire to the co-workers. The results have been analysed with the help of descriptive statistics.</p><p>Through interviews, we have found that a qualified criteria for quality is when the right product is provided to the right customer by the high skilled employee, in order to achieve customer satisfaction. Quality work per-meates the whole office and it could be captured in two strategies: proactive and reactive. The former deals with the internal routine of work, more specif-ically; the Lean-meetings, coach-meetings, team work and quality measure-ment parameters, whereas the latter regards their continuous work with customer relations. Furthermore, identified tools at the corporate market de-partment at Nordea, Jönköping are; Lean-production, coach-meetings, ESI and CSI. These are well known by the co-workers, however, what can be further discussed is the implementation and fit of the tools with the organization.</p> / <p>Majoriteten av forskare tror att kvalitetsstyrning är en essentiell aspekt inom strategi för att uppnå konkurrensfördelar. Vidare måste kvalitet inte bara styras och implementeras på rätt sätt utan företag måste även utveckla strategier för att kontinuerligt förbättra samt mäta kvalitet. Historiskt sett, har fokus på vad kvalitet är förflyttat sig från slut produkten i tillverkningsindustrin till ett mer helhetskoncept som inkluderar alla delar av företag. Idag finns inget fast ramverk för hur kvalitets styrning skall implementeras på bästa sätt, dock kan TQM, Kaizen och Lean-produktion ses som hjälpmedel för att uppnå kvalitet.</p><p>Syftet med studien är att undersöka kvalitetsstyrning på en operationell nivå samt att se hur kvalitetsförbättringar mäts på företagsavdelningen på Nordea i Jönköping.</p><p>Den forskningsmetod som använts för den här studien är en fallstudie. Målet med studien var att ge en djupgående deskription av kvalitetsstyrningen på Nordeas företagsavdelning i Jönköping. Därför är vår målgrupp bunden till en specifik grupp. Metoder som användes var två olika intervjutyper med företagsavdelningschefen, samt en enkät till medarbetarna. Resultaten var senare sammanställda med hjälp av deskriptiv statistik.</p><p>Från vår studie kan slutsatsen dras att ett kvalifiserat kriterium för kvalitet på Nordea Jönköpings företagsavdelning är, när den kompetenta medarbetaren erbjuder den rätta produkten till rätt kund för att uppnå kundnöjdhet. Kvalitetsarbetet genomsyrar hela organisationen och på företagsavdelningen kan man identifiera att de jobbar med kvalitetstyrning från två strategier; proaktiv och reaktiv. Proaktiva strategier berör interna arbetssätt, närmare bestämt; Lean-möten, Coach-samtal och kvalitetsmätnings parametrar. Reaktiva strategier är deras arbete för att få konkurrensfördel och stärka kund relationerna. Kvalitetsmätningsinstrumenten som är identifierade i arbetet på företagsavdelningen på Nordea Jönköping är: Lean-produktion, coach-samtal, ESI och CSI. Dessa är vedertagna av medarbetarna men vad som kan diskuteras är dock hur implementeringen av dessa verktyg är anpassad till organisationen.</p>