Esta tesis analiza los diferentes impactos del TLCAN en la industria audiovisual Mexicana. La investigación parte de un análisis histórico estructural que centra su atención primero en la estructura y dinámica del sistema-mundo y la economía-mundo, principalmente en el rol de las industrias culturales transnacionales en el contexto del capitalismo global. Segundo, en el nuevo marco estructural que plantea la regionalización con las particularidades del Tratado de Libre Comercio de América del Norte en la industria audiovisual mexicana. Tercero, en la identificación de las políticas de comunicación en México. Cuarto, en el crecimiento económico de la industria audiovisual y su concentración, la participación de los nuevos capitales extranjeros y finalmente, en el rol de las instituciones publicas frente al capital privado. Al mismo tiempo, se examinan las intersecciones de estos temas con el consumo de los productos culturales para pensar la diversidad cultural y la construcción de ciudadanía. Las características socioeconómicas de la población mexicana es una variable crítica que permite entender la problemática de los impactos. / This Thesis analises the diferent impacts of NAFTA on the Mexican audiovisual industry. The approach focuses first in structures and dinamics of the world-sistem and "world-economy" (econom'a-mundo) manly in the role of the transnational cultural industries in the contexts of the global capitalism; second, the work goes to the negociations and logics tha set NAFTA, at the same time the Thesis go deeper in the items related to the audiovisual industries; third, on general State policies and in particular on communications policies (the logics of the construction of these policies and their political context); fourth, on the economic growth of the industry (principal actors) and their concentration (by subsector and in general), on the sources of the new foreign capital involved and; finaly, on the role of public institutions vs private capital. At the same time, I examine the intersections of these themes with the consumption of cultural products in terms of cultural diversity and the construction of citizenship. The socioeconomic characteristics of the Mexican population are a critical variable in understanding the problematic of these impacts.

La tesi doctoral de M. Teresa Arqué i Bertran veu els seus fruits després de més de vint anys de docència a la Facultat del Professorat de la Universitat de Barcelona. Les hipòtesis de partida, les reflexions, les anàlisis construïdes tenen per finalitat revertir, principalment, a la formació de futurs mestres. El camp de treball es considera innovador en l'àmbit de la Didàctica de les Ciències Socials perquè és interdisciplinari i aborda la relació entre les fonts iconogràfiques, la construcció de conceptes socials i els comportaments del professorat entorn a un tema que segons la Unesco cal reivindicar que és l'existència d'una àrea d'Educació en Comunicació.La tesi parteix d'una hipòtesis, i d'un model estructurat de nou sub-hipòtesis, que planteja l'analfabetisme audiovisual de l'alumnat com un dèficit atribuïble a la manca de formació del professorat que ha intervingut en la seva formació educativa anterior a la Universitat. Aquesta situació, constatable a l'aula, es dóna alhora que es comprova la creixent presència del document fotogràfic com a vehicle de cultura i d'investigació, present en llibres de text, en exposicions, en museus. Mentre que el document fotogràfic és va fent més present en molts àmbits de l'expressió i la presentació s'observa que no hi ha una transposició didàctica a la Didàctica de les Ciències Socials.Per tant, els reptes d'aquesta tesi són els de presentar un estat de la qüestió pràctic i real de la situació en l'Educació Primària, per tal de recercar els dèficits des dels seus orígens; abordar la fotografia, d'entre el conjunt d'imatges, com a un mitjà propi d'expressió documental, els seus orígens i evolució; conèixer el tractament que els didactes de les ciències socials (la geografia i la història) han fet sobre l'ús, l'aprofitament i les dificultats de treball, amb aquestes fonts i recursos, a l'hora d'instruir idees geogràfico-històriques. I, de tot plegat, treure algunes reflexions útils per a la pràctica docent.La tesi s'estructura en tres parts. En la primera part, després de contextualitzar les finalitats i les hipòtesis de treball, es concreta l'objecte d'estudi. Això és la delimitació d'un camp observacional escolar que engloba el conjunt d'escoles, la majoria de titularitat pública, però també concertades i privades, del municipi de Cerdanyola del Vallès (província de Barcelona). Es detallen els instruments de recollida d'informació (qüestionari adreçat als mestres tutors dels cursos mitjà i superior de l'Educació Primària) i la metodologia seguida en el procés experiencial. A continuació s'aprofundeix en l'enginy fotogràfic i la seva naturalesa, des d'enfocaments que procedeixen de la història fotogràfica, la filosofia, la sociologia i l'antropologia cultural. L'aproximació exhaustiva d'aquesta aportació es converteix en el substrat fonamental per a comprendre l'obra fotogràfica i les diferents maneres d'analitzar-la i concebre-la, sense la qual, una formació iconogràfica quedaria minvada d'aspectes de gran rellevància històrica, documental i cultural.En la segona part, es tracta de presentar l'estat de la qüestió sobre propostes i mètodes de treball en fonts iconogràfiques a l'aula, suggerits per diferents especialistes en didàctica de les ciències socials, i en especial, en didàctica de la geografia. Aquesta aportació ajuda a sistematitzar diferents maneres, entre el professorat, d'interpel·lar en l'aula, amb les fonts iconogràfiques. Així com també es fan paleses les dificultats, per part de l'alumnat, en saber interpretar el significat de les imatges que es mostren a les classes de geografia. Tal i com la doctoranda expressa en la part introductòria de la tesi, en aquesta segona part, es veu el compromís per a tractar el discurs visual en competència directa amb el text verbal i per aquest motiu es proposen estratègies ordenades per a abordar les fonts fotogràfiques, en particular en la lectura del paisatge.En la tercera part, ja conclusiva, es contrasta el model d'hipòtesis exposat amb els resultats observacionals. El buidatge de més de 40 qüestionaris contestats pel professorat mostra que les imatges a les classes de ciències socials són molt importants, quasi més que les fonts cartogràfiques, però el professorat reconeix una manca de formació bàsica en cultura visual. Molts dels resultats, no obstant, són declaracions de bones intencions, i de fet la pràctica avala un bon ús de les imatges per a complementar els continguts socials en el procés d'instrucció. Però en general, es percep una manca de consciència de les imatges com a vehicles de comunicació i, per tant, d'ajuda en el procés d'instrucció. D'aquí es desprèn que la imatge a les classes de ciències socials es troba en estat de sub-utilització. Quasi trenta preguntes i el seu tractament estadístic posen de manifest tendències del professorat a l'hora d'usar les imatges durant les lliçons, la noció personal sobre potenciadores habilitats cognitives i emocionals en joc, el criteri que s'aplica en la selecció de les fonts documentals, les formes de treballar la imatge amb independència o subordinació del text escrit, entre d'altres. La tesi comprova que és molt agosarat en aquesta investigació la pretensió de que el professorat aïlli la fotografia de la resta de recursos iconogràfics. I no solament això, aquesta mateixa realitat en comprova en molts manuals de didàctica de les ciències socials.Finalment, la tesi sintetitza en cinc, les reflexions útils per a millorar l'ús d'aquestes fonts documentals en la didàctica de les ciències socials i conclou amb una reflexió final positiva. Positiva, perquè la tesi contribueix a delimitar un marc teòric i bàsic per al treball amb fonts fotogràfiques a l'aula, perquè insisteix en la necessària complementarietat del document fotogràfic amb d'altres fonts documentals, com les orals; perquè l'ús de les imatges en la construcció de conceptes s'adquireix amb metodologies de treball que posen l'accent amb la comunicació del discurs en l'aula, i la construcció del mateix, a partir d'hàbits de treball dialogants, interactius, i crítics. Això mateix, d'aquesta tesi, i en diferents apartats es pot extreure la insistència de que la mirada fotogràfica és tant tendenciosa i subjectiva com la mirada del text escrit. I d'aquí la necessitat de que els docents ajudin a fer veure als alumnes aquesta realitat en un món dominat per la informació mediàtica visual.La tesi conté una variada bibliografia sense especificar temàtiques. Conté quatre annexos, i deu fotografies la majoria de les quals encapçalen les parts diferenciades atesa la temàtica abordada al llarg de la mateixa. / PHD THESIS ABSTRACT"THE VISUAL IMAGE IN THE TEACHING OF THE SOCIAL SCIENCES. PROMOTING THE USE OF IMAGES IN THE INTERMEDIATE AND HIGHER STAGES OF PRIMARY EDUCATION"M. Teresa Arqué i Bertran's PhD thesis is the result of more than twenty years of teaching at the Faculty of Teacher Training at the University of Barcelona. The aim of the study - the initial hypotheses, reflections, and analyses - is to contribute to the training of future teachers. The thesis is innovative in the Teaching of the Social Sciences in that it uses an interdisciplinary approach to deal with the relationship between iconographic sources, the construction of social concepts and the attitudes of teachers towards Education in Communication, an area promoted by Unesco.The thesis's initial hypothesis (and its nine sub-hypotheses) discusses students' audiovisual illiteracy - a deficit caused by lack of training of their teachers prior to university. This situation is clear in the classroom, in spite of the growing presence of photographic material as a vehicle of culture and research in textbooks, exhibitions, and museums. Though the use of photographs is becoming increasingly frequent in many contexts of expression and presentation, they are under-represented in the Teaching of the Social Sciences.The aims of this thesis, then, are to discuss the current situation in Primary Education; to explore the deficits at the source; to approach photography as a specific channel of documentary expression, and to study its origins and evolution; to study the ways in which social science teachers have used these resources in their teaching of geography and history; and to provide advice that teachers can apply in their teaching practice.The thesis consists of three parts. In the first part, after contextualizing the thesis's aims and hypotheses, we define the object of study, focusing on the field of observation that includes a group of schools, mostly publicly-funded, but also some semi-private and private schools in the town of Cerdanyola del Vallès (in the province of Barcelona). In the second part, the author outlines our current knowledge of the working methods used with iconographic sources in the classroom, suggested by specialists in the social sciences and, especially, in the teaching of geography. In the third part, the conclusion, our model is assessed in the light of the observational data. The results obtained from more than 40 questionnaires filled in by teachers show that images are very important in the social sciences classroom, more important even than maps. However, teachers recognize their lack of basic training in visual culture. As a conclusion, the thesis presents five proposals for improving the use of these documentary sources in the teaching of the social sciences. Throughout the thesis, the author stresses that the photography can be as tendentious and subjective as written text. Teachers must make students aware of this fact in a world in which the visual information of the media plays such a central role.

El punto de partida y retos con que se encuentran las empresas de investigación, planificación y compra de medios en la primera década del siglo XXI objeto de esta investigación son:Un consumidor profesional con las marcas.Globalización del mercado.Estrechamiento de los márgenes ante un negocio maduro y con una fuerte legislación para su transparencia.Una concentración de las compañí­as de medios.Una crisis económico-financiera larga y de hondo calado.Una gran sofisticación de la competencia.Un anunciante en constante búsqueda de soluciones integradas de marketing y comunicación, de eficacia e innovación.Una nueva era digital, con una gran fragmentación del consumo de medios.La hipótesis que se intenta demostrar válida es la necesidad, de un interlocutor capacitado para el asesoramiento e integración del mix de comunicación del anunciante, con la combinación de talento de los diferentes expertos profesionales, la coordinación de todos sus servicios para facilitar así la decisión del cliente en su estrategia de comunicación.Como sub-hipótesis se propone demostrar: 1) Las agencias de medios lideran en la primera década del siglo XXI un nuevo posicionamiento empresarial en la integración de los servicios de comunicación a los anunciantes de una manera holística, en el complejo sistema en que se encuentran inmersas, al que se denominará de "nueva generación", dada su capacidad y preparación.2) Las agencias de medios son los únicos agentes capaces de hacer frente a los retos de esta primera década del siglo XXI, dada su idiosincrasia y preparación son las auténticas agencias de publicidad, volviendo en la funciones que ,poco a poco, han ido implementando en su porfolio de servicios, a recordarnos sus orígenes. La profundización en las características esenciales, que definen esta función protagonista de las agencias de medios en el proceso de comunicación publicitaria, a través de su devenir para comprender mejor su evolución inmediata y futura.

La present tesi doctoral suposa una primera aproximació a un episodi del cinema espanyol completament desconegut i per investigar. Es tracta de actituds cinematográfiques experimentals i de contrainformació al marge de la institució cinema que es desenvolupren com a resltat de un complexe porces socio-políotic més ampli com ara el final del franquisme.

La publicidad exterior está viviendo un momento de importantes cambios a todos los niveles: desde un cambio generacional a nivel de los profesionales que trabajan el medio, hasta un cambio en los sectores que invierten en dicho medio, debido a las nuevas normas europeas a las que España se adapta.Esta evolución está muy ligada a la aparición de una herramienta de medición de la audiencia del medio exterior, geomex, que ha permitido la incorporación de un nuevo concepto de medio y una nueva manera de trabajar para todos los agentes implicados.En esta investigación se ha buscado hacer un recorrido por todos y cada uno de los factores influyentes en el desarrollo de un sector como es el exterior, con la finalidad de poder detectar sobre que factores hay que incidir para que el medio encuentre su lugar natural dentro del mercado publicitario.El estudio se ha llevado a cabo mediante el análisis de las fuentes bibliográficas relacionadas con el tema y sobre todo mediante la entrevista a profesionales considerados los "gurús" del medio, que han aportado su conocimiento y saber al desarrollo de esta investigación.

Se trata de ver como el sistema de zonas de Ansel Adamas aplicado a la fotografía analógica en blanco y negro, se traslada al actual sistema digital en color. Como el mundo analógico se acaba reflejando en el actual mundo digital.

In the McGurk Effect (McGurk & MacDonald, 1976), a visual depiction of a speaker silently mouthing the syllable [ga]/[ka] is presented concurrently with the auditory input [ba]/[pa], resulting in “fused” [da]/[ta] being heard. Deonarine (2010) found that increasing the intensity (volume) of the auditory input changes the perception of the auditory input from [ga] (at quiet volume levels) to [da], and then to [ba] (at loud volume levels). The present experiments show that reducing both ambient noise (additional frequencies in the environment) and stimulus noise (excess frequencies in the sound wave which accompany the intended auditory signal) prevents the illusory percept. This suggests that noise is crucial to audiovisual integration and that the McGurk effect depends on the existence of auditory ambiguity.

Se trata de un trabajo que, si bien se puede adscribir al ámbito de estudio de la traducción audiovisual, no está exento de una clara orientación interdisciplinaria. El objetivo principal del mismo consistía en investigar, desde una dominante perspectiva descriptivista, el modo en el que ciertos pasajes humorísticos extraídos de la conocida serie de animación Los Simpson habían trasvasado la barrera no sólo interlingüística (inglés / español), sino también intercultural. Tras una necesaria primera fase de reflexión teórica y de la propuesta de una taxonomía de elementos capaces de dotar de humor al texto audiovisual, se procedió a la aplicación de los diferentes conceptos tratados (muy en particular de determinados postulados del Principio de Relevancia) al corpus seleccionado, con objeto de detectar aquellos elementos que dotaban de humor a los distintos segmentos examinados y observar cómo se había llevado a cabo su traducción. En líneas generales, tras esta fase analítica fue posible llegar a distintas conclusiones referentes a la traducibilidad del humor en textos audiovisuales, cuantificar el volumen de elementos humorísticos en cada versión y cifrar el porcentaje de humor que permanece y que se pierde como consecuencia de la actuación traductora, obtener una radiografía general del humor en este tipo de textos y, finalmente, confeccionar una lista de tendencias de traducción (entendidas como posibles normas) del humor en textos audiovisuales.

The situation of audiovisual translation is in its infancy in Lithuania, thus, the work specifies methods of audiovisual translation and highlights characteristic features of audiovisual-type texts. The novelty of the work lies in the investigation of the voiced-over language of the feature film. With reference to this fact, the contrastive analysis of the source language and voiced-over target language of the feature film “Bridget Jones’s Diary“was chosen as the subject of the research. The aim of the work is the examination of language and authenticity transfer of the film through voice-over as the method of audiovisual translation from English into Lithuanian. / Vertimo tyrinėtojai žengia pirmuosius žingsnius audiovizualiojo vertimo tyrinėjimo srityje, nors įgarsintus, subtitruotus ar jau ir dubliuotus filmus žiūrime kasdien per televiziją ar kino teatre. Naujosios technologijos leidžia vos panorėjus mėgautis filmais, kurie atlieka ne tik pramoginę, bet ir kitos kultūros pažinimo funkciją. Didžioji dalis į Lietuvą atkeliaujančių filmų yra anglų kalba. Juos įprasta įgarsinti. Tačiau dėl įvairių priežasčių ne visada lietuviškame filmo variante išgirstame tai, kas buvo pasakyta originale. Šio darbo tikslas – išnagrinėti gerai žinomo vaidybinio filmo „Bridžitos Džouns dienoraštis“ kalbos ir autentikos perteikimą per įgarsintą filmo vertimą, siekiant nustatyti vertimo procese naudojamas vertimo procedūras. Mokslinio darbo teorinėje dalyje išsamiai pristatomi audiovizualaus vertimo metodai, apžvelgiami audiovizualaus teksto ypatumai, jame slypintys kodai bei paaiškinama domestikacijos samprata. Empirinėje darbo dalyje aprašoma tyrimo eiga ir analizuojami rezultatai. Filmo vertimo tyrimas atskleidė, jog dėl pačių kalbų (anglų ir lietuvių) skirtumų, tokių vertimo procedūrų kaip glaudinimas, eliminavimas ir trumpinimas naudojimas bei vertėjo(s) klaidos lėmė prasminius vertimo kalbos nuostolius. Nors vertėja(s) didžiajai teksto daliai rado atitinkamus ekvivalentus bei daugelyje atvejų pasitelkė parafrazę ir plėtimą, vertimo kalba perteikta glausčiau dėl aukščiau minėtų veiksnių bei filmo vertimo metodo ypatumų.

In the McGurk Effect (McGurk & MacDonald, 1976), a visual depiction of a speaker silently mouthing the syllable [ga]/[ka] is presented concurrently with the auditory input [ba]/[pa], resulting in “fused” [da]/[ta] being heard. Deonarine (2010) found that increasing the intensity (volume) of the auditory input changes the perception of the auditory input from [ga] (at quiet volume levels) to [da], and then to [ba] (at loud volume levels). The present experiments show that reducing both ambient noise (additional frequencies in the environment) and stimulus noise (excess frequencies in the sound wave which accompany the intended auditory signal) prevents the illusory percept. This suggests that noise is crucial to audiovisual integration and that the McGurk effect depends on the existence of auditory ambiguity.