[ES] El alcohol es una de las drogas más aceptadas y consumidas a nivel mundial, y su ingesta crónica causa alteraciones en el sistema nervioso central, desde desmielinización hasta muerte neural. Se ha demostrado que gran parte de estos efectos estarían mediados por la activación del sistema inmune innato, principalmente a través del receptor TLR4, que desemboca en un estado inflamatorio. Para ahondar en estos mecanismos, en esta tesis se pretende analizar si el consumo crónico de etanol puede causar modificaciones en los miARNs de la corteza cerebral, regulando la expresión de genes proinflamatorios asociados a la ruta de señalización del TLR4 y si el uso de la curcumina como terapia es capaz de disminuir estos efectos. Además, analizaremos si el consumo de alcohol a largo plazo es capaz de alterar la microbiota intestinal, y la implicación del TLR4 en estos procesos. Nuestros resultados demuestran que el etanol es capaz de alterar la expresión de diferentes microARNs que regulan la expresión de genes proinflamatorios y asociados a la vía del TLR4. La ausencia del receptor causa un perfil de expresión distinto tanto en los controles como en los animales alcohólicos crónicos. Puesto que en los últimos años nos hemos interesado en la búsqueda de una posible terapia para paliar la neuroinflamación producida por el etanol, hemos usado el BDMC, un curcuminoide con capacidad antiinflamatoria y antioxidante, para revertir los daños causados por el abuso del alcohol. Para su administración proponemos su conjugación con un polipéptido que elimina los tradicionales problemas asociados al uso de estos compuestos naturales como son su vida media corta y su baja biodisponibilidad, sin que hayamos registrado toxicidad. El uso de este polímero en animales con un consumo crónico de etanol produce una disminución de la inflamación, tanto a nivel proteico como de expresión génica. Considerando que otra de las regiones del organismo más afectadas por el alcohol es el tracto gastrointestinal, y que la población bacteriana puede ser modificada en determinadas enfermedades o por el uso de sustancias nocivas, produciendo una disbiosis, hemos comparado el efecto del alcohol sobre la población bacteriana y la participación del receptor TLR4 en estos efectos. Mediante análisis de expresión génica, confirmamos que el tejido intestinal ausente del receptor TLR4 es menos susceptible de sufrir cambios debidos al consumo de alcohol. Sin embargo, no hemos encontrado en estos animales la expresión aumentada de genes proinflamatorios característica de los tratamientos alcohólicos. Además, los ratones carentes de este receptor presentan una microbiota intestinal única y diferente a la encontrada en animales de genotipo normal, con sus propios cambios en el equilibrio bacteriano en respuesta a la ingesta de alcohol. Esta microbiota presenta menor cantidad de especies Gram - y mayor resistencia al desequilibrio ocasionado por el alcohol, que su contraparte en los ratones WT. En general, los resultados científicos que aparecen en esta tesis resaltan el papel del TLR4 en las alteraciones causadas por el consumo crónico de alcohol. Mostramos como cambios causados por el etanol a niveles tan distintos como la regulación mediante miARNs o la microbiota intestinal dependen en gran medida de la respuesta inicial que causa el alcohol en el TLR4. Dado que es un receptor necesario para el correcto funcionamiento de muchos órganos, planteamos un posible tratamiento mediante la inhibición de esta cascada inflamatoria. / [CA] L'alcohol és una de les drogues més acceptades i consumides a nivell mundial, i la seva ingesta crònica causa alteracions al sistema nerviós central, des de desmielinització fins a mort neural. S'ha demostrat que gran part d'aquests efectes estarien intervinguts per l'activació del sistema immune innat, principalment a través del receptor TLR4, que desemboca en un estat inflamatori. Per aprofundir en aquests mecanismes, en aquesta tesi es pretén analitzar si el consum crònic d'etanol pot causar modificacions als miARNs de l'escorça cerebral, regulant l'expressió de gens proinflamatoris associats a la ruta de senyalització del TLR4 i si l'ús de la curcumina com a teràpia és capaç de disminuir aquests efectes. A més, analitzarem si el consum d'alcohol a llarg termini és capaç d'alterar la microbiota intestinal i la implicació del TLR4 en aquests processos. Els nostres resultats demostren que l'etanol pot alterar l'expressió de diferents microARNs que regulen l'expressió de gens proinflamatoris i associats a la via del TLR4. L'absència del receptor causa un perfil d'expressió diferent tant als controls com als animals alcohòlics crònics. Com que els darrers anys ens hem interessat en trobar una possible teràpia per pal·liar la neuroinflamació produïda per l'etanol, hem utilizat el BDMC, un curcuminoide amb capacitat antiinflamatòria i antioxidant, per revertir els danys causats per l'abús de l'alcohol. Per a la seva administració proposem la seva conjugació amb un polipèptid que elimina els problemes tradicionals associats a l'ús d'aquests compostos naturals com són la seva vida mitjana curta i la seva baixa biodisponibilitat, sense que haguem registrat toxicitat. L¿ús d¿aquest polímer en animals amb un consum crònic d¿etanol produeix una disminució de la inflamació, tant a nivell proteic com d¿expressió gènica. Considerant que una altra de les regions de l'organisme més afectades per l'alcohol és el tracte gastrointestinal, i que la població bacteriana pot ser modificada en determinades malalties o per l'ús de substàncies nocives, produint una disbiosi, hem comparat l'efecte de l'alcohol sobre la població bacteriana i la participació del receptor TLR4 en aquests efectes. Mitjançant una anàlisi d'expressió gènica, confirmem que el teixit intestinal absent del receptor TLR4 és menys susceptible de patir canvis deguts al consum d'alcohol. Tot i això, no hem trobat en aquests animals l'expressió augmentada de gens proinflamatoris característica dels tractaments alcohòlics. A més, els ratolins sense aquest receptor presenten una microbiota intestinal única i diferent de la trobada en animals de genotip normal, amb els seus propis canvis en l'equilibri bacterià en resposta a la ingesta d'alcohol. Aquesta microbiota presenta menor quantitat d'espècies Gram - i més resistència al desequilibri ocasionat per l'alcohol, que la contrapart en els ratolins WT. En general, els resultats científics que apareixen en aquesta tesi ressalten el paper del TLR4 a les alteracions causades pel consum crònic d'alcohol. Mostrem com a canvis causats per l'etanol a nivells tan diferents com la regulació mitjançant miARNs o la microbiota intestinal depenen en gran mesura de la resposta inicial que causa l'alcohol al TLR4. Atès que és un receptor necessari per al funcionament correcte de molts òrgans, plantegem un possible tractament mitjançant la inhibició d'aquesta cascada inflamatòria. / [EN] Alcohol is one of the most accepted and consumed drugs worldwide, and its chronic consumption causes alterations in the central nervous system, such as demyelination and neural death. It has been shown that these effects would be mediated by the activation of the innate immune system, mainly through the TLR4 receptor, which leads to an inflammatory response. To inquire into these mechanisms, this thesis aims to analyse whether chronic ethanol consumption can cause changes in miRNAs in the cerebral cortex, regulating the expression of proinflammatory genes associated with the TLR4 signalling pathway, and whether the use of curcumin as a therapy it is able to reduce these effects. In addition, we will analyse if long-term alcohol consumption can alter the intestinal microbiota, and the involvement of TLR4 in these processes. Our results show that ethanol can alter the expression of different microRNAs that regulate the expression of proinflammatory genes associated with the TLR4 pathway. The absence of this receptor causes a different expression profile in both controls and chronic alcoholic animals. Taking into account our interest in seeking a possible therapy to alleviate the neuroinflammation caused by ethanol, we have used BDMC, a curcuminoid with anti-inflammatory and antioxidant activity, to ameliorate the damage caused by alcohol abuse. For its administration, we propose its conjugation with a polypeptide that eliminates the traditional problems associated with the use of these natural compounds, such as their short half-life and low bioavailability, with no toxicity recorded. The use of this polymer in animals with chronic ethanol consumption produces a decrease in inflammation, at both protein level and gene expression. Considering that another of the regions of the body most affected by alcohol is the gastrointestinal tract, and that bacterial population can be modified in certain diseases or due to harmful substances, producing dysbiosis, we have compared the effect of alcohol on the bacterial population and the participation of the TLR4 receptor in these effects. Using gene expression analysis, we confirm that intestinal tissue without TLR4 receptor show less changes induced by the alcohol consumption. However, we have not found in these animals an increased expression of proinflammatory genes which are observed in alcoholic treatments. In addition, mice lacking this receptor have a unique intestinal microbiota, which is different from the normal genotype animals, with their own changes in bacterial balance in response to alcohol intake. This microbiota has less Gram - species and greater resistance to imbalance caused by alcohol than its counterpart in WT mice. In general, the results of this thesis highlight the role of TLR4 in the alterations caused by chronic alcohol consumption. We show that ethanol can cause changes at different levels, such as regulation of miRNAs or intestinal microbiota, which largely depend on the TLR4 activation induced by ethanol. Therefore, herein we demonstrate the importance of the TLR4 to the correct activity of several body organs, and we propose a possible treatment by inhibiting its inflammatory cascade. / Cuesta Díaz, CM. (2022). Papel de los receptores TLR4 y de la microbiota intestinal en los procesos inflamatorios y neuroinflamatorios causados por el consumo crónico de alcohol, y posibles terapias con curcuminoides [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/183832

[ES] El daño cerebral es la mayor causa de discapacidad en la etapa adulta, particularmente afectando a la población anciana. Independientemente de la causa, los diferentes tipos de daño cerebral comparten eventos fisiopatológicos similares. Hasta ahora, la mayoría de los estudios se enfocaron en estudiar las respuestas inmediatas tras la lesión, mientras que los mecanismos que subyacen bajo los procesos de plasticidad y regeneración cortical aún son desconocidos. Neuregulina 1 (Nrg1) es una proteína esencial en el desarrollo de los circuitos corticales que se ha asociado a diferentes trastornos psiquiátricos, como la esquizofrenia. En las últimas décadas, varios trabajos proponen a Nrg1 como un factor neuroprotector emergente en el ámbito de lesión. No obstante, la mayoría de las investigaciones se centran en estudiar la respuesta temprana de la forma soluble de Nrg1 tras el daño, mediada por la activación de los receptores ErbB, la cual no recapitula totalmente la compleja señalización de Nrg1. De este modo, nuestro laboratorio ha demostrado previamente que la señalización intracelular de Nrg1 se activa en situaciones de hipoxia, promoviendo la supervivencia neuronal tras ictus. El principal objetivo de esta tesis es estudiar el papel de la señalización de Nrg1 en la regeneración y plasticidad cortical tras daño cerebral. Para ello, hemos desarrollado nuevos modelos para 1) ofrecer una metodología que permita estudiar la regeneración axonal in vitro e in vivo y 2) específicamente estudiar el papel de la señalización intracelular de Nrg1 en el ámbito de daño cortical. Primero, desarrollamos un nuevo modelo in vitro de lesión axonal en cultivos de neuronas corticales, utilizando técnicas de electroporación para marcar un número limitado de neuronas, combinado con una posterior lesión física basada en una transección mecánica de los axones. En este modelo, también se realizaron estudios de ganancia y pérdida de función para comprender el papel de Nrg1 en el crecimiento axonal. Nuestros resultados mostraron que Nrg1, y específicamente la activación de su vía intracelular, potencia el crecimiento axonal tras daño. Posteriormente, diseñamos una metodología novedosa en ratones para estudiar la regeneración cortical, combinando técnicas de trazado de conexiones cortico-corticales con una lesión focal y mecánica en la corteza primaria motora. Se realizó una extensa caracterización funcional empleando diversas pruebas comportamentales específicas para detectar déficits motores en lesiones unilaterales como la ofrecida en este modelo. Gracias al procesamiento del tejido cerebral en series flotantes, se combinaron diferentes tinciones para realizar reconstrucciones 3D del cerebro y, así, ofrecer un estudio completo incluyendo medidas volumétricas y un análisis de diferentes poblaciones celulares y estructuras subcelulares. Como ejemplo, se investigó la correlación entre la eliminación de redes perineuronales y la activación de células microgliales en la zona adyacente a la lesión. Esta metodología de lesión cortical in vivo se utilizó en innovadores modelos genéticos de ratón en esta tesis para entender el papel de Nrg1 tras daño cortical. Así, se eliminó la expresión del gen de Nrg1 en ratonas jóvenes y maduras previamente a la lesión, observando que la ausencia de Nrg1 promueve la respuesta neuroinflamatoria y una preservación axonal limitada, conllevando una menor recuperación motora espontánea tras la lesión. Finalmente, para ofrecer una visión mecanicista del papel de la señalización intracelular de Nrg1, su dominio intracelular se expresó específicamente en neuronas corticales, observando que la activación de esta vía de señalización reduce la respuesta inflamatoria tras lesión cortical. En conclusión, estos resultados señalan que Nrg1, y específicamente la activación de su vía intracelular, podría ser una diana molecular prometedora en el contexto de neuroprotección, regeneración y recuperación cortical tras daño cerebral. / [CA] El dany cerebral és la major causa de discapacitat en l'etapa adulta, particularment en la població anciana. Independentment de la causa, els diferents tipus de dany cerebral comparteixen esdeveniments fisiopatològics similars. Fins ara, la majoria dels estudis es van enfocar a estudiar les respostes immediates després de la lesió, mentre que els mecanismes que subjauen sota els processos de plasticitat i regeneració cortical encara són desconeguts. Neuregulina 1 (Nrg1) és una proteïna essencial en el desenvolupament dels circuits corticals que s'ha associat a diferents trastorns psiquiàtrics, com l'esquizofrènia. En les últimes dècades, diversos treballs proposen a Nrg1 com un factor neuroprotector emergent en l'àmbit de lesió. No obstant això, la majoria de les investigacions se centren en estudiar la resposta primerenca de la forma soluble de Nrg1 després del mal, mediada per l'activació dels receptors ErbB, la qual no recapitula totalment la complexa senyalització de Nrg1. D'aquesta manera, el nostre laboratori ha demostrat prèviament que la senyalització intracel·lular de Nrg1 s'activa en situacions d'hipòxia, promovent la supervivència neuronal després de l'ictus. El principal objectiu d'aquesta tesi és estudiar el paper de la senyalització de Nrg1 en la regeneració i plasticitat cortical després de dany cerebral. Per a això, hem desenvolupat nous models per a 1) oferir una metodologia que permeta estudiar la regeneració axonal in vitro i in vivo i 2) específicament estudiar el paper de la senyalització intracel·lular de *Nrg1 en l'àmbit de mal cortical. Primer, desenvolupem un nou model in vitro de lesió axonal en cultius de neurones corticals, utilitzant tècniques de electroporació per a marcar un nombre limitat de neurones, combinat amb una posterior lesió física basada en una secció mecànica dels axons. En aquest model, també es van realitzar estudis de guany i pèrdua de funció per a comprendre el paper de Nrg1 en el creixement axonal. Aquests resultats van mostrar que Nrg1, i específicament l'activació de la seua via intracel·lular, potència el creixement axonal després de mal. Posteriorment, dissenyem una metodologia nova en ratolins per a estudiar la regeneració cortical, combinant tècniques de traçat de connexions cortico-corticals amb una lesió focal i mecànica en l'escorça primària motora. Es va realitzar una extensa caracterització funcional emprant diverses proves comportamentals específiques per a detectar dèficits motors en lesions unilaterals com l'oferida en aquest model. Gràcies al processament del teixit cerebral en sèries flotants, es van combinar diferents tincions per a realitzar reconstruccions 3D del cervell i, així, oferir un estudi complet incloent mesures volumètriques i una anàlisi de diferents poblacions cel·lulars i estructures subcel·lulars. Com a exemple, es va investigar la correlació entre l'eliminació de xarxes perineuronals i l'activació de cèl·lules microglials en la zona adjacent a la lesió. Aquesta metodologia de lesió cortical in vivo es va utilitzar en innovadors models genètics de ratolí per a entendre el paper de Nrg1 després de mal cortical. Es va eliminar l'expressió del gen de Nrg1 en ratolins joves i madurs prèviament a la lesió, observant que l'absència de Nrg1 promou la resposta neuroinflamatoria i una preservació axonal limitada, el que comporta una menor recuperació motora espontània després de la lesió. Finalment, per a oferir una visió mecanicista del paper de la senyalització intracel·lular de Nrg1, el seu domini intracel·lular es va expressar específicament en neurones corticals, observant que l'activació d'aquesta via de senyalització redueix la resposta inflamatòria després de lesió cortical. En conclusió, aquests resultats assenyalen que la senyalització de Nrg1, i específicament l'activació de la seua via intracel·lular, podria ser una diana molecular prometedora en el context de neuroprotecció, regeneració i recuperació cortical després de dany cerebral. / [EN] Brain damage is the leading cause of disability in adults, particularly in the elderly population. Regardless of the cause, different types of brain injury share similar physiopathological events. Most studies to date have focused on the immediate post-injury response, whereas less is known about cortical regeneration and plasticity after brain injury. Neuregulin 1 (Nrg1) is essential for the development of cortical circuits and has been implicated in several psychiatric disorders, such as schizophrenia. In the last decades, several works proposed Nrg1 signaling as an emergent modulator of neuroprotection upon damage. However, most research has focused on the early response of Nrg1 diffusible isoforms mediated by ErbB receptor activation after injury, which does not fully recapitulate the complexity of Nrg1 signaling. In this context, we have previously shown that Nrg1 intracellular signaling is activated under hypoxic conditions and promotes neuronal survival after cortical stroke. The overall goal of this dissertation is to investigate the role of Nrg1 signaling in cortical regeneration and plasticity after cortical damage. To achieve this goal, we developed novel, refined models to 1) provide new methodological approaches to study axonal regeneration in vitro and in vivo and 2) specifically target Nrg1 signaling and particularly investigate the role of Nrg1 intracellular pathway upon cortical injury. First, we developed a novel in vitro model of axonal injury in cortical neuron cultures. Specifically, we performed sparse labeling of the cultures by electroporation techniques and induced physical injury by mechanical transection of the axons. In this model, we also performed gain- and loss-of-function approaches to investigate the role of Nrg1 in axonal outgrowth. Our results showed that Nrg1, and specifically the activation of its intracellular signaling, potentiates axonal outgrowth upon injury. Second, we developed a novel methodology in mice that combines cortico-cortical projection tracing with focal mechanically controlled cortical damage (CCD) to study cortical regeneration. We performed extensive functional characterization of the model and provided meaningful behavioral tasks to detect motor impairment in unilateral focal injuries. Since tissue processing is performed in serial floating sections, we combined different immunolabeling and 3D brain reconstruction to evaluate stereological measurements and analysis of axonal projections and different cell populations. As a biological result, we showed a correlation between perineuronal nets (PNNs) disruption and microglial activation in the perilesional region. Later, we applied the CCD methodology in novel genetic mouse models to better understand the role of Nrg1 signaling in vivo after cortical injury. We induced acute Nrg1 deletion prior to injury in young and aged mice and observed that Nrg1 deletion promoted neuroinflammatory response and limited axonal preservation and spontaneous motor recovery after cortical injury. Finally, we specifically expressed Nrg1-ICD to provide a mechanistic perspective and observed that activation of this intracellular pathway decreased the neuroinflammatory response. Collectively, our results shed light on Nrg1 signaling, and specifically the activation of its intracellular pathway, as a promising molecular target in neuroprotection, cortical regeneration, and recovery after brain injury. / González Manteiga, A. (2023). Understanding the Role of Nrg1 Signaling Upon Brain Damage: Novel Models of Cortical Regeneration [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200224

In recent years, the move toward a more holistic perspective in health care has led to social scientists investigating psychosocial factors in chronic illness, such as the different languages used by health professionals when talking about nonhealth. However, there has been little inquiry into caregivers' illness experiences of stroke and Alzheimer's disease (AD). This study therefore explores the illness experiences of seven caregivers whose spouses are stroke or AD patients. A hermeneutic approach was adopted and two relatively unstructured interviews were conducted with each caregiver. Using Kleinman's work on illness narratives as an interpretive framework, it was found that - except for people questioning the authenticity of AD caregivers' experiences - similarities in caregivers' experiences outweighed differences. All described the extent to which their lives had been damaged by the illness and their reparation attempts. Critique of the research is presented and the findings' implications for treatment are suggested / M.A. (Clinical Psychology)

In recent years, the move toward a more holistic perspective in health care has led to social scientists investigating psychosocial factors in chronic illness, such as the different languages used by health professionals when talking about nonhealth. However, there has been little inquiry into caregivers' illness experiences of stroke and Alzheimer's disease (AD). This study therefore explores the illness experiences of seven caregivers whose spouses are stroke or AD patients. A hermeneutic approach was adopted and two relatively unstructured interviews were conducted with each caregiver. Using Kleinman's work on illness narratives as an interpretive framework, it was found that - except for people questioning the authenticity of AD caregivers' experiences - similarities in caregivers' experiences outweighed differences. All described the extent to which their lives had been damaged by the illness and their reparation attempts. Critique of the research is presented and the findings' implications for treatment are suggested / M.A. (Clinical Psychology)

This research study consisted of an examination of the role played by the educational psychologist in the emotional and social rehabilitation of the TBI adolescent. A survey of the literature reveals that traumatic brain injury during adolescence negatively impacts on their adaptation, development and functioning after the acute phase of the rehabilitation process. In order to study this phenomenon, a psycho-educational perspective was utilised. An in-depth qualitative study was undertaken by means of a case study design. The two cases being presented offers the reader insight into the cases pre-morbid functioning, the accident and its aftermath, the specific traumatic brain injuries, the emotional and social problems encountered by these adolescents as well as the psychotherapeutic interventions applied by the educational psychologist in the rehabilitation process of the cases under investigation. The conclusions reached from this investigation were that traumatic brain injury during the developmental phase of adolescence, negatively impacts on the emotional and social well being of these adolescents, and that the educational psychologist plays a valuable role in the emotional and social rehabilitation of these adolescents. / Educational Studies / M. Ed. (Guidance and Counselling)

Alkohol har funnits sedan urminnes tider och är något som de flesta ungdomar och vuxna är bekanta med. Flertalet vet också att för mycket alkohol på lång sikt kan orsaka skador, framförallt på lever (fettlever) och njurar. Men inte alla vet att alkohol skadar hjärnan och kan ge kramper samt epilepsi. Alkohol har olika effekter på kroppen. Akut kan det öka den inhiberande och minska den excitatoriska signaleringen i hjärnan. Långvarigt kan det öka den excitatoriska signaleringen, minska den inhibitoriska samt öka alkoholtoleransen. I hjärnan är balansen mellan den inhibitoriska och excitatoriska signaleringen mycket betydelsefull och rubbningar kan orsaka skador som i sin tur kan orsaka krampanfall. Dessa krampanfall kan bli allvarliga och ibland dödliga. Studier kring sambandet mellan alkohol och epilepsi utförda av Samokhvalov et al. (2010), Devetag et al. (1983), Bråthen et al. (1999), Tartara et al. (1983), Bartolomei et al. (1997), Victor och Brausch (1967) och Hillbom (1980) har visat på olika resultat, men trots skillnaden i resultaten har korrelationen mellan alkohol och epilepsi varit tydlig. I studien av Devetag et al. (1983) hade 58 % av 153 alkoholister anfall icke relaterade till abstinens, alkoholinducering eller sjukdom/skada. Av 60 patienter med krampanfall var 30 stycken (50 %) icke relaterade till abstinens, alkoholinducering eller sjukdom/skada i studien utförd av Bartolomei et al. (1997). Bråthen et al. (1999)  utförde en studie på 142 alkoholister med krampanfall där 16 stycken (36 %) var icke-relaterade till abstinens, alkoholinducering eller sjukdom/skada. Vidare påvisade Tartara et al. (1983) i sin studie 30 patienter med krampanfall där 3 stycken (10 %) inte var relaterade till abstinens, alkohlinducering eller sjukdom/skada. Krampanfall som inte är relaterade till abstinens, akoholinducering eller sjukdom/skada är kluriga och svåra att utreda. Många forskare har försökt få insikt i och reda ut frågan om alkohols influens över utvecklingen av epilepsi och hur det skulle tänkas gå till. När kan alkoholrelaterade krampanfall klassificeras som epilepsi, vad innebär ett alkoholrelaterat krampanfall och vilka orsaker existerar som leder till att sådanan krampanfall uppstår. I den här litteraturstudien utreds kopplingen mellan alkoholism och epilepsi för att bättre förstå sambandet. Till studien har 20 vetenskapliga artiklar använts för att förstå vilka effekter alkohol har på kroppen, vad det innebär att ha epilepsi och hur de båda är kopplade. För att komma fram till ett svar på den framförda frågeställningen i studien, om långvarigt bruk av alkohol ger kramper och epilepsi, användes 7 studier vars undersökingar huvudsakligen fokuserat på alkoholister inlagda med krampanfall. Resultaten från de 7 studierna indikerar sammantaget att alkohol sannolikt kan orsaka epilepsi. Ingen av studierna har visat motsatsen. Långvarigt bruk av alkohol ger kramper och kan även ge epilepsi, men hur det går till är inte klarlagt. Samtidigt finns det många individer som missbrukar alkohol och som inte får epilepsi eller aldrig ens upplever ett enda krampanfall. / Alcohol has been used for drinking for many years and is a substance that is well known to most teenagers and adults. Most people also know that alcohol, when misused, can cause damage to both the liver and the kidneys but not as many people know about the damage alcohol can cause the brain. The damage that alcohol causes in the brain can lead to conditions where the patient can experience seizures, whitch can further devlop into epilepsy. Alcohol has different effects on the body. An immidiate response to alcohol is that the inhibitory signaling in the brain increases and the excitatory signaling decreases. When it comes to a prolonged misuse of alcohol the effects on the brain are the opposite and it can also increase the tolerance for alcohol. Inhibitory and excitatory signaling in the brain are essential and disturbance of those signals can be very damaging to the brain. The damages can develop and become permanent and it can also trigger different kinds of seizures. The seizures can in turn become very serious and fatal. Studies on the connection between alcohol and epilepsy has been conducted by Samokhvalov et al. (2010), Devetag et al. (1983), Bråthen et al. (1999), Tartara et al. (1983), Bartolomei et al. (1997), Victor och Brausch (1967) och Hillbom (1980) and have shown different results. The results however have shown a clear correlation between alcohol and epilepsi. In the study performed by Devetag et al. (1983) 58 % of 153 patients experienced seizures not related to alcohol withdrawl, alcohol induction or injury/disease. Of 60 patients who presented seizures in the study conducted by Bartolomei et al. (1997), 30 (50 %) had seizures not related to alcohol withdrawl, alcohol induction or injury/disease. A study performed by Bråthen et al. (1999) showed  16 patients (36 %) of 142 with seizures not related to alcohol withdrawl, alcohol indiction or injury/disease. Furthermore, a study conducted by Tartara et al. (1983) showed 30 patients with seizures, where 3 (10 %) of them were not related to alcohol withdrawl, alcohol induction or injury/disease. Seizures not related to alcohol withdrawl, alcohol abuse or injury/disease are difficult to investigate. Many scientists have tried to get insight in as to how alcohol can influence the ethiopathogenesis of epilepsy. What is alcohol-related seizures, what is the cause behind the seizures and how does one decide if the seizures can be defines as epilepsy. This literature review investigates the link between alcoholism and epilepsy to better understand this connection. The question of issue was ”if prolonged misuse of alcohol can lead to epilepsy” and to unravel the question, 7 studies were used. The studies main focus was alcoholism and seizures. The results from the studies indicated in total that alcohol prabably can cause epilepsy since none of the studies showed the opposite. A prolonged misuse of alcohol can lead to seizures and even epilepsy, but how this comes to be is not clear and needs to be properly investigated. Not to forget, some people who misuse alcohol do not get epilepsy and some never experience even a single seizure.

Para avaliar a audição em crianças com paralisia cerebral foi realizada a avaliação comportamental, eletroacústica e eletrofisiológica em 61 sujeitos na faixa etária de três a seis anos e 11 meses, subdivididas em grupo experimental e controle. Foram observadas diferenças estatisticamente significantes na comparação entre os resultados obtidos nos dois grupos, bem como na comparação dos procedimentos no grupo experimental. Existe uma diversidade nos resultados dos procedimentos audiológicos em crianças com paralisia cerebral, o que torna importante a aplicação da bateria completa na determinação do perfil audiológico destas crianças. / In order to evaluate the hearing of children who have cerebral palsy disease the behavioral, eletroacoustical, electrophysiological evaluations were done in 61 people between three and six years and 11 months old, subdivided in experimental and control group. There were statistically significant differences when comparing the results obtained in both groups, as well as when comparing the procedures in the experimental group. There is diversity in the results of hearing procedures in children with Cerebral Palsy, which stresses the importance of a full battery of exams for determining the hearing profile of these children.

A assistência aos pacientes com doenças neurológicas de longa duração não é reconhecida na produção científica brasileira; entende-se por doença neurológica de longa duração: doenças neurológicas de curso longo, fase final de difícil identificação, com sintomas variados e condição de dependência moderada ou grave e comprometimento cognitivo de difícil avaliação. Neste estudo, foram consideradas as seguintes condições: estado vegetativo persistente, estado mínimo de consciência e síndrome do encarceramento (ou síndrome de locked-in). Em busca bibliográfica, verificou-se que não há artigo em língua portuguesa sobre o tema. No cotidiano, a assistência é focada em higiene e observação clínica. Entretanto, na perspectiva do Cuidado, algo mais é necessário ao se pensar este tipo de prática, para a promoção da dignidade humana. Os objetivos deste estudo são: relatar uma prática junto a pessoas com doenças neurológicas de longa duração focada no seu resgate biográfico, e fundamentar a mesma de maneira interdisciplinar, a partir do Cuidado como categoria reconstrutiva. É uma pesquisa qualitativa, na qual foram utilizados primariamente registros de um diário de campo da primeira autora, sobre intervenções em Terapia Ocupacional com esta população; a partir destes, foram produzidas narrativas e reflexões sobre a metodologia de intervenção. A partir do resgate biográfico, busca-se resgatar a condição de sujeito do paciente neurológico muito grave. Na segunda etapa, tem-se a fundamentação teórica numa perspectiva interdisciplinar; o conceito de Cuidado é a referência principal, compreendido como o sentido existencial da experiência de adoecimento. Também foi utilizado o referencial da psicanálise de orientação freudiana e lacaniana para aprofundamento teórico dos achados empíricos descritos através de narrativas. A reconstrução da biografia do paciente ocorre por diversas perspectivas, mas especialmente pela estimulação sensorial - não com foco de recuperação neurológicas, mas a partir do repertório do paciente e em busca da validação de sua condição de sujeito. Junto com uma detalhada avaliação e acompanhamento, o terapeuta faz um monitoramento contínuo, propondo atividades e dando especial atenção ás reações observadas, para que possa nomeá-las ou traduzi-las, bem como discriminar os estímulos agradáveis e desagradáveis; isto também possibilita ampliação das possibilidades de encontro deste sujeito com o mundo. Os conceitos psicanalíticos: estágio do espelho, real, lalíngua e constituição do sujeito apresentam-se como fundamentais para a compreensão das experiências empíricas vividas e, posteriormente, elaboração de uma fundamentação teórica. Memória, história, identidade, dignidade e subjetividade qualificam a prática junto a pessoas com doenças neurológicas de longa duração. A despeito das reações neurológicas apresentadas, tal prática possibilita a reconstrução de um cotidiano significativo e as teorias psicanalíticas de orientação freudiana e lacaniana constituem importante marco para fundamentação da reconstrução da assistência / The care of people with Long Term Neurological Conditions (LTNC) isn´t recognized in the Brazilian Palliative Care scientific production; in daily basis, the assistance is focussed on hygiene´s care and clinical observation. However, from the perspective of palliative care, something more is needed, to promote the dignity of the human person. To describe an occupational therapy intervention for patients with LTNC based on biographical rescue. Records and field diaries of an Occupational Therapy intervention promoted by the first author were used to produce narratives and reflections about this intervention´s methodology. The concept of Comprehensive Care is the main reference, designed as care interested in the existential sense of the illness process. It was also used the framework of Freud´s and Lacan´s psychoanalysis for theoretical studies of the empirical findings reported through narratives. The beginning of the reconstruction of the patient´s biography occurs by several perspectives, especially through sensory stimuli related to prior patient´s occupational repertoire. Along with the detailed evaluation, the therapist does a careful and continuous monitoring, proposing activities, giving special attention to their reactions, being able to discriminate what pleases or not, and expanding the possibilities of encounter of people with LTNC and the environment which surround them. The psychoanalytic concepts: mirror stage, real, lalangue and subject´s constitution had major importance to understand the empirical experiences and to develop a theoretical basis. Memory, history, identity, dignity, and subjectivity qualify the practice of occupational therapist with people with LTNC. Regardless of neurological reactions presented by the patients this practice helps reconstructing the meanings of the daily life of person with so severe disability. Sensory stimuli are shown as potential tools for a reconfiguration of the assistance with someone seriously affected by a neurological disease. Psychoanalytic theories of Freudian and Lacanian orientation are also an important framework for the reconstruction assistance

Studien fokuserar kommunikation mellan vuxna personer med grav förvärvad hjärnskada och deras närstående. Syftet är att med utgångspunkt från de närståendes berättelser beskriva hur kommunikationen manifesteras, samt att ge en teoretisk beskrivning av vilka faktorer som understödjer respektive motverkar kommunikationen. Elva gravt hjärnskadade personer ingår i studien. Orsaken till hjärnskadan är stroke, traumatisk hjärnskada eller syrebristskada. Personernas ålder varierar från 16 till 64 år vid skadetillfället. Samtliga har som en följd av hjärnskadan grava språkstörningar och kognitiva funktionshinder. Datamaterialet baseras på intervjuer och videofilm. Den teoretiska utgångspunkten är symbolisk interaktionism och den metod som används är grundad teori. Resultatet presenteras i en empiriskt grundad teoretisk modell för hur kommunikation hos studiens aktörer manifesteras. Kommunikationsmodellen innehåller kärnprocessen, kommunikationsnycklar. De öppnande nycklarna består av inledande och vidmakthållande faktorer, samt av den betryggande faktorn. Den senare får stor betydelse, utan den kommer inte kommunikationen till stånd. Resultatet diskuteras i förhållande till sociala kommunikationsteorier och begreppet kommunikativ kompetens. Teorin förväntas ge de närstående stöd i hur de förhåller sig i mötet med en person som har ett kommunikativt funktionshinder. / This study focuses on communication between adults with severe acquired brain damage and persons close to them. The purpose of the study is to describe, on the basis of accounts given by caregivers, the caregivers are referred to as relatives and personnel, how communication is manifested and to provide a theoretical description of the factors that facilitate or hinder communication. Eleven persons with severe brain damage are included in the study along with their caregivers. The brain damage has been caused by stroke, traumatic brain injury or lack of oxygen and in all cases has resulted in severe language impairment and cognitive disabilities. Age at time of injury varies from 16 to 64 years. The empirical material consists of interviews and video film. The theoretical framework applied is Symbolic Interactionism and the method used is Grounded Theory. The results are presented in the form of an empirically grounded theoretical model of how communication is manifested in the context of the study. This model comprises the core process and the communication keys. The keys are the introductory and maintaining factors as well as the confidence factor. The confidence factor has great significance; without it, communication cannot be established. The results are discussed in relation to theories of social communication and the term communicative ability. It is expected that application of the theory can make it easier for caregivers to interact with persons with severe communicative disability.

Thesis (doctoral)--University of Limburg, Maastricht, 1992. / Summary in Dutch. Includes bibliographical references (p. 109-119)