No description available.

Análisis de las aportaciones filosóficas y teológicas de la obra homilética de San Vicente Ferrer en el contexto de la Filosofía Medieval y del contexto literario europeo y de las letras catalanas, como estudio previo a una traducción filológica y anotada al portugués de sermones representativos de esta figura intelectual internacional.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral és l'edició i l'estudi de la Vida de la sacratíssima verge Maria (València, Nicolau Spindeler, 1494) de Miquel Peres, una de les obres produïdes en el segle d'or valencià i que a hores d'ara encara no compta amb cap edició moderna ni amb estudis que li hagen dedicat una atenció especial. És l'obra més original de les conservades de l'autor, i també la que gaudí d'una major acollida, ja que es reedità diverses vegades tant en el segle XV com en el XVI especialment, i tant en la tradició catalana com en la castellana. Probablement la bona recepció que tingué està directament relacionada amb el context espiritual imperant en l'albada de l'edat moderna, una espiritualitat renovada i de caire intimista que troba en la contemplació devota una de les principals vies d'expressió, i que veiem exemplificada en les pàgines d'aquest volum. Tanmateix, no compten amb cap treball que s'haja ocupat d'editar el text ni d'analitzar-ne la gènesi o la difusió notable de què va gaudir, ja que la producció d'aquest autor ha estat força desatesa. La hipòtesi que motiva aquest treball parteix de la consideració que en els estudis de literatura catalana Miquel Peres no ha estat considerat fins ara com un escriptor de primera línia, i, tanmateix, tant el volum de la seua producció, com les característiques concretes de les seues obres, fan pensar que mereix una reconsideració i un estudi detingut per poder plantejar una revalorització dels seus texts. A través d'aquest treball mirarem de situar la Vida de la sacratíssima verge Maria en el panorama literari i espiritual peninsular, de manera que es pose de manifest l'originalitat que suposà, i que explica l'èxit que se'n seguí, i contribuirem al coneixement de l'activitat literària de la València lletraferida de les darreries de l'edat mitjana i els inicis de l'edat moderna.

Estudi de la biografia i de l’obra de Moyà en el seu context històric, literari i cultural. Anàlisi de la ideología i l’estètica de Moyà, així com també de la seva obra en prosa i de la seva poesia tant editada com inèdita

L'objectiu d'aquesta tesi és el de realitzar una descripció lingüística detallada dels parlars que conformen el Pallars Sobirà i la Vall Fosca des del punt de vista de la geolingüística. Les característiques pròpies de la comarca, amb una última població autòctona i endogàmica molt envellida, han descartat el mètode sociolingüístic d'anàlisi; de manera que aquesta tesi deixa constància del parlar tradicional d'aquestes comarques abans de l'arribada de les darreres onades d'immigració i també dels actuals mitjans de comunicació en català estàndard. El treball es composa dels apartats que habitualment han delimitat l'anàlisi lingüístic: vocalisme tònic i àton, morfologia nominal i verbal i, finalment, un important apartat de lèxic que mostra la novetat d'haver-se obtingut sense l'ús de qüestionaris. Ja per acabar, exposem un concís apartat de mapes que donen una idea de l'estat de vacil·lació actual que presenta la zona estudiada, i de la dificultat d'establir isoglosses en unes comarques on intervenen diversos factors d'influència externs. / El objetivo de esta tesis es el de realizar una descripción lingüística detallada de las hablas que conforman el Pallars Sobirà y la Vall Fosca desde el punto de vista de la geolingüística. Las características propias de la comarca, con una última población autóctona y endogámica muy envejecida, han descartado el método sociolingüístico de análisis; por lo que esta tesis deja constancia del habla tradicional de estas comarcas antes de la llegada de las últimas oleadas de inmigración y también de los actuales medios de comunicación en catalán estándar. El trabajo se compone de los apartados que habitualmente han delimitado el análisis lingüístico: vocalismo tónico y átono, morfología nominal y verbal y, finalmente, un importante apartado de léxico que muestra la novedad de haberse obtenido sin el uso de cuestionarios. Ya para terminar, exponemos un escueto apartado de mapas que dan una idea del estado de vacilación actual que presenta la zona estudiada, y de la dificultad de establecer isoglosas en unas comarcas donde intervienen varios factores de influencia externos. / The goal of this doctoral dissertation is to carry out a detailed linguisticc description of the language varieties that constitute the Pallars Sobirà and Vall Fosca regions from a geolinguistic point of view. The specific features of this area, with a reduced ageing and endogamic autochtonous population, advise against adopting a sociolinguistic approach to the study; thus, this dissertation leaves a record of the traditional linguistic variety of these comarques before the arrival of the latest migratory waves, as well as of the current media outlets in which standard Catalan is used. The study is composed of the sections that have traditionally comprised the linguistic analysis of a language variety: tonic and atonic vowels, noun and verb morphology and, finally, an important lexical section that is innovative in that it has been obtained without the use of questionnaires. Finally, we provide a detailed maps section that gives us an idea of the current unstable state of the studied area, and the difficulties encountered in establishing isoglosses in territories influenced by several external factors.

No description available.

La tesi és una monografia sobre Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901 - Bergerac, 1966), un autor poc conegut i, segurament, infravalorat de la nostra història cultural. L'estudi es divideix en nou capítols que avancen cronològicament. El primer s'ocupa del punt de partida de Xuriguera en el món de la literatura i del periodisme. El segon indaga en els anys de formació a la ciutat de Lleida i es comenta, de manera preferent, el paper fonamental que va tenir en l'intent d'articular unes propostes culturals modernes des de la revista Lleida. El tercer té com eix les tasques desenvolupades a París i l'anàlisi del seu primer llibre, Els exiliats acusen. El quart descriu la tornada de Xuriguera a les Terres de Ponent amb l'encàrrec de dirigir el diari republicà i d'esquerres La Jornada. El cinquè se centra en l'exercici de l'activitat cultural i política a Barcelona: articles per a periòdics i revistes com La Publicitat, Mirador, La Humanitat, La Rambla i L'Horitzó; novel·les i reculls que s'emmarquen dins el corrent de la narrativa psicològica, Volves grises, Desordre i Espills dormits; assaigs de tema polític i literari, Casanovas i L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença; i traduccions, Els infants terribles, de Jean Cocteau i Masako, de Kikou Iamata. El sisè examina l'activitat que desenvolupa al llarg de la guerra civil al servei de Catalunya i de la República alhora que redacta articles per a diverses revistes i dóna a conèixer els assaigs La repressió contra els obrers a Catalunya i Goya, pintor del poble, i la novel·la Destins. El setè gira al voltant de l'estada de Xuriguera a les viles occitanes de Mouleydier i Bergerac, un període en què, tot i dedicar-se al periodisme (en publicacions de l'exili català de França i d'Amèrica), a la creació literària (amb les novel·les Els Astruc i Tres nits i els assaigs Novel·les i novel·listes catalans i L'escola de pintura catalana, que han romàs inèdits) i a la traducció (Madame Bovary, de Gustave Flaubert), col·labora amb Joan Casanovas per impulsar el moviment polític conegut com a Unió i amb Josep Queralt per tal de fer renéixer les Edicions Proa a Perpinyà. El vuitè se circumscriu als anys en què, des de París, es converteix en un dels més ferms activistes en defensa de la cultura catalana (les emissions radiofòniques "París, fogar de cultura catalana"; els Jocs Florals del Centenari; el Patronat de Cultura Catalana Popular; i la creació de la delegació francesa d'Òmnium Cultural), malgrat no deixar de banda el periodisme, l'assaig i la traducció (les versions de Jean-Paul Sartre i de Simone de Beauvoir representen la incorporació d'aquests dos autors a les lletres catalanes). El novè i darrer passa revista a la repercussió que va causar en el món català la mort de Xuriguera. L'estudi es completa amb una sèrie d'annexos que tenen la finalitat d'acabar de perfilar la imatge que, sobre la figura de Xuriguera, s'ha anat proporcionant al llarg del discurs: inclouen una relació de l'obra literària, tant la publicada com la inèdita; una selecció dels articles periodístics; l'edició de les novel·les Els Astruc i Tres nits; una extensa mostra de l'epistolari; i una tria dels comentaris crítics apareguts a la premsa coetània sobre la seva producció. / The thesis is a monograph about Ramon Xuriguera i Parramona (Menàrguens, 1901- Bergerac, 1966), an author who is little known and probably little appreciated in our cultural history. The research is divided into nine chapters which, advance in chronological order. The first one is concerned with Xuriguera's firsts steps in the world of literature and journalism. The second one investigates his years of education in the city of Lleida and his fundamental role in some modern cultural proposals from the magazine called Lleida. The third one enquires into his works in Paris and analyses his first book, Els exiliats acusen. The fourth one describes his coming back to the west with the assignment of editing the left-wing republican newspaper La Jornada. The fifth one pays attention to his cultural and political activities in Barcelona: articles for newspapers and magazines such as La Publicitat, Mirador, La Humanitat, and L'Horitzó; works and writings which are in the psychological narrative, Volves grises, Desordre and Espills dormits; political and literary essays, Casanovas i L'aportació de l'occident català a l'obra de la Renaixença, and translations, Els infants terribles, by Jean Cocteau i Masako, by Kikou Iamata. The sixth one inspects his activities in the Spanish Civil War at the service of Catalonia and the Republic as well as his articles for several magazines and essays like La repressió contra els obrers a Catalunya and Goya pintor del poble and the novel Destins. The seventh one talks about Xuriguera's stay in Mouleydier and Bergerac, villages of Provence, a period in which even he devoted himself to journalism (publishing from the Catalan exile in France and America), literary creation (with the novels Els Astruc and Tres nits and the essays Novel·les i novel·listes catalans and L'escola de pintura catalana, which are still unpublished), and to translation (Madame Bovary, by Gustave Flaubert), collaborates with Joan Casanovas to promote the political movement known as "Unió" and with Josep Queralt in order to make "Edicions Proa" reappear in Perpinyà. The eight one centres on the years when, from Paris, he becomes one of the firmest activists defending Catalan culture (the broadcasts "Paris, fogar de la cultura Catalana"; the "Jocs Florals del Centenari"; the "Patronat de Cultura Catalana Popular"; and the creation of the French office of "Omnium Cultural"); however, he never leaves journalism, essay and translation (the translations of Jean-Paul Sartre and Simone Beauvoir represent the incorporation of these two authors to the Catalan arts). The ninth and last one enquires into the repercussions that Xuriguera's death caused in the Catalan world.The investigation is completed with a series of annexes which have the purpose of completing the picture of Xuriguera's personality. They include a list of works, published as well as unpublished; a selection of newspaper articles; the edition of the novels Els Astruc and Tres nits, an extensive sample of his collection of letters; and a selection of the critical commentaries which were published in the contemporary press about his works.

After the many existing studies about the poetry of Vicent Andrés Estellés, it is now considered the convenience to carry out a systematic study about Estellés' poetical style with the support of some Corpus Linguistics' techniques. The main aim of this new study, over some topics that have been already analysed (but always from a partial point of view), is to provide the research with a new perspective and to suggest new thoughts over the studied question. Moreover, with this research, we would also like to contribute with the proposal of a model grid to analyse the style of literary texts. There is also a need to propose a reasonable and optimal use of Corpus Linguistics' tools to the analysis of the style in literary texts. Putting it all together, we have tried to design an adequate system to co-ordinately use both the pragmastylistical analysis and the Corpus Linguistics' tools. To carry out this research, it was necessary to count on the whole poetry written by Estellés which has been published in a digital format. Equally, there was a need of collecting the whole Estellés' complete poetry work to publish his Nova edició revisada in 2014 by Tres i Quatre publishing house. So, there was a need of deepen the knowledge, the categorisation and the analysis of the Estellés' poetical style. Similarly, the review of his poetry's translation has been also useful in the same way. In addition, these analyses have provided new possibilities of using Estellés' poetry in education. All in all, this PhD research offers some new contributions in three ways: the knowledge of poetical style, the translations of his poetry, and the applications of Vicent Andrés Estellés' poetry in teaching, and above all, to review the place of poetry in education. Introduction 1.1. Hypothesis. This research stems from the following hypothesis: - The examination of the functional language variation in the poems contributed to the interpretation of the literary work and the role of the author in the history of the relevant literature. - The tools of Corpus Linguistics (CL), applied from the perspective of the theoretical and methodological pragmatics of style, can help to improve the understanding of an author's style and his work. - The analysis of a poet's translated texts can lead to a better understanding of his writing style. - The analysis of a poet's translated texts can help future translators in the work of translating his writings. - The analysis of a poet's translated texts can be positive for educational purposes. - The better understanding over the style of a poet, the better educational uses of this poetry could be carried out. - CL applied to small literary corpora may have educational applications. - Poetry offers invaluable and diverse educational applications, the limits of which are yet to be explored and exploited. All these assumptions are general in scope, but in this PhD dissertation have been specifically applied to the poetry of Vicent Andrés Estellés. 1.2. Objectives Objectives of Chapter 2: pragmatics of style - To digitalise the poetry of Vicent Andrés Estellés. - To progress in the knowledge of the style of Vicent Andrés Estellés' poetical works. - To provide a model for the analysis of the style in literary texts in Catalan, with the help of CL technology as a methodological support. - To know and put into practice possible options of Corpus Linguistics tools for stylistic analysis of literary texts, as well as its limitations. Objectives of Chapter 3: translation - To make progress on the study of translations of Estellés' poems into Spanish (and, in part, into other languages such as French and English). - To provide guidance on some possible translating problems that the translator of Estellés might have to deal with. Those problems could be due to two reasons: either structural differences between both languages or some specificities of Estellés' poetical style. - To provide useful guidelines for the translation of poetry in general. Objectives of Chapter 4: educational applications - To analyse the educational applications of the poetry of Estellés that already exist. - To provide new educational applications based on the deeper knowledge of the work of this poet. - To think about the potentialities of poetry in education, from a more general point of view. 1.3. Methodology This PhD dissertation combines the use of several methods, which vary in each of the three analytical blocks into which it is divided (chapters two, three and four). In the second chapter, focusing on the pragmastylistical analysis, there is the use of Corpus Linguistics techniques applied in those parts of the analytical scheme in which we have considered the need of a specific quantitative or statistical analysis, to optimise the chances of the subsequent qualitative analysis. In point 2.1.1, we describe the specific theoretical framework that underlies our pragmastylistical analysis: specifically, our approaches into phraseology, metaphor and intertextuality. The aim of this definition of concepts is to avoid interpretative inaccuracies in our analysis. Aspects relating to CL are specified in point 2.1.3. In the third chapter, focused on the analysis of translations, we have used the same conceptual apparatus that is synthesized in pragmastylistics (see 2.1.1), all complemented by the theoretical perspectives in the field of literary translation, duly entered in point 3.1.4. Again, in this section, CL is present, in the sense that the original and translated texts have been digitised and confronted verse to verse for their comparative analysis, using the group IVITRA's tools designed for this purpose. The fourth chapter is dedicated to educational purposes of Estellés' poetry, from a heterogeneous point of view regarding the methodology. There is a combination of the socioconstructivist, multilingual and multidisciplinary learning conceptions, which will be defined precisely in point 4.1.1. All in all, we propose the design and implementation of a series of educational activities by using the multiple-sided poetry of Vicent Andrés Estellés, after having evaluated their potential as well as their educational limitations.

Análisis del potencial creativo de las metáforas en el uso de la lengua y partimos como una pregunta acerca de la capacidad del lenguaje poético, creativo por excelencia, de cambiar el significado convencional establecido en ella. Entonces, nos preguntábamos qué distingue una creación lingüística original intencionada, dentro de un contexto literario, de otros tipos de innovación léxica que concluyen con un aporte al diccionario de la lengua. El interés principal estaba en determinar qué hace de una metáfora, como ejemplo de invención lingüística, una buena metáfora, es decir, una que tiene tanto éxito entre los hablantes de la lengua que llega a convencionalizarse. Ha sido necesario indagar en el fenómeno de la convencionalización, cuya tremenda complejidad se ve reflejada en la extensión del marco conceptual de este trabajo. En la búsqueda de un marco conceptual ya construido para abordar la problemática de la originalidad metafórica, 1) descubrimos que las herramientas de lingüística cognitiva para abarcar los fenómenos asociados a la convencionalización eran todavía muy nuevas y estaban poco sistematizadas y 2) encontramos muy poco material en lengua castellana que reflejara los avances más recientes, cada vez mejor articulados, del estudio de la metáfora conceptual de habla inglesa y otras lenguas europeas, como el alemán y el holandés. Parece increíble que, bien avanzado el siglo XXI, el referente que domina el estudio hispanohablante de la metáfora conceptual en el discurso sea una obra de más de 30 años de edad, que ha sido revisada, profundizada y, en muchos aspectos, también superada. Tampoco hemos querido reinventar la rueda y nos hemos preocupado de buscar y acoger los aportes más releva antes, también los más recientes. En este sentido, quizás hubiese sido recomendable cambiar la pregunta y hacer el trabajo algo más fácil, pero hemos preferido tomar estas dificultades como una oportunidad de hacer un aporte –por muy modesto, que sin duda lo es– mediante la presentación sistemática de estas teorías y métodos en lengua castellana. Solamente el objeto concreto de nuestro estudio empírico ha experimentado cambios desde la primera formulación de nuestra pregunta: optamos, al final, por estudiar las metáforas creativas en el ámbito de la economía y prensa económica. Este cambio tuvo dos motivos. El primero, a falta de un marco conceptual idóneo, la gran cantidad de estudios lingüísticos y sociológicos sobre el lenguaje económico, tanto metafórico como no, nos presentaba la oportunidad de participar en una discusión que evidentemente estaba siendo llevada a cabo desde hace tiempo. Incluso, encontramos bastante material en castellano y referente a la lengua castellana en los estudios aplicados: ELE, traducción, terminología. La segunda razón tuvo que ver con la relativa disponibilidad de fuentes lingüísticas: en el ámbito periodístico y económico, es muy fácil conseguir grandes cantidades de material escrito con alta incidencia de metáforas, creativas, convencionales y todo lo que pueda estar entre medio. En otras palabras, elegimos la metáfora en el ámbito económico porque es fácil de observar, porque ya se ha intentado observar de muchas maneras distintas, y porque sentimos que habría algo interesante que aportar.

La tesi és el fruit d'una investigació que ha pretés posar al dia la novel·la Pierres de Provença. El treball ha tingut una doble vessant: per una banda, l'edició crítica del primer testimoni català conservat, l'edició de Sabastiá Cormellas impresa a Barcelona el 1650; per altra banda, un estudi aprofundit i revisió del que s'ha dit fins ara, fonamentalment, però no només, des de la filologia catalana. Per a poder fixar el text en la nostra edició calia tindre un inventari exhaustiu de totes les edicions conservades. Aleshores, la col·lació de textos ens va deixar un text català que ha patit poques evolucions des del segle XVII fins al segle XX. L'estudi de la novel·la s'iniciava fent un repàs a la historiografia literària catalana per poder saber quin era el nostre punt de partida. Com que hem comprovat que les aportacions des del costat català eren pobres, hem eixamplat la nostra anàlisi afegint la literatura crítica feta en castellà i en francés, llengües a partir de les quals es va bastir el text català. Hem fet aportacions en l'estudi del gènere de la novel·la, dels temes que hi apareixen, de la transmissió, de la seua repercussió literària posterior, etc. Aquesta investigació ha tingut com objectiu omnipresent reivindicar el paper d'aquesta novel·la en la tradició prosística catalana de l'edat moderna, malgrat el seu origen al·lòcton, perquè estem davant d'un text que va ser traduït, imprés i llegit en català de forma continua durant almenys tres segles, trajectòria gens menyspreable que mereixia una major atenció per part dels estudis literaris catalans actuals.