Aproximació a la història de la literatura infantil i juvenil valenciana des de l'any 1975 a l'actualitat. Autors, tendències i obres més representatives.

No description available.

El valencià de la Safor ha estat una varietat lingüística poc estudiada fins ara. Aquesta tesi parteix d’una recopilació de la informació que s’ha publicada fins hui. Analitza, a continuació, per primera vegada, quina és la informació disponible a tota la comarca sobre el procés de repoblació siscentista i quins són els contingents més importants que han pogut determinar el valencià comarcal. A continuació s’hi fa una anàlisi detallada organitzada en els apartats clàssics de les monografies dialectals: fonètica, morfosintaxi i lèxic, acompanyada de mapes lingüístics que cartografien alguns dels resultats. El valencià comarcal es presenta, en les conclusions, com a una varietat més dins el valencià meridional, influïda per diversos parlars veïns (el subdialecte central, el valencià de la Marina Alta i algunes característiques de les comarques que hi fiten per l’interior). Gandia i alguns llogarrets del seu terme (el Grau i Benipeixcar) tenen la peculiaritat d’ensordir les sibilants sonores. En alguns pobles són evidents els mallorquinismes.

Antoni Pous, poeta i traductor és un estudi monogràfic de la figura d'Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 - Barcelona, 1976), activista cultural i home de lletres que va destacar de molt jove, en la immediata postguerra, com a poeta de gran talent; que als anys seixanta va dur a terme una tasca cultural i pedagògica de gran transcendència a Igualada, amb la fundació del grup Lacetània i la creació de la revista Textos; que a partir de 1968 va impulsar de manera decisiva els estudis de llengua i literatura catalanes en l'àmbit alemany, primer des de Tübingen i després des de Zuric, i que finalment, amb la seva tasca de traductor, va introduir a l'àmbit literari català l'obra de dos autors clàssics del segle XX: Walter Benjamin i Paul Celan.La tesi es divideix en quatre grans blocs: el primer, titulat "L'home", reconstrueix la trajectòria vital de Pous a partir dels seus propis escrits, molts d'ells inèdits, i del testimoni de les persones que el van tractar directament, sigui a través de la correspondència que van mantenir-hi o bé de les entrevistes orals fetes expressament per a aquest treball; el segon, titulat "El pensament", analitza els escrits en prosa que ens va deixar Pous, tant els publicats com els inèdits, per tal d'esbossar les seves idees sobre la religió, la filosofia, la política i la literatura; el tercer, amb el títol de "La poesia", recull i comenta la seva obra poètica, en gran part també inèdita, i en traça l'evolució des de la filiació ribiana dels inicis fins a l'hermetisme influït per Paul Celan de la darrera època, passant per la poesia de to social de finals dels seixanta; finalment, el quart bloc, sota el títol de "Les traduccions", cataloga i analitza les versions que Pous va fer de textos poètics, teològics i filosòfics al català, especialment de l'alemany, amb especial atenció a les seves seleccions de textos de Walter Benjamin i Paul Celan, les primeres que es van fer en català, i també les seves versions en alemany, fetes en col·laboració amb Johannes Hösle, de poesia catalana del segle XX.A banda de ser el primer treball exhaustiu sobre aquesta figura fins ara pràcticament desconeguda de les nostres lletres, Antoni Pous, poeta i traductor aporta també dades de primera mà sobre diversos aspectes fins ara poc estudiats de la literatura i la cultura catalanes al llarg del tercer quart del segle XX, com ara la formació de l'anomenat "Grup de Vic" i la relació que aquest grup va mantenir amb Carles Riba, a través de Joan Triadú, o la relació d'amistat i de fecunda influència mútua que Antoni Pous va establir amb Miquel Martí i Pol i Jordi Sarsanedas. / Antoni Pous, poet and translator, is a monographic study on Antoni Pous i Argila (Manlleu, 1932 -- Barcelona, 1976), the cultural activist and man of letters who distinguished himself from an early age as a highly gifted poet, during the immediate post-war period; who in the 1960s developed an important cultural and pedagogical work in Igualada, while founding the group Lacetània and creating the magazine Textos; who since 1968 decisively encouraged the studies of Catalan language and literature in the German-speaking world, first in Tübingen and then in Zürich; and who finally, thanks to his translations, introduced to the Catalan literary world the work of two classical authors from the XXth century: Walter Benjamin and Paul Celan.This thesis is divided into four main parts: the first with the title "The Man", reconstructs Pous' biography based on his own writings, many of them still unpublished, as well as on the testimony of those who knew him personally, using both correspondence and the taped interviews especially made for the present work; the second part, called "The Thought", analyses the prose by Pous, both published and unpublished, in order to outline his ideas about religion, philosophy, politics and literature; the third part, called "The Poetry", collects and comments upon his poetic work, for the most part unpublished, describing the evolution from his first period, influenced by Carles Riba, to the hermetism of his last phase, under the influence of Paul Celan, through his social poetry from the late 1960s; finally, the fourth part is called "The Translations", which catalogues and analyzes the versions made by Pous of poetic, theological and philosophical texts into Catalan, particularly from the German, focusing mainly on his own selection of texts by Walter Benjamin and Paul Celan, the first translations ever made into Catalan, as well as his versions of XXth century Catalan poetry into German, in collaboration with Johannes Hösle.Besides being the first exhaustive study on this figure, up till now practically unknown in our literature, Antoni Pous, poet and translator also provides first-hand, scarcely studied data on different aspects of Catalan literature and culture in the third quarter of the XXth century, as the formation of the so called "Vic Group" and the relationship this group had, through Joan Triadú, with Carles Riba, or the friendship between Antoni Pous, Miquel Martí i Pol and Jordi Sarsanedas, which was one of fruitful and mutual influence.

El DNA mitocondrial (mtDNA) es útil para estudios de genética de poblaciones humanas debido a que su genoma está completamente caracterizado, es de herencia materna y tiene una tasa de evolución relativamente rápida. Las técnicas de DNA antiguo, que empezaron a desarrollarse en 1984, han añadido una variable temporal a este tipo de estudios a pesar de que existe cierta desconfianza debido al riesgo de contaminación de las muestras con DNA moderno. Por otra parte, el estudio de la población Catalana resulta interesante debido a que el análisis de componentes principales de marcadores clásicos mostró su diferenciación respecto a otras poblaciones ibéricas; diferenciación que fue corroborada por estudios de comparación de secuencias de mtDNA.Bajo estas consideraciones fue planteado como objetivo principal valorar las posibilidades que tienen los estudios de DNA antiguo a nivel poblacional, en la resolución de problemas como la estimación de la tasa de evolución y el origen del acervo genético mitocondrial europeo y el desarrollo de métodos fiables para la detección de la contaminación con DNA exógeno. Con este fin se analizó la población Catalana de dos épocas diferenciadas.Para el estudio de la población antigua se analizaron 52 individuos de la necrópolis de la Plaça Vella de Terrassa, Barcelona (s. XV-XVI) y se obtuvo mtDNA de 24 de ellos. En este análisis también se incluyeron diversos individuos de distintos yacimientos a manera de control metodológico. Para el análisis de la población contemporánea se caracterizó el mtDNA de 90 individuos de población residente de las ciudades de Terrassa y Barcelona y estudiantes de la Universidad Autónoma de Barcelona.En los 24 individuos de la Plaça Vella se encontraron 12 secuencias diferentes con un índice de diversidad que cae dentro del rango obtenido para otras poblaciones europeas. En estos individuos están representados 7 de los 9 haplogrupos europeos y la distribución que presentan también es similar a la que presentan la mayoría de poblaciones europeas. Estas observaciones junto con distintos criterios discutidos en esta tesis avalan la autenticidad de los resultados obtenidos.Con estos datos se realizó un análisis filogenético incluyendo información previamente publicada de 11 series poblacionales principalmente europeas. El análisis mostró una cercana relación entre las poblaciones antigua y actual de Cataluña y evidenció también la cercanía entre estas poblaciones y otras poblaciones mediterráneas en cuanto a su mtDNA. En cambio, la relación de la población Catalana con otras poblaciones ibéricas (Galicia y País Vasco) no resultó tan estrecha.Paralelamente a los estudios de las poblaciones antigua y actual, se llevó a cabo una investigación sobre las substancias que presentan los extractos de DNA antiguo que tienen un poder inhibitorio en las reacciones enzimáticas. El análisis comparativo apoya la hipótesis de que estas substancias sean alguna fracción de los ácidos húmicos, descartando las porfirinas, el daño del DNA y los iones libres de hierro. La hipótesis de que sean productos Maillard no fue rechazada pero no se obtuvo evidencia en favor de ella. Además, se encontró un método sencillo que disminuye los efectos negativos que presentan estas substancias durante la Reacción en Cadena de la Polimerasa (PCR). / Mitochondrial DNA (mtDNA) is useful in population genetics studies because its genome is fully characterised, it is maternally inherited and it shows a fast evolution rate. Ancient DNA techniques, beginning in1984, have added a temporal variable to this kind of studies although there is some controversy around this kind of analysis, due to contamination problems with modern DNA. The study of the Catalonian population is interesting since previous reports have shown some differentiation of this population from other Iberian populations, by means of principal components analysis for classic markers. This differentiation has been corroborated in some studies by comparing mtDNA sequences.Under these considerations, the main objective of the present work was to assess the ability of ancient DNA studies - at population level - to solve problems such as the evolution rate estimation, the origin of the mitochondrial gene pool in Europe, and the development of reliable methods to detect exogenous DNA contamination. For this purpose, Catalonian populations from two different periods were analysed.For the ancient population, 52 individuals from the necropolis of PlaçaVella, Terrassa, Barcelona (XV-XVI centuries) were analysed. Mitochondrial DNA was recovered from 24 individuals. As a methodological control, several individuals from different sites were included in this study. For the contemporary population, the mtDNA from 90 contemporary individuals inhabitants of Terrassa and Barcelona cities and students from the Universitat Autònoma de Barcelona was analysed.There were 12 different sequences in the 24 individuals from the PlaçaVella, which showed an index of diversity fitting in the range observed for other European populations. These 24 individuals presented 7 out of the 9 European haplogroups and their distribution looked like most of the European populations. These observations, along with another criteria discussed in this work, support the authenticity of the results.The data obtained from the ancient population as well as from the contemporary population, were used in a phylogenetic analysis, including previously published information from 11 population series, mainly European. This analysis showed a close relationship between the ancient and contemporary populations from Catalonia, as well as between these populations and other Mediterranean populations, regarding its mtDNA. On the other hand, the relationship between Catalonian population and other Iberian populations (Galicia and Basque Country) was not so close.Besides the studies on ancient and contemporary populations, a research on the inhibitory substances usually found in ancient DNA extracts was carried out. The comparative analysis supports the hypothesis that these substances are a humic acid fraction, discarding another substances as the putative inhibitors. The possibility that these substances are Maillard reaction products was not rejected; however, there was no evidence supporting this possibility. In this work, a novel and simple method to overcome the PCR inhibition produced by these substances was uncovered.

El present treball és una contribució a l'anàlisi de la producció científica en l'àmbit d'estudi de la literatura catalana, així com a l'ús científic que es realitza de tal producció. La primera part està dedicada a establir el marc teòric i els paràmetres en què s'ha de moure la bibliometria en l'àmbit d'humanitats i més concretament, dins de l'àrea de la filologia catalana. La fase d'aplicació pràctica es basa en la recollida de tres tipus de dades de fonts ben diferents. D'una banda, les referències que inclouen les publicacions científiques dins de la subàrea de literatura catalana. En segon terme, referències sobre treballs d'obres i autors literaris catalans que figuren en la base de dades internacional d'art i humanitats Arts and Humanities Citation Index de Thomson Scientific. Finalment, registres de les tesis doctorals i dels membres dels tribunals de lectura sobre literatura catalana segons la base de dades TESEO de dissertacions doctorals d'universitats espanyoles.Aquestes dades, convenientment sistematitzades, serveixen per fer-ne l'estudi bibliomètric i de xarxes socials a partir d'eines matemàtiques escaients; i extreure'n conclusions sobre el tipus de producció que es desenvolupa, l'ús que en fa la comunitat científica i algunes de les relacions que s'estableixen entre els seus membres. / This work is focused on scientific output in Catalan literature as well as its consume into scholar scope. Firsts sections establish a general framework for bibliomètrics analysis in disciplines of humanities and, more specifically, in Catalan literary studies. The experimental phase acquires data from three different sources. First, references included in journals of Catalan literature. Another source are references from "Arts and Humanities Citation Index" about studies of writers and works. Finally, bibliographic records of doctoral dissertations from TESEO data base. These data sets enable to do bibliomètric and social network analysis.

No description available.

La rondalla en les revistes publicades a Catalunya durant el segle XIX» és un treball d'investigació que parteix d'una anàlisi de publicacions periòdiques catalanes, vinculada al projecte de recerca Repertori Biobibliogràfic de la literatura popular catalana: el cicle romàntic (1778-1893). El principal objectiu d'aquest treball és donar a conèixer com a corpus unitari un conjunt de rondalles heterogènies publicades en 15 revistes, d'un total de 28 d'analitzades, que es van publicar a Catalunya durant el segle XIX, concretament des de 1823 , any en què aparegué el setmanari barceloní El Europeo, considerat la primera publicació periòdica que difon les idees romàntiques als Països Catalans, fins a 1893, any de la publicació de les Narraciones populares catalanas de Sebastià Farnés, obra que tanca aquesta etapa de narrativa folklòrica. Amb aquest treball, es contribueix a l'estudi de la rondalla catalana amb la localització de noves versions ja conegudes, però també amb la localització de noves rondalles que, fins ara, no havien estat localitzades a Catalunya, ni tampoc, en algun cas, a la resta de Països Catalans. El corpus de rondalles treballat presenta dos tipus de materials diferents: (1) els constituïts per aquell conjunt de rondalles que es referencien en l'índex internacional (Uther 2004); i (2) el gruix que no tenen presència en aquest índex, però que presenten unes característiques similars a les d'aquests relats indexats. Tots aquests materials rondallístics es presenten emmarcats en el seu context a través d'una panoràmica general prèvia per analitzar el moviment folklòric del segle XIX per fer un recorregut pels inicis de l'interès per la literatura oral a Catalunya i també per copsar l'important paper de l'efervescent premsa del moment en la difusió d'aquest gènere de la narrativa oral

La present tesi consisteix en una anàlisi compativa de tres gèneres de discurs ?conversa informal (llengua oral prototípica), classe magistral (gènere intermedi) i prosa acadèmica (llengua escrita prototípica)? en català, en tres aspectes de l'estructuració i la complexitat lingüística: la densitat lèxica, la composició oracional i la connexió textual (total: 90 trets lèxics, gramaticals i textuals analitzats). Els objectius principals són a/ dotar la lingüística catalana d'una descripció detallada, fins ara inexistent, del contrast lingüístic entre oralitat i escriptura, i b/ fer una aportació a la recerca internacional sobre el tema per intervenir, d'una banda, en el debat originat sobre la complexitat sintàctica i, especialment, sobre la presència d'oracions subordinades en els dos modes de discurs i, de l'altra, per ampliar aquesta mena d'investigació a l'àmbit del discurs, com han reclamat alguns tractadistes. / La presente tesis consiste en un análisis comparativo de tres géneros de discurso ?conversación informal (lengua oral prototípica), clase magistral (género intermedio) y prosa académica (lengua escrita prototípica)? en catalán, en tres aspectos de la estructuración y la complejidad lingüística: la densidad léxica, la composición oracional y la conexión textual (total: 90 rasgos léxicos, gramaticales y textuales analizados). Los objetivos principales son a/ dotar la lingüística catalana de una descripción detallada, hasta ahora inexistente, del contraste lingüístico entre oralidad y escritura, y b/ hacer una aportación a la investigación internacional sobre el tema para intervenir, por un lado, en el debate originado sobre la complejidad sintáctica y, especialmente, sobre la presencia de oraciones subordinadas en los dos modos de discurso y, por otro lado, para ampliar este tipo de investigación al ámbito del discurso, como han reclamado algunos tratadistas. / The present work consists of a comparative analysis of three discourse genres --informal conversation (prototypical oral language), academic lecture (intermediate genre), and academic prose (prototypical written language)-- in Catalan, focusing on three aspects of linguistic structure and complexity: lexical density, sentence composition, and textual connexion (total: 90 lexical, grammatical, and textual features analysed). The main purposes are: (a) to provide Catalan linguistics with a detailed description --non-available so far-- of the linguistic opposition between literacy and speech; and (b) to make a contribution to the international research in this field in order to, on the one hand, participate in the discussion about the syntactic complexity, and, especially, about the presence of subordinated clauses in the two modes of discourse, and, on the other, extend this kind of research to the discourse level, as some researchers have claimed.

En aquest treball he analitzat els indicadors d'activitat neotectònica de les Cadenes Costaneres Catalanes amb la finalitat de caracteritzar aquesta activitat.La importància de la caracterització del context tectònic recent de la zona radica principalment en dos aspectes. Per una banda aporta una informació regional. especialment valuosa en aquesta zona, o,. tot i que es coneix amb profunditat l'evolució tectònica durant el Miocè, són escassos els treballs referents al període més recent de la seva evolució tectònica. Així, no es coneix amb certesa si el context extensiu que s'inicià al Miocè inferior s'ha mantingut fins a l'actualitat o bé si, al contrari, el règim tectònic ha experimentat un gir. Per altra banda, la caracterització del context tectònic recent, constitueix una base important en la determinació del risc sísmic d'una zona, determinació que necessita, a més, d'altres dades adicionals que queden fora del camp purament geològic. Respecte a aquest últim punt cal remarcar que la zona de les Cadenes Costaneres Catalanes és la més densament poblada del NE de la Península Ibèrica, amb gran quantitat de construccions civils que comporten un perll considerable en cas de sismes forts. Aquestes condicions fan que la vulnerabilitat de la zona sigui alta. La vulnerabilitat. junt amb la perillosítat, que ve determinada per l'ocurrència i periodicitat de simes forts que experimenta una regió, són els dos paràmetres que determinen el risc sísmic. Tenint en compte el període del qual es tenen dades de la sismicitat instrumental. vora 50 anys. s'observa l'absència de sismes catastròfics a la zona. Si es considera el període del qual es tenen dades de sismicitat històrica, vora 1000 anys, s'observa l'ocurrència d'alguns sismes que causaren danys a la zona (intensitat VI-Vll). Això ha motivat l'estudi d'un període més llarg per a caracterizar l'activitat tectònica més recent a les Cadenes Costaneres Catalanes.Per últim, cal destacar la importància de la posada a punt d'un mètode que permeti analitzar l'activitat tectònica recent en zones on aquesta és poc intensa. Aquest és un punt de gran interès ja que com s'ha pogut comprovar recentment s'han donat casos de sismes forts ocorreguts en zones on no s'havien centrat els esforços d'anàlisi neotectònica degut a la baixa activitat tectònica recent detectada. Així. tot i que convé estudiar detalladament les zones amb una activitat important, és necessari desenvolupar mètodes d'anàlisi i estudis en zones on aquesta és moderada.Els objectius principals plantejats en aquesta tesi són els següents: - Localitzar i caracteritzar l'activitat neotectònica de la zona.- Localitzar i caracterizar la tectònica activa de la zona així com determinar i estudiar l'existència de paleosismicitat i les seves implicacions en la perillositat sísmica de la zona.- Posar a punt un mètode que permeti analitzar l'activitat neotectònica en zones on aquesta activitat no és molt intensa.Per a assolir aquests objectius he combinat antigues i noves tècniques d'anàlisi. Al llarg de l'estudi he observat que els mètodes clàssics d'anàlisi de l'activitat tectònica recent utilitzats en altres zones (anàlisi de poblacions de falles. anàlisis cinemàtiques. etc) no eren suficients per aconseguir els objectius plantejats. La màxima informació s'ha aconseguit gràcies a la comparació i anàlisi conjunta de dades estructurals (fracturacíó, còdols estriats, flexions i basculaments), geomorfològiques (fronts muntanyosos, xarxa fluvial, ventalls al.luvials), de paleosisnúcitat (escarpaments de falla, evidències de liqüefacció, moviments de massa) i de sismicitat.Els resultats obtinguts han permès per una banda, determinar que la zona es troba encara sota els efectes de la distensió neògena, sense mostrar grans variacions en el tipus de deformació que s'inicià al Miocè inferior, i per altra determinar la presència i caracteritzar fractures que molt probablement són sismogèniques, fractures que podrien tenir un període de recurrència de pocs milers d'anys i per tant ser encara actives. Aquests resultats es poden agrupar en els següents apartats: els que fan referència a l'activitat neotectònica, els que fan referència a la paleosisnúcitat í la tectònica activa i els que fan referència al mètode utilitzat:Resultats que fan referència a l'activitat neotectònica:· La zona estudiada ha experimentat deformació tectònica durant el Pliocè i durant el Quaternari. L'existència d'aquesta activitat s'ha determinat per la presència d'indicadors I) geomorfològics -fronts muntanyosos amb morfologia típica d'aixecament recent, xarxa de drenatge amb anomalies en el perfil d'equilibri, diferències en el grau d'incisió de la xarxa de drenatge-, 2) tectònics -fracturació. flexions i dissolució en els códols de dipòsits pliocens i quaternaris-, 3) de paleosismicitat -escarpaments de falla, evidències de liqüefacció, grans moviments de massa-, i 4) de sismicitat. · La intensitat de l'activitat neotectònica ha estat poc intensa a jutjar per 1) l'elevat grau de degradació dels indicadors geomorfològics. 2) la poca quantitat d'indicadors, tant geomorfològics. com tectònics i de paleosismicitat.· La localització dels indicadors d'activitat neotectònica mostra dos fets destacables: 1) la major part es concentren a la meitat meridional de la zona estudiada, coincidint amb la zona on s'observa menys sismicitat instrumental i històrica, i 2) molts dels indicadors geomorfològics es concentren en quatre fronts muntanyosos posant en evidència que aquests han experimentat un aixecament neotectònic: el del Baix Ebre, el del Camp, el del Montseny i el del Pla del Burgar.· La pràctica totalitat dels indicis mostra que la deformació neotectònica ha estat produïda per falles el lliscament de les quals té una component predominantment vertical. Els principals indicis en aquesta direcció són l'existència de facetes triangulars en els fronts muntanyosos, les anomalies en el perfil longitudinal dels rius, les diferències d'incisió fluvial en els fronts muntanyosos i en les fosses neògenes, les falles normals detectades en dipòsits quaternaris i pliocens, i per últim l'absència de defleccions a la xarxa fluvial en planta. Alguns indicis permeten interpretar que les falles que han actuat en el període neotectònic són de tipus normal: 1) la predominància d'aquest tipus de falles afectant els sediments recents i 2) la presència d'una depressió allargada paral·lela a alguns dels escarpaments de falla analitzats, situada en el blocenfonsat.· Els indicadors cinemàtics analitzats coincideixen en que:1. Durant el Pliocè: l'eix de mhima compressió horitzontal té una orientació entre NNE-SSW i ENE-WSW; aquesta interpretació permet explicar la disposició de falles, fronts muntanyosos i escarpaments de falla. En alguns casos de falles normals es pot interpretar també una disposició venical de sigma-1.2. Durant el Quaternari: l'eix de compressió horitzontal té una orientació entre N-S i NE-SW; aquesta interpretació permet explicar la disposició de falles, diàclasis, fronts muntanyosos, escarpaments de falla i alineacions d'anomalies de l'índex de gradient. En alguns casos, en falles normals, es pot interpretar també una disposició vertical de sigma-1.3. Aquests resultats s'han obtingut mitjançant dades d'origen divers i poc abundants i per tant no poden ser considerats com a definitius.· L'anàlisi de les estructures permet interpretar que l'activitat neotectònica a les Cadenes Costaneres Catalanes constitueix la continuació de l'extensió neògena que ha tingut lloc al solc de València. La major concentració d'indicadors d'activitat neotectònica a la meitat S de les Cadenes Costaneres Catalanes pot explicar-se per la disposició de les estructures heretades del Miocè, de direcció NNE-SSW al S i NE-SW al N que haurien fet., sota un eix principal d'esforç horitzontal màxim orientat NNE-SSW a N-S durant el Quaternari, s'activessin amb més facilitat les fractures amb aquesta orientació, fractures que predominen al S de la zona estudiada.· La disposició dels eixos principals d'esforç de la zona estudiada, en comparació amb la convergència N-S de les plaques africana i euroasiàtica, pot explicar-se amb una variació de la relació entre els eixos tot mantenint-se la orientació. Així. a la zona estudiada, sigma-l és vertical i l'esforç màxim horitzontal varia entre N-S i NE-SW, mentre que la convergència de les plaques es produeix sota una orientació de sigma-1 N-S. Els resultats que fan referència a la paleosismicitat, la tectònica activa i .les seves repercusions en la perillositat sísmica de la zona són aquests:· La zona estudiada ha experimentat tectònica activa. L'existència d'aquesta activitat s'ha determinat per la presència d'indicadors 1) geològics, com són les evidències de paleosismicitat -escarpaments de falla, evidències de liqüefacció i grans moviments de massa- , i 2) sísmics. Tot i així, aquesta activitat no es pot considerar molt intensa a jutjar per la poca quantitat d'evidències detectades, i pel grau de degradació que mostren els escarpaments.· S'han detectat fins a dos tipus d'indicadors de paleosismicitat: escarpaments de falla preservats i evidències de liqüefacció, a més de la concentració d'esllavissades que pot estar relacionada amb sismicitat.· S'han detectat quatre escarpaments de falla amb expressió morfològica afectant als ventalls al.luvials: el de Mont-roig, el de l'Almadrava, el de Camarles i el de l'Aldea. A més s'han interpretat dos escarpaments més a partir de métodes indirectes: el de Sant Jordi, per l'anàlisi topogràfic del ventall, i el del Baix Ebre, per l'alineació d'anomalies de gradient. La orientación d'aquests escarpaments és entre N-S i NNE-SSW.· La falla que dóna lloc a l'escarpament de l'Almadrava és de tipus normal i perd salt cap a la superficie fins a esdevenir una flexió. Ha actuat entre el Pliocè superior i 350.000 a. En el seu periode més recent d'activitat ha experimentat un mínim de tres períodes de desplaçament suposadament sismogènics. · La falla que dóna lloc a l'escarpament de Mont-roig ha actuat entre el període de producció d'indústria lítica musteriana (fins a 100 000 a BP) i 4490-4790 a. B.C. La magnitud del sisme que possiblement es produí com a conseqüència del desplaçament de la falla que forma l'escarpament de Mont-roig (suposant que aquest desplaçament fos sismogènic) s'estima de 6 a 6.5.· L'estimació realitzada sobre el període de recurrència de la falla de Mont-roig indica que aquesta falla ha tingut una períodicitat de pocs milers d'anys, i per tant es tracta d'una falla activa. Aquests resultats justifiquen un estudi paleosismològic directe de la falla. Els resultats que fan referèocia al mètode utilitzat són aquests:· Les anàlisis geomorfològica, estructural, de la sismicitat i de la paleosismicitat es complementen entre elles i aponen molta informació si es realitzen comparant-ne els resultats. Es mostra doncs la complementarietat de lea anàlsis realitzades en aquest tipus d'estudis. / This thesis deals with the neo-tectonics and the active tectonics or the Catalan Coastal Ranges, the emerged sector or the Catalan-Valencian domain of the Valencia Trough, NE Spain. The instrumental seismicity data does not show any destructive earthquake in the zone whereas the historical data (up to 1000 years) shows some earthquakes that caused damage. This has motivated a geological analysis covering broad period of time in order to constrain the recent tectonic behaviour of the zone. Three main objectives have been considered: 1) the localisation and characterization of neo-tectonic activity, 2) the detection and analysis of active tectonics and paleoseismology in order to constrain the seismic hazard of the zone, and 3) the definition of the most useful methodology to analyze such a slightly active zone.Four main analyses have been done: geomorphological analysis (data from: mountain fronts. fluvial network, a1luvial fans), struetural analysis (data from: fracturation, striated pebbles, flexure and tilting), paleoseismological analysis (data from: fault scarps, liquefaction structures, mass movements), and seismological analysis.The main results are:· The Catalan Coastal Ranges show neo-tectonic indicators concentrated in their southern half, the area where less seismicity has been registered. This tectonic activity is extensional and not intense (sigma-3 is oriented mainly E-W for the Quaternary morphological and structural features) showing continuity with the Neogene tectonics.· Although the historic and instrumental seismicity shows no catastrophic seismic event there is active tectonism in the zone. Some fault scarps have been detected and analysed: Mont-roig, l'Almadrava, Camarles, l'Aldea, Sant Jordi and el Baix Ebre. The Mont-roig scarp, the longest of these scarps, is controlled by an active fault for which a return period of some thousand years has been estimated.· The methods used in this study (geomorphological, structural, paleo-seismological and seismic analysis) are useful tools for analysing the neotectonics of a zone in which the intensity of neo-tectonic deformation is low.