No description available.

Se han estudiado las comunidades de microartrópodos edáficos, y de colémbolos en particular, de dos encinares de la Serralada Prelitoral Catalana: La Serra de l'Obac y la Serra de Prades. El estudio se ha llevado a cabo en parcelas experimentales adyacentes de 20 x 20 m, una intacta (a efectos de control) y otra incendiada, en cada localidad.La parcela control de Obac, situada a 590 m de altitud, es un encinar mixto de "Quercus ilex" y "Pinus halepensis" con un recubrimiento importante de sotobosque; el suelo es pardo calcáreo sobre conglomerados rojos, con una pendiente de 25° E y un pH de 7,7 medido a nivel del horizonte Al.La parcela control de Prades, situada a 900 m de altitud, es un encinar monoespecífico de "Quercus ilex" con escaso recubrimiento de sotobosque; el suelo es pardo ácido sobre roca madre de filitas y areniscas, con una pendiente de 28° SSE y un pH de 4,8 medido en el horizonte Al.Los perfiles de suelo de las dos localidades son de tipo Al B1 C, con horizontes orgánicos L, F y H bien desarrollados.Se han realizado muestreos de terreno mensuales, durante 12 y 15 meses sucesivos en Obac y Prades respectivamente, teniendo en cuenta los distintos horizontes de los perfiles del suelo hasta una profundidad máxima de 10 cm en los horizontes minerales.Se han determinado un total de 30 taxa de microartrópodos de los que "Acari" y "Collembola" son los grupos dominantes. En las parcelas control los primeros representan el 76,4% en Obac y el 92,6% en Prades, y los segundos el 16,5% en Obac y el 6% en Prades. En estas parcelas, la densidad media anual de microartrópodos totales es de 1225,09 ejemplares/100cm2 (CV anual = 16%) en Obac y 2302,20 ejemplares/100cm2 (CV anual = 25%) en Prades. En el perfil vertical del suelo la máxima densidad se obtiene en el conjunto de horizontes orgánicos (horizontes L, F y H) y disminuye con la profundidad en los horizontes minerales.En cuanto a la comunidad colembo1ógica, en el conjunto de las parcelas de estudio se han encontrado 75 especies (en Obac 46 en la parcela control y 32 en la quemada; en Prades 35 en la parcela control y 29 en la quemada) de las que tres son nuevas para la ciencia: "Pseudachorutella catalonica", "Neonaphorura hexaspina" y "Pseudosinella subilliciens".Las especies dominantes (con abundancia relativa total anual superior al 5%) en todo el perfil, o en alguno de los horizontes del mismo, en cada una de las parcelas estudiadas son las siguientes: En la parcela control de Obac "Xenylla maritima", "Neonaphorura hexaspina", "Mesaphorura italica", "Protaphorura nemorata", "Folsomia manolachei", "Isotomiella minor", "Isotoma notabilis" y "Lepidocyrtus lanuginosus". En la parcela quemada de Obac "Neonaphorura hexaspina"," Hesaphorura critica", "Mesaphorura italica", "Protaphorura nemorata"," Onichyurus silvarius", "Folsomia manolachei", "Isotomiella minor"," Entomobrya multifasciata" y "Pseudosinella fallax". En la parcela control de Prades "Xenylla schíllei", "Mesaphorura critica", "Mesaphorura italica", "Hesaphorura macrochaeta", "Folsomia fimetaria", "Folsomia sexoculata"," Entomobrya nivalis-strigata", "Lepidocyrtus lanuginosus" y "Sphaeridia pumilis". En la parcela quemada de Prades "Ceratophysella tergilobata", "Metaphorura affinis", "Mesaphorura critica", "Mesaphorura italica", "Mesaphorura macrochaeta"," Onichyurus minutus", "Folsomia fimetaria","Folsomia sexoculata" y "Entomobrya quinquelineata".La parcela control de Obac, con una densidad media anual de colémbolos totales de 201,86 colémbolos/100cm2 (CV anual = 37%), presenta una densidad media-alta con respecto a diversos bosques de Francia y la Península Ibérica. La de Prades, 139,40 colémbolos/100cm2 (CV anual = 56% en Prades), se sitúa en una posición media-baja en el marco general.Con respecto a diversos biotopos de la Península Ibérica, las comunidades colembológicas de los encinares estudiados presentan una composición específica que las diferencia del resto y las acerca a la de otro encinar de la misma región. Asimismo presentan una diversidad específica, en sentido amplio, intermedia con respecto a la totalidad de biotopos, destacando únicamente un elevado número de especies en Obac.En las parcelas control, la comunidad se estructura verticalmente en el suelo y la tendencia general es a una disminución de densidad de fauna y del número de especies a medida que aumenta la profundidad. En función de la estructura de la comunidad y la composición específica, podemos hablar de una subcomunidad de superficie, formada por las especies que habitan en los horizontes orgánicos del perfil (horizontes L, F y H), y una subcomunidad de profundidad formada por por las especies que habitan en los horizontes más profundos (horizonte A11 y A12). Por otro lado, durante un ciclo anual, se detecta una composición específica diferenciada en función de la humedad, sobre todo a nivel de los horizontes orgánicos.Los incendios ocurridos las parcelas quemadas destruyen por completo la vegetación y los horizontes L, F y gran parte del H del perfil. Por debajo de los 10 cm de profundidad, durante el paso de las llamas, la temperatura no superó lo que podemos considerar temperaturas usuales del suelo. A este nivel es donde sobrevivieron los ejemplares de la fauna que posteriormente recolonizaron el perfil en superficie.Durante los 15 meses siguientes a la perturbación no se detecta una regeneración de la fauna edáfica en términos cuantitativos ni en términos de diversidad y estructura vertical. El conjunto de la comunidad edáfica muestra una notable reducción de densidad, siendo los colémbolos uno de los grupos más afectados. Pasados dos años, cuando ya se ha depositado una capa de material vegetal muerto sobre la superficie del suelo (horizonte L incipiente) y el recubrimiento vegetal ofrece una mayor protección frente a la climatología exterior, la comunidad edáfica muestra signos de recuperación en términos de densidad y riqueza en los horizontes inferiores, y en términos de estructuración vertical por recolonización de los horizontes superficiales del perfil. / This study was carried out in experimental plots of 20 x 20 m from two localities in the "Serra Prelitoral Catalana": "Serra de l'Obac" and "Serra de Prades". There were two experimental plots in each locality: burnt and control. Samples were taken monthly in the different ground levels down to a depth of 10 cm.Acari and Collembola were the dominant taxa in the cornmunity of microarthropods. In relation to the Collembola cornmunity, 75 species were found, three of which were new: Pseudachorutella catalonics, Neonaphorura hexaspina and Pseudosinella subilliciens. The communities of the two localities showed similar specific profiles with each other but different from other communities from various biotopes in the Iberian Peninsula. Further, in the two localities studied, Collembola community showed an intermediate value of specific diversity in relation to the values of other biotopes in the Iberian Peninsula.According to structure and specific composition of edaphic community it was possible to distinguish between a superficial subcommunity and a deep subcommunity. The first was formed by those species which lived in the organic horizons (L, F and H) of the soil and the second was formed by species which lived in the deepest horizons (A11 and A12). On the other hand, through an annual cycle a differential specific composition was observed in relation to wet.The fires destroyed the vegetation and L and F horizons completely and also great part of H horizon of the soil. The fauna survived under 10 cm depth and so recolonized the profile towards the surface later.During the following 15 months after the fire, the edaphic fauna was not regenerated. Two years after the f ire, there was a layer of dead vegetal material on the surface of the soil (incipient L horizon) which offered more protection to resist the external climatology. In that moment, the edaphic community showed signs of recovery, such as more density and richness in the lower horizons and vertical structuration by recolonization of the upper horizons of the soil profile.

Las actividades mineras generan una elevada cantidad de residuos metálicos que contaminan el suelo ya sea química, física y/o biológicamente. Estos residuos pueden permanecer en el suelo por un largo plazo. Esta permanencia es especialmente grave en el caso de los compuestos inorgánicos como es el caso de los metales pesados, que no pueden ser degradados. Su persistencia, acumulación progresiva y/o su transferencia a las cadenas tróficas pone en riesgo a la salud humana, animal y la de los ecosistemas.La flora espontánea desarrollada en suelos contaminados por metales pesados han desarrollado unos mecanismos de tolerancia basados en: i) la exclusión, donde los metales son acumulados en las raíces de las plantas o en su rizósfera, restringiendo su transporte a la parte aérea (Fitoestabilización) y ii) la acumulación en la parte aérea mediante la translocación de metales desde la raíz y su posterior compartimentación (Fitoextracción).En el presente estudio se evalúa el potencial de la flora espontánea crecida en dos zonas mineras con diferencias contrastadas, tanto del punto de vista geográfico, climático, geológico y de flora. Las dos zonas estudiadas corresponden a: i) la mina polimetálica Carolina ubicada en Hualgayoc, Provincia de Cajamarca (Perú) y ii) la antigua explotación minera Les Masies, que yace abandonada desde los tiempos romanos, ubicada en Poblet, Provincia de Tarragona (España). Fueron encontrados elevados contenidos de metales pesados en suelos superficiales de la mina Carolina. En plantas, altas concentraciones de Pb y Zn fueron acumuladas en la parte aérea de las especies Plantago orbignyana, Lepidium bipinnatifidum, Baccharis latifolia, Senecio sp y Sonchus oleraceus. Mientras que Bidens triplinervia acumuló elevados contenido de metales en las raíces.En la mina Les Masies, el contenido de metales pesados superaron los valores background citados para la Provincia. En plantas, fueron encontradas concentraciones que superaron los valores normales como en el caso del Zn y Cu, en Polypodium vulgare, Ruscus aculeatus y Cistus salvifolius. Esta última especie acumuló elevados contenidos de Al en la parte aérea. Mientras que Dactylis glomerata, a pesar de que ha crecido en suelos con alto contenido de Cu, excluyó este metal impidiendo su entrada a la planta.Los resultados obtenidos en este estudio nos permiten proponer a la especie Plantago orbignyana como hiperacumuladora de Pb y Zn, a las especies Lepidium bipinnatifidum, Baccharis latifolia, Senecio sp y Sonchus oleraceus como hiperacumuladoras de Pb, por tanto se sugieren para futuros estudios de fitoextracción. Mientras que Bidens triplinervia se propone para estudios de fitoestabilización, por su capacidad de excluir metales en la raíz.Con respecto a las plantas procedentes de la mina Les Masies, se propone a Dactylis glomerata como exclusora de Cu y a Cistus salvifolius como hiperacumuladora de Al. El resto de las especies analizadas acumularon cantidades normales de metales pesados.Estos resultados son pioneros en el contexto de la fitorremediación de suelos degradados como producto de explotaciones mineras tanto en el área mediterránea, como en el páramo andino de Latinoamérica y es muy importante citar a especies que desde tiempos ancestrales se han usado con fines medicinales como es el caso de Plantago orbignyana y Baccharis latifolia. / Heavy metals are currently of major environmental concern. At large concentrations, they are harmful to humans and animals and tend to bioaccumulate in the food chain. Metal mine tailings are usually composed of fine grains with a poor structure, and have small amounts of nutrients and large concentrations of several trace elements. These mine tailings became potential sources of pollution due to wind and water erosion. Efforts to restore a vegetation cover can benefit stabilization, pollution control, and improve aesthetical aspects.The use of native plants for phytoremediation can be an useful option because these plants are better adapted to the environmental conditions of the region than plants introduced from other environments. Therefore, the search for native plants that are tolerant to heavy metals is of particular importance. Plants growing in metalliferous soils can be grouped into the following three categories: a) excluders, in which metal concentrations in the shoots are maintained at a low level up to a critical value across a wide range of soil concentrations; b) accumulators, in which metals are concentrated in above-ground plant parts from low to great soil concentrations; and c) indicators, in which the internal concentration reflects external levels. Hyperaccumulator plants are able to accumulate about 100 to 1000 times the metal concentrations as compared to normal plants growing in soils with background metal concentrations and are also characterized by a shoot-to-root metal concentration ratio, whereas non-hyperaccumulator plants usually have greater metal concentrations in the roots than in the shoots. We studied a top soil and spontaneous plants collected in Hualgayoc, which is a complex mining district in the Central Andes characterized by the influence of many superimposed geologic events and ore-forming processes and around to the old abandoned mine located in Poblet, Tarragona (Catalonia-Spain).

El trabajo presentado como tesis doctoral está subdividido en tres grandes apartados. En el primero de ellos se realiza un análisis de los antecedentes, terminología y características básicas de la modelización regional y en especial de la econométrica. En la segunda se estudian las distintas etapas de las que consta el trabajo econométrico (especificación, estimación, validación y utilización) para los modelos econométricos más importantes existentes (principalmente estadounidenses) destacando aquellos aspectos que puedan incidir en lo que ha sido el gran objetivo del trabajo: la construcción de un modelo econométrico regional para Cataluña. En la tercera parte se elabora el citado modelo estudiándose variables referidas a la producción y mercado de trabajo: índice de producción industrial catalán: empleo de los sectores industrial-construcción y terciario; empleo no agricola; población activa, desempleo, tasa de paro, empleo total y tasa de actividad. / The principal aim of this thesis was to construct the first version of a uniregional econometric model for Catalonia. This work must be considered within the Hispalink Project for regional modelling for the different Autonomic Communities in Spain. Previous to the construction of this model, it was necessary to know the real state of the regional econometric modelling. That's the reason why the exposition was divided into three parts.In the first part, we studied the most important characteristics of regional modelling, setting a comparative analysis among the three types of models: Economic Base, Input-Output and econometrics. Afterwards, the antecedents and general characteristics of the latest, were analyzed because it's the type used on this piece of work. In the last chapter of this first part, we studied the terminology of macroeconometric models used all through the thesis and the opposing concepts like regional-multiregional, the regional size and the type of the analysis (predictive, descriptive,...). The different approach to multiregional modelling has a special importance: Top-Down, Bottom-Up, interregional and Regional-National.The second part is devoted to the comparative study of the uni- or multiregional econometric models published, mainly localized in the USA. The analysis was completed from both the temporal point of view and the analysis of the different phases of the econometric work: model specification, estimation, validation and utilisation. The variables were grouped into blocks, the most usual being production, labor market-employment, personal income, investment and public sector.From all this information, in the third part we constructed a first version for a regional econometric model for Catalonia. It consists of 18 variables (9 endogenous and 9 predeterministic), and 5 equations and 4 identities. To all these expressions, the equations and variables necessary to make an Industrial Production Index (IPICAT) must be added. Other basic characteristics of the model are the unidirectional causality and the periodicity adopted (quarterly). Endogenous variables. IPICAT, employment sectors (Industrial-construction and services), unemployment, labor force, rates of unemployment and activity, non-agricultural employment, total employment.

L'objecte d'estudi d'aquesta tesi doctoral són els llibres I, II, IX I X d'una de les obres més conegudes de Ramon Llull, el "Llibre de meravelles", dedicats respectivament a Déu, als àngels, al paradís i a l'infern. Aquest treball fa part d'un projecte més ampli, la finalitat del qual és establir el text crític de la novel·la per a les "NEORL" i estudiar tots els llibres per grups temàtics per tal de completar un buit bibliogràfic evident, especialment significatiu en el cas dels llibres IX i X i per tal de descriure els elements que conformen i determinen la "literatura alternativa" del Beat. Aquesta tesi, doncs, presenta el text crític i l'anàlisi dels quatre llibres estrictament teològics de la novel·la i aquestes són, justament, les dues parts en què es divideix aquest treball.Pel que fa a l'edició crítica, cal recordar que, tot i la popularitat de l'obra i les diverses edicions efectuades, no existeix pròpiament una edició crítica del text català medieval segons els criteris filològics científics. Per aquesta raó, l'edició que es presenta tot seguit se centra exclusivament en la tradició catalana (dotze manuscrits entre els set medievals i els cinc de moderns), ja que s'ha preferit, davant la manca de referents concrets, d'establir amb seguretat l'stemma dels testimonis catalans i, en acabat, completar els resultats amb l'estudi de la resta de testimonis romànics segons els criteris de les NEORL. Un cop completat els procés d'estudi de la tradició manuscrita catalana, es va decidir de canviar el manuscrit base que tradicionalment s'havia editat (cf. 2.5). En definitiva, en aquesta primera part, s'ofereix una descripció esquemàtica dels manuscrits catalans de la novel·la, la recensio, l'stemma i, finalment, el text crític. La segona part de la tesi consisteix en l'anàlisi de la disposició de la novel·la i dels continguts, bàsicament des del punt de vista teològic i des del punt de vista literari. Pel que fa a l'anàlisi doctrinal, s'han aïllat els desplegaments artístics que determinen a priori l'estructura de tot el llibre, que han permet concloure que l'Art és el fonament doctrinal inserit harmònicament en l'estructura i en la trama de la novel·la. Els principis artístics que determinen l'obra són poc nombrosos. En els llibres I, II, IX i X pràcticament es podria dir que es limiten a una desena, com a molt, però s'ofereixen en contextos diversos, sense simplificar, en correspondència amb les qüestions i problemàtiques tractades per Llull habitualment en els seus tractats i en funció de les revisions metodològiques desenvolupades durant el període de transició entre les Arts quaternàries i les ternàries. Pel que fa a l'anàlisi literària, s'ha intentat demostrar que el fil argumental de la novel·la, que dóna cohesió i unitat al text, és justament la descripció del procés d'aprenentatge de Fèlix, cosa que permet la centralitat de l'Art tant des del cantó doctrinal com del cantó literari d'una manera natural. D'una altra banda, s'han aïllat diverses estructures (escenes, diàleg, procés d'aprenentatge) que demostren la rigorositat i la intencionalitat de la disposició dels continguts. Finalment, s'han enumerat els exemples dels quatre llibres i s'han analitzat i contextualitzat (quan s'ha pogut) individualment. En conclusió, s'ha intentat descriure i justificar que la "literatura alternativa" del Doctor Il·luminat parteix de l'Art i de la possibilitat de projectar la metodologia retòricament i moral. El Llibre de meravelles, amb elements enciclopèdics, dels romans cavallerescos o dels textos sapiencials, ofereix als seus lectors potencials un text atractiu, ple de referències, que manté la seriositat i la rigorositat exigida per la superlativitat dels temes tractats; i ho fa amb uns instruments discursius que parteixen de l'Art per arribar plenament al coneixement i a l'amor de Déu. / The first part of the thesis consists in the critical edition of the books I, II, IX and X of the "Llibre de meravelles" (1287-1289) de Ramon Llull (1232-1316). The second part of the thesis consists in the study of literary and philosophical aspects of the book. We have studied the philosophical and artistic context. Also we have studied the structure of the contents (dialogue, learning, scenes, etc.). We have studied the "exempla" from books I, II, IX and X. Llull uses these "exempla" for didactic purposes, making use of certain stylistic constants. The "exempla" of these books provide a good idea of Llull's concept of literature, the formal structure of the novel, the definition of the narrative roles of the characters, and, finally, of the presence of Art in this novel.

L'objecte d'aquesta tesi és l'estudi dels manuals per a l'ensenyament de l'assignatura Valencià: Llengua i Literatura en BUP, ESO i Batxillerat al País Valencià en el període comprés entre la creació d'aquesta disciplina escolar el 1983 i el desenvolupament curricular de la LOE (2007-2008). El corpus objecte d'estudi està compost per 175 manuals; 19 materials curriculars impresos per a l'ensenyament de la literatura; 40 manuals i guies didàctiques de Reforma experimental i 12 materials impresos de suport a la docència editats per la Conselleria d'Educació entre 1985 i 1997. El treball està dividit en tres grans capítols. El primer delimita les principals línies d'estudi de la manualística i situa en elles els manuals de llengua i literatura catalana. En el segon i més extens es fa un recorregut per la història de la disciplina seguint el desplegament curricular que ha tingut lloc en el període estudiat i la manera com els llibres de text han anat concretant els continguts prescrits. En el tercer capítol s'analitzen els principis metodològics de la didàctica de la literatura que es mostren en els manuals i que s'han obtingut a partir d'una fitxa d'arreplega de dades: cànon d'autors, obres i gèneres; activitats de comprensió lectora, comentari de text, taller literari i treball per projectes; criteris per a la programació de continguts literaris i lingüístics.

Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura. L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític. A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit. Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern. Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya. La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos. / Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura. La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político. En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido. Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno. Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña. La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos. / Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields. In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School. Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism). In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man. The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man. In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union. The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.

INTRODUCCIÓ:La depressió és el trastorn psiquiàtric amb major prevalença a la població general. S'estima que en el futur la depressió seguirà sent una patologia rellevant. Així, Murray i López, en l'informe elaborat per la Organització Mundial de la Salut, estimen que l'any 2020 la depressió serà la segona causa de Anys de Vida Perduts per Discapacitat, amb la probabilitat de que augmenti la seva importància en les properes dècades. La Depressió Major reb un tractament basat eminentment en la prescripció de fàrmacs antidepressius des d'àmbits no especialitzats, i comporta uns costos econòmics que no han parat d'augmentar. Aquests fets, juntament amb la constatació d'uns recursos escassos i que molta gent no reb atenció, ha ajudat a la presa de consciència dels decisors sanitaris i els responsables econòmics sobre la necessitat de fer un l'ús més racional possible dels recursos. Davant la creixent demanda i la limitació dels recursos cal fer una distribució equitativa dels recursos per tal que arribin a tothom que ho necessiti.METODOLOGÍA: Es revisen les publicacions més rellevants sobre la farmacoeconomia dels antidepressius i es presenten resultats de dos estudis farmacoeconòmics comparant antidepressius al nostre país.RESULTATS:Serrano-Blanco A, Gabarron E, Garcia-Bayo I, Soler-Vila M, Caramés E, Peñarrubia-Maria MT, Pinto-Meza A, Haro JM and the DAPGA group. Effectiveness and cost-effectiveness of antidepressant treatment in primary health care: a six month randomised study comparing fluoxetine to imipramine. J Affect Disord 2006 Apr; 91 (2-3): 153-63.En aquest article es compara mitjançant un estudi aleatoritzat prospectiu el cost-efectivitat d'imipramina respecte imipramina segons la prescripció dels metges de Atenció Primària de Catalunya. Malgrat no existeixen diferències estadísticament significatives en quant a l'efectivitat, els pacients que van iniciar tractament amb imipramina presenten uns costos totals associats al tractament menors que en aquells que van iniciar el tractament amb fluoxetina. Les diferències s'expliquen fonamentalment per uns menors costos indirectes en aquells que van iniciar tractament amb imipramina.Serrano-Blanco A, Pinto A, Suárez D, Peñarrubia Maria MT, Haro JM. Cost-utility of mental health interventions for Depression in primary care in Catalonia. Acta Psychiatr Scand 2006: 114 (Suppl. 432): 39-47.En aquest estudi no aleatoritzat amb seguiment naturalístic s'analitza el cost-utilitat de diferents inhibidors de la recaptació de serotonina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària de Catalunya.Fluoxetina és el fàrmac presenta millors índex de cost-utilitat respecte paroxetina, sertralina i citalopram.CONCLUSIONS:Imipramina suposa una opció més cost-efectiva que fluoxetina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària a Catalunya. Fluoxetina suposa una opció més cost-útil que paroxetina, citalopram i sertralina en el tractament dels trastorns depressius en Atenció Primària a Catalunya.

L'objectiu primordial d'aquest treball és la caracterització i l'estudi de materials i la interpretació del color en la pintura de retaules d'època gòtica.Per aquest estudi s'ha desenvolupat una metodologia en la caracterització dels materials, s'ha creat una base de dades de resultats analítics i de cromaticitat de substàncies de referència i, posteriorment s'han aplicat aquestes tècniques a una selecció d'obres del pintor Jaume Huguet (s.XV).Ha estat necessària la utilització de tècniques instrumentals diverses i metodologies de tractament de les mostres específiques. Les tècniques instrumentals utilitzades han estat: microscòpia óptica, l'espectrofotometria visible de reflectància difusa, la difracció de raigs X, l'espectroscòpia i microespectroscòpia FTIR, la microscòpia electrònica de rastreig amb un detector d'energies dispersades acoblat SEM-EDS, i l'espectroscòpia Raman. La relació de pigments caracteritzats correspon a: PbCO3/2PbCO3Pb(OH)2 (blanc de plom), 2CuCO3·Cu(OH)2 (atzurita), HgS (estructura de cinabri), 2PbOSnO2 (pigment groc de plom i estany (tipus I), pigment verd de coure associat a una diversitat de compostos, Cu2Cl(OH)3 (atacamita, paratacamita,...), acetats i carbonats de coure, pigments terra (òxids de ferro), carbó amorf (negre de carbó de diferent procedències), pigment laca vermell (es suggereix àcid carmínic), a més de les làmines de metall d'or i de plata. L'aglutinant utilitzat en major extensió és el rovell d'ou o bé la barreja de rovell i clara d'ou. Això no obstant, s'ha trobat la utilització d'altres aglutinants (cola animal, oli assecant, clara d'ou) per a determinats pigments. Les mesures dels gruixos de les làmines de metall i l'estudi del model de color demostren que la preparació vermella aplicada (bol) sota aquestes làmines, no afecte el cromatisme del metall. S'estudien els aspectes de conservació i evolució que els materials han sofert amb el temps, algunes alteracions són comunes a les diferents peces. A partir de les mesures de color es proposa un model de color que disminueix l'efecte d'engroguiment que presenten les obres estudiades com a conseqüència de l'envelliment dels materials orgànics presents.

El músic Carles Gumersind Vidiella (Arenys de Mar, 1856- Barcelona, 1915) és un dels pianistes i pedagogs del piano catalans més destacats de finals del segle XIX i començaments del XX, representant juntament amb Albéniz, Granados, Malats i Viñes el cim del pianisme català del moment. La recerca sobre la seva escola pianística neix amb la finalitat de respondre al buit que trobem dins el que anomenem escola catalana de piano. Vidiella és l’impulsor, des de la iniciativa privada, de la continuació de l’escola de piano fundada per Tintorer i seguida pel seu alumne Pujol, treballant àmpliament per al progrés de l’instrument. Com a pedagog forma a la majoria dels més destacats pianistes de la generació posterior. Molts d’ells van expandir la seva escola a Llatinoamèrica fundant el seu propi conservatori, seguint l’ideari pedagògic del seu mestre. Aquesta tesi s’estructura en quatre parts. La primera part és introductòria fent referència a l’objecte de la recerca, a la problemàtica i als objectius que es deriven d’aquest treball i, seguidament, en el capítol primer, s’aborda el disseny de la recerca on les fonts utilitzades són preferentment documentals. La segona part conté el cos pròpiament dit del treball amb la inclusió, en primer lloc, del capítol segon relatiu a les dades biogràfiques de Vidiella, on es fa un seguiment de la seva trajectòria vital i del seu perfil humà, a més del context cultural que va viure. En el capítol tercer ens aturem en els seus anys de formació pianística: s’aprofundeix en el mestratge que va exercir a Barcelona el seu professor Joan Baptista Pujol, i al mateix temps s’aborden les línies pedagògiques que van caracteritzar el seu mestre Marmontel a la ciutat de París. El gruix més important del nostre treball de recerca, conjuntament amb el mestratge, és la seva carrera concertística. A ella va dedicat el capítol quart de la tesi. Primerament es mostren les etapes de la seva carrera i la consegüent evolució interpretativa. També es donen a conèixer les diferents innovacions que va introduint dins el panorama musical català, al mateix temps que es fa palesa del gran efecte que produeixen els seus recitals en el públic. Es destaquen els seus concerts més celebrats –concerts històrics, entre ells- i s’assenyalen quines obres pianístiques són programades a Barcelona per primera vegada. Com se’n desprèn d’aquest capítol, Vidiella contribueix en gran mesura a la recepció a casa nostra de l’obra d’autors com Bach, Beethoven, Brahms o Chopin, per citar-ne alguns dels més representatius, tot subratllant la gran difusió que fa de l’obra dels autors catalans de la generació modernista. Els concerts es troben ordenats cronològicament juntament amb una análisi acurada de la crítica especialitzada. Dins del capítol cinquè es té per objectiu conèixer la trajectòria docent de Vidiella, des dels seus primers anys d’ensenyament pianístic, fins a la posterior expansió de la seva escola, analitzant quina era la situació de l’ensenyament musical en l’època que Vidiella es va establir. Es mostren les principals línies d’ensenyament del mestre, al mateix temps que es donen a conèixer els alumnes més destacats i la seva evolució. També es fa un seguiment especial de l’Escola Vidiella que funda l’alumna Carlota Giró a Barcelona després de la mort de Vidiella. La tercera part és la més significativa: recull les conclusions que demostren l’existència i la pervivència d’una escola pianística amb uns trets característics propis i destaquen la importància que té per a la interpretació i la pedagogia pianístiques futures. Finalment, la quarta i darrera part reuneix la bibliografia general i específica, així com els annexos documentals i gràfics, dels quals la majoria del material és inèdit. / Carles Gumersind Vidiella i Estevan (Arenys de Mar, 1856 – Barcelona, 19159 is one of the most prominent Catalan pianists and pedagogues of the turn of the XIXth to the XXth centuries. This PhD dissertation has the objective to fill the research gap on the so-called escola catalana de piano (Catalan Piano School). Vidiella is the promoter of the School founded by Pere Tintorer and followed by Pujol, which was later expanded by his pupils in Latin America. The dissertation shows the existence and relevance of the Piano School the master founded in Barcelona. Moreover, Vidiella’s subtle pianism inspired the works of poets like Joan Maragall and plastic artists like Ramon Casas, among others. This PhD dissertation is structured into four parts. The first part consists in the Introduction and Chapter I. While the Introduction deals with the object of study and the objectives of the thesis, Chapter I focuses on the research design, particularly on the documental sources of information. The second part contains the body of the dissertation and is subdivided into four chapters. Chapter II deals with the biography of Vidiella as well as the influence of the cultural context in which he lived. Chapter III tackles his piano education and the pedagogical features of his masters: Joan Baptista Pujol in Barcelona and Antoine-François Marmontel in Paris. Chapter IV is devoted to Vidiella’s career as a concert pianist, which had a strong impact in the Barcelona cultural scene. Indeed, Vidiella contributed to a great extent to the diffusion of the works of Bach, Beethoven, Brahms or Chopin in the city, as well as of pieces by Catalan composers. Chapter V provides an account of Vidiella as a pedagogue, showing his main teaching guidelines and the activity of his most outstanding pupils, like Carlota Giró, founder of the Escola Vidiella (Vidiella School). The third part draws conclusions of the dissertation and contends that Vidiella founded a Piano school whose distinctive nature has survived until the present, assessing its future perspective. The forth part gathers the bibliography and an extensive list of annexes with unknown documental and graphic materials.