Estudi de conjunt de la figura i l'obra de fra Agustí Eura i a l'edició crítica de la seva poesia completa. La tesi està publicada en 2 obres impreses. Les referències es localitzen a Qüern 5, refs. 1298 i 1301

Aquesta tesi doctoral documenta els actors principals i secundaris del fenomen del revisionisme històric i del negacionisme en relació a la història de la persecució política de la llengua catalana i analitza els arguments del revisionisme des de la transició democràtica espanyola fins als nostres dies, amb especial èmfasi en la relativització de la política lingüística de la dinastia borbònica en els segles XVIII i XIX, l’edulcorament de la repressió cultural de la dictadura de Miguel Primo de Rivera i la minimització de l’intent de genocidi cultural franquista. Aquesta anàlisi del discurs revisionista finalitza amb unes conclusions que expliquen el rerefons profund d’aquest fenomen en l’actualitat. / Esta tesis doctoral documenta los actores principales y secundarios del fenómeno del revisionismo histórico y del negacionismo en relación con la historia de la persecución política de la lengua catalana y analiza los argumentos del revisionismo desde la transición democrática española hasta nuestros días, con especial énfasis en la relativización de la política lingüística de la dinastía borbónica en los siglos XVIII y XIX, el edulcoramiento de la represión cultural de la dictadura de Primo de Rivera y la minimización del intento de genocidio cultural franquista. Este análisis del discurso revisionista finaliza con unas conclusiones que explican el trasfondo profundo de este fenómeno en la actualidad. / This thesis documents the leading and supporting protagonists of the historical revisionism and denial phenomenon regarding the history of political persecution of the Catalan language and analyzes the arguments for revisionism from the transition to democracy in Spain until the present day, with special emphasis on the playing down of the language policy of the Bourbon dynasty in the eighteenth and nineteenth centuries, the easing of the cultural repression of the Miguel Primo de Rivera dictatorship and the minimization of the attempted cultural genocide of the Franco regime. This revisionist discourse analysis reaches conclusions to explain the deep background of this phenomenon.

"La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" es el primer estudi integral dedicat a aquest artista i teòric del Noucentisme. La tesi analitza amb profunditat la trajectòria d’Aragay com a dibuixant, pintor, gravador i ceramista, però també com a poeta, professor i polític; a més del paper que va exercir com a crític, polemista i teòric de l’art. La tesi posa de manifest la labor artística i intel•lectual d’aquest personatge que va assumir, defensar i projectar, fins el final de la seva vida, aquell ideal estètic de signe mediterraneista i classitzant, que sorgia a Catalunya a principis del segle XX. / "La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" is the first comprehensive work based on this artist and theoretician of the Noucentisme’s movement. The above-mentioned doctoral thesis, studies his career not only as a draughtsman, painter, engraver and potter but also as a poet, lecturer and politician, besides his production as a brilliant polemicist and theoretician of Art. The Thesis stresses an artistic and intellectual work of Aragay who assumed, defended and projected, until the end of his days, those aesthetics ideals of a Mediterranean and Classicistic style that emerged in Catalonia on the early XX century.

Fra Bernat Hug de Rocabertí (c.1420-1485) was a prominent member of the Order of the Hospital in the Crown of Aragon in which to attain the dignity of Castilian of Amposta, the most important dignity in the Crown. This work is a historical biography of him, since he entered into the Order by the hand of his brotherin- law, fra Joan de Vilagut, until he became a confidant of King Joan II and his side took part in Catalan Civil War in the fifteenth century. In parallel, Rocabertí also devoted himself to poetry and wrote at least two pieces, the Estrampa, so far unpublished, here this work is published critically, and La glòria d’amor, a long narrative poem, which is a study of possible chronology. Moreover, also studied other people linked to Bernat Hug, like his brothers, authors of some interesting battle letters, also published for the first time, or their brothers-inlaw, among them Joan de Vilagut, also a poet, and Guillem Tinter, who had a poetic Exchange with Vilagut. The whole work is accompanied by transcription of an interesting collection of documents. / Fra Bernat Hug de Rocabertí (c.1420-1485) fou un membre destacat de l'Orde de l'Hospital a la Corona d'Aragó en la qual va arribar a assolir la dignitat de Castellà d'Amposta, la més important d'aquest orde a la Corona. En el treball es fa una biografia històrica del personatge, des que va entrar a l'orde de la mà del seu cunyat, fra Joan de Vilagut, fins que va esdevenir un home de confiança del rei Joan II i al seu costat va participar a la Guerra Civil Catalana del segle XV. En paral·lel, Rocabertí també es va dedicar a la poesia i va compondre almenys dues peces, l'Estrampa, fins avui inèdita i que s'edita críticament, i La glòria d'amor, un llarg poema narratiu, del qual es fa un estudi de la possible cronologia. Per altra banda, també s'estudia altres personatges lligats a Bernat Hug, com el seus germans, autors d'unes interessants lletres de batalla que també s'editen, o els seus cunyats, entre els que destaca Joan de Vilagut, poeta també, alhora que s'aporten dades sobre Guillem Tinter, amb qui Vilagut va tenir un intercanvi poètic. El conjunt del treball s'acompanya amb la transcripció d'una interessant col·lecció de documents d'arxiu.

En la segunda mitad del siglo XVII, el clérigo ilicitano Ginés Campillo de Bayle (Elx, ca. 1640 — id., 19 de abril de 1711), desarrolló su labor literaria en el campo de la poesía, el teatro y la narrativa, al mismo tiempo que desempeñaba sus funciones eclesiásticas. Durante más de tres siglos, tanto el autor como su obra han permanecido casi ignorados, a pesar de encontrar referencias a ambos en numerosas publicaciones. Ginés Campillo de Bayle es el reflejo y ejemplo de una época de la literatura catalana en lengua castellana, que debe ser recuperada y tenida en cuenta dentro de un contexto determinado. El valor y riqueza literaria de estas aportaciones queda en la actualidad fuera de cualquier duda o prejuicio. Este trabajo intenta, por un lado, estudiar la figura y la obra de Ginés Campillo de Bayle y, especialmente, su novela más conocida, Gustos y disgustos del Lentiscar de Cartagena (Valencia, 1689), de la que se realiza, también su primera edición crítica. Contextualizada en una época concreta, en la que Ginés Campillo de Bayle forma parte de una extensa nómina de escritores con características semejantes, se recupera la obra para realizar un análisis profundo que refleja una recepción e influencias procedentes de uno de los períodos más destacados y significativos de las literaturas hispánicas: el Siglo de Oro castellano. A través de la obra de Ginés Campillo de Bayle no solo es posible asistir a un ejemplo y modelo de características y estilos previos definidos, sino a un completo paseo por un amplio abanico de influencias, tamizados a través de su particular filtro y su peculiar óptica, que hacen de esta obra un buen ejemplo de la literatura cortesana de las tierras hispánicas en el siglo XVII.

Esta tesis doctoral surge a partir del hecho de que, aunque los estudios hispánicos son muy conocidos hoy en Grecia, la literatura catalana medieval no resulta particularmente reconocible, lo cual sorprende si tenemos en cuenta, por un lado, la presencia de los catalanes en Grecia y las relaciones culturales en el siglo XIV, y por otro, el alto nivel de la producción literaria en aquella lengua. Aquí presentamos traducida al griego la considerada principal obra medieval en catalán, Lo somni (1399) de Bernat Metge, diálogo que atrae con particularidad al entorno helenístico por tratarse de un importante representante de la tradición del Humanismo mediterráneo y por suponer la introducción del movimiento humanista en la península Ibérica. Acompañan a esta traducción, en primer lugar, un estudio histórico-literario y una investigación detallada de las fuentes, y a continuación, unas notas aclaratorias y unos apéndices para facilitar su uso.

No description available.

No description available.

No description available.

No description available.