La tesis aborda el proceso migratorio como fuente potencial de estrés y, por tanto, de desajuste de la salud psicológica de las personas migrantes, analizando el papel de distintas variables —valoración cognitiva, discriminación, sentido de control, estrategias de afrontamiento, entre otras — que estarían influyendo en la relación entre proceso migratorio y salud mental. Basada principalmente en el modelo cognitivo-transaccional del estrés de Lazarus y Folkman (1986) y el modelo explicativo de Moos (1984), la tesis se enmarca dentro de la perspectiva transnacional de la migración, atendiendo a las investigaciones que señalan a la comunidad de migrantes peruanos en Santiago de Chile como una comunidad que mantiene fuertes vínculos con Perú (Núñez y Stefoni, 2004), a partir de la constitución de la familia, el envío de remesas y el uso de las redes sociales existentes (Stefoni, 2005), y debido a la falta de recursos económicos y a las condiciones de exclusión o segregación social que sufre la comunidad (Stefoni, 2007). La muestra está compuesta por 355 migrantes peruanos de entre 18 y 58 años (Medad = 35.07 años, DT = 9.72) ubicados en la ciudad de Santiago de Chile. La distribución por sexo responde a 132 hombres y 223 mujeres. El tiempo de estadía en Chile varía entre 3 meses y 16 años (M= 40.58 meses, DT = 40.75). El 52.8% de la muestra son solteros, 41.4% casados o convivientes, el 5.2 % son separados y el 0.6 % viudos. De las personas casadas o con pareja estable, 56.6% tiene la pareja en Perú y 32.9% en Chile. Primeramente se analizaron los estresores o problemas narrados por los migrantes atendiendo al tipo de problema, contenido, ubicación, participantes y nacionalidad de los mismos. Se evaluaron diferentes V.I. a través de distintos cuestionarios o escalas: a) Discriminación Personal (Escala de Discriminación personal percibida, Basabe, Zoblina y Páez, 2004); b) Discriminación Grupal (Escala de Discriminación grupal percibida, Navas et al., 2004); c) Sensación de control (a partir de la pregunta de la Encuesta Mundial de Valores- WVS, Inglehart, 1998); d) Estrés Percibido (Perceived Stress Questionnaire, Levenstein et al., 1993); e) Estrategias de afrontamiento (Cuestionario de Respuestas de afrontamiento-CRI, Moos, 1993); f) Estrategias de aculturación generales (Escala de Orientación hacia país de origen y acogida, Basabe, Zoblina y Páez, 2004) y g) Actitudes y estrategias de Aculturación (Escala de Actitudes y Estrategias de Aculturación, Navas et al., 2004). La V.D. salud mental se ha evaluado a través del Talbieh Brief Distress Inventory (Ritsner, Ravinowitz y Sluzberg, 1995). Los estresores que las personas migrantes afrontan una vez en la sociedad de llegada tienen que ver con problemas vinculados a la economía y condiciones laborales (41.3%): falta de trabajo, inestabilidad laboral, maltrato laboral; problemas o dificultades en las relaciones de proximidad (36.5%): separación de la familia de origen o problemas de pareja; temas asociados a la salud (11.5%); y aspectos psicosociales (10.7%): discriminación. Diferentes participantes han sido identificados en los problemas narrados: el propio sujeto (34.5%), núcleo familiar (24.5%), empleador/familia del empleador (12.7%); pareja (8.8%). En cuanto a la ubicación de los problemas, el 69.6% se situaban en Chile, el 12.3% en Perú y el 17.8% tanto en Perú como en Chile. La valoración cognitiva no diferencia en función de los distintos contenidos de los problemas, los cuales se constituyen como situaciones nuevas, para las que las personas migrantes no cuentan con experiencia, no predecibles, inminentes, para las que no se ha tenido tiempo de prepararse y no causadas por el propio sujeto. Atendido el estresor discriminación, las y los peruanos migrantes perciben mayor discriminación dirigida a su grupo, como un todo, que a ellos personalmente. A pesar de que se aprecia en menor grado, la discriminación personal es la que se relaciona con la respuesta sintomatológica (sensitividad, depresión y ansiedad). Las personas que reportan problemas vinculados específicamente con la discriminación presentan, en mayor media, estrategias de afrontamiento evitativas a nivel cognitivo. Además, se demuestra el papel mediador parcial de las estrategias de evitación cognitivas en la relación estrés-salud mental en las persona migrantes. Al aumentar el estrés pre o post-migratorio se movilizan estrategias de evitación cognitivas, las cuales añaden sus efectos negativos al del estrés percibido incrementando aun más la posibilidad de consecuencias negativas para la salud mental. / Stress has been often linked to the immigration process, and, in turn, the stress has been associated with the risk of developing mental health problems, such as depression, anxiety or psychosomatic problems. The thesis "The new migration typologies and their relation with the migrants’ mental health” addresses the migration process as a potential source of stress and, therefore, as an imbalance of psychological health of migrants. The thesis analyzes the role of different variables - cognitive appraisal, discrimination, sense of control, coping strategies, acculturation strategies and attitudes, among others - that can influence the relationship between mental health and migration process. Mainly based on the cognitive-transactional stress model of Lazarus and Folkman (1986) and the explanatory model of Moos (1984), the thesis is framed within the transnational perspective on migration, based on the research that points that the community of Peruvian migrants in Chile is a community that maintains strong ties with Peru. The thesis identifies the different stressors that are faced by the Peruvian migrants in Santiago, their consequences on the mental health and the variables that could be influencing this relation. Despite the relevant results founded in this thesis, further studies are needed to confirm the role of these variables on the relation between migratory stressors and mental health.

PART 1. EFECTE DE LA HIPÒXIA I FACTORS POINFLAMATORIS SOBRE EL REMODELAT CARDÍAC EN CARDIOMIÒCITS VENTRICULARS HUMANS. INTRODUCCIÓ. Els mecanismes moleculars pels quals la isquèmia miocardíaca es tradueix en remodelat ventricular i insuficiència cardíaca són poc coneguts. HIPÒTESI. La hipòxia i factors proinflamatoris són inductors específics de recanvi de matriu extracel•lular en els cardiomiòcits humans. MÈTODES. Cardiomiòcits ventriculars humans adults (cèl•lules AC16) van ser incubats en condicions de tensió reduïda d’oxigen, CoCl2 (activador del factor de transcripció induïble per hipòxia 1, HIF-1), rotenona (inhibidor de HIF-1), TNFα, IL1β, LPS o vehicle durant intervals de temps variables. Un cop completats els períodes d’incubació, van obtenir-se els sobrenadants i el RNA cel•lulars per determinar la secreció cel•lular i l’expressió gènica de factors relacionats amb el recanvi de matriu extracel•lular. RESULTATS. La hipòxia indueix la producció de PIIINP (propèptid aminoterminal del del procolàgen tipus III) i inhibeix la síntesi i producció de TIMP1 (inhibidor tissular de metaloproteinases tipus 1) en els cardiomiòcits. La IL1β estimula la producció de PIIINP, TIMP1 i àcid hialurònic en cardiomiòcits. CONCLUSIÓ. La hipòxia i la IL1β activen el remodelat de matriu extracel•lular en cardiomiòcits ventriculars humans. Els resultats suggereixen que la hipòxia i la IL1-β són factors contribuents a la dilatació ventricular i insuficiència cardíaca en la malaltia cardíaca isquèmica. PART 2. EFECTE DE LA HIPÒXIA SOBRE LA SECRECIÓ DEL PÈPTID NATRIURÈTIC TIPUS B (BNP) EN CARDIOMIÒCITS VENTRICULARS HUMANS. INTRODUCCIÓ. El principal estímul per la síntesi i secreció de BNP es la distensió de la paret cardíaca. Evidències recents suggereixen que la isquèmia cardíaca pot induir també la producció de BNP. HIPÒTESI. La tensió reduïda d’oxigen estimula directament l’expressió gènica i la secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars humans en absència d’estímuls hemodinàmics o neurohormonals. MÈTODES. Cardiomiòcits ventriculars adults (cèl•lules AC16) van ser incubats en condiciones normòxiques o hipòxiques amb o sense la presència de rotenona. L’acumulació de BNP, ANP i VEGF es va mesurar en els sobrenadants cel•lulars. L’expressió gènica d’aquests factors va determinar-se mitjançant PCR a temps real. L’activitat transcripcional de HIF-1 va determinar-se en extractes nuclears cel•lulars mitjançant un enziminmunoassaig lligat a la seqüència d’unió de HIF-1 al DNA. RESULTATS. L’activitat transcripcional de HIF-1 va induir-se en condicions hipòxiques. La hipòxia va estimular la secreció i l’expressió gènica de BNP i VEGF però no d’ANP en els cardiomiòcits. La inhibició de HIF-1 en condicions hipòxiques va disminuir la secreció de BNP i VEGF. CONCLUSIONS. La hipòxia indueix la síntesi i secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars humans a través d’un mecanisme depenent de l’activació transcripcional de HIF-1. PART 3. ESTUDI DE LA SIGNIFICACIÓ CLÍNICA DE LES CONCENTRACIONS PLASMÀTIQUES DE BNP A L’INGRÉS EN PACIENTS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA (SCA). INTRODUCCIÓ. Els pacients SCA presenten concentracions plasmàtiques elevades de BNP atribuïdes a la distensió de la paret ventricular. Existeix poca informació sobre el valor clínic d’aquest marcador cardíac en pacients amb SCA i fracció d’ejecció ventricular esquerra (LVEF) preservada. La demostració que la hipòxia estimula directament la secreció de BNP en cardiomiòcits ventriculars permet formular la hipòtesi que els pacients amb SCA sense insuficiència cardíaca i/o disfunció ventricular presenten concentracions plasmàtiques de BNP elevades, en relació al grau d’hipòxia cel•lular. Mètodes. L’estudi es va realitzar en 1806 pacients amb SCA ingressats de forma consecutiva dins les primeres 24 hores posteriors a l’inici dels símptomes. Es va realitzar un seguiment durant un any de l’aparició d’esdeveniments adversos. RESULTATS. La concentració plasmàtica de BNP en els pacients amb SCA i LVEF preservada va ser superior a l’observada en un grup control d’individus sans. Durant el seguiment, l’aparició d’esdeveniments adversos va ser del 10,0% en els pacients amb LVEF reduïda i del 7,9% en els pacients amb LVEF preservada. Els pacients amb BNP>150 pg/ml van presentar una major probabilitat d’esdeveniments adversos. L’anàlisi estadístic multivariat mostra que la contribució de BNP en la predicció d’esdeveniments adversos es manté desprès d’ajustar en funció de la LVEF. CONCLUSIONS. Els pacients amb SCA i LVEF preservada presenten concentracions plasmàtiques de BNP elevades a l’ingrès, que constitueixen un factor predictor independent de presentar nous episodis de SCA i/o mortalitat. / MOLECULAR MECHANISMS OF MYOCARDIAL SECRETION: VENTRICULAR REMODELING AND SECRETION OF B-TYPE NATRIURETIC PEPTIDE. The molecular mechanisms by which myocardial ischemia translates in ventricular remodeling and heart failure remain unclear. In the current thesis it was explored whether hypoxia and proinflammatory factors are specific inducers of matrix remodeling in cardiomyocytes. Adult human ventricular cardiomyocytes (AC16 cells) were incubated at normoxic or hypoxic conditions and stimulated with proinflammatory factors. Matrix remodeling and cellular secretion and gene expression of matrix remodeling factors were analyzed. Results show that hypoxia activates matrix remodeling and induces the production of PIIINP (procollagen III N-terminal propeptide) and inhibits the production of TIMP-1 (tissue inhibitor of metalloproteinase 1). IL1β stimulated the cardiac production of PIIINP, TIMP1 and hyaluronic acid. Results suggest that hypoxia and IL1β may contribute to ventricular dilation and heart failure in ischemic heart diseases. The effect of hypoxia on the cardiac secretion of B-type natriuretic peptid (BNP) was also evaluated. Hypoxia stimulated the protein release and mRNA levels of BNP and VEGF but not ANP in AC16 cells. The analysis of the transcriptional activity of the hypoxia-inducible factor 1 (HIF-1) in nuclear extracts showed that HIF-1 activity was induced under hypoxic conditions. The treatment of AC16 cells with the HIF-1 inhibitor rotenone in hypoxia inhibited BNP and VEGF release. In conclusion, data indicate that hypoxia induces the synthesis and secretion of BNP in human ventricular myocytes, likely through HIF-1-enhanced transcriptional activity. This observed direct effect of hypoxia on BNP secretion in human ventricular myocytes allowed hypothesizing that patients with acute coronary syndromes (ACS) without ventricular dysfunction or heart failure present high plasma levels of BNP related with their degree of cardiac hypoxia. Thus, prognostic significance of BNP plasma levels was evaluated in a cohort of 1806 consecutive patients with ACS admitted within the first 24 hours after the onset of symptoms. The follow up for adverse events was of one year. Plasma levels of BNP in ACS patients with preserved left ventricular ejection fraction (LVEF) were higher than in the control group without ACS. During follow-up, adverse events was 10.0 % in patients with reduced LVEF and 7.9 % in patients with preserved LVEF. Patients with BNP>150 pg/ml presented significantly higher probability of adverse events during follow up. Results show that ACS patients with preserved LVEF present higher BNP levels at admission, which constitute an independent predictor of presenting new ACS and mortality.

Reproducció digital de la còpia impresa dipositada a la Biblioteca de la Facultat de Medicina, amb l'autorització de l'hereva legal de l'autor. / Extractos de la Introducción de la tesis: El concepto de peligrosidad es en esencia jurídico y se debe a la Escuela Positivista italiana. El considerar al delincuenta como una personalidad en la cual el delito es fatal, es decir, no elegido libremente, ya sea por factores constitucionales o por factores sociales, lleva implícita la idea de que no es justo que tal persona tenga que cargar con una pena. (…) Pero la sociedad tiene el deber de defenderse de los criminales y para ello esta Escuela valora la peligrosidad. El individuo no es imputable, no es responsable, pero es peligroso y como tal la sociedad lo aparta de su seno y lo recluye en establecimiento adecuado hasta tanto haya desaparecido la peligrosidad. Fue el paso del derecho punitivo al preventivo. La sociedad no castiga, se previene, y en vez de imponer una pena, señala las llamadas “medidas de seguridad”. (…)En nuestro país la idea de la defensa social tomó cuerpo legal en la Ley de 4 de agosto de 1933, conocida con el nombre de Ley de Vagos y Maleantes. Esta Ley es un cuerpo legal defensivo en el cual se hizo realidad la doctrina del estado peligroso. (…) Esta progresiva tipificación de conductas por Ley amplia y extiende la aplicación de medidas de seguridad sobre los componentes de la sociedad, que por su conducta asocial o antisocial se hacen merecedores de ellas, y demuestra cómo a medida que acanza el progreso social la comunidad se defiende apartando de sí a un mayor número de indivíduos cuyo comportamiento se hace intolerables, conductas que, por otro lado, no pueden ser tipificadas como delito en el Código Penal. (…) La aplicación de estas medidas requiere un estudio cuidadoso y atento de la persona y de su conducta, y ello obliga a quienes hayan de actuar en esa aplicación, además de sentir el estímulo de la vocación, no distraigan su atención profesional en otras actividades que puedan desviarla de ésta. Inspirada en este mismo pensamiento, la Ley antes citada admite la posibilidad de encomendar esta función a Jueces especiales. La puesta en marcha de estos Juzgados especiales llevó consigo la aplicación más perfecta de la Ley, pero también la más frecuente expedientación de delincuentes habituales (…) La extraordinaria labor que tal número de expedientes requiere desde el aspecto médico, ya que cada inculpado debe ser reconocido por el Médico Forense, llevó asimismo a la autoridad competente a la convicción de la necesidad de nombrar Médicos Forenses que dedicaran su función exclusivamente a estos Juzgados (…) La función del Médico Forense en estos Juzgados especiales es extensa y varia, puesto que por una parte deberá hacer, en muchos casos, el diagnóstico de certeza cuando una calificación entrañe un diagnóstico médico, y por otra parte deberá (…) señalar si existen en el sujeto reconocido estigmas profesionales (…) Es por ello que hemos creído de interés el estudiar una sistemática, mediante la cual el Médico Forense pueda deducir de una manera lo más objetiva posible, la peligrosidad potencial de una persona, por medio de la valoración de un índice de peligrosidad social y de un índice de peligrosidad criminal.

Interpersonal victimization is widely acknowledged to be a significant stressor and psychologically damaging factor for both children and adolescents. Despite the large number of studies that report a clear association between specific kinds of victimization and psychiatric disorders, little research to date has accounted for the full spectrum of victimization to which adolescents can be exposed. The current thesis aims to analyse the mental health aftermath of victimization, taking into account the wide range of victimizations to which adolescents are exposed, and highlighting the higher vulnerability of those who can be considered “poly-victims”. It also aims to study the role that variables like self-esteem may play in buffering the negative effects of victimization. This thesis is based on four studies (Soler, Paretilla, Kirchner, & Forns, 2012; Soler, Kirchner, Paretilla & Forns, 2013; Soler, Segura, Kirchner, & Forns, 2013; Soler, Forns, Kirchner, & Segura, 2014). Overall, the results highlight the high burden of victimization to which Spanish adolescents are exposed, and show that youth rarely suffer single victimizing events but are more likely to endure rather multiple victimization experiences. Similarly, very few adolescents reported victimization in only one area (e.g., only sexual victimization); rather, they tend to report a combination of different areas. Moreover, it was found that the impact of individual areas of victimization on mental health tends to decrease and even become irrelevant when the combination of different areas is taken into account, showing that it is probably the combination of victimization areas, and not single areas, that is truly important for adolescents’ mental health. Overall, girls at adolescent ages showed higher psychological distress than boys. Moreover, although in general boys and girls reported equivalent amounts of victimization (i.e., total kinds of victimization), girls reported twice as much child maltreatment and sexual victimization as boys. Boys and girls in the poly-victim condition were the ones that reported the most psychopathological symptoms (e.g., PTSS, suicidal behaviours) and lower self-esteem, highlighting the cumulative effect of increasing stressors (Cloitre et al., 2009). A gender-specific psychopathologic response linked to the cumulative pattern of interpersonal victimization was found, with boys showing increased distress in the poly-victim condition and girls showing increased distress even in mild levels of victimization. This signals that victimization may play an important role in producing the gender differences in mental health that are found in the general population, and highlights females’ greater vulnerability to victimization. Experiencing multiple kinds of victimization or poly-victimization was found to affect adolescents’ self-evaluation as worthy social beings (i.e., self-liking), but it did not seem to make them question their self-efficacy (i.e., self-competence). Also, self-liking was found to be a partial mediator of the relationship between victimization and certain mental health variables (e.g., internalizing symptoms) in both boys and girls, whereas self-competence was found to be a mediator of this relationship only in girls. These findings may be of help to clinicians and health practitioners since they suggest that working on adolescents’ sense of personal value (self-liking) and girls’ sense of ability to meet personal goals (self-competence) may help them to build up resilience in the face of adversity. / La victimización interpersonal ha sido ampliamente considerada una importante fuente de estrés y de malestar psicológico tanto para niños como para adolescentes. A pesar de que la literatura contiene numerosos estudios que demuestran una clara asociación entre distintos tipos de victimización y algunos trastornos psiquiátricos, pocos son los que han tenido en cuenta el amplio abanico de victimizaciones al que niños y adolescentes pueden verse expuestos. La presente tesis pretende analizar las consecuencias del sufrimiento de victimización interpersonal en términos de salud mental, tomando en cuenta el amplio abanico de victimización al que los adolescentes pueden verse expuestos y subrayando la mayor vulnerabilidad de aquellos considerados poli-víctimas. En general, los resultados subrayan la importante carga de victimización a la que los adolescentes españoles se ven sometidos y muestran que rara vez los jóvenes experimentan un único episodio de victimización de forma aislada. Las chicas adolescentes presentaron más malestar psicológico que los chicos y el doble de maltrato infantil y de victimización sexual. Los adolescentes en la condición de poli-víctimas fueron los que presentaron más síntomas psicopatológicos y menos autoestima. En este sentido, se encontró que la respuesta psicológica vinculada al patrón acumulativo de victimización interpersonal es diferente según el género. Mientras que los chicos mostraron significativamente más malestar únicamente en la condición de poli-victimas, las chicas lo mostraron incluso en la condición de víctimas. Esto subraya la mayor vulnerabilidad de las chicas ante la victimización e indica que ésta puede estar jugando un papel importante sobre las diferencias de género que se encuentran en la población general a nivel de salud mental. Por último, los resultados mostraron que el hecho de experimentar múltiples tipos de victimización o poli-victimización afecta más la autovaloración que los adolescentes hacen de su propia valía como seres sociales (self-liking) que su percepción de auto-eficacia (self-competence). Los resultados de la presente tesis pueden ser útiles para clínicos y otros profesionales de la salud mental ya que, por un lado, subrayan la importancia de considerar los distintos tipos de victimización a los que los adolescentes se ven expuestos, y por el otro, indican que para ayudar a los adolescentes a desarrollar resiliencia frente a la adversidad sería recomendable trabajar principalmente la visión que tienen sobre su propia valía (self-liking).

La soca de ratolins amb senescència accelerada SAMP8 és utilitzada habitualment com a model de senescència; i el seu ús per a l’estudi de la malaltia d’Alzheimer s’ha estès degut a la manifestació espontània dels seus trets histopatològics distintius. En estudis recents es va identificar la presència de grànuls amiloides a l’hipocamp dels ratolins SAMP8. Aquests clústers de grànuls augmenten amb l’edat i s’estenen al llarg de l’hipocamp. A més a més, les característiques morfològiques dels grànuls amiloides són molt similars als grànuls tenyits amb Periodic Acid Schiff (PAS), descrits anteriorment en els SAMP8 i en ratolins envellits d’altres soques. L’objectiu principal d’aquesta tesi ha estat estudiar la composició, l’origen i el desenvolupament dels grànuls que apareixen amb l’edat a l’hipocamp dels ratolins senescents SAMP8 amb la finalitat d’aportar nova informació sobre la neuropatologia d’aquests ratolins per al seu ús com a model de la malaltia d’Alzheimer. En aquest treball s’ha identificat la correspondència entre els grànuls amiloides i els grànuls PAS de l’hipocamp d’aquests animals. Aquests grànuls són el resultat d’un procés degeneratiu present en els astròcits i que pot afectar també zones properes, i estan formats per fragments membranosos provinents de l’acumulació de restes d’estructures i orgànuls, com els mitocondris. A més a més, s’ha identificat la presència d’un neo-epítop en el nucli dels grànuls que és, almenys parcialment, de naturalesa glucídica. Aquest neo-epítop és reconegut per anticossos IgM contaminants presents en anticossos comercials produïts en ascites de ratolí o sèrum de ratolí i conill. Aquestes IgM contaminants són probablement anticossos naturals, i algunes IgM hemaglutinen de forma positiva i específica els eritròcits humans de tipus A. La presència tant del neo-epítop com de les IgMs han estat la causa de falses tincions positives que han generat interpretacions errònies del significat fisiopatològic dels grànuls. És el cas, per exemple, de la presència de β-amiloide o la proteïna tau en aquestes estructures. Finalment, les lesions cerebrals de pacients associades a malalties neurodegeneratives i a l’envelliment no corresponen als clústers de grànuls de l’hipocamp d’aquests ratolins, tot i que seria interessant estudiar la presència del neo-epítop en aquestes condicions fisiopatològiques. / SAMP8 mice present an accelerated senescence and are usually used as a model of aging. Because this strain of mice spontaneously expresses several histopathological features of Alzheimer’s disease (AD), it has been recently used as a model for studying this disease. Alterations in the expression of β-amyloid (Aβ) peptides, tau hyperphosphorilation, an increase of oxidative stress and gliosis suggest that SAMP8 mice could be a relevant model for studying the first stages of sporadic AD and its relation to aging. Recent studies in our group identified the presence of Aβ clustered granules in the hippocampus of SAMP8 mice when immunohistochemical stainings were performed with antibodies directed against Aβ peptides. These clustered granules increase in number and extension with age, and they spread throughout the hippocampus. The features of Aβ clustered granules are very similar to the granules stained with Periodic Acid Schiff (PAS) already described in SAMP8 mice, as well as in aged mice of other strains. On the other hand, human brain lesions present in aging and other neurodegenerative diseases, such as AD, may vary their chemical composition with time, suffering substantial alterations in the principal components and the addition of secondary components. The main objective of this thesis is to study the composition, origin and development of the granules that appear with age in the hippocampus of SAMP8 mice, with the aim of further describing the neuropathology of these animals and provide new information for using them as a murine model of AD. Therefore, in this thesis we studied the composition and order of appearance of the constituents of the hippocampal granules of SAMP8 mice, and the possible coincidence between Aβ and PAS granules. The morphology, ultrastructure, cellular origin and formation process of these structures has been also ascertained; and a comparison between these structures and human brain lesions of neurodegenerative diseases have been performed. The results obtained in this thesis allowed reaching several conclusions. The pathological clustered granules of the hippocampus of aged SAMP8 mice correspond to the PAS granules described in aged mice of several mouse strains. These granules are the result of a degenerative process located in astrocytes that could affect the surrounding neuropil. In the granules formation process, several abnormal membranous structures and cellular organelles, like mitochondria, produce membranous waste that finally accummulates forming the core of the granules. On the other hand, a neo-epitope absent before the granules formation appears in the membranous residues. This neo-epitope is located in the nucleus of the mature granules and contains at least some structures of glycosidic nature. The neo-epitope is recognized by contaminant IgM antibodies present in a wide range of commercial antibodies produced in mouse ascites or mouse and rabbit sera, which are probably natural antibodies, and some of these IgMs haemmagglutinate A-type human erythrocytes, but not B and O subtypes. The neo-epitope could be considered an A-like epitope because monoclonal antibodies anti-A-type human erythrocytes do not recognize it. Both the neo-epitope presence in the granular structures and the IgMs contained in commercial antibodies have been the cause of false-positive stainings, and as a result, they have generated misunderstandings about the composition and physiopathological significance of the hippocampal granules of aged mice, as is the case of Aβ peptides and tau protein, which are not contained in these granules. Finally, human brain lesions described to date in patients of neurodegenerative diseases or aged individuals do not correspond to the clustered pathological granules present in the hippocampus of aged mice. The study of the presence of the neo-epitope in diseased human brain could be interesting in the understanding of the neuropathology of aging and neurodegenerative diseases.

Als darrers anys, la qüestió del talent ha estat molt present en organitzacions i empreses. La literatura consultada suggereix que els professionals considerats com a talent son essencials per a que una empresa aconsegueixi diferenciar-se dels seus competidors. L’objectiu d’aquesta investigació ha estat desenvolupar un model d’identificació de talent als equips de vendes d’empreses del sector d’alimentació, identificar el talent que disposen aquestes organitzacions i conèixer la seva relació amb els resultats de les empreses a les que hi treballen. Per a això, s’han definit els factors que ajuden a identificar el talent i s’ha desenvolupat un qüestionari per a mesurar-ho. El qüestionari ha estat administrat als professionals de vendes de les organitzacions mitjançant els directors de vendes, sota la supervisió dels directors de recursos humans i l’investigador. Un cop recollides les dades de 378 professionals de l’àrea de vendes, s’ha realitzat l’anàlisi corresponent. Els resultats mostren que els professionals de vendes considerats com a talent, asseguren un creixement sostingut de les empreses analitzades. Així mateix, s’afegeixen propostes per a futures investigacions, així com les implicacions de cara a la identificació i desenvolupament d’aquests professionals per a integrar millor a les persones dins les organitzacions i per ajudar a les organitzacions a aconseguir els seus objectius a través de les persones. / En los últimos años, la cuestión del talento ha estado muy presente en organizaciones y empresas. La literatura consultada sugiere que los profesionales considerados como talento son esenciales para que una empresa logre diferenciarse de sus competidores. El objetivo de esta investigación ha sido desarrollar un modelo de identificación de talento en los equipos de ventas de empresas del sector de alimentación, identificar el talento que disponen estas organizaciones y conocer su relación con los resultados de las empresas en las que trabajan. Para ello, se han definido los factores que ayudan a identificar el talento y se ha desarrollado un cuestionario para medirlo. El cuestionario ha sido administrado a los profesionales de ventas de las organizaciones a través de los directores de ventas, bajo la supervisión de los directores de recursos humanos y el investigador. Tras recoger datos de 378 profesionales del área de ventas, se ha realizado el análisis correspondiente. Los resultados muestran que los profesionales de ventas considerados como talento aseguran un crecimiento sostenido de las empresas analizadas. Asimismo, se añaden propuestas para futuras investigaciones, así como implicaciones prácticas de cara a la identificación y desarrollo de estos profesionales para integrar mejor a las personas en las organizaciones y ayudar a las organizaciones a alcanzar sus objetivos a través de las personas. / During the latest’s year’s talent has been a focus of study in the companies. Consulted literature suggests that those professionals considered as talent are key to take an advantage against competitors. The objective of this research has been to develop a talent identification model for sales forces on food companies, identify their talent and to know its relation with their business results. To do that, we have defined the factors that detect talent among the sales force and we have developed a questionnaire to measure it. The questionnaire has been administered to the sales professionals through the sales directors, under the supervision of the human resources directors and the researcher. After analyzing 378 sales professionals, we have proceed with the corresponding analysis. The results suggest that sales professionals considered as talent ensure a sustained business growth.. Also, we add future research proposals, and practical applications for a better integration of people in the companies as well as helping companies to reach their goals through the people.

Se ha estudiado el efecto de la alimentación en las zonas húmedas construidas de flujo sub_superficial horizontal, en la eficacia y eficiencia para eliminación de materia orgánica, nutrientes y microorganismos, de las aguas residuales municipales. El fin perseguido es dar aportes en la gestión de este tipo de tratamientos, comunes en pequeñas comunidades (de menos de 1000 habitantes). Para lograr ese objetivo general, se realizó el estudio en unas zonas húmedas construidas piloto en la EDAR de Montcada i Reixac, así como también se estudiaron los casos de las zonas húmedas localizadas a ambos márgenes del río Besòs, la EDAR de Els Hostalets de Pierola y el sistema de zonas húmedas terciarias del río Ripoll. En la EDAR de Montcada i Reixac, se analizaron los desempeño de 4 de las zonas húmedas piloto, de las cuales, dos operaban con cubierta vegetal de Phragmites australis, mientras las otras dos no la poseían. Además dos de las zonas húmedas operaron con alimentación continua, mientras que las otras dos lo realizaron de manera fraccionada, manteniendo constante la carga hidráulica en cada una de ellas. Asimismo se analizaron cuatro estudios de caso, con diferentes calidades del influente: dos de ellos empleado las zonas húmedas como mejorador paisajístico, en dos parques fluviales. Un tercer estudio de caso se realizó empleando como influente agua residual de una porqueriza (con elevados valores de materia orgánica). El último estudio de caso se realizó en la EDAR de Els Hostalets de Pierola, que permite la operación de su zona húmeda, como un tratamiento secundario o terciario. Se observa que la alimentación fraccionada mejora notablemente la eficiencia en la reducción de materia orgánica, nutrientes y microorganismos: Esto debido a que el humedal construido, logra mejorar sus condiciones aeróbicas, por lo que se facilita la eliminación de materia orgánica mediante mecanismos aeróbicos, así como la oxidación de los compuestos nitrogenados, fomentando la formación de nitratos los cuales posteriormente son eliminados en las zonas anaerobias de la zona húmeda. De los estudios de caso se puede señalar varias conclusiones: La primera de ellas es que las zonas húmedas construidas son sistemas muy nobles que permiten una amplia variación en la carga del influente, tanto de carga hidráulica como de carga contaminante. Sin embargo, se debe asegurar una adecuada composición C/N (expresada como DQO/N-NO3) para que las bacterias logren realizar los procesos de nitrificación/ desnitrificación y asi eliminar el nitrógeno del agua. Otra de las conclusiones obtenidas al realizarse los estudios de caso, es que la alimentación interrumpida (con periodos de llenado y vaciado del mismo), mejora las condiciones de eliminación de materia orgánica, no así de la eliminación de nutrientes. Finalmente se detallan una serie de acciones a realizar por el gestor del humedal artificial, para llegar a mejorar la eficiencia y eficacia de las zonas húmedas construidas de flujo subsuperficial horizontal. / This study is mainly focused in the feeding effect for effectiveness and efficiency at horizontal subsurface flow constructed wetlands, for organic matter, nutrients and microorganism removal, from municipal wastewater. The main objective is to provide guides for the management of this type of wastewater treatment, commonly used at small communities (with less than 1000 inhabitants) To achieve this overall objective, the study was conducted in some pilots wetlands at the Montcada and Reixac´s WWTP (Barcelona, Spain), and also some test were carry on as case studies in other constructed wetlands. Four pilot wetlands were tested at the WWTP of Montcada andi Reixac. Two of these pilots were operating with vegetation cover (Phragmites australis), while the other two had not. Furthermore two pilot wetlands operated with continuous feeding, while the other two it performed fractionally but maintaining constant the hydraulic load in each one. The four case studies where take with different qualities of influent: two of them used the constructed wetland’s effluent, to improve the water quality of two rivers: the Besos´s river and the Ripoll´s river. The third case study was performed by using influent wastewater as a pigsty (with high values of organic matter, and nutrients). And the final case study was conducted in the Els Hostales de Pierola´s WWTP which allows the operation of its constructed wetland as a secondary or tertiary treatment. The study shows that fractional feeding improves the efficiency for organic matter and nutrients removal. Mainly, this is due to the aeration improving by the fractional feeding and by this way, is possible to increase the nitrification rate. So, the constructed wetlands allow the nitrification and the denitrification to take place and by this way nutrients (as nitrogen) can be removed. From the case studies several points can be indicated as main conclusions: The first is that constructed wetlands are very noble treatments systems, because they allow a wide variation in the influent load (by hydraulic and pollutant load). However, an appropriate C/N relation (expressed as COD/NNO3) had to achieve in order to increase bacteria perfom of nitrification/denitrification rates. By frequent interrupting feeding (with periods of filling and emptying of the wastewater), the constructed wetlands increase the organic matter removal, but not the nutrients removal.

La vall de Chazuta de l'Amazònia peruana presenta un ecosistema interessant per a la recerca de medicaments d'origen natural. D'una banda, els boscos tropicals de la vall contenen una gran biodiversitat. D'altra banda, en comparació amb regions veïnes, a la vall de Chazuta l'ús de plantes medicinals sembla molt freqüent i estès. La vall és una de les regions amb major presència del grup indígena anomenant quítxues de San Martín (també coneguts com a quítxues de Lamas). Aquest grup quítxua, així com la regió de Chazuta mateix, gairebé no han estat estudiats acadèmicament. Aquesta tesi aprofundeix en el coneixement de l'ús general de plantes medicinals a Chazuta, incloent-hi també l'estudi de diferents aspectes de la medicina tradicional de la regió associats a l'ús de plantes medicinals, en particular el concepte de depuració i la noció de les dietes estrictes. Les dades que es presenten en aquesta tesi provenen en primera instància del treball de camp realitzat a la vall de Chazuta de l'octubre del 2004 a l'agost del 2005. La informació es va obtenir a través d'entrevistes de camp fetes al 6,3% de la població adulta rural del districte (140 individus, el 75% dels quals van ser considerats quítxues). Posteriorment, els resultats es van analitzar i confrontar amb les dades bibliogràfiques existents. Es van registrar 1.058 reports d'usos medicinals pertanyents a 318 espècies diferents de plantes superiors, les quals pertanyen a 219 gèneres i 87 famílies botàniques. Principalment, els remeis vegetals s'empren per al tractament de des-ordres musculoesquelètics (el 30,7% de tots els reports d'usos), molèsties gastrointestinals (12,1%) i patologies de la pell (11,9%). Es van registrar 122 dietes estrictes, en les quals es van utilitzar 106 espècies vegetals diferents. Les dietes estrictes són pràctiques medicinals tradicionals ben estructurades, amb un significat simbòlic en el cicle vital de l'home chazutí. Les plantes utilitzades en les dietes estrictes poden contribuir als principals efectes a través d'accions antiinflamatòries, antimicrobianes, de psicoactivitat i d'altres activitats depuratives relacionades. La correlació entre dades bibliogràfiques d'activitats de les plantes més utilitzades i els efectes reportats de les corresponents dietes (en les quals es va fer servir la planta en qüestió) són el 36% per a activitat antiinflamatòria, el 29% per a activitat antimicrobiana, el 18% per a psicoactivitat i el 5% per a activitats depuratives relacionades. Els percentatges augmenten al 77%, 64%, 73% i 32%, respectivament, quan es consideren dades bibliogràfiques de taxons relacionats. En general, a Chazuta sovint s'utilitzen plantes medicinals pels seus efectes depuratius. Es va registrar l'ús de 114 espècies diferents en 191 pràctiques depuratives. Aquestes pràctiques es caracteritzen per la ingesta de plantes medicinals amb efectes emètics (i algunes vegades també purgatius), juntament amb una reducció del consum d'aliments. La gran varietat d'usos medicinals reportats per a les pràctiques depuratives justifica la consideració de respostes adaptatives a l'estrès i la contemplació de les plantes emprades en aquestes pràctiques com a "estimuladors medicinals d'estrès". A través de l'estimulació moderada d'estrès a nivells segurs, les pràctiques depuratives de Chazuta podrien originar respostes adaptatives amb efectes protectors per a la salut. Aquesta hipòtesi podria ajudar a comprendre la diversitat d'usos medicinals registrats durant l'estudi de camp. A Chazuta, les plantes medicinals s'utilitzen dins d'un marc de medicina tradicional que confronta la salut i la malaltia des d'una visió integral, on s'han de considerar els usos medicinals de les plantes i la seva combinació amb modificacions de l'estil de vida. / The Peruvian Amazonian valley of Chazuta is an interesting area to carry out ethnopharmacological research. As Chazuta represents one of the main reservoirs of the indigenous group known as San Martin Quechuas, and the valley stretches along biologically rich rainforests. This thesis contributes to the ethnopharmacological knowledge of this hardly studied region, by investigating the general use of medicinal plants. AIso, this thesis studies some aspects of the local traditional medi cine that are related to the use of plants, such as the concept of depuration and the notion of the strict diets. The data presented in this thesis was firstly obtained from a field survey carried out in Chazuta from October 2004 to August 2005. The information was col1ected through interviews performed to the 6.3% of the district rural adult population. Thereafter, results were analysed and confronted to the existing literature. Overall, 1,058 medicinal use-reports were recorded of 318 plant species collected in Chazuta. Mainly, plant remedies were employed to treat musculoskeletal disorders (30,7% of all the medicinal use-reports), gastrointestinal complaints (12,1%) and skin conditions (11,9%). In total, 122 strict diets were recorded, where 106 different plant species were used. Strict diets are well-structured traditional medicinal practices, also with a symbo1ic significance in the life cycIe of chazutian men. Bibliographic data suggests that some ofthe substances likely to be found in the plants used in strict diets could contribute to the main effects registered in these practices. In general, depurative practices, based on taking emetic plants and the restriction of calorie intake, are often used in the traditional medicine of Chazuta, not only to restore health but also to maintain it. By inducing moderate stress within safe levels, depurative practices in Chazuta could produce adaptive responses that protect health. This hypothesis could help to understand the diversity of the medicinal uses recorded in the field. In Chazuta, medicinal plants are used within a context of a traditional medicine that confronts health and illness from an integral vision, which often considers the medicinal uses of plants in combination with lifestyle changes.

S’han observat alts nivells de símptomes de TDAH (Trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat) en nens/es adoptats internacionalment, però aquests nivells semblen ser encara més alts en nens/es adoptats a Europa de l’Est. No obstant, hi ha una manca d’estudis que comparin directament el nivell de símptomes de TDAH en una mostra de menors adoptats a Europa de l’Est amb mostres de menors adoptats a altres parts del món. Els objectius d’aquesta tesi són comparar els nivells de símptomes de TDAH en una mostra de nens/es adoptats a Europa de l’Est amb una mostra de nens/es adoptats a altres països així com també examinar les interrelacions entre la presència de símptomes de TDAH i determinats factors personals i familiars com el sexe i l’edat del menor, l’edat d’adopció, el patró de vincle, nivell d’ansietat i capacitat cognitiva. Els nostres resultats confirmen que els nens/es adoptats a Europa de l’Est tenen més probabilitats de mostrar símptomes de TDAH que els nens/es adoptats a altres parts del món, segons els seus pares. Valorant els possibles factors relacionats amb l’aparició d’aquests símptomes, es va observar que tant l’edat com el patró de vincle del nen/a estaven relacionats amb el nivell de problemes d’atenció: els nens/es més grans i els que tenien un patró de vincle insegur tenien més probabilitats de mostrar inatenció. També, alts nivells d’ansietat estan relacionats amb alts nivells d’hiperactivitat/impulsivitat. Per altra banda, vam observar que ni el sexe del menor ni la seva edat d’adopció tenien cap efecte sobre l’aparició dels símptomes de TDAH. És important tenir en compte que hi ha altres factors que podrien estar relacionats amb la presència de símptomes de TDAH i que no van ser analitzats durant aquesta investigació, com la existència d’exposició prenatal a l’alcohol, la qualitat de la cura rebuda abans de l’adopció o el patró de vincle i les expectatives dels pares adoptius. Per tant, és necessari portar a terme més recerca per tal d’entendre millor les causes d’aquests majors nivells de símptomes de TDAH en menors adoptats a Europa de l’Est. Tot i així, es suggereixen algunes aplicacions clíniques d’aquests resultats i properes àrees a investigar. És possible que els nens/es adoptats a Europa de l’Est tinguin una elevada predisposició a presentar símptomes de TDAH degut a les seves experiències pre-adoptives, però aquests símptomes poden augmentar o disminuir en funció de les experiències post-adoptives. En aquest sentit, s’hauria de proporcionar més informació i suport tant a les famílies com als mestres, cosa que els permetria entendre millor els símptomes i trobar la millor manera de treballar-los. També es necessita més recerca per avaluar l’efectivitat dels tractaments indicats per a nens/es que presenten inatenció, hiperactivitat i problemes de vincle. Tal cosa permetria la provisió del millor diagnòstic i tractament per aquests nens/es, en funció de les seves necessitats específiques i tenint en compte les característiques i la història vital de cada nen. Un dels trastorns que s’hauria de considerar durant les valoracions d’aquests menors és el Trastorn de l’Espectre Alcohòlic Fetal (FASD). Estar més informat dels seus símptomes i del seu tractament ajudaria als nens/es, famílies i mestres a adaptar les seves expectatives, treballar els símptomes i superar les dificultats. Finalment, s’hauria d’explorar millor la interacció entre la història i les característiques del nen/a adoptat i la història i característiques dels pares adoptius per tal d’ajudar millor a aquestes famílies / High levels of Attention Deficit Hyperactivity Disorder (ADHD) symptoms have been observed among internationally adopted children but these levels seem to be even higher among children adopted from Eastern Europe. However, there is a lack of studies directly comparing ADHD symptom levels in a sample of children adopted from Eastern Europe with samples of children adopted from other regions of the world. The objectives of this thesis were to compare the levels of ADHD symptoms in a sample of children adopted from Eastern Europe with a sample of children adopted from other countries and also to examine the interrelations between the display of ADHD symptoms and selected personal and family factors such as sex and age of the child, age at adoption, attachment pattern, anxiety levels and cognitive competence. Our results confirmed that children adopted from Eastern Europe are more likely to show ADHD symptoms than children adopted from other regions of the world, according to their parents’ opinion. When looking at possible factors related to the display of these symptoms, we observed that the age and the attachment pattern of the child were related to the level of attention problems: children who were older or who had an insecure attachment were more likely to show inattention. Also, higher levels of anxiety were related to higher levels of hyperactivity/impulsivity. On the other hand, we found that neither the sex of the children nor their age at adoption had any effect on the display of ADHD symptoms. It is important to consider that there are other factors that might be related to the display of ADHD symptoms and were not analysed in this research, such as the existence of prenatal alcohol exposure, the quality of pre-adoptive care or the attachment pattern and expectations of the adoptive parents. Therefore, further research is required to best understand the causes of higher levels of ADHD symptoms in children adopted from Eastern Europe. Nevertheless, we suggest some clinical applications of these results and further areas of research. Children adopted from Eastern Europe might have a higher predisposition to show ADHD symptoms due to their pre-adoptive experiences but these symptoms can be exacerbated or diminished depending on the post-adoptive experiences. In this regard, more information and support should be provided to adoptive families and teachers, which would allow them to best understand the symptoms and find the best way to manage them. Also, more research assessing the effectiveness of the first line treatments in adopted children who show inattention, hyperactivity and attachment difficulties is required. This will allow for the provision of the best diagnosis and treatment for these children, according to their specific needs and taking the characteristics and their vital history into account. One of the disorders that should be considered when assessing these children is the Fetal Alcohol Spectrum Disorder (FASD). Being more aware of its symptoms and its treatment would help children, families and teachers to adjust expectations, manage the symptoms and overcome the challenges. Finally, the interaction between the story and characteristics of the adopted child and the story and characteristics of adoptive parents should be further explored in order to best help these families

Introducció: El motiu del treball no és només exposar com apliquem les tècniques intervencionistes als petits nòduls pulmonars definits com aquells que fan aproximadament un centímetre o menys, fent una revisió critica de la nostra experiència en puncions i col·locació d’ arpons, sinó sobretot demostrar la necessitat de realitzar un canvi en el protocol de maneig d'aquests pacients, en el sentit que s'ha de ser més pràctics i més resolutius , ja que pensem que no podem estar esperant fent proves i controls evolutius, quan un pacient pot o no tenir una metàstasi o un primari, sabent que la cirurgia ofereix molt bons resultats en els tumors de menys de 2 cm. Material i mètodes: Es fa una revisió de la situació actual del maneig dels nòduls petits tant dels que es troben a l’estadiatge o seguiment de les neoplàsies , com els que es troben en els estudis pulmonars de screening o son troballes casuals de un estudi radiològic (RX simple o TC) en un altre context clínic . Es fa un estudi retrospectiu de les 122 puncions efectuades i un estudi dels primers nou casos ( treball de recerca de doctorat) en que es va aplicar la tècnica de col·locació d’ arpons abans de una videotoracoscòpia per a marcatge dels esmentats nòduls. S ‘exposa el disseny de l’estudi prospectiu amb’ un nou protocol basat en uns criteris de sospita clinico-radiològica ( 194 pacients amb estudi completat). Es tracta de agrupar els diferents paràmetres clínics i radiològics del pacients en quatre graus bàsics de sospita i aplicar en cada cas els criteris proposats. Resultats: Per a la discussió dels resultats es compara amb els resultats anatomopatològics obtinguts com a gold standard i la literatura existent sobre el tema . De l’ estudi retrospectiu hem vist la seva alta eficàcia (“accuracy”) condicionada en primer lloc a la experiència en puncions pulmonars de l’ operador. Hi ha un segon factor d’ experiència dels anatomopatòlegs en el maneig i interpretació de les mostres. Tot això fa difícil generalitzar la tècnica fins que no s’ adquireix per les dues parts una llarga experiència. La tècnica de col•locació de l’ arpó prèvia a videotoracoscòpia ha estat molt útil doncs ens permet sempre obtenir un diagnòstic i sovint el tractament , dels nòduls petits, alhora que resol l’ angoixa del malalt i del metge que el porta al resoldre definitivament els dubtes que hi pot haver sobre la seva naturalesa. L’ evolució tècnica de la videotoracoscòpia li dona moltes possibilitats de intervenir amb baix risc tant en el diagnòstic com la resecció dels nòduls. Conclusions: l’ aplicació de les dues tècniques esmentades , de una manera sistematitzada dins un protocol aplicat amb uns criteris de sospita ben definits, ens permet un maneig àgil i ràpid dels nòduls petits. Amb el protocol aplicat aconseguim ser més resolutius del que veníem essent fins ara. Reduïm l’ angoixa del malalt i del clínic al donar més seguretat a la conducta adoptada i escurçar l’ obtenció de diagnòstic. Veiem que les perspectives que teníem al dissenyar el protocol es corresponen bastant al que esperàvem obtenir. Perquè? Doncs senzillament perquè l’ experiència ja ens dona una certa “evidencia” del que cal fer. El treball prospectiu ens confirma això i ens permet sobretot poder plantejar la necessitat de aplicar un protocol guiat pel grau de sospita amb les eines intervencionistes que tenim. Per tot això recomanem aquest protocol pel maneig dels nòduls petits pulmonars que es puguin trobar en l’ estudi dels malalts ja sigui amb neoplàsia coneguda o no. / Introduction: The aim of this study is double. First, to show how we have applied interventional techniques to small pulmonary nodules (10 mm or less), adding a critical review of our experience with punctures and placement of harpoons. Second to demonstrate there is a need to change the management algorithm of these patients, in the sense that we have to be more practical and more resolute. We think that we can’t be expecting evolutionary testing and monitoring when a patient may have a primary or metastatic tumor, knowing that surgery provides excellent results in tumors less than 2 cm. Methods: We have performed a review of the current status of the management of small nodules. We have focused on both staging and monitoring of tumors, such as those found in lung screening studies (RX or TC) or in another clinical setting. We present a research-based doctoral study with the first nine cases in which the technique was applied. The placement of the harpoons was done before a videothoracoscopy (VATS). We present the design of a prospective study with a new protocol based on criteria of suspicion (194 patients completed study). These pooled clinical and radiological parameters of the patients in four basic levels of suspicion and applied in each case the proposed approaches. Results: Our results are compared with those existing in the literature, taking histological final results as the gold standard. In the retrospective study we have noticed the high accuracy of this technique depending first on the experience in lung punctures of the radiologist, and a second on the pathologists experience in handling and interpreting samples. These conditions make it difficult to generalize the technique as it is not easy to acquire a long experience by both parties. The technique of placing the harpoon before VATS is very useful as it always permits to get a diagnosis and often in addition to treat the small nodules, this makes possible to resolve the anxiety of the patient and doctor having no doubts about the small nodules nature. The technical evolution of VATS gives more possibilities to surgery, with lower risks in diagnosis and resection of the nodules. Conclusions: The application of the two techniques mentioned, a systematic protocol applied in a suspected well-defined criteria, allows a fast and agile handling of small nodules. In a future the protocol applied in this study has to become more decisive than it is now. It will make possible to reduce the anxiety of the patient and the clinician and will provide security in the conduct adopted. It will also shorten the time to obtain a histological diagnosis. We have checked that final results obtained with our protocol accomplish our initial perspectives. Why? Well, simply because experience gives us some "evidence" of what to do. Our prospective study confirms this and allows us to consider the need to implement a protocol guided by clinical suspicion interventionist with the tools we have. So we recommend this protocol to manage small pulmonary nodules that may be found in the study of cancer patients (known or not).