• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2356
  • 1060
  • 584
  • 4
  • 4
  • 3
  • 1
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 4010
  • 4010
  • 570
  • 561
  • 494
  • 403
  • 387
  • 358
  • 319
  • 313
  • 298
  • 291
  • 271
  • 240
  • 221
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
541

Esport, salut i HRV: monitorització psicofisiològica de l’estrès i la recuperació amb dispositius mòbils.

Moreno Sánchez, Jordi 02 June 2015 (has links)
El risc de desenvolupar una Síndrome de Sobreentrenament és un dels factors a tenir més en compte en la preparació esportiva. En aquest sentit, una correcta recuperació és determinant per a garantir una adaptació funcional de l'esportista als entrenaments i a les competicions. L'avaluació contínua de la recuperació des d'una perspectiva psicofisiològica pot aportar informació sobre l'estat real de l'esportista, però es requereixen eines i metodologies que permetin monitoritzar la recuperació d'una forma ràpida, a temps real i no invasiva en l'entorn natural de l'esportista. En aquest context, els dos objectius principals d'aquesta tesi doctoral són: 1) Analitzar la utilitat de les tècniques de seismocardiografia (SCG) i fotopletismografia (PPG) per a l'anàlisi de la HRV; i 2) Proposar la monitorització psicofisiològica del procés d’estrès i recuperació com a eina d'Avaluació Ecològica Momentània (EMA) en situacions esportives, a partir de l’anàlisi combinada de la HRV i d’indicadors cognitius i conductuals. En aquesta Tesi Doctoral s'han realitzat sis estudis, tres corresponents a la part d'innovació en la metodologia d'anàlisi de la HRV, i tres més en la part d'aplicació de l'anàlisi de la HRV en context esportiu. Dins de la primera part de la tesi, es proposen les tècniques de SCG i PPG com a vàlides per a l'estimació dels intervals R-R i la posterior anàlisi de la HRV. En el cas de l'ús de la SCG, els resultats mostren que són necessàries unes condicions de registre estrictes en posició supina, de repòs total i que cal personalitzar la col·locació del dispositiu sobre l'estèrnum de la persona per millorar la qualitat del senyal. El senyal de SCG dels dispositius iPhone es mostra com a tècnica eficaç per la monitorització a distància de l'esportista prescindint de cap accessori addicional. En el cas de la PPG facial, els resultats mostren que la posició supina és més optima que la d'assegut. Tot i que les condicions de registre són massa estrictes com per utilitzar-se en un context esportiu natural pot resultat eficaç en contextos hospitalaris per al seguiment de pacients en un entorn controlat. Dins de la segona part de la tesi, es proposa l'anàlisi HRV per a la determinació de perfils específics en funció de la modalitat esportiva. Aquesta metodologia podria ajudar a determinar la predisposició de l’esportista cap a una determinada modalitat esportiva o a valorar l'adaptació de l'esportista en comparació a la resta de companys que segueixen el mateix pla d'entrenament. L'anàlisi combinada de la HRV amb l'estat d'ànim de forma puntual és útil per detectar estats de Vigor o Fatiga, però insuficient per a detectar perfils de Tensió, Depressió o Hostilitat. També es proposa l'ús de l'EMA com a metodologia útil per a la detecció de perfils psicofisiològics de recuperació, suggerint la necessitat d'analitzar i d'interpretar els paràmetres de HRV de forma individual enlloc d'utilitzar barems poblacionals. En el cas de la respiració, els resultats indiquen que el protocol utilitzat en la recollida de dades (respiració espontània o pautada) influeix directament en els valors dels paràmetres de domini freqüencial, provocant biaixos en la interpretació de l'estat d'estrès-recuperació avaluat a partir de qüestionaris. En aquest sentit, els resultats mostren que la respiració espontània aporta informació més rellevant sobre l'estat d'estrès de l'esportista. A partir dels resultats obtinguts en aquesta tesi doctoral, es proposa l’ús dels smartphones per analitzar la HRV, l’estat d’ànim i aspectes conductuals referents a la recuperació o als estils de vida, segons un model d’EMA i d’una forma no-invasiva, gràcies a la tecnologia integrada en els sensors propis. El sistema resultant, aplicat al camp esportiu, permet una monitorització psicofisiològica del procés d’estrès-recuperació. / The risk of developing overtraining syndrome is a factor to be taken into account in preparing sport. In this sense, proper recovery is crucial to ensure a functional adaptation of the athlete in training and competitions. Continuous assessment of recovery from a psychophysiological perspective can provide information about the actual state of the athlete, but require tools and methodologies that allow to monitor the recovery with fast, in real-time and non-invasive in the natural environment of the athlete. In this context, the two main objectives of this thesis are: 1) Analyse the usefulness of seismocardiography (SCG) and photoplethysmography (PPG) for the analysis of HRV; and 2) Propose the psychophysiological monitoring of the stress and recovery process as a tool of Ecological Momentary Assessment (EMA) in sport situations, from the combined analysis of HRV and cognitive and behavioural indicators. In this Doctoral Thesis has been performed six studies, three related with innovation methodology for analysis of HRV, and three more related with the application of the analysis of HRV in the sport context. In the first part of the thesis, we propose techniques SCG and PPG as a valid to estimate of RR intervals and subsequent analysis of HRV. In the case of the use of the SCG, the results show that is necessary a stringent conditions of record in supine position, total rest and the importance to customize the placement of the device on the sternum of the person to improve the quality signal. SCG signal of iPhone is an effective technique for remote monitoring of the athlete without additional accessory. In the case of facial PPG, the results show that the supine position is more optimal than the sitting position. Although the registration conditions are too strict as for use in a sport context can be effective in natural contexts of hospital for monitoring patients in a controlled environment. In the second part of the thesis proposes HRV analysis for the determination of specific profiles depending on the sport. This methodology could help to determine the predisposition of the athlete to a sport modality or to evaluate the adaptation of the athlete compared to other colleagues who follow the same training plan. The combined analysis of HRV with the mood in a timely evaluation is useful for detecting states of Vigour or Fatigue, but not enough to detect profiles of Tension, Depression or Hostility. Also proposed the use of EMA as a useful methodology for detecting psychophysiological profiles of recovery, suggesting the need to analyse and interpret the HRV parameters individually instead of using scales population. In the case of breathing, the results indicate that the protocol used in the data collection (spontaneous or paced breathing) directly influences the values of the parameters of frequency domain, causing bias in the interpretation of the state of stress-recovery assessed with questionnaires. In this sense, the results show that spontaneous breathing provides relevant information about the state of stress of the athlete. From the results obtained in this thesis, we propose the use of smartphones to analyse HRV, mood and behavioural aspects relating to the recovery or lifestyles, according to a model of EMA and to a non-invasive technology thanks to the integrated sensors themselves. The resulting system, applied to the sports field, allows monitoring of psychophysiological stress-recovery process.
542

Epidemiology, vaccination and infection in wild ruminants with bluetongue virus

Lorca Oró, Cristina 09 November 2012 (has links)
La llengua blava (LB) és una malaltia transmesa per vectors Culicoides de declaració obligatòria causada pel virus de la llengua blava (VLB) i considerada emergent i re-emergent a Europa. Aquesta malaltia afecta principalment a remugants domèstics i salvatges i també camèlids, causant importants pèrdues econòmiques en el sector ramader. La implicació de diferents hostes i vectors en el cicle de transmissió del VLB dificulta el control de la malaltia. El cicle de transmissió del virus està condicionat per factors externs, com són el canvi climàtic i l’alteració dels ecosistemes, els quals han afavorit l’expansió dels vectors en les últimes dècades. Entre les mesures de control, destaquen la vacunació, la restricció de moviment d’animals susceptibles en zones de risc i els programes de vigilància epidemiològica, tant d’animals domèstics com de vectors. Tot i que les vacunes comercials actuals han demostrat ser efectives en remugants domèstics, l’elevat nombre de serotipus del VLB presents (fins a 26 descrits actualment), fa que sigui complicat desenvolupar una vacuna universal que ofereixi protecció creuada. Totes aquestes variables han fet impossible fins al moment l’eradicació d’aquesta malaltia. La majoria d’espècies de remugants salvatges presents a Europa, si no tots, són susceptibles a la infecció pel VLB, que és majoritàriament asimptomàtica. Aquest fet fa que tinguin importància com a possibles reservoris i transmissors del virus, tant entre animals salvatges com de salvatges a domèstics. La informació relativa a la seva implicació en el cicle de transmissió del virus entre animals salvatges i domèstics és encara escassa. Això, juntament amb el fet que els programes de vacunacions massives s’apliquin exclusivament a remugants domèstics, posa de manifest la necessitat de portar a terme estudis addicionals a fi de determinar el paper dels remugants salvatges en l’epidemiologia de la LB. La present tesi s’ha centrat en l’estudi de la LB en els remugants salvatges presents a la Península Ibèrica. El seu contingut segueix l’estructura típica d’un treball científic. Comença amb una Introducció, en la qual es realitza una breu revisió actual sobre la LB i el VLB, seguit d’un apartat amb els Objectius que seran tractats en cada capítol. A continuació es presenten dues Seccions estructurades en cinc Capítols, que corresponen a articles científics en diferent estat de publicació (tres publicats i dos enviats). A l’apartat de Discussió general es pretén donar una breu visió del conjunt de capítols i, finalment, s’ennumeren totes les Conclusions obtingudes d’aquesta tesi doctoral. En la primera secció de la tesi (Epidemiologia) s’han realitzat estudis serològics i virològics retrospectius per tal d’aportar més informació de l’evolució de la LB en les espècies de remugants salvatges presents a la Península Ibèrica. Aquests estudis indiquen que aquestes espècies estan implicades en el manteniment del VLB i que poden actuar com a reservoris del virus a la Península Ibèrica. En la segona secció (Vacunació i infecció experimental) s’ha demostrat la susceptibilitat a la infecció amb els serotipus 1 i 8 del VLB del cérvol (Cervus elaphus) i la cabra salvatge (Capra pyrenaica). A més, s’ha avaluat la protecció induïda per una dosi (en cabra salvatge) o dues dosis (en cérvol) vacunals enfront la inoculació experimental amb soques homòlogues del virus. Finalment, s’ha realitzat un estudi longitudinal del desenvolupament d’anticossos neutralitzants fins a 18 mesos després de la immunització a la cabra salvatge. / La Lengua azul (LA) es una enfermedad de declaración obligatoria causada por el virus de la lengua azul (VLA) y considerada emergente y reemergente en Europa. Esta enfermedad afecta especialmente a rumiantes domésticos y salvajes y también camélidos, causando importantes pérdidas económicas en el sector ganadero. La implicación de diferentes hospedadores y vectores en el ciclo de transmisión del VLA dificulta el control de la enfermedad. Dicho ciclo está condicionado por factores externos como son el cambio climático y la alteración de ecosistemas, los cuales han favorecido la expansión de los vectores en las últimas décadas. Entre las estrategias de control destacan la vacunación, la restricción del movimiento de animales susceptibles en zonas de riesgo y los programas de vigilancia epidemiológica tanto de animales domésticos como de vectores. Aunque las vacunas comerciales actuales han demostrado ser efectivas en rumiantes domésticos, el elevado número de serotipos del VLA presentes (hasta 26 descritos actualmente), hace que sea complicado desarrollar una vacuna universal que ofrezca protección cruzada. Todas estas variables han hecho imposible hasta el momento la erradicación de la enfermedad. La mayoría de especies de rumiantes salvajes presentes en Europa, si no todos, son susceptibles a la infección por el VLA, que es mayoritariamente asintomática. Esto los hace importantes como posibles reservorios y transmisores del virus, tanto entre animales salvajes como de salvajes a domésticos. La información relativa al estudio de su implicación en el ciclo de transmisión entre salvajes y domésticos es todavía escasa. Ésto, unido al hecho de que los programas de vacunaciones masivas se apliquen exclusivamente a rumiantes domésticos, pone de manifiesto la necesidad de llevar a cabo estudios adicionales con el fin de determinar el papel de los rumiantes salvajes en la epidemiología de la LA. La presente tesis se ha centrado en el estudio de la LA en rumiantes salvajes presentes en la Península Ibérica. Su contenido se organiza siguiendo el orden habitual de un trabajo científico. Comienza con un apartado de Introducción, en el que se realiza una breve revisión actual sobre la LA y el VLA, seguido de un apartado de los Objetivos que se abordarán en cada capítulo. A continuación se presentan dos Secciones estructuradas en cinco Capítulos, que corresponden a artículos científicos en diferente estado de publicación (tres aceptados y dos enviados). En el apartado de Discusión general se pretende dar una breve visión del conjunto de capítulos y, para finalizar, se enumeran todas las Conclusiones obtenidas en la tesis doctoral. En la primera sección de la tesis (Epidemiología) se han realizado dos estudios serológicos y virológicos retrospectivos con el fin de aportar más información sobre la evolución de la LA en las especies de rumiantes salvajes presentes en la Península Ibérica. Estos estudios indican que estas especies están implicadas en el mantenimiento del VLA y que pueden actuar como reservorios del virus en la Península Ibérica. En la segunda sección (Vacunación e infección experimental) se ha demostrado la susceptibilidad a la infección con los serotipos 1 y 8 del VLA en el ciervo (Cervus elaphus) y la cabra montés (Capra pyrenaica). En estos experimentos, se ha evaluado la protección inducida por una dosis (en cabra montés) o dos dosis (en ciervo) vacunales frente a la inoculación experimental con cepas homólogas del virus. Finalmente, se ha realizado un estudio longitudinal del desarrollo de anticuerpos neutralizantes hasta 18 meses después de la inmunización en la cabra montés. / Bluetongue (BT) is a reportable disease caused by bluetongue virus (BTV) considered emerging and reemerging in Europe. BT affects especially domestic and wild ruminants and also camelids, causing important economic losses in the animal industry. The implication of different hosts and vectors in the transmission cycle of BTV makes difficult to control the disease. The transmission cycle is affected by external factors, as climate change and ecosystems’ alteration, which have favored vector expansion in the last decades. Among the control measures, vaccination, restricted movement of susceptible hosts during risk periods and epidemiologic surveillance programs including livestock and vectors are the most implemented. Although available commercial vaccines have proven to be effective in domestic ruminants, the high number of BTV serotypes (up to now, 26 described) makes difficult the development of a universal vaccine able to confer cross-protection. All these factors have made impossible the eradication of this disease. Most, if not all, wild ruminant species present in Europe are susceptible to BTV infection, although it is mainly asymptomatic. This fact makes wild species important as potential reservoirs and transmitters among wildlife or from wild to domestic ruminants. Data related to the implication of wild ruminants in the BTV transmission cycle between domestics and wildlife is still limited. This point, and also the fact that mass vaccination campaigns are applied exclusively to domestic ruminants highlights the need to carry out additional studies with the aim of determining the role of wild ruminants in the epidemiology of BT. The present thesis is focused in the study of BT in wild ruminants present in the Iberian Peninsula. The structure is the typical of a scientific paper. It starts with an Introduction, which contains a brief review of BT and BTV, followed by the Objectives that will be developed in each chapter. Afterwards, there are two Sections structured in five Chapters. All the studies are published or submitted to publish in international peer-reviewed journals. In the General discussion section is given a summary of the main findings and, finally, all the Conclusions obtained are listed at the end of the thesis. In the first section of the thesis (Epidemiology) two retrospective serological and virological studies have been carried out in order to provide new information regarding the evolution of BT in wild ruminant species present in the Iberian Peninsula. These studies indicate that wild ruminants are implicated in maintaining BTV, and they may play a relevant role as BTV reservoirs in the Iberian Peninsula. In the second section (Vaccination and experimental infection), the susceptibility to BTV-1 and BTV-8 infection has been demonstrated in red deer (Cervus elaphus) and Spanish ibex (Capra pyrenaica). Moreover, the efficacy of two commercial vaccines has been evaluated by means of specific neutralising antibodies and absence of viraemia in both species, vaccinated and experimentally inoculated with homologous strains. Finally, it has been carried out a longitudinal study of the development of neutralising antibodies until 18 months postimmunization in Spanish ibex.
543

La Ansiedad Competitiva en el Deporte de Iniciación: Un Enfoque desde la Teoría de la Autodeterminación

Ramis Laloux, Yago 23 July 2012 (has links)
Esta tesis doctoral titulada La Ansiedad Competitiva en el Deporte de Iniciación: Un Enfoque desde la Teoría de la Autodeterminación se ha elaborado mediante el sistema de compendio de publicaciones. La tesis aborda el constructo de la ansiedad competitiva entendida esta como una ansiedad rasgo específica del deporte tal y como la conceptualizó Martens (1977), es decir, como aquella hiperactivación que aparecería sistemáticamente antes y durante la competición y no como un rasgo estable o inherente a la personalidad del individuo, ni tampoco como un estado de activación determinado para una situación concreta. Planteada bajo la estructura del modelo jerárquico de la motivación de Vallerand (2007), la interpretamos como una ansiedad al nivel contextual, refiriéndonos en este caso al contexto específico deportivo y diferenciándola de la ansiedad rasgo (nivel global) y de la ansiedad estado (nivel situacional). Asimismo, el motivo de centrar el foco de investigación en la población de iniciación deportiva responde a la intención de conocer el fenómeno de la ansiedad competitiva en una población que participa fundamentalmente en el deporte organizado, con un carácter de tipo lúdico o formativo y no tanto con una finalidad de competición, y en el que la aparición de formas de ansiedad podría considerarse como un indicador de malestar con un efecto adverso sobre la diversión así como sobre las intenciones de seguir participando en la vida adulta (Scanlan y Lewthwaite, 1986), dificultando así las posibilidades de mantener un estilo de vida activo y saludable. Fundamentalmente la tesis aborda tres objetivos generales: Un objetivo metodológico, un objetivo teórico y un objetivo aplicado. El objetivo metodológico, se orienta a la obtención de una herramienta adaptada lingüística y culturalmente para la medida del constructo de ansiedad competitiva así como a la comprobación de su invariancia transcultural en diferentes países europeos, estos objetivos se recogen en los trabajos 1 y 4 respectivamente, el primero de ellos publicado en la revista Psicothema y el siguiente sometido a revisión. En segundo lugar, y sin perder de vista el carácter aplicado de la disciplina de la psicología del deporte, el trabajo 3, aceptado en la Revista de Psicología del Deporte, revisa un trabajo clásico sobre ansiedad competitiva como es el de Simon y Martens (1979) y describe los niveles de ansiedad en distintas modalidades deportivas comparando además deportes individuales y de equipo, y deportes de habilidad perceptiva o habitual, discutiendo la importancia de que los padres seleccionen un deporte adecuado a las características de sus hijos, así como proponiendo que los entrenadores adapten su estilo interpersonal a la carga emocional de la modalidad que entrenan. Del mismo modo, en las discusiones de los cinco trabajos se concluye con líneas potenciales de trabajo para psicólogos del deporte, así como con recomendaciones para entrenadores y otros agentes implicados en el deporte de iniciación. Finalmente, el objetivo teórico, estudia la red nomológica de la autodeterminación para conocer en un primer paso la influencia relativa de los agentes de socialización sobre la regulación conductual de los deportistas, para poder después analizar cómo el estilo interpersonal y la regulación influirían sobre las formas de ansiedad. Este objetivo recoge los trabajos 2 y 5, el primero de ellos, aceptado para publicación en la revista Anales de Psicología se ha enfocado en conocer la capacidad predictiva del apoyo a la autonomía de padres, compañeros y entrenadores sobre la regulación individual de los deportistas, mientras que el trabajo 5 desarrolla un modelo estructural que incluye la influencia del entrenador en términos de apoyo a la autonomía y estilo controlador, la regulación conductual y la ansiedad. / This doctoral thesis, titled La Ansiedad Competitiva en el Deporte de Iniciación: Un Enfoque desde la Teoría de la Autodeterminación (Competitive anxiety in youth sport: A self-determination theory approach), has been developed by a compendium of publications. This thesis focuses on the competitive anxiety construct. Martens (1977) conceptualized it as a sport specific trait anxiety, that is, a kind of hyperactivation that would systematically appear before or during competition. It is considered not as a stable trait, inherent to the individual’s personality, or as an activation state associated to a specific situation. Under the structure of Vallerand’s hierarchical model of motivation (2007), it can be interpreted as a type of anxiety at the contextual level, thus different from trait anxiety (global level) and state anxiety (situational level). Moreover, the reason to focus on youth athletes is based on our intention to study the competitive anxiety phenomenon in a sample that participates in organized sports with a recreational or educational motivation, and not with a competitive drive. In this sample, anxiety forms should be considered as ill-being indicators, with a negative effect on enjoyment, as well as on athletes’ future intentions to enroll in sport activities (Scanlan & Lewthwaite, 1996), and it should be considered then, as an obstacle to maintain an active and healthy lifestyle. This thesis addresses three main objectives: the first is methodological, the second is theoretical, and the last one is applied. The methodological objective is oriented to design and develop a linguistic and culturally adapted tool to assess the competitive anxiety construct, as well as to test its cross-cultural invariance in different European countries. This objective is reflected in Works 1 and 4 respectively. The first was already published in the scientific journal Psicothema, and the other one is submitted for peer-review. Taking in consideration the applied nature of the sport psychology discipline, the second objective developed in Work 3, accepted in Revista de Psicología del Deporte, reviews the classic work of Simon & Martens (1979) describing anxiety levels in different sports, comparing individual and team sports, and closed and open skill sports, as well. In this work we discuss the importance of parents choosing adequate sports concerning their children personal characteristics, and we give recommendations for coaches to adapt their interpersonal style to the emotional load associated to their sports. In the same way, along the five works of the thesis, future research lines for sport psychologists, and recommendations for coaches and youth athletes’ significant others, are discussed. The theoretical objective is focused on the nomological network of self-determination. In Work 2, we assess the relative influence of social agents on the athletes’ behavioral regulation, to investigate then in Work 5, how the interpersonal style and behavioral regulation may affect anxiety forms. Work 2 is already accepted for publication in Anales de Psicología and studies the predictive capacity of parents, peers and coaches’ autonomy support on the athlete’s behavioral regulation, whereas Work 5 develops a structural model including coaches’ influence in terms of autonomy support and controlling style on behavioral regulation and anxiety.
544

Estudi del compartiment proliferant i quimioresistent en la Leucèmia Limfàtica Crònica. Modelització i identificació d’una nova diana terapèutica

Purroy i Zuriguel, Noèlia 22 June 2015 (has links)
La leucèmia limfàtica crònica (LLC), el més tipus de leucèmia més freqüent en el món occidental, es caracteritza per l’acumulació i proliferació de limfòcits B madurs CD5+ en sang perifèrica (SP), ganglis limfàtics (GL) i moll de l’os (MO). Històricament, s’havia descrit que l’acumulació de cèl·lules d’LLC era deguda més a un defecte en l’apoptosi que a un augment en la seva proliferació. No obstant, estudis recents demostren l’existència d’una fracció de cèl·lules d’LLC proliferants que es troba principalment en els GL i el MO, en aquestes localitzacions les cèl·lules d’LLC formen unes estructures histològiques anomenades “centres proliferatius” o “pseudofol·licles”. En aquest microambient, les cèl·lules d’LLC reben senyals provinents d’altres tipus cel·lulars com els limfòcits T i les cèl·lules mesenquimals. Aquests senyals es propaguen a través de receptors com el CD40, els TLR (de l’anglès, toll-like receptors), el CXCR4 i el receptor dels limfòcits B (BCR, de l’anglès B cell receptor) que al seu torn activen vies de senyalització que finalment promouen la proliferació, la quimiotaxi i protegeixen les cèl·lules d’LLC de l’apoptosi espontània i induïda per fàrmacs. Les cèl·lules d’LLC que persisteixen després del tractament en aquests nínxols protectors estarien contribuint a la persistència i progressió de la malaltia residual observada en tots els pacients d’LLC després del tractament. En el primer treball, amb l’objectiu de caracteritzar aquest compartiment de cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents vam dissenyar un model de cocultiu in vitro de cèl·lules primàries d’LLC amb cèl·lules estromals del MO, lligand del CD40 i CpG ODN per tal de reproduir parcialment el microambient dels centres proliferatius. Aquest sistema de cocultiu va induir proliferació i quimioresistència en les cèl·lules d’LLC. De forma important, les cèl·lules d’LLC cocultivades compartien moltes característiques fenotípiques amb les cèl·lules d’LLC proliferants de SP, com per exemple la sobreexpressió de ZAP-70,CD38 i de les integrines CD49d i CD62L. Això indicaria una major agressivitat i capacitat per a interaccionar amb les cèl·lules circundants, respectivament. A més a més, els nivells de CXCR4 es trobaren disminuits probablement degut a una interiorització després de l’estimulació pel CXCL12 a través de les cèl·lules mesenquimals del MO. Aquests resultats suggereixen que aquest sistema de cocultiu podria utilitzar-se per a testar nous fàrmacs i potencials combinacions dirigides a erradicar les cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents. En el segon treball, vam observar inicialment com la survivina, una proteïna antiapoptòtica, es trobava expressada específicament en aquelles cèl·lules d’LLC cultivades en el nostre sistema de cocultiu. Per tal de tractar específicament les cèl·lules d’LLC proliferants i quimioresistents, vam estudiar els efectes del tractament amb YM155, un inhibidor de survivina. I el que vam observar va ser que l’YM155 suprimïa l’expressió induïda pel co-cultiu de la survivina, i com això va ser suficient per inhibir la proliferació i induir eficaçment l’apoptosi del compartiment proliferant de cèl·lules d’LLC. A més a més, la sensibilitat al tractament amb YM155 va resultar independent a l’existència de marcadors de mal pronòstic, com la delecció del cromosoma 17p. Per tant, aquests resultats demostren per primer cop l’eficàcia in vitro de l’YM155 en les cèl·lules d’LLC proliferants el que dóna suport al desenvolupament clínic d’aquest fàrmac en pacients diagnosticats d’LLC. / Chronic lymphocytic leukemia (CLL), the most common type of leukemia in western countries, is characterized by the accumulation and proliferation of monoclonal CD5+ mature B cells in peripheral blood, lymph nodes (LN) and bone marrow (BM). Historycally, CLL cells had been described to accumulate as a result of a defective apoptosis, rather than of an increased proliferation. However, recent studies have shown that a distinc fraction of CLL cells are proliferating. CLL cells mainly receive proliferative signals in tissue compartments, such as LN and BM, where CLL cells form aggregates of activated, proliferating cells called “proliferation centers” or “pseudofollicles”. Within this tissue microenvironment, CLL cells receive advantageous signals from accessory cells such as T cells and mesenchymal cells. These signals are propagated through diverse receptors, such as CD40, Toll-like receptor (TLR), CXCR4 and the B cell receptor (BCR), which activate downstream signaling pathways that ultimately promote proliferation, modulate cell adhesion and chemotaxis and protect CLL cells from spontaneous and drug-induced apoptosis. Residual leukemic cells residing in these protective niches after treatment are therefore potentially contributing to minimal residual disease persistence and to the disease relapse virtually observed in all patients after chemotherapy even after achievement of complete remission. In the first study, with the aim of characterizing this proliferative and chemoresistant CLL cells compartment, we designed a co-culture system of primary CLL cells cultured with BM stromal cells, CD40 ligand and CpG ODN to partially mimic the microenvironment in the proliferative centers. This co-culture system induced proliferation and chemoresistance in primary CLL cells. Importantly, co-cultured primary CLL cells shared many phemotypical features with circulating proliferative CLL cells, such as upregulation of ZAP-70 and CD38 and higher CD49d and CD62L expression. This indicates aggressiveness and capability to interact with surrounding cells, respectively. In addition, levels of CXCR4 were decreased due to CXCR4 internalization after CXCL12 stimulation by BM stromal cells. We suggest that this co-culture system can be used to test drugs and their combinations that target the proliferative and drug resistant CLL cells. In the second study, we iniatially observed that survivin, an anti-apoptotic protein, was specifically expressed in those CLL cells cultured in our coculture model. With the aim of specifically targeting actively proliferating and chemoresistant CLL cells, we investigated the effects of treatment with YM155, a small-molecule survivin inhibitor, in this co-culture system. YM155 treatment suppressed the co-culture-induced survivin expression and that was sufficient to inhibit proliferation and effectively induce apoptosis particularly in the proliferative subset of CLL cells. Interestingly, sensitivity to YM155 was independent from common prognostic markers, including 17p13.1 deletion. Altogether, these findings provide a rationale for clinical development of YM155 in CLL.
545

Efectividad clínica de la tomografía computarizada de 64 detectores en el estudio pre y postquirúrgico de pacientes candidatos y portadores de implantes cocleares respectivamente

Puyalto De Pablo, Paloma 12 June 2015 (has links)
Los implantes cocleares son unos dispositivos en forma de transductores que transforman las señales acústicas en señales eléctricas y estimulan al nervio coclear. Están indicados en aquellos pacientes que sufren una sordera neurosensorial uni o bilateral, profunda o total, y que no se benefician de una prótesis auditiva. En la valoración radiológica prequirúrgica es imperativa la realización de una TC y una RM del hueso temporal. La introducción de las TCMD de 64 detectores, ha aumentado la calidad de la imagen, al realizar secciones de hasta 0,625 mm, lo que permite un estudio detallado de la anatomía del oído, la realización de reconstrucciones multiplanares postprocesado 2D lineales, curvas, visiones endoscópicas virtuales y 3D. Actualmente existen implantes cocleares de diferentes longitudes. Son necesarias técnicas de imagen de alta resolución y sistemas de postprocesado que permitan hacer un estudio exhaustivo de la morfología de la cóclea y su longitud para poder seleccionar el implante más adecuado (forma, longitud y número de electrodos) para cada paciente y determinar la profundidad de inserción adecuada. La hipótesis de la presente tesis fue que la TCMD es capaz de medir la longitud de la cóclea de forma fiable con la finalidad de seleccionar el implante del tamaño más adecuado para cada paciente y conseguir los mejores resultados auditivos posibles. Los objetivos principales de la presente tesis fueron: estudiar la anatomía radiológica de las estructuras del hueso temporal implicadas en el proceso de implantación y validar el método de cálculo de la longitud de la cóclea y del implante a partir del estudio de oídos estándar de TCMD. Los objetivos secundarios fueron: determinar qué variables (anatómicas, epidemiológicas, radiológicas y/o quirúrgicas) se relacionan con los mejores resultados auditivos en los pacientes implantados y valorar cuál es el mejor sistema de postprocesado que permite la medición más exacta de la longitud de la cóclea y/o implante. Para ello se llevó a cabo un estudio observacional, retrospectivo, de los 50 pacientes a los que se ha colocado un implante coclear en el Hospital Universitari Germans Trias i Pujol desde enero 2007 hasta junio 2014 que cumplían todos los criterios de inclusión y ninguno de exclusión, mediante la recogida de variables anatomoradiológicas, epidemiológicas , quirúrgicas y funcionales. Los resultados obtenidos permitieron concluir que la variabilidad interindividual de las medidas de los distintas variables morfológicas de las cóclea justifica la necesidad de la selección de un implante de características, principalmente longitud, adecuadas para cada paciente de forma que se cubran los requerimientos auditivos de acuerdo a los mapas de distribución tonotópica de las frecuencias calculada por los ángulos de inserción y/o longitud de inserción estimada. La valoración postquirúrgica mediante TCMD de 64 detectores, usando la reconstrucción doble coronal oblicua y midmodiolar, es capaz de evaluar la posición, longitud y profundidad global de toda la guía portadora de electrodos así como de cada electrodo individualmente sin artefactos significativos lo que permite diseñar unas estrategias de programación de acuerdo a las necesidades auditivas y la sección de frecuencias específicas para cada paciente. / Cochlear implants are transducers devices that transform the acoustic signals into electrical ones to stimulate the cochlear nerve. They are indicated in those patients that suffer a unilateral or bilateral, deep or severe, neurosensorial deafness, that do not benefit from an auditory prostheses. CT and a MR of the temporal bone are mandatory in the pre-surgical evaluation of cochlear implant candidates. The development of the 64 detector CT, has improved the image quality as it can perform sections up to 0,625 mm thick (allowing a detailed study of the anatomy of the ear), the achievement of 2D multiplanar linear or curve reconstructions, virtual endoscopic navigation or 3D images. Nowadays cochlear implants of different lengths are available. High resolution imaging techniques and image post processing software’s are necessary to perform an accurate analysis of the cochlear morphology and its length, which allows to select the most suitable implant (in terms of form, length and number of electrodes) for each patient and to determine the depth of suitable insertion. The hypothesis of this dissertation was that the MDCT allows to measure the length of the cochlea accurately with the purpose of selecting the most suitable implant size for each patient in order to obtain the best possible auditory results. The main objectives of the present thesis were: to study the radiological anatomy of the structures of the temporal bone involved in the implantation process. To validate the calculation method of the cochlear and implant length from the standard ear MDCT studies. The secondary objectives were: to determine what variables (anatomical, epidemiologic, radiological and/or surgical) are related to the best auditory results in the implanted patients. To evaluate which is the best post processing software that allows the most accurate measurement of the cochlear and /or implant length. An observational , retrospective study was carry out ; 50 implanted patients, from January 2007 until June 2014, in Hospital Universitari Germans i Pujol that fulfilled all the inclusion criteria and none of exclusion, were selected. Anatomic, radiologic, epidemiologic, surgical and functional variables were collected. The obtained results allowed to conclude that the inter-individual measurement’s variability of the different morphologic variables of the cochlea justifies the need of selecting an implant with the adequate characteristics, principally length, adapted for every patient so that the auditory requests are covered in accordance with the tonotopic distribution frequencies maps calculated by means of insertion angles and/or insertion length. The postsurgical evaluation by means of 64 CT, using the double coronal oblique and midmodiolar reconstructions, is capable of evaluating the position, length and global depth of the whole carrying guide of electrodes as well as of every electrode individually without significant gadgetry what allows to design a strategies of programming in accordance with the auditory needs and the section of specific frequencies for every patient.
546

Cribratge biomecànic per a la identificació de potencials dianes en la fibrosi pulmonar

Giménez Hidalgo, Alicia 08 June 2015 (has links)
Nombroses malalties resulten d’una alteració de las propietats mecàniques dels teixits i/o d’una alteració en la resposta cel·lular a les forces (mecanotransducció). La fibrosi es el paradigma de la mecànica tissular alterada, caracterizant-se per una excessiva acumulació de matriu extracel·lular (MEC) que destrueix l’arquitectura de l’òrgan. La fibrosi pulmonar idiopàtica (FPI) és una forma de malaltia pulmonar intersticial (MPI) de causa desconeguda i molt mal pronòstic, amb una supervivència del 30-50% als 5 anys. En aquest treball s’ha desenvolupat una estratègia de cribratge biomecànic que s’ha aplicat l’estudi de la FPI per identificar gens mecanosensibles potencialment rellevants com a dianes terapèutiques. Es van cultivar fibroblasts pulmonars primaris, la cèl·lula responsable del remodelat i enduriment de la MEC, en substrats coberts de col·lagen I de 5 rigideses distintes al llarg del rang fisiopatològic del pulmó, des de la normal (<1 kPa) fins la pròpia de la fibrosi (~30-40 kPa) i en presència de TGF-β. Es van incloure 3 classes de fibroblasts: FPI, control i MPI distintes de la FPI i es va realitzar un perfilat transcripcional mitjançant microarrays d’expressió. S’ha definit el mecanotranscriptoma dels fibroblasts pulmonars, format per 63 gens mecanosensibles, la transcripció dels quals està controlada pels canvis en les propietats mecàniques de la MEC. Un 57% dels gens van ser sobreexpressats amb l’enduriment i 21 gens van discriminar entre la FPI i las altres dos classes de fibroblasts. Para entendre las xarxes reguladores associades al mecanotranscriptoma, es va construir l’interactoma dels seus components, el qual va revelar tres xarxes emergents, les quals poden ser rellevants per entendre l’adaptació de les cèl·lules a l’enduriment del substrat en la FPI i en la mecanobiologia en general: 1) elements del citoesquelet i les fibres d'estrés, 2) quinases MAPK i les seves fosfatases i 3) proteïnes relacionades amb el factor de creixement similar a la insulina (IGF) i proteases del sistema de fibrinòlisi. Després de validar l’expressió a nivell de mRNA i de proteïna de diversos candidats del mecanotranscriptoma, es van caracteritzar diversos aspectes de la proteïna d’unió al factor de creixement similar a la insulina 3 (IGFBP-3). La concentració d’IGFP-3 secretada pels fibroblasts va ser distintivament superior en els fibroblasts de FPI. Per altra banda, amb l’enduriment del substrat es va detectar un factor de mecanosensibilitat de l’odre 3X en totes les classes de fibroblasts, mentre que el TGF-β la va induir 150 vegades. L’efecte dels dos factors va ser independent, mentre que la seva combinació va potenciar sinèrgicament els nivells d’IGFBP-3. L’efecte de la duresa del substrat en l’acumulació d’IGFBP-3 va ser independent de la senyalització a través del receptor de TGF-β. Per altra banda, els efectes van ser dependents del receptor de col·lagen integrina β1. Aquests resultats mostren que la IGFBP-3 es una proteïna important en la fibrogènesi pulmonar mediada por l’enduriment, que portaria a una acumulació de MEC i a la destrucció de l’arquitectura del teixit. / A new strategy based on a biomechanical screening has been developed and it was applied to the study of idiopathic pulmonary fibrosis (IPF) to identify mechanosensitive genes that might be potential therapeutic targets for the disease. The transcriptional profile of lung fibroblasts (control and fibrotic of different types) cultured on substrates of different stiffness spanning the normal to fibrotic (stiffened) range was obtained. The mechanotranscriptome of the cells was established, which consisted of 63 mechanosensitive genes, 57% of which were upregulated by tissue stiffening. It was built an interactome, showing the regulatory networks associated with the mechanotranscriptome, revealing three different subnetworks: 1) elements of the cytoskeleton and stress fibers; 2) MAPK quinases and their phosphatases; 3) proteins associated with insulin-like growth factor and the fibrinolysis pathway. After validating expression at the mRNA and protein levels for different selected candidates from the mechanotranscriptome, different biological aspects of insulin-like growth factor binding protein 3 (IGFBP-3) were analyzed. Concentration of IGFBP-3 secreted by fibroblasts was distinctively higher in IPF fibroblasts. With substrate stiffening, a mechanosensitivity factor of 3X was detected in all classes of lung fibroblasts, while transforming growth factor- β (TGF- β) induced protein levels by 150X. The effect of tissue stiffening on IGFBP-3 accumulation was independent of signaling through the TGF-β receptor and dependent of the collagen receptor integrin β1. These results show that IGFBP-3 is an important protein for lung fibrogenesis mediated through stiffness and that it could lead to an accumulation of extracellular matrix and contribute to the destruction of the lung architecture.
547

Cultivos celulares de Taxus spp., una eficaz herramienta biotecnológica para la producción de taxanos y el desarrollo de estudios básicos sobre su biosíntesis

Ramírez Estrada, Karla 08 July 2015 (has links)
Los cultivos de células vegetales pueden constituir plataformas biotecnológicas ecológicas para la producción de metabolitos secundarios de plantas con actividad farmacológica, así como un excelente sistema para ampliar el conocimiento del metabolismo secundario. El taxol y taxanos relacionados son metabolitos secundarios vegetales con una notable actividad anticancerígena. A pesar de la importancia de estos compuestos, su producción biotecnológica todavía necesita ser optimizada y aún se desconocen algunos aspectos de su biosíntesis. En este trabajo hemos estudiado la respuesta a la acción de la beta-metil-ciclodextrina (CD) y coronatina (CORO) de dos cultivos celulares de Taxus (T. media y T. globosa) con el fin de encontrar alternativas para la producción de taxanos; también hemos caracterizado el gen TB768, que previamente fue seleccionado a partir de un estudio de cDNA-AFLP, como candidato a codificar para una enzima implicada en la biosíntesis de taxol. La producción de taxanos, fue mayor en las líneas celulares de T. media que en T. globosa e incrementó significativamente por la adición simultánea de los elicitores CD y CORO, correlacionando con la expresión de los genes conocidos de la biosíntesis de taxol. El análisis funcional del gen TB768 demostró, confirmando las predicciones in silico, que este gen codifica para una acil-CoA ligasa citoplasmática, capaz de convertir la β-fenilalanina en su éster de CoA, un precursor de la cadena lateral del taxol. De esta forma la nueva proteína caracterizada, beta-fenilalalina CoA ligasa (TBPCCL), estaría implicada en una de las últimas etapas de la ruta biosintética de taxanos. Estos estudios contribuyen a la creación de nuevos y mejores sistemas de producción sostenible de taxol y taxanos relacionados; mediante sistemas de elicitación o de ingeniería metabólica. / Plant cell cultures constitute eco-friendly biotechnological platforms for the production of plant secondary metabolites with pharmacological activities, as well as a suitable system for extending our knowledge of secondary metabolism. Taxol and related taxanes are plant secondary metabolites with a remarkable anticancer activity. Despite the importance of these phytochemicals, their biotechnological production still requires optimization and several aspects of their biosynthesis remain unknown. In this work, we studied the response of two Taxus cell cultures (T. media and T. globosa) to the addition of β-methyl cyclodextrin (CD) and coronatine (CORO) with the aim of finding alternative systems for taxane production; we also characterized the TB768 gene, which a previous cDNA-AFLP analysis revealed to be a putative candidate for encoding a taxol biosynthetic enzyme. Taxane production was higher in the T. media than the T. globosa cell line, and was significantly enhanced by the simultaneous addition of both elicitors (CD and CORO); the expression of known taxol biosynthetic genes was correlated with the improved taxane production. Confirming in silico predictions, functional analysis of the TB768 gene showed that it encodes a cytoplasmic acyl-CoA ligase able to convert β-phenylalanine into its respective CoA ester derivative, a precursor of the taxol lateral chain. Therefore, this newly characterized enzyme, β-phenylalanine CoA ligase (TBPCCL), must be involved in one of the last steps of the taxane biosynthetic pathway. These studies are a contribution to the establishment of sustainable taxol production systems by elicitation or metabolic engineering approaches.
548

Microarray-based gene expression analysis in natural and experimental cases of porcine circovirus type 2 infection

Teixeira Fernandes, Lana 01 July 2015 (has links)
La presente Tesis se orientó a la caracterización molecular de la infección causada por PCV2 utilizando la tecnología de los microarrays. Este virus es el agente infeccioso esencial de la enfermedad sistémica (ES) por PCV2, una enfermedad de carácter multifactorial que afecta principalmente a cerdos en las fases de transición y engorde, y es una de las enfermedades porcinas más importantes económicamente a nivel mundial. La tecnología de los microarrays permite la determinación simultánea de los niveles de ARNm de miles de genes y ha sido utilizada en los últimos años para investigar los perfiles de expresión génica de tejidos y líneas celulares, ayudando a descifrar las interacciones huésped-patógeno que son relevantes para la patogénesis de varias enfermedades. Es por ello que esta Tesis se orientó a identificar genes y procesos biológicos implicados en la respuesta inmune de cerdos subclinicamente infectados por el PCV2 y también de animales naturalmente afectados por la ES-PCV2. La primera parte de esta Tesis consistió en un trabajo exploratorio dirigido a evaluar la utilidad de la plataforma Affymetrix Porcine GeneChip® para estudiar el perfil global del transcriptoma de lechones de la raza Duroc, derivados por cesárea y privados de calostro (DCPC), experimentalmente infectados por PCV2. A partir del análisis de los datos de los microarrays, se seleccionaron 25 y 33 genes que resultaron diferencialmente expresados (DE) entre los grupos control e inoculados con PCV2 en linfonodos mesentéricos y pulmones, respectivamente. La gran mayoría de los genes sobre-expresados en el grupo inoculado con PCV2 estaba relacionada a la respuesta inmune. Desde el punto de vista del transcriptoma, los animales inoculados con PCV2 fueron capaces de activar la respuesta mediada por células y desarrollar anticuerpos específicos para PCV2, hechos que se asocian a la generación de una infección subclínica. Los resultados de este trabajo indicaron que la técnica de los microarrays es una herramienta útil para el estudio de la patogénesis de la infección por el PCV2. El segundo estudio fue dirigido a caracterizar los mecanismos moleculares de la respuesta inmune que tienen lugar en las fases temprana y tardía de la infección subclínica por PCV2. Los genes sub-expresados en las muestras de linfonodo mediastínico (LM) se relacionaron principalmente a la adhesión celular y migración, lo que sugiere la participación de esos genes en los procesos inflamatorios observados en la infección por PCV2. La inmunidad innata se desarrolló en la primera semana p.i. y se demostró por la sobre-expresión de varios genes estimulados por interferón (ISGs) entre las muestras de LM y de sangre total (ST) de los animales inoculados con PCV2. También se detectó un aumento en la expresión de genes relacionados con la activación linfocitaria en la primera semana p.i. en las muestras de LM de los cerdos infectados, lo que indica la activación temprana de la respuesta adaptativa. Se obtuvieron resultados similares en las fases tardías de la infección, dada la sobre-expresión de los genes que codifican para el interferón (IFN)-γ y para la inmunoglobulina (Ig)-G en el día 29 p.i en las muestras de LM. El tercer estudio consistió en investigar los cambios globales en el transcriptoma de animales naturalmente afectados por ES-PCV2 y congéneres sanos. Tras los análisis de datos, se encontraron 366 tránscritos con significativa abundancia diferencial en el grupo de animales afectados por ES-PCV2 en relación al grupo control. Los resultados de este estudio identificaron mecanismos (daño mediado por el complemento e inmunosupresión) potencialmente involucrados en la inflamación y depleción linfocitaria en tejidos linfoides, características histopatológicas claves de la ES-PCV2. / This PhD Thesis aimed to characterize the molecular mechanisms underlying the porcine circovirus type 2 (PCV2) infection using the microarray technology. This virus is the essential infectious agent of PCV2- systemic disease (SD), a multifactorial condition that mainly affects nursery and growing pigs, and is considered one of the most economically important pig diseases worldwide. Microarray technology allows simultaneous measurement of the mRNA levels of thousands of genes and have been used during recent years to examine gene expression profiles of tissues or cell lines subjected to infection, helping to unravel host–pathogen interactions relevant to pathogenesis of a variety of diseases. Therefore, this Thesis aimed to identify genes and biological processes implicated in the immune response of pigs subclinically infected by PCV2 and also of animals naturally affected by PCV2-SD. In the study of this Thesis, an exploratory work was conducted to evaluate the technical feasibility of utilizing the Affymetrix Porcine GeneChip® platform to study the global transcriptional profile of caesarean-derived, colostrum-deprived (CDCD) Duroc piglets experimentally infected with PCV2. The microarray analysis detected 25 and 33 significantly differentially expressed (DE) between control and PCV2 groups for mesenteric lymph node and lung, respectively. Most up-regulated genes in PCV2 group were closely related to the immune response. From a transcriptional point of view, PCV2-inoculated pigs were able to activate a cell-mediated response and develop PCV2-specific antibodies, which probably led to a subclinical infection. The results from this study also indicate that a microarray-based approach is a helpful tool to better understand the pathogenesis of PCV2 infection. The second study was aimed to characterize the early and late molecular events underlying the immune response taking place during a subclinical PCV2 infection. Down-regulated genes from mediatinal lymph nodes (MLN) samples were mainly related to cell adhesion and migration, suggesting the participation of these genes in the inflammatory processes (granulomatous infiltration) observed in the PCV2 infection. Innate immunity developed within the first week post-infection (p.i.) and it was demonstrated by the up-regulation of several interferon-stimulated genes (ISGs) both in MLN and whole blood (LWB) samples from PCV2-infected pigs. An increased expression of genes related to lymphocyte activation was also detected during the first week p.i. in LWB samples of infected animals, indicating an early activation of adaptive responses. Similar results were obtained at late stages of infection by the up-regulation of genes coding for interferon (IFN)-γ and the immunoglobulin (Ig)-G at 29 days p.i. in MLN samples. The aim of the third study was to investigate the global transcriptional profile of MLNs from pigs naturally affected by PCV2-SD, as well as healthy counterparts. The microarray data analysis detected 366 transcripts with significant differential abundance in the PCV2-SD group of pigs relative to healthy animals. Results from this study identified potential mechanisms (complement mediated damage and immunosuppression) underlying the inflammation and lymphocyte depletion in lymphoid tissues, which are key features of PCV2-SD.
549

Diferencias individuales en comportamiento y respuesta de estrés en perros

Le Brech, Susana 03 December 2013 (has links)
El término diferencias individuales se refiere a las diferencias en respuestas conductuales que son consistentes a lo largo del tiempo y entre contextos. Su estudio intenta identificar estas diferencias y explicar los factores que predisponen a los individuos de una determinada especie a responder de una manera determinada. El presente trabajo tuvo como objetivos principales: caracterizar las diferencias individuales en conducta agresiva del perro mediante el cuestionario C-BARQ®; valorar el efecto de la manipulación neonatal, la edad y la camada sobre diferencias individuales en la respuesta fisiológica de estrés en cachorros; identificar diferencias individuales en la respuesta conductual de estrés en cachorros y valorar el efecto de la manipulación neonatal sobre esas diferencias y, por último, evaluar las características de la agresividad del perro hacia personas de la familia y los factores causales que podrían contribuir a las diferencias individuales en la expresión de dicha conducta. Para lograr el primer objetivo, se analizaron las correlaciones entre la conducta agresiva y otros factores del CBARQ®. Así, se sugiriere una posible relación entre la conducta agresiva hacia los propietarios y la ansiedad. Por otro lado, la conducta agresiva hacia personas desconocidas se encontró relacionada con el miedo. Además, se observó una correlación entre la conducta depredadora y la agresividad hacia personas y perros desconocidos. Para lograr el segundo y tercer objetivo, diferentes camadas de cachorros fueron sometidas a un tratamiento de manipulación durante la vida neonatal. Para evaluar posibles diferencias entre cachorros manipulados y no manipulados, se evaluó la respuesta de estrés de los cachorros mediante un test de Open Field. No se observaron diferencias entre cachorros manipulados y no manipulados en las variables fisiológicas cortisol, temperatura rectal y serotonina ni en las diferencias individuales en conducta. Sí se observaron diferencias significativas entre camadas. Además, se observó una declinación de concentración de serotonina sérica con la edad. El cuarto objetivo se logró mediante la comparación de casos clínicos de perros con agresividad hacia personas de la familia y casos control. Se observó que los perros adoptados después de las 12 semanas de vida eran menos agresivos hacia personas de la familia que los perros adoptados antes de esa edad. También se encontró que los perros cuyos dueños compartían comida de la mesa eran más agresivos. Además, se comprobó que los procesos patológicos que causan dolor no solo aumentan el riesgo de que el perro muestre comportamiento agresivo hacia sus propietarios, sino que también aumentan el riesgo de que el animal reduzca o elimine las señales de aviso antes del episodio de agresividad. / The term individual differences refers to the differences in behavioral responses that are consistent over time and between contexts. Its study attempts to identify these differences and explain the factors that predisposed the individuals of a particular species to respond in a specific way. The aims of the present work were: to identify behavioral characteristics related to aggression through a correlation analysis of the C-BARQ’s factors; to evaluate the effect of neonatal handling, the age and litter on the individual differences in the physiological response to stress in puppies; to identify individual differences in the behavioral response to stress in puppies and to evaluate and investigate the main features of cases of canine aggression towards family members in a referral practice and to determine the causal factors related to this problem. In order to reach the first objective we analyzed the correlations between the behavioural characteristics related to aggression and other C-BARQ’s factors. A possible relation between canine aggression towards the family members and anxiety was suggested. Also, aggression towards unknown people was found to be correlated to fear. In addition, we observed a correlation between predatory behavior and aggression towards unknown people and dogs. To attain the second and third objectives, we used different litters of puppies. Each puppy was randomly assigned to one of three experimental groups: control group (non-handled), handled once a day and handled three times a day. Handling was performed from the 3rd until the 21st day of life. To evaluate the possible differences between handled and non handled animals, we evaluate the stress response by means of an Open Field Test. No differences were found between handled and non handled puppies neither in the physiological variables cortisol, rectal temperature and serum serotonin nor in the behavioral variables. We did find differences between litters in the physiological variables and individual differences in behavior. Also, serum serotonin was found to decline with age. The fourth objective was achieved by comparing clinical cases of dogs presenting aggression towards family members with control cases. We found that dogs adopted after 12 weeks of age presented a lower risk of being aggressive towards household members. Being fed from the table was also considered as a potential causal factor of dogs showing aggression towards family members. In addition, we observed that dogs presenting an underlying painful condition had a higher risk of being aggressive towards family members and were more likely to be impulsive during the aggressive events.
550

Reconstrucción y cuantificación de estudios SPECT en animal pequeño

Pino Sorroche, Francisco 21 October 2014 (has links)
Los sistemas SPECT de animal pequeño alcanzan una resolución espacial inferior al milímetro. Para conseguirlo, es necesario utilizar colimadores pinhole, ya que la imagen del objeto proyectada en la gammacámara a través del pequeño orificio del colimador puede estar ampliada respecto al objeto. Con el fin de optimizar el proceso de reconstrucción y obtener resoluciones submilimétricas utilizando equipos de pequeño formato equipados con un colimador pinhole, es necesario utilizar métodos de reconstrucción iterativos. Estos algoritmos ofrecen una calidad de imagen superior y una mejor exactitud en la cuantificación que los métodos de reconstrucción analíticos, al poder corregir las diferentes degradaciones sufridas en el proceso de formación de la imagen. A continuación se detalla el trabajo desarrollado y los principales resultados obtenidos para conseguir este objetivo: 1. Implementación de un programa de calibración para calcular los parámetros geométricos que describen la adquisición de un equipo SPECT equipado con colimador pinhole. 2. Desarrollo de un algoritmo de reconstrucción iterativa OSEM para la reconstrucción de estudios SPECT con colimador pinhole. 3. Adaptación el algoritmo de reconstrucción y el programa de calibración a un equipo SPECT con colimador pinhole de pequeño formato desarrollado en nuestro centro. La resolución tomográfica del equipo fue de 1 mm para radios de adquisición pequeños. Las imágenes reconstruidas de estudios en ratones muestran la viabilidad del equipo para su utilización con pequeños animales. 4. Incorporación en la matriz de transición del sistema la geometría del sistema, la penetración septal a través del colimador y la respuesta del detector. La resolución, el contraste y los coeficientes de recuperación mejoran al incorporar la penetración septal respecto a la modelización geométrica, aunque la mejora más importante se obtuvo al incluir la respuesta del detector. El número de iteraciones utilizadas en la reconstrucción debe limitarse para evitar la aparición de artefactos de anillo. Estos artefactos son de mayor importancia cuando la modelización del sistema incorpora la geometría, la penetración septal y la respuesta del detector. 5. Comparación del algoritmo de reconstrucción desarrollado con un algoritmo de reconstrucción que calcula la matriz de transición con técnicas de Monte Carlo. El tiempo de cálculo de la matriz de transición del sistema con la aproximación analítica fue tres órdenes de magnitud inferior al de la aproximación por Monte Carlo. La resolución y el contraste de las imágenes reconstruidas mediante ambas aproximaciones fueron similares. Las imágenes reconstruidas con el modelo Monte Carlo presentaban una relación señal/ruido sensiblemente más baja, posiblemente asociada a problemas de precisión en el cálculo de los elementos de matriz por la utilización de un número insuficiente de historias de fotones en el cálculo. / Small animal SPECT systems can achieve a spatial resolution of less than 1 mm. Such resolution is possible thanks to pinhole collimators, which can amplify the gamma camera projection of the object, and by using iterative reconstruction methods. These methods improve image quality and offer better quantification accuracy than analytic reconstruction methods, by correcting the different degradations that occur during the image formation process. The work developed and the main results are detailed as follows: 1. A calibration program to calculate geometric parameters that describe the acquisition process of a SPECT system with a pinhole collimator was implemented. 2. An OSEM iterative reconstruction algorithm for SPECT studies acquired with a pinhole collimator was developed. 3. The reconstruction algorithm and the calibration program were adapted to an in-house developed small SPECT device with a pinhole collimator. Tomographic resolution was 1 mm for small acquisition radii. Image reconstruction of mice studies showed the viability of using the equipment with small animals. 4. System geometry, septal penetration through the collimator and detector were incorporated response to the transition matrix. In the first approach, the system geometry was incorporated. Resolution, contrast, and recovery coefficients improved when septal penetration was modeled, although the greatest improvement was obtained when detector response was included. Iterations had to be limited to avoid the appearance of ring-artifacts. 5. The reconstruction algorithm developed (analytical model) was compared with a reconstruction algorithm which calculates the transition matrix based on Monte Carlo techniques (Monte Carlo model). The computation time of the transition matrix system using the analytical approach was three orders of magnitude lower than the Monte Carlo approach. Resolution and contrast of the reconstructed images using the two approaches were similar. Images reconstructed with the Monte Carlo model presented a lower signal-to-noise ratio than images reconstructed with the analytical model, possibly due to accuracy problems associated with the matrix elements because of an insufficient number of photons in the calculation.

Page generated in 0.0844 seconds