No description available.

Es tracten per alta pressió isostàtica carn recuperada mecànicament d'aviram i salsitxes que contenen aquesta carn, per millorar-ne la qualitat microbiològica i, així, poder-ne augmentar la seguretat i allargar la vida útil en refrigeració.S'apliquen diverses combinacions de pressió (de 300 a 500 MPa), temps (de 5 a 45 min, de manera continua i cíclica) i temperatura (de 2 a 80 ºC), procurant que les condicions de tractament produeixin uns canvis fisicoquímics i sensorials adequats. En alguns experiments, també s'aplica un tractament convencional per calor per poder establir comparacions.La combinació de pressió a 2 ºC amb nisina té un efecte bactericida sinèrgic en la carn recuperada mecànicament d'aviram, sobretot si aquesta s'acidifica lleugerament amb glucono-delta-lactona: es redueixen de manera considerable els recomptes de mesòfils i psicròtrofs i es prolonga la vida útil en refrigeració d'aquesta carn envasada al buit.El tractament per alta pressió és molt efectiu per inactivar recomptes alts de Listeria inoculada en carn recuperada mecànicament d'aviram i mantenir baixos els de cèl·lules supervivents durant l'emmagatzematge al buit en refrigeració.No s'observa un efecte baroprotector del greix sobre la microbiota de la carn recuperada mecànicament d'aviram. La inactivació bacteriana per pressió sembla que es veu més influïda per l'estructura alimentària globalment que no pas pel contingut en alguns components de l'aliment en particular.L'alta pressió aplicada a temperatures de 50 a 75 ºC permet obtenir salsitxes cuites de carn recuperada mecànicament d'aviram amb millor textura i aspecte que els de les cuites de manera convencional. La incorporació de certa quantitat de carn picada de porc també millora aquestes propietats.En salsitxes cuites envasades al buit, el dany subletal provocat per pressió a 65 ºC sobre les cèl·lules bacterianes dura menys que el causat per calor. Així, si en el cas de les salsitxes tractades per alta pressió es trenca la cadena del fred, la càrrega microbiana pot augmentar considerablement.L'efecte bactericida assolit en aquestes salsitxes amb els tractaments per pressió i per calor és similar: s'inactiven importants poblacions de bacteris patògens i causants de deteriorament (mesòfils, psicròtrofs, acidolàctics, enterobacteris, microbiota Baird-Parker i Listeria), la qual cosa dóna lloc a un producte segur i de llarga conservació en refrigeració.Les aplicacions més profitoses de l'alta pressió a les indústries càrnia i avícola són a temperatura moderada: d'una banda, l'elaboració de productes cuits i, de l'altra, el tractament de productes prèviament cuits que han estat manipulats (i, per tant, recontaminats) abans del seu envasament al buit. D'aquesta manera, s'obté un aliment que en refrigeració presenta una qualitat microbiològica òptima.

El potencial de desarrollo de los embriones producidos in vitro es afectado negativamente por un lado, a defectos en las cualidades intrínsecas de los ovocitos y por el otro, a las condiciones del medio de maduración in vitro. Así, el éxito de la maduración in vitro depende de la integridad de los factores intrínsecos en la maduración y la vitalidad nuclear y citoplasmática de los ovocitos, también a la adecuada combinación de los componentes empleados en el medio de maduración. En este sentido, el objetivo de esta tesis consistió en analizar la influencia de distintos componentes añadidos durante la maduración in vitro sobre la calidad del ovocito y el potencial de desarrollo del embrión, con la finalidad de mejorar el rendimiento en la producción in vitro de embriones de terneras prepúberes. En el primer trabajo, se evaluó los efectos de la adición del complejo Insulina-Transferrina-Selenio y Ácido ascórbico al medio de maduración in vitro de ovocitos de ternera prepúberes, ya que tienen un papel muy importante frente al estrés oxidativo producido en condiciones in vitro. Los resultados demostraron una mejora del potencial de desarrollo de aquellos ovocitos que fueron madurados solamente las primeras 12 horas en presencia de ITS y Ácido Ascórbico y las 12 horas restantes en un medio convencional, donde además se reveló una relación positiva entre el incremento del nivel de expresión de la ciclina B1, la distribución de los gránulos corticales hacia la periferia y la mayor tasa de blastocistos. En el segundo trabajo se analizó si la adición de leptina en distintas concentraciones incrementaba la tasa de blastocistos, porcentaje de apoptosis de las células del cúmulus y el nivel de transcripción de genes involucrados con la apoptosis y la competencia del ovocito. Los resultados indicaron que la adición de la leptina en los medios de maduración in vitro no incrementó el potencial de desarrollo embrionario, ni disminuyó los niveles de apoptosis en las células del cúmulus, existiendo un incremento en los niveles de apoptosis a mayor dosis de leptina. Por otro lado, las distintas concentraciones de leptina durante la maduración in vitro ocasionaron un bloqueo en la transcripción del receptor de la leptina (LEPR). En el tercer trabajo se propuso analizar durante la maduración in vitro la inhibición de una cisteína proteasa lisosomal, utilizando E-64 que es un inhibidor de la Catepsina B. Los resultados demostraron que la inhibición de la Catepsina B no incrementó el potencial de desarrollo embrionario, ni la calidad del embrión, incrementó los niveles de apoptosis en las células del cúmulus y la expresión de la proteína Catepsina B. Finalmente, la diferentes concentraciones de E-64 durante la maduración in vitro no produjo un efecto inhibitorio de la Catepsina B, probablemente relacionados a una degradación por aumento del estrés y el efecto tóxico de las altas concentraciones. En conclusión, nuestros estudios indican que la adición de moléculas como la leptina o E-64 durante la maduración in vitro de ovocitos de ternera prepúberes no mejora su capacidad intrínseca para el desarrollo embrionario. En cambio, los resultados obtenidos indican que es posible incrementar el porcentaje de blastocistos obtenido mediante la adición del complejo Insulina-Transferrina-Selenio y ácido ascórbico al medio durante las 12 primeras horas de maduración. / The development potential of embryos produced in vitro is adversely affected by one hand, defects in the intrinsic qualities of the oocyte and the other to the conditions of in vitro maturation medium. Thus, the success of in vitro maturation depends on the integrity and vitality of the intrinsic factors in the maturation nuclear and cytoplasmic of oocytes, also the right combination of components used in the maturation medium. In this sense, the objective of this thesis was to analyze the influence of different components added during in vitro maturation on oocyte quality and potential of embryo development, in order to improve performance in the in vitro production of embryos prepubertal calves. In the first study, we evaluated the effects of adding Insulin-Transferrin-Selenium and ascorbic acid in vitro maturation medium of oocytes from prepubertal calf, as they have an important role against oxidative stress in vitro. The results showed an improvement of the development potential of those oocytes that were matured only the first 12 hours in the presence of ITS and ascorbic acid and the remaining 12 hours in a conventional medium, where they also found a positive relationship between increased expression level of cyclin B1, the distribution of cortical granules to the periphery and the highest rate of blastocyst. In the second paper examined whether the addition of leptin at different concentrations increased the blastocyst rate, percentage of apoptotic cumulus cells and the level of transcription of genes involved with apoptosis and competence of the oocyte. The results indicated that the addition of leptin in vitro maturation media did not increase the potential of embryonic development, or decreased levels of apoptosis in cumulus cells, there an increase in levels of apoptosis at higher doses of leptin. On the other hand, different concentrations of leptin during maturation in vitro caused a blockage in the transcription of the leptin receptor (LEPR). In the third study was undertaken to analyze during maturation in vitro inhibition of a cysteine protease lysosomal using E-64 is an inhibitor of cathepsin B. The results showed that inhibition of cathepsin B did not increase the potential of embryonic development or embryo quality, increased levels of apoptosis in cumulus cells and the expression of cathepsin B protein. Finally, different concentrations of E-64 during in vitro maturation produced no inhibitory effect on cathepsin B, probably related to degradation by increased stress and the toxic effect of high concentrations. In conclusion, our studies indicate that the addition of molecules such as leptin or E-64 during in vitro maturation of oocytes from prepubertal calf does not improve its intrinsic ability to embryonic development. Instead, the results indicate that it is possible to increase the percentage of blastocysts obtained by adding the complex insulin-transferrin-selenium and ascorbic acid to the medium during the first 12 hours of maturation.

Esta tesis se enmarca en la reflexión sobre nuevas formas de investigación y acción psicosociales en el campo de las expresiones de género y, particularmente, de las identidades de género no-normativas. Su objetivo general consiste en analizar las actuales formas de investigación/acción al interior de la perspectiva psicosocial sobre el género y proponer alternativas. Ello se hace a partir de una experiencia de investigación y acción colectiva en el ámbito de las identidades transgénero. Esta experiencia sirve para interrogar y proponer transformaciones a la aproximación psicosocial instituida con respecto al género. Se utilizan las herramientas metodológicas del análisis del discurso, las producciones narrativas y la investigación-acción participante para analizar la construcción discursiva de la identidad transgénero y sus efectos psicosociales, como la patologización y la exclusión. Se concluye haciendo énfasis en la importancia del discurso y la narrativa como recursos para generar condiciones social más favorables para las identidades de género no-normativas. / This thesis is part of the reflection on new forms of psychosocial research and action in the field of gender variance and particularly on non-normative gender identities. Its overall objective is to analyze the action/research practices within the psychosocial perspective on gender and propose alternatives. This is done through a research and collective action experience in the field of transgender identities. This experience allows examining and proposing changes to dominant psychosocial approaches with respect to gender. Methodological tools of discourse analysis, narrative productions and participatory action research are used to analyze the discursive construction of transgender identity and its psychosocial effects, such as pathologization and exclusion. It concludes by emphasizing the importance of discourse and narrative as social resources to create better social conditions for non-normative gender identities.

Los tensioactivos son compuestos altamente versátiles con amplia utilización en la industria farmacéutica y cosmética. Aquellos derivados de aminoácidos presentan una baja toxicidad y elevada biodegradabilidad y, por lo tanto, tienen un abanico más amplio de aplicaciones y constituyen una alternativa a los tensioactivos sintéticos convencionales. En los últimos años, existe un interés creciente en la utilización de excipientes bioactivos con actividad lítica pHsensible en sistemas nanoestructurados, con el fin de aumentar la especificidad y eficacia de dichos vehículos para la liberación de fármacos en órganos o células dianas. En este trabajo se ha planteado estudiar dos grupos de tensioactivos derivados de lisina: tensioactivos aniónicos de doble cadena derivados de la N(α,)N(ε)-dioctanoil lisina y tensioactivos catiónicos de cadena simple derivados de la N(ε)-acil lisina o N(α)-acil lisina. En primer lugar, se ha procedido con el estudio de las propiedades de interacción de estos tensioactivos con membranas celulares en función del pH del medio, utilizando el eritrocito como modelo de membrana endosomal. Se ha demostrado que los tensioactivos aniónicos tienen actividad lítica pHdependiente independiente del contraión, mientras que las propiedades de los tensioactivos catiónicos dependen especialmente de la posición de la carga catiónica y, en menor medida, de la longitud de cadena alquílica. La actividad pH-sensible se atribuye a la presencia de la carga positiva en el grupo α-amino de la lisina, mientras que el aumento de la fluidez de la membrana y la pérdida de sus proteínas estructurales se han evidenciado como los mecanismos involucrados en el aumento de la lisis celular a pH ácidos. Una vez corroborado el potencial lítico pH-dependiente de los tensioactivos, se ha avanzado en el desarrollo, caracterización y estudio toxicológico de sistemas nanoestructurados conteniendo estos compuestos. En primer lugar, se han desarrollado nanovesículas lipídicas con los tensioactivos catiónicos y se ha procedido con el estudio de sus efectos tóxicos en células representativas de la piel, como propuesta de su potencial aplicación en formulaciones de administración tópica. Se han observado efectos citotóxicos moderados, respuesta inflamatoria leve y ausencia de fototoxicidad. A continuación, se han llevado a cabo estudios de los mecanismos involucrados en la toxicidad de las nanovesículas, además de la evaluación de su capacidad de internalización celular. Se ha propuesto que el estrés oxidativo, la disfunción mitocondrial y la apoptosis son los principales mecanismos involucrados en la toxicidad. Por otra parte, los estudios de internalización celular y estabilidad endosomal han mostrado la capacidad de las nanovesículas que contienen los tensioactivos con carga positiva en el grupo α-amino de la lisina para romper la membrana de los endosomas, lo que corrobora su actividad pH-dependiente. Por último, se han desarrollado nanopartículas poliméricas incluyendo el tensioactivo aniónico 77KL como excipiente pH-sensible. Se ha encapsulado el fármaco antitumoral metotrexato y se ha demostrado su mayor actividad en inhibir la proliferación de las células tumorales en comparación con el fármaco libre no encapsulado. Este hecho se atribuye, especialmente, a la actividad pH-dependiente de las nanopartículas. Tras la internalización y liberación específica del fármaco a nivel intracelular, la inhibición del ciclo celular, la apoptosis y, en menor medida, el daño mitocondrial y lisosomal, se han demostrado como los mecanismos involucrados en la actividad antitumoral del metotrexato encapsulado en las nanopartículas. En conclusión, es importante destacar que el desarrollo de vehículos con actividad pHdependiente es una propuesta interesante para mejorar la liberación intracelular de fármacos y para aumentar sus efectos terapéuticos. Por lo tanto, se considera que los tensioactivos derivados de lisina estudiados en esta Tesis son potenciales excipientes bioactivos en formulaciones nanoestructuradas. Del mismo modo, los métodos in vitro utilizados se mostraron eficaces en demostrar los mecanismos involucrados en los efectos tóxicos de los nanomateriales. / Surfactants are among the most versatile and widely applied excipients in cosmetics and pharmaceuticals. Amino acid-based surfactants, which have this versatility together with biocompatibility, low toxicity and pH-responsive membrane-disruptive activity, could be potential bioactive excipients in intracellular drug delivery systems. In this line, five anionic and three cationic lysine-based surfactants were studied concerning their pH-dependent properties using the erythrocyte as a model of endosomal membrane. All the anionic surfactants showed pH-sensitive activity independently on the counterion, whereas among the cationic amphiphiles, only those with the positive charge on the α-amino group of lysine displayed membrane-lytic activity dependent on the pH. Thereafter, these amphiphiles were applied in the development of pH-sensitive nanocarriers. The cationic surfactants were included in lipid-based nanovesicles, while the anionic compound 77KL was used for the preparation of methotrexate-loaded chitosan nanoparticles. It was assessed whether the cationic compounds increase the likelihood of intracellular delivery and modulate the toxicity of the nanovesicles, as a proposal for their potencial intravenous application. Due to increasing concern over animal use, in vitro alternative methods were used for all studies. The induction of mitochondrial dysfunction, oxidative stress and apoptosis were the general mechanisms underlying cytotoxicity. Fluorescence microscopy analysis demonstrated that nanovesicles were internalized by cells, and evidenced that their ability to release endocytosed materials into cell cytoplasm depends on the structural parameters of amphiphiles. Moreover, the cytotoxicity of nanovesicles was evaluated using representative skin cell lines, and the wide range of in vitro assays proved the applicability of these nanocarriers for topical administration. On the other hand, the pH-sensitive behavior of nanoparticles containing 77KL allowed accelerated release of methotrexate in an acidic medium, as well as membrane-lytic pH-dependent activity, which facilitated the cytosolic delivery of endocytosed materials. Besides, our results clearly proved that the drug encapsulated into the nanoparticles were more active against the tumor cells than the free drug. Altogether, these studies showed that the design of nanocarriers containing pHsensitive surfactants as bioactive excipients for endosome disruption is a promise approach for intracellular drug delivery and increased therapeutic effects. Furthermore, the insights into some toxicity mechanisms of these new nanomaterials contribute to reducing the uncertainty surrounding their potential health hazards.

Els mecanismes fisiopatològics del fum del tabac són poc coneguts. Alguns autors demostren un augment de radicals lliures (RL) i dany oxidatiu en relació al consum de tabac. La font serien molts components del fum del tabac, però també hi podria contribuir una disfunció mitocondrial. Pocs treballs analitzen les possibles alteracions mitocondrials en relació al fum del tabac però apunten cap a una probable interacció a nivell de la cadena respiratòria mitocondrial (CRM), implicant-ne una o més substàncies.La hipòtesi és que el fum del tabac és tòxic per a la CRM. Donat que el monòxid de carboni (CO) és un dels principals components del fum del tabac i donada la gran afinitat del CO pel grup heme, les alteracions mitocondrials als fumadors s'haurien de trobar principalment a nivell del complex IV.Els objectius són analitzar el funcionalisme mitocondrial en fumadors crònics i la possible reversibilitat dels efectes del fum del tabac en abandonar el costum tòxic, investigar l'efecte agut del fum del tabac en persones no fumadores i finalment esbrinar el paper que pot tenir el CO en la patogènesi dels possibles efectes del fum del tabac envers el funcionalisme mitocondrial.S'estableixen 4 grups de pacients: un grup de fumadors crònics sense patologia coneguda que abandonen el seu costum tòxic (A), un grup de voluntaris sans no fumadors que fumaran 5 cigarretes en 45min (B), un grup d'intoxicats per CO (C) i un grup de pacients no fumadors sotmesos a cirurgia ortopèdica per a col·locació de pròtesi de maluc (D). En tots es determinen nivells de carboxihemoglobina (COHb) mitjançant CO-oximetria i nivells de CO en aire exhalat (COAE) mitjançant un transductor electroquímic. Als grups A, B i C s'extrau una mostra de sang per a aïllar cèl·lules mononuclears mitjançant un gradient de Ficoll i quantificar el contingut proteic mitjançant el mètode de Bradford. Al grup D s'extrau una mostra de múscul per a aïllar mitocondris. Els estudis de funcionalisme mitocondrial es fan mitjançant espectrofotometria i polarografia i els de dany oxidatiu de membranes lipídiques mitjançant fluorimetria.Els fumadors mostren una inhibició del 23% de l'activitat del complex IV en relació als no fumadors, a més, d'un major dany oxidatiu en forma de peroxidació lipídica. La inhibició de l'activitat del complex IV dels fumadors progressivament es va normalitzant en abandonar el consum de tabac.En consumir tabac els no fumadors es produeix una immediata disminució de l'activitat del complex IV que es recupera en 24h.Els pacients intoxicats per CO mostren una inhibició de l'activitat del complex IV del 78% acompanyada d'un augment de la peroxidació lipídica respecte els controls no fumadors. L'estudi de l'evolució temporal del funcionalisme mitocondrial de pacients intoxicats per CO, mostra una inhibició inicial dels complexes III i IV acompanyada d'una disminució de l'activitat oxidativa pels diferents substrats, i a més, que les activitats enzimàtiques romanen alterades en el temps però amb una tendència progressiva cap a la recuperació.Els mitocondris aïllats de múscul, en ser sotmesos a concentracions creixents de CO a 0, 50, 100 i 500ppm, mostren una inhibició de l'activitat del complex IV tant més important quan major sia la concentració de CO al que els mitocondris hagin estat exposats, no resultant-ne afectat cap altre complex de la CRM.El fum del tabac altera el funcionalisme mitocondrial, principalment inhibint l'activitat del complex IV de la cadena respiratòria mitocondrial, essent en principi aquesta alteració reversible en deixar de fumar. En fumadors, aquesta alteració s'acompanya d'un augment del dany oxidatiu, cosa que no s'observa en no fumadors. El monòxid de carboni contingut al fum del tabac sembla ser el principal responsable d'aquesta toxicitat mitocondrial. / Reactive oxygen species are an important pathophysiologic mechanism of tobacco smoke. Tobacco smoke is a major source of this substances, but additionally any mitochondria dysfunction could contribute. There are few studies on the relationship between tobacco consumption and mitochondria activity then considering tobacco smoke as a mitochondria toxic. Since tobacco smoke is an important source of carbon monoxide (CO) and CO has "heme" affinity, main target in smoker mitochondria should be complex IV.The aim is to investigate mitochondria dysfunction in smokers and reversibility when stop smoking, the acute effects of tobacco smoke on non-smokers mitochondria, and the specific pathogenic mechanism of CO on the mitochondria respiratory chain (MRC) of human mitochondria.MRC function is studied in smokers (A), non-smokers (B), patients suffering from acute CO intoxication (C), and patients submitted to orthopaedic surgery (D). Carboxihaemoglobin and exhaled-CO levels are determined in all groups. Blood samples are obtained in groups A, B and C, and mononuclear cells are isolated by Ficoll's gradient and protein content is quantified according to Bradford's method. In group D, muscle sample is obtained and mitochondria are isolated. MRC function, respectively oxidative and enzymatic activities, is assessed by polarographic and spectrophotometric assays. Lipid membrane peroxidation as oxidative damage is assessed by fluorimetric assays.Results show a 23% of inhibition complex IV activity in smokers associated with an enhanced oxidative damage. Smoking cessation returns to normal levels enzyme activities. Non-smokers show a similar inhibition in complex IV activity immediately after smoking, that returns to initial levels in 24h. Patients suffering from acute CO intoxication show a 78% inhibition complex IV activity and an enhanced oxidative damage. When a follow-up is made, inhibition of complex activities remain large time but there is a tendency to improve. Finally, isolated mitochondria show a progressive inhibition of complex IV activity by increased exposures of CO concentrations, while other complexes are not affected.Tobacco smoke causes mitochondrial dysfunction, mainly through a reversible inhibition in complex IV activity. This finding coexists with an increased oxidative damage in smokers, but not in non-smokers. Carbon monoxide seems to be main responsible for the mitochondrial toxicity.

La present Tesi Doctoral comprén vuit estudis científics que investiguen la genètica i el funcionalisme mitocondrial en les cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (CMSP) de diferents grups de pacients infectats pel VIH. L'objectiu d'aquests estudis és determinar els efectes tòxics que els antiretrovirals (ARVs) i la pròpia infecció pel VIH poden exercir "in vivo" sobre els mitocondris d'aquest tipus cel·lular. A la introducció es reflecteix la capacitat destructora del VIH sobre les cèl·lules del sistema immunològic, i la capacitat supressora dels ARVs sobre el VIH. Igualment, es fa constar la importància de la biologia mitocondrial per a la viabilitat de qualsevol tipus cel·lular amb metabolisme oxidatiu, el significat i la repercussió clínica que una alteració mitocondrial pot suposar en l'organisme humà. La interacció d'aquests tres factors (VIH, ARVs i mitocondris) pot comprometre la funció mitocondrial i magnificar la susceptibilitat d'aquests orgànuls generadors d'energia a patir qualsevol tipus d'alteració que, en últim terme, es pot manifestar clínicament. Durant els últims 10 anys, la teràpia antiretroviral de gran activitat (TARGA) contra la infecció pel VIH ha aportat grans beneficis als individus infectats, però l'administració crònica del TARGA ha generat l'aparició d'una sèrie d'efectes adversos greus, com per exemple miopatia, polineuropatia, pancreatitis, hiperlactatèmia, acidosi làctica i lipodistròfia (LD), els quals s'han relacionat amb un origen patogènic associat a una disfunció mitocondrial. Les greus conseqüències que poden tenir aquests efectes adversos poden motivar l'abandonament del tractament ARV i conduir al fracàs terapèutic. D'aquí deriva la importància vital de determinar els possibles mecanismes fisiopatològics d'aquestes alteracions, que permetin el control dels efectes secundaris associats al TARGA. Dels estudis presentats deriven les següents conclusions: 1) Els pacients en tractament ARV que han desenvolupat LD presenten alteracions mitocondrials en les CMSP, que s'expressen principalment com a depleció de l'ADN mitocondrial (ADNmt) i disminució de l'activitat enzimàtica dels complexos proteics del sistema de fosforilació oxidativa (sistema OXPHOS) que estan parcialment codificats per l'ADNmt 2) Les alteracions mitocondrials en les CMSP dels pacients VIH positius amb LD no implica disminució important de la capacitat oxidativa mitocondrial en aquest tipus cel·lular 3) La toxicitat mitocondrial dels ARVs és detectable en les CMSP dels pacients VIH positius que reben TARGA en una fase asimptomàtica, abans de que apareixin manifestacions clíniques d'algun efecte secundari greu associat al TARGA 4) L'afectació mitocondrial de les CMSP pels ARVs es manifesta de manera diferent i amb intensitat variable segons la combinació d'ARVs administrada 5) La depleció d'ADNmt present en les CMSP de pacients asimptomàtics que reben TARGA no és utilitzable como a únic marcador de detecció precoç dels efectes secundaris, ja que no sempre implica alteració de la funció oxidativa mitocondrial 6) Existeixen mecanismes cel·lulars compensatoris previs al desenvolupament de la simptomatologia clínica de la toxicitat mitocondrial, que permeten que els pacients asimptomàtics puguin mantenir un contingut normal de les subunitats proteiques que conformen els complexos enzimàtics del sistema OXPHOS i conservar la funció oxidativa mitocondrial inalterada malgrat presentar certa depleció de l'ADNmt 7) La pròpia infecció pel VIH produeix una alteració mitocondrial generalitzada en les CMSP, probablement mediada per mecanismes apoptòtics 8) La pròpia infecció pel VIH indueix l'activació de mecanismes apoptòtics al múscul esquelètic, els quals en aquest teixit no es veuen incrementats addicionalment per l'administració del TARGA ni pel desenvolupament de la LD.

En aquesta tesi s’apliquen i desenvolupen models estadístics amb variables latents per a l’anàlisi conjunt (multivariant) de trastorns mentals, com a instrument de mesura en estudis epidemiològics. En l’anàlisi multivariant dels trastorns mentals no només es mesura la presència dels trastorns, sinó que també es té en compte les seves associacions, ajustant directament la comorbiditat mental, i permetent quantificar estats de salut psíquica individuals que no es poden observar directament. L’estructura de comorbiditat es construeix a partir d’estudis psiquiàtrics conceptuals previs. S’utilitzen models de tipus IRT (Item Response Theory) per construir les mesures dimensionals de salut mental que no es poden observar directament (les variables latents) a partir de la informació observada, categòrica, sobre els trastorns mentals. Els models de variables latents modelitzen simultàniament les variables observades i els individus. Al llarg d’aquesta tesi es demostra que els trastorns mentals definits categòricament segons el manual DSM-IV responen a fenòmens dimensionals. Els trastorns mentals més rellevants poden agrupar-se en un nombre petit de dimensions, i dins de cada dimensió existeix una gradació dels nivells de salut. Aquests models poden utilitzar-se per descriure nivells de salut mental d’una població en un moment determinat (utilitzant informació sobre trastorns patits en aquell moment) o per a estimar la predisposició a patir trastorns mentals en algun moment de la vida (trastorns vida). En aquesta tesi es realitzen estudis epidemiològics de la salut mental, enfocats en considerar la comorbiditat mental i l’estimació de les dimensions subjacents als trastorns observats, i modelant l’existència d’una classe sense trastorn (‘sana’) i ‘malalta’ dins la població. Les dades consisteixen en una mostra representativa de la població europea (ESEMeD). S’analitza l’estat ‘actual’ de la població per mitjà dels trastorns patits en l’últim any i es desenvolupa una metodologia per analitzar els trastorns vida tenint en compte que es disposa de mesures retrospectives, en les quals la informació sobre aparició de trastorns es troba censurada per la dreta (la gent sense trastorn observat fins al moment de la recollida de dades pot estar encara a risc de patir-lo en el futur). També es formulen i apliquen models on la dimensionalitat latent es mesura de manera discreta-ordinal, en comptes de l’assumpció contínua utilitzada habitualment. Cadascun d’aquests models descriuen diferents aspectes del la salut mental en la població europea. / Latent variable statistical models are developed and applied to the joint (multivariate) analyses of mental disorders, as measurement instruments for epidemiological studies. Multivariate analyses of mental disorders does not only take into account their presence, but also their associations, straightly modelling the mental comorbidity and allowing to (quantitatively) estimate underlying mental health states, which are not directly observable (non-manifested). Comorbidity structures were built upon previous conceptual psychiatric studies. Item Response Theory (IRT) models were used to estimate the non-manifested psychiatric dimensions (latent variables), based on the categorical manifested (observed) mental disorder information. Latent variable models allow for analysing the observed variables and the individuals, jointly. Along this research work has been shown that the categorical DSM-IV definitions of mental disorders follow dimensional constructs. Most relevant mental disorders can be grouped in small number of dimensions; within each dimension there is a gradation of mental health states. The presented latent variable statistical models can describe population mental health states at some specific time-point (e.g. current or 12-month observed disorders) or the individual predisposition to suffer from mental disorders at any moment in life (lifetime disorders). Mental health epidemiological studies were conducted, based on the dimensional structures of mental comorbidity that underlies to the manifested disorders. Given that only a minor proportion of the general population suffers from mental disorders, it was included in the statistical model the distinction (also latent) between individuals with and without mental disorders (‘ill’ and ‘healthy’, respectively). Data come from an European population representative sample (ESEMeD). First, the population’s current mental health state was analysed, based on the disorders suffered in their last year. Second, a new methodology has been developed in order to analyse the lifetime disorders, taking into account that only retrospective information was available, in which disorder’s onset information is right-censored (individuals without a mental disorder at the interview time-point may be still at risk to suffer it in the future). Moreover, it has been formulated and applied latent variable statistical models in which the dimensionality is modelled in a discrete-ordinal way, instead of the common continuous assumption. Each of these models describes different aspects of the European mental health states.

Objectius: Elaborar i validar una Versió Reduïda en Espanyol del qüestionari d’activitat física en el temps lliure de Minnesota (VREM). Posteriorment, s’examina la relació entre l'activitat física en el temps lliure (AFTL) i l'índex turmell braç (ITB) en població general. Metodologia: Es va dissenyar un estudi de validació d’un qüestionari amb una mostra de 200 subjectes iguals o majors de 50 anys. Es va construir el VREM mitjançant la reducció del nombre d'ítems del qüestionari original. La validesa de criteri i la fiabilitat test-retest es van avaluar mitjançant l'índex kappa i el coeficient de correlació intraclasse (CCI). A la segona part de la tesi, es van analitzar les dades basals de la cohort de l'estudi Arteriopatia Perifèrica (ARTPER) corresponents a 2.840 pacients. La variable AFTL es va obtenir mitjançant el qüestionari reduït VREM. Es va considerar arteriopatia perifèrica (AP) un ITB < 0,9 i calcificació arterial un ITB ≥ 1,4. Per avaluar l'associació independent entre l’AFTL i l’ITB es va realitzar una anàlisis de regressió logística multivariant. Resultats: Els 6 ítems inclosos en el VREM es refereixen a les activitats de caminar, treballar a l'hort, fer esport o ballar, pujar escales, anar a comprar a peu i netejar la casa. S’administra a través d’una entrevista amb una durada de 5 minuts, en comparació amb els 20 minuts del qüestionari original. La validesa de criteri, utilitzant 4 categories d'activitat física, des de “sedentari” a “molt actiu” va ser del 95,5% (kappa = 0,93). La fiabilitat test-retest va ser del 92,5% (kappa = 0,88). Utilitzant un resultat continu en forma de Metabolic Energy Turnover (MET), el VREM també va mostrar una alta validesa i fiabilitat (CCI = 0,95 i CCI = 0,96 respectivament). A la segona part, l'edat mitjana de la mostra estudiada va ser de 64,7 anys, el 52% dones. Un 6,3% presentaven AP i un 6,4% calcificació arterial. Els subjectes que realitzaven més AFTL eren més joves, de sexe femení, menys fumadors i tenien menys AP. L'activitat total mesurada en METs i el còmput d'hores totals d’AFTL va ser significativament superior en subjectes sense AP (p <0,001). Existia una relació inversa entre l’AFTL total i el risc de patir AP (odds ratio ajustada 0,56, interval de confiança del 95% 0,34-0,94) i específicament el fet de caminar (OR = 0,55 caminar més d'una hora respecte a caminar menys de mitja hora al dia). Conclusions: El VREM és vàlid i fiable en població major o igual a 50 anys, per tant, es converteix en una eina molt útil en les consultes d’Atenció Primària, on per l’escàs temps disponible són necessaris instruments vàlids i de ràpida execució. L’AFTL es relaciona significativament amb l'ITB. L'adopció d'un estil de vida físicament actiu, com caminar més d'una hora al dia, s'associa amb un menor risc de desenvolupar AP. / Goals: To develop and validate a shorter version (VREM) of the Spanish adaptation of the Minnesota leisure time Physical Activity Questionnaire (CAFM), and in the second phase, to examine the relation between physical activity in leisure time (PALT) and ankle-brachial index (ABI) in general population. Methodology: A validation study of a new physical activity measurement questionnaire was designed with a sample of 200 patients, 50 years of age or over, who visited one of 5 primary care centers in Barcelona, for a variety of medical reasons, and were selected, with Catalonia’s age-sex distribution. The validity and reliability of test-retest of VREM were analyzed, using kappa index and the intra-class correlation coefficient (ICC). For the second phase of the thesis, analysis was done on the baseline data of the cohort of ARTPER study corresponding to 2840 subjects above 49 years. The physical activity during leisure time (PALT) variable was obtained through VREM questionnaire (short spanish version of the Minnesota leisure time physical activity questionnaire). An ABI of <0,9 was considered peripheral artery disease (PAD) and an ABI of ≥1,4 was considered arterial calcification. A multivariate logistic regression analysis was conducted to evaluate the independent association between PALT and ABI. Results: 6 items were included in the VREM: walking, gardening, sport/dancing, climbing stairs, walking for the purpose of shopping and cleaning the house. The interview using VREM lasted 5 minutes (standard deviation 2). Agreement between both questionnaires, using 4 levels of physical activity, was 95,5% (kappa=0,93). Test-retest reliability of the questionnaire was 92,5% (kappa=0,88). Using a continuous outcome in metabolic energy turnover (MET), VREM also proved to be valid and reliable (ICC=0,95 and ICC=0,96 respectively). For the second part of the thesis, 52% of the sample were women, mean age 64,7 years. 6,3% of the sample had PAD and a 6,3% had arterial calcification. Subjects who practiced more PALT were: younger, female, smoked less and suffered less PAD. Total activity measured in METs and the calculation of hours of PALT was significantly higher in subjects without PAD (p<0,001). There was an inverse relationship between total PALT and the risk of suffering from PAD (adjusted odds ratio (OR) 0,56, confidence interval of 95% 0,34 – 0,94) and specifically to walking (OR = 0,55 walking more than one hour compared to walking less than half and hour a day). Conclusion: This short version of CAFM has shown good validity and reliability in people ≥ 50 years. In our study, PALT was significantly related to ABI, in subjects without PAD and in subjects with PAD. PALT becomes a very useful tool to be used in Primary Care Centers where, due to the limited amount of time available to patients, highly reliable and efficient tools are a necessity. Having a physically active way of life, such as walking more than an hour a day, is associated with a lower risk of developing PAD.

Estudios previos demostraron que la disminución de la liberación del ácido araquidónico (AA) bloqueaba la proliferación de los fibroblastos 3T6 inducida por suero fetal. Además, la inhibición de las ciclooxigenasas (COXs) producía una reducción parcial de la proliferación celular, mientras que los antagonistas receptoriales de la prostaglandina (PG) E2 bloqueaban casi completamente el crecimiento de los fibroblastos 3T6. Estos resultados sugirieron la implicación de los metabolitos del AA producidos a través de otras vías como la de las lipoxigenasas (LOXs), que produce leucotrienos (LTs) y ácidos hidroxiecosatetraenoicos (HETEs), o la de los citocromos P-450 (CYPs), que forma HETEs y ácidos epoxieicosatrienoicos (EETs). El objetivo de nuestro trabajo fue estudiar la implicación de estas vías sobre el control de la proliferación de los fibroblastos 3T6. Nuestros resultados han sugerido que el suero induce la síntesis de PGE2 y 12(S)-HETE en los fibroblastos 3T6, mientras que los niveles de LTB4 son muy bajos y se encuentran en el límite de detección. Por otro lado, los inhibidores específicos de la 5-LOX (zileuton) y de la 12/15-LOXs (baicaleína), y los antagonistas de los receptores de los LTs (U-75302, REV-5901, LY-171883) no inhibieron de forma significativa el crecimiento de los fibroblastos 3T6 ni la incorporación de timidina. Sin embargo, en los macrófagos RAW 264.7, estos mismos tratamientos fueron capaces de inhibir la proliferación celular y la incorporación de timidina, y el zileuton produjo un retraso en el ciclo celular, sin inducir citotoxicidad o apoptosis. Estos resultados sugieren la implicación de la 5-LOX y los receptores de los LTs en el control de la proliferación de los macrófagos RAW 264.7. Por otro lado, nuestros resultados demuestran que la adición exógena de LTB4 o LTD4, en ausencia de suero, induce un incremento del crecimiento y de la incorporación de timidina en los macrófagos RAW 264.7, y este efecto está mediado por la activación de las vías MAPK y PI3K/Akt. El EPA compite con el AA para ser metabolizado por la COX-2, formando PGE3, y por la 5-LOX, dando lugar al LTB5. Nuestros resultados demuestran que la PGE3 y el LTB5 estimulaban la proliferación de los macrófagos con una potencia similar a la de la PGE2 y LTB4. Dado que la vía de las LOXs no parecía implicada en el control de la proliferación de los fibroblastos 3T6, se centró nuestro interés en estudiar los metabolitos del AA producidos por los CYPs. Nuestros resultados demostraron que inhibidores de los CYPs como el SKF-525A, 17-ODYA, ABT o PPOH inhibieron la síntesis de 12(S)-HETE, el crecimiento celular y la síntesis de DNA. Además, el 5-HETE, 12(S)-HETE, 15(S)-HETE y 20-HETE revertieron la inhibición del crecimiento celular inducida por el SKF-525A, mientras que el 11,12-EET no lo hizo. Además, nuestros resultados mostraron que en ausencia de factores de crecimiento, el 5-HETE, 12(S)-HETE y 15(S)-HETE inducen el crecimiento de los fibroblastos 3T6 y la síntesis de DNA, y en este efecto estaba implicada la activación de la vía PI3K/Akt. Por otro lado, la adición exógena de 5,6-EET, 8,9-EET, 11,12-EET, 14,15-EET, 5,6-DHETE o 11,12-DHETE inhibió la proliferación de los fibroblastos 3T6 y la incorporación de timidina inducida por PDGF. Además, sugerimos que estos metabolitos son pro-apoptóticos ya que aumentan la externalización de la fosfatidilserina, la actividad caspasa total y la fragmentación de la cromatina nuclear. Finalmente, observamos que los EETs como el 11,12-EET y 14,15-EET aumentaron la actividad caspasa-3 y caspasa-12 en los fibroblastos 3T6. En resumen, la proliferación de los fibroblastos 3T6 estaría regulada por los metabolitos del AA producidos por la vía de las COXs y por la vía de los CYPs. En este último caso, están implicados los HETEs con efecto proliferativo, y los EETs, con efectos anti-proliferativo y pro-apoptótico. / Free arachidonic acid (AA) can be metabolized by three pathways: the cyclooxygenases (COXs), which produces prostaglandins (PGs) and thromboxanes; the lipoxygenases (LOXs), which forms leukotrienes (LTs), hydroxyeicosatetraenoic acids (HETEs) and lipoxins; and the cytochrome P450 monooxygenases (CYPs), which pruduces hydroxyeicosatetraenoic acids (HETEs) and epoxyeicosatrienoic acids (EETs). Finally, the cytosolic epoxide hydrolases catalyze a rapid enzymatic hydration of the EETs to dihydroxyeicosatetraenoic acids (DHETEs). Previous studies demonstrated the role of AA metabolites derived through cyclooxygenase pathway on 3T6 fibroblast growth. These results suggested the implication of other pathways such as LOX or CYP in this function. Therefore, the aim of this thesis was to study the role of AA metabolites derived through LOX or CYP activity on 3T6 fibroblast growth. Our results showed that LOX pathway is not important in the control of 3T6 fibroblast proliferation, while LOX inhibitors and LT receptor antagonists blocked RAW 264.7 macrophage growth. Moreover, in the absence of serum, LTB4 and LTD4 increased RAW 264.7 macrophage proliferation through MAPK and PI3K/Akt pathways activation. On the other hand, CYP inhibitors reduced cell growth, thymidine incorporation and 12(S)-HETE synthesis on 3T6 fibroblasts. Furthermore, 5-HETE, 12(S)-HETE, 15(S)-HETE and 20-HETE reverted the cell growth inhibition induced by the CYP inhibitor SKF-525A. In the absence of growth factors, 5-HETE, 12(S)-HETE and 15(S)-HETE increased cell growth and thymidine incorporation through PI3K/Akt pathway activation. However, exogenous addition of 5,6-EET, 8,9-EET, 11,12-EET, 14,15-EET, 5,6-DHETE or 11,12-DHETE inhibited 3T6 fibroblast growth and thymidine incorporation induced by PDGF. Moreover, these metabolites were pro-apoptotic increasing phosphatidylinositol externalization, total caspase activity and DNA fragmentation. Finally, we observed that EETs such as 11,12-EET and 14,15-EET increased caspase-3 and caspase-12 activity. In summary, 3T6 fibroblast growth is regulated by metabolites derived from AA-COX and AA-CYP, the last mentioned includes HETEs which have proliferative effect and EETs wich have anti-proliferative and pro-apoptotic effects.