El present treball ha aportat informació al coneixement de la relació entre les creences d'optimisme i de competència personal en un procés d'estrès, a través de dos estudis complementaris.Per una part, es presenta un estudi transversal, en el que es manipulen quatre situacions d'examen amb diferents nivells d'experiència i de control, per valorar l'evaluació primària i secundària i l'impacte afectiu que generen, en funció de les creences, en un grup de 100 estudiants. Es tracta d'un disseny intersubjecte, i els resultats més destacats han estat que el tipus de situació (més o menys controlable i amb més o menys experiència) interacciona amb les creences en relació al nivell d'autoeficàcia dels subjectes (evaluació secundària, F = 3,52; p = 0,018), i pel que fa al nivell d'impacte afectiu negatiu (F = 3,04; p = 0,033). Així, una alta competència personal es relaciona amb un major nivell d'autoeficàcia en totes les situacions, excepte en aquella menys controlable i sense experiència, en la qual és necessari ser optimista, a més de competent, per aconseguir els mateixos nivells d'autoeficàcia. En relació a l'impacte afectiu negatiu, és menor en els optimistes que en els pessimistes, excepte per la situació de control mitjà i sense experiència, en la qual ambdós grups igualen els seus nivells.El segon estudi presenta un disseny longitudinal, que consisteix en valorar les creences, l'evaluació, l'impacte afectiu, les estratègies d'afrontament i l'adaptació d'una situació real d'examen, potencialment estressant, amb tres fases de recollida de dades. La mostra final de l'estudi la componen 88 estudiants. A pesar que no s'han pogut relacionar les diferents variables mesurades amb l'adaptació (considerada com el rendiment a l'examen i l'evolució de l'impacte afectiu), s'ha pogut establir, a través de l'anàlisi de models estructurals, que l'impacte afectiu que genera la situació és el principal antecedent de les estratègies d'afrontament. Així, a major impacte afectiu, més ús de les estratègies d'afrontament actiu, supressió d'activitats distractores i recerca de suport social instrumental. A més, en funció de si l'impacte és positiu o negatiu, s'utilitzaran tipus d'estratègies diferenciats: Un impacte afectiu positiu s'ha relacionat amb un major ús de la reinterpretació positiva, un impacte afectiu negatiu s'ha relacionat amb una major recerca de suport social emocional. També s'ha pogut establir que, mentre que la competència personal es relaciona bàsicament amb l'impacte afectiu positiu, el pessimisme ho fa amb el negatiu.A partir dels resultats d'ambdós estudis, s'ha construït un model teòric que relaciona creences, evaluació primària i secundària, impacte afectiu i estratègies d'afrontament, i que pot servir com a marc de referència en posteriors treballs. / This work presents two complementary studies that improve the knowledge about the relationship between beliefs of optimism and personal competence and stress processes.In the first study, four exam situations have been designed, with different grades of control and experience, in order to check their influence on primary and secondary appraisal, and on the affect, in a group of 100 university students. It is an intersubject design, and the most important results are that the sort of situation designed (more or less controllable, and with more or less experience) interact with the beliefs, to explain the level of self-efficacy (secondary appraisal, F = 3,52; p = 0,018), and the negative affect (F = 3,04; p = 0,033). That is, high levels of personal competence are related to high levels of self-efficacy, except for the less controllable and with no experience situation, where the subject must be optimist, in addition to competent, in order to mantain high levels of self-efficacy. On the other hand, levels of negative affect are lower for optimist subjects than for pessimists ones, except when the situation has a medium grade of control and the subject has no experience in it, where the level of negative affect is the same for both groups.The second study presents a longitudinal design which measures the beliefs, affect, coping strategies and adaptation in a real exam situation, potentially stressful, with three moments of date measurement, in 88 university students. Even if it has not been possible to confirm the relationship between the measures considered and the adaptation (result in the exam and evolution of affect), a structural model analysis has been done which shows that the affect is the most important determinant of coping strategies. The most is the affect generated on the situation, the more use of active coping, supression of competing activities and seeking social support for instrumental reasons. Moreover, a positive or a negative affect determines the use of different types of coping strategies: Positive affect has been related to more use of positive reinterpretation, and negative affect has been related to more use of seeking social support for emotional reasons. It has been established that the personal competence is related to high levels of positive affect, and pessimism is related to high levels of negative affect.It has been designed a theoretical model of the relation between beliefs of optimism and personal competence, primary and secondary appraisal, affect, and coping strategies, based on the results of both studies, which can be used as a work guide for other studies.

Aquesta tesi amplia l'anàlisi teòric de les fusions entre empreses del mateix sector, les anomenades fusions horitzontals. El primer objectiu és d'identificar causes que porten a l'enorme tendència de les indústires a consolidar-se. El segon és estudiar l'impacte de les fusions tan en el nivell de preus com en el benestar de la societat. Més precisament, s'analitzen els guanys en eficiència i si aquests poden compensar els efectes anticompetitius. Així, l'anàlisi és rellevant per millorar el disseny dels sistemes de control de fusions dels serveis de defensa de la competència. El primer capítol considera un mercat molt concentrat i estudia els efectes de les decisions en inversió i l'organització interna de les empreses fusionades en l'eficiència i l'estabilitat de les fusions. No s'assumeix que les fusions generaran automàticament guanys en eficència: tot i que poden generar enconomies d'escala, i per tant costs més baixos, les empreses necessiten invertir per aconseguir-ho. A més, aquesta inversió pot ser frustrada pel conflicte que hi pot haver entre les empreses fusionades. Es mostra que, fins i tot quan no hi ha conflicte, les empreses no sempre inverteixen per aconseguir guanys en eficiència tot i que per elles es beneficiós fusionar-se. Quan hi ha conflicte fins i tot hi poden haver-hi pèrdues en eficiència i per tant hi ha moltes fusions que no són beneficioses. Com a conseqüència, si els directors de les empreses subestimen la possibilitat de conflicte, consideraran que és positiu fusionar-se tot i que després es trobaran amb una empresa menys eficient i amb beneficis inferiors als que tenien per separat.La resta de la tesi analitza les fusions en mercats caracterizats per la presència d'incertesa. Aquesta pot provenir dels costos de producció dels béns produïts per les empreses o bé de la demanda d'aquests béns per part dels consumidors. El segon capítol analitza un mercat a on, a més de la incertesa, hi ha informació incompleta. Un cop la incertesa es resol, les empreses observen les demandes o els costos propis però no observen els dels competidors. Una de les avantatges de les fusions en aquests mercats és que, quan les empreses s'ajunten, comparteixen informació. El capítol prova que, quan l'informació incompleta és important, les empreses tenen molt més incentius a fusionar-se i que fins i tot en mercats molt poc concentrats, les fusions són beneficioses. És precisament en aquestes situacions a on l'informació és més dispersa i a on el reagrupament d'informació pot ser més positiu. Les fusions no només són més beneficioses per les empreses sinó que són més positives per la societat i en alguns casos poden ser fins i tot desitjables. En el tercer capítol s'analitzen les fusions entre empreses que no són neutrals davant del risc, com assumeix tota la literatura, sinó que en són adverses. Aquest estudi ve motivat per l'enorme preocupació empresarial pel risc. L'estudi es pot aplicar al mercat de tour operadors i en particular al intent de fusió entre Airtours i First Choice (bloquejat per la Comissió Europea). El model permet a les empreses d'escollir com es reparteixen les accions de la nova companyia. Això té efectes pel nivell de risk sharing i pel comportament estratègic de l'empresa. Quan la competència és en quantitats, el risk sharing fa l'empresa fusionada més agressiva i per tant les fusions més beneficioses. Les fusions poden fer que els tour operadors ofereixin més capacitat a més destinacions. Quan la competència és en preus, per contra, les fusions porten a preus més alts quan l'incertesa és en el nivell de la demanda però a preus més baixos quan l'incertesa és en els costos. / This thesis broadens the theoretical analysis of the mergers between competing firms, the so-called horizontal mergers. The first objective is to analyse the causes driving industry consolidation. The second is to study the impact of mergers on prices and social welfare. More precisely, we analyse the efficiency gains of mergers and whether they may outweight the anticompetitive effects. The analysis is relevant in order to improve the design of merger control systems used by competition authorities. The first chapter considers a concentrated market and studies the effects of investment decisions and internal organisation on the efficiency and stability of mergers. Efficiency gains are not taken for granted. Investment is required in order to achieve scale economies and therefore lower costs. Moreover, conflict within merged firms may make investement more difficult. We show that, even when there is no conflict, firms do not always invest to reap efficiency gains even if mergers are profitable. In the presence of conflict, mergers may lead to efficiency losses and therefore mergers are less profitable. Consequently, if managers understimate the possible conflict and merge, the new company could be a less efficient and less profitable firm than the forming firms separetely. The rest of the thesis analyses mergers in markets characterised by the presence of uncertainty. This may come from production costs or consumer demand. The second chapter analyses a market where information is incomplete. Once the uncertainty is realised, firms observe their own demands and costs but not those of their competitors. One of the advantages of mergers in those markets is that, when firms joint together, they share information. This chapter shows that, when the private information is important, firms have much more incentives to merge and mergers are profitable when the market is very unconcentrated. Precisely in these situations, where the information is more disperse, is when the information sharing is more positive. Mergers are not only more profitable for firms but also more positive for the society.The third chapter analyses mergers of firms which are not risk neutral, as it is assumed in the literature, but risk averse. This study is motivated by the enormous industrial concern about risk. The study can be applied to the tour operator market and in particular to the merger between Airtours and First Choice (blocked by the European Comission). The model allows firms to choose how to distribute the shares of the new company. This has an effect on the level of risk sharing and on the strategic behaviour of the firm. When firms compete in quantities, risk sharing turns the merged firm more aggressive and therefore mergers are more profitable. Mergers between tour operators can lead to more capacity in more destinations. When firms compete in prices, mergers result in higher prices when there is demand uncertainty but lower prices when there is cost uncertainty.

S'entén la traducció com un procés comunicatiu específic i com un procés de recepció i producció de textos també específic. Es parteix del supòsit teòric que la unitat de traducció és el text. Es proposen paràmetres d'identificació i d'anàlisi dels problemes de traducció basats en la lingüística del text i que tenen en compte tant el seu caràcter global com el caràcter interrelacional del seus factors. Es proposa una definició del concepte de problema de traducció no vinculada a discrepàncies interlingüístiques. Així la noció de problema de traducció es desvincula de les competències lingüístiques del traductor i es relaciona amb la seva competència traductora. Es defineix el problema de traducció com obstacle en el procés de construir un text terminal sobre la base d'un text original. Els problemes de traducció poden ser resolts amb criteris comunicatius i textuals alhora. D'aquesta manera deixen de ser considerats com a fonts d'errors i passen a ser vistos com a punts de suport de la transferència. La competència traductora es caracteritza com la capacitat de posar en joc en el procés de la traducció diversos coneixements de caràcter epistèmic juntament amb competències de caràcter operatiu. Aquestes competències es relacionen amb la capacitat de processar textos, en concret amb les operacions específiques que ha de dur a terme el traductor. Es proposa un model didàctic basat en els models de procés de traducció i de competència traductora. / Translation is understood as a specific communication process and also as a specific process of text reception and production. It is assumed that the unit of translation is the text. Parameters for the identification and analysis of translation problems are proposed which account for both the global nature of the text and the interrelation between its factors. A non-interlinguistic discrepancy based concept of translation problem is posited. Thus, the notion of the translation problem is separated from the issue of the translator's linguistic competence and linked to that of the translation competence. The translation problem is defined as an obstacle to the production of a target text from the basis of a source text. Translation problems may be solved using both communicative ant textual criteria. In this way, they cease to be a source of errors and become transference supports. Translation competence is characterized as the capacity to bring to the act of translation a range of epistemological and operative knowledge. These forms of knowledge are related to the text processing capacity, which includes specific operations carried out by the translator. A didactic model is proposed which is based upon the models of translation process and translation competence. / Se entiende la traducción como un proceso comunicativo específico y como un proceso de recepción y producción de textos también específico. Se parte del supuesto teórico de que la unidad de traducción es el texto. Se proponen parámetros de identificación y análisis de los problemas de traducción basados en la lingüística del texto y que tienen en cuenta tanto su carácter global como el carácter interrelacional de sus factores. Se propone una definición del concepto de problema de traducción no vinculada a discrepancias interlingüísticas. Así la noción de problema de traducción se desvincula de las competencias lingüísticas del traductor y se relaciona con su competencia traductora. Se define el problema de traducción como un obstáculo en el proceso de construir un texto terminal sobre la base de un texto original. Los problemas de traducción pueden ser resueltos con criterios comunicativos y textuales. De esta manera dejan de ser considerados como fuentes de errores y pasan a ser vistos como puntos de apoyo para la transferencia.La competencia traductora se caracteriza como la capacidad de poner en juego en el proceso de la traducción conocimientos diversos de carácter epistémico junto con competencias de carácter operativo. Estas competencias se relacionan con la capacidad de procesar textos, en concreto con las operaciones específicas que tiene que llevar a cabo el traductor.Se propone un modelo didáctico basado en los modelos de proceso de traducción y de competencia traductora.

El profesorado de educación infantil han de disponer de las herramientas suficientes para poder llevar a cabo la mejor de las formaciones, ya que cuando acaben su estancia en la universidad, han de ser los mejores/las mejores profesionales, y han de liderar los proyectos de innovación que se lleven a cabo en los centros educativos donde desarrollen su tarea educativa. Es por esta razón por la que el alumnado en su formación inicial ha de disponer de múltiples propuestas metodológicas para que su alfabetización digital y tecnológica sea más significativa y pueda mejorar su práctica educativa. Una de las herramientas que el futuro maestro/la futura maestra ha de tener a su disposición es la posibilidad de utilizar la consola de juego de sobremesa y los videojuegos como una herramienta de cambio en la dinámica escolar. En este trabajo se propone a los futuros maestros/a las futuras maestras de educación infantil del “Campus de les Terres de l’Ebre (CTE) de la Universitat Rovira i Virgili (URV)” que utilizan los videojuegos como una herramienta más, para cambiar la práctica de sus clases, para orientar las hacia una crítica reflexiva, hacia la resolución de problemas, o para desarrollar trabajos de investigación. Se les plantea que utilicen los videojuegos como una herramienta de soporte para llevar a cabo una metodología basada en prácticas de trabajo colaborativo. Se propone al alumnado incluir y adaptar las actividades que diseñen con la consola de juego, teniendo en cuenta el desarrollo del currículum y la programación en el segundo ciclo de educación infantil. El entorno educativo donde el alumnado tendrá que llevar a cabo su trabajo ha de convertirse en un espacio de cultura más crítica i sostenible. El rol del/de la docente no se puede limitar a transmitir información, ha de provocar la construcción del conocimiento por parte del alumnado, teniendo en cuenta los diferentes ritmos de aprendizaje y las posibilidades de cada individuo. La utilización de los videojuegos en las aulas, como una herramienta educativa, facilita los aprendizajes, generales y específicos, de las diferentes áreas curriculares. El currículum, las sesiones de clase y las actividades han de estar pensadas de manera que impliquen al alumnado en la resolución de problemas y en la consecución de descubrimientos, utilizando las nuevas herramientas, consola de juego de sobremesa y videojuegos, como instrumentos de investigación y análisis que les ofrecen las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) y del aprendizaje y el conocimiento (TAC). Teniendo en cuenta que la escuela no se puede desvincular del cambio social, la formación inicial del profesorado ha de conseguir que el futuro profesional sea competente en organizar la información de que se dispone, la sepa depurar, seleccionar, reconstruir y, sobretodo, sea capaz de aplicarla. Es por esta razón que la creación de pautas para diseñar unidades didácticas, donde aparezcan actividades de enseñanza aprendizaje con videojuegos en las escuelas, permitirá al alumnado universitario de la enseñanza de maestros/as de educación infantil crear dentro de las aulas situaciones que planteen experiencias educativas próximas al Pautas para la formación inicial del profesorado a partir del uso de las aplicaciones educativas de la consola de de juego de sobremesa en las aulas de educación infantil mundo real. También les permitirá poner en práctica metodologías de trabajo que estén fundamentadas en el repto próximo, que inviten a explorar, preguntar, experimentar y descubrir. El alumnado universitario de la enseñanza de maestros/as de educación infantil conseguirá que las aulas de clase sean creativas y donde todo el mundo aprenda, profesorado del alumnado y alumnado del profesorado. En la formación inicial de los maestros/de las maestras de educación infantil se han de diseñar propuestas educativas que demuestren que el uso de los videojuegos en la escuela proporcionan situaciones educativas que posibilitan la construcción de conocimiento, la transferencia de aprendizajes, la adquisición de competencias tecnológicas y de actitudes. Teniendo en cuenta esta finalidad, el proceso previo ha de ser la creación de pautas para que este alumnado, en formación inicial, sepa incluir, de manera correcta, estas propuestas en las diferentes programaciones didácticas. Para favorecer la creación de estas pautas y para facilitar las diferentes tareas que el alumnado de la enseñanza de maestros y maestras de educación infantil del CTE han tenido que realizar, se han establecido diferentes convenios de colaboración de diversas instituciones como el Departamento de Educación para poder acceder a las escuelas y llevar a la práctica las actividades diseñadas y, con la empresa Nintendo, para poder disponer del hardware y del software necesario para llevar a cabo esta investigación.

Hem situat l'inici de l'estudi de la comunicació a partir del moment que s'accepta que hi ha dos sistemes de regles diferents, unes que regeixen el llenguatge i unes altres que permeten la comunicació entre els éssers humans. Moment en el qual la comunicació es constitueix en objecte d'estudi. Dickson proposa, l'any 1981, diferenciar els estudis sobre comunicació en dues tradicions; la sociolingüística i la referencial. A la proposta de Dickson (l981b, 1982b) s'afegiria una tercera línia d'investigació que els autors han denominat referencial-ecològica fent un intent per superar les crítiques d'artificialitat experimental fetes a la tradició referencial amb la incorporació d'aspectes ecològics a la investigació, així com d'un marc teòric més ampli que permetés la integració de les aportacions de la psicologia soviètica i de les teories sobre el discurs. S'obriria així una tercera línia d'investigació que els autors han denominat referencial-ecològica.Pensem que aquesta última proposta que reuneix el rigor científic del paradigma referencial amb el respecte a les situacions naturals pot oferir explicacions més acurades del comportament comunicatiu i del seu desenvolupament. El fet d'incorporar l'experimentador a l'intercanvi comunicatiu assegura que aquestes es puguin dur a terme malgrat les dificultats de material, i ens dóna tant la mesura d'allò que l'individu pot fer tot sol com del que pot fer amb el suport del seu company i de l'adult. Obtenim, doncs, dades completes sobre les capacitats comunicatives en una situació d'intercanvi real, on cada interlocutor té la facultat de provocar canvis qualitativament observables en la conducta comunicativa de l'altre, com en qualsevol situació comunicativa habitual.Malgrat la manca de models teòrics sobre l'intercanvi comunicatiu que permetin planificar investigacions, les dades obtingudes al llarg d'aquestes dècades pel paradigma referencial han generat un ampli coneixement sobre les habilitats i capacitats que requereix un subjecte per a comunicar eficaçment. A partir d'aquest coneixement hem elaborat un esquema que recull i organitza una situació d'intercanvi comunicatiu referencial entre l'emissor, l'experimentador i el receptor.

La present tesi realitza un seguiment del primer any d’implementació del projecte eduCAT1x1 a la demarcació educativa de les Terres de l’Ebre, on durant el curs 2010/2011 s’ha generalitzat un model basat en la completa digitalització de les aules d’Educació Secundària Obligatòria (incorporació de pissarres digitals interactives, distribució d’un microportàtil a cada alumne, generalització dels llibres digitals, connexió de les aules a la xarxa, etc.). Aquest seguiment focalitza especialment en els aspectes relatius a la infraestructura, a la competència digital de l’alumnat i a l’aprofitament al si d’una de les assignatures; i està previst realitzar-lo amb tres Instituts d’Ensenyament Secundari públics de la demarcació. Pel que fa a la implementació, es detecten mancances pel que fa a les infraestructures, a la qualitat dels materials educatius digitals i a les possibilitats de compartició, a la productivitat de les tecnologies i a la formació del professorat; pel que fa a la competència digital de l’alumnat, es constaten mancances en relació a la seva capacitat de fer servir les TIC per a l’aprenentatge; i finalment, pel que fa a l’aprofitament a l’assignatura de Llengua Castellana, atès el baix aprenentatge de la competència comunicativa, es detecta un greu problema curricular i un escàs rendiment de la innovació aplicada. Una vegada analitzada la implementació, es formulen diferents propostes de millora adreçades a millorar la realitat d’eduCAT1x1. / This Ph. D. report presents the explanation of the the first eduCAT1x1 project year implementation in the educational demarcation of Terres de l’Ebre (Tarragona), during the school year 2010/2011, where it has been generalized a model based on the complete Secondary Education classrooms digitization (incorporating interactive whiteboards, microlaptops for each student, digital books, connecting classrooms to the Internet, etc.). This report focuses particularly on matters relating to infrastructure, the students digital competence and the improving within one of the subjects, and it has been developed in three public high schools from our area. Regarding the implementation issue, we have found weaknesses in terms of infrastructures, the quality of digital educational materials, the possibilities of knowledge sharing and teacher training options; regarding the students digital competence, we’ve shown clear shortcomings in relation to their ability to use ICT for their own learning; and, finally, regarding the real improving within the Spanish language subject, it is very clear the low level of communicative competence learning, so we’ve detected a serious curricular problem among others. Once exposed the implementation process, we formulate several learning improving proposals in the context of this eduCAT1x1 project.

Las indicaciones de origen geográfico están reguladas por un cúmulo de disposiciones normativas de diversa procedencia (internacional, regional y estatal), y por tanto, no es de extrañar que hayan despertado el interés de diferentes sectores del ordenamiento jurídico. El presente análisis, lejos de realizar un examen normativo completo, es decir, comprensivo de la total normativa internacional y regional relacionada con las indicaciones de origen geográfico, ostenta unos límites más modestos, toda vez que pretende examinar únicamente los preceptos dedicados a la tutela de las indicaciones de origen geográfico desde la perspectiva del Derecho sobre la Competencia Desleal en los acuerdos internacionales que las contemplan, esto es, analizarlas simultáneamente bajo la perspectiva del modelo tradicional de la propiedad intelectual que comprende el Convenio de la Unión de París, y bajo la perspectiva del modelo actual comprendido en el Acuerdo sobre los ADPIC y en los Convenios Bilaterales de nueva generación. / Indications of geographical origin are regulated by a host of regulatory requirements from various sources (international, regional and state), and therefore, no wonder they have attracted interest from various sectors of the legal system. This analysis, far from comprehensive regulatory examination, that is, understanding of the total international and regional regulations related to indications of geographical origin, holds more modest limits, all while attempting to consider only the precepts dedicated to the protection of indications of geographical origin from the perspective of the Unfair Competition law in international agreements that provide for them, that is, simultaneously analyzed from the perspective of the traditional model of intellectual property which includes the Paris Union Convention, and under the current model perspective included in the TRIPS Agreement and the Bilateral Agreements of new generation.

Los artículos 82 TCE (antes 86 TCE) y 6 LEDC prohíben la explotación abusiva de una posición dominante en el mercado; sin embargo no definen los importantes términos típicos que contienen. Este trabajo se dedica al estudio crítico de las diferentes cuestiones que plantean las normas antiabuso para su aplicación. Primero, se comienza estudiando la noción de competencia, sus virtudes, los objetivos que se persigue con su defensa, y los sistemas que se arbitran para ello, con especial atención al sistema mixto diseñado por el legislador comunitario. El estudio de los antecedentes del Tratado demuestra que el legislador comunitario tenía dos modelos históricos distintos de defensa de la competencia, ante los que se posicionó con un sistema mixto que quería recoger lo mejor de ambas tradiciones. Después se estudian tres términos típicos fundamentales. El primer término que se estudia es el de empresa que adquiere en el Derecho de la competencia un amplio significado económico. Dicha noción abarca a cualquier ente que sea capaz de desarrollar alguna actividad económica en los mercados de bienes y servicios. También la Administración puede ser considerada empresa a los efectos de estos precepto, lo que lleva a la necesidad de distinguir entre al actividad puramente administrativa y actividad "empresarial" de la Administración.Para las autoridades comunitarias la posición de dominio de una empresa no se detenta en el vacío sino referida a un mercado determinado, al que se llama mercado relevante. En este trabajo, se estudia el método y criterios que siguen las autoridades antimonopolio para su delimitación. El segundo término típico que se trata es el de la posición de dominio, condición necesaria para que una conducta de una empresa pueda ser considerada abusiva. Se estudia el significado de esta noción, que en esencia significa que una empresa tiene poder de actuación independiente en le mercado, y los criterios que se siguen para su evaluación. Se dedica una especial atención a las situaciones de dependencia económica, incluida la llamada doctrina de las «essential facilities», y de posición de dominio colectiva, esta última especialmente útil para el control de los oligopolios. Otro término es la cláusula intracomunitaria, que, desde un punto de vista sustantivo, tiene poco peso en el artículo 82 TCE puesto que la existencia misma del abuso comporta su cumplimiento.Otra importante cuestión que suscitan las normas antiabuso y que se trata en este trabajo es la del vínculo entre abuso y posición de dominio, lo que lleva a tratar la cuestión de la causalidad y la de los mercados conexos.Finalmente se estudia del segundo término típico fundamental de estas normas: «la explotación abusiva». La importancia de este término se advierte en la práctica de las autoridades antimonopolio comunitarias, principalmente después de Continental Can (1978), y, sobre todo, españolas, fundamentalmente después de la Resolución Pompas fúnebres Baix Llobregat (1995), cuya doctrina descubre la tensión interpretativa en torno a los dos posibles sentidos básicos de este término. Para ello, se comienza con el análisis de la noción genérica ofrecida inicialmente por las autoridades comunitarias, cuyo significado es generalmente admitido. Se pasa después a estudiar desde las interpretaciones restrictiva y extensiva los dos posibles sentidos del término «explotación abusiva», así como el distinto acogimiento que han tenido en las autoridades comunitarias. Y se acaba este trabajo con el planteamiento de una solución integradora acorde con los objetivos del Tratado, solución que, a nuestro juicio, ha sido acogida por la doctrina del Tribunal de Defensa de la Competencia en sus últimas resoluciones.

This dissertation constitutes a quest for an approach to describing language use capable of integrating the findings of disciplines such as linguistics, anthropology, sociology and philosophy within a pedagogical framework based on a modular concept of communicative competence which involves four areas of knowledge and skills: linguistic, sociolinguistic, discourse and strategic.

En el procés de convergència i construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) les competències transversals es situen en el centre del disseny dels plans d'estudi. Al costat de l'adquisició de les competències específiques de cada àmbit professional s'han d'adquirir competències genèriques o transversals, comuns a moltes professions. En aquesta tesi ens centrem en la competència transversal de treball en equip, per la seva rellevància en qualsevol lloc de treball. Actualment hi ha molta investigació científica en quant a la comprensió i estructura dels equips, com també s’investiga en quina és la millor manera de fer l’aprenentatge per adquirir la competència. En definitiva, s'ha intensificat la investigació empírica i la necessitat de comprendre com funcionen els equips de treball per determinar les dimensions a ensenyar. Però ensenyar competències transversals no és una tasca fàcil. I encara més complex és avaluar la seva adquisició. Per això en aquesta tesi proposem determinar quina és l’estructura de la competència de treball en equip i es preten crear i validar una eina d'avaluació de la competència en els nivells de formació superior de grau i màster en els ensenyaments de ciències socials i en entorns laborals. L'eina d'avaluació dissenyada en aquesta tesi és una rúbrica o matriu de valoració. Les rúbriques són instruments de mesura en els quals s'estableixen critèris i estàndards per nivells, mitjançant la disposició d'escales, que permeten determinar la qualitat de l'execució dels estudiants en unes tasques específiques. Amb les rúbriques es facilita la qualificació de l'acompliment de l'estudiant en les competències que són complexes, imprecises i subjectives i a l’hora la comprensió del significat de la competència. El mètode seguit per a la creació i validació de l'eina ha estat el següent. Creació de la rúbrica. a) Revisió de la literatura sobre els equips de treball i treball en equip. Categorització i establiment dels critèris essencials de la competència: dimensions, components i elements. b) Construcció de la rúbrica de valoració especificant indicadors de la competència per als diferents elements. c) Creació de l'escala, descrivint els quatre nivells a observar i avaluar per a cada una dels indicadors. Validació de la rúbrica. S'han seguit dos processos paral·lels per assegurar la validesa tant interna com externa de l'eina, a través de: a) Grups de discussió per a la creació dels critèris, components, elements i indicadors, així com dels quatre nivells per a cada indicador (7 investigadors). I una prova de jutges de la rúbrica completa, mitjançant qüestionari, entrevista i posterior grup de discussió (7 experts). b) Anàlisi factorial exploratori per facilitar una reducció dels elements de l’eina i per analitzar la consistència de la mateixa, en definitiva per poder dur a terme la validació del constructe (277 qüestionaris). I l’avaluació 360º , per analitzar el potencial de l’eina en quant al sistema d’avaluació. Es conclou amb una eina, que en principi es va projectar amb un volum d’elements considerable 34, i s’ha reduït a 15, permetent de manera indirecta fer una reducció d’indicadors i per tant permetre amb aquesta eina definitiva una aplicació molt més còmoda i precisa. En relació als resultats, disposem d'una eina d'avaluació de la competència de Treball en Equip aplicable tant en entorns formatius com laborals, que permet avaluar i autoavaluar amb una elevada precisió la disposició personal de la competència. / En el proceso de convergencia y construcción del Espacio Europeo de Educación Superior (EEES) las competencias transversales se sitúan en el centro del diseño de los planes de estudio. Junto a la adquisición de las competencias específicas de cada ámbito profesional deben adquirirse competencias genéricas o transversales, comunes a muchas profesiones. En esta tesis nos centramos en la competencia transversal de Trabajo en Equipo, por su releváncia en cualquier lugar de trabajo. Actualmente existen muchas investigaciones científicas que hacen hincapié en la comprensión y estructura de los equipos, como también se investiga en el proceso de aprendizaje para adquirir la competencia. En definitiva, se ha intensificado la investigación empírica y la necesidad de comprender como funcionan los equipos de trabajo para determinar las dimensiones a enseñar. Pero enseñar competencias transversales no es tarea fácil. Y aún más complejo es evaluar su adquisición. Por ello en esta tesis proponemos determinar cual es la estructura de la competencia de trabajo en equipo y se pretende crear y validar una herramienta de evaluación de la competencia en los niveles de formación superior de grado y máster en las enseñanzas de ciencias sociales y en entornos laborales. La herramienta de evaluación diseñada en esta tesis es una rúbrica o matriz de valoración. Las rúbricas son instrumentos de medición en los cuales se establecen criterios y estándares por niveles, mediante la disposición de escalas, que permiten determinar la calidad de la ejecución de los estudiantes en unas tareas específicas. Con las rúbricas se facilita la calificación del desempeño del estudiante en las competencias que son complejas, imprecisas y subjetivas y a la vez la comprensión del significado de la competencia. El método seguido para la creación y validación de la herramienta ha sido el siguiente. Creación de la rúbrica. a) Revisión de la literatura sobre los equipos de trabajo y trabajo en equipo. Categorización y establecimiento de los criterios esenciales de la competencia: dimensiones, componentes y elementos. b) Construcción de la matriz de valoración especificando indicadores de la competencia para los distintos elementos. c) Creación de la escala, describiendo los cuatro niveles a observar y evaluar para cada una de los indicadores. Validación de la rúbrica. Se han seguido dos procesos paralelos para asegurar la validez interna y externa de la herramienta, a través de: a) Grupos de discusión para la creación de los criterios, componentes, elementos e indicadores, así como de los cuatro niveles para cada indicador (7 investigadores). Y una prueba de jueces de la rúbrica completa, mediante cuestionario, entrevista y posterior grupo de discusión (7 expertos). b) Análisis factorial exploratorio para facilitar una reducción de los elementos de la herramienta y para analizar la consisténcia de la misma, en definitiva para poder llevar a cabo la validación del “constructe” (277 cuestionarios). Y la evaluación 360º, para analizar el potencial de la herramienta en cuanto al sistema de evaluación. Se concluye con una herramienta, que en principio se proyecto con un volúmen de elementos considerable, 34, y se ha reducido a 15, permitiendo de manera indirecta hacer una reducción de indicadores, obteniendo como resultado una herramienta con una aplicación más comoda y precisa. En relación con los resultados, disponemos de una herramienta de evaluación de la competencia de Trabajo en equipo aplicable tanto en entornos formativos como laborales, que permite evaluar y autoevaluar con una elevada precisión la disposicón personal de la competencia. / L'Enseignement Supérieur (EEES) les compétences transversales se situent au centre des plans d’études. Parallèlement à l'acquisition de compétences spécifiques des milieux professionnels on doit acquérir des compétences génériques communes à de nombreuses professions. Dans cette thèse nous nous concentrons sur les compétences transversales du travail d'équipe, pour leurs pertinences dans un lieu de travail. Actuellement il y a beaucoup de recherches scientifiques sur la compréhension et la structure des équipes, on enquête aussi sur le meilleur moyen d'apprendre à acquérir des compétences. En définitive, on a intensifiée la recherche empirique et la nécessité de comprendre comment les équipes de travail pour déterminer les dimensions à enseigner. Mais l'enseignement de compétences transversales n'est pas une tâche facile et c’est encore plus complexe évaluer son acquisition. Voilà pourquoi nous proposons dans cette thèse de déterminer la structure de la compétence du travail d'équipe, et on cherche à créer et valider un outil pour évaluer la compétence qui englobe l'enseignement supérieur de premier cycle et la maîtrise en sciences sociales et les environnements de travail. L'outil d'évaluation conçu dans cette thèse est une rubrique ou une matrice d’évaluation. Les rubriques sont des instruments de mesure qui fixent des critères et des normes par niveaux, en fournissant des échelles pour déterminer la qualité de la performance des élèves dans des tâches spécifiques. Avec les rubriques on facilite la qualification de l’accomplissement de l’élève dans les compétences qui sont complexes, imprécises et subjectives, tout en comprenant le sens de la compétence. La méthode suivie pour la création et la validation de l'outil se présente comme suit. Création de la rubrique. a) Révision de la littérature sur les équipes de travail et le travail d'équipe. Catégorisation et établissement des critères essentiels de la compétence: la dimension, des composants et des éléments. b) Construction de la rubrique d’évaluation en spécifiant les indicateurs de la compétence pour les différents éléments. c) Création de l'échelle, en décrivant les quatre niveaux à observer et à évaluer pour chacun des indicateurs. Validation de la rubrique. On a suivi deux procédés parallèles pour assurer la validité interne et externe de l'outil, à travers: a) Un Groupe d’entente pour la création des critères, des composants, des sous-composant, des indicateurs et des 4 niveaux des indicateurs (7 chercheurs). Et une preuve de juge de la rubrique complète, au moyen d'un questionnaire, d’une entrevue et d’un groupe de discussion (7 experts). b) une analyse factorielle exploratoire afin de faciliter une réduction des éléments de l’outil et pour analyser la cohérence de celui-ci, en fin de compte de procédes à la validation de la “constructe” (277 questionnaires). Et l’évaluation à 360º, l’analyse du potentiel de l’outil en termes de systèmes d’évaluation. On conclut avec un outil, qui a initialement été conçu avec un volume considérable d'éléments, 34, et on a été réduit à 15, pour permettre indirectement une réductiondes indicateurs et donc facilite une application finale avec cet util plus confortable et précis. Par rapport aux résultats nous pouvons disposer d'un outil d'évaluation applicable dans des environnements formatifs et aussi dans des environnements de travail, et ainsi permettre évaluer et d’auto-évaluer avec une précision élevée la disposition personnelle de la compétence.