本質性個案研究目的在探討以國際教育網路社群IEARN進行專題導向式跨國互動EFL學習的英語教學設計。該學習方式與教學模式特性諸多符合九年一貫課程改革理念。然而，在國內文獻及研究顯示，極少英語教師進行專題式網路教學設計。本研究個案是國中兩名英語教師與其班導學生為期兩年半的跨國文化專題學習。從個案訪談與課室觀察中發現，資訊科技融入英語教學，教師具備高度科技能力並非必要考量，而是教學策略、班級經營、師生合作為首務。 依據個案進行專題式導向學習過程中所面臨的挑戰與完成的歷程，研究者對教師、學校主管、教育當局與社會提出建言，以求改善與進步。這項教學革新並非只是順應課程改革，更是為了發展學生全面的學習與實踐終身學習為目標。 / The purpose of this research is to understand the challenge of project-based telecommunication activities through the IEARN for EFL learning. The learning methods and teaching strategies of project-based learning (PBL) conform to the rationale of Grade 1-9 Curriculum reform. However, literature showed that very few EFL teachers became involved in PBL with information technology for instruction. This research, conducted as a case study in the qualitative methodology, describes how two junior high school English teachers and their homeroom students implemented PBL through international network and how they developed cross-culture awareness in half and two years. It was found that successful EFL learning infused with information technology relied much more on pedagogy, class management and teacher-student collaboration than on teacher's computer skills. Based on the challenges and implement revealed in the process of PBL through telecommunication activities, the researcher gave suggestions to teachers, school administrators, educational authority and community for further improvement. The instructional innovation not only met educational reform standards but also developed EFL students' holistic learning in a lifelong fashion.

本研究旨在調查電腦輔助英語發音學習軟體 「MyET」，對學習者在學習英語發音方面的影響。 利用電腦輔助英語發音學習軟體(CAPT)，練習英語的類化效果，也列為調查重點之一。 此外，學生使用CAPT過程中遭遇的困難和挑戰，以及互動過程中發展出來的對策也一一加以探討。 本研究的目的是要把CAPT在英語聲韻教學的領域中做正確的定位，並且探討如何使用其他的中介工具(例如人類)來強化此類軟體的輔助學習效果。 參與本次研究的大學生一共有九十名，分為三組：兩組CAPT組(亦即實驗組，使用CAPT獨自或與同儕一起使用CAPT學習英語發音)、非CAPT組(控制組)一 組。每組三十名。實驗開始，所有學生以十週的時間練習朗讀 從「灰姑娘」(Cinderella) 摘錄的文字，此段文字由發行 MyET 的公司線上免費提供。 實驗前與實驗後，兩組的學生各接受一次測驗。 每週練習結束後，學生必須將學習心得記載於學習日誌上；教師也針對每個學生的學習心得給予指導回饋。 研究結果顯示，兩個CAPT組別(亦即使用CAPT發音學習軟體的組別)的學生在學習英語聲韻的過程中，都有明顯及正面的進步與改變。尤其是語調與速度快慢方面的進步遠勝於發音的進步。再者，實驗組學生以十週的時間利用CAPT學習英語後，在朗讀新的文字時，無論是發音或語調都有類化的效應，但是在速度快慢方面則無顯著進步。然而，實驗結果三組的發音表現，在量化統計上並未達到明顯的差異。 雖然如此，在質化的探究上，經過分析學生的學習心得後得知：所有組別當中，獨自使用CAPT學習英語發音的組別，最能夠自我審視語言學習歷程 (包括模仿和學習樂趣)。至於共同使用CAPT學習的學生自述在英語流暢度、語調及發音方面獲致最大的改善。控制組的學生因為沒有同儕的鷹架教學及回饋，也沒有 MyET提供的練習回饋，練習過程中，學生自述學習困難的頻率最高，學生也認為學習收穫很少。 參與本次研究實驗組的學生認為， CAPT提供練習回饋的機制設計有改進的空間。 有關本研究結果在理論及英語教學上的意涵以及研究限制，於結論當中一一提出加以討論。 關鍵字：電腦輔助語言教學，語音辨識軟體，超音段，語調，時長，學習策略， 中介 / This present study investigated the impact of computer-assisted pronunciation training (CAPT) software, i.e., MyET, on students’ learning of English pronunciation. The investigation foci included the generalization of the effect of practice with the CAPT system. Also examined are the difficulties and challenges reported by the students who employed the CAPT system and the strategy scheme they developed from their interaction with the system. This study aimed to position the role of the CAPT system in the arena of instruction on English pronunciation and to investigate how other kinds of mediation, such as that of peer support, could reinforce its efficacy. This study involved 90 Taiwanese college students, divided into two experimental groups and one control group. The two experimental groups practiced English pronunciation by using a computer-assisted pronunciation training (CAPT) program either independently or with peers while the control group only had access to MP3 files in their practice. All the groups practiced for ten weeks texts adopted from a play, Cinderella, provided by MyET free of charge on line. They all received a pretest and a posttest on the texts they had practiced and a novel text. Each week after their practice with the texts, the participants were asked to write down in their learning logs their reflections on the learning process in Chinese. In the same way, the instructor would provide her feedback on the students’ reflections in the logs every week. The results showed that the ten-week practice with the CAPT system resulted in significant and positive changes in the learning of English pronunciation of CAPT groups (i.e., the Self-Access CAPT Group and the Collaborative CAPT Group). The progress of the participants in intonation and timing was always higher than in segmental pronunciation. Moreover, the ten-week practice with the CAPT system was found to be generalized (though the generalization is less than mediocre) to the participants’ performance in the production of segmental pronunciation and intonation but not in the timing component in reading the novel text. However, the improvement of the CAPT groups was not great enough to differentiate themselves from the MP3 Group. Though the quantitative investigation did not reveal significant group differences, the qualitative analysis of the students’ reflections showed that the learning processes all the three groups went through differed. The Self-Access CAPT Group outperformed the other two groups in developing self-monitoring of language learning and production, and in enjoying working with the CAPT system/texts. Among the three groups, the Collaborative CAPT Group outscored the other two groups in reporting their gains and improvement in fluency, intonation and segmental pronunciation, as well as developing strategies to deal with their learning difficulty. Though the students in the MP3 group also made significant progress after the practice, without peers’ scaffolding and the feedback provided by MyET, they reported the highest frequency of difficulties and the least frequency of gains and strategies during the practice. The participants of this study also considered necessary the improvement of the CAPT system’s feedback design. At the end of the study theoretical and pedagogical implications as well as research limitations are presented. Key words: Computer-Assisted Language Learning (CALL), Automatic Speech Recognition System (ASRS), segmental pronunciation, prosody, intonation, timing, learning strategies, mediation

This dissertation presents, describes and discusses an interdisciplinary study which investigated the design and development of a language learning instructional solution to address the problem of inadequate aural skills acquisition for college ESP (English for Special Purposes) students. Specifically, it focused on the use of mobile technology to expand learning beyond the classroom. The eighteen-month process of data collection and analysis resulted in a conceptual model and design principles for a Mobile-Enabled Language Learning (MELL) solution. Mobile-Enabled Language Learning Eco-System was thus designed, developed and trialled in the real-life learning context. Through the iterative process of the design, development and evaluation of the MELL system and its components, design principles were also generated. These design recommendations were refined and reformulated in a cyclical fashion with the help of more than 100 students and ten experts. The resulting MELLES design framework encompasses guidelines addressing the essential characteristics of the desired MELL intervention as well as procedures recommended to operationalize those features. The study also resulted in a better understanding of the broader context of ESP learning using mobile devices and the role of elements of environment, ultimately contributing to real-life praxis of the Ecological Constructivist framework and the complementary approach of Design-Based Research (DBR) methodology. / 2012-06

Skrivande och skrivet språk är idag en viktig del av många människors liv, i datorns ordbehandlare, i e-postprogram och i chattkanaler på Internet. Skrivet språk har blivit mer eller mindre en förutsättning för människors dagliga kommunikation. Denna utveckling av samhället leder till ökade behov av att på olika sätt hantera text. En teknologi som har stor potential att hjälpa människor med skrivande och skrivet språk är språkteknologi. I denna avhandling ligger fokus på olika språkverktyg vars avsikt är att stödja skribenter och de som lär sig svenska bland annat genom att skriva. Ett språkverktyg som har utvecklats och utvärderats i avhandlingen är språkgranskningsverktyget Granska. I arbetet med Granska har fokus legat på utvecklingen av regelspråk, granskningsregler och generella analysregler samt utvärdering av dessa. Granska kombinerar en statistisk grundanalys av ordens ordklasser med regelbaserade metoder för sökning av grammatiska fel och frasanalys. I utvecklingen av granskningsreglerna är dragkampen mellan felaktiga utpekningar av fel, så kallade falska alarm, och uteblivna utpekningar av fel, det största enskilda problemet. Dragkampen uppstår genom att det är svårt att hitta många fel utan att också göra en del felaktiga utpekningar. Språkverktyg för skrivande kan i stort sett utvärderas på två sätt: med fokus på texten eller på den som skriver. I denna avhandling har båda typerna av utvärdering utförts med såväl modersmålskribenter som skribenter med svenska som andraspråk. I en första textbaserad utvärdering visade det sig att textgenre spelar stor roll för Granskas resultat. Ett vanligt fel i en textgenre förekommer nästan inte alls i en annan. Detta innebär att det blir mycket svårt för programmet att inte avge några falska alarm i de texter där feltypen saknas. I en andra textbaserad utvärdering jämfördes Granska och en kommersiell grammatikkontroll på texter från andraspråksskribenter. Den kommersiella grammatikkontrollen visade sig att ha bättre träffsäkerhet, men upptäckte färre fel än Granska. En första mindre användarstudie utfördes med Granska och fem erfarna skribenter. Syfte med studien var att utveckla Granska i linje med skribenters behov vid revision av text. Resultatet indikerade att användarna inte hade några problem med att välja mellan olika feldiagnoser om ett av ersättningsförslagen var korrekt. Falska alarm verkade vara av varierande svårighetsgrad: falska alarm från stavningskontrollen är mer eller mindre ofarliga, medan falska alarm från granskningen av mer komplicerade feltyper kan försvåra revisionsarbetet för användaren. Granska utvecklades från början för erfarna skribenter med svenska som modersmål, men allteftersom arbetet har fortskridit har även skribenter med svenska som andraspråk blivit en allt viktigare användargrupp. I detta arbete har diskussionen om granskningsmetod blivit mer och mer central. Även om gruppen andraspråksskribenter är mycket heterogen, så innehåller den här gruppens texter generellt sett mer fel, och i många fall fler fel i samma mening. Detta gör granskningsproblemet betydligt svårare. För det första så blir det svårare att avgöra ordens ordklass och frastillhörighet när flera fel finns i samma mening, och därmed har programmet allt mindre att hänga upp den grundläggande språkliga analysen på. För det andra är det svårare att konstruera granskningsregler för fel vars natur är svår att förutsäga på förhand. För att förbättra den grundläggande språkanalysen utvecklades programmet GTA, som gör en frasanalys och satsgränsigenkänning. GTA utvecklades ur de generella analysregler som redan fanns i Granska. GTA designades för att klara av att analysera texter som innehåller vissa avvikelser från språkets norm, t.ex. inkongruens. För att ta reda på hur väl programmet klarade av mindre avvikelser i form av stavfel utvärderades GTA och även två program för ordklassanalys på texter med olika andel stavfel. GTA bygger till mycket stor del på att identifikationen av ordklass fungerar för att fraser och satsgränser skall analyseras korrekt. Detta bekräftas också i utvärderingen, där det visade sig att GTA klarar sig bra så länge som den underliggande ordklassanalysen klarar att hantera avvikelser i texten. En viktig faktor för att klara språkliga avvikelser, i form av stavfel, är en fungerande metod för att hantera ord som är okända för programmet. Nya metoder för språkgranskning har undersökts i samarbete med andra forskare, och där har avhandlingens bidrag varit i form av transformationsregler i den statistiska språkgranskaren ProbGranska. Dessa regler visade sig vid en utvärdering avsevärt förbättra ProbGranskas säkerhet när det gällde att identifiera grammatiska problem. I utvecklingen av språkgranskaren SnålGranska har avhandlingen bidragit med idéer till dess grundläggande algoritm. Denna algoritm bygger på att träna ett maskininlärningsprogram på konstgjorda fel i avsaknad av en korpus med många uppmärkta autentiska fel. För att komma vidare med utvecklingen av språkverktyg för andraspråksskribenter genomfördes en längre fältstudie vid ett svenskt universitet. Syftet var att studera användningen av Granska i autentiska skrivuppgifter som studenterna genomförde i en avancerad kurs i svenska som främmande språk. Sexton studenter med olika språklig och kulturell bakgrund deltog i studien. En viktig del av studien utgjordes av studenternas bedömningar av Granskas alarm. Bedömningarna gjordes på en betygsskala från 1 till 5. Studenternas texter samlades också in i två versioner; en version före och en efter användningen av programmet. Denna metod gjorde det möjligt att studera i vilken grad studenterna följde Granskas råd, och huruvida dåliga eller bra råd från programmet fick höga eller låga betyg. Mest alarmerande var att dåliga råd angående ordföljd alltid fick högsta betyg. Andra ofta lämpliga råd dömdes ut för att beskrivningen av dessa feltyper, t.ex. anmärkningar om saknade tempusböjda verb och uteblivna subjekt, var svåra att förstå samt att de saknade ersättningsförslag. En viktig insikt från fältstudien var att Granska eller liknade verktyg inte är det enda verktyg som andraspråksskribenter behöver när de skriver text. Denna insikt tillsammans med andra resultat från fältstudien mynnade ut i flera designprinciper för program med fokus på andraspråksskribenter. Dessa designprinciper användes sedan i utformningen av språkmiljön Grim. Grim är en ordbehandlingsmiljö med olika interaktiva språkverktyg integrerade: Granska, GTA, den statistiska språkgranskaren ProbGranska, lexikonet Lexin med åtta olika språkpar, konkordansgränssnitt mot stora textmängder från korpusen Parole, och en ordböjningsfunktion. I Grim kan användaren arbeta med egna eller andras texter, och få återkoppling på språkets former från Granska och GTA, undersöka ords användning i autentiska texter samt få en ökad förståelse av målspråket genom integrerade tvåspråkiga lexikon. / Writing and written language play today an increasingly important part in many people’s lives. Written language has become more or less a prerequisite for daily communication. This development of society leads to increased needs for tools that can help humans in dealing with text. A technology that has a potential to aid people with writing and written language is language technology. In this thesis, the focus is on language tools based on language technology that can aid writers and learners of Swedish. A language tool that has been developed and evaluated in the thesis is the grammar checker Granska. The thesis work on Granska includes the design of its rule language, and the development of grammar checking rules for common error types in Swedish. In addition, rules for phrase analysis and clause boundary detection have been developed constituting a partial and shallow parser called GTA. Language tools for writing can mainly be evaluated in two ways: with focus on text or with focus on the writer. In this thesis, both types of evaluations have been carried out both with native writers and second language writers. The first textual evaluation of Granska showed that the genre has a strong influence on the result. In a second evaluation, Granska was compared with a commercial grammar checker on second language writers’ texts. Granska found more errors, but with a lower precision. A third evaluation focused on the general text analyzers, which Granska relies on, in this case a statistical word class analyzer and the parser GTA. These programs were evaluated on texts where spelling errors were introduced, in order to test the programs’ robustness. Results showed that as long as the word class analyzer is robust the parser GTA would also be robust. In a first formative user study with Granska and five participants, results suggested that several and competing error diagnoses and correction proposals are not a problem for the users as long as there exist at least one accurate correction proposal. Moreover, false alarms from the spelling checker seemed to pose a limited problem for the users, but false alarms on more complicated error types might disturb the revision process of the users. In order to improve the design of language tools for second language writers a field study was carried out at a Swedish university. Sixteen students with different linguistic and cultural backgrounds participated in the study. The objective was to study the use of Granska in students’ free writing. The results indicated that although most alarms from Granska are accurate, lack of feedback and misleading feedback are problems for second language writers. The results also suggested that providing the students with feedback on different aspects of their interlanguage, not only errors, and facilitating the processes of language exploration and reflection are important processes to be supported in second-language learning environments. These insights were used as design principles in the design and development of an interactive language environment called Grim. This program includes a basic word processor, in which the user can get feedback on linguistic code features from different language tools such as Granska and GTA. In addition, other tools are available for the user to explore language use in authentic texts and to achieve lexical comprehension through bilingual dictionaries. / QC 20100428

Cette recherche a pour objet les interactions en ligne sur un réseau social numérique dédié à l’enseignement / apprentissage du français langue étrangère (FLE) et s’interroge sur la façon dont l’espace en ligne s’intègre au dispositif de formation pour fournir des contextes nouveaux pour les interactions sociales et l’apprentissage de la langue. La recherche repose sur une analyse écologique d’usages dans un contexte universitaire homoglotte d’apprentissage de la langue et une analyse des discours des différents acteurs pour mettre au jour leurs perceptions du dispositif et de ses affordances ainsi que leur appropriation de l’espace en ligne. Ce travail se veut contribuer à élaborer des outils pertinents pour l’analyse de la participation et à une meilleure compréhension de ce qui se construit dans les interactions sociales, pour les participants, dans le cadre d’une communication médiatisée en contexte pédagogique. L’analyse s’intéresse (1) aux activités participatives et à leurs formats conversationnels et énonciatifs, (2) à la pluralité des modes de participation et des modes relationnels d’engagement social qui s’installent sur le réseau socio-pédagogique, et (3) aux régimes spatiaux et attentionnels propres aux espaces numériques. L’étude montre que le réseau socio-pédagogique est peu utilisé et les usages observables profitent peu des propriétés d’ouverture, conversationnelles et sociales du réseau. Si un certain nombre d’affordances sont perçues par les participants, elles restent peu actualisées dans le cadre de notre étude. Face à ces usages limités, l’analyse tente de repérer dans les discours et les activités proposées, les freins et obstacles à des changements de pratiques. A partir de ce constat, la recherche propose des pistes didactiques tenant compte des enjeux sociaux et relationnels afin que le réseau socio-pédagogique puisse plus distinctement être perçu comme un espace médiateur d’activités sociales de littératie numérique. / This research aims at studying online interactions in a social network that is specific to teaching and learning French as a Foreign Language (FFL). It questions the way the virtual environment incorporates with the training device so to provide new contexts of interactions and language learning.The data used for this research belong to an academic and language learning context which enabled an ecological analysis of the uses.Furthermore a discourse analysis from various participants was undertaken to highlight their impressions of the device, the noticed affordances and their appropriation with the online environment. This study contributes at elaborating useful tools for the analysis of participation and a better understanding of social interactions in the case of a mediated communication in a pedagogical context.The analyses are based on (1) participative activities, their conversational and enunciative format, (2) the various participation modes and relationnal social commitment that flourishes in a socio-pedagogical network and (3) the spatial and attentionnal features that are specific to a virtual learning environment.The study shows that there are few uses of the socio-pedagogical network, and the various ones that have been noticed did not benefit from the network’s wide access, conversational and social design.As a certain number of affordances have been noted by the participants, few of them were used in the case of our study. Considering those limited uses, the analysis tries to spot the restraints and obstacles to these changing practices by taking into account the participant’s discourse and suggested activities. From this observation, the research suggests didactical guidelines that include this social and relational challenge - and to consider this socio-pedagogical network as an environment which mediates social activities and digital litteracy.

Trotz weit entwickelter Technologien und dem weltweiten Zugang zu Informationen müssen diese immer noch von jedem einzelnen in Wissen umgewandelt werden, um sinnvoll und nützlich zu sein (Rüschoff, 1999). Um die immer wachsenden Sprachausbildung in der Lingua Franca Englisch zu unterstützen, wurde die Chemnitz InternetGrammar (CING) entwickelt. Sie vereint authentische Sprachmaterialien mit Grammatikübungen und Feedback sowie eine Auswahl von deduktivem und/oder induktivem Grammatikmaterial (Dual Approach) in einem einzigen web-basierten Selbstlernmmittel für fortgeschrittene Lerner. Um den Erfolg des besonderen CING Grammatikmaterials (Hypertext, DualApproach, Feedback) CING als Lehrmittel nachhaltig zu sichern, wurde das Programm einer empirischen Usability-Evaluation (im Sinne von Jakobs & Lehnen, 2005) unterzogen. Durch die Untersuchung wurde der Inhaltsrahmen der CING für die Grammatikstrukturen definiert, die in der empirischen Untersuchung verwendet wurden (Simple Past und Present Perfect). Ausserdem wurden die Lernfortschritte von Lernern mit der CING und deren Verhalten in der InternetGrammar beobachtet sowie ihre Erfahrungen mit dem Programm in Kommentaren zu lernrelevanten Aspekten (z.B. Autonomes Lernen, Verständlichkeit des Materials) ermittelt. Dabei werden zentral vor allem die Fragestellung der CING-eigenen Struktur der Grammatikthemen, des Hypertextverhaltens fortgeschrittener deutscher Englischlerner und die des autonomen Lernens mit Hilfe von quantitativen und qualitativen Forschungsmethoden untersucht. Die Ergebnisse der Studie zeigen, dass die InternetGrammar schon ein nützliches Grammatiklerntool ist, doch dass sein Einfluss durch Nutzerunterstützung in den verschiedenen Bereichen weiter verbessert werden kann. Ein Ansatz den die Autorin vorschlägt für einen neuen, verbesserten Einsatz der CING ist ein Lehrerunterstütztes Lernszenario wie Blended Learning (Kapitel 6), wo Lerner nur in Phasen mit Instruktoren zusammen arbeiten und sonst autonom lernen. Damit wird nicht nur fachliche (z.B. in der Fremdsprache) sondern auch die Ausbildung des Lerners zu einem autonomen, fähigen Nutzer moderner Lernmethoden ermöglicht. Nur unter diesen Voraussetzungen werden wir aktive Mitglieder einer modernen Wissensgesellschaft werden und uns ihre Vorzüge erfolgreich zu Nutzen machen können.

In an increasingly interconnected world where English has become the lingua franca of business, culture, entertainment, and academia, learners of English as a second language (L2) have been steadily growing. This has contributed to an increasing demand for automatic spoken language assessment systems for formal settings and practice situations in Computer-Assisted Language Learning. One common misunderstanding about automated assessment is the assumption that machines should replicate the human process of assessment. Instead, computers are programmed to identify, extract, and quantify features in learners' productions, which are subsequently combined and weighted in a multidimensional space to predict a proficiency level or grade. In this regard, transferring human assessment knowledge and skills into an automatic system is a challenging task since this operation should take into account the complexity and the specificities of the proficiency construct. This PhD thesis presents research conducted on methods and techniques for the automatic assessment and feedback of L2 spoken English, mainly focusing on the application of deep learning approaches. In addition to overall proficiency grades, the main forms of feedback explored in this thesis are feedback on grammatical accuracy and assessment related to particular aspects of proficiency (e.g., grammar, pronunciation, rhythm, fluency, etc.). The first study explores the use of written data and the impact of features extracted through grammatical error detection on proficiency assessment, while the second illustrates a pipeline which starts from disfluency detection and removal, passes through grammatical error correction, and ends with proficiency assessment. Grammar, as well as rhythm, pronunciation, and lexical and semantic aspects, is also considered in the third study, which investigates whether it is possible to use systems targeting specific facets of proficiency analytically when only holistic scores are available. Finally, in the last two studies, we investigate the use of self-supervised learning speech representations for both holistic and analytic proficiency assessment. While aiming at enhancing the performance of state-of-the-art automatic systems, the present work pays particular attention to the validity and interpretability of assessment both holistically and analytically and intends to pave the way to a more profound and insightful knowledge and understanding of automatic systems for speaking assessment and feedback.

[ES] En el sistema de educación superior de los Estados Unidos, es muy común enseñar clases de idiomas a nivel elemental de manera híbrida (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) principalmente por su flexibilidad, individualidad, énfasis en la comunicación y el aprendizaje colaborativo (Rubio, 2014). Sin embargo, los estudios comparativos de clases tradicionales e híbridas han producido resultados pequeños o estadísticamente insignificantes con respecto a la competencia oral (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Por lo tanto, Rubio (2008) anima a los investigadores a ir más allá de contrastar y más bien evaluar "qué" enseñamos y "cómo" enseñamos. Este estudio longitudinal tuvo como objetivo mostrar cómo se desarrolló la competencia oral a través de un enfoque de métodos mixtos mediante la observación de cuatro secciones de español elemental en un centro de estudios superiores de EE. UU. durante dos semestres. A través de la triangulación de fuentes de datos, se analizaron observaciones de clase, contenido del curso, cuestionarios y evaluaciones orales de los estudiantes. Contrariamente a lo esperado, la modalidad híbrida no tuvo los resultados esperados en las habilidades orales de los estudiantes. Al final del segundo semestre, los estudiantes no pudieron alcanzar los niveles esperados lo que podría estar relacionado con el tipo de instrucción tradicional. El análisis de errores reveló áreas que los estudiantes aún tenían dificultades para comprender, como el uso de artículos, la concordancia de género y número de sustantivos y la semántica, entre otras. Aunque estos errores son comunes en estudiantes de primer año de lengua española, el estudio muestra la necesidad de un reciclaje sistemático de determinadas estructuras del lenguaje para que sean plenamente asimiladas. Por lo tanto, el estudio genera información sobre lo que ocurre en los cursos híbridos que adoptan un enfoque tradicional de enseñanza de idiomas en lugar de cambiar pedagógicamente para incluir actividades más comunicativas. / [CA] En el sistema d'educació superior dels Estats Units, és molt comú ensenyar classes d'idiomes a nivell elemental de manera híbrida (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) principalment per la seua flexibilitat, individualitat, émfasis en la comunicació i l'aprenentage colaboratiu (Rubio, 2014). No obstant, els estudis comparatius de classes tradicionals i híbrides han produït resultats menuts o estadísticament insignificants sobre la competència oral (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Per lo tant, Rubio (2008) anima als investigadors a anar més allà de contrastar i més be evaluar "què" ensenyem i "cóm" ensenyem. Este estudi llongitudinal va tindre com a objectiu mostrar cóm es va desenrollar la competència oral a través d'un enfocament de métodos mixts per mig de l'observació de quatre seccions d'espanyol elemental en un centre d'estudis superiors dels EE. UU. durant dos semestres. A través de la triangulació de fonts de senyes, es varen analisar observacions de classe, contingut del curs, qüestionaris i evaluacions orals dels estudiants. Contràriament a lo esperat, la modalitat híbrida no va tindre els resultats esperats en les habilitats orals dels estudiants. Al final del segon semestre, els estudiants no varen poder alcançar els nivells esperats lo que podria estar relacionat en el tipo d'instrucció tradicional. L'anàlisis d'errors va revelar àrees que els estudiants encara tenien dificultats per a comprendre, com l'us d'artículs, la concordancia de gènero i número de sustantius i la semàntica, entre unes atres. Encara que estos errors són comuns en estudiants de primer any de llengua espanyola, l'estudi mostra la necessitat d'un reciclage sistemàtic de determinades estructures del llenguage per a que siguen plenament assimilades. Per lo tant, l'estudi genera informació sobre lo que ocorre en els cursos híbrits que adopten un enfocament tradicional d'ensenyança d'idiomes en lloc de canviar pedagógicamente per a incloure activitats més comunicatives. / [EN] Teaching elementary-level language classes in a hybrid environment has become the trend in the United States higher education system (Blake et al., 2008; Hampel & Stickler, 2015; Meskill & Anthony, 2015; Mizza & Rubio, 2020; Seaman et al., 2018) primarily due to its flexibility, individuality, with emphasis on communication and collaborative learning (Rubio, 2014). However, comparative studies of traditional and hybrid classes have produced small or statistically insignificant results regarding speaking proficiency (Blake 2008, Chenoweth et al., 2006, Scida & Jones, 2016; Thoms, 2012). Therefore, Rubio (2008) encourages researchers to go beyond contrasting and rather assess "what" we teach and "how" we teach. This longitudinal study aimed to show how speaking proficiency was developed through a mixed-methods approach by observing four sections of Elementary Spanish at a US community college during the fall and spring semesters. Through data-source triangulation, class observations, course content, questionnaires, and oral assessments were analyzed. Contrary to expectations, the hybrid modality did not have the expected results in students' speaking skills. By the end of the second semester, students were not able to reach the novice-high to intermediate-low levels expected at the end of the first year of Spanish, which could be linked to the form-focused type of instruction students received. The error analysis revealed areas that students still struggled to understand, such as article use, noun agreement in gender and number, and semantics, among others. Although these errors are common in first-year Spanish language learners, the study shows the need for systematic recycling of certain language structures for them to be fully assimilated by students. Therefore, the study generates insight into what occurs in hybrid courses that adopt a traditional language teaching approach rather than changing pedagogically to include more communicative activities. / Ortiz, D. (2023). Speaking Proficiency in a Hybrid Environment. A Mixed-Method Study of Spanish Beginner Learners [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/200582

Dans ces travaux, nous explorons comment les techniques de Générations Automatiques de Langue Naturelle (GLN) peuvent être utilisées pour aborder la tâche de génération (semi-)automatique de matériel et d'activités dans le contexte de l'apprentissage de langues assisté par ordinateur. En particulier, nous montrons comment un Réalisateur de Surface (RS) basé sur une grammaire peut être exploité pour la création automatique d'exercices de grammaire. Notre réalisateur de surface utilise une grammaire réversible étendue, à savoir SemTAG, qui est une Grammaire d'Arbre Adjoints à Structure de Traits (FB-TAG) couplée avec une sémantique compositionnelle basée sur l'unification. Plus précisément, la grammaire FB-TAG intègre une représentation plate et sous-spécifiée des formules de Logique de Premier Ordre (FOL). Dans la première partie de la thèse, nous étudions la tâche de réalisation de surface à partir de formules sémantiques plates et nous proposons un algorithme de réalisation de surface basé sur la grammaire FB-TAG optimisé, qui supporte la génération de phrases longues étant donné une grammaire et un lexique à large couverture. L'approche suivie pour l'optimisation de la réalisation de surface basée sur FB-TAG à partir de sémantiques plates repose sur le fait qu'une grammaire FB-TAG peut être traduite en une Grammaire d'Arbres Réguliers à Structure de Traits (FB-RTG) décrivant ses arbres de dérivation. Le langage d'arbres de dérivation de la grammaire TAG constitue un langage plus simple que le langage d'arbres dérivés, c'est pourquoi des approches de génération basées sur les arbres de dérivation ont déjà été proposées. Notre approche se distingue des précédentes par le fait que notre encodage FB-RTG prend en compte les structures de traits présentes dans la grammaire FB-TAG originelle, ayant de ce fait des conséquences importantes par rapport à la sur-génération et la préservation de l'interface syntaxe-sémantique. L'algorithme de génération d'arbres de dérivation que nous proposons est un algorithme de type Earley intégrant un ensemble de techniques d'optimisation bien connues: tabulation, partage-compression (sharing-packing) et indexation basée sur la sémantique. Dans la seconde partie de la thèse, nous explorons comment notre réalisateur de surface basé sur SemTAG peut être utilisé pour la génération (semi-)automatique d'exercices de grammaire. Habituellement, les enseignants éditent manuellement les exercices et leurs solutions et les classent au regard de leur degré de difficulté ou du niveau attendu de l'apprenant. Un courant de recherche dans le Traitement Automatique des Langues (TAL) pour l'apprentissage des langues assisté par ordinateur traite de la génération (semi-)automatique d'exercices. Principalement, ces travaux s'appuient sur des textes extraits du Web, utilisent des techniques d'apprentissage automatique et des techniques d'analyse de textes (par exemple, analyse de phrases, POS tagging, etc.). Ces approches confrontent l'apprenant à des phrases qui ont des syntaxes potentiellement complexes et du vocabulaire varié. En revanche, l'approche que nous proposons dans cette thèse aborde la génération (semi-)automatique d'exercices du type rencontré dans les manuels pour l'apprentissage des langues. Il s'agit, en d'autres termes, d'exercices dont la syntaxe et le vocabulaire sont faits sur mesure pour des objectifs pédagogiques et des sujets donnés. Les approches de génération basées sur des grammaires associent les phrases du langage naturel avec une représentation linguistique fine de leur propriété morpho-syntaxiques et de leur sémantique grâce à quoi il est possible de définir un langage de contraintes syntaxiques et morpho-syntaxiques permettant la sélection de phrases souches en accord avec un objectif pédagogique donné. Cette représentation permet en outre d'opérer un post-traitement des phrases sélectionées pour construire des exercices de grammaire / In this work, we explore how Natural Language Generation (NLG) techniques can be used to address the task of (semi-)automatically generating language learning material and activities in Camputer-Assisted Language Learning (CALL). In particular, we show how a grammar-based Surface Realiser (SR) can be usefully exploited for the automatic creation of grammar exercises. Our surface realiser uses a wide-coverage reversible grammar namely SemTAG, which is a Feature-Based Tree Adjoining Grammar (FB-TAG) equipped with a unification-based compositional semantics. More precisely, the FB-TAG grammar integrates a flat and underspecified representation of First Order Logic (FOL) formulae. In the first part of the thesis, we study the task of surface realisation from flat semantic formulae and we propose an optimised FB-TAG-based realisation algorithm that supports the generation of longer sentences given a large scale grammar and lexicon. The approach followed to optimise TAG-based surface realisation from flat semantics draws on the fact that an FB-TAG can be translated into a Feature-Based Regular Tree Grammar (FB-RTG) describing its derivation trees. The derivation tree language of TAG constitutes a simpler language than the derived tree language, and thus, generation approaches based on derivation trees have been already proposed. Our approach departs from previous ones in that our FB-RTG encoding accounts for feature structures present in the original FB-TAG having thus important consequences regarding over-generation and preservation of the syntax-semantics interface. The concrete derivation tree generation algorithm that we propose is an Earley-style algorithm integrating a set of well-known optimisation techniques: tabulation, sharing-packing, and semantic-based indexing. In the second part of the thesis, we explore how our SemTAG-based surface realiser can be put to work for the (semi-)automatic generation of grammar exercises. Usually, teachers manually edit exercises and their solutions, and classify them according to the degree of dificulty or expected learner level. A strand of research in (Natural Language Processing (NLP) for CALL addresses the (semi-)automatic generation of exercises. Mostly, this work draws on texts extracted from the Web, use machine learning and text analysis techniques (e.g. parsing, POS tagging, etc.). These approaches expose the learner to sentences that have a potentially complex syntax and diverse vocabulary. In contrast, the approach we propose in this thesis addresses the (semi-)automatic generation of grammar exercises of the type found in grammar textbooks. In other words, it deals with the generation of exercises whose syntax and vocabulary are tailored to specific pedagogical goals and topics. Because the grammar-based generation approach associates natural language sentences with a rich linguistic description, it permits defining a syntactic and morpho-syntactic constraints specification language for the selection of stem sentences in compliance with a given pedagogical goal. Further, it allows for the post processing of the generated stem sentences to build grammar exercise items. We show how Fill-in-the-blank, Shuffle and Reformulation grammar exercises can be automatically produced. The approach has been integrated in the Interactive French Learning Game (I-FLEG) serious game for learning French and has been evaluated both based in the interactions with online players and in collaboration with a language teacher

Aquesta tesi doctoral estudia el World Wide Web en tant que entorn factible per a l'aprenentatge de llengües. En concret, se centra en l'autoaprenentatge del català a través del web. Es tracta d'una modalitat d'aprenentatge amb unes particularitats específiques que justifiquen la seua anàlisi de forma diferenciada. Els objectius fonamentals d'aquest estudi han estat, principalment, determinar com és l'oferta formativa existent per a l'autoaprenentatge del català en el web. Si és suficient per als requeriments socials actuals i si se segueix bones pràctiques didàctiques. L'estudi, per tant, versa al voltant de dos eixos: un, l'ensenyament-aprenentatge de llengües; i dos, el mitjà a través del qual es vehicula aquest procés, la xarxa. Ambdues temàtiques s'analitzen en profunditat atenent, especialment, la perspectiva crítica de l'evolució que han experimentat. De la imbricació de tots dos eixos sorgeix la disciplina de l'Aprenentatge de Llengües Assistit per Ordinador que es coneix sota la sigla ALAO, tema central d'aquesta investigació. El marc teòric en què es desenvolupa aquest treball integra investigacions diverses basades en la didàctica de llengües i implementades a través de la tecnologia informàtica. L'estudi analitza els canvis que comporta l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en l'ensenyament-aprenentatge de llengües; es revisen, entre altres, les competències necessàries per a usar les TIC en aquests processos, els avantatges i els inconvenients d'aquesta utilització, a més dels requeriments tècnics, funcionals i didàctics que han de posseir els cursos dissenyats per a l'ALAO a través del web. Com a resultat d'aquesta investigació s'ha palesat, d'una banda, la necessitat d'establir una tipologia que possibilite classificar la multiplicitat de recursos i modalitats formatives sorgides de l'ALAO en el web; i de l'altra, la mancança d'estàndards que asseguren un ús efectiu del World Wide Web en l'autoprenentatge de llengües. És per això que en aquesta investigació es formulen sengles propostes: per una part, proposem una classificació dels recursos en el web a partir de la seua finalitat en l'aprenentatge de llengües; i per una altra, dissenyem un qüestionari d'avaluació que permet conéixer la qualitat didàctica dels cursos per a l'autoaprenentatge de llengües en el web. A partir de les distintes variables analitzades es desprenen els requisits didàctics i funcionals que haurien de seguir els cursos per a l'ALAO en el web. / Romero Forteza, F. (2012). ANÀLISI DIDÀCTICA I CRÍTICA DEL WEB PER A L'AUTOAPRENENTATGE DEL CATALÀ [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/16802