Aquesta tesi és un estudi al voltant de la formació MIR i l'adquisició de les competències professionals en aquest procés. Aquest model formatiu té interès pedagògic perquè encaixa perfectament amb els actuals models de formació per competències al combinar formació i treball.Es plantegen dos grans objectius: es pretén analitzar i contrastar les percepcions de tutors i residents de Catalunya al voltant de l'adquisició de competències professionals en el procés MIR dins l'especialitat de Medicina de Família i Comunitària; posteriorment, la informació obtinguda donarà pistes per suggerir propostes de millora en relació a l'adquisició de competències.Prenent com a punt de partida la hipòtesi que hi ha diferencies entre tutors i residents en les seves percepcions al voltant de l'adquisició de competències es dissenya la recerca. Es tracta d'un estudi descriptiu que combina informació quantitativa i qualitativa. Primerament es treballa amb qüestionaris per obtenir una primera opinió de tots els tutors i residents R3 de Catalunya i posteriorment amb grups focals per poder aprofundir i interpretar les dades obtingudes quantitativament. Aquest procés es fa de forma paral·lela amb tutors i residents. El qüestionari té de dues parts. La primera, consta d'una escala de 42 competències, agrupades en 10 àrees competencials (habilitats clíniques, habilitats instrumentals i habilitats de maneig, comunicació, atenció a la família, atenció a la comunitat, activitat preventiva, docència, aspectes organitzatius i recerca) sobre les que tutors i residents han d'avaluar el grau de capacitació d'aquests últims. La segona part, consta d'altres preguntes sobre la formació MIR en connexió amb aquesta adquisició de competències.Entre les dades obtingudes de forma estadística, entenent que les dades qualitatives no sempre les subscriuen, destaca que les percepcions dels tutors sobre el grau de capacitació per àrees són o molt similars o per sobre de les dels residents i en general força positives llevat de la comunitat que queda clarament "suspesa" i la docència i recerca on els residents els queda molt poc per arribar a "aprovar-se". Com a més valorades destaquen les àrees de clínica, maneig, comunicació i preventiva, mantenint-se la resta en una posició més intermèdia.En quant al model formatiu (estratègies metodològiques, avaluació formativa...) la percepció dels tutors també és més positiva que la dels residents.Per concloure , de tots els resultats obtinguts globalment i de la seva discussió, es destrien del treball algunes aportacions: - L'eix de la formació segueix sent l'assistència individual.- Les àrees competencials vinculades a una medicina més integral (família i comunitat) estan menys consolidades.- Encara s'observen dificultats per practicar una medicina centrada en la persona.- La recerca segueix sent un punt feble.- Hi ha sensibilitat vers la comunicació i el treball en equip.- Les competències es consoliden realment quan es posen en pràctica. El context té un paper fonamental. - Tutorització, autoaprenentatge i modelatge són l'eix metodològic bàsic.- Hi ha poca cultura avaluativa.- La pressió assistencial i la manca de temps entorpeixen el procés formatiu. A partir d'aquí, algunes de les propostes de millora de la formació MIR que es suggereixen són:- Millorar la qualitat docent: formació, espai per docència, reconeixement, criteris d'acreditació amb eines diverses.- Millorar la Tutorització Activa Contínua: centrar-la en el resident i augmentar-ne la freqüència a R1 i R2.- Rotar per diversos tutors de primària.- Potenciar l'aprenentatge cooperatiu.- Desenvolupar mecanismes d'avaluació contínua amb instruments senzills i manejables.- Estimular aquelles àrees que donen un caràcter diferenciador a la primària (família, comunitat, preventiva...).- Buscar el consens en zones frontereres d'actuació. / This thesis is a study of postgraduate medical training and the acquisition of professional competences in this process. This formative model is of pedagogic interest because it fits perfectly well with present training models since it combines education and work. Two great objectives are proposed. Firstly, the objective is to analyse and contrast tutors' and residents' perceptions on the acquisition of professional competences in the postgraduate training process within Family and Community Medicine; secondly, the information obtained will provide clues to suggest proposals for the improvement of acquisition of competences.Research is designed taking as starting point the hypothesis that there are differences between tutors and residents in their perceptions on the acquisition of competences. It is a descriptive study that combines quantitative and qualitative information.Firstly, work is carried out with the help of questionnaires to obtain a first opinion from all tutors and trainees in 3rd year in Catalonia, followed later on by focus groups in order to be able to deepen our understanding and to interpret the data obtained quantitatively. This process is carried out in a parallel way with tutors and residents.The questionnaire consists of two parts. First, it has a scale of 42 competencies, grouped in 10 competency areas (clinical expertise, instrumental abilities and handling abilities, communication, consideration for the family, regard for the community, preventive activity, teaching, management aspects and research) in which tutors and residents have to evaluate the degree of capacitation of the latter ones. The second part consists of other questions regarding postgraduate training in relation to this acquisition of competencies.Among the data obtained statistically, with the prior understanding that qualitative data cannot always be subscribed, we must emphasize that tutors' perceptions on the degree of capacitation in each area are either very similar to or above those of the residents, and generally quite positive except with regards to regard for the community, which is clearly "failed", and to teaching and research skills where residents are close to achieving a "pass". The most valued competency areas are clinical expertise, handling abilities, communications and preventive activity, with the other competency areas maintaining a more intermediate position. With regards to the formative model (methodological strategies, formative evaluation...), tutors' perception is also more positive than the residents' one.To conclude, of all the results obtained globally and from their discussion, some contributions are extracted:- The foundation of the formation continues to be individual attendance. - Competency areas linked to a more global medicine (family and community) are less consolidated.- Difficulties are still observed for practicing a medicine centred on the person.- Research remains a weak point.- There is sensitivity for communication and teamwork.- Competencies really consolidate themselves where they are put into practice. Context plays a crucial role.- Tutorials, self-learning and modelling constitute the basic methodological axis.- There is little evaluative culture.- The pressure on the social security system and the lack of time interrupt the formative process.The following are some of the proposals suggested to improve the postgraduate medical training: - Improve the quality of teaching: formation, teaching space, recognition, accreditation criteria with various tools.- Improve Continuous Active Tutorials: focus them on the resident and increase their frequency for R1 and R2.- Rotate between various primary health care tutors.- Enhance cooperative learning.- Develop continuous evaluation mechanisms with simple tools that are easy to handle.- Enhance those areas which give primary health care a differentiating character (family, community, preventive...).- Seek consensus in border action areas.

La investigación sobre el conflicto por la gestión del servicio de acueducto en Dosquebradas, es un estudio que aprovecha el enfoque ofrecido por la ecología política, para explicar la manera como en un municipio colombiano se presentan desacuerdos entre la administración municipal y las asociaciones de acueductos comunitarios para la solución del problema de desabastecimiento de agua potable para los habitantes pobres de la localidad.Este conflicto ambiental aparece por la presencia principalmente de tres factores: En primer lugar, la urbanización del municipio de Dosquebradas en manos de particulares, sin control y orientación estatal obligó a los pobladores a construir sus propios sistemas de abastecimiento de agua potable. Se trata de asentamientos periurbanos, en muchos casos sin licencias ni permiso de urbanismo, que convirtió el territorio biquebradense desde 1948 en una feria de predios. Como consecuencia de ello, una gran proporción de urbanizaciones se han construido sin garantía de acceso a los servicios públicos de agua.En segundo lugar, esta situación se ha dado en el marco de unas políticas ambientales y de servicios públicos municipales, regionales y nacionales que han favorecido progresivamente la mercantilización del sector en general y del servicio público en particular, y su traspaso a manos de actores privados o empresas mixtas. Con ello, se debilitó la responsabilidad estatal en la prestación de los servicios públicos a la población más pobre.Estos dos antecedentes, contrastaron con un modelo de gestión colectiva del servicio de acueducto, que en Dosquebradas comenzó desde 1925. Para los habitantes de diferentes zonas de Dosquebradas, la autogestión fue y continúa siendo la solución más efectiva para cubrir muchas de sus necesidades básicas como apertura de brechas, caminos, vías y saneamiento básico, construcción de acueducto y alcantarillado. Sin embargo, este modelo de gestión colectiva se debilitó a medida que parte de los líderes de las Juntas de Acción Comunal y de las Asociaciones de acueductos comunitarios, ante la urgencia por satisfacer las múltiples necesidades de los pobladores pobres a quienes representaban y mantener las infraestructuras necesarias para garantizar el servicio de acueducto a mayor número de habitantes, se articularon a redes clientelares de políticos que ofrecían solución a las demandas de la población en épocas electorales, para luego generalmente incumplirlas durante el desarrollo de la gestión pública. A cambio de ello, los directivos redujeron la autonomía política que caracteriza al modelo de gestión colectiva del agua, ya que su gestión para sostener la infraestructura dependió en algunos casos de promesas irresueltas por parte de los políticos de turno.El conflicto ambiental que afronta hoy el municipio de Dosquebradas contrapone a distintos prestadores que gestionan el servicio de acueducto, a la sociedad civil y las instituciones públicas, y se manifiesta como una competencia entre dos modelos de prestación del servicio público de agua potable, el estatal-empresarial y el colectivo. Cada uno de estos modelos supone esquemas distintos de propiedad de la infraestructura, de administración y de organización social. Se encuentra conectado con una problemática más global de confrontación por el manejo y la administración de los recursos naturales, que forma parte del proceso de mercantilización y privatización del agua y los servicios públicos en Colombia, América Latina y el mundo.NOTA BENE: En la actualidad, la autora es docente de la Universidad Tecnológica de Pereira. / The research about the Dosquebradas conflict for management aqueduct service to be considering from theory politics ecology, for to explain in a Colombian municipality the way disagreement between city hall and community aqueduct association for solution the abasto problem the potable water for poor resident of this locality.This environmental conflict emerges because: one, the particular cultural and socio-politics characteristics of housing development. The private person has had responsibility of housing development and the poor person was not having aqueduct service. It neither has had state control. Two, the politics environmentalist and public's services municipal, regional and national has evolution for privateers. Three, the collective systems of administration for abasto of water was debilitate.The environmental conflict of Dosquebradas is principality one confrontation between civil society and public's institution, one competition between the state model and collective model for to pay attention the public's services. Each model has different types of infrastructure property, administration and social organization. The environmental conflict of Dosquebradas is communicate with the grown-ups problems is concerned to negotiations of natural resources, also with the water privatization, as well with to attend public's services for poor people in Colombia, Latin America and the world.

Aquest treball de recerca té l'orígen en una reflexió sobre els aspectes teòrics següents: 1) Què és el Desenvolupament Sostenible?2) Quina és la transformació del territori que es produeix dins d'un projecte de desenvolupament?3) Què és la participació? Quines tècniques podem emprar? Com millorar-la?Amb aquestes preguntes com a base, la tesi fa un repàs als mètodes i tècniques que utilitzen en proyectes de desenvolupament, aprofundint sobre tot a les propostes de la "Participatory Rural Appraisal" (PRA). La recerca s'ha dut a terme a la comarca del Priorat, dins de l'Iniciativa Comunitària LEADER II (1995-1999) i ha tingut com a objectiu l'anàlisi de la patricipació comunitària dins d'un projecte de Desenvolupament Rural. Per tal d'analitzar els resultats, es van establir com a variables les següents: Quantitat, Subjectes participants, Moments de la participació, Funcions de la participació, Dificultats, Tècniques de participació i Qualitat de la participació. Quant a la metodologia de recerca, podriem definir-la com una "recerca-acció", amb una durada de més de cinc anys. Els mètodes que s'han emprat per a l'obtenció de dades sòn: l'observació com a participant d'un projecte de desenvolupament rural, l'observació de la documentació que ha generat el projecte i la distribució d'un qüestionari als participants del projecte.

This study investigates the relationship between community psychology and social policies, seeking to determine which contextual conditions, institutional and interaction of actors help to explain the form and structure of the technical field of the psychologists that work in social intervention in the General Social or Community Services as part of the Spanish Social Services Systems. As a methodological framework, we use the Strauss & Corbin (2002) approach known as Grounded Theory, and also the Coller (2000) multidimensional multiple cases. We study five General Social Services, trough twenty-four interviews to professionals, members and managers of these services, town hall and autonomous community managers and external agents, representatives of professional associations and academics concerned with the issue. As a result, we observe that the integration process of the psychologists that work with social interventions and the components of their field are explained in the context of three major sets of conditions: in first place, the institutional conditions arising from the legal-regulatory bodies and their impact on the technical, management and administration framework. Second, the actor’s interaction processes around reflection dynamics, training and definition of perspectives and frameworks of intervention, all of them developed in negotiations and alliances between the experts, politicians, leaders of the professional associations and academics. And finally, the conditions of the amount and type of problems, the multidimensionality and complexity that are involved in social problems which demand attention and that affect the technical requirements of response / En aquest estudi s’investiga la relació entre la psicologia comunitària i les polítiques socials, buscant determinar quines condicions contextuals, institucionals i de interacció dels actors permeten explicar la forma i estructuració del camp tècnic dels psicòlegs de la intervenció social en els Serveis Socials Generals o Comunitaris que formen part dels Sistemes de Serveis Socials espanyols. Com marc metodològic s’utilitza la proposta de Strauss & Corbin (2002), coneguda com Grounded Theory, i l’estudi de casos múltiples multidimensional de Coller (2000). S’estudien aquí cinc Serveis Socials Generals, mitjançant entrevistes a vint-i-quatre professionals, membres i encarregats dels equips d’aquests serveis, directius a nivells d’ajuntament i comunitat autònoma i agents externs, representants de col•legis professionals i acadèmics relacionats amb la temàtica. Com resultat, s’observa que el procés de inserció dels psicòlegs de la intervenció social i els components del seu camp tècnic s’expliquen en el context de tres conjunts de condicions principals: en primer lloc, las condicions institucionals que sorgeixen dels cossos normatiu-legals i que incideixen sobre el marc tècnic i de gestió i administració. En segon terme, els processos de interacció d’actors al voltant de dinàmiques de reflexió, formació i definició de perspectives i enfocaments de intervenció, desenvolupades en negociacions i aliances entre tècnics, polítics, dirigents gremials i acadèmics. I, finalment, les condicions que intervenen segons la quantitat, tipus de problemàtiques, multidimensionalitat i complexitat que presenten els problemes socials pels quals es demana atenció, que repercuteixen en les exigències tècniques de resposta

L'objectiu principal de la tesi consisteix a analitzar i interpretar el sentit últim d'una comprensió socioeducativa del Desenvolupament Comunitari.La recerca dedica la primera part (marc teòric) a desenvolupar una disquisició al voltant de la comprensió del fet educatiu, al voltant dels processos i referents del Desenvolupament Comunitari i al voltant de les praxis d'educació en l'àmbit comunitari. La discussió desenvolupada en aquesta primera part porta a concloure que un model de Desenvolupament Comunitari de gènesi socioeducativa esdevé un model sostenible i de resposta eficaç enfront dels reptes i complexitats socials actuals. Així mateix, es planteja la idoneïtat dels Projectes Educatius de Ciutat com a praxi que s'adequa al model teòric proposat.La segona part de la tesi (treball de camp) presenta i situa els Projectes Educatius de Ciutat a Catalunya. Seguidament, es delimita què s'entén per un model socioeducatiu de Desenvolupament Comunitari mitjançant una proposta de categorització de variables i atributs. A continuació, i basant-se en aquesta proposta, es dissenyen, s'elaboren i s'apliquen una sèrie d'instruments per tal de recollir dades que permetin analitzar i interpretar el model d'acció sociocomunitària i socioeducativa subjacent a una mostra de tres Projectes Educatius de Ciutat seleccionats. En la tercera part (conclusions finals), es conclou que els Projectes Educatius de Ciutat responen al model de Desenvolupament Comunitari socioeducatiu des d'una perspectiva teòrica mentre que en la seva praxi encara en resten allunyats. Així mateix, en aquestes conclusions finals es fa una proposta de línies de treball. / La investigación dedica una primera parte (marco teórico) a realizar una disquisición sobre la comprensión del hecho educativo, los procesos y referentes del Desarrollo Comunitario, y las praxis de educación en el ámbito comunitario.En la segunda parte de la tesis (trabajo de campo), se presentan los Proyectos Educativos de Ciudad en Cataluña. A continuación, se delimita qué se entiende por modelo socioeducativo de Desarrollo Comunitario a partir de una propuesta de categorización de variables y atributos. Seguidamente, y según esta propuesta, se diseña, elabora y aplica una serie de instrumentos con el fin de recoger datos que permitan analizar e interpretar el modelo de acción sociocomunitaria y socioeducativa que subyace en una muestra integrada por tres Proyectos Educativos de Ciudad previamente seleccionados. En la tercera parte (conclusiones finales) se llega a la conclusión de que los Proyectos Educativos de Ciudad se ubican en un modelo de Desarrollo Comunitario socioeducativo desde una perspectiva teórica pero no en su práctica. En estas conclusiones se formula también una propuesta de líneas de trabajo.EnglishThe main objective of this thesis consists in analyzing and interpreting what is the meaning of a socioeducational Community Development comprehension. The first part of this research (theoretical framework) focuses on the key concepts for the subsequent comprehension of the subject matter. Specifically, it approaches the understanding of education, the processes and references of Community Development, and the praxis of education in the community context. The second part of this research (field work) starts with an introduction to City Educational Projects in Catalonia. After that, we explain what we understand as a socioeducationally-based Community Development model. To do so, we propose a set of categorised variables and attributes. Furthermore, we design and implement a series of instruments based on the variables proposed. These allow us to collect data in order to analyze and to interpret the sociocommunity and socioeducational action model that underlies in a sample of three City Educational Projects we selected previously. In the third part of the research (final conclusions), we conclude that, while City Educational Projects match the socioeducational model from the theoretical perspective, it is not the same from the practical point of view. In addition to that, we establish a proposal of working lines.

[EN] Abstract: Craftivism is an artistic-social movement that, through handcraft and generally with a social approach, aims to transform something already used for a better end, through creativity, in an individual or collective way. This investigation tries to understand the repercussion of the craftivist actions, and of its DIY ethic (Do-It-Yourself). The present PhD bases its deductions on the analysis of different local and international projects, dividing the theoretical body in two principal sections completed by an annexe with cards, which illustrate and gather the most important characteristics of every mentioned example. It tries to be a space to think about the efficiency on reclaiming crafts, emphasizing its transforming capacity. These pages will consider if knitting is a feminist act and/or reinforces stereotypes of femininity, if it's an apolitical form of consumerism, if it's possible to engage in knitting (or another type of crafts) as a political activity, and how can be an effective mode of social action-transformation and community building. In addition, my own participation in some projects has allowed to better outline the movement operating, to determine the principal threads that tie its intentions, to be impregnated with the spirit of (re)claiming the domestic arts and the public space, and finally to compose and put in all the pieces of this fabric that you have in your hands, which every reader has to interpret and internalize, and (probably) would celebrate the crafts in a mindful way. / [ES] Resumen: El craftivismo es un movimiento artístico-social que, a través de la/las artesanía/s y con un enfoque generalmente social, busca transformar algo ya usado para un fin mejor, a través de la creatividad, ya sea de forma individual o colectiva. Esta investigación intenta comprender la repercusión de las acciones craftivistas, y de su ética DIY (Do-It-Yourself), "hazlo tú mismo/a". La presente Tesis Doctoral basa sus deducciones en el análisis de diferentes proyectos locales e internacionales, dividiendo el cuerpo teórico en dos pilares fundamentales, completados por un anexo con fichas, que ilustran y recogen las características más importantes de cada ejemplo citado. Pretende ser un espacio para reflexionar sobre la efectividad al reclamar las artesanías, enfatizando su capacidad transformadora. En sus páginas se considera hasta qué punto el tejer se trata de un acto feminista y/o refuerza estereotipos de feminidad, si es una forma apolítica de consumismo, si resulta posible empoderarse con el tejer (u otro tipo de artesanía) como actividad política, y si resulta un modo eficaz de acción-transformación social y de construcción comunitaria. Además, la propia participación en algunos proyectos ha permitido perfilar mejor el propio funcionamiento del movimiento, determinar los hilos principales que ligan sus propósitos, impregnarse del espíritu de reclamo de las artes domésticas y del espacio público, y finalmente componer y encajar todas las piezas de este tejido que tenéis en las manos, que cada lector/a ha de interpretar e interiorizar, y (quizás) incluso pueda celebrar las artesanías de una manera consciente. / [CAT] Resum: El craftivisme és un moviment artístic-social que, a través de la/les artesania/es i amb un enfocament generalment social, busca transformar quelcom ja usat per a una fi millor, a través de la creativitat, ja siga de forma individual o col·lectiva. Aquesta investigació intenta comprendre la repercussió de les accions craftivistes, i de la seva ètica DIY (Do-It-Yourself), "fes-ho tu mateix/a". La present Tesi Doctoral basa les seves deduccions en l'anàlisi de diferents projectes locals i internacionals, dividint el cos teòric en dos pilars fonamentals, completats per un annex amb fitxes, que il·lustren i recullen els trets més importants de cada exemple citat. Pretén ser un espai per reflexionar sobre l'efectivitat en reclamar les artesanies, emfatitzant la seva capacitat transformadora. En les seves pàgines es considera fins a quin punt el teixir es tracta d'un acte feminista i/o reforça estereotips de feminitat, si és una forma apolítica de consumisme, si resulta possible empoderar-se amb el teixir (o altre tipus d'artesania) com a activitat política, i si resulta un mode eficaç d'acció-transformació social i de construcció comunitària. A més, la pròpia participació en alguns projectes ha permés perfilar millor el propi funcionament del moviment, determinar els fils principals que lliguen els seus propòsits, impregnar-se de l'esperit de reclam de les arts domèstiques i de l'espai públic, i finalment composar i encaixar totes les peces d'aquest teixit que teniu a les mans, que cada lector/a haurà d'interpretar i interioritzar, i (potser) fins i tot puga celebrar les artesanies d'una manera conscient. / Rodríguez Tortajada, A. (2016). El Craftivisme com a mecanisme integrador de transformació social. Entreteixint des de la individualitat a la col·lectivitat, de l'artesania a l'activisme post-media [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62590 / TESIS