La creació, la inventiva, la inspiració, el geni . i l'educació de la inventiva. Aquestes qüestions són els punts crucials que estructuren les activitats creadores, les activitats artístiques. Són el seu origen.Tinc un interès per l'arquitectura, cada vegada més gran en intensitat, però també en amplitud de plantejament, amb un sentit integrador de les altres activitats artístiques, no amb un criteri interdisciplinar, sinó en el de els relacions conceptuals i profundes que les interrelacionen.

Les dones s'han incorporat massivament al mercat de treball arreu d'Europa i des de la dècada dels seixanta les taxes d'activitat femenines no han deixat d'augmentar. No obstant això, aquesta incorporació al mercat de treball ha estat limitada a uns determinats àmbits i s'ha vist reflectida en una presència força escassa en el camp de la direcció i en la propietat d'empreses.Els poders locals, con unes de les institucions públiques més properes als ciutadans, no han romàs allunyats d'aquesta qüestió i en els últims anys han començat a implementar polítiques de promoció de la dona emprenedora i de les empreses creades per dones.La tesi té com objectiu analitzar el fet d'emprendre en femení des de la perspectiva de l'evolució de les polítiques econòmiques locals a Catalunya. Les dues principals qüestions que es volen respondre són a)Com i quan s'han introduït les polítiques dirigides a emprenedores en les polítiques econòmiques locals i b) si es verifiquen les principals formulacions en el pla teòric sobre female entrepreneurship en el pla de les pràctiques en l'àmbit de les polítiques locals a Catalunya.El treball de camp s'ha basat en l'univers de municipis que entre 1993 i 2002 han dut a terme programes o projectes locals dirigits exclusivament a emprenedores. Les polítiques per a emprenedores es realitzen en àrees amb una experiència de més de 10 anys en polítiques econòmiques locals i en general s'han inserit en la tercera etapa, és a dir, de desenvolupament econòmic local. No obstant aquesta inserció ha estat complementària i discontínua. Tanmateix, s'observa una tendència cap a la consolidació i la voluntat d'actuar en aquest sentit en el futur més immediat. 2) Les polítiques dirigides a dones emprenedores a Catalunya responen parcialment al què des de la teoria s'ha afirmat. Per una banda, els plantejaments o arguments per actuar (adaptació a col·lectius, contribuir en el mercat de treball i en l'economia, promoure la igualtat d'oportunitats) són els mateixos que s'ha establert en la formulació teòrica.I potser encara més important, els plantejaments que han fet sorgir aquest tipus de polítiques i arran de la recerca realitzada, encara avui són vigents i tenen raó de ser a Catalunya. Ara bé, on es presenten més divergències és a l'hora del disseny i la implementació. De fet resolen parcialment els obstacles que tenen com emprenedores. Els resultats ens mostren les poques activitats dirigides a resoldre la qüestió del finançament, molt poques activitats de sensibilització i de conciliació i en general, la poca adaptació dels continguts al fet que són emprenedores. Els requisits per participar i la no selecció de les participants contribueixen a trobar-nos en molts casos amb perfils en què l'opció d'emprendre potser no sigui la millor per elles. De totes maneres, s'ha de ressaltar que tot i les mancances, els programes i projectes satisfan moltes de les necessitats més personals de les emprenedores (confiança en elles mateixes, autoestima, optimisme, etc.) fet que no havia estat contemplat en la formulació teòrica.

No description available.

La present tesis és un treball d’investigació realitzat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona sobre la creació d’activitats per pissarra digital interactiva i el perfil dels futurs docents que les han creat. Cada cop donem més importància al perfil de l’estudiant i del docent i per això he cregut important avaluar com un futur docent crea activitats per pissarra digital interactiva i relacionar-ho amb el seu perfil. El perfil del docent o en aquest cas del futur docent l’he determinat a partir de paràmetres i variables com el seu patró d’aprenentatge i la seva percepció de competència digital. En la formació dels futurs docents en el currículum de la URV tenim com a competència: Conèixer les implicacions educatives de les tecnologies de la informació i la comunicació. .És per aquesta raó que el coneixement d’eines i recursos TIC (Tecnologies de la informació i la comunicació) per a l’ús a l’aula és una prioritat. Així mateix hem cregut que la pissarra digital interactiva (PDI) és un dels recursos TIC que ha irromput amb més força en el context de l'educació i formació en els últims anys després de l’ordinador. En l’actualitat s’està potenciant el seu ús a les aules degut a que ofereix més possibilitats que l’ordinador, sobretot perquè permet visionar els continguts en grup i aporta més interactivitat a les classes. Per aquestes raons valorem com a molt interessant avaluar com els futurs docents creen activitats per aquesta eina. Per avaluar aquestes activitats he utilitzat variables com el temps de l’activitat, els models didàctics utilitzats, tipus d’objectiu que pretén assolir, i funcionalitat de la pissarra digital interactiva que s’haurà d’utilitzar. Com a organització i estructura d’aquesta tesi està organitzada en 6 capítols dels quals els tres primers capítols constitueixen la base teòrica i els tres posteriors el procés d’investigació tal i com detallo a continuació: 1r: TIC I EDUCACIÓ. En aquest capítol començo definint el concepte de. NNTT, TIC I TAC. Després aprofundeixo de com aquestes TIC i TAC han afectat a les nostres aules, als docents a l’alumnat i finalment quines metodologies docents aporta o afavoreix 2. LA PISSARRA DIGITAL INTERACTIVA. En aquest segon capítol defineixo el concepte de PDI, quines eines complementàries existeixen associades a la PDI, el funcionament i funcionalitats d’una PDI, i faig una classificació de les PDI. Abordo també l’ús de la PDI des de diferents perspectives, i estableixo relacions entre la PDI i els docent i la PDI i l’alumnat. 3. LA FORMACIÓ INICIAL DEL PROFESSORAT EN BASE A COMPETÈNCIES: En aquest tercer capítol presento les competències del futur docent,, exposo el model competencial de la URV i el Grau d’Educació i el Máster del professorat de secundària que és d’on he extret la mostra de futurs docents. També exposo els patrons d’Aprenentatge i l’adquisició de competències i finalment descric la competència digital. 4. PROCÉS D’INVESTIGACIÓ: En aquest 4t capítol i 1r de la part d’investigació, analitzo el context, defineixo els objectius, tant generals com específics, la metodologia, la població i la mostra, defineixo també les variables i instruments utilitzats 5. ANÀLISI DE LES DADES: En aquest capítol 5è presento les dades, les analitzo faig les correlacions entre les diferents variables. 6. CONCLUSIONS: En aquest últim capítol, presento i exposo les conclusions dels resultats obtinguts i finalment faig les aportacions de la investigació i les línies futures d’aquesta. A banda d’aquest 6 capítols principals aquesta tesis compta amb una bibliografia, i un annex on podem trobar a banda dels instruments una relació de les dades extretes i correlacionades. És important destacar que aquesta investigació s’ha realitzat dins el marc d’un projecte de la URV i del grup de recerca ARGET i s’ha fet a mode de prova pilot. És per aquesta raó que hem utilitzat una mostra petita. Com es pot veure també hem fet un anàlisis força estadístic tot la dimensió limitada de la mostra, però es pretenia fer-ho d’aquesta manera de cara a que quan aquest projecte es desenvolupi els següents cursos amb mostres grans s’hagi testejat tot el procés de la mateixa manera. En l’actualitat aquest projecte està tenint continuïtat i s’està desenvolupant amb una mostra d’aproximadament 200 futurs docents.Hem establert relacions entre les activitats per a pissarra digital interactiva creades pels futurs docents i els perfils d’aquest. En la part de les activitats hem analitzat a quin grau d’objectiu segons la taxonomia de Bloom feia referència cada activitat, el temps de durada, el model didàctic i la funcionalitat de pissarra digital interactiva que usava. I per la part de perfil hem valorat el seu patró d’aprenentatge i el seu nivell d’autopercepció de competència digital. Com una de les conclusions fruit dels resultats obtinguts és que els futurs docents amb patrons seqüencials i precís tenen una percepció força positiva d’alguns elements de la competència digital en comparació amb la resta de patrons. D’altra banda, també s’ha conclòs que quan les activitats per pissarra digital interactiva tenen una dificultat elevada perquè estan basades en els nivells superiors de la taxonomia de Bloom i precisen un alt raonament cognitiu, s’empren més models didàctics d’ús de la PDI. En relació al nivell de dificultat, si les activitats tenen un grau de dificultat molt elevat es recomanable utilitzar només un nivell de la taxonomia de Bloom, i aquest nivell s’ha de correspondre amb els nivells superiors. Pel contrari, si les activitats tenen una dificultat més senzilla, els nivells de Taxonomia de Bloom recomanables són els inferiors. I finalment, comentar que les activitats amb intervals de temps més llargs utilitzen més eines i funcionalitats de la PDI. / This thesis is a research project conducted at the University Rovira i Virgili about creating interactive whiteboard activities and profile of future teachers that they created. Every time we give more importance to the profile of the student and the teacher and I thought it important to assess how a future teacher creates interactive whiteboard activities and relate it to their profile. The profile of the teacher or teachers of the future in this case I determined from the parameters and variables and their pattern of learning and perception of digital competence. In the training of future teachers in the curriculum of the URV we like competition: understand the educational implications of information technology and communication (ICT). . It is for this reason that knowledge of tools and resources ICT, for use in the classroom is a priority. Also we believe that the interactive whiteboard (IW) is a resource that ICT has emerged stronger in the context of education and training in recent years on the computer. We are currently promoting their use in the classroom because it offers more possibilities than the computer, mainly because it allows viewing of contents provides more interactivity and group classes. For these reasons we consider interesting to assess how future teachers create activities for this tool. I used these activities to assess variables such as time of the activity, teaching models used, type of goal it wants to achieve, and functionality of the interactive whiteboard that should be used. As an organization and structure of this thesis is organized into 6 chapters of which the first three chapters provide the theoretical basis and the three subsequent research process as described below: 1: ICT and education. This chapter starts by defining the concept. New technologies to ICT and LNT. After deepening of ICT and how these have affected TAC in our classrooms, the teachers students and teaching methods which finally brings favors or 2. The interactive whiteboard. In this chapter we define IW, what tools there are additional associated PDI, performance and functionality of a IW, and I would classify IW. Also addresses the use of IW from different perspectives, and establish relationships between the teachers and the IW and IW and students. 3. INITIAL TEACHER TRAINING BASED ON SKILLS: In this third chapter presents the skills of future teachers, I explain the competence model of the URV and the Degree of Master of Education and secondary school teachers which is where I extracted sample of future teachers. It also exposes the patterns of learning and acquiring skills and finally describe the digital competence. 4. Research process: The 1st and 4th chapter of the research, analyze the context, defining objectives, both general and specific, methodology, population and sample, we define the variables and instruments used 5. DATA ANALYSIS: In this chapter I present 5 data, I analyze the correlations between these variables. 6. CONCLUSIONS: In this final chapter, the conclusions and present the results and finally do the contributions of the research and the future of it. Apart from the 6 main chapters this thesis has a bibliography and an appendix banda instruments can find a list of the extracted data and correlated. Importantly, this research was carried out within the framework of a project of the URV research group and has made Arget pilot mode. For this reason, we used a small sample. As you can see we have also done quite a statistical analysis of all the limited sample size, but it was intended to do it this way in order to develop this project when the following courses with large samples have tested all process the same way. Currently this project is being developed with continuity and taking a sample of approximately 200 future teachers.Hem established relations activities for interactive whiteboard created by future teachers and profiles of this. In some of the activities we have analyzed to what extent target according to Bloom's taxonomy referred each activity, the duration of the teaching model and functionality that used interactive whiteboard. And we evaluated the profile of its pattern learning and perception of their level of digital competence. As a result of the conclusions of the results is that future educational and accurate sequential patterns have a very positive perception of certain elements of digital competence in comparison with other patterns. On the other hand, it was concluded that when the interactive whiteboard activities have a high difficulty because they are based on the higher levels of Bloom's Taxonomy and require a high cognitive reasoning, are used more didactic models use the PDI. Regarding the difficulty level, if the activities have a high degree of difficulty it is recommended to use only one level of Bloom's taxonomy, and this level is related to higher levels. Conversely, if the activities are easiest difficulty, levels of Bloom's Taxonomy are recommended below. Finally, discuss the activities with intervals longer use more tools and features of the IW.

Es tracta d'una recerca d'història que s'aplica al camp de la producció artística i literària en xarxa i que pretén explicar com apareix, es desenvolupa, es consolida i es legitima un nou camp cultural, com el mode de producció informacional està fent emergir una superstructura cibercultural i com s'hi integren l'art i la literatura digitals. Volem esbrinar si la revolució digital i Internet estan a la base de la constitució d'un nou camp cultural i, en cas afirmatiu, en volem definir els seus components i estructura.El treball s'ha estructurat en cinc blocs:Primer: una descripció històrica "del 1945 al 2003" que estudia el procés de convergència entre art, literatura i ordinador. Segon: una presentació teòrica de l'art digital i la seva conceptualització, fent un èmfasi especial en els processos que el caracteritzen, com la hipermedialització, la modelització, la generació, la performativitat, l'experimentació i la memorització. També s'hi analitza la nova relació que s'estableix entre autor, obra i receptor i s'hi proposa una certa desmitificació del concepte d'interactivitatTercer: un treball de camp sobre el Net.art i les comunitats virtuals d'artistes, que ens ha permès establir una possible proposta de taxonomia de les obres i un aprofundiment en temàtiques específiques, com ara sobre el cos digital, la identitat en xarxa i la concepció del planeta TerraQuart: una construcció del discurs hacker i de les seves pràctiques d'artivisme en xarxa, entre les quals s'enumeren des del simple activisme informatitzat fins a la resistència a la guerra passant per la desobediència civil electrònica, per a desembocar en el discurs sobre el ciberterrorisme i la política de la por de l'administració nordamericana, des de l'era Clinton, i les grans inversions en seguretat justificades, però innecessàries, en nom de la defensa nacional.Cinquè: la confirmació de la nostra hipòtesi de partida: existeix un nou camp cultural, basat en les tecnologies digitals i Internet, que comporta un nou sistema de representació de l'artista, un nou sistema de producció, distribució i recepció de les imatges i els textos digitals i la crisi dels models tradicionals de mercat, mostració i crítica. / Joan Campàs Montaner: The role of Internet in the culture emergent from the present world (1945-2003). Interactive installations, Net.Art and hypertexts on line as studies of caseThe thesis is a research in history applied to the fields of artistic and literary production in the network. It attempts to explain how a new cultural field turns up, develops, is consolidated and is legitimated. It also deals with how the mode of informational production is making a cyber cultural superstructure emerge and how the art and the digital literature are integrated into it. We want to find out if the digital revolution and Internet are on the basis of the constitution of a new cultural field and, in affirmative case, we want to describe its components and structures.The work has been structured in five blocks:First: a historical description -of 1945 in 2003 that studies the process of convergence among art, literature and computer. Second: a theoretical presentation of the digital art and its conceptualization, making a special emphasis in the processes that characterize it, like the hypermedia, modelisation, generation, performance, the experimentation and the memorization. The new relationship established among author, work and receiver is also analyzed and a certain demystification of the concept of interactivity is proposedThird: a fieldwork about the Net.art and the virtual communities of artists, that it has allowed us to establish a possible proposal of taxonomy of the works and a going deeper in some thematic subjects such as the digital body, the identity in net and the conception of the planet Earth.Fourth: a construction of the hacker discourse and of its practices of artivism in the Net, among which they enumerate themselves from the simple activism computerized until the resistance to the war or the electronic civil disobedience, to leading the discourse to cyberterrorism and the politics of fear in the North American administration, since the era Clinton, and the great investments in security justified, but unnecessary, in the name of the national defense.Fifth: the confirmation of our hypothesis of game: there is a new cultural field, based on the digital technologies and Internet, which entails a new system of representation of the artist, a new system of production, distribution and reception of the images and the digital texts and the crisis of the traditional models of market, show and criticism.

Uno de los ámbitos de actuación de la estética filosófica, con referencia a las artes aplicadas, sería el relativo a los nuevos medios digitales computacionales emergentes y, dentro de éstos, el desarrollo de los mundos virtuales y de las nuevas realidades que propugnan, de gran interés para la investigación crítica tanto del arte como de la estética actual.Las investigaciones más recientes en este sentido se han centrado en la definición y contraste entre los conceptos de realidad y virtualidad, y en la búsqueda de una nueva estética adaptada a los nuevos medios.A partir de lo anterior, el presente trabajo desarrolla una investigación, fundamentada en una estética basada en el paradigma constructivista, de las relaciones y los nuevos parámetros que se establecen entre los diferentes ámbitos de actuación que intervienen en el fenómeno estético: el creativo; la obra o el objeto; el espectador, observador o usuario, y los contextos donde se desenvuelve todo ello. / One of the scopes of aesthetic performance of the philosophical one, in reference to the applied arts, he would be the relative one to new emergent computational digital means and, within these, the development of virtual worlds and the new realities that they advocate, of great interest for the critical investigation as much of the art as of aesthetic the present one. The most recent investigations in this sense have been centered in the definition and resists between the concepts of reality and virtuality, and in adapted the new search of an aesthetic one to new means. From the previous thing, the present work develops an investigation, based on an aesthetic cradle in the constructivist paradigm, of the relations and the new parameters that settle down between the different scopes of performance which they take part in the aesthetic phenomenon: the creative one; the work or the object; the spectator, observer or user, and the contexts where it develops all.

Esta tesis propone dar cuenta de un área aún inexplorada en las ciencias sociales: “La Antropología del Hecho Teatral” y sentar las bases de un nuevo marco teóricometodológico. Su campo de estudio corresponde a un grupo de alumnos que fueron los primeros en terminar su formación actoral en un espacio de creación y formación teatral que dirijo en Barcelona: Porta 4 (www.porta4.cat). El trabajo etnográfico explora un teatro dentro del teatro, en tanto experiencia metateatral, cuyo énfasis metodológico se centra en la búsqueda de distancia sobre el campo del cual el investigador es parte central. En este sentido, es un ensayo donde la mirada autorreferencial sobre el objeto de estudio, intenta salir de la reflexividad testimonial, para ponerla a la luz del mismo campo de juego –sea antropológico- sea teatral-. El recorrido de esta tesis buscará asimismo explorar un proceso de creación teatral, desde el punto de vista de los actores, básicamente analizando los tránsitos que una persona realiza para convertirse en un personaje. Uno de los núcleos de significación más relevantes de esta investigación ha sido hallar que la práctica teatral tiene la capacidad de cristalizarse en un dispositivo complejo y posibilitador de transformación humana y social. / "The Anthropology of theatre" ENGLISH SUMMARY: This thesis proposes to account for an unexplored area in social sciences: "The Anthropology of theatre" and lay the foundations for a new theoretical and methodological framework. The ethnographic work explores a play within a play, as a metatheatrical experience, whose emphasis is focused on methodological search distance on the field from which the researcher is central. In this sense, is a trial where the self-referential gaze on the object of study, trying to escape the testimonial reflexivity, to bring it to light the same playing field-anthropology or theatrically. The course of this thesis also seeks to explore a theatrical creation process, from the point of view of the actors, basically analyzing the transits that a person does to become a character. One of the most important core significance of this research has been found that the practice of theatre has the ability to crystallize a complex device and enabler of human and social transformation.

El trabajo analiza a través del origen del Estado del Líbano 1840-1943 y pretende responder a qué realidad política aludimos al utilizar los términos "Libanización" y "Confesionalismo". La tesis fue dividida en 4 apartados. El 1; analiza la estructura social y política del Estado Político Otomano.1840-1918 del que formaba parte el emirato del Monte Líbano. El antecedente inmediato del actual Estado libanés: La "Haraka" de 1840 señala las pautas de lo que será conocido en el siglo XX como "libanización". El sistema político libanés tiene en el Decreto "Cheikff Efendi" (1845), el primer documento reglado del confesionalismo. En 1859-1860 tienen lugar dos procesos que llegan, con pequeñas variaciones, hasta la actualidad. En 1859, el desplazamiento de la clase política maronita del poder político en favor de su jerarquía eclesiástica y en 1860, el de la comunidad drusa a favor de la maronita. Los dos procesos culminan con la formación del Gobierno del "Moutessarifat del Monte Líbano". Esta etapa, 1860-1920, se conoce en la historiografía libanesa como la Historia del Pequeño Líbano marca las pautas que posteriormente seguirá el Mandato Internacional francés. El 2 esta dedicado al Estado Arabe, 1918-1920. El análisis del mismo perfilan las contradicciones del actual Estado libanés. Irrumpe el nacionalismo árabe de la mano de las comunidades asentadas en el actual Litoral Libanés. El "affaire" del consulado de Beirut, 1917, y la represión de Djemal Pacha en Damasco y Beirut, inclinó a la mayoría de las poblaciones otomanas-árabes del "Vilayato" Sirio-Mesopotámico a apoyar la separación del Estado Otomano. Constituyéndose en Estado separado con el nombre de Estado Árabe. Se analiza el gobierno de Facial, la Constitución Árabe de 1919, las comisiones maronitas e intervención del patriarca Hoyek en la Conferencia de Paz de Paris de 1920, y la Batalla de Maysolum. El 3 analiza el Mandato Francés. La comunidad maronita apoyó y favoreció el establecimiento del Mandato Internacional. Los franceses como compensación articularon un Estado-nación en torno a ellos. Un Estado Nación cuya base ideológica fue Nacional Catolicismo. Neutralizó el descontento de otras comunidades acudiendo al sistema político otomano, el confesionalismo. El 4 dedicado al Estado del Líbano. El Pacto Nacional de 1943. Esta ley, no escrita, reflejó las contradicciones, de la formación del Estado del Líbano. Un Estado otomano-árabe-libanés. El análisis de la formación del Estado del Líbano mostró un Estado Híbrido. Estado-nación-occidental/estado plurinacional oriental.La Libanización y Confesionalismo son raíces aéreas del Estado Otomano en los Estados-Naciones surgidos, por imposición colonial, en 1920, en las antiguas tierras Otomanas. La libanización, la inestabilidad de un Estado-nación, se produce cuando la comunidad entorno a la que se ha articulado el Estado-Nación excluye a las demás comunidades del poder político y éstas revindican participar en la administración de ese Estado. El confesionalismo, sistema político otomano, reparto del poder político entre todas las comunidades, supone el fracaso del sistema político occidental, "un hombre un voto".La tesis añade una conclusión-reflexión sobre la historiografía occidental. El Estado Otomano para los historiadores occidentales no existió como Estado sino como gobierno despótico, en cuanto al Árabe, sencillamente, lo han relegado al ostracismo. Esto ha producido la visión desvirtuada de la realidad del Oriente Próximo. El hombre árabe tiene una historia estatal anterior a 1920 y esa historia condicionó la colonización y condiciona su realidad actual. / "Lebanon history: the invention of a state"TEXT:A study of the State of Lebanon between 1840 and 1943 that attempts to define the political reality referred to by the terms "Lebanization" and "Confessionalism". The thesis is divided into four sections. 1; An analysis of the Ottoman State from 1840 to 1918: the Mount Lebanon emirate, the antecedent of the actual Lebaneses State and its "harakas" provide an example of what we term "Lebanization". The Cheikff Efendi Decree of 1845, the first document of "Confessionalism".The Government of Moutessarifat, 1860-1920, in the Lebanese Historiography as the History of the Small Lebanon, provided a model that was later followed by the French International Mandate. Events such as the War of 1914, the rise of Arab nationalism, the affaire of the Beirut Consulate,1917, led the Ottoman-Arab populations to form a State, with the name of Arab State 2; Establishment of the Arab State, 1918-1920. The analysis highlights the contradictions of the modern State of Lebanon .Analysis of Faysal's government. The Arab Constitution of 1919. The Maronite commissions at the Peace conference. The battle of Maysolum. 3; The French Mandate. The French established a Nation-State in which the Maronite community was pre-eminent. Ideology National Catholicism. They tried to stem the discontent of other communities by applying the Ottoman political system of Confessionalism. 4, An analysis of the State of Lebanon. The National Pact of 1943 reflected the contradictions of the formation of the State of Lebanon, with its Ottoman, Arab, and Lebanese features. It was a hybrid, part western Nation-State and part plurinational oriental State.Lebanization and Confessionalism are the legacy of the Ottoman State expressed in the Nation-States that emerged from the colonial solution of 1920. Lebanization occurs when one community excludes others from political power, and when these other communities demand to participate in the administration of this Nation-State. Confessionalism, the sharing of political power among all the communities, signifies the failure of the western political system of "One man one vote". The thesis concludes with a reflection on western historiography. For western historians, the Ottoman State was merely a despotic government; it did not exist as a State. The Arab States have also ignored its importance. The result is a distorted vision of the reality of the Near East. Arabs have a State history that dates back to before 1920, and this history influenced the process of colonization and the situation in the Near East today.

Aquesta tesi està organitzada com un compendi de quatre articles cadascun dels quals investiga com les empreses donen sentit a la Responsabilitat Social Corporativa (RSC). Proposem un model teòric de creació de sentit que ens permiti a posteriori la caracterització d'empreses. En aquest model volem explicar com els directius entenen les responsabilitats socials i medi ambientals de l'empresa, així com el rol d'aquesta en la societat. Mitjançant quatre recerques empíriques en forma d'articles, que abasten 10 casos de estudi i l'anàlisi de més de 900 informes corporatius, mirem d'entendre tres característiques del comportament que constitueixen les dimensions del nostre model: cognitiva, lingüística i conativa. Inductivament proposem les sub-dimensions del nostre model trobant patrons d'interrelació i evolució que descriuen el comportament de les empreses. Observem que l'evolució en els últims anys de l'RSC tendeix cap a la definició de l'RSC com un element més estratègic de l'empresa. També notem un augment de la comprensió de l'RSC mes post-positivista. La conclusió és que la institucionalització del discurs formalitzat pot ésser un dels vectors d'evolució de l'RSC. Proposem, normativament, que l'evolució futura de l'RSC passa per una comprensió mes política del rol de l'empresa en la societat, definida a través de processos deliberatius. / Esta tesis está organizada como un compendio de cuatro artículos, cada uno de los cuales investiga como las empresas le dan sentido a la Responsabilidad Social Corporativa (RSC). Proponemos un modelo teórico de creación de sentido el cual nos permite a posteriori la caracterización de empresas. En este modelo pretendemos explicar cómo los directivos entienden las responsabilidades sociales y medioambientales y el rol de la empresa en la sociedad. A través de cuatro investigaciones empíricas en la forma de artículos que comprenden 10 casos de estudio y el análisis de más de 900 informes corporativos, tratamos de entender tres características del comportamiento que constituyen las dimensiones de nuestro modelo: cognitiva, lingüística y conativa. Inductivamente proponemos las sub-dimensiones de nuestro modelo encontrando a través de ellas patrones de interrelación y evolución que describen el comportamiento de las empresas. Observamos que la evolución en los últimos años de la RSC tiende hacia a la definición de la RSC como un elemento más estratégico de la empresa. Sin embargo, también notamos un aumento de la comprensión de la RSC más post-positivista. Concluimos que la institucionalización del discurso formalizado puede ser uno de los vectores de evolución de la RSC. Proponemos normativamente, que una futura evolución de la RSC pasa por una comprensión más política del rol de la empresa en la sociedad definida a través de procesos deliberativos. / This thesis is organized in a compendium of four articles each of which furthers our knowledge of on how companies make sense of Corporate Social Responsibility (CSR). We propose a model of organizational sensemaking-sensegiving characterization explaining how managers think, persuade and act regarding their social and environmental responsibilities and their role in society. Through four empirical research studies, mainly based on 10 in-depth case studies and over 900 corporate reports, we look at three features of behaviour that constitute the dimensions of the model: cognitive, linguistic and conative. We inductively propose the sub-dimensions that guide CSR-related activities recognizing some common patterns of interrelation and evolution. These patterns may lead to a better understanding of firm's CSR behaviour over the last decade. From our empirical research we observe an evolution in time towards a more strategic form of CSR. However, we also notice an increase of the post-positivistic view of CSR. We conclude that the institutionalization of formalized forms of discourse might be one of the drivers behind CSR's evolution. We normatively argue that further evolution in CSR should include its strategic incorporation but also a broader political understanding of the role of the firm in society redefined in an open and deliberative manner.

Man-made wetlands are often created to compensate for the loss or degradation of natural wetlands, but little is known about the processes taking place in these artificial environments, especially at the community level. Throughout this thesis, we have assessed the phenomena of primary succession over different time (short-, mid- and long-term) and spatial scales (local, regional, interregional levels), applying different approaches (taxonomic and functional) and subject groups (invertebrates and amphibians). Our main findings regarding time scales show a 3-phase successional pattern in Mediterranean man-made wetlands’ communities, where at the short term (1 year) colonization processes dominate; at mid term perspectives (2 to 7 years) succession signs begin to be conspicuous, and later on (≥ 10 years) parameters such as species richness reach an asymptote. At that moment, some biological strategies dominate, and biodiversity surrogates indicate that communities are indistinct between man-made and natural wetlands. Regarding spatial effects, we corroborated that both local and regional factors affect the establishing communities. Particularly, the low hydrological stability of the Mediterranean region has enhanced biological traits favoring resilience and resistance to disturbances when comparing Mediterranean and cold temperate aquatic communities. Even within the Mediterranean region, low levels of hydrological stability have significant effects on the successional dynamics. In these cases, local communities are highly nested within regional natural ones, and so are not able to make net contributions to regional richness. We also showed the influence of the regional pool of recruiters over local communities, both in the case of invertebrates and amphibians. Especially for the latter group, man-made Mediterranean temporary ponds (MTPs) can play an important role in their conservation. / Les zones humides de nova creació són sovint concebudes per compensar la pèrdua i degradació de les naturals, però el coneixement dels processos que tenen lloc en aquests ambients artificials encara és superficial, especialment a nivell de comunitat. Al llarg d’aquesta tesi, hem analitzat el fenomen de la successió primària a diferents escales temporals (a curt, mitjà i llarg termini) i a diferents escales espacials (a nivell local, regional i interregional), mitjançant diverses aproximacions (taxonòmiques i funcionals) i subjectes (invertebrats i amfibis). Les nostres aportacions pel que fa a les escales temporals mostren un patró de successió basat en 3 fases, on a curt termini (1 any) dominen els processos de colonització; en perspectives de mitjà termini (2 a 7 anys) els signes de successió comencen a ser conspicus, i més tard (≥ 10 anys) paràmetres com la riquesa d’espècies arriben a una asímptota. En aquesta fase avançada, algunes estratègies biològiques dominen, i els índexs de biodiversitat indiquen que les comunitats poden ser indistintes entre les llacunes naturals i les de nova creació. Pel que fa als efectes espacials, hem corroborat que tant factors locals com regionals afecten les comunitats que s’hi estableixen. En particular, la baixa estabilitat hidrològica de la regió Mediterrània ha afavorit trets biològics que proveeixen resiliència i resistència enfront de pertorbacions, sobretot quan es comparen amb les comunitats pròpies del clima temperat fred. Fins i tot dins la mateixa regió Mediterrània, nivells baixos d’estabilitat hidrològica poden tenir efectes importants en la dinàmica de la successió. En aquests casos, les comunitats locals estan altament aniuades en les naturals a nivell regional, i per tant difícilment poden fer contribucions netes a la riquesa regional. També hem mostrat la influència del pool regional de colonitzadors sobre les comunitats locals, tant en el cas dels invertebrats com en el dels amfibis. Especialment per aquest darrer grup, les Basses Temporànies Mediterrànies (BTMs) de nova creació poden jugar un paper important per a la seva conservació.