[ES] Tanto la cantidad como la tipología de los ciberataques va en aumento día a día y la tendencia es que continúen creciendo de forma exponencial en los próximos años. Estos ciberataques afectan a todos los dispositivos, independientemente de si su propietario es un particular (o ciudadano), una empresa privada, un organismo público o una infraestructura crítica y los objetivos de estos ataques son muchos, desde la solicitud de una recompensa económica hasta el robo de información clasificada. Dado este hecho, los individuos, las organizaciones y las corporaciones deben tomar medidas para prevenirlos y, en caso de que en algún momento los reciban, analizarlos y reaccionar en caso de que fuese necesario. Cabe destacar que aquellos ataques que buscan ser más eficientes, son capaces de ocultarse un largo tiempo, incluso después de sus acciones iniciales, por lo que la detección del ataque y el saneamiento del sistema puede llegar a dificultarse a niveles insospechados o, incluso, no tenerse la certeza de que se ha hecho correctamente. Para prevenir, analizar y reaccionar ante los ataques más complejos, normalmente conocidos como ataques de día cero, las organizaciones deben tener ciberespecialistas conocidos como cazadores de amenazas. Éstos son los encargados de monitorizar los dispositivos de la empresa con el objetivo de detectar comportamientos extraños, analizarlos y concluir si se está produciendo un ataque o no con la finalidad de tomar decisiones al respecto. Estos ciberespecialistas deben analizar grandes cantidades de datos (mayormente benignos, repetitivos y con patrones predecibles) en cortos periodos de tiempo para detectar ciberataques, con la sobrecarga cognitiva asociada. El uso de inteligencia artificial, específicamente aprendizaje automático y aprendizaje profundo, puede impactar de forma notable en el análisis en tiempo real de dichos datos. Además, si los ciberespecialistas son capaces de visualizar los datos de forma correcta, éstos pueden ser capaces de obtener una mayor consciencia situacional del problema al que se enfrentan. Este trabajo busca definir una arquitectura que contemple desde la adquisición de datos hasta la visualización de los mismos, pasando por el procesamiento de éstos y la generación de hipótesis acerca de lo que está sucediendo en la infraestructura monitorizada. Además, en la definición de la misma se deberá tener en consideración aspectos tan importantes como la disponibilidad, integridad y confidencialidad de los datos, así como la alta disponibilidad de los distintos componentes que conformen ésta. Una vez definida la arquitectura, este trabajo busca validarla haciendo uso de un prototipo que la implemente en su totalidad. Durante esta fase de evaluación, es importante que quede demostrada la versatilidad de la arquitectura propuesta para trabajar en diferentes casos de uso, así como su capacidad para adaptarse a los cambios que se producen en las distintas técnicas de aprendizaje automático y aprendizaje profundo. / [CA] Tant la quantitat com la tipologia dels ciberatacs va en augment dia a dia i la tendència és que continuen creixent de manera exponencial en els pròxims anys. Aquestos ciberatacs afecten a tots els dispositius, independentment de si el seu propietari és un particular (o ciutadà), una empresa privada, un organisme públic o una infraestructura crítica i els objectius d'aquestos atacs són molts, des de la sol·licitud d'una recompensa econòmica fins al robatori d'informació classificada. Donat aquest fet, els individus, les organitzacions i les corporacions deuen prendre mesures per a previndre'ls i, en cas que en algun moment els reben, analitzar-los i reaccionar en cas que fora necessari. Cal destacar que aquells atacs que busquen ser més eficients, són capaços d'ocultar-se un llarg temps, fins i tot després de les seues accions inicials, per la qual cosa la detecció de l'atac i el sanejament del sistema pot arribar a dificultar-se a nivells insospitats o, fins i tot, no tindre's la certesa que s'ha fet correctament. Per a previndre, analitzar i reaccionar davant els atacs més complexos, normalment coneguts com a atacs de dia zero, les organitzacions han de tindre ciberespecialistes coneguts com caçadors d'amenaces. Aquestos són els encarregats de monitoritzar els dispositius de l'empresa amb l'objectiu de detectar comportaments estranys, analitzar-los i concloure si s'està produint un atac o no amb la finalitat de prendre decisions al respecte. Aquestos ciberespecialistes han d'analitzar grans quantitats de dades (majoritàriament benignes, repetitives i amb patrons predictibles) en curts períodes de temps per a detectar els ciberatacs, amb la sobrecàrrega cognitiva associada. L'ús d'intel·ligència artificial, específicament aprenentatge automàtic i aprenentatge profund, pot impactar de manera notable en l'anàlisi en temps real d'aquestes dades. A més, si els ciberespecialistes són capaços de visualitzar les dades de manera correcta, aquestos poden ser capaços d'obtindre una major consciència situacional del problema al qual s'enfronten. Aquest treball busca definir una arquitectura que contemple des de l'adquisició de dades fins a la visualització d'aquestes, passant pel processament de la informació recol·lectada i la generació d'hipòtesis sobre el que està succeint en la infraestructura monitoritzada. A més, en la definició de la mateixa s'haurà de tindre en consideració aspectes tan importants com la disponibilitat, integritat i confidencialitat de les dades, així com la alta disponibilitat dels diferents components que conformen aquesta. Una volta s'hatja definit l'arquitectura, aquest treball busca validar-la fent ús d'un prototip que la implemente íntegrament. Durant aquesta fase d'avaluació, és important que quede demostrada la versatilitat de l'arquitectura proposada per a treballar en diferents casos d'ús, així com la seua capacitat per a adaptar-se als canvis que es produïxen en les diferents tècniques d'aprenentatge automàtic i aprenentatge profund. / [EN] Both the number and type of cyber-attacks are increasing day by day and the trend is that they will continue to grow exponentially in the coming years. These cyber-attacks affect all devices, regardless of whether the owner is an individual (or citizen), a private company, a public entity or a critical infrastructure, and the targets of these attacks are many, ranging from the demand for financial reward to the theft of classified information. Given this fact, individuals, organisations and corporations must take steps to prevent them and, in case they ever receive them, analyse them and react if necessary. It should be noted that those attacks that seek to be more efficient are able to hide for a long time, even after their initial actions, so that the detection of the attack and the remediation of the system can become difficult to unsuspected levels or even uncertain whether it has been done correctly. To prevent, analyse and react to the most complex attacks, usually known as zero-day attacks, organisations must have cyber-specialists known as threat hunters. They are responsible for monitoring the company's devices in order to detect strange behaviours, analyse it and conclude whether or not an attack is taking place in order to make decisions about it. These cyber-specialists must analyse large amounts of data (mostly benign, repetitive and with predictable patterns) in short periods of time to detect cyber-attacks, with the associated cognitive overload. The use of artificial intelligence, specifically machine learning and deep learning, can significantly impact the real-time analysis of such data. Not only that, but if these cyber-specialists are able to visualise the data correctly, they may be able to gain greater situational awareness of the problem they face. This work seeks to define an architecture that contemplates from data acquisition to data visualisation, including data processing and the generation of hypotheses about what is happening in the monitored infrastructure. In addition, the definition of the architecture must take into consideration important aspects such as the availability, integrity and confidentiality of the data, as well as the high availability of the different components that make it up. Once the architecture has been defined, this work seeks to validate it by using a prototype that fully implements it. During this evaluation phase, it is important to demonstrate the versatility of the proposed architecture to work in different use cases, as well as its capacity to adapt to the changes that occur in the different machine learning and deep learning techniques. / Aragonés Lozano, M. (2024). Threat Hunting basado en técnicas de Inteligencia Artificial [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204427

[ES] Las ontologías son artefactos computacionales con una amplia gama de aplicaciones. Estos artefactos representan el conocimiento con la mayor precisión posible y brindan a los humanos un marco para representar y aclarar el conocimiento. Además, las ontologías se pueden implementar y procesar agregando semántica a los datos que deben intercambiarse entre sistemas. En los sistemas, los datos transportan información y deben seguir los Principios FAIR para cumplir su propósito. Sin embargo, los dominios del conocimiento pueden ser vastos, complejos y sensibles, lo que hace que la interoperabilidad sea un desafío. Además, el diseño y desarrollo de ontologías no es una tarea sencilla, y debe seguir metodologías y estándares, además de cumplir una serie de requisitos. De hecho, las ontologías se han utilizado para producir FAIRness de datos debido a sus características, aplicaciones y competencias semánticas. Con la creciente necesidad de interoperar datos surgió la necesidad de interoperar ontologías para garantizar la correcta transmisión e intercambio de información. Para satisfacer esta demanda de ontologías interoperativas y, al mismo tiempo, conceptualizar dominios amplios y complejos, surgieron las Redes de Ontologías. Además, las ontologías comenzaron a presentar conceptualizaciones a través de la fragmentación del conocimiento de diferentes maneras, dependiendo de requisitos como el alcance de la ontología, su propósito, si es procesable o para uso humano, su contexto, entre otros aspectos formales, haciendo que la Ingeniería Ontológica sea también un dominio complejo. El problema es que en el Proceso de Ingeniería de Ontologías, las personas responsables toman diferentes perspectivas sobre las conceptualizaciones, provocando que las ontologías tengan sesgos a veces más ontológicos y otras más relacionados con el dominio. Estos problemas dan como resultado ontologías que carecen de fundamento o bien implementaciones de ontologías sin un modelo de referencia previo. Proponemos una (meta)ontología basada en la Ontología Fundacional Unicada (UFO, del inglés, Unified Foundational Ontology) y respaldada por estándares de clasificación ontológica reconocidos, guías y principios FAIR para resolver este problema de falta de consenso en las conceptualizaciones. La Ontología para el Análisis Ontológico (O4OA, del inglés, Ontology for Ontological Analysis) considera perspectivas, conocimientos, características y compromisos, que son necesarios para que la ontología y el dominio faciliten el proceso de Análisis Ontológico, incluyendo el análisis de las ontologías que conforman una red de ontologías. Utilizando O4OA, proponemos el Marco para la Caracterización Ontológica (F4OC, del inglés, Framework for Ontology Characterization) para proporcionar pautas y mejores prácticas a los responsables, a la luz de O4OA. F4OC proporciona un entorno estable y homogéneo para facilitar el análisis ontológico, abordando simultáneamente las perspectivas ontológicas y de dominio de los involucrados. Además, aplicamos O4OA y F4OC a varios estudios de casos en el Dominio de Ciberseguridad, el cual es complejo, extremadamente regulado y sensible, y propenso a dañar a personas y organizaciones. El principal objetivo de esta tesis doctoral es proporcionar un entorno sistemático y reproducible para ingenieros en ontologías y expertos en dominios, responsables de garantizar ontologías desarrolladas de acuerdo con los Principios FAIR. Aspiramos a que O4OA y F4OC sean contribuciones valiosas para la comunidad de modelado conceptual, así como resultados adicionales para la comunidad de ciberseguridad a través del análisis ontológico de nuestros estudios de caso. / [CA] Les ontologies són artefactes computacionals amb una àmplia gamma d'aplicacions. Aquests artefactes representen el coneixement amb la major precisió possible i brinden als humans un marc per a representar i aclarir el coneixement. A més, les ontologies es poden implementar i processar agregant semàntica a les dades que han d'intercanviar-se entre sistemes. En els sistemes, les dades transporten informació i han de seguir els Principis FAIR per a complir el seu propòsit. No obstant això, els dominis del coneixement poden ser vastos, complexos i sensibles, la qual cosa fa que la interoperabilitat siga un desafiament. A més, el disseny i desenvolupament d'ontologies no és una tasca senzilla, i ha de seguir metodologies i estàndards, a més de complir una sèrie de requisits. De fet, les ontologies s'han utilitzat per a produir FAIRness de dades a causa de les seues característiques, aplicacions i competències semàntiques. Amb la creixent necessitat de inter operar dades va sorgir la necessitat de inter operar ontologies per a garantir la correcta transmissió i intercanvi d'informació. Per a satisfer aquesta demanda d'ontologies inter operatives i, al mateix temps, conceptualitzar dominis amplis i complexos, van sorgir Xarxes d'Ontologies. A més, les ontologies van començar a presentar conceptualitzacions a través de la fragmentació del coneixement de diferents maneres, depenent de requisits com l'abast de l'ontologia, el seu propòsit, si és procesable o per a ús humà, el seu context i diversos altres aspectes formals, fent que el Enginyeria Ontològica també és un domini complex. El problema és que en Procés d'Enginyeria d'Ontologies, les persones responsables prenen diferents perspectives sobre les conceptualitzacions, provocant que les ontologies tinguen biaixos a vegades més ontològics i altres més relacionats amb el domini. Aquests problemes donen com a resultat ontologies que manquen de fonament i implementacions d'ontologies sense un model de referència previ. Proposem una (meta)ontologia basada en la Ontologia Fundacional Unificada (UFO, de le inglés, Unified Foundational Ontology) i recolzada per coneguts estàndard de classificació ontològica, guies i principis FAIR per a resoldre aquest problema de falta de consens en les conceptualitzacions. La Ontologia per a l'Anàlisi Ontològica (O4OA, de le inglés, Ontology for Ontological Analysis) considera perspectives, coneixements, característiques i compromisos, que són necessaris perquè l'ontologia i el domini faciliten el procés de Anàlisi Ontològica, incloent-hi l'anàlisi de les ontologies que conformen una xarxa d'ontologies. Utilitzant O4OA, proposem el Marco per a la Caracterització Ontològica (F4OC, de le inglés, Framework for Ontology Characterization) per a proporcionar pautes i millors pràctiques als responsables, a la llum d'O4OA. F4OC proporciona un entorn estable i homogeni per a facilitar l'anàlisi ontològica, abordant simultàniament les perspectives ontològiques i de domini dels involucrades. A més, apliquem O4OA i F4OC a diversos estudis de casos en el Domini de Seguretat Cibernètica, que és complex, extremadament regulat i sensible, i propens a danyar a persones i organitzacions. L'objectiu principal d'aquesta tesi és proporcionar un entorn sistemàtic, reproduïble i escalable per a engineers en ontologies i experts in dominis encarregats de garantir les ontologies desenvolupades d'acord amb els Principis FAIR. Aspirem a fer que O4OA i F4OC aportin valuoses contribucions a la comunitat de modelització conceptual, així com resultats addicionals per a la comunitat de ciberseguretat mitjançant l'anàlisi ontològica dels nostres estudis de cas. / [EN] Ontologies are computational artifacts with a wide range of applications. They represent knowledge as accurately as possible and provide humans with a framework for knowledge representation and clarification. Additionally, ontologies can be implemented and processed by adding semantics to data that needs to be exchanged between systems. In systems, data is the carrier of information and needs to comply with the FAIR Principles to fulfill its purpose. However, knowledge domains can be vast, complex, and sensitive, making interoperability challenging. Moreover, ontology design and development are not easy tasks; they must follow methodologies and standards and comply with a set of requirements. Indeed, ontologies have been used to provide data FAIRness due to their characteristics, applications, and semantic competencies. With the growing need to interoperate data came the need to interoperate ontologies to guarantee the correct transmission and exchange of information. To meet the need to interoperate ontologies and at the same time conceptualize complex and vast domains, Ontology Networks emerged. Moreover, ontologies began to carry out conceptualizations, fragmenting knowledge in different ways depending on requirements, such as the ontology scope, purpose, whether it is processable or for human use, its context, and several other formal aspects, making Ontology Engineering also a complex domain. The problem is that in the Ontology Engineering Process, stakeholders take different perspectives of the conceptualizations, and this causes ontologies to have biases that are sometimes more ontological and sometimes more related to the domain. These problems result in ontologies that lack grounding and ontology implementations without a previous reference model. We propose a (meta)ontology grounded over the Unified Foundational Ontology (UFO) and supported by well-known ontological classification standards, guides, and FAIR Principles to address this problem of lack of consensual conceptualization. The Ontology for Ontological Analysis (O4OA) considers ontological-related and domain-related perspectives, knowledge, characteristics, and commitment that are needed to facilitate the process of Ontological Analysis, including the analysis of ontologies composing an ontology network. Using O4OA we propose the Framework for Ontology Characterization (F4OC) to provide guidelines and best practices in the light of O4OA for stakeholders. The F4OC fosters a stable and uniform environment for ontological analysis, integrating stakeholder perspectives. Moreover, we applied O4OA and F4OC to several case studies in the Cybersecurity Domain, which is intricate, highly regulated, and sensitive to causing harm to people and organizations. The main objective of this doctoral thesis is to provide a systematic and reproducible environment for ontology engineers and domain specialists responsible for ensuring ontologies developed according to the FAIR Principles. We aspire that O4OA and F4OC be valuable contributions to the conceptual modeling community as well as the additional outcomes for the cybersecurity community through the ontological analysis in our case studies. / Franco Martins Souza, B. (2024). A Framework for Conceptual Characterization of Ontologies and its Application in the Cybersecurity Domain [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/204584

No description available.

This study analyses the evolution of the COVID-19 pandemic from a cybersecurity perspective, highlighting the different types of cyber-attacks experienced that happened around the world. In addition, this thesis shows the different types of cyber-attacks produced due to the lack of security employed during the pandemic crisis and how were the reactions of the different organizations to solving the problem. Furthermore, there are different statistics and graphical tables that show the evolution and how it covered the main types of cyber-attacks by the majority of organizations. The analysis reveals a view of those different attacks that can show in various forms. How the cybercriminals leverage the different vulnerabilities of corporate networks in a never-explored perspective makes this review different from other present papers on the COVID-19 pandemic. In addition, the study manifests the different recommendations proposed by the different experts to avoid a similar situation in times of crisis, making that study a guide to avoid similar situations in the future. In fact, the information extracted from different specialized sources will be used to carry out an objective study. / Den här studien analyserar utvecklingen av covid-19-pandemin ur ett cybersäkerhetsperspektiv, och lyfter fram de olika typer av cyberattacker som upplevts runt om i världen. Dessutom visar denna avhandling de olika typerna av cyberattacker som skapats på grund av bristen på säkerhet som användes under pandemikrisen och hur de olika organisationerna reagerade på att lösa problemet. Dessutom finns det olika statistik och grafiska tabeller som visar utvecklingen och hur den täckte huvudtyperna av cyberattacker från majoriteten av organisationer. Analysen visar en syn på de olika attackerna som kan visa sig i olika former. Hur cyberbrottslingarna utnyttjar de olika sårbarheterna i företagsnätverk i ett aldrig utforskat perspektiv gör att denna recension skiljer sig från andra nuvarande artiklar om covid-19-pandemin. Dessutom visar studien de olika rekommendationerna som föreslagits av de olika experterna för att undvika en liknande situation i kristider, vilket gör den studien till en guide för att undvika liknande situationer i framtiden. Faktum är att informationen från olika specialiserade källor kommer att användas för att genomföra en objektiv studie. / Este estudio analiza la evolución de la pandemia de COVID-19 desde una perspectiva de ciberseguridad, destacando los diferentes tipos de ciberataques experimentados en todo el mundo. Además, esta tesis muestra los diferentes tipos de ciberataques producidos por la falta de seguridad empleada durante la crisis de la pandemia y cómo fueron las reacciones de las diferentes organizaciones ante la solución del problema. Además, existen diferentes estadísticas y tablas gráficas que muestran la evolución y cómo se cubrieron los principales tipos de ciberataques por parte de la mayoría de las organizaciones. El análisis revela una visión de esos diferentes ataques que pueden manifestarse de diversas formas. La forma en que los ciberdelincuentes aprovechan las diferentes vulnerabilidades de las redes corporativas en una perspectiva nunca explorada hace que esta revisión sea diferente de otros documentos actuales sobre la pandemia de COVID-19. Además, el estudio pone de manifiesto las diferentes recomendaciones propuestas por los diferentes expertos para evitar una situación similar en tiempos de crisis, convirtiendo dicho estudio en una guía para evitar situaciones similares en el futuro. De hecho, se utilizará la información extraída de diferentes fuentes especializadas para realizar un estudio objetivo.

<p>Modern reactors promise enhanced capabilities not previously possible including integration with the smart grid, remote monitoring, reduced operation and maintenance costs, and more efficient operation. . Modern reactors are designed for installation to remote areas and integration to the electric smart grid, which would require the need for secure undisturbed remote control and the implementation of two-way communications and advanced digital technologies. However, two-way communications between the reactor facility, the enterprise network and the grid would require continuous operation data transmission. This would necessitate a deep understanding of cybersecurity and the development of a robust cybersecurity management plan in all reactor communication networks. Currently, there is a limited number of testbeds, mostly virtual, to perform cybersecurity research and investigate and demonstrate cybersecurity implementations in a nuclear environment. To fill this gap, the goal of this thesis is the development of a real-time cyber-physical testbed with real operational and information technology data to allow for cybersecurity research in a representative nuclear environment. In this thesis, a prototypic cyber-physical testbed was designed, built, tested, and installed in PUR-1. The cyber-physical testbed consists of an Auxiliary Moderator Displacement Rod (AMDR) that experimentally simulates a regulating rod, several sensors, and digital controllers mirroring Purdue University Reactor One (PUR-1) operation. The cyber-physical testbed is monitored and controlled remotely from the Remote Monitoring and Simulation Station (RMSS), located in another building with no line of sight to the reactor room. The design, construction and testing of the cyber-physical testbed are presented along with its capabilities and limitations. The cyber-physical testbed network architecture enables the performance of simulated cyberattacks including false data injection and denial of service. Utilizing the RMSS setup, collected information from the cyber-physical testbed is compared with real-time operational PUR-1 data in order to evaluate system response under simulated cyber events. Furthermore, a physics-based model is developed and benchmarked to simulate physical phenomena in PUR-1 reactor pool and provide information about reactor parameters that cannot be collected from reactor instrumentation system.</p>

Approved for public release; distribution is unlimited. / Cyberespionage is a prolific threat that undermines the power projection capacity of the United States through reduced economic prowess and a narrowing of the technical advantage employed by the American military. International attempts to limit hostile cyber activity through the development of institutions, normative patterns of behavior, or assimilation of existing laws do not provide the American national security decision maker with a timely or effective solution to address these threats. Unfortunately, the stove-piped, redundant and inefficient nature of the U.S. counterintelligence community does not deliver a viable alternative to mitigating cyberespionage in an effective manner. Instituting a domestic and international micro-restructuring approach within the Department of Defense (DoD) addresses the need for increased effectiveness within an environment of fiscal responsibility. Domestic restructuring places emphasis on developing a forcing mechanism that compels the DoD counterintelligence services to develop joint approaches for combating cyberespionage by directly addressing the needs of the Combatant Commands. International restructuring places an emphasis on expanding cybersecurity cooperation to like-minded nations and specifically explores the opportunity and challenges for increased cyber cooperation with Taiwan. This approach recognizes that Taiwan and the United States are both negatively affected from hostile cyber activity derived from within the People’s Republic of China.

Bakgrund: Banksektorn genomgår en digital utveckling och förändringen sker i en allt snabb takt. Nya marknadsförhållanden med regelverk, en förändrad konkurrenssituation och ett förändrat kundbeteende har ställt banksektorn inför nya utmaningar och möjligheter som bankerna behöver förhålla sig till för att upprätthålla och stärka förtroendet gentemot sina kunder. Syfte: Studiens huvudsyfte är att undersöka hur banker hanterar förtroenderelaterade frågor under den ökade digitaliseringen inom banksektorn. Vidare syftar studien till att skapa en djupare förståelse för robotiserade rådgivningsprocesser och dess påverkan på bankkundernas förtroende i samband med att den fysiska kontakten mellan bank och kund minskar. Metod: Studien är utav en kvalitativ karaktär med en abduktiv forskningsansats och baseras på intervjuer med fem respondenter med relevanta yrkesroller som berör digitalisering- och förtroendefrågor inom den svenska banksektorn. Slutsats: Studiens resultat påvisar att digitaliseringen medför nya möjligheter och utmaningar som bankerna kan dra nytta av förutsatt att dem hanterar den digitala utvecklingen på ett korrekt sätt. Resultatet tyder vidare på att bankerna behöver förhålla sig till dem förändrade marknadsförhållandena och ständigt bemöta kundernas förväntansbild. / Background: The banking industry is facing a digital transformation and the change is taking place at a rapid pace. New market conditions, a changing competitive situation and a changing customer behavior have put the banking industry in front of new challenges and opportunities that banks needs to manage to maintain and strengthen their customers trust towards themselves. Purpose: The main purpose of the study is to investigate how banks handles trust-related issues in the context of the increased digitalization in the banking industry. Furthermore, the study aims to create a deeper understanding of robo-advising and its impact on banking customers' trust while the physical contact between banks and customers decreases. Method: The study is of a qualitative character and follows an abductive research effort. The study is based on interviews with five respondents with relevant professional roles that concern digitalization and trust within the Swedish banking industry. Conclusion: The study's results show that digitalization brings new opportunities and challenges that banks can benefit from, given they handle the digital development properly. The result further indicates that banks need to manage the changing market conditions and constantly respond to customers' expectations.

Current thesis is a documentative approach to sum up experiences of a practical projectof implementing Cyber Threat Intelligence into an existing information securitymanagement system and delivering best practices using action design researchmethodology. The project itself was delivered to a multinational energy provider in 2017.The aim of the CTI-implementation was to improve the information security posture ofthe customer. The author, as participant of the delivery team presents an extensive reviewof the current literature on CTI and puts the need for threat intelligence into context. Theauthor claims that traditional security management is not able to keep up with currentcybersecurity threats which makes a new approach required. The thesis gives an insightof an actually working and continuously developed CTI-service and offers possible bestpractices for InfoSec professionals, adds theoretical knowledge to the body of knowledgeand opens up new research areas for researchers.

Les systèmes de contrôle-commande industriels (Industrial Control System, ICS) sont des infrastructures constituées par un ensemble de calculateurs industriels reliés en réseau et permettant de contrôler un système physique. Ils assurent le pilotage de réseaux électriques (Smart Grid), de systèmes de production, de transports, de santé ou encore de systèmes d’armes. Pensés avant tout pour assurer productivité et respect de la mission dans un environnement non malveillant, les ICS sont, depuis le 21ème siècle, de plus en plus vulnérables aux attaques (Stuxnet, Industroyer, Triton, …) notamment avec l’arrivée de l’industrie 4.0. De nombreuses études ont contribué à sécuriser les ICS avec des approches issues du domaine de la sécurité (cryptographie, IDS, etc…) mais qui ne tiennent pas compte du comportement du système physique et donc des conséquences de l’acte de malveillance en lui-même. Ainsi, une sécurisation se limitant exclusivement à l’analyse des informations qui transitent sur un réseau industriel n’est pas suffisante. Notre approche amène un changement de paradigme dans les mécanismes de détection en y intégrant la modélisation du comportement du système cyber-physique.Cette thèse propose des mécanismes de détection d’attaques en se positionnant au plus proche de la physique. Ils analysent les données échangées entre le système de contrôle-commande et le système physique, et filtrent les échanges au travers de modèles déterministes qui représentent le comportement du système physique soumis à des lois de commande. A cet effet, une méthodologie de conception a été proposée dans laquelle l’ensemble des ordres est identifié afin de détecter les attaques brutales. Pour faire face aux autres attaques, en particulier celles plus sournoises, comme les attaques par séquences, nous proposons une stratégie de détection complémentaire permettant d’estimer l’occurrence d’une attaque avant que ses conséquences ne soient destructives. A cet effet, nous avons développé des concepts de distance d’un état caractérisé comme critique auquel nous avons adjoint un second mécanisme dit de trajectoire dans le temps permettant de caractériser une intention de nuire.L’approche proposée hybride ainsi deux techniques orientées sécurité (sonde IDS) et sûreté (approche filtre) pour proposer une stratégie de détection basée sur quatre mécanismes lié :• A la détection de contexte : basé sur l’état courant de l’ICS, un ordre émis par l’API peut être bloqué s’il conduit vers un état critique (attaque brutale).• Aux contraintes combinatoires (attaque par séquences) : vérifiées par les concepts de distance et de trajectoire (évolution de la distance).• Aux contraintes temporelles (attaque temporelle) : vérifiées par des fenêtres temporelles sur l’apparition d’évènements et d’indicateurs surveillant la durée moyenne d’exécution.• Aux sur-sollicitations basées sur un indicateur surveillant les commandes envoyées afin de prévenir un vieillissement prématuré (attaque sur les équipements).L’approche proposée a été appliquée sur différents exemples de simulation et sur une plateforme industrielle réelle où la stratégie de détection a montré son efficacité face à différents profils d’attaquant. / Industrial Control Systems (ICSs) are infrastructures composed by several industrial devices connected to a network and used to control a physical system. They control electrical power grid (Smart Grid), production systems (e.g. chemical and manufacturing industries), transport (e.g. trains, aircrafts and autonomous vehicles), health and weapon systems. Designed to ensure productivity and respect safety in a non-malicious environment, the ICSs are, since the 21st century, increasingly vulnerable to attacks (e.g. Stuxnet, Industroyer, Triton) especially with the emergence of the industry 4.0. Several studies contributed to secure the ICS with approaches from the security field (e.g. cryptography, IDS) which do not take into account the behavior of the physical system and therefore the consequences of the malicious act. Thus, a security approach limited exclusively to the analysis of information exchanged by industrial network is not sufficient. Our approach creates a paradigm shift in detection mechanisms by integrating the behavioral modeling of the cyber-physical system.This thesis proposes detection mechanisms of attacks by locating detection closer to physical system. They analyze the data exchanged between the control system and the physical system, and filter the exchanges through deterministic models that represent the behavior of the physical system controlled by control laws. For this purpose, a design methodology has been proposed in which all actions are identified in order to instantly detect brutal attacks. To deal with other attacks, especially the more sneaky, such as sequential attacks, we propose a complementary detection strategy to estimate the occurrence of an attack before its consequences are destructive. To this end, we have developed the concepts of distance of a state identified as critical to which we have added a second mechanism called trajectory which leads to a temporal notion that characterize an intention to harm.As part of this thesis, the proposed approach combines two techniques oriented security (IDS probe) and safety (filter approach) to propose a detection strategy based on four mechanisms related to:• Context detection: based on the current state of the system, an order sent by the PLC can be blocked by the control filter if it leads to a critical state (brutal attack).• Combinatorial constraints (sequential attack): verified by the concepts of distance (risk indicator for the current state) and trajectory (indicator of the intention to harm by studying the evolution of the distance on a sequence).• Temporal constraints (temporal attack): verified by time windows on the appearance of events and an indicator monitoring the average duration of execution.• Over-solicitation monitoring mechanism: based on an indicator monitoring orders sent to the actuators to prevent premature ageing of the production equipment (attack on the equipment).The proposed approach has been applied to various simulation examples and an industrial platform where the detection strategy has shown its effectiveness against different scenarios corresponding to attacker profiles.

De nombreux systèmes numériques nécessitent des primitives de cryptographie asymétrique de plus en plus performantes mais aussi robustes aux attaques et peu coûteuses pour les applications embarquées. Dans cette optique, la cryptographie sur courbe hyperelliptique (HECC) a été proposée comme une alternative intéressante aux techniques actuelles du fait de corps finis plus petits. Nous avons étudié des cryptoprocesseurs HECC matériels performants, flexibles et robustes contre certaines attaques physiques. Tout d’abord, nous avons proposé une nouvelle architecture d’opérateurs exécutant, en parallèle, plusieurs multiplications modulaires (A × B) mod P, où P est un premier générique de quelques centaines de bits et configurable dynamiquement. Elle permet le calcul de la grande majorité des opérations nécessaires pour HECC. Nous avons développé un générateur d’opérateurs, distribué en logiciel libre, pour l'exploration de nombreuses variantes de notre architecture. Nos meilleurs opérateurs sont jusqu'à 2 fois plus petits et 2 fois plus rapids que les meilleures solutions de l'état de l'art. Ils sont aussi flexibles quant au choix de P et atteignent les fréquences maximales du FPGA. Dans un second temps, nous avons développé des outils de modélisation et de simulation pour explorer, évaluer et valider différentes architectures matérielles pour la multiplication scalaire dans HECC sur les surfaces de Kummer. Nous avons implanté, validé et évalué les meilleures architectures sur différents FPGA. Elles atteignent des vitesses similaires aux meilleures solutions comparables de l’état de l’art, mais pour des surfaces réduites de moitié. La flexibilité obtenue permet de modifier lors de l'exécution les paramètres des courbes utilisées. / Many digital systems require primitives for asymmetric cryptography that are more and more efficient but also robust to attacks and inexpensive for embedded applications. In this perspective, and thanks to smaller finite fields, hyperelliptic curve cryptography (HECC) has been proposed as an interesting alternative to current techniques. We have studied efficient and flexible hardware HECC cryptoprocessors that are also robust against certain physical attacks. First, we proposed a new operator architecture able to compute, in parallel, several modular multiplications (A × B) mod P, where P is a generic prime of a few hundred bits and configurable at run time. It allows the computation of the vast majority of operations required for HECC. We have developed an operator generator, distributed in free software, for the exploration of many variants of our architecture. Our best operators are up to 2 times smaller and twice as fast as the best state-of-the-art solutions. They are also flexible in the choice of P and reach the maximum frequencies of the FPGA. In a second step, we developed modeling and simulation tools to explore, evaluate and validate different hardware architectures for scalar multiplication in HECC on Kummer surfaces. We have implemented, validated and evaluated the best architectures on various FPGA. They reach speeds similar to the best comparable solutions of the state of the art, but for halved surfaces. The flexibility obtained makes it possible to modify the parameters of the curves used during execution.