En el context social global actual, en el què un nombre considerable de senyals inequívocs indiquen que lanostra societat està contribuint al col∙lapse del planeta, " és necessari un nou tipus d'enginyer, un enginyer quesigui plenament conscient del que està succeint a la societat i que tingui les habilitats necessàries per fer frontals aspectes socials de les tecnologies "(De Graaff et al., 2001).L'educació superior és un instrument essencial per superar els reptes del món actual amb èxit i per formarciutadans capaços de construir una societat més justa i oberta (Álvarez, 2000). Per tant, les institucionsd'educació superior tenen la responsabilitat d'educar els futurs titulats amb la finalitat que adquireixin unavisió moral i ètica i assoleixin els coneixements tècnics necessaris per assegurar la qualitat de vida per a lesgeneracions futures (Corcoran et al, 2002).Amb l'objectiu d'assegurar que els futurs titulats siguin enginyers sostenibles, tres qüestions fonamentals hanguiat aquesta investigació:Quines competències en sostenibilitat ha d'adquirir un enginyer a la universitat?Com poden aquestes competències ser adquirides d'una manera eficient?Quina estructura educacional és més eficaç per facilitar els processos d'aprenentatge requerits?La primera pregunta es refereix a "Què?", és a dir, a quines competències relacionades amb la sostenibilitat(coneixements, habilitats i actituds) ha de tenir un enginyer que es gradua en el segle 21. La segona qüestió esrefereix a "Com?" i es centra en com els processos educatius poden fer possible l'aprenentatge de lescompetències en sostenibilitat a través de les estratègies pedagògiques adequades. L'última pregunta esrefereix a "On?" des de la perspectiva de quin pla d'estudis i quina estructura organitzativa són necessaris perpoder aplicar la didàctica més òptima per graduar enginyers amb competències en sostenibilitat.Aquesta recerca s'ha enfocat des d'una vessant teòrico‐pràctica en què tant les estratègies pedagògiques comles competències en sostenibilitat s'han estudiat en paral∙lel. Amb aquesta orientació, s'ha dissenyat una einad'avaluació que mesura aquests dos aspectes i la seva relació, i que s'ha aplicat a 10 casos d'estudi formats percursos de sostenibilitat de 5 universitats tecnològiques europees, en els quals hi han participat, en total, mésde 500 estudiants. Per completar l'estudi, s'ha analitzat la introducció de la sostenibilitat en els plans d'estudide 17 universitats tecnològiques, i s'han entrevistat 45 experts en educació de sostenibilitat en l'enginyeria.En relació a les preguntes clau, els resultats de la investigació han estat els següents:En el moment de titular‐se, l'estudiantat d'enginyeria hauria d'haver adquirit les competències següents:pensament crític, pensament sistèmic, ser capaços de treballar en un entorn transdisciplinari, i tenir valors enconsonància amb el paradigma de la sostenibilitat. D'altra banda, d'acord amb els requisits de l'EEES, també calestablir un marc comú per definir, descriure i avaluar les competències en sostenibilitat a nivell europeu.Després d'haver realitzat un curs en sostenibilitat, la majoria de l'estudiantat segueix prioritzant el roltecnològic de la sostenibilitat, pel que fa a la tecnologia com la solució als problemes ambientals, sense gairebéconsiderar els aspectes socials. Per tant, els cursos sobre sostenibilitat han d'emfatitzar més la part social iinstitucional de la sostenibilitat.Existeix una relació directa entre l'aprenentatge de la transdisciplinarietat i el pensament sistèmic.L'aprenentatge cognitiu de l'estudiantat augmenta, a mida que s'aplica una pedagogia més orientada a lacomunitat i més constructiva. Així, l'aprenentatge cognitiu de la sostenibilitat també millora a través d'unal''educació activa, experiencial i multimetodològica. A més a més, en l'aprenentatge de la sostenibilitat, elpaper del professorat és molt important pel que fa a l'aprenentatge implícit de valors, principis i pensamentcrític associats a la sostenibilitatLes universitats tecnològiques actualment implementen l'educació en sostenibilitat a través de quatreestratègies principals: un curs específic, una especialització en sostenibilitat, un màster en sostenibilitat o entecnologies sostenibles, i la integració del desenvolupament sostenible en tots els cursos. No obstant això, laprincipal barrera per a la integració de la sostenibilitat en tots els cursos és la manca de comprensió del termeper part del professorat. L'"enfocament individual" (Peet et al., 2004) ha demostrat ser un bon sistema persuperar aquesta barrera.Hi ha una necessitat clara de lideratge per part de l'equip de govern de les universitats en el procés de canvicap a una educació en sostenibilitat. Aquest lideratge ha de promoure l'enfocament de baix a dalt. Els processos d'educació en sostenibilitat es reforcen quan aquests no només integren l'educació, sinó tambétotes les altres àrees clau d'activitat de la universitat: recerca, gestió i relació amb la societat.En breu, l'estructura d'aquesta tesi és la següent. El capítol 1 introdueix el plantejament de la recerca. Elcapítol 2 revisa l'estat de l'art i la literatura en relació a les competències que els enginyers han de tenir quanes graduen, A continuació, el capítol 3 descriu les estratègies pedagògiques per al desenvolupament sosteniblei les analitza des d'un punt de vista teòric i metodològic presentant els avantatges i desavantatges de les mésutilitzades en l'ensenyament d'enginyeria El capítol 4 presenta les estructures curriculars que han de catalitzarel procés d'aprenentatge en sostenibilitat. El capítol 5 desenvolupa el marc conceptual de la recerca, lespropostes metodològiques de la investigació i els casos d'estudi analitzats. El capítol 6 avaluacomparativament les competències en sostenibilitat definides en tres universitats tecnològiques que són líderseuropeus en sostenibilitat. El Capítol 7 introdueix el marc metodològic per a l'avaluació de l'aprenentatgecognitiu en sostenibilitat del estudiantat. Aquesta metodologia s'aplica en el capítol 8 als 10 cursos desostenibilitat impartits en 5 universitats tecnològiques europees, que conformen els casos d'estudi d'aquestarecerca. A partir de les 45 entrevistes realitzades a experts en sostenibilitat provinents de 17 universitatstecnològiques europees, el capítol 9 estudia les millors pràctiques en pedagogia per a l'aprenentatge de lasostenibilitat i el capítol 10 examina l'estructura curricular que més facilita l'aprenentatge en sostenibilitat ales universitats tecnològiques. En el Capítol 11 es comparen els resultats obtinguts en els diferents casosd'estudi i s'avaluen les propostes plantejades en el capítol 1. Finalment, el capítol 12 planteja les conclusionsde la recerca i algunes recomanacions per a les institucions d'educació superior tecnològiques. / In today's world social context, in which a considerable number of contrasting signs reveal that our society is currently contributing to the planet's collapse, "a new kind of engineer is needed, an engineer who is fully aware of what is going on in society and who has the skills to deal with societal aspects of technologies" (DeGraaff et al., 2001).Higher education is the essential instrument to overcome the current world challenges and to train citizens able to build a more fair and open society (Alvarez, 2000). Thus higher education institutions have the responsibility to educate graduates who have achieved an ethical moral vision and the necessary technical knowledge to ensure the quality of life for future generations (Corcoran et al, 2002).In relation to graduating sustainable engineers, three main questions have been developed to guide this research:1. Which Sustainability (SD) competences must an engineer obtain at university?2. How can these competences be acquired efficiently?3. Which education structure is more effective for the required learning processes?The first main question is a "What" question, and focuses on which competences (knowledge/understanding, skills/abilities and attitudes) an engineer graduating in the 21st century should have in relation to SD. The second main question is a "How" question and focuses on how can the education processes make this learning achievable through the proper pedagogical strategies. The last main question is a "Where" question and looksat the perspective of the curriculum and the organizational structure needed to apply the optimal didactics to achieve the goal of graduating sustainable engineers.The focus of this research requires a theoretical‐practical approach in which both pedagogical strategies and SD competences are studied in parallel. An assessment tool that measures the two subjects and their relationship is developed and case studies are run in 10 SD courses at 5 European technological universities, where nearly 500 students have participated. Moreover, the different approaches to introduce SD in thecurriculum of 17 technological universities are analysed, and 45 experts on teaching SD to engineering students have been interviewed.In relation to the key questions, the findings of this research are the following.When graduating the engineering students should have acquired the following SD competences: critical thinking, systemic thinking, an ability to work in transdisciplinary frameworks, and to have values consistent with the sustainability paradigm. Moreover, following the requirements of the EHEA, a common framework to define, describe and evaluate SD competences at European level is needed.Most students, after taking a course on SD, highlight the technological role of sustainability in terms of technology as the solution to environmental problems. Therefore SD courses need to place more emphasis on the social/institutional side of sustainability.There is a direct relationship between transdisciplinary and systemic thinking learning.Students achieve better cognitive learning as more community‐oriented and constructive‐learning pedagogies are applied. Multi‐methodological experiential active learning education increases cognitive learning of sustainability. In addition, the role of the teacher is very important for SD learning in terms of implicit learning of sustainability values, principles and critical thinking.There are four main strategies to increase EESD in universities: a specific SD course, a minor/specialization in SD, a Master on SD or Sustainable Technologies and the embedment of SD in all courses. Nevertheless the main barrier to embedding SD in all courses is the lack of comprehension to SD within the faculty. Theindividual approach (Peet et al., 2004) has shown to be successful to overcome this barrier.There is a need of clear top‐down leadership in the ESD process, which must promote the bottom‐upapproach. Additionally, ESD processes are reinforced when they encompass not only education but also all the key areas of the university: research, management, and society outreach.This thesis is organised as follows. The introduction in chapter 1 is followed by the state of the art and literature review in competences that engineers should have when graduating in chapter 2. Chapter 3 introduces the pedagogical strategies for SD and develops a theoretical and methodological exploration ofthese strategies, which presents the pros & cons and learning outcomes of the most common pedagogical strategies in engineering. Chapter 4 describes the curriculum structures that catalyse the process of sustainable education. Chapter 5 presents the development of the conceptual research framework,propositions and case studies research methodologies. A comparative SD competence analysis of three European leading SD technological universities is presented in chapter 6. Chapter 7 introduces the methodology framework to evaluate the knowledge on SD acquired by students; this methodology is laterapplied in chapter 8 to 10 case studies related to SD courses taught in 5 European technological universities.From the results of the interviews with 45 experts from 17 European technological universities, chapter 9 analyses the best pedagogical practices for SD learning and chapter 10 analyses the curriculum structure thatmost facilitates the introduction of SD learning in technological universities. Chapter 11 compares the different cases analyzed and evaluates the propositions developed in chapter 1. Finally, in chapter 12 conclusions are drawn and recommendations for technological higher education institutions are provided.

El concepto de redes sociales de comunicación rural, como una estructura relacional hecha por nodos que están vinculados por medio de actores tales como pequeños productores rurales, proyectos de desarrollo rural, organizaciones no-gubernamentales, instituciones públicas, universidades entre otros, es una noción que puede ser muy útil para estudiar las relaciones de comunicación y soporte social entre diferentes actores in territorios tan amplios y diversos como lo es Latinoamérica. Es conocido que muchos actores y redes sociales se están enfrentando ante situaciones como las siguientes: ¿Cómo encontrar las mejores estrategias que permitan desarrollar y generar procesos de sinergia social que no solo permitan el intercambio de información, sino de información y conocimiento estratégico que les habilite y refuerce las capacidades innovativas, creativas y productivas de muchas comunidades rurales que tratan, a su vez, de solucionar los siguientes problemas centrales. Lo primero son las estrategias para poder salir del estado de pobreza (y sobrevivencia) en que se encuentran, el segundo es como obtener la suficiente información (en calidad y en cantidad) que les permita entender la dinámica de los actuales cambios que se están sucediendo a nivel global: climáticos, socales, económicos, etc. y que no solo afectarán a los grupos humanos en los centros urbanos e industriales, sino a todo el mundo, en especial a los países más pobres y los sectores más frágiles, en términos sociales, es decir, las comunidades rurales. El estudio de las redes sociales rurales, como sistemas comunicaciones funcionales, proporciona un punto de vista nodal en esta dirección.El autor estudia dos redes sociales de comunicación para el desarrollo rural en América Latina que trabajan a nivel de las comunidades rurales, con organizaciones No-gubernamentales, pequeños campesinos y proyectos de desarrollo rural. La primera de las redes es una red a nivel México llamada Red Nacional de Desarrollo Rural Sustentable (RENDRUS), la cual está recibiendo soporte financiero de diferentes niveles del gobierno. La segunda es una red que involucra varios países latinoamericanos (incluyendo México). Esta última es llamada Red de Iniciativa de Nutrición Humana y ha recibido financiamiento internacional. Aunque las dos redes sociales surgen y trabajan a diferentes escalas, las dos redes persiguen objetivos similares, usan estrategias similares, y están conformadas por actores similares: pequeños productores rurales, comunidades rurales, proyectos de desarrollo, universidades y organizaciones No-gubernamentales. El punto más importante del trabajo de estas dos redes es que las dos permitieron el intercambio de información y conocimiento entre actores que no solo son diferentes en términos culturales sino que están localizados en diferentes regiones geográficas.El tópico de las redes sociales de comunicación rural para el desarrollo no es un tópico nuevo, pero es necesario continuar su estudio a fin de poder conocer más acerca de la complejidad social en la cual este fenómeno se está desarrollando. Las comunidades rurales han sido estudiadas por mucho tiempo, pero aún no somos capaces de entender muchas de sus dinámicas sociales, especialmente aquellos hechos que se refieren a la similitud de los procesos de intercambio y mejoramiento del conocimiento, tecnología y equipos desarrollados localmente por comunidades rurales que pertenecen a diferentes países y regiones latinoamericanas.Este tipo de estudios sobre redes sociales de comunicación rural, son valiosos para proponer y conformar proyectos de desarrollo basados en procesos de intercambio reticular, entre productores rurales, para el mejoramiento de sus sistemas de producción agropecuarios con el objetivo de obtener menores ingresos, y alimentos y mejorar sus condiciones de vida, especialmente ahora que la urgencia climática agrava las condiciones de pobreza en el mundo. / The concept of rural social networks, as a social relational structure made of nodes that are tied by actors such as small farmers, rural development projects, non-governmental organizations, public institutions, universities and other participants, can be very useful to study the communicational relationship between different actors in a wide and diverse territory like Latin America. It is known that many social networks are faced with challenges like the following one: how to find the best strategies in order to develop and generate synergies that do not only permit the exchange of general information, but also of strategic knowledge which permits the reinforcement of innovative, creative and productive capabilities of many poor rural communities that are trying to resolve two essential problems. The first one is how to get out of the stage of poverty (or, at least, manage to survive), and the second one is how to get enough information in order to understand changes (climatic, economic, social, etc) that are occurring in the world and that are not only affecting the urban and industrialized societies, but the whole world, especially the poorest countries and their most sensitive and fragile populations like the rural communities. The study of rural social networks, as a functional communicational system, provides an interesting point of view towards that direction. The author studied two social networks that were working with rural communities, non-governmental organizations, small farmers and rural development projects. The first one is a network named National Network of Sustainable Rural Development (RENDRUS), which is receiving financial support from different governmental levels in Mexico. The second one is a network which involves several Latin American countries including Mexico. It is called Initiative of Human Nutrition and it was financed by international sponsoring. Although the two social networks emerged and worked on different scales, they followed similar objectives, they used similar strategies, and they consisted of similar actors: small poor farmers, rural communities, rural development projects, universities and non-governmental organizations. The most important point is that they allowed the exchange of information and knowledge between actors that are not only different in cultural terms, but they are located in distant geographical regions as well.The topic of social rural networks is not a new one, but it is necessary to continue its study in order to know more about the social complexity in which this phenomenon is developing and occurring. The rural communities have been studied for a long time, but we are not able to understand its social dynamics yet, especially the facts of exchange and improvement of knowledge, technology, and equipment developed locally by rural communities that do not only belong to a specific country, but to several Latin American countries and regions.These types of studies are valuable for the creation of communication and development models of rural communities in order to confirm the effectiveness of rural social networks as a mechanism to exchange information between rural people, about how to improve their local agricultural systems in order to have a higher income and better food to improve their social conditions, especially in those days that the climatic changes have made social life conditions worse.

IntroduccióEl treball "Detecció i estudi de gens implicats en el desenvolupament prenatal de la rata" parteix de la hipòtesi de treball de què la carcinogènesi i el desenvolupament són processos que comparteixen mecanismes de funcionament com són l'elevat índex de proliferació, la capacitat de migració cel·lular o l'angiogènesi sostinguda i que, per tant, deuen compartir els gens que els regulen. Amb aquest plantejament a l'horitzó, aquest treball té com objectiu detectar gens implicats en el desenvolupament per, en un futur proper, estudiar si estan o no implicats en la carcinogènesi. Per detectar gens durant el desenvolupament es va utilitzar una tècnica de fingerprinting, RNA arbitrarily primed PCR ( RAP-PCR). La RAP-PCR és una tècnica destinada a l'estudi d'expressió gènica diferencial que utilitza, com a material, RNA de les diferents mostres que es volen comparar. En primer lloc el RNA s'ha de convertir a cDNA mitjançant la retrotranscripció (RT) amb la utilització d'un primer de disseny arbitrari. El cDNA obtingut s'amplifica per una reacció de PCR que, en la RAP-PCR, presenta tres particularitats: temperatures baixes d'hibridació en els primers cicles, augment de concentració de sals a la mescla i la utilització d'un primer arbitrari, el mateix o no de la RT. El resultat és l'amplificació d'un determinat nombre de seqüències de DNA que, mitjançant una electroforesi, es visualitzen com un patró de bandes en un gel desnaturalitzant d'acrilamida, poden així comparar-se l'expressió de cada transcrit entre les diferents mostres.Material i mètodesEl material, per a la realització de la tècnica de RAP-PCR, es va obtenir mitjançant microdissecció de fetus (E17-E20) procedents de 7 rates (Rattus norvergicus) gestants de la de la soca OFA (línia Sprague-Dawley). Els segments microdissecats corresponien a subdivisions amb criteris anatòmics i embriològics, del tub digestiu des de l'estómac fins al recte. Dels diferents segments microdissecats es va realitzar l'extracció de RNA amb el mètode d'extracció amb tiocianat de guanidini i fenol-cloroform (Chomczynski i Sacchi, 1987). A partir del RNA es va realitzar la retrotranscripció, mitjançant l'acció de l'enzim M-MLV i amb la participació d'un primer arbitrari (D4S 2912-GT), obtenint-se, d'aquesta manera, una primera selecció de cDNAs. El cDNA obtingut es va amplificar per PCR, amb les característiques descrites prèviament, i utilitzant el mateix primer que en la retrotranscripció (D4S 2912-GT). Els productes de PCR varen ser sotmesos a electroforesi en gels de seqüenciació obtenint-se com a resultat un patró de bandes característic i reproduïble. Les diferents bandes es varen retallar dels gels, varen ser eluïdes en aigua i conservades a 4ºC. Després de l'estudi dels patrons d'expressió dels diferents seqüències en els gels d'acrilamida es varen seleccionar 10 bandes per a la seva clonació i posterior seqüenciació.Per a dur a terme la clonació, les bandes es varen lligar al plasmidi pCR2.1, per l'acció d'una lligassa durant 16 hores a 14ºC de temperatura. El producte del lligatge es va utilitzar per transformar, per xoc tèrmic, bacteris competents de l'espècie Escherichia coli (soca To F-10) que, després d'un temps curt de creixement, es sembraven a plaques de Petri que contenien LB-Agar. Després de 14-16 hores de creixement es seleccionaven les colònies de bacteris que havien incorporat el plasmidi amb l'insert i mitjançant PCR es confirmava la incorporació de l'insert de la mida (núm. de parells de bases) desitjada. Amb la informació proporcionada per la PCR s'efectuava la selecció de clons per realitzar la seqüenciació automàtica. Les seqüències obtingudes per la tècnica de la seqüenciació automàtica eren analitzades mitjançant el programa BLAST a les bases de dades de la NCBI i de la UCSC, obtenint-se un llistat d'homologies amb gens seqüenciats en diferents espècies i en el genoma humà, respectivament. A fi de confirmar els resultats i obtenir una informació precisa de la localització de l'expressió es va realitzar la tècnica de la hibridació "in situ" de la banda que, segons la seqüenciació, corresponia a un fragment d'hsp86. Per a tal fi es varen construir ribosondes sense i antisense a partir d'un dels clons bacterians que havien incorporat l'insert. Per a la construcció de les ribosondes, la banda va ésser transferida al plasmidi pBluescript SK, que posseeix promotors de T3 i T7 RNA polimerases (per a la síntesi de les sondes sense o antisense, respectivament), a diferència del pCR2.1 que només en posseeix un d'ells. La síntesi de les ribosondes es va realitzar mitjançant l'acció de les RNA polimerases T3 o T7, utilitzant nucleòtids marcats amb digoxigenina pel marcatge de la sonda i com a motlle el plasmidi linealitzat. La tècnica de la hibridació "in situ" es va efectuar sobre talls sagitals, realitzats en criòstat i adherits a portaobjectes, de fetus sencers de rata, fixats per perfusió amb Paraformaldehid al 4% en PB, procedents de 4 rates gestants de la de la soca OFA (línia Sprague-Dawley) de 17 a 20 dies de gestació.Resultats i discussióEls resultats d'aquest treball varen ésser obtinguts a tres nivells: 1. Patró de bandes en els gels d'acrilamida2. Anàlisi de les seqüències 3. Hibridació "in situ"1. Patró de bandes en els gels d'acrilamida: Els patrons de bandes en els gels d'acrilamida varen mostrar patrons d'expressió de les diferents bandes, que varen ser identificades per un codi de lletres i números. Aquests resultats varen proporcionar la informació per a decidir les bandes a seqüenciar però en cap cas varen ser considerats com a resultats definitius.2. Anàlisi de les seqüències: Donat que la metodologia de la RAP-PCR amplifica tot tipus de RNAs, en el nostre cas, hem obtingut tres seqüències de RNA ribosòmic (H3, N0 i N1.2), dues procedents del genoma mitocondrial (E3 i G1), tres RNAs missatgers (F8/hsp86, G0/CCT-5 i M2/GTP binding protein) i, finalment, dues seqüències (J2 i N1.1) han mostrat una seqüència desconeguda de nucleòtids. Respecte a les seqüències que varen mostrar màxima homologia amb RNAs missatgers l'anàlisi bioinformàtica ens va proporcionar la següent informació: La banda G0, que a la RAP-PCR s'expressa més intensament a la part més anterior del duodè, va mostrar homologia d'un 93% amb Mus Musculus Chaperonin subunit 5 (epsilon) (Cct5) i d'un 87% amb Homo Sapiens mRNA for KIAA0098 protein. KIAA0098 és homologa a nivell del seu exó 1 amb Homo Sapiens mRNA activated in tumor supression, clone TSAP9 que s'ha clonat en un estudi en el que es va considerar com un probable gen supressor de tumors, donada la seva expressió diferencial en dues línies cel·lulars, l'una tumoral i l'altre no. (Roperch JP et al. (1999). SIAH-1 promotes apoptosis and tumor supression through a network involving the regulation of protein folding, unfolding, and trafficking: Identification of common effectors with p53 and p21Waf1 . Proc. Natl. Acad. Sci. USA 96: 8070-8073).La banda M2, que a la RAP-PCR s'expressa a les diferents localitzacions sense diferencies remarcables, ha mostrat homologia d'un 92% amb Mus musculus largeG mRNA for large GTP binding protein i d'un 84% amb Homo sapiens optic atrophy 1 (autosomal dominant) (OPA1) , per la qual cosa considerem que és homòloga al gen de l'atròfia òptica tipus 1, a nivell del seu domini GTP.La banda F8, que a la RAP-PCR s'expressa a les mostres corresponents a les parts més distals del tub digestiu, va mostrar homologia d'un 98-100% amb Rattus norvegicus hsp86 gene for heat shock protein 86, homòloga a la hsp 90a humana.3. Hibridació "in situ" : La Hibridació "in situ" amb les sondes construïdes a partir de la banda F8, corresponent a un fragment del gen de la hsp86 de la rata, va mostrar els següents resultats: la sonda sense no va mostrar hibridació a cap dels talls estudiats i la sonda antisense va mostrar un patró d'expressió molt conservat a les diferents edats del període fetal de la rata. Les localitzacions en les que va hibridar la sonda antisense, amb diferents intensitats de marcatge, són, amb una ordenació craniocaudal, les següents: escorça cerebral, capa ependimaria dels plexes coroïdals, epiteli de les cavitats nasal i nasofaringea, glàndules salivals, glàndules glossopalatines, epiteli de revestiment dels bronquis de gran mida, timus, greix bru, ganglis raquidians, cèl·lules hematopoètiques o hepatòcits a nivell hepàtic, epiteli i serosa del intestí prim i gros, escorça renal i suprarenal i cèl·lules germinals del testicle.Dels resultats obtinguts en la HIS amb la sonda F8 destaquem que existeix expressió del gen de la hsp86 en els epitelis nasal i bronquial, revestiment ependimari dels plexes coroïdals i en cèl·lules germinals del testicle, localitzacions en les què les cèl·lules presenten cilis o flagels. Els cilis i flagels estan formats per una estructura interna, l'axonema, constituïda, en vertebrats, per nou doblets de microtúbuls que n'envolten a dos centrals. Cada microtúbul esta format per protofilaments constituïts per heterodímers d'a i b tubulina. Es coneix bé que la hsp90a es la xaperona que col·labora en el plegament de les tubulines, pel que considerem que l'expressió de la sonda F8 en les localitzacions en les que hi ha elements mòbils, es deu a aquest fet. S'ha relacionat hsp90a amb càncer degut a què aquestes proteïnes col·laboren en el plegament de proteïnes necessàries pel creixement i la divisió cel·lular. Per altre banda, Mizuno et al (2001) recentment han descrit la interacció de hsp90a i hsp90b amb Pim-1, un protooncogén relacionat amb proliferació cel·lular en limfomes i leucèmies. Així mateix, s'ha observat sobrexpressió d'hsp90a en diferents tipus de càncer (d'endometri, de pàncrees, de mama, de nasofaringe, de glàndules salivals i en leucèmies), alguns dels quals es desenvolupen en teixits a on s'expressa la sonda F8 durant el període fetal de la rata. Tots aquests fets recolzen la relació de hsp90a amb hiperproliferació i càncer.Recapitulant, veiem que en aquest treball hem trobat dues seqüències G0 (Chaperonin subunit 5 (epsilon)) i F8 (hsp 86) que podem relacionar amb càncer, el primer com a probable gen supressor de tumors i el segon com a gen relacionat amb proliferació cel·lular. Creiem que després d'aquest treball, en el que només es pretenia identificar gens del desenvolupament, la porta que pretenem travessar en la següent fase, per relacionar genèticament càncer i desenvolupament, està una mica més oberta. / Introduction"Detection and study of gens implicated in the prenatal development of the rat" is a doctoral thesis based on the working hypothesis that carcinogenesis and development are processes that share functional mechanisms, such as high proliferation index, celular migration ability and sustained angiogenesis, and consequently it must share the gens that regulate them, too. With this idea in mind the objective of this work is the detection of development implicated gens in order to, in a future, determine its implication in carcinogenesis. In order to detect genes during development the fingerprinting technique RNA arbitrarily primed PCR (RAP-PCR) was used. RAP-PCR is a technique for the study of differential genic expression that use RNA from different samples to be compared. First, RNA is transformed in cDNA through retrotranscription (RT) using of an arbitrary primer. cDNA is then amplified by a PCR that, in RAP-PCR, displays three peculiarities: low hibridization temperatures in the first cicles, an increase in the concentration of salts in the mix and the use of an arbitrary primer, the same of the RT or not. The result is the amplification of a determined number of sequences of DNA that can be observed as a fingerprinting pattern in a denaturalising acrilamide gel, thus permitting to compare transcrit expression between two samples.Material and MethodsFor the RAP-PCR technique, the material was obtained by microdissection of fetusses (E17-E20) from 7 pregnant rats (Rattus norvergicus) of the OFA strain (Sprange-Dawley line). The microdissected segments corespond to subdivisions with anatomic and embryologic criteria, from stomach to rectum. The RNA extraction from the microdissected segments was done by the Guanidium tiocianate extraction method (Chomczynski & Sacchi, 1987). Once the RNA was obtained, the retrotranscription was done, through the action of the M-MLV enzime and the participation of an arbitrary primer (D4S 2912-GT), obtaining, in this way, a first cDNA selection. The cDNA was amplified by PCRs, with the previously described characteristics, and using the same primer than in the retrotranscription (D4S 2912-GT). PCR's products were submited to electrophoresis in sequentiation gels, obtaining a characteristic and reproducible pattern. The different bands were cuted out from the gels, eluted in water and keeped at 4ºC. After analyzing the expression patterns of the different transcrits in acrilamide gels, ten bands were selected for its clonation and posterior sequentiation.To carry out the clonation the bands were ligated to pCR®2.1 plasmidium, by the action of a ligase enzime during 16 hours at 14ºC. The ligation product was used to transform by thermic shock competent E Coli bacteriums (To F-10 strain) that, after a short growing period, were sow in Petri plaques containing LB-Agar growing media. After 14-16 hours of growing, the bacterial clones that had incorporated the plasmidium with the insert were choosed and was confirmed by PCR which of them had the insert with the expected size, in order to select them for the automatic sequentiation. The obtained sequences were analized through BLAST programe in the NCBI and UCSC data bases, obtaining, in this way, homologies with gens in different species and in human genome, respectively.In order to confirm the results and to obtain accurate information on the localization of the expression, "in situ" hibridization technique of the band that, according to sequentiation, corresponded to a hsp86 fragment, was performed. For that purpose riboprobes sense and antisense were constructed from one of the bacterial clones that had incorporated the insert. For the construction of the riboprobes, the band must be transferred to the pBluescript SK plasmidium, that possesses promotors of the T3 and T7 RNA polimerases (for the sintesis of the sense and antisense probes, respectively), diferently of pCR2.1 that only has one of them. Riboprobes Synthesis of the was done by the action of RNA polimerases T3 and T7, using digoxigenin marked nucleotides, in order to mark the probe, and the linealizated plasmidium as mould. The "in situ" hibridization was done over sagital sections, carried out in criostate and adhered to glass slides , of whole rat fetuses, fixed by perfusion with 4% Paraphomaldehid in PB, obtained from 4 pregnant rats of the OFA strain (Sprague-Dawley line) at the 17-20 days of pregnancy.Results and discussionResults of this work were obtained in three levels: 1. Band pattern in the acrilamide gels2. Sequences analysis 3, "In situ" hybridization1. Fingerprinting pattern in the acrilamide gels: Fingerprinting patterns showed expression patterns of the diferent bands, that were identified by a number and a letter code. These results gave us the information for deciding wich which bands to be sequenciate, but in no case this was considered to be definitive.2. Sequence analysis:Due to the fact that RAP-PCR amplifies all kinds of RNA, we have obtained in our study three sequences of rRNA (H3, N0, N1.2), two from the mitochondrial genome (E3 and G1), three mRNA (F8/hsp86, G0/CCT-5 i M2/GTP binding protein). Finally, two sequences (J2 i N1.1) have shown a unknown nucleotid sequence. In respect to the sequences that showed the highest homology with mRNA, the bioinformatic analysis gave us the following information: The G0 band, that in the RAP-PCR is more intensivily expressed in the more anterior part of the duodenum, showed 93% of homology with Mus Musculus Chaperonin subunit 5 (epsilon) (Cct5) and 87% with Homo Sapiens mRNA for KIAA0098 protein. KIAA0098 is homologue in exon 1 with Homo Sapiens mRNA activated in tumor supression, clone TSAP9 that was cloned in a study where it was considered a probable tumor supressor gen, due to its differential expression in two celular lines, one tumoral and not the other (Roperch JP et al. (1999). SIAH-1 promotes apoptosis and tumor supression through a network involving the regulation of protein folding, unfolding, and trafficking: Identification of common effectors with p53 and p21Waf1 . Proc. Natl. Acad. Sci. USA 96: 8070-8073).The M2 band, that in RAP-PCR is expressed with no remarkable differences between different localizations, has shown 92% of homology with Mus musculus largeG mRNA for large GTP binding protein and 84% with Homo sapiens optic atrophy 1 (autosomal dominant) (OPA1) , two reasons to consider it homologue with optic atrophy 1 gene, in its GTP dominium.The F8 band, that in RAP-PCR, is expressed in the more distal parts of the digestive tube, showed 98-100% homology with Rattus norvegicus hsp86 gene for heat shock protein 86, homologue to hsp 90a. 3. "In situ" Hibridization: The "in situ" hibridization with probes constructed from F8 band, that corresponded to a fragment of the hsp86 gene of the rat, showed the following results: Sense riboprobe showed no hibridization in the studied sections and the anti-sense showed an expression well conserved pattern in the different ages of the fetal period of the rat. Localizations where antisense probe hibridizated, with different mark intensities, were the following, in a craniocaudal order,: Cerebral cortex, ependimary layer of the choroidal plexus, epithelia of the nasal and nasopharinx cavities, salival glands, glosopalatine glands, surface epithelium of the larges bronchii, thimus, brown fat, raquidial ganglia, hematopoyetic cells or hepatocites in the liver, epithelia and serose layer in the small and large bowel, renal and suprarenal cortex and germinal cells in the testes.From our results obtained by "in situ" hibridization with the F8 probe we emphasize that expression of the hsp86 gene exists in the nasal and brochial epithelia, ependimary layer of the choroidal plexus and germ cells of the testes, all of them locations where cells display cilia or flagelae. Ciliae and flagelae are formed by and internal structure, axonem, consisting in vertebrates, by nine protophylaments constituted by a and b tubulin heterodimers. Is well known that hsp90a is the chaperon that collaborates in the folding of tubulines, reason for which we consider that the expression of the F8 probe in the locations with mobile elements is due to this fact. Hsp90a has been related to cancer because these proteins collaborate in the folding of the proteins neededfor celular growth and division. In the other way Mizuno et al. (2001) have recently described the interaction of hsp 90a and hsp90b with pim-1, a protooncogen related to celular proliferation in leukemias and limphomas. It has similarly been observed overexpression of hsp90a in different cancers ( endometrium, pancreas, breast, nasopharinx, salival glands and leukemias ), some of them developed in tissues where F8 probe is expressed during the rat fetal period. All these facts support the relation between hsp90a with hyperproliferation and cancer.Summarizating, we have found in this work two sequences G0 ( Chaperonin subunit 5 (epsilon)) and F8 (hsp86) that can be related to cancer, the first as a probable tumor supressor gene and the second as a gen related to celular proliferation.. We belive that, after this study, that only pretended to identify development gens, the door that we pretend to cross is now a little more open, for genetically relate cancer and development in the next phase.

Es realitza una comparació dels paràmetres farmacocinètics entre diferents grups d'edat 1, 2, 3, 4, 8, 12, 16, 24, 52 i 104 setmanes. Es troben diferències entre els grups utilitzant un test de Kruskall-Wallis, un test que posteriorment s'estableixen relacions alomètriques entre els paràmetres farmacocinètics i el pes corporal. Es troben dues receptes per a cada paràmetre, una per als individus més joves i una altra per als adults. Els resultats coincideixen amb les canvis metabolitzadors de fàrmacs durant el desenvolupament.

L'estudi analitza el desenvolupament de l'atenció conjunta dels 10 als 28 mesos d'edat de l'infant. Considerem que l'atenció conjunta és una habilitat de coordinació perquè l'infant ha d'adquirir l'habilitat per coordinar la seva atenció entre un adult i un objecte dins una situació interactiva -episodi- i, una habilitat d'integració perquè, per adquirir l'habilitat de coordinació l'infant ha de desenvolupar-se a nivell de competències cognitives, comunicatives, socials i manipuladores. Considerem l'atenció conjunta una habilitat multidisciplinaria que l'infant va assolint a mesura que adquireix unes determinades competències. L'estudi dóna a conèixer els diferents nivells d'atenció conjunta que reflecteixen evolutivament les diferents formes d'atendre en relació amb el desenvolupament de competències de l'infant en les situacions d'interacció triàdica adult-objecte-infant. S'utilitza un disseny longitudinal-transversal que s'estructura en tres cohorts. Infant i adult juguen amb uns objectes seleccionats i se'ls enregistra durant uns 8-10 minuts. Per a l'obtenció de resultats es creen una sèrie de categories exhaustives i mútuament excloents per a cada membre diàdic. Per a la recollida de dades s'utilitza el programa ObsWin. Un cop registrats s'analitzen seqüencialment amb el SDIS-GSEQ. S'utilitza l'índex de concordança Kappa de Cohen (1960) que mostra que els registres dels comportaments són fiables (kappa = ó <.80) a partir d'un segon de tolerància. A partir dels resultats obtinguts podem concloure que, dels 10 als 28 mesos d'edat, l'infant desenvolupa l'atenció conjunta amb l'adult en funció de l'edat i del nivell de desenvolupament de competències cognitives, comunicatives, socials i manipuladores i que l'adult crea un medi que possibilita l'adquisició i el desenvolupament d'aquestes competències. En aquest desenvolupament, l'infant passa per tres nivells d'atenció conjunta: entre els 10 i 12 mesos assoleix el nivell preliminar d'atenció conjunta, entre els 14 i 16 mesos el nivell d'adquisició d'atenció conjunta i entre els 22-24 mesos assoleix el nivell ulterior d'atenció conjunta. / The study analyses the joint attention development of 10 to 28 months old infants. We consider that joint attention is an ability of coordination because the infant has to acquire the ability of coordinating his attention between an adult and an object within an interactive situation -episode-, and an ability of integration because to acquire the ability of coordination the infant has to develop cognitive, social, communicative and manipulative competences. We consider joint attention as a multidisciplinary cognitive ability that the infant acquires at the same time as he acquires determined competences. The study shows the different joint attention levels that reflect evolutionally the different ways of infant attention in relation to the development of competences in the triadic interaction situation adult-object-infant.We use a longitudinal-transversal design structured in three cohorts. Infant and adult play with a selection of objects and we encumber them during 8-10 minutes. To obtain the results we establish the exhaustive and exclude mutual categories for every dyadic members. To collect data we use the Obswin program. Once the data are registered we analyze them sequentially SDIS-GSEQ. We use the agreement rate Kappa by Cohen (1960) to point out that behavior registers are reliable (Kappa = ó <.80) from one second tolerance.Starting from the obtained results we can conclude that, from 10 to 28 months old, the infant develop the joint attention with an adult depending on the age and on the development of cognitive, communicative, social and manipulative competences, and that the adult creates the environment that makes possible the acquisition and the development of this competences. In this development, the infant goes through three joint attention levels: between 10 and 12 months old he attains the joint attention preliminary level, between 14 and 16 months old he attains the joint attention acquisition level, and between 22 and 24 month old he attains the joint attention subsequent level.

En aquesta tesi s'analitza l'estat nutritiu de la població espanyola entre 1860 i 1970, un període crucial en les transformacions econòmiques i socials del país.A la primera part d'aquesta tesi s'examinen els fonaments científics de la relació entre alimentació, estat nutritiu i salut. També es fonamenta la validesa i utilitat dels indicadors que utilitzarem per avaluar l'estat nutritiu i tractar d'interpretar la seva evolució.A la segona part s'ha analitzat l'estat nutritiu de la població espanyola, la seva evolució històrica i les disparitats regionals que presenta, a partir de tres indicadors: la comparació entre la ingesta de nutrients i les racions recomanades de nutrients de la població espanyola, la talla (principalment dels reclutes) i la mortalitat associada més o menys directament a problemes nutricionals, com la mortalitat infantil i juvenil i la causada per malalties sinèrgiques amb la malnutrició. També s'han reunit i elaborat diversos indicadors de risc de problemes nutricionals, com l'ingrés per habitant o les taxes d'alfabetització femenina. A partir de l'examen de la informació obtinguda es pot concloure la existència de greus problemes nutricionals per a una part important de la població espanyola en el transcurs de la major part del període estudiat. Amb una sensible millora durant les primeres dècades del segle XX, un clar retrocés entre finals dels anys trenta i la dècada dels 50, i una millora definitiva des d'aleshores. S'aprecien també importants disparitats regionals en benefici de les províncies situades a la cornisa cantàbrica primer, i de les més desenvolupades del país després, entrat el segle XX. Al respecte, destacar el pes inicial del context ecològic sobre aquestes disparitats.Per últim, destacar l'aparent importància de la mortalitat associada a l'alimentació sobre el conjunt de la mortalitat espanyola, i per tant la influència de l'alimentació en les seves dimensions, característiques i evolució d'aquesta mortalitat. / This thesis analyses the nutritional status of the Spanish population between 1860 and 1970, a crucial period for the economic and social transformations of the country.On the first part of this thesis, I have studied the scientific bases of the relationship among feeding, nutritional status and health. It also bases the indicators that will be used to evaluate the nutritional status, and try to understand its evolution.On the second part I have analysed the nutritional status of the Spanish population. Its historical evolution and regional differences, upon the base of three indicators: the comparison between consumption and recommended dietary allowances of the Spanish population, height (specially, soldiers) and mortality associated to nutritional problems. It have been also elaborated several risk indicators of nutritional problems as the income per capita or the women alphabetisation.From the revision of the obtained information we conclude the existence of serious nutritional problems for an important part of Spanish population during the refereed period. With a notorious improvement during the first decades of the 20th Century, a clear recession between the final 30's and the 50's, and a permanent improvement from then till the end of the studied period. There are also important regional disparities: first on the advantage of the northern coast regions, and afterwards on the advantage of the more developed regions, at the beginning of the 20th Century. Related to that, it's important to underline the influence of the ecological context in these disparities.To finish, I have to remark the importance of mortality associated to feeding on the whole of the Spanish mortality, and so the influence of feeding on the dimensions, characteristics and evolution of this mortality.

The starting point of this dissertation is the realization of two facts. On one side, the need of methodologies to develop the research around social aspects of Sustainable Development (SD). Social aspects have been usually underestimated in favour of technical and environmental ones, though being equally (or even more) decisive (Folch, 2005). The second fact is the emergence of a research field focused on the interplay among structure and dynamics, observed in many complex systems (called by some authors “Science of Networks” (Barabási, 2002)). Within this new field, works dealing with social systems have stood out because of their quantity and relevance. Taking into account this scenario, the objective of this dissertation is to highlight the potentialities of applying tools, concepts and methodologies normally found in the “Science of the Networks” to the analysis of certain social aspects of SD (paying special attention to those ones related to social organization). In order to reach this goal, a succession of steps have been followed: Highlighting the role of social aspects in general and the social organization in particular in SD; Pointing out how the concepts and the methodological tools borrowed from “The Science of Networks” can contribute to the analysis of this aspects; and presenting particular examples of application. Development Among all the available approaches to the SD concept, we have centred on the one that describes the Society and Nature as two interdependent adaptive systems (Antequera et al., 2005), and the different development strategies as interaction mechanisms and flows between them (Jiménez, 2000). Note that, from this viewpoint, it makes sense to analyze how the social organization (seen as an expression of social system’s internal complexity) can condition these interactions between Society and Nature. Regarding the application of the “Science of Networks” to the study of social aspects of SD, we notice two application perspectives: Concepts and tools. From the conceptual viewpoint, certain ideas proposed in the ‘social’ literature about SD (such as the Development at a Human Scale by Max-Neef (1998), or the importance of organization’s size for development (Schumacher, 1973)), can be developed by applying approaches borrowed from the “Science of Networks” (for example, studying the interplay between structure and dynamics at different topological scales). On the other side, certain modelling techniques applied to complex networks can enrich the applications for decision-support and scenarios forecast, which are usually applied in SD research. This enhancement can be especially useful when dealing with highly heterogeneous populations (since the usual homogeneous approaches, based on the mean field, are not adequate in these cases). Finally, the last part of the dissertation presents three concrete examples of application. These works are interesting within the scope of the thesis in a twofold way. First, they are focused on the study of three social processes related to SD: Human cooperation, the resilience of local and regional economic systems, and social cohesion. Second, they provide examples of application of tools from the “Science of networks”, from the reproduction by means of quantitative models of qualitative scenarios presented in previous works, to the development of completely new models combining Game Theory and empirical social networks. Conclusions and extensions Summarizing, this thesis highlights social and organizational aspects of SD, and presents some possibilities of application to study this issue of concepts and methodologies borrowed from the “Science of Networks”. This work could be further developed by increasing the number of application fields (including, for instance, the influence of the social structure over processes of diffusion of ideas and values related with the SD). Another line of development would be the integration of a higher number of tools coming from the “Science of Networks” taking into account its current state of high productivity and continuous presentation of new methodological possibilities. / Aquesta tesi esta motivada per la constatació de dos fets. D’una banda, la necessitat de metodologies per aprofundir en la recerca dels aspectes socials del DS (tradicionalment menystinguts en benefici d’altres de caire tècnic i ambiental, tot i ser tant o més importants (Folch, 2005)). De l’altra, l’emergència d'un camp de recerca centrat en la interacció entre estructura i dinàmica en diferents tipus de sistemes complexes (la 'Ciència de xarxes' (Barabási, 2002)), en el que destaquen els treballs aplicats a sistemes socials. Partint d’aquest escenari, la tesi pretén posar de manifest les possibilitats d'aplicar les eines, conceptes i metodologies pròpies de la 'Ciència de xarxes' a l'estudi de diferents aspectes socials del DS (especialment aquells relacionats amb l’organització social). Els passos seguits per a fer-ho són: Destacar el paper dels aspectes socials en general i de l’organització social en particular en el DS; Argumentar la utilitat d'aplicar els conceptes i eines metodològiques pròpies de la 'Ciència de xarxes' a l’estudis d’aquests aspectes; i presentar exemples concrets d’aquesta aplicació. Desenvolupament De les diferents aproximacions al concepte de DS existents, ens hem fixat en aquella que veu la Societat i la Natura com a dos sistemes adaptatius interdependents (Antequera et al., 2005), i les diferents formes de desenvolupament com a conjunts de mecanismes d’interacció i fluxos entre ells (Jiménez, 2000). Des d’aquesta perspectiva, és raonable valorar de quina manera l’organització social (vista com una expressió de la complexitat intrínseca del sistema social) pot condicionar aquestes interaccions Societat-Natura. Respecte a l’aplicació dels conceptes i eines metodològiques de la 'Ciència de xarxes' a l’estudis dels aspectes socials del DS. Des del punt de vista conceptual, es poden fer servir plantejaments propis de la 'Ciència de xarxes' (estudiar les interaccions entre estructura i dinàmica a diferents escales topològiques, per exemple) per aprofundir en idees de la literatura de caire 'social' sobre DS (com el Desenvolupament a Escala Humana de Max-Neef (1998), o la importància del tamany de les organitzacions (Schumacher, 1973)). D'altra banda, les eines que es fan servir habitualment a la ‘Ciencia de Xarxes’ poden complementar les aplicacions de suport a la presa de decisions o plantejament d’escenaris, especialment en casos en els que la heterogeneïtat dels individus pugui ser significativa (poblacions reduïdes, per exemple). Finalment, la darrera part de la tesi inclou tres exemples concrets d'aplicació. Aquests treballs tenen un doble interès des del punt de vista d'aquesta tesi. D'una banda es centren en l'estudi de processos socials relacionats amb el DS: La cooperació, la resiliència dels sistemes econòmics locals i regionals a canvis en les condicions del seu entorn socio-econòmic, i la cohesió social. De l'altra, il•lustren diferents maneres d'aplicar les eines de la ‘Ciencia de Xarxes’, que van des de la reproducció mitjançant models quantitatius d'escenaris plantejats qualitativament en treballs anteriors, a la construcció de models nous fent servir recursos de Teoria de jocs i xarxes socials reals (construïdes rastrejant l'activitat relacional entre individus). Conclusions i extensions En resum, en aquesta tesi es destaquen els aspectes socials en general i organitzatius en particular del DS, i es presenten algunes de les possibilitats d'aplicar els conceptes i metodologies de la ‘Ciencia de Xarxes’ a l'estudi d'aquesta qüestió. El treball presentat es podria desenvolupar ampliant el ventall de camps d'aplicació abordats (incloent, per exemple, la influència de l'estructura social en els processos de difusió d'idees i valors, i la seva relació amb el necessari canvi de paradigma cap al DS). També es podrien incorporar noves eines de la 'Ciència de Xarxes' a la recerca en DS, ja que aquest camp està en un moment de gran productivitat i continua presentació de noves possibilitats metodològiques.

Evaluation of fetal brain and cardiac Doppler parameters improves the identification of term, SGA fetuses with normal UA Doppler at risk of adverse perinatal outcome and abnormal neurobehavioral performance.SPECIFIC HYPOTHESIS:1. Cerebral blood perfusion is increased in SGA fetuses with normal umbilical artery Doppler as compared with normally grown fetuses.2. Increased cerebral blood perfusion is earlier detected by means of the fractional moving blood volume using power Doppler ultrasound than by spectral Doppler indices.3. Incorporation of fetal cardiac Doppler parameters might improve the identification of SGA fetuses with late-onset growth restriction.4. Combination of power and spectral brain Doppler indices could improve the prediction of emergency cesarean section for intrapartum fetal distress after labor induction in term, SGA fetuses.5. Abnormal cerebral blood perfusion discriminates SGA fetuses at risk of abnormal neurobehavioral performance with a better sensitivity than spectral Doppler indices.To evaluate the contribution of fetal brain and cardiac Doppler parameters in identifying SGA fetuses with late-onset intrauterine growth restriction at risk of emergency cesarean section for intrapartum fetal distress and abnormal neonatal neurobehavioral performance.SPECIFIC OBJECTIVES:1. To establish normal reference intervals of fetal regional brain blood perfusion using power Doppler ultrasound as measured by FMBV.2. To construct normal reference ranges of left modified myocardial performance index in near-term fetuses.3. To compare the temporal sequence of fetal brain hemodynamic changes in near-term SGA fetuses, as measured by spectral-Doppler indices or by FMBV.4. To evaluate the changes in myocardial performance index, aortic isthmus and ductus venosus in term, SGA fetuses with normal umbilical artery Doppler.5. To explore whether a combination of brain Doppler parameters could improve the prediction of emergency cesarean section for fetal distress and neonatal acidosis after labor induction in term SGA fetuses.6. To evaluate changes in cerebral blood perfusion and middle cerebral artery Doppler in term SGA fetuses and to explore their association with neonatal neurobehavioral performance.

A la tesi s'elabora un marc teòric interdisciplinar per fonamentar l'estudi dels inicis del desenvolupament comunicatiu i lingüístic dels infants i es presenten els resultats d'una investigació sobre diferents aspectes del desenvolupament pragmàtic i del desenvolupament lexical en el primer any i mig de vida. Al primer capítol s'aborden els temes de la intencionalitat comunicativa i del significat. S'integren aportacions de disciplines diverses i es proposa una definició operacional d'acte comunicatiu. Al segon capítol es presenten les perspectives funcionals de l'adquisició del llenguatge i es revisen els treballs sobre els mecanismes preadaptats per a la interacció social, la intersubjectivitat i l'ajuda adulta. Al tercer capítol es delimita l'àmbit del desenvolupament pragmàtic i s'ubica la investigació dins del conjunt de fenòmens pragmàtics. També es realitza un apunt sobre l'evolució vocàlica i gestual en les etapes prelingüística i de les primeres paraules, es revisen els estudis sobre el desenvolupament de les habilitats implicades en la gestió de l'atenció conjunta i els treballs sobre l'expressió d'intencions comunicatives en les esmentades etapes. En aquest capítol s'acaba configurant, partint de les aportacions de diversos autors, una aproximació pragmàtica a l'adquisició del lèxic inicial.En el quart capítol es presenten els objectius i hipòtesis de la recerca, així com els diferents aspectes metodològics. Els objectius generals de l'estudi són: 1) mostrar que la intencionalitat comunicativa i el significat són processos graduals i observables en el marc de la interacció nadó-adult; 2) estudiar l'evolució de l'expressió d'intencions comunicatives al llarg de les etapes prelingüística i de les primeres paraules; 3) estudiar l'evolució de les intencions comunicatives maternes i 4) abordar els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. S'ha dut a terme un estudi longitudinal/obervacional de tres parelles mare-fill/a en context familiar, durant els àpats. Els registres audiovisuals han estat transcrits en format CHAT (CHILDES-Child Language Data Exchange System; MacWhinney, 2000; MacWhinney i Snow, 1985, 1990). Per a la codificació de les intencions comunicatives s'ha traduït i adaptat el sistema de categories elaborat per Ninio i Wheeler (1984, 1988).Als capítols 5, 6, 7 i 8 es presenten els resultats relacionats amb cadascun dels objectius de l'estudi. En relació amb el primer objectiu, el capítol 5 mostra, a través d'exemples, com als actes comunicatius dels infants poden correspondre diferents nivells d'intencionalitat i de significat d'acord amb un conjunt d'indicadors observacionals.Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives infantils (cap, l'estudi ratifica les tendències generals assenyalades en treballs previs (Ninio, 1983a, 1984, 1993b; Ninio i Goren, 1993; Snow, Pan, Imbens-Bailey i Herman, 1996). No obstant, l'aportació fonamental de l'estudi és identificar diferències individuals, tant quantitatives com qualitatives, en el perfil comunicatiu dels infants.Els capítols 7 i 8 recullen respectivament els resultats relacionats amb l'evolució de les intencions comunicatives expressades per la mare i amb els processos d'aprenentatge pragmàtic que operen en els inicis de l'adquisició del llenguatge. Per aquests dos objectius, les dades analitzades corresponen a una sola parella mare-filla. Pel que fa a l'expressió d'intencions comunicatives maternes, els resultats mostren tant constants com canvis al llarg del període estudiat. Entre les constants, cal destacar la presència, des del primer mes de vida, de certes modalitats d'intercanvi comunicatiu que formen part del nucli identificat per Snow et als. (1996) als 14, 20 i 32 mesos. Els canvis s'interpreten com un reflex d'ajustaments pragmàtics subtils per part de la mare a la creixent competència comunicativa i lingüística de la nena.Finalment, el capítol 8 presenta alguns resultats a favor de la hipòtesi segons la qual l'infant aprèn a usar les paraules seguint les regles forma-funció que els adults utilitzen en la interacció amb ell.

En los últimos tiempos estamos asistiendo a grandes cambios estructurales en el mundo rural, la reestructuración del cual supone transformaciones en el mercado laboral, en los ingresos de las unidades familiares, en las pautas de ocupación y de localización territorial, así como en la estructura social.La presente investigación se centra en el análisis de las consecuencias territoriales y sociales de la implantación de un iniciativa laboral pionera e innovadora en todos los sentidos: el teletrabajo. Para ello se utiliza un enfoque metodológico basado en la perspectiva de género y el análisis regional, analizando el papel que pueden cumplir las tecnologías de la información y comunicación (TICs), y concretamente el teletrabajo, como alternativa de futuro para el desarrollo del mundo rural y su población, y en particular de las mujeres.A partir de tres áreas de estudio (Cataluña, Ardèche y Québec), se ofrece un estado de la cuestión para así realizar un análisis comparado de los diferentes aspectos del teletrabajo -técnico, jurídico y laboral- como de posible alternativa de desarrollo en el actual contexto económico y social. La adopción de estrategias fundadas en la revalorización de los recursos, como soporte de nuevas iniciativas locales de creación de puestos de trabajo, se muestra actualmente como la única vía posible de subsistencia de los espacios rurales. En este sentido la actual evolución de la tecnología y de las llamadas "autopistas de la comunicación", pueden ser consideradas como una posible alternativa de desarrollo para ciertas regiones en declive, mediante la relocalización de ciertos puestos de trabajo en espacios rurales o rururbanos, si se combinan con las incontestables posibilidades que las TICs proporcionan. En este sentido el teletrabajo, inscrito en la globalidad de las teleactividades, puede constituir una alternativa más para facilitar la integración en el mercado laboral de la población rural, principalmente en el caso de mujeres y jóvenes. Las TICs necesitan de importantes infraestructuras de soporte, aspecto que las convierte en moduladores del territorio. De este modo, el actual diseño y equipamiento diferenciado de infraestructuras de TICs, según las regiones, supone un nuevo criterio de jerarquización del espacio; así, la disponiblidad de las TICs se erige como elemento clave en el proceso de retroalimentación de las zonas en desarrollo, haciendo del territorio un generador activo de recursos y posibilidades estratégicas. Las especificidades regionales en materia legislativa, económica, laboral y social, también suponen diferencias significativas en relación al tipo de trabajo realizado a distancia, y a la valoración que las personas que la llevan a cabo tienen de ella. Se concluye que las TICs no son la panacea para los territorios en crisis. Para que el teletrabajo constituya una alternativa real, es necesaria una suma de circunstancias particularmente propicias:Por parte de los trabajadores, es necesaria una dedicación plena, disponer de un proyecto profesional claro y un alto nivel de formación, que incluye la adquisición de competencias y habilidades tecnológicas.También es imprescindible el papel impulsor de las empresas que, interesadas en el ahorro de determinados costes, sean capaces de generar empleos susceptibles de desarrollarse a distancia y por tanto de ser teletrabajados.Igualmente crítico es el papel de las administraciones públicas, que deben fomentar la creación de empleo e infraestructuras equitativamente, reduciendo la deslocalización, y proporcionando ayudas a la formación y equipamientos técnicos adaptados, si desean favorecer la emergencia del teletrabajo.En esta línea, se requieren asimismo medidas dirigidas a favorecer el acceso al trabajo de las mujeres y la población en general (acceso a los servicios de guardería, horarios flexibles, etc.), que fomenten la equidad en el empleo, facilitando que el teletrabajo sea una verdadera opción frente a las condiciones de trabajo o los actuales horarios laborales. / In the last few years, the rural world is undergoing large structural changes which are producing a deep restructuring, involving transformations in job markets, familiar units income and territorial location.The hereby research work concentrates on one pioneering topic, related to the new initiatives taking place in rural world: telework. The present Thesis following a methodological aim from gender and regional analysis, it studies the role that communication and information technologies (ICT) can play, and specifically telework, as a future alternative for the rural world development, especially for women.This research focuses a pioneering topic related to the new initiatives which are taking place in the rural world: telework. The study is centred in the role that communication and information technologies (ICT) and specifically telework, can play as a future alternative for the rural world development and specially for women. The research has been developed following the gender and regional analysis methodologies.After studying three geographical areas (Cataluña, Ardèche and Québec), a "state of the art" is offered, in order to develop a comparative analysis on different aspects of telework -technical, legal and labour- as a possible development alternative in the present economic and social situation.The implementation of strategies based on the revaluation of resources, appears at the moment, as the only way of survival for rural spaces as they act as a support for new local initiatives and the creation of jobs. In this sense, the current evolution of technology and the so-called "information highways" can be considered as a possible alternative for the development of some declining regions, through the relocation of certain jobs in rural or rur-urban spaces, in combination with the enormous possibilities supplied by ICT. That is why telework, as part of the more global term of teleactivities, can represent another alternative to improve the integration of rural population in the job market, especially for women and young people.The fact that ICT needs important support infrastructures, makes them a strong territory modulators. In this way, the present differences among different regions in the design and equipment of ICT infrastructures, are becoming a new criterion for space hierarchies. As a consequence, ICT availability becomes a key element in the feed-back process in developing zones, turning territory into an active generator of resources and strategic possibilities.Regional particularities in legal, economic, labour and social aspects, introduces also important differences related to the kind of the developed telework as well as in the perception of those people working in it.It can be concluded that ICT are not a panacea for territories in crisis as telework needs a big amount of proper circumstances to turn into a real alternative.From the point of view of the manpower, teleworkers need full time dedication, a clear professional project and to be trained at a high level, including technological capabilities.The propelling role of enterprises could be also essential if they are interested in saving costs, through the implementation of jobs which can be suitable to be teleworked.Te role of public administrations are equally critical, because they must support the creation of jobs and infrastructures in a equitable way, reducing outsourcing, and supplying help for training and proper technical equipment, if they really want to favour the emerging of telework.In the same direction, measures are also required to help women -and people in general terms- to access to the job market (access to nurseries, flexible working time, etc.) in order to achieve equity in employment and making telework a true alternative to the traditional working schedules and schemes.