L'objectiu principal d'aquesta tesi és analitzar les desigualtats socials i econòmiques lligades a la salut maternoinfantil a Bolívia, segons les dues darreres estadístiques oficials: Cens Nacional de Població i Habitatge INE-2001, i l'Enquesta Nacional de Demografia i Salut ENDSA-2003.En el primer estudi es va realitzar un disseny ecològic. La unitat d'anàlisi van ser els municipis de Bolívia, sobre la base de dades del cens 2001. La variable dependent és la taxa de mortalitat infantil (TMI) i les independents són els indicadors socioeconòmics categoritzats en quartils. Es va analitzar la relació entre la TMI i els indicadors socioeconòmics mitjançant correlacions de Spearman i l'ajustament de models de regressió de Poisson. En el segon es va realitzar un disseny transversal amb base individual, amb informació de l'Enquesta Nacional de Demografia i Salut de l'any 2003, que va analitzar 7.238 dones que van donar a llum entre 15 i 49 anys. Es van calcular les prevalences i van ajustar models bivariats i multivariats per tal d'estimar les associacions de les variables dependents i independents, mitjançant raons de prevalença i els intervals de confiança del 95%.La TMI a Bolívia va ser de 67 per 1.000 nascuts vius el 2001. Les taxes van fluctuar entre: <0,1 per 1.000 en un municipi de Tarija i 170 per 1.000 en un altre de Potosí. La mitjana de població analfabeta dels municipis va ser 11,7%; d'habitatges que van tenir accés a l'aigua fora d'elles va ser de 90,4% i d'habitatges que mancaven de sanitaris va ser de 67,6%.El 79.2% de dones que van donar a llum van rebre atenció prenatal, 58.7% almenys quatre controls i 66.2% part institucional. Els percentatges van ser inferiors en La Paz i Potosí per a dones que es van realitzar controls prenatals (66.8%); quatre controls prenatals (46.5%) i el part institucional (48.6%). Els menors percentatges dels indicadors es van donar en dones sense estudis i d'ètnia Aimara.La situació socioeconòmica dispar en els municipis de Bolívia, està estretament associada a la TMI. L'educació, l'absència de sanejament bàsic i la precarietat d'habitabilitat, són factors claus que tripliquen el risc de mort. Respecte a l'accés i utilització dels serveis de salut maternoinfantil, poc més de la meitat de les dones ateses es realitzen quatre controls prenatals i part institucional, sent les sense estudis entre 36 i 49 anys, d'ètnia Aimara i dels Departaments de La Paz i Potosí qui menys ho realitzen. / The main objective of this thesis is to analyze the social and economic inequalities associated to maternal and child health in Bolivia, according of two recent official statistics: National Census of Population and Housing, 2001-INE, National Demographic and Health Survey ENDSA-2003.The first study was an ecological design. The analysis unit was the municipalities of Bolivia, based on 2001 census data. The dependent variable was the infant mortality rate (IMT) and the independent socioeconomic indicators are categorized into quartiles. We analyzed the relationship between socioeconomic indicators and IMT using Spearman correlations and adjustment of Poisson regression models. The second study was conducted with a cross-sectional individual basis, using information from the National Demographic and Health Survey ENDSA-2003, which examined 7,238 women between 15 and 49 years who gave birth. Prevalence was calculated and bivariate and multivariate models were adjusted to estimate the associations between dependent and independent variables, using prevalence ratios and 95% confidence intervals.The IMT in Bolivia was 67 per 1,000 live births in 2001. The rates were ranged from <0.1 per 1,000 in some Beni's municipal and 170 per 1,000 in another of Potosí. The average illiterate population of the municipalities was 11.7% of homes had access to drinking out of them was 90.4% homes which bathrooms were not was 67.6% .The 79.2% of gave birth women received antenatal check-ups at least four antenatal check-ups 58.7% and 66.2% institutional child delivery. The percentages were lower in La Paz and Potosi for women who were attended antenatal check-ups (66.8%), four antenatal check-ups (46.5%) and institutional delivery (48.6%). The smaller indicators percentages were in Aymara women ethnicity with non education.The disparate socioeconomic status in the Bolivian municipalities is closely associated with the IMT. Education, bathrooms were not and scarcities of housing are key factors that triple the risk of death. Regarding access and utilization of maternal health services, just over half the gave birth women attended antenatal checks-ups are made four and institutional side, being non education between 36 and 49 years old from Aymara ethnicity and from Departments of La Paz and Potosi were made less.

This dissertation aims to describe social inequalities in self-rated health in an integrated framework of gender, social class and immigration, and to identify the main intermediary factors and health problems that contribute to these inequalities. Three cross-sectional studies were performed with data from surveys of the general population residing in Catalonia and Spain in 2006. Migration from poor regions of Spain to Catalonia emerged as a health inequality dimension in addition to and interaction with gender and social class, highlighting the transitory nature of the ‘healthy immigrant effect’ partially observed in foreign immigrants. Material and economic resources made major contributions to all three types of health inequalities: individual income made the greatest contribution to gender inequalities; household material assets and financial difficulties to migration-related inequalities; and both to social class inequalities. Poorer self-rated health of women was showed to be not an issue of perception but a precise reflection of the higher burden of chronic conditions they suffered compared to men, such as musculoskeletal, mental and other pain disorders, which could be targets for a health system responsive to gender inequalities. Intersections between axes of inequality created complex social locations with unique consequences on health.

The first part of the thesis is devoted to the analysis on a capacity space, with capacities as substitutes of measures in the study of function spaces. The goal is to extend to the associated function lattices some aspects of the theory of Banach function spaces, to show how the general theory can be applied to classical function spaces such as Lorentz spaces, and to complete the real interpolation theory for these spaces included in [CeClM] and [Ce]. In the second part of the thesis, we present an integral inequality connecting a function space norm of the gradient of a function to an integral of the corresponding capacity of the conductor between two level surfaces of the function, which extends the estimates obtained by V. Maz’ya and S. Costea, and sharp capacitary inequalities due to V. Maz’ya in the case of the Sobolev norm. The inequality, obtained under appropriate convexity conditions on the function space, gives a characterization of Sobolev type inequalities involving two measures, necessary and sufficient conditions for Sobolev isocapacitary type inequalities, and self-improvements for integrability of Lipschitz functions. / La primera part està dedicada a l’anàlisi d’un espai de capacitat, amb capacitats com a substituts de les mesures en l’estudi d’espais de funcions. L’objectiu és estendre als recicles de funcions associats alguns aspectes de la la teoria d’espais de funcions de Banach, mostrar com la teoria general pot ser aplicada a espais funcionals clàssics com els espais de Lorentz, i completar la teoria d’interpolació real d’aquests espais inclosos en [CeClM] i [Ce]. A la segona part de la tesi es presenta una desigualtat integral que connecta la norma del gradient d’una funció en un espai de funcions amb la integral de la corresponent capacitat del conductor entre dues superfícies de nivell de la funció, que estén les estimacions obtingudes per V. Maz’ya i S. Costea, i desigualtats capacitàries fortes de V. Maz’ya en el cas de la norma de Sobolev. La desigualtat, obtinguda sota condicions de convexitat pel espai funcional, permet una caracterització de les desigualtats de tipus Sobolev per dues mesures, condicions necessàries i suficients per desigualtats isocapacitàries de tipus Sobolev, i la millora de l’autointegrabilitat de les funcions de Lipschitz.

The general objective of this dissertation is to study breast cancer screening and specifically social inequalities by social class and country of origin and its relationship with decreasing mortality. Therefore, four different studies have been done: three with quantitative methodology and one with qualitative. According to the quasi-experimental study, breast cancer mortality decreased in Barcelona before the introduction of the population screening program, but this reduction is more marked after its introduction. According to data from the Spanish National Health Survey in 2006, there are inequalities in the rate of breast cancer screening according to country of origin and social class. According to two studies conducted in Barcelona, immigrant women from low-income countries are less aware, and hence do less, early detection practices, as they have other priorities and perceive more barriers and taboos. Chinese women are the immigrants who present more differences with native women, followed by Maghribian and Philippine women. Place of origin, social class and migration process are key factors in preventive practices. In conclusion, it is necessary to encourage access to preventive screening practices for all women and also to undertake specific actions directed at the most vulnerable groups, taking into account any socio-cultural factors that influence the use of preventive practices. / L’objectiu general d’aquesta tesi és estudiar el cribratge de càncer de mama i en concret les desigualtats socials per classe social i país d’origen, així com la seva relació amb la disminució de la mortalitat. En conseqüència, s’han realitzat quatre estudis diferents: tres de metodologia quantitativa i un de qualitativa. Segons l’estudi quasi-experimental, la mortalitat per càncer de mama a Barcelona disminueix des d’abans de la introducció del programa poblacional de cribatge, però aquesta reducció és més accentuada desprès de la seva introducció. En base a l’Enquesta Nacional de Salut de l’Estat Espanyol de l’any 2006, existeixen desigualtats en la realització de mamografies periòdiques segons país d’origen i classe social. Segons els dos estudis realitzats a Barcelona, les dones immigrades procedents de països de renda baixa coneixen i realitzen menys les pràctiques de detecció precoç, ja que tenen altres prioritats i perceben més barreres i tabús. Les dones xineses són les que presenten més diferències amb les dones autòctones, seguides de les magribines i les filipines. El lloc d’origen, la classe social i el procés migratori són factors claus en les practiques preventives. En conclusió, és necessari afavorir l’accés a les pràctiques preventives a totes les dones i també realitzar accions específiques dirigides als grups més vulnerables sense deixar de tenir en compte els factors socioculturals que influeixen en les pràctiques preventives de les dones.

Type 2 diabetes mellitus (T2DM) has become a major health problem worldwide. The St. Vincent declaration emphasized the urgent need to improve the epidemiological knowledge of this disease in Europe. Within Europe, research on the link between socioeconomic position (SEP) and type 2 diabetes is scarce. The objective of this thesis was to conduct an extensive review of the current literature on socioeconomic inequalities in type 2 diabetes within European countries, while analyzing the relationship between, incidence, prevalence and mortality due to T2DM and SEP. In addition, we also analyzed trends on SEP inequalities in the prevalence of T2DM in Spain (1983-2006). Finally, we also assessed the appropriate use of health surveys with self-reported diagnosis in order to further analyze the relation between SEP and T2DM. Different sources of information were used throughout the study. The systematic review was completed using the PUBMED database while the empirical studies used data of two European projects, the EUROTHINE, SHARE and the Spanish National Health Survey (study of trends in SEP inequalities in T2DM) along with the Catalonia health surveys (study of validation). The thesis consists of 5 papers that attempt to respond to the different objectives. The studies included in this thesis suggest that socio-economic position (SEP) inequalities affect the incidence, prevalence and mortality by T2DM in Europe. These SEP inequalities are partly explained for body mass index, diet and physical activity. Moreover, these inequalities seemed to have remained constant or increased over time. Finally, health interview surveys with self-reported T2DM seems to be a good instrument to evaluate SEP inequalities in T2DM. / La Diabetis Mellitus Tipus 2 (DM2) ha esdevingut un dels principals problemes de salut a nivell mundial. La declaració de ST VINCENT emfatitzava la necessitat i la urgència de millorar-ne el coneixement epidemiològic a nivell Europeu. Els estudis a nivell europeu sobre les desigualtats per Posició Socioeconòmica (PSE) en la DM2 eren força escassos. L’objectiu d’aquesta tesi era fer una revisió extensa dels estudis publicats sobre desigualtats per PSE en la DM2 a Europa, així com analitzar la relació entre la incidència, la prevalença i la mortalitat per DM2 i la PSE. Un altre objectiu també era analitzar la tendència de les desigualtats per PSE en la prevalença de DM2 a Espanya (1983-2006). Finalment, com a objectiu també hi figurava el valorar l’ús adequat de les enquestes de salut amb auto - declaració de DM2 per tal d’avaluar les desigualtats per PSE en la DM2. Per tal de dur a terme els objectius es van emprar diferents fonts d’informació. Per tal de dur a terme la revisió sistemàtica es va emprar la base de dades de PUBMED mentre que pels estudis empírics es van utilitzar les dades de dos projectes europeus com són el projecte EUROTHINE i el SHARE i les enquestes nacionals de salut d’Espanya (per la tendència de diabetis) i de Catalunya (per la validació). La tesi consta de 5 articles que intenten donar resposta als diferents objectius. Els estudis inclosos en aquesta tesi suggereixen que existeixen desigualtats per posició socioeconòmica (SEP) en la DM2, tant en la incidència, en la prevalença com en la mortalitat a Europa. Aquestes desigualtats per PSE s’expliquen en part per l’índex de massa corporal, la dieta o l’activitat física. A més a més, aquestes desigualtats sembla que s’han mantingut constants o han crescut al llarg del temps. Finalment, s’ha vist que les enquestes de salut amb la pregunta d’auto-declaració de la diabetis són un bon instrument per avaluar les desigualtats per PSE en la DM2.

The aim of this thesis was to describe inequalities in the use of different health care services according to socioeconomic position (SEP) in Catalonia, Spain and Europe. In addition, we intended to assess whether the public coverage of the services, in particular dental health care, has an influence on the magnitude of inequalities in the use of such services. Finally, we aimed to determine the influence of population-based female cancer screening programmes on the prevalence of screening and on the extent of inequality. To accomplish these objectives four studies were carried out. The sources of information of the four studies were, respectively: several editions of the Catalan Health general practitioner (GP) services are equitable or manual classes use them to a greater extent. However, there are marked SEP inequalities in the use of outpatient specialist services, especially in dental care. Socioeconomic inequalities in use of dental care services exist throughout Europe, but they are larger in countries in which dental care is not covered at all by the public health care system than in countries in which dental care is partially covered. In Europe, socioeconomic inequalities in breast and cervical cancer screening are not found in countries with population-based screening programmes but they are found in those countries with only regional or pilot programmes and in those countries with opportunistic screening. / L'objectiu d'aquesta tesi era descriure les desigualtats en l'ús de diferents serveis sanitaris segons la posició socioeconòmica a Catalunya, Espanya i a Europa. A més a més, es volia avaluar si la cobertura pública dels serveis, en particular la dels serveis dentals, infuencia la magnitud de les desigualtats socioeconòmiques en l'ús d'aquests serveis. Finalment, es va voler determinar la influència dels programes poblacionals de cribratge dels càncers de mama i cèrvix en la prevalença de cribratge i en la magnitud de les desigualtats. Per tal d'assolir aquests objectius es van dur a terme 4 estudis. Les fonts d'informació d'aquests estudis van ser, respectivament: diferents edicions de l'Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA), diferents edicions de l'Enquesta Nacional de Salut d'Espanya (ENS), l'Enquesta de Salut, Envelliment i Jubilació a Europa (SHARE) 2006 i dades dels països europeus que van participar a l'Enquesta Mundial de la Salut de l'OMS l'any 2002. Els dos primers estudis eren estudis de tendències mentre que els dos últims van ser transversals. En tots els estudis les desigualtats socioeconòmiques es van mesurar mitjançant índexos relatius (RII) i absoluts (SII) de desigualtat. Els resultats d'aquests estudis mostren que a Catalunya i a Espanya els serveis d'atenció primària són equitatius o fins i tot les persones de classes manuals en presenten una major proporció d'ús. Tanmateix, hi ha marcades desigualtats en visites a l'especialista, en especial en les visites al dentista. Les desigualtats socioeconòmiques en la utilització dels serveis dentals existeixen a tota Europa, però són més grans en aquells països on l'atenció dental no està coberta pel sistema públic de salut que en aquells països on aquesta està parcialment coberta. A Europa, no es troben desigualtats socioeconòmiques en el cribratge dels càncers de mama i cèrvix en aquells països amb programes poblacionals de cribratge, però sí que es troben en aquells països amb programes pilot o regionals o amb només cribratge oportunista.