En el primer capítol - 1. El liberalisme peculiar de John Stuart Mill - es fa un recorregut per les interpretacions més significatives sobre l'obra de Mill subratllant la consternació i perplexitat que provoca en les files del liberalisme les suposades desviacions d'aquest pensador.El segon capítol - 2. Reforma i revolució: el paper de la història - està dedicat a l'estudi de la concepció milleana de la història a partir dels estereotips i prejudicis dels seus compatriotes contemporanis. En el capítol es segueix les mostres d'interès de Mill respecte les revolucions a França (XVIII i XIX). Aquestes demostracions es comparen amb les reaccions que les mateixes susciten entre els polítics i intel·lectuals anglesos.En el tercer capítol -3. Mill: Politeia vs democràcia- s'argumenta la manera com Mill atribueix un paper fonamental a l'interès general en una línia totalment diferent a l'argumentada pels denominats, respectivament, liberalisme polític i liberalisme lliurecanvista (econòmic o de mercat). Mill es situa amb el seu "interès general" en l'àmbit de la tradició moderna republicana iniciada amb les repúbliques renaixentistes italianes, i s'argumentarà que actualitzades a les condicions sociològiques d'una societat industrial. També en aquest capítol, es dóna a conèixer la teoria de la democràcia de Mill anunciant els perills de la "falsa" democràcia representativa basada en el sufragi universal per elecció de majories numèriques com a fórmula per garantir la identificació d'interessos entre els ciutadans i els governants. Aquest apartat tracta, també, dels perills que poden resultar d'una cultura política negativa, la qual prepara l'escenari per a una confrontació ideologista basada en interessos de classe.En el quart capítol - 4. La llibertat - es busca mostrar les diferencies de Mill respecte els tòpics del liberalisme ideològic emergent en el XIX. S'argumentarà que Mill defensa una teoria de la llibertat en la que la defensa d'igualtat n'és una part fonamental. La vinculació d'aquests dos valors presentats pel liberalisme jeràrquicament, primer la llibertat i després la igualtat, és revisada per Mill a partir de la seva teoria de la diversitat dels individus els quals es construeixen sempre socialment. La llibertat serà entesa a la manera republicana com procés d'alliberament de les constriccions i dominacions exercides des de la pròpia societat.En el cinquè capítol - 5. Política i autoritat - es du l'argumentació de la interpretació republicana de Mill a l'àmbit de la noció d'autoritat. Es traça aquí el vincle entre la concepció de Maquivel de la virtut cívica que exerceix el lideratge patriòtic envers a una societat cohesionada i participativa amb la de Mill quan reclama la necessitat del lideratge d'una classe del coneixement, cívica, posant èmfasi en la convicció intel·lectual compartida abans mencionada. Aquest capítol serveix per tancar el recorregut iniciat amb la defensa de Mill de la necessitat d'una nova cultura política i el paper protagonista en les circumstàncies dictades per l'època moderna per a un grup social històric dirigent - el "príncep" o la classe del coneixement segons Mill. També, en aquest capítol, s'analitza el concepte de poder i el d'autoritat en Mill ubicant-lo dins de la tradició republicana.Finalment, en el darrer capítol, - 6. Conclusions -, primer, es defensa la confirmació de les hipòtesis marcades en els objectius generals i construïdes capítol a capítol; segon, es contextualitza el "fracàs" milleà en els esdeveniments polítics històrics i debats ideològics del darrer segle en el marc de la hipòtesi general segons la qual segueix pendent encara avui, a) la progressió d'una nova cultura política de caràcter cívic i constitucionalista i, b) s'afirma la consolidació en termes culturals d'allò que Mill anunciava com la gran amenaça per a la democràcia que és "l'opinió pública". / The departing point of this thesis is to find out why Mill arouses so many suspicions and is subject to so many nuances, not only among traditional socialist thinkers and conservatives in all its variants, but especially among those who come from the liberal currents. The response will be to work on the assumption that Mill was not the representative of the renewal of liberalism in the nineteenth century as it has often been said but a continuator of the republican thought and one of the last political thinkers before the idealogisation of the social and political thought of modernity. In this thesis we will prove that only from this supposition we can re-interpret Mill's democratic theory. From this perspective, it has largely been discussed whether Mill was an elitist, a democratic participacionist, a democrat without convictions, an authoritarian or simply incoherent. Defending this thesis we will state that this discussion today has no more sense. Coherent thinker in the essential aspects of his political theory, it is argued that it is not possible to disassociate his notion of democracy from the historical facts (from the revolution, from the reforms and the social sciences they study) and the theory of culture inherent to his philosophy. Mill had a qualitative and not a quantitative conception of politics. Politics was, for Mill, "politeia" and not "leviathan". And therefore the name of republic thinker acquires in this case a clear democratic ingredient, more than that of a liberal. For Mill the view is that democracy has more to do with the general interest, and from this general interest, with freedom. In this text, we will argue that for Mill no human society can afford to dispense, in whatever degree, of the reflection on the power and realization of it, what we mean by "the exercise of authority", and we will provide reasons to bring out the differences between, on the one hand, the liberal conception of power and authority and, on the other, the concept Mill has of them.

A la primera part, la Tesi comenca amb una introducció teòrica a on es fa un repas de les principals teories sociològiques que analitzen les relacions entre mercat de treball i educació. Es comença per la Teoria del Capital Humà i a continuació es descriuen les crítiques subsegüents, passant per les teories de la reproducció i el credencialisme.S'analitzen les diferents relacions de la institució universitària amb la societat civil i l'esfera de I'Estat als EE.UU. i a Europa; i es veu quina és la posició de la C.E. davant l'ensenyament superior i les seves perspectives, a partir del Memorandum de la "Task Force" Recursos Humans.Es descriu a continuació el creixement i canvi produïts a la Universitat del nostre país, en relació amb el context socio-econòmic els darrers decennis, i el pas d'una universitat d'elits a una universitat de masses.Per tal de veure com es produeix la inserció dels titulats universitaris en el mercat de treball es fa una revisió de la literatura existent i de les darreres recerques realitzades sobre el tema, revisant especialment la que va dur a terme el CIREM per al Consejo de Universidades recentment, amb algunes aportacions relevants, sobretot pel que fa a la diferent distribució territorial i per classe social.A continuació s'analitza la valoració que fan els titulats de la institució universitaria així com les opinions que en tenen els empresaris, a partir dels estudis que s'han fet en el nostre país, i fent també algunes comparacions internacionals al respecte.Abans d'entrar en els temes centrals de les recerques, es fa un esforç de conceptualització per delimitar el concepte de formació a I'empresa, tot distingint-lo d'altres formes d'aprenentatge i d'altres conceptes com el de qualificació, així com de les pseudo-necessitats de formació. Es revisa, també, l'evolució que ha sofert el tema de la formació a I'empresa des dels anys 60 fins a la crisi actual, en relació amb el sistema socio-econòmic del nostre país.A la segona part es descriuen les recerques dutes a terme sobre demandes i necessitats de formació permanent a nivell superior a les empreses de Catalunya.En primer lloc es resumeixen breument alguns aspectes metodològics de caracter general.En segon lloc es descriuen els resultats obtinguts en els onze grups de discussió, a partir d'un qüestionari semi-estructurat, amb representants d'empreses i de l'Administració pública, sobre la formació inicial i la formació continuada a la Universitat. Els aspectes que s'analitzen més detingudament són: L'opinió de les organitzacions sobre la formació inicial, sobre la formació continuada, les necessitats de formació que diuen tenir les empreses al respecte, la missió que hauria de tenir la formació continuada a la Universitat, les condicions necessaries per a una bona acceptació de la mateixa per part de les organitzacions, i algunes deduccions útils per tal de poder orientar-la.En tercer lloc es descriuen els resultats obtinguts mitjançant el qüestionari passat a 94 organitzacions sobre les seves característiques i necessitats de formació: s'analitzen, en primer terme, els trets bàsics que permeten una caracterització de les empreses a partir del tamany, sector, tipus de personal, nombre d'establiments, mena d'activitat, relacions inter-industrials, producte, transformacions experimentades els darrers anys, I+D, i activitat econòmica, comercial i exportadora realitzades. En segon terme es fa una caracterització de la mà d'obra de les diferents organitzacions, veient l'evolució dels seus efectius, composició per edat i sexe, moviment experimentat i tipus de contractes, així com les perspectives d'ocupació futura. En tercer terme s'analitzen les característiques i condicions de realització de la formació i manera com aquesta afecta els treballadors i quadres.Per últim, es descriuen les necessitats de formació manifestades per les empreses, classificades per àrees, categories i tipus. Les necessitats generiques que més trobem a les empreses i que poden constituir una certa tipologia, són: Saber comandar amb habilitat, Aprenentatge de llenguatges informàtics d'usuari, Aprenentatge d'idiomes, Actualització davant els canvis legislatius, Preveure I'impacte i les opinions de l'aplicació de I'Acta Única Europea, Atenció al client i comunicació, Formació de recursos humans, i Especialització en sabers científics i tecnològics. En el llistat de necessitats de formació, classificat per àrees, apareixen els resultats següents: A I'administrativo-financera un total de 20 necesitats de formació, a la comercial 12, a la de recursos humans 42, a les derivades de l'aplicació de l'Acta Única Europea 24, i a la de producció 80.A la tercera part es descriuen les conclusions de la Tesi.Es comenca per veure el canvi social i la transformació de la Universitat, mitjançant una breu ressenya del procés de modernització experimentat per la societat i el seu impacte a nivell demogràfic, econòmic i social. Al mateix temps, s'analitza el pas d'una universitat d'elits a una universitat de masses i les implicacions que ha suposat tant a nivell quantitatiu com qualitatiu.A continuació es constaten les noves relacions establertes entre la Universitat i el mercat de treball, analitzant el canvi de valoració de les titulacions, així com I'increment de la demanda de titulats universitaris tant en el sector públic com en el privat. I s'analitza també la seva diferent forma d'inseriment laboral, així com la valoració que fan els titulats de la formació rebuda a nivell superior.En tercer lloc es treuen una sèrie de resultats sobre les necessitats de formació a les empreses i les seves implicacions sobre I'ensenyament superior, tant a nivell d'implicacions sobre I'ensenyament inicial com sobre la formació continuada.Per últim, es fan una sèrie de consideracions finals sobre la institució universitaria i la necessitat de la seva vinculació social, econòmica i àdhuc política, encara que sense perdre de vista la seva necessària autonomia en el desenvolupament de les seves activitats bàsiques, tant de nivell docent com de recerca, totes elles necessitades en tot moment de perspectiva crítica.La quarta part de la Tesi són els annexs, a on es detalla el qüestionari utilitzat a I'enquesta.A la cinquena part es relaciona la bibliografia citada i altra bibliografia consultada. / A revision of the principal theories of Sociology that analyze the relationship between the labour market and education contextualizes the research on which this dissertation is based. There is a particular emphasis on the Human Capital Theory and its further revisions and critique.An overview of the American University system in contrast with the continental European University system underlines their different origin and further development. The first system springs from the civil society and the second from the state; inevitably, their design, functions and development show deep differences. Under the light of this contrast the Human Resources Task Force document of E.C. is discussed.Existing research and new data about how university graduates are integrated in the labour market are discussed in the framework of the changes that have occurred in the Spanish university and in the Spanish society as a whole: One of the most relevant facts is the progressive change in the recruitment of graduates. The private sector (industry and services) in the industrial areas is responsible for absorbing more then 50% of graduates. This contrasts with the previous situation where most graduates found their positions in the Civil Service.Taking all this into account, an extensive research carried out by the author on the training needs felt by companies at a higher level, expressed by a substantial number of corporations in Catalonia is presented.The data discussed show the existence of great number and variety of training needs within the corporations at the level of updating scientific and technical information and at a level of human resources management and development.The conclusions show that the decision taking in the University concerning teaching procedures and contents should be reconsidered. They show also that the University within its mission of research and education at a higher level needs to increase its permeability to the opinions and views expressed by graduates, managers and enterprenurial world, without narrowly focussing its broadest aims of developing knowledge, culture and social criticism.

Els objectius de la tesi se centren en cercar i constatar els factors en l'àmbit social i/o institucional que més incideixen en el temps d'estada d'infants i adolescents ingressats en diversos Centres Residencials d'Acció Educativa (C.R.A.E.) de la província de Barcelona, analitzar els processos d'ingrés i desinternament d'aquests, la contenció realitzada per part de l'equip educatiu de cadascun dels centres, les dificultats d'intervenció i la coordinació entre els diversos professionals implicats, així com les dinàmiques estigmatitzades que es done a la població resident.La metodologia utilitzada ha consistit en l'anàlisi de la informació dels expedients dels menors residents, contrastada amb la què s'ha obtingut de les reunions amb l'equip educatiu i de les entrevistes individuals mantingudes amb els infants i els adolescents. En total, la mostra de població del treball de camp ha estat de 350 individus. Com a conclusions es constata que existeixen uns factors que influeixen en la perllongació del temps d'estança dels nens als centres, entre els quals remarcar l'edat del nen, les seves característiques personals, la freqüència de correlación familiar, les situacions i/o activitats de risc dels progenitors i la situació relacional entre ells. També es constata que el fet de conviure en un centre comporta una certa percepció d'estigmatització per part dels infants i/o adolescents. La tesi es troba organitzada en quatre parts. La primera inclou una introducció i una revisió de l'estat de la qüestió. La segona recull el marc teòric i legal, mentre que la tercera presenta la formulació de les hipòtesis i de la metodologia utilitzada. Per últim, la quarta part s'analitzen i interpreten els resultats i les conclusions. / Los objetivos de la tesis se centran en buscar y constatar los factores en el ámbito social y/o institucional que más inciden en el tiempo de estancia de niños y adolescentes ingresados en distintos centros residenciales de acción educativa de la provincia de Barcelona. Analizar los procesos de ingreso y desinternamiento de los mismos, la contención realizada por parte del equipo educativo de cada uno de los centros las dificultades de intervención y coordinación entre los profesionales implicados, así como las dinámicas estigmatizadas que se dan para la población residente.La metodología utilizada ha consistido en el análisis de la información de los expedientes de los residentes contrastada con la que se ha obtenido de las reuniones con el equipo educativo y de las entrevistas individuales mantenidas con los niños y adolescentes. La muestra de población del trabajo de campo ha sido de 350 individuos.Como conclusiones se constata que existen unos factores que inciden en la prolongación del tiempo de estancia de los niños en los centros. Estos son: la edad actual del niño, sus características personales, la frecuencia de correlación familiar, las situaciones y/o actividades de riesgo de los progenitores y la situación relacional entre estos. También se constata que el hecho de convivir en un centro comporta una cierta percepción de estigmatización por parte de los niños.La tesis se divide en cuatro partes, la primera incluye una introducción y una revisión del estado de la cuestión, la segunda al marco teórico y legal, la tercera incluye la formulación de hipótesis y metodología utilizada, y en la cuarta y última se analizan e interpretan los resultados y las conclusiones.

La guerra de Successió va representar un fort trasbals per a l’estament notarial de Catalunya. Els col•legi de la ciutat de Barcelona va prendre part decididament pel partit de l’Emperador, mentre que l'altre que existia, el de notaris reials ho va fer pel partit del Borbó. A Catalunya, a part d'aquests actuaven altres tipus de notaris, com els escrivans de manament, els notaris senyorials, i els apostòlics. Després del 1714 es va centralitzar les designacions de fedataris, que van ser, monopolitzades pel poder reial la qual cosa representava la necessitat de satisfer la taxa anomenada fiat que era una quantitat econòmica elevada que calia satisfer per a obtenir el privilegi de la fe pública. Aquesta circumstància, en un principi, va afectar també els notaris causídics (procuradors dels tribunals). El 1728 es van redactar unes ordinacions per al notariat de Catalunya, en virtut de les quals es canviava el règim tradicional del notariat a Catalunya, obligant a la fedataris, encara que fossin senyorials, a passar un examen al Consell de Castella, a la Cort. El 1736 es va prohibir l’actuació dels rectors de les parròquies com a fedataris que era tradicional a Catalunya, i es van redactar ordinacions per al notariat de Catalunya. Aquestes normes van deixar el règim jurídic del notariat de Catalunya molt proper al de Castella. Elc col•legis barcelonins van aconseguir escapolir-se de l'aplicació d'aquestes disposicions. Moltes d’aquestes normes es van deure a la iniciativa de l’oïdor i regent de l’Audiència Bernardo de Santos. El 1752 des del Consell de Castella es va comissionar a l’oïdor Andrés de Simón Pontero per a que dugués a terme la visita, inspecció de notaris que tenia molta tradició a Castella, però que era desconeguda a Catalunya. Va representar una pesada càrrega econòmica sobre el notariat de Catalunya, i va servir per a finançar una campanya de recerca a arxius eclesiàstics Després, per iniciativa del mateix oïdor, es van tramitar a la Cort les ordinacions per als notaris de Catalunya de 1755 que pràcticament van equiparar el règim del notariat al de Castella i van estar vigents fins la llei del Notariat. De la comparació del notariat de Catalunya amb el de València, Aragó i Mallorca es pot concloure que el model d’aquests regnes de l’antiga Corona d’Aragó era semblant al de Catalunya, Al Regne de València, a partir del 1707, en pocs anys es va produir uns forta davallada en el nivell tècnic dels fedataris, a causa de la imitació del model de Castellà. La comparació de la tradició catalana i castellana del notariat fa notar l’una diversitat de concepcions, però el que més cal remarcar és que a Catalunya era basada en la preparació tècnica dels candidats, mentre que el notariat castellà reial, almenys des del segle XVI es basava en la venalitat de càrrecs. A Castella l’alienació d'oficis de fe pública va tenir com a conseqüència una notable baixada en el nivell tècnic del notariat reial que es va fer notar ja durant els segles XVI i XVII. A Catalunya, a pesar d'haver-hi hagut intents, no es va produir aquesta alienació massiva de càrrecs de fe pública, que va fer baixar notablement el nivell tècnic dels fedataris reials castellans. En el territori de Catalunya actuaven una multiplicitat de notaris. Respecte de la seva competència, es regien per criteris territorials, encara que en algun cas aïllat s’admetia el principi de la personalitat L’adveniment de la nova planta va representar un fort trasbals per a la pervivència de la llengua catalana en l'àmbil jurídic. No hi ha cap mena de dubte que es van produir prohibicions verbals d’ús de la llengua catalana com a mitjà d'expressió jurídica. El 1755 es va deixar de banda el lllatí, la qual cosa va aplanar el camí cap a la imposició de la llengua castellana, que va tenir lloc amb la Llei del Notariat.

DE LA TESIS:En el presente trabajo se analiza, desde distintos puntos de vista, la evolución de la localización de la actividad económica en Chile, desde el fin de la Guerra del Pacífico, hacia 1890, hasta el fin del gobierno de la Unidad Popular, en 1973. En la primera parte se analiza la evolución de la localización del comercio interior y exterior de las provincias de Chile y como evoluciona con el impacto de los distintos ciclos mineros. En una segunda parte, la tesis se centra en el estudio de la localización de la industria en Chile y sus determinantes, entre fines del siglo XIX y la década de los 60. Una tercera parte realiza una reconstrucción del PIB provincial de Chile entre fines del siglo XIX y 1970. Esta reconstrucción permite realizar distintos ejercicios sobre convergencia económica, evolución de los niveles de ingreso de las provincias en el largo plazo además del análisis de la existencia de una posible relación entre el crecimiento económico y la dispersión de la actividad económica en el largo plazo.

DE LA TESIS:La tesis doctoral que se presenta consiste en el estudio del comercio intraindustrial textil en 1913. En ella se trata el sector textil en sentido amplio, tanto desde el punto de vista de las fibras y productos textiles (incluyendo tanto a la industria del algodón como a la de la seda, el yute o la confección, de una manera conjunta) como desde el punto de vista de la cobertura geográfica, bajo un enfoque multilateral donde se contemplan tanto los países exportadores, como los importadores. La investigación sigue una aproximación básicamente cuantitativa en la que se combinan distintas metodologías de análisis, desde la cartografía de las discrepancias estadísticas de la fuente de información, hasta las estimaciones econométricas de las causas del comercio intraindustrial, pasando por un análisis descriptivo de la naturaleza y composición de los mercados textiles internacionales.Finalmente, a través del sector textil y con los datos comerciales de 1913, se contrastan algunas hipótesis de los modelos del comercio internacional que se encuentran en abierta discusión hoy en día, aportando nueva evidencia empírica a dichos debates teóricos.

The discovery of America was followed by a flow of precious metals to Spain and Portugal, and from there throughout the world. Historiography has reconstructed the quantities of gold and silver transferred from the New World to the Old World in the Early Modern period, but what was the reason for the bullion outflows? This dissertation answers this question. In particular, it examines the logic of silver outflows from Cadiz to London in the first half of the 18th century.Castile enacted bullionist laws during more than four centuries, from the Late Middle Ages to mid-19th century. The laws fixed prices and placed bans on export. But these measures did not prevent the export of silver and instead caused a great deal of smuggling. This dissertation aims at understanding the logic of silver outflows focusing on the smugglers' point of view: arbitrage. In this regard, the archive of the merchant house Roux (Marseille), probably the best preserved 18th century commercial archive in Europe, has made possible the reconstruction of the specie-point mechanism for silver - the Old Mexican pieces of eight - between Cadiz and London as exactly practiced by contemporary merchants. The discovery of half-monthly data on silver black market in Cadiz for the period 1729-1741 has been a milestone in order to understand the logic of silver outflows.Empirical result from these data for arbitrage equation presents a puzzle for our understanding of the specie-point mechanism: from 1729 to 1737 there was a systematic bias between the implicit spot exchange rate and the arbitrated parity, which made arbitrage systematically profitable. On the contrary, from 1737 to 1741 the bias was corrected because the Spanish government reacted to illegal bullion outflows with a devaluation, which equalized the exchange rates and the arbitrated parity.This research explores both theoretically and empirically the reasons for the apparent mispricing for the first period and the effect of the devaluation on silver prices for the second period. The outcome is that bullionist regulations configured an oligopsony structure in Cadiz that had the power to drive down silver prices below the international price (i.e., London price). Oligopsony agents were the most important foreign merchants in Cadiz, organized in family and partnership networks which were rice-makers; their structure was maintained because the long-run international networks created entry barriers in the business of illegal export of bullion. Secrecy was reserved because both sides of the market cheated the Spanish government: importers from the Spanish American colonies saved the high import tax and exporters to the ain European bullion markets ignored the ban against exports.Nevertheless, oligopsony power had a floor, which was the Official Parity (i.e., the number of units of account per coin). Below the Official Parity, the pieces of eight were used as money and went out from the commodity market. The devaluation of 1737 should be understood as an increment of the Official Parity for eliminating oligopsony power.Some main lessons emerge from this dissertation. First, understanding the reasons of the specie flows in the Early Modern period demands comprehension of the specie-point mechanism. Second, the construction of the silver-points requires the location, collection and manipulation of the right data: market prices, exchange rates and costs of arbitrage. And third, the interpretation of the arbitrage results needs to focus on the special microeconomic features of the bullion market structure. This is an original approach which will provide a lot of insight into the workings of commodity money.The first chapter describes the Castilian stagnated legislation and immobile institutions established with the aim of avoiding bullion outflows: fixed prices and bans on export. The second chapter analyses the specie-point mechanism in the institutional setting of bullion controls: the case of silver Pieces of Eight between Cadiz and London during the period 1729-1741. Arbitrage equation shows a systematic bias between the spot exchange rate and the arbitrated parity corrected by the 1737 devaluation. The third chapter analyses the specie-point mechanism in the institutional setting of free bullion movement: the case of gold and silver bars between London and Amsterdam during the period 1734-1758. London-Amsterdam bullion market was integrated, and arbitrage equation shows only few and non persistent breaks. The fourth chapter tells the story of the agents involved in the illegal exchanges of silver in Cadiz, and demonstrates that the smugglers were the French merchants who obtained the highest income of all merchants in Cadiz. The fifth chapter examines the contemporary Castilian reports against smuggling in order to describe how the illegal exchange took place. Smuggling was reserved to foreign merchants because they had achieved privileges which prevented them to be prosecuted. The sixth chapter demonstrates that the smugglers were organized in long-run networks which conferred them the market power to drive down bullion prices below the international price, and the international connections to illegally extract and distribute the bullion from Cadiz. The seventh chapter develops a static model of partial equilibrium for commodity-money in order to understand the workings of the oligopsonistic silver-commodity market and the effect of devaluation on the bullionist goal of treasuring silver. We will end offering some conclusions. Appendices explain the construction of the specie-point mechanism.

L'origen del present treball se situa en l'afany de modelització de fenòmens cooperatius aplicats a situacions reals. Des d'aquest punt de vista, parteix la idea d'estudiar el Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya (CBUC).La intenció és estudiar com cal distribuir els costos que genera el CBUC entre els seus membres. En aquest sentit, el punt de vista de la Teoria de Jocs hi juga un paper interessant.En el capítol es presenta l'estructura de funcionament del CBUC, els seus objectius i els serveis que presta. En particular, ens centrem en la Biblioteca Digital de Catalunya, que és la institució que proveeix els membres del CBUC de l'accés a revistes científiques en format electrònic. Es presenten els models de fixació de preus d'algunes de les editorials amb què manté contacte el Consorci i els mètodes d'assignació dels costos generats per la subscripció de les revistes electròniques per part del Consorci. En el capítol 3 es presenta el model teòric d'estudi a partir del problema de demanda, basat en un conjunt de compradors interessats en l'adquisició d'un conjunt de béns que controla un venedor, el subconjunt de béns que desitja adquirir cadascun dels compradors i per les funcions de costos que determinen el preu dels béns.Seguint una anàlisi cooperativa, associem a cada problema de demanda un joc cooperatiu de costos que anomenem joc de costos cooperatiu de demanda. El joc determina per a cada coalició possible de jugadors, el cost d'adquisició d'un conjunt de béns quan cooperen entre ells.L'objectiu és determinar possibles solucions al problema de repartiment de costos que es genera en la compra conjunta. Així s'estudien condicions per determinar l'existència de distribucions en el core. Es simplifica el model general restringint les demandes dels jugadors (problema de demanda binària) i es determina el valor de Shapley del joc associat.En el cas de funcions de costos constants, el principal resultat és la descripció algèbrica que es realitza de la classe dels jocs constants de demanda. El capítol 4 estudia els jocs de demanda amb descompte, originats a partir de l'acord entre el CBUC i l'editorial Academic Press. Les funcions de costos que avaluen els costos dels béns introdueixen descomptes a partir del volum de demanda. Les funcions determinen l'obtenció de jocs còncaus.Els jocs de demanda amb descompte guarden relació amb els bankruptcy games o jocs de fallida. La relació permet l'obtenció de resultats sobre el core del joc i el valor de Shapley.Finalment, s'hi inclou una aplicació del model estudiat, basat en les dades reals de l'acord entre el CBUC i l'editorial Academic Press Ideal. L'aplicació compara la distribució que usa el CBUC per assignar costos amb les solucions clàssiques de la Teoria de Jocs obtingudes del joc de demanda amb descompte associat al problema. Es proposa el valor de Shapley com la solució més adient.El capítol 5 presenta els jocs de demanda amb externalitats, que parteix de l'acord entre el CBUC i l'editorial Kluwer. El model es basa en l'obligatorietat per part dels compradors d'adquirir tots el paquet de béns del venedor.El joc resultant és 1-còncau. En destaca la importància degut a què no existeix massa literatura sobre jocs k-convex originada en problemes. La 1-concavitat implica l'existència de distribucions en el core, la determinació de la seva estructura i l'obtenció de fórmules per al nucleolus i el valor de tau.Finalment, s'analitza una aplicació del model de demanda amb externalitats basada en les dades de l'acord entre el CBUC i l'editorial Kluwer. Les solucions estudiades en el model es presenten com a alternatives al mètode de distribució determinat pel Consorci. Es proposa el nucleolus com aquell concepte de solució que millor s'adapta a la problemàtica presentada.En l'apèndix s'adjunten els quadres necessaris per a la resolució de les aplicacions dels capítols 4 i 5.

El trabajo que aquí presentamos se centra en la modelización de una operación actuarial en colectivos con múltiples estados sobre la cual planteamos la cobertura de las fluctuaciones aleatorias de la siniestralidad adversas. Por operación actuarial en colectivos con múltiples estados, entenderemos una operación de vida que contempla diferentes estados del asegurado (invalido, activo, empleado, desempleado, etc.). Normalmente, asociamos estas operaciones con prestaciones de invalidez o con otro tipo de prestaciones complementarias a las de vida. uno de los objetivos que nos fijamos, será plantear de forma general la modelización de las operaciones con múltiples estados. Con tal fin, describiremos un modelo general de múltiples estados, basado en la aplicación de procesos y semiprocesos estocásticos de markov que nos permita realizar un enfoque sistemático, general y matemáticamente riguroso de cualquiera operación con múltiples estados, definida de forma continua o discreta en el tiempo. Ampliaremos su estudio para el caso particular de una operación de invalidezVeremos que la aplicación de unas tablas de probabilidad ajustadas a las características del colectivo no es suficiente para garantizar su solvencia ya que ésta también dependerá de la estructura del colectivo. Para garantizar su solvencia, propondremos la aplicación del reaseguro de diferencia de siniestralidad. Esta modalidad de reaseguro cuya definición y aplicación desarrollaremos en el marco de una operación con múltiples estados permite cubrir las desviaciones adversas de siniestralidad debidas a la misma estructura del colectivo.La aplicación del reaseguro de diferencia de siniestralidad permitirà garantizar totalmente la solvencia del colectivo, considerando como única fuente de ingresos las primas pagadas por sus integrantes. En este contexto, entenderemos por solvencia, la capacidad de atender a las obligaciones presentes y futuras contraídas por el colectivo con sus propios miembros.Con la finalidad de diseñar una estrategia óptima, combinaremos la utilización del reaseguro de diferencia de siniestralidad con la aplicación del otro instrumento del que dispone el colectivo para asegurar su solvencia: recargo de seguridad, de forma que el valor actual actuarial del coste total (primas de reaseguro más las primas de la operación aseguradora recargadas) sea mínimo. El colectivo se encuentra sujeto por su propia dinámica a entradas de nuevos asegurados. Con tal objeto, analizaremos los efectos generados por éstas y su repercusión en el colectivo. Resultado de las diferentes propuestas que realicemos, formularemos diferentes variantes del reaseguro de diferencia de siniestralidad.

La problemática temporal habitual es la confrontación de la idea que intuitivamente se percibe frente a su medida cuantitativa por un reloj, ya que son perspectivas incompatibles porque la percepción de la dimensión temporal difiere de su medida según un eje de sucesión o escala fija, repetitiva y cuantitativa. A esta problemática se puede añadir la visión económica referente al valor del Tiempo, por cuanto que el mismo afecta o es necesario para los fenómenos y problemas económicos y financieros como la producción, la inversión, la planificación, el ahorro.El Tiempo en la Ciencia Económica queda oculto en la restricción temporal, sea siendo el Tiempo referente al período (duración o época) de análisis, sea en relación al análisis dinámico como factor que permite el orden y la síntesis matemática en una ley de evolución, sea como un bien económico valorable monetariamente. Según la naturaleza de la restricción temporal se distinguen las tres concepciones latentes en el Análisis Económico:1) El Tiempo lógico, que es homogéneo y reversible, que surge cuando se considera una restricción temporal cierta y estacionaria, que estaría vinculada a la descripción de un proceso estacionario y ergódico.2) El Tiempo causal, que es homogéneo e irreversible, que aparece con una restricción temporal cierta y dinámica, que estaría vinculada a la descripción de un proceso no estacionario, pero ergódico.3) El Tiempo Histórico, que es heterogéneo e irreversible, que se relaciona con una restricción temporal incierta y dinámica, que estaría vinculada a la descripción de un proceso no estacionario ni ergódico.A partir de esta modalidad temporal, se puede intentar superar el sesgo físico-matemático del análisis temporal financiero y proponer una noción temporal desde el punto de vista biológico, que denominamos Tiempo Histórico - Financiero. Dicha noción no simplifica la incertidumbre y complejidad observadas, introduciendo la dependencia histórica, y un futuro abierto y a priori imprevisible.De la comparativa teórica de la visión tradicional o física contra la visión propuesta o biológica del Tiempo aplicadas al análisis financiero, en cuanto a la forma, el valor y la influencia temporal, concluimos:a) La forma temporal se adecua al tipo de problema financiero a resolver, siendo en el caso de un problema de representación la más operativa el Tiempo lógico, en el caso de un problema de predicción el Tiempo causal y en el caso de un problema de explicación y comprensión el Tiempo histórico.b) El valor temporal bajo el supuesto de que compensa la distribución y uso eficiente de este factor económico se estima creíblemente bajo la forma de Tiempo lógico, pero bajo el supuesto de que compensa los frutos o la confianza en el acierto del Tiempo dedicado o requerido sería más adecuado la forma del Tiempo Histórico - Financiero.c) La influencia del Tiempo aplicada al proceso de decisión financiera se observa en el proceso de deliberación previo a toda elección, pudiéndose distinguir en este análisis dinámico en un problema financiero tres perspectivas temporales: el Tiempo contractual (manda la operación en la dinámica), el Tiempo de la especulación (mandan los resultados futuros en la dinámica) y el Tiempo de la inversión (mandan la continuidad y el riesgo en la dinámica).