Made available in DSpace on 2015-04-14T14:12:53Z (GMT). No. of bitstreams: 1 442097.pdf: 744266 bytes, checksum: 627bd2aa911888e0bd82643e8af300ff (MD5) Previous issue date: 2012-05-30 / This study aimed to analyze the image and attitudes that students in higher education have in relation to Statistics, by means of a comparative study before and after the students coursing discipline. The research involved a sample of students enrolled in the discipline of Statistics in undergraduate courses in Administration, Accounting and Information Systems, in a private college in the metropolitan area of Porto Alegre. For data analysis tools were used in descriptive statistics and results were compared with the study validated by Cazorla et al (1999). The scale showed good internal consistency in the second questionnaire, with Cronbach's alpha of 0.86. An exploratory factor analysis identified three underlying factors based on the original scale for the discussion of the results: confidence / affection / security, importance / applicability and utility / skill. Comparing the attitudes and the image that students have in relation to statistics before and after coursing discipline, it was found that students sometimes have attitudes favorable and sometimes unfavorable image, may be supposed that this fact is linked to other factors not covered bu this study as the methodology of the teacher, learning difficulties, classroom environment, etc. Even with this type of behavior, students recognize the applicability of statistical knowledge. / Esse trabalho teve como objetivo analisar a imagem e as atitudes que os alunos de cursos superiores possuem em rela??o ? Estat?stica, por meio de um estudo comparativo antes e depois de cursarem a disciplina. A investiga??o envolveu uma amostra de alunos matriculados na disciplina de Estat?stica nos cursos de gradua??o de Administra??o, Ci?ncias Cont?beis e Sistemas de Informa??o de uma faculdade particular da regi?o metropolitana de Porto Alegre. Para a an?lise dos dados foram utilizadas ferramentas da Estat?stica Descritiva e os resultados foram confrontados com o estudo validado por Cazorla et al (1999). A escala apresentou boa consist?ncia interna no segundo question?rio, com Alpha de Cronbach de 0,86. Uma an?lise fatorial explorat?ria identificou tr?s fatores subjacentes baseados na escala original para a discuss?o dos resultados: autoconfian?a/afeto/seguran?a, import?ncia/aplicabilidade e utilidade/habilidade. Comparando-se as atitudes e a imagem que os alunos possuem em rela??o ? Estat?stica antes e depois de cursarem a disciplina, verificou-se que os estudantes ora possuem atitudes e imagem favor?veis ora desfavor?veis, podendo se supor que este fato esteja ligado a outros fatores n?o contemplados por esse estudo, como: metodologia do professor, dificuldade de aprendizagem, ambiente de sala de aula, etc. Mesmo com este tipo de comportamento, os alunos reconhecem a aplicabilidade dos conhecimentos estat?sticos.

La gestió dels recursos hídrics ha esdevingut un element determinant en el desenvolupament territorial, en el que cal preservar el subministrament pels diferents usos antròpics, tradicionals o emergents, i alhora mantenir la qualitat ambiental del medi. El nivell assolit de qualitat ambiental, definit per l'estat hidrològic dels recursos superficials i subterranis i l'estat dels ecosistemes associats, és l'indicador final de l'eficiència en la gestió i la seva sostenibilitat.En aquest context s'ha desenvolupat aquesta tesi doctoral, titulada "Anàlisi multidisciplinària de l'estat de l'aigua a la depressió de la Selva", amb la finalitat d'assolir un coneixement exhaustiu de l'estat en què es troba l'aigua en aquesta zona, a través de la integració de dades de tipus hidrogeològic, hidroquímic, biològic i social, i proposar criteris per a una gestió apropiada de l'aigua.En aquest sentit, el contingut de la tesi comprèn un estudi hidrogeològic de la depressió de la Selva amb els objectius de caracteritzar la hidrodinàmica general del sistema, identificar i avaluar els sistemes de flux i finalment, determinar la possibilitat, en quantitat i qualitat, de satisfer la demanda actual a partir dels recursos subterranis existents. Seguidament, s'ha realitzat un estudi de la qualitat ecològica dels cursos fluvials d'aquesta zona identificant les pressions i els impactes que els afecten.Finalment, s'ha realitzat un exercici de participació pública per a definir diferents escenaris de futur en la gestió de l'aigua a la depressió, i per a identificar-ne les fortaleses i debilitats al comparar-los amb la disponibilitat de recursos hídrics descrita en els apartats anteriors.A partir d'aquests estudis s'han pogut destacar, d'una banda, aspectes positius en la hidrologia local, com el fet que, els recursos dels nivells aqüífers profunds permeten cobrir les necessitats dels usos actuals, sense afectar negativament el sistema. Els resultats d'aquesta tesi han permès definir els sistemes de flux i la seva hidrodinàmica a la depressió de la Selva, els quals recolzen la conclusió anterior.D'altra banda però, s'han identificat aspectes negatius relacionats amb la qualitat de l'aigua. En primer lloc, hi ha les deficiències de qualitat de tipus natural que presenten les aigües dels pous situats en els punts propers a les fractures principals de la depressió. Si bé els nivells aqüífers que exploten aquests pous són els que presenten millors recuperacions, les concentracions de fluorurs, i en alguns casos d'arsènic, poden suposar limitacions en l'ús de les seves aigües, i en aquest sentit, del volum total d'aigua disponible. En segon lloc, hi ha els problemes de qualitat d'origen antròpic, que evidencien mancances en la gestió de l'aigua. D'una banda, el fet que els aqüífers presentin problemes de contaminació per nitrats limita la disponibilitat d'aigua per a alguns usos, com l'abastament domèstic. Dins aquest grup també destaquen els impactes detectats en els cursos fluvials causats per una sobreexplotació dels aqüífers al·luvials i l'abocament d'aigües residuals (tractades o no). Ambdós casos suggereixen que la gestió portada a terme fins a l'actualitat, en relació a aquests aspectes, no ha estat la més apropiada.Així si, tal i com es destaca en l'exercici de participació pública realitzat, es preveu un creixement de l'ús del territori, del nombre d'habitants de la zona, i dels usos industrials, caldrà plantejar-se alternatives de gestió de l'aigua per assolir un nivell adient de sostenibilitat, tant pel que respecta a l'abastament com en la depuració, atès que aquestes noves activitats suposaran noves pressions sobre el territori, podent-se agreujar encara més els problemes identificats. / Water management has become a determinant element for land planning. This management has to deal with the preservation of traditional and new water uses, as well as with environmental protection. In this context, environmental quality levels, defined by the hydrological surface and ground water status and the ecological status of the ecosystems associated, are indicators of water management and sustainability efficiency.In this context, the main aim of this dissertation is to achieve a complete knowledge of the "status of the water" in the Selva basin, in NE Catalonia, through the study of its water resources availability, its hydrochemical quality, and to check whether water management is conducted under sustainability principles. To attain these goals, this work presents a classical hydrogeological study of the area, an evaluation of the ecological status of freshwater ecosystems and, finally, an appraisal of future scenarios of water management and its associated uncertainties.First of all, the hydrogeological study has determined the main hydrogeological units of the area and their hydrodynamic relationships, the main recharge areas, and the existing flow systems.This study shows that, even though ground water recharge seems to satisfy present water extraction in the Selva basin, its low quality jeopardizes its use for human consumption as well as for some industrial applications.The study of the ecological status of streams in the Selva basin also considers surface-ground water interaction and human impacts upon the riparian area. The best ecological status is found on the uppermost stream reaches of this area, and the value of the indicators diminishes as riparian areas and water quality worsen downstream. Ground water exploitation, treated and non-treated waste water dumping and hydromorphological alterations of stream channels are the main impacts observed in the area.The last part of this dissertation deals with the interviews to different social actors involved in water management or its use in the Selva basin. In each interview, opinions on possible future scenarios were sought, as a means to identify opportunities, deficiencies and conflicts in water resources management. Those interviews show that the most demanding water-consuming activities will increase in this area in a near future, raising therefore the total water demand.However, these agents also consider that water uses and distribution will improve, which implies a most efficient use of present water resources. Nonetheless, this represents a paradox since despite water savings, the increase of water demand will represent a larger stress on the hydrological system.Based on these data and knowledge, we shall question whether a sustainable management is now taking place in the study area and which are the short-term prospects. Impacts related to human activities such as high nitrate concentrations related to excess pig manure application as fertilizer, or overexploitation of the shallow alluvial aquifer, show significant deficiencies in the water resources management in the Selva basin, which keeps it far from sustainability. Future development plans might increase the pressures of human needs upon water resources, even though better efficiency on water use and distribution can be achieved. Therefore, alternative management strategies must be defined for these areas, especially on ground water exploitation and its quality to fulfill potential water demand and prevent further deterioration of the hydrological and ecological systems.

Els canvis tecnològics a la sanitat han transformat l'exercici de la medicina y han portat associades millores en l'esperança i la qualitat de vida relacionada amb la salut impensables fa cent anys. Ara be, l'augment de la despesa en serveis sanitaris ha sigut també molt important.Tot sembla indicar que el futur dels sistemes sanitaris estarà encara més caracteritzat per l'augment dels avenços mèdics i farmacèutics. Els processos de difusió i adopció de tecnologies fan que, per imperatiu tecnològic o per incentius professionals, les tecnologies s'utilitzin un cop estan disponibles. Les dades empíriques indiquen que les innovacions mèdiques comporten un augment de la prestació sanitària mitjana, reduccions heterogènies en la mortalitat i morbiditat i creixement de la despesa sanitària. La resposta política ha tractat de conciliar l'accés a les innovacions per part dels ciutadans amb la contenció de la despesa dels sistemes de salut. Però, donat que les innovacions poden ser valuoses, sembla més pertinent preguntar-se ¿quin és el valor econòmic i social de les millores addicionals en l'estat de salut conseqüència dels canvis tecnològics?L'avaluació econòmica és l'aproximació més directa per un economista de la salut a la mesura dels costos i de les conseqüències en salut dels serveis sanitaris. El Paper 3 [García-Altés A, Rota R, Barenys M, Abad A, Moreno V, Pons JMV, Piqué JM. Cost-effectiveness of a "score and scope" strategy for the management of dyspepsia. European Journal of Gastroenterology and Hepatology 2005;17(7):709-19] presenta una aplicació directa de l'anàlisi cost-efectivitat a la mesura de l'eficiència del tractament d'una condició clínica. L'Annex 3 [García-Altés A. Twenty years of health care economic analysis in Spain: are we doing well? Health Economics 2001;10(8):715-29] presenta una revisió d'estudis d'avaluació econòmica fets a l'Estat espanyol entre 1980 i 1999, enfocada cap els mètodes utilitzats, àrees de recerca futura i implicacions en política sanitària.Els estudis que han aplicat noves perspectives econòmiques a aquest problema, com l'anàlisi cost-benefici generalitzat, permeten avaluar en termes econòmics l'impacte global en condicions reals de les innovacions aplicades al tractament d'una determinada malaltia al llarg del temps. L'article de l'Annex 1 [García-Altés A, Puig Junoy J. [Una reconsideración del valor del gasto sanitario agregado. Nuevos enfoques económicos e implicaciones para la adopción de políticas públicas en España. A: Puig Junoy J, López-Casasnovas G, Ortún V, eds. ¿Más recursos para la salud?. Madrid: Masson, 2004] fa una revisió exhaustiva d'aquests conceptes, i descriu algunes metodologies i resultats obtinguts en algunes recerques aplicades recents.La revisió del valor econòmic de la despesa en serveis sanitaris ha comportat la descripció i anàlisi d'indicadors nous del nivell de benestar atribuïble als serveis sanitaris, utilitzant mesures poc comunes en la comptabilitat nacional tradicional. Aquestes mesures noves, com el capital salut, són una referència per avaluar l'increment en la despesa en serveis sanitaris. El Paper 1 [García-Altés A, Pinilla J, Peiró S. Aproximación a los pesos de calidad de vida de los "Años de Vida Ajustados por Calidad" mediante el estado de salud autopercibido. Gac Sanit 2006;20(6):457-64] aplica una metodologia recentment desenvolupada per construir pesos de qualitat de vida per l'Estat espanyol utilitzant la Encuesta Nacional de Salud. L'Annex 2 [García-Altés A, Pinilla J, Ortún V. The evolution of health capital in Barcelona, 1994-2006: the paradox of health revisited] va una mica més lluny en aquesta metodologia, i mesura l'evolució del capital salut a Barcelona de 1994 a 2006, tenint en compte els canvis en l'estat de salut percebut, la prevalença de malalties, i les limitacions en les activitats habituals degudes a condicions cròniques.Finalment, l'increment d'un coneixement més aprofundit de la productivitat i el valor dels sistemes sanitaris ha estat un estímul per iniciatives diverses. El Paper 2 [García-Altés A, Borrell C, Coté L, Plaza A, Benet J, Guarga A. Measuring the performance of urban healthcare services: results of an international experience. J Epidemiol Community Health 2007;61(9):791-6] presenta els resultats d'una d'aquestes experiències, comparant l'acompliment dels serveis sanitaris de Barcelona i Montreal.La principal recomanació de política sanitària és la necessitat de comparar la despesa en serveis sanitaris amb els beneficis obtinguts. Ara bé, i donat el coneixement de variacions en la pràctica mèdica i de diferències entre eficàcia i efectivitat, el benefici net positiu de la despesa sanitària no implica necessàriament que s'hagin d'invertir més recursos en sanitat. En els processos de presa de decisions, cal tenir en compte els resultats de l'avaluació econòmica de cada innovació particular, fent les comparacions rellevants en cada cas amb les tecnologies prèviament existents o intervencions alternatives. En qualsevol cas, és necessari un procés de presa de decisions més transparent pel que fa a la distribució dels recursos sanitaris. / Los cambios tecnológicos en la sanidad han transformado el ejercicio de la medicina y han llevado asociadas mejoras en la esperanza y la calidad de vida relacionada con la salud impensables hace cien años. Ahora bien, el aumento del gasto en servicios sanitarios ha sido también muy importante.Todo parece indicar que el futuro de los sistemas sanitarios estará caracterizado aún más por el aumento de los avances médicos y farmacéuticos. Los procesos de difusión y adopción de tecnologías hacen que, por imperativo tecnológico o incentivos profesionales, las tecnologías sean usadas una vez están disponibles. Los datos empíricos indican que las innovaciones médicas conllevan un aumento de la prestación sanitaria media, reducciones heterogéneas en la mortalidad y morbididad, y crecimiento del gasto sanitario. La respuesta política ha tratado de conciliar el acceso a las innovaciones por parte de los ciudadanos con la contención del gasto de los sistemas de salud. Pero, dado que las innovaciones pueden ser valiosas, parece más pertinente preguntarse ¿cuál es el valor económico y social de las mejoras adicionales en el estado de salud consecuencia de los cambios tecnológicos?La introducción de innovaciones es uno de los determinantes del aumento del gasto en servicios sanitarios. La evaluación económica es la aproximación más directa para un economista de la salud a la medida de los costes y las consecuencias en salud de los servicios sanitarios. El Paper 3 [García-Altés A, Rota R, Barenys M, Abad A, Moreno V, Pons JMV, Piqué JM. Cost-effectiveness of a "score and scope" strategy for the management of dyspepsia. European Journal of Gastroenterology and Hepatology 2005;17(7):709-19] presenta una aplicación directa del análisis coste-efectividad a la medida de la eficiencia del tratamiento de una condición clínica. El Anexo 3 [García-Altés A. Twenty years of health care economic analysis in Spain: are we doing well? Health Economics 2001;10(8):715-29] presenta una revisión de estudios de evaluación económica realizados en el Estado español entre 1980 y 1999, enfocada hacia los métodos utilizados, áreas de investigación futura e implicaciones en política sanitaria.Los estudios que han aplicado nuevas perspectivas económicas a este problema, como el análisis coste-beneficio generalizado, permiten evaluar en términos económicos el impacto global en condiciones reales de las innovaciones aplicadas al tratamiento de una determinada enfermedad a lo largo del tiempo. El artículo del Anexo 1 [García-Altés A, Puig Junoy J. Una reconsideración del valor del gasto sanitario agregado. Nuevos enfoques económicos e implicaciones para la adopción de políticas públicas en España. En: Puig Junoy J, López-Casasnovas G, Ortún V, eds. ¿Más recursos para la salud?. Madrid: Masson, 2004] hace una revisión exhaustiva de estos conceptos, y describe algunas metodologías y resultados obtenidos en algunas investigaciones aplicadas recientes.La revisión del valor económico del gasto en servicios sanitarios ha llevado a la descripción y el análisis de indicadores nuevos del nivel de bienestar atribuible a los servicios sanitarios, utilizando medidas poco comunes en la contabilidad nacional tradicional. Estas nuevas medidas, como el capital salud, son una referencia para evaluar el incremento en el gasto en servicios sanitarios. El Paper 1 [García-Altés A, Pinilla J, Peiró S. Aproximación a los pesos de calidad de vida de los "Años de Vida Ajustados por Calidad" mediante el estado de salud autopercibido. Gac Sanit 2006;20(6):457-64] aplica una metodología recientemente desarrollada para construir pesos de calidad de vida para el Estado español utilizando la Encuesta Nacional de Salud. El Anexo 2 [García-Altés A, Pinilla J, Ortún V. The evolution of health capital in Barcelona, 1994-2006: the paradox of health revisited] va una poco más lejos en esta metodología, y mide la evolución del capital salud en Barcelona de 1994 a 2006, teniendo en cuenta los cambios en el estado de salud percibido, la prevalencia de enfermedades, y las limitaciones en las actividades habituales debidas a condiciones crónicas.Finalmente, el incremento de un conocimiento más profundo de la productividad y el valor de los sistemas sanitarios ha sido un estímulo para iniciativas diversas. El Paper 2 [García-Altés A, Borrell C, Coté L, Plaza A, Benet J, Guarga A. Measuring the performance of urban healthcare services: results of an international experience. J Epidemiol Community Health 2007;61(9):791-6] presenta los resultados de una de estas experiencias, comparando el desempeño de los servicios sanitarios de Barcelona y Montreal.La principal recomendación de política sanitaria es la necesidad de comparar el gasto en servicios sanitarios con los beneficios obtenidos. Ahora bien, y dado el conocimiento de variaciones en la práctica médica y de diferencias entre eficacia y efectividad, el beneficio neto positivo del gasto sanitario no implica necesariamente que se tengan que invertir más recursos en sanidad. En los procesos de toma de decisiones, hace falta tener en cuenta los resultados de la evaluación económica de cada innovación particular, haciendo las comparaciones relevantes en cada caso con las tecnologías previamente existentes o intervenciones alternativas. En cualquier caso, es necesario un proceso de toma de decisiones más transparente en lo que hace referencia a la distribución de los recursos sanitarios. / Technological change in health care has transformed the practice of medicine and has had associated improvements in life expectancy and health related quality of life during the last hundred years. However, the increase in health care spending has also been important.Everything seems to indicate that the future of health care systems would be even more influenced by the increase in medical and pharmaceutical advances. Processes of diffusion and adoption of technologies entail, by technological imperative or professional incentives, the use of technologies once they are available. Empirical data indicate that medical innovations let to an increase in mean health care utilization, heterogeneous reductions of morbidity and mortality, and increase in health care spending. The political answer has tried to make compatible the access to innovations by population with cost contention of health care systems. But, given that innovations may be valuable, it seems more pertinent to ask ¿what is the economic and social value of additional improvements in health status as a consequence of technological change?Economic evaluation is the most direct approximation of a health economist to the measure of costs and health consequences of health care services. Paper 3 [García-Altés A, Rota R, Barenys M, Abad A, Moreno V, Pons JMV, Piqué JM. Cost-effectiveness of a "score and scope" strategy for the management of dyspepsia. European Journal of Gastroenterology and Hepatology 2005;17(7):709-19] presents a direct application of cost-effectiveness analysis to measure the efficiency of the treatment of a clinical condition. Annex 3 [García-Altés A. Twenty years of health care economic analysis in Spain: are we doing well? Health Economics 2001;10(8):715-29] presents a review of economic evaluation studies done in Spain from 1980 to 1999, focusing on the methods used, future research areas, and health policy implications.The studies that have applied new economic perspectives to this problem, such as generalized cost-benefit analysis, make it possible to assess in economic terms the global impact of innovations on the treatment of a certain disease in real conditions and through time. The paper on Annex 1 [García-Altés A, Puig Junoy J. [A reconsideration of the value of health care spending. New economic approaches and implications for the establishment of public policies in Spain]. In: Puig Junoy J, López-Casasnovas G, Ortún V, eds. [More resources for health?]. Madrid: Masson, 2004] carries out a thorough revision of those concepts, and describes some methodologies and results obtained in some recent research applications.The revision of the economic value of health care expenditure has entailed the description and analysis of new indicators of welfare level attributable to health care, using measures uncommon on traditional national accounting. Those new measures, like health capital, are a reference to assess the increase of health care expenditure. Paper 1 [García-Altés A, Pinilla J, Peiró S. [An approach to "quality-adjusted life years" quality of life weights from self-assessed health status] Gac Sanit 2006;20(6):457-64] applies a recently developed methodology to construct quality of life weights for Spain using the National Health Survey. Annex 2 [García-Altés A, Pinilla J, Ortún V. The evolution of health capital in Barcelona, 1994-2006: the paradox of health revisited] goes further in this methodology, and measures the evolution of health capital in Barcelona from 1994 to 2006, taking into account changes in self-assessed quality of life, prevalence of diseases, and limitations in usual activities due to chronic conditions.Finally, the increasing interest in gaining a more in-depth knowledge of the productivity and value of health care systems has been a stimulus for a diversity of initiatives. Paper 2 [García-Altés A, Borrell C, Coté L, Plaza A, Benet J, Guarga A. Measuring the performance of urban healthcare services: results of an international experience. J Epidemiol Community Health 2007;61(9):791-6] presents the results of such an experience, comparing the performance of Barcelona and Montreal health care services.The main health policy recommendation is the need to compare health care spending with the obtained benefits. But, and given the knowledge in variations of medical practice and gaps between efficacy and effectiveness, positive net benefit of health care spending does not necessarily imply that more resources should be invested in health care. The results of economic evaluation of each particular innovation should be taken into account in decision making processes, making the relevant comparisons in each case with the previously existing technologies or with alternative interventions. In any case, it is necessary a more transparent decision making process regarding the allocation of health care resources.

L'avaluació de serveis i programes socials és en el nostre país i dintre de la nostra comunitat acadèmica i professional un aspecte pendent de desenvolupament, tant pel que fa a la seva conceptualització i sistematització com a la seva aplicació pràctica i professional. En el primer aspecte, cal aprofundir en les relacions entre avaluació i serveis socials, mentre que en el segon aspecte cal modificar actituds i desenvolupar processos d'aprenentatge i de reflexió dintre de les diverses comunitats professionals implicades.D'altra banda sempre hem pensat que els serveis i programes socials presenten unes característiques identificatives que els diferencien i distingeixen d'altres programes similars, per la qual cosa no és viable l'aplicació mecànica de dissenys provinents d'altres àmbits del benestar social (com pot ser el cas de la sanitat o de l'educació escolar) cosa que fa necessari el desenvolupament de dissenys específics d'avaluació aplicats al camp dels serveis socials.Però, per altra banda, aquests serveis i programes socials presenten una profunda diversitat i pluralitat d'experiències i de realitats, de tal manera que no és possible referir-nos a una única tipologia de serveis i programes, sinó que hem de referir-nos a un conjunt plural i divers de tipologies. Això significa que els dissenys d'avaluació de serveis i programes socials han de ser plurals i adaptats a la realitat i a les característiques aprticulars de cada servei o programa en particular. En conseqüència, els objectius de la tesi que presentem són els següents:1r. Definir i caracteritzar el Sistema Català de Serveis Socials.2n. Oferir una aproximació conceptual i epistemològica a la teoria general de l'avaluació. 3r. Identificar els principals temes de debat i/o de reflexió que s'associen amb l'avaluació, independentment del seu camp específic d'aplicació.4t. Revisar la literatura cientificotècnica més important sobre el tòpic específic de la tesi.5è. Revisar les aportacions existents sobre les diverses alternatives metodològiques existents en el camp de l'avaluació en general i de l'avaluació de serveis i programes socials en particular.6è. Establir els trets característics més significatius d'un model d'avaluació que es fonamenti en principis democràtics i participatius, i que tingui present la utilitat social dels resultats i de les conclusions de qualsevol avaluació.7è. Identificar les fases que han de configurar tot procés d'avaluació de serveis i programes socials, fent esment especial a la negociació de l'encàrrec institucional inicial i l'elaboració i la presentació dels informes finals d'avaluació.8è. Generar tres dissenys d'avaluació d'acord amb els principis teòrics exposats anteriorment. Aquests tres dissenys han de mostrar la diversitat i la pluralitat de serveis i programes que configuren l'actual sistema de serveis socials.

Submitted by Jos? Henrique Henrique (jose.neves@ufvjm.edu.br) on 2017-06-09T17:17:51Z No. of bitstreams: 2 lucas_cunha_ximenes.pdf: 2578435 bytes, checksum: 674c742b7551f13345ff22f59b8220c5 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Approved for entry into archive by Rodrigo Martins Cruz (rodrigo.cruz@ufvjm.edu.br) on 2017-06-22T15:04:07Z (GMT) No. of bitstreams: 2 lucas_cunha_ximenes.pdf: 2578435 bytes, checksum: 674c742b7551f13345ff22f59b8220c5 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) / Made available in DSpace on 2017-06-22T15:04:07Z (GMT). No. of bitstreams: 2 lucas_cunha_ximenes.pdf: 2578435 bytes, checksum: 674c742b7551f13345ff22f59b8220c5 (MD5) license_rdf: 0 bytes, checksum: d41d8cd98f00b204e9800998ecf8427e (MD5) Previous issue date: 2017 / Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior (CAPES) / O estudo teve como objetivo definir a melhor combina??o de m?todo de agrupamento com medida de similaridade para a classificar a capacidade produtiva de um trecho na Floresta Nacional do Tapaj?s. O invent?rio florestal amostral foi realizado no ano de 2012 e para a loca??o das parcelas foram abertas 12 faixas de, aproximadamente, 1,5 m de largura, equidistantes 4,0 km, na dire??o leste-oeste, e com comprimento variando de 4 km a 13,75 km. A instala??o das parcelas, com dimens?es de 30 x 250 m, distribu?das sistematicamente por 500 m em cada linha. Foi levado em considera??o para a defini??o das classes de tamanho (CT): CT 1 (classe de regenera??o) - 10 cm ? DAP < 25 cm nos primeiros 50 m da parcela (30 m x 50 m); CT 2 (classe de crescimento) - 25 cm ? DAP < 50 cm nos primeiros 100 m (30 m x 100 m); e CT 3 (classe de colheita) - DAP ? 50 cm em toda a parcela (30 m x 250 m). Para a classifica??o da capacidade produtiva, realizou-se um filtro no banco de dados original por classe de tamanho, no qual foram selecionados os indiv?duos com qualidade de fuste 1 (fuste reto) e 2 (fuste com pequenas tortuosidades) e que t?m valor no mercado regional. As 204 parcelas foram agrupadas em grupos homog?neos, no qual foram produzidos 40 dendrogramas do tipo vertical para cada uma das 3 classes de tamanho (totalizando 120 dendrogramas), baseados na combina??o de 5 medidas de dist?ncia (Euclidiana Simples, Euclidiana Quadrada, Manhattan, Canberra e Mahalanobis), com 8 m?todos de agrupamento hier?rquicos, sendo: Ward1, Ward2 Liga??o Simples, Liga??o Completa, UPGMA, WPGMA, Mediana e Centroide. Com o intuito de verificar a valida??o dos m?todos de agrupamento testados, foram confeccionadas 120 tabelas de an?lise discriminante linear de Fisher, sendo 40 para cada classe de tamanho, contendo as probabilidades para cada classe de estoque, bem como a porcentagem de classifica??o das combina??es testadas na an?lise de agrupamento. As an?lises de agrupamento e discriminante possibilitaram estratificar as parcelas heterog?neas de uma floresta inequi?nea em ?reas com parcelas homog?neas em termos de volume, densidade b?sica da madeira e grupo de comercializa??o. A combina??o entre medida de dist?ncia de Manhattan e m?todo de Ward2 mostrou-se ser a mais eficiente para estratificar florestas inequi?neas em classes de estoque volum?trico. / Disserta??o (Mestrado) ? Programa de P?s-Gradua??o em Ci?ncia Florestal, Universidade Federal dos Vales do Jequitinhonha e Mucuri, 2016. / The study aimed to determine the best combination of clustering method with similarity measure to classify the productive capacity of a stretch at Tapaj?s National Forest. The sample forest inventory was carried out in 2012 and for plot allocations we opened 12 tracks of approximately 1.5 m wide, 4.0 km equidistant in east-west direction, and length ranging from 4 km to 13.75 km. The plot installation, with dimensions of 30 x 250 m, systematically distributed in 500 m in each row. We took into account for the definition of size classes (CT): CT 1 (regeneration class) - 10 cm ? DBH <25 cm in the first 50 m of the plot (30 m x 50 m); CT 2 (growth class) - 25 cm ? DBH <50 cm in the first 100 m (30 m x 100 m); and CT 3 (harvesting class) - DBH ? 50 cm in the whole plot (30 m x 250 m). For the classification of productive capacity, there was a filter in the original database by size class, in which individuals were selected with bole quality 1 (straight bole) and 2 (bole with small tortuosities) and which have value in the regional market. The 204 plots were grouped into homogeneous groups, which were produced 40 dendrograms of the vertical type for each of the three size classes (totaling 120 dendrograms), based on the combination of five measures of distance (Euclidean Simple, Squared Euclidean, Manhattan, Canberra and Mahalanobis) with 8 hierarchical clustering methods, namely: Ward1, Ward2 Simple Link, Complete Link, UPGMA, WPGMA, Median and Centroid. In order to check the validation of the tested clustering methods, we produced 120 Fisher linear discriminant analysis tables, with 40 for each size class containing the probabilities for each stock class as well as the percentage of the combinations tested in the cluster analysis. The cluster and discriminant analysis made it possible to stratify the heterogeneous plots of a native forest in areas with homogeneous portions in terms of volume, wood density and commercialization group. The combination of measure distance of Manhattan and Ward2 method proved to be the most efficient to stratify uneven-aged stands in forest stock volume classes.

Made available in DSpace on 2014-12-17T15:14:51Z (GMT). No. of bitstreams: 1 DanielBF.pdf: 1821810 bytes, checksum: c20ed705fa68dd606e2f8b85b53788ff (MD5) Previous issue date: 2009-11-10 / Conselho Nacional de Desenvolvimento Cient?fico e Tecnol?gico / In this Thesis, we analyzed the formation of maxwellian tails of the distributions of the rotational velocity in the context of the out of equilibrium Boltzmann Gibbs statistical mechanics. We start from a unified model for the angular momentum loss rate which made possible the construction of a general theory for the rotational decay in the which, finally, through the compilation between standard Maxwellian and the relation of rotational decay, we defined the (_, _) Maxwellian distributions. The results reveal that the out of equilibrium Boltzmann Gibbs statistics supplies us results as good as the one of the Tsallis and Kaniadakis generalized statistics, besides allowing fittings controlled by physical properties extracted of the own theory of stellar rotation. In addition, our results point out that these generalized statistics converge to the one of Boltzmann Gibbs when we inserted, in your respective functions of distributions, a rotational velocity defined as a distribution / Nesta Tese, analisamos a forma??o de caudas maxwellianas das distribui??es de velocidades oriundas da rota??o estelar no contexto da mec?nica estat?stica de Boltzmann--Gibbs fora do equil?brio. N?s partimos de um modelo unificado para a taxa de perda do momentum angular que, por sua vez, propiciou a constru??o de uma teoria geral para a desacelera??o rotacional na qual, finalmente, atrav?s da compila??o entre a Maxwelliana padr?o e a rela??o de decaimento rotacional, definimos as distribui??es (&#945;,&#946;)-Maxwellianas. Os resultados revelam que a estat?stica de Boltzmann-Gibbs fora do equil?brio nos fornece resultados t?o bons quanto os das estat?sticas generalizadas de Tsallis e Kaniadakis, al?m de permitir ajustes controlados por v?nculos f?sicos extra?dos da pr?pria teoria da evolu??o da rota??o estelar. Al?m disso, nossos resultados apontam que estas estat?sticas generalizadas convergem para a de Boltzmann-Gibbs quando inserimos, nas suas respectivas fun??es de distribui??es, uma velocidade rotacional definida como uma distribui??o

Submitted by Automa??o e Estat?stica (sst@bczm.ufrn.br) on 2017-11-01T23:18:47Z No. of bitstreams: 1 WyaraVanesaMouraESilva_DISSERT.pdf: 1410520 bytes, checksum: a24a9a6a8aa9099ef7e4b5c92d32ae7c (MD5) / Approved for entry into archive by Arlan Eloi Leite Silva (eloihistoriador@yahoo.com.br) on 2017-11-16T22:02:47Z (GMT) No. of bitstreams: 1 WyaraVanesaMouraESilva_DISSERT.pdf: 1410520 bytes, checksum: a24a9a6a8aa9099ef7e4b5c92d32ae7c (MD5) / Made available in DSpace on 2017-11-16T22:02:47Z (GMT). No. of bitstreams: 1 WyaraVanesaMouraESilva_DISSERT.pdf: 1410520 bytes, checksum: a24a9a6a8aa9099ef7e4b5c92d32ae7c (MD5) Previous issue date: 2017-08-28 / A an?lise de valores extremos tem sido amplamente utilizada a fim de avaliar e prever cat?strofes ambientais ocasionadas devido a mudan?as clim?ticas ocorridas ao longo dos anos. Al?m da ?rea ambiental, outras ?reas comuns de aplica??es destas an?lises s?o finan?as, atu?ria, entre outras. Desta maneira, o presente trabalho consiste na estima??o de par?metros e n?veis de retornos esperados, considerando a distribui??o de valores extremos para as r-maiores estat?sticas de ordem. Tais estima??es ser?o avaliadas em s?ries que possuem pontos de mudan?a no regime, ou seja, ser? proposto um modelo para detec??o de pontos de mudan?a numa s?rie, aplicado a distribui??o das r-maiores estat?sticas de ordem (GEVr). Ser? abordado o caso em que a s?rie possui k pontos de mudan?a, na qual a s?rie possui k+1 diferentes regimes, e ser? modelado cada regime pela distribui??o GEVr. A infer?ncia usada no modelo ? baseada numa abordagem bayesiana, em que ambos o par?metros da GEVr para cada regime, e os pontos de mudan?a s?o considerados como par?metros desconhecidos a serem estimados. Al?m de uma avalia??o quanto ao crit?rio de escolha do r ?timo para a distrubui??o dos dados. A estima??o ? realizada pelo M?todo de Monte Carlo via Cadeias de Markov (MCMC) com o uso da t?cnica do algoritmo de Metropolis-Hastings. Inicialmente, foram realizadas apenas simula??es, para avalia??o de s?ries com um e dois pontos de mudan?a, em que obteve-se resultados pertinentes. Al?m disso, foi realizada um breve an?lise de n?veis de retornos quanto a diferentes valores do r, e uma sum?ria an?lise descritiva dos dados reais que ser?o utilizados nas aplica??es do modelo proposto. E por fim, a aplica??o do modelo proposto para os dados de cotas do rio Parna?ba e Paran?, al?m de dados de retornos di?rios da Nasdaq.

Made available in DSpace on 2015-04-14T14:12:29Z (GMT). No. of bitstreams: 1 347552.pdf: 851444 bytes, checksum: 9bdc7444c71fa744e73e51c20ffc5fd8 (MD5) Previous issue date: 2006-03-15 / Este trabalho tem por objetivo investigar a imagem, a aprendizagem e o interesse dos estudantes com rela??o ? Estat?stica, comparando a abordagem tradicional (aula expositiva) com uma metodologia que envolve o uso da planilha. Como forma de motivar e envolver o aluno uma pesquisa de campo foi realizada levando em conta um tema de interesse dos estudantes. O trabalho foi realizado utilizando como amostra uma turma de alunos do terceiro ano do Ensino M?dio de uma escola particular do interior do estado do Rio Grande do Sul. O delineamento da investiga??o colocou metade da turma com a aula expositiva tradicional enquanto a outra metade foi trabalhada com uma metodologia envolvendo o uso da planilha. Os resultados foram confrontados atrav?s de an?lise de vari?ncia e o teste t para amostras independentes. Os estudantes sujeitos a metodologia tradicional tiveram ao final, aulas na inform?tica, aplicando os conhecimentos adquiridos.

Made available in DSpace on 2015-04-14T14:12:39Z (GMT). No. of bitstreams: 1 422633.pdf: 877736 bytes, checksum: 075981bd7b36092bd92142dab57f1c7b (MD5) Previous issue date: 2010-03-31 / Pesquisas t?m indicado que alunos demonstram: 1) dificuldade de aprendizado dos conceitos estat?sticos e 2) baixa motiva??o em utilizar ferramentas estat?sticas em situa??es presentes e futuras. Estudos realizados no campo educacional dizem que um estudante com atitudes positivas sobre determinada mat?ria apresenta maior probabilidade de sucesso na aprendizagem dos conte?dos desta. O presente trabalho avaliou as atitudes em rela??o ? estat?stica de 360 alunos de uma universidade particular, que responderam a Escala de Atitudes em rela??o ? Estat?stica (EAE). As respostas foram analisadas por meio da Teoria Cl?ssica dos Testes e pela Teoria da Resposta ao Item. Os resultados da classifica??o das atitudes, em positivas ou negativas, encontradas por escores brutos e por escores latentes, foram fortemente concordantes (Kappa = 0,87). A escala apresentou boa consist?ncia interna nas duas an?lises, com Alfa de Cronbach de 0,95 e com par?metro de discrimina??o dos itens (ai) variando de moderado a alto. Os alunos apresentaram atitudes mais desfavor?veis do que favor?veis. Os par?metros de dificuldade dos itens (bi) mostraram que a proposi??o de mais f?cil concord?ncia por parte dos alunos foi referente ? tens?o sentida pelos mesmos durante as aulas de estat?stica. As vari?veis que mostraram influenciar no n?vel de atitudes foram: ?rea de estudo, auto-percep??o de desempenho na disciplina e reconhecimento da aplicabilidade da estat?stica. Esses resultados sugerem que sejam adotadas estrat?gias para desenvolvimento de um ambiente de ensino-aprendizado estimulante, agrad?vel, e que reforce as aplica??es da Estat?stica no contexto do curso de cada estudante.

Made available in DSpace on 2015-04-14T14:12:45Z (GMT). No. of bitstreams: 1 429984.pdf: 1667910 bytes, checksum: 24823990012ad4504b126330d9269698 (MD5) Previous issue date: 2010-12-21 / Esta investiga??o tem como objetivo analisar os erros cometidos por alunos dos cursos de Engenharia nas provas semestrais em que os conte?dos avaliados s?o os testes de hip?teses. Estes est?o inclu?dos na ementa da disciplina de Probabilidade e Estat?stica e s?o a parte mais vis?vel da estat?stica em artigos cient?ficos. Entend?-los ? parte b?sica da liter?cia estat?stica para a compreens?o da literatura acad?mica e cient?fica. Na literatura, s?o encontrados alguns estudos sobre dificuldades e erros, mas o tema ainda carece de investiga??es. Este trabalho, portanto, consiste em classificar os erros identificados nas solu??es dos alunos, fazendo um comparativo com a literatura da ?rea, al?m de analisar as respostas dadas a um question?rio aplicado aos professores das turmas participantes, sobre as poss?veis causas dos erros. Foram participantes desta pesquisa sete turmas de tr?s universidades ga?chas e, tamb?m, seis professores que lecionam a disciplina. As respostas analisadas referem-se aos testes para uma amostra, totalizando 178 respostas sobre o teste para a m?dia (com desvio padr?o desconhecido) e 179 respostas sobre o teste para a propor??o. Os erros foram classificados em sete categorias, e observou-se que as maiores dificuldades dos alunos est?o relacionadas ? formula??o da conclus?o, ou seja, ? etapa da interpreta??o dos resultados. Os professores que responderam ao question?rio consideram, em geral, que os alunos n?o compreendem a estrutura dos testes de hip?teses e, tamb?m, que lhes faltam pr?-requisitos, como conhecimentos matem?ticos elementares e de interpreta??o de textos. Ainda, apontam a falta de aten??o, de estudo e de realiza??o de exerc?cios como poss?veis causas dos erros. Os resultados sugerem que, no ensino deste conte?do, seja dada mais ?nfase aos conceitos envolvidos do que aos procedimentos e c?lculos, como forma de promover a aprendizagem significativa.