No description available.

No description available.

The thesis catches  up a phenomenon in contemporary exhibition practice: the presentation of art beyond traditional platforms such as museums and galeries. It is the Berlin based nightclub Berghain that in this case study is object for an analysis of an alternative art space. The two photographies Ostgut Freischwimmer rechts and Ostgut Freischwimmer links of the german artist Wolfgang Tillmans were to be seen there after being sold to art museums in Switzerland exhibited together with other works of the collection at Fondation Beyeler. The comparison of the club as the new and alternative and the museum as the traditional and institutional is the specific concern of the work: on which institutional structures is the staging of art based  on and how can they be altered and contrasted by means of place and exhibition features. The meaning of art is determined by its physical setting and the institutional and ideological constituencies that are lying behind it. This interconnection is examined by terms of Henri Lefebvre social space and Arthur C. Danto and George Dickie. Contextualisation, categorisation and the creation of an aura of theory as well as established roles and hirarchies determine the institutionalized artwold and are reverted in the attempt to create an alternative space. The creation of the new is based on its differentiation from the traditional and is therefore to be seen as a concept, a repetition of structures that is filled with new contents. In his function of curator to both of the exhibitions, Wolfgang Tillmans extends his artistical practice over the medium of photography - by this way, the pictures meaning is transcending its visuality and interacts with the space, communicating different values in different situations. The comparison of the the two exhibition sites shows: silence is replaced by sound, contemplation is replaced by movement, history and context by nowness and momentarity.  But still is the exhibition of art is bound to structures. The question therefore should not concentrate on finding an alternative beyond institutional structures, but on which kind of institution it could be that expresses the intended meaning of an art work. By this terms, the argument can be traced back to Wolfgang Tillmans himself and both his personal, artistic and curatorial world view:  imagining an anti-hirarchical culture in which no one is to claim the truth further than in its own immediate moment of experiencing it

Barbara Clausen thinks about the relationship between experience and knowledge in curating performance art. She will in particular explain her curatorial work on Babette Mangolte's first international solo exhibition which took place at the VOX center for contemporary art in Montreal in 2013. This exhibition and film retrospective showcased Mangolte's various practices and modes of production, as one of the key chroniclers of 1970s performance in dance, visual arts and theater, ranging from early archival works to new site specific multi-media installations. Clausen will consider the complexity of Mangolte's practices in light of the current processes of change that are taking hold in the visual politics of performance arts’ past and present.

Barbara Clausen thinks about the relationship between experience and knowledge in curating performance art. She will in particular explain her curatorial work on Babette Mangolte''s first international solo exhibition which took place at the VOX center for contemporary art in Montreal in 2013. This exhibition and film retrospective showcased Mangolte''s various practices and modes of production, as one of the key chroniclers of 1970s performance in dance, visual arts and theater, ranging from early archival works to new site specific multi-media installations. Clausen will consider the complexity of Mangolte''s practices in light of the current processes of change that are taking hold in the visual politics of performance arts’ past and present.

Through inquiry, experience, and discovery, this practicum reveals the landscape of Old Wives Lake, Saskatchewan and the prairie pothole region that surrounds it. It is my intention for this work to become a device for the revealing of unseen forces, for the creation of a different attention, an altering of perception, and an openness to a unique landscape of ever changing and shifting phenomena. It is accepted that complex systems, cannot be fully understood without time, patience, and commitment; however, through learning, understanding and revealing, the potential to not simply ‘see’ a landscape, but ‘read’ a landscape is harvested to enlighten and share in its discovery. The result is an exhibition of the unexpected Saskatchewan landscape.

Through inquiry, experience, and discovery, this practicum reveals the landscape of Old Wives Lake, Saskatchewan and the prairie pothole region that surrounds it. It is my intention for this work to become a device for the revealing of unseen forces, for the creation of a different attention, an altering of perception, and an openness to a unique landscape of ever changing and shifting phenomena. It is accepted that complex systems, cannot be fully understood without time, patience, and commitment; however, through learning, understanding and revealing, the potential to not simply ‘see’ a landscape, but ‘read’ a landscape is harvested to enlighten and share in its discovery. The result is an exhibition of the unexpected Saskatchewan landscape.

Irena Lehkoživová Between Architecture and Art: Reception of Mutual Relationships Doctoral thesis Abstract My doctoral thesis deals with the relationship between contemporary architecture and fine art. I track examples of such concepts and approaches in which architecture and art permeate and influence each other. Besides, I examine how selected authors approach the chosen topic. A detailed analysis of the work and ideas of individual selected architects or artists is thus complemented by clarification of their methods and starting points. The aim of this work is to look at the predefined studied subject and the context behind it, to explain the associated concepts, strategies and the functioning of mechanisms, and the transfer of themes, procedures and techniques of creation. The thesis consists of three chapters, separate case studies. The first chapter follows the tendencies and changes in displaying architecture, which, under the influence of art, tends to create more complex viewing experiences. I describe here two examples and approaches that come out of this tendency. In the first part, it is the approach to the exhibitions of the Swiss duo Herzog & de Meuron, the second part is devoted to the architectural installations, which under the influence of installation art allow the visitor a direct...

[EN] Exhibitions are a cornerstone of Alison and Peter Smithsons' multifaceted approach to their work. A powerful medium for conveying and materialising their ideas which provided them, throughout their career, with the opportunity to freely create experimental constructions to relay their thoughts. The exhibitions they staged in the 1950s and 60s, such as 'Parallel of Life and Art', 'House of the Future', and 'Patio & Pavilion' were, and still are, at least as important to architectural critics as their few built works or many writings. However, from the 1970s onwards little is known about their prolific work in the realm of exhibitions. In his lecture 'The Masque and the Exhibition: Stages Towards the Real' in 1980, Peter Smithson mentioned the importance of exhibitions in shaping the Smithsons' architecture as places of opportunity in which to experiment with reality. This comment makes it logical to think that if the exhibitions held before then had always been a powerful tool - a tool used, furthermore, by the Smithsons to create some of their most intense productions - then those staged after said lecture, which acknowledged and highlighted this aspect of their work might, despite being little known, be at least as intense as the previous exhibitions with greater media visibility. This idea, together with the expectations raised by the 'Christmas-Hogmanay' exhibition - not only because it was staged whilst said lecture was being drafted but also because of the ideas that sprang from the analysis of a related collage mentioned in the prelude to this doctoral thesis - channelled the research towards this final period of the Smithsons' exhibition architecture. The research herein focuses specifically on two groups of exhibitions that stand out amongst the Smithsons' wide range of documented exhibitions on account of their inherent intellectual cohesion enabling the concepts staged by Alison and Peter Smithson to be seen more clearly. This doctoral thesis consists of four chapters. It begins with an introductory chapter which firstly analyses and contextualises architecture in the shape of exhibitions; then outlines the importance of exhibitions in Alison and Peter Smithson's work; and finally puts the specific period under study into context in terms of both their career and the discourse of architecture in general. The two main chapters in this thesis are entitled 'Christmas Exhibitions' and 'Tecta Exhibitions', each organised in a similar fashion: a short introduction to the group of exhibitions followed by an in-depth analysis of each exhibition in the group based mainly on the unpublished documentation to which the author had access in the three main archives devoted to Alison and Peter Smithson: The Alison and Peter Smithson Archive in the Special Collections Department of the Frances Loeb Library at Harvard Design School (USA); the Alison and Peter Smithson Archive / Tecta Archive at Lauenförde (Germany); and the Smithson Family Archive in Stamford (United Kingdom). Finally, each chapter ends with an essay which analyses and links up the different concepts conveyed by each individual exhibition and the exhibitions in the group as a whole. The last chapter is a short epilogue that gathers up all the concepts set out previously in relation to the Christmas and Tecta exhibitions, and shows how they all tie in together in the Smithsons' most experimental work: the Hexenhaus at Bad Karlshafen. / [ES] Dentro del enfoque polifácetico del trabajo de Alison and Peter Smithson, las exposiciones son pieza fundamental. Un medio poderoso para comunicar y materializar sus ideas que les brindó a lo largo de toda su trayectoria la oportunidad de abordar con libertad la construcción experimental de su pensamiento. Sus propuestas expositivas de la década de los cincuenta y sesenta, como Parallel of Life and Art, House of the Future, o Patio & Pavilion, han sido y son tanto o más relevantes para la crítica arquitectónica como sus escasas obras construidas o sus abundantes escritos. Sin embargo, a partir de la década de los setenta, poco se conoce de su prolífica producción expositiva. Peter Smithson en la conferencia "The Masque and the Exhibition: Stages Towards the Real" en 1980 expresaba el importante significado que tenían las exposiciones para la conformación de su arquitectura como lugares de oportunidad para experimentar con la realidad. A partir de esta reflexión, parece lógico pensar que si hasta ese momento dichas instalaciones siempre fueron una herramienta con la que los Smithson han ofrecido algunos de sus momentos más intensos, las realizadas a partir de ese momento de reconocimiento consciente y puesta en valor de esta faceta de su trabajo, pese a su poca difusión, podrían entrañar una intensidad al menos similar a las que ya han destacado hasta el momento en los medios. Esta consideración, unida a las expectativas generadas en torno a la exposición Christmas-Hogmanay, tanto por ser simultánea a la elaboración de dicha conferencia, como por las ideas que se desprenden del análisis de un collage vinculado a la misma que aparece como preludio de esta tesis doctoral, ha dirigido la investigación hacia este último periodo de su arquitectura expositiva. En concreto, el estudio se centra en dos grupos que, dentro del amplio abanico de montajes expositivos realizados, destacan por poseer una cohesión intelectual propia que permitirá descubrir con mayor claridad las reflexiones que Alison y Peter Smithson ponen en escena. La tesis doctoral se estructura en cuatro grandes apartados. Arranca con un capítulo de introducción dedicado a enmarcar el tema de estudio en el que primero se analiza y contextualiza la arquitectura hecha exposición; después, se presenta la relevancia que tiene la obra expositiva en el trabajo de Alison y Peter Smithson; y finalmente se contextualiza el periodo concreto en el que se centra el estudio atendiendo tanto a su propia trayectoria como al discurso arquitectónico general. Los dos grandes apartados de la disertación son las exposiciones de Navidad y las realizadas junto a TECTA, estructurándose ambos de manera similar. Tras una breve introducción al grupo de exposiciones que se va a analizar, aparecen ampliamente documentadas cada una de las exposiciones que conforma el grupo a partir, principalmente, de la documentación inédita a la que se ha tenido acceso en los tres principales archivos dedicados a Alison and Peter Smithson: The Alison and Peter Smithson Archive en el Special Collections Department de la Frances Loeb Library de la Harvard Design School (Estados Unidos); The Alison and Peter Smithson Archiv / TECTA Archiv en Lauenförde (Alemania); y The Smithson Family Archive en Stamford (Inglaterra). Finalmente, cada capítulo se cierra con un ensayo en el que se analizan y relacionan las diferentes reflexiones que las exposiciones ofrecen, de manera individual y en su conjunto. El último capítulo es un breve epílogo que reúne y entrelaza todo lo anteriormente expuesto, a través de las exposiciones de Navidad y TECTA, en su obra más experimental, la Hexenhaus en Bad Karlshafen. / [CAT] Dins de l'enfocament polifacètic del treball d'Alison i Peter Smithson, les exposicions en són una peça fonamental. Un mitjà poderós per a comunicar i materialitzar les idees que, al llarg de tota la seua trajectòria, els van brindar l'oportunitat d'abordar amb llibertat la construcció experimental del seu pensament. Les seues propostes expositives de la dècada dels cinquanta i seixanta, com ara Parallel of Life and Art, House of the Future, o Patio & Pavilion, han sigut i són tant o més rellevants per a la crítica arquitectònica com les seues escasses obres construïdes o els seus abundants escrits. No obstant això, a partir de la dècada dels setanta, poc es coneix de la seua prolífica producció expositiva. Peter Smithson, en la conferència "The Masque and the Exhibition: Stages Towards the Real" al 1980, expressava l'important significat que tenien les exposicions per a la conformació de la seua arquitectura com a llocs d'oportunitat per a experimentar amb la realitat. A partir d'aquesta reflexió, sembla lògic pensar que, si fins a eixe moment les dites instal·lacions sempre van ser una eina amb la qual els Smithson han ofert alguns dels seus moments més intensos, les que van realitzar a partir d'aquest moment de reconeixement conscient i posada en valor d'aquesta faceta del seu treball, tot i la poca difusió, podrien contenir una intensitat com a mínim similar a la d'aquelles que ja han destacat fins al moment en els mitjans. Aquesta consideració, unida a les expectatives generades entorn a l'exposició Christmas-Hogmanay, tant per ser simultània a l'elaboració de la dita conferència, com per les idees que es desprenen de l'anàlisi d'un collage vinculat a la mateixa que apareix com a preludi d'aquesta tesi doctoral, ha dirigit la investigació cap a aquest últim període de la seua arquitectura expositiva. En concret, l'estudi se centra en dos grups que, dins de l'ampli ventall de muntatges expositius realitzats, destaquen per posseir una cohesió intel·lectual pròpia que permetrà descobrir amb una major claredat les reflexions que Alison i Peter Smithson posen en escena. La tesi doctoral s'estructura en quatre grans capítols. Arrenca amb un apartat d'introducció dedicat a emmarcar el tema d'estudi, en què primer s'analitza i contextualitza l'arquitectura feta exposició; després, es presenta la rellevància que té l'obra expositiva en el treball d'Alison i Peter Smithson; i finalment es contextualitza el període concret en què se centra l'estudi, atenent tant a la seua pròpia trajectòria com al discurs arquitectònic general. Els dos grans capítols de la dissertació són les exposicions de Nadal i les realitzades junt amb TECTA, i s'estructuren tots dos de manera similar. Després d'una breu introducció al grup d'exposicions que s'analitzarà, apareixen amplament documentades cadascuna de les exposicions que conforma el grup, a partir principalment de la documentació inèdita a la qual s'ha tingut accés en els tres principals arxius dedicats a Alison i Peter Smithson: The Alison and Peter Smithson Archive a l'Special Collections Department de la Frances Loeb Library de la Harvard Design School (Estats Units d'Amèrica); The Alison and Peter Smithson Archiv / TECTA Archiv a Lauenförde (Alemanya); i The Smithson Family Archive a Stamford (Anglaterra). Finalment, cada capítol es tanca amb un assaig en què s'analitzen i relacionen les diferents reflexions que les exposicions ofereixen, de manera individual i en conjunt. L'últim capítol és un breu epíleg que reuneix i entrellaça tot allò exposat anteriorment, a través de les exposicions de Nadal i TECTA, en la seua obra més experimental, la Hexenhausen Bad Karlshafen. / Ábalos Ramos, A. (2016). ALISON AND PETER SMITHSON: THE TRANSIENT AND THE PERMANENT [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/62223 / TESIS

Text in English, with summaries and keywords in English, Sesotho and Afrikaans / This study is an enquiry into how The educator’s new clothes by Mark Rautenbach is an example of site-specific art. The aim is to demonstrate how boundaries in TENC become blurred between site-specific performance, other art forms, and every-day activities. The key concepts explored are: Rautenbach’s approach to the concept of site, the connections that develop between his performance and each site that he travels to; his use of the art gallery and viewer participation. Through literature study relevant theory is explored, and several arguments are applied in a selective manner to my analysis of TENC. Various International and South African site-specific artworks are discussed as an indication of how site-specificity can be applied in alternative ways. In October 2017 I installed GREENER?, a site-specific exhibition in the UNISA Art gallery. The works on the show underline the theoretical findings and highlight the flexible application of theory relating to site-specificity. / Dinyakišišo tše ke phatišišo mabapi le seo se dirago bokgabo bja The educator’s new clothes (TENC) ka Mark Rautenbach go ba mohlala wa bokgabo bja lefelong le itšego. Maikemišetšo ke go laetša ka fao ka go TENC mellwane magareng ga mošomo wa ka lefelong le mehuta ye mengwe ya bokgabo le mediro ya ka mehla di thomago go se sa bonagala gabotse. Mareo ao a šomišwago ke: mokgwa wa Rautenbach go kgopolo ya lefelo, dikgokagano tše di hlamegago magareng ga phethagatšo ya ya gagwe ya mošomo le lefelo le lengwe le le lengwe leo a yago go lona, tšhomišo ya gagwe ya kalari ya tša bokgabo le go kgatha tema ga babogedi. Ka go diriša dingwalwa teori ya maleba e a utollwa, gomme dintlha tše mmalwa di a dirišwa ka mokgwa wa go kgetha go tshekatsheko ya ka ya TENC. Mešomo ya bokgabo ya ka lefelong le itšego ya mehutahuta e a ahlaahlwa bjalo ka kutollo ya ka fao bokgabo bja ka mafelong bo ka dirišwago ka ditsela tše dingwe. Ka Oktoboro 2017 ke hlomile GREENER?, e lego pontšho ya bokgabo ya ka lefelong le itšego, ka Kalaring ya Bokgabo ya ka Unisa. Mešomo ye e bontšhitšwego e laeditše dikutollo tša teori le go laetša tirišo ye e fetogago ya teori mabapi le mešomo ya bokgabo ya ka lefelong le itšego. / Hierdie studie behels ʼn ondersoek na wat van The educator’s new clothes (TENC) deur Mark Rautenbach plekspesifieke kuns maak. Die oogmerk is om aan te toon hoe die grense tussen plekspesifieke uitvoering, ander kunsvorme en daaglikse bedrywighede vervaag. Die kernkonsepte wat verken word, is Rautenbach se beskouing van die konsep van plek, die verband tussen sy uitvoering en elke plek waarheen hy reis, sy aanwending van ʼn kunsgalery, en kykerdeelname. Die tersaaklike teorie word aan die hand van ʼn literatuurstudie verken, en ʼn aantal argumente word op selektiewe wyse op my ontleding van TENC toegepas. Verskeie internasionale en Suid-Afrikaanse plekspesifieke kunswerke word bespreek as ʼn verkenning van hoe plekspesifisiteit op ander maniere toegepas word. Ek het in Oktober 2017 ʼn plekspesifieke uitstalling met die titel GREENER? in die Unisa Kunsgalery gehou. Die werke wat uitgestal is, onderstreep die teoretiese bevindings en vestig die aandag op die buigsame toepassing van die teorie in verband met plekspesifisiteit. / Art History, Visual Arts and Musicology / M.V.A.