Análisis de la represión en la retaguardia republicana y de la posguerra en el pueblo de Aspe, a raíz de los procesos judiciales que tuvieron lugar en la relación al linchamiento de la familia Calpena en julio de 1937.

[EN] Abstract (English) The impact on the early Valencian modern art of the artistic group Los Siete (1948-1954) during the first part of Franco's dictatorship. This PhD thesiys investigates the artistic and cultural interaction of Los Siete in the context of the first part of the Franco dictatorship in the city of Valencia. The name of the group was given on account of the seven members who belonged to it originally, but due to circumstances three had to be replaced by new additions. Having counted thus a total of ten members, the group of Los Siete was integrated by the following artists: Ángeles Ballester Garcés, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genovés Bosch, Vicente Gómez García, Ricardo Hueso de Brugada, Juan Bautista Llorens Riera, José Masiá Sellés, Ximo Michavila Asensi and Eusebi Sempere Juan. The origin of this nature in this group and the interpretations of their pieces in relation to the official cultural system in Valencia. The third hypothesis was based on the interdisciplinary cultural potential of the group when producing a certain impact on the prevailing cultural scene regarding formats, the transfer of ideas and artistic languages and specifically the interaction with life experiences. The execution of the objectives were carried out at three levels, based on the analysis of written, visual and spoken sources of the chronological field of the first part of Franco's dictatorship: nationwide, at the level of the region of the Pais Valenciano and at the level of the city of Valencia. Written secondary sources were given priority amongst the types of sources that were studied, which included also primary sources. Primary sources were obtained from the artists' personal files, different libraries, newspaper and periodical libraries and deposits in public institution and to a smaller extend private ones. Finally, during the process of investigation, results were obtained in relation to the formulation of these three hypothesis. In this order it has to be put in context that the incursion of this premodern attempt, together with other groups and individuals, helped to establish a cultural agenda that was more dynamic, alternative and interdisciplinary. It also overshadowed and discredited temporarily the uninspiring official cultural programme. And, in a more sculptural field, it should be pointed out that the cautious sculptural contribution of this group and its members helped reinterpret pre-war art in an intuitive, risky or rational way. On the other hand Los Siete should be identified as a prolegomenon of future abstract art languages on the local sphere connecting with other peripheral areas. Key words: The group of Los Siete, abstract art, art of the Francoist period, Valencian modern art, First part of Franco's dictatorship. / [ES] Resumen (castellano) La incidencia de la agrupación artística de Los Siete (1948-1954) en las primeras huellas del arte moderno valenciano del Primer Franquismo. Esta tesis doctoral investiga la interacción artística y cultural de la agrupación artística valenciana de Los Siete, en el contexto coyuntural del Primer Franquismo en la Ciudad de Valencia. El nombre de la agrupación respondió a los siete miembros que la compuso originariamente. Debido a los avatares de la vida se tuvo que reemplazar tres bajas de sus componentes por otras nuevas incorporaciones. Por consiguiente, siendo un total de diez miembros, el conjunto de los Los Siete estuvo protagonizada por los siguientes artistas: Ángeles Ballester Garcés, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genovés Bosch, Vicente Gómez García, Ricardo Hueso de Brugada, Juan Bautista Llorens Riera, José Masiá Sellés, Ximo Michavila Asensi y Eusebi Sempere Juan. El origen de este estudio parte de la formulación de tres hipótesis fundamentales. La primera hipótesis indaga sobre la contribución del grupo de Los Siete y de sus componentes en la recuperación del arte moderno valenciano de preguerra y en el desarrollo de los primeros sedimentos del futuro arte no figurativo, antes de la llegada del Grupo Parpalló. La segunda hipótesis se adentró en rastrear cualquier atisbo ideológico de índole más transgresivo en el ideario del grupo y en las interpretaciones de las obras, con respecto al sistema cultural oficial valenciano. Y la tercera hipótesis se basó en el potencial cultural interdisciplinario del grupo, a la hora de producir un cierto impacto en el panorama cultural imperante, es decir, a nivel de formatos, de transferencias de ideas y lenguajes artísticos, y, sobre todo, de experiencias de vida. La materialización de los objetivos se llevaron a cabo, a partir del análisis de las fuentes escritas, visuales y orales del ámbito cronológico del Primer Franquismo en tres niveles: a nivel estatal, a nivel del País Valenciano y a nivel de la ciudad de Valencia. Entre las tipologías de fuentes consultadas, primaron las fuentes escritas secundarias sobre las primarias. Las fuentes primarias fueron obtenidas de los archivos personales de los artistas y de las diferentes bibliotecas, hemerotecas y depósitos de instituciones públicas y, en menor medida, privadas. Finalmente, a lo largo del proceso investigador se obtuvieron resultados exitosos con relación a la consecución de las tres hipótesis planteadas. En este orden, se debe de matizar que la irrupción de este conato premoderno, junto a otros grupos e individualidades artísticas, sirvió para establecer una agenda cultural más dinámica, alternativa e interdisciplinaria que, de forma temporal, eclipsó y desacreditó el anodino programa cultural oficial. Desde el ámbito más plástico, resaltar que la comedida aportación plástica del grupo ayudó a retomar y reinterpretar el arte de preguerra, de forma intuitiva, azarosa o no racional. Además, se ha de enmarcar la agrupación valenciana de Los Siete, como uno de los prolegómenos de los futuros lenguajes artísticos no figurativos en el ámbito local, conectándola con otros lugares periféricos. Palabras claves: Agrupación Los Siete, arte abstracto, arte franquista, arte moderno valenciano, Primer Franquismo. / [CAT] Resum (valencià) La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme. Aquesta tesi doctoral investiga la interacció artística i cultural de l'agrupació artística valenciana d'Els Set, en el context conjuntural del Primer Franquisme en la ciutat de València. El nom de la formació respongué als set primers membres que la conformaren originàriament. Degut als avatars de la vida es tingué que reemplaçar tres baixes dels seus components per altres noves incorporacions. Per tant, sent un total de deu membres, el conjunt d'Els Set estigué protagonitzat pels següents artistes: Ángeles Ballester Garcés, Vicente Castellanos Giner, Vicente Fillol Roig, Juan Genovés Bosch, Vicente Gómez García, Ricardo Hueso de Brugada, Juan Bautista Llorens Riera, José Masiá Sellés, Ximo Michavila Asensi i Eusebi Sempere Juan. L'origen d'aquest estudi rau de la formulació de tres hipòtesis fonamentals. La primera hipòtesis indagà sobre la contribució del grup d'Els Set i dels seus components en la recuperació de l'art modern valencià de preguera i en el desenvolupament dels primers sediments del futur art no figuratiu, abans de l'arribada del Grup Parpalló. La segona hipòtesi inquirí en la cerca de qualsevol rastre ideològic de tarannà més transgressiu en l'ideari del grup i en les interpretacions de les obres, amb relació al sistema cultural oficial valencià. I la tercera hipòtesi es basà en el potencial cultural interdisciplinari del grup, a l'hora de produir un cert impacte en el panorama cultural imperant, és a dir, a nivell de formats, de transferències d'idees i llenguatges artístics, i, sobretot, d'experiències de vida. La materialització dels objectius es portaren a terme a partir de l'anàlisi de les fonts escrites, visuals i orals de l'àmbit cronològic del Primer Franquisme, en tres nivells: a nivell estatal, a nivell del País Valencià i a nivell de la ciutat de València. Entre les tipologies de fonts consultades, dominaren les fonts escrites secundàries sobre les primàries. Les fonts primàries foren obtingudes dels arxius personals dels artistes i de les diferents biblioteques, hemeroteques i dipòsits d'institucions públiques i, en menor mesura, privades. Finalment, durant el procés investigador s'obtingueren resultats exitosos quant a la consecució de les tres hipòtesis plantejades. En aquest ordre, s'ha de matisar que la irrupció d'aquest conat premodern, junt a altres grups i individualitats artístiques, establí (una agenda cultural més dinàmica, alternativa i interdisciplinària que, de forma temporal, eclipsà i desacredità el anodí programa cultural oficial. Des de l'àmbit més plàstic, s'ha de ressaltar que l'amesurada aportació plàstica del grup ajudà a reprendre i reinterpretar l'art de preguerra, de forma intuïtiva, atzarosa o racional. A més a més, s'ha d'emmarcar l'agrupació valenciana d'Els Set com un dels prolegòmens dels futurs llenguatges artístics no figuratius en l'àmbit local, connectant-la amb altres indrets perifèrics. Paraules claus: Agrupació Els Set, art abstracte, art franquista, art modern valencià, Primer Franquisme. / González Martínez, F. (2016). La incidència de l'agrupació artística d'Els Set (1948-1954) en les primeres petjades de l'art modern valencià del Primer Franquisme [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/61442 / TESIS

Els estudis generals realitzats sobre la història de l'art català encara no han profunditzat en la història de l'art local. L'apropament a "quan" i " com" van arribar les avantguardes del Segle XX a Sabadell són una forma de contribuir en aquest camp.Es constata l'absència i dificultat en l'arribada i consolidació de les considerades Primeres Avantguardes. D'altra banda, la Guerra Civil, el 1936-1939, va suposar un tall per a les incipients iniciatives que s'anaven generant els anys trenta. La dictadura va condemnar definitivament tot intent renovador en favor de les tendències naturalistes més acadèmiques i conservadores en el món artístic. Els intents de crear un art franquista, si bé no van consolidar una proposta estètica i estilística, sí van incidir en determinades obres i en l'ambient artístic, carregat de censura i ús polític de l'art com a propaganda del règim. L'arribada de les segones avantguardes, a finals dels anys quaranta i principis dels cinquanta, suposa en el fons per a la ciutat l'arribada de la renovació avantguardista, sense haver de passar evolutivament per les primeres. En contra de la potenciació a les avantguardes, concretament de l'informalisme, que se suposa realitzava per interessos polítics el règim franquista, els artistes que militaven en aquestes tendències a la ciutat van haver de lluitar molt en contra d'un ambient conservador i antiavantguardista.La renovació dels llenguatges plàstics a la ciutat la va dur a terme un petit nombre d'artistes, dotze o tretze, en un panorama amb més de 200 artistes. Una aposta molt valenta i determinant perquè l'avantguarda arribés, se'n conegués i se'n parlés d'ella, més encara si es té en compte que no van aconseguir vendes ni un mercat estable.La situació artística, junt amb el context social i polític, dibuixen un moment d'arribada de les avantguardes en el qual són inseparables els termes "avantguarda - franquisme - art local" desenvolupant un gran paper en la consolidació d'un nou art a Catalunya. Aquesta visió dóna un paper rellevant a les necessàries aportacions d'una història de l'art local encara per consolidar. / The over all research carried out on the history of Catalan art has not gone into the history of local art.The approach to the "when" and "how" the avant-gardes of the 20th. century reached Sabadell are one way of contributing to this field.The absence and difficulty of the arrival and consolidation of those considered the first vanguards is verified. Furthermore the Civil War -1936/1939- caused a cut in the incipid initiatives that were being generated in the thirties. The dictatorship completely condemned any attempt at renovation, but favoured the more academic and conservative naturalist tendencies in the artistic world. The attempts at creativity plus a franquist art, although an esthetical and stylistic proposition was not consolidated, did make an impact on certain works and on the artistic environment, which was changed with censorship and political use of art as propaganda for the regim.The arrival of the Vanguards in the late forties, early fifties, basically, presumed for the town the arrival of the vanguardist renovation, without having to go through the phases of evolution as the firsts vanguards had done. Instead of promoting the vanguard, particularly the formalism, pressumably carried out in the interest of the franquist regime, the town's artists who were kind on these tendencies had to fight hard against a conservative and anti-vanguardist environment.The renovation of the plastic languages in the town were carried out by a small group of artists, no more than twelve or thirteen, out of a panorama of over two hundred artists, a very brave bet which was decisive for the vanguardia to arrive, to become known and talked about, even more so when one takes into account that they did not make any sales or establish a stable market. The artistic situation, together with the social and political context demonstrates the moment of the arrival of the vanguards in which the terms "vanguard"- "franquism"- "local art" are inseparable, developing an important role in the consolidation of a new art in Catalonia. This approach to the subject gives a relevant role to the necessary contributions to a history of local art yet to be consolidated.

En la tesis doctoral La biopolítica en la España franquista, el autor ha analizado la configuración, desarrollos, objetivos y particularidades de la biopolítica desarrollada en España durante el régimen del General Franco, desde su instauración en 1939 hasta su final en 1975. Dicha exploración se ha basado en el análisis de toda una serie de dispositivos biopolíticos -disciplinarios y reguladores-, encargados fundamentalmente de hacer aumentar las fuerzas de la nación y de disminuir la capacidad contestataria de los individuos. Todo ello ha mostrado al tiempo las características de aquello que podríamos llamar la gubernamentalidad franquista, articulada en base a unas formas determinadas de conducción de conductas capaces de elaborar a su vez ciertos modelos de subjetividad que habrían conformado, no sin resistencias, al sujeto idiosincrásico de la España franquista: a saber, el homo patiens. / In my Ph.D The Biopolitics in the Spanish Francoism, I analyzed the configuration, developements and specific objectives of the biopolitics developed in Spain during the Franco Regime, since its inception in 1939 until its end in 1975. This exploration is based in the analysis of some biopolitics dispositives -disciplinary and regulatory-, that is primarly responsable to increase the strength of the nation and to decrease the non-conformist ability of individuals. The conclusion of this research also shows the features of the Francoism's guvernmentality, that are articulated on the basics of certain shapes of driving behavior that is able at the same time to create certain models of subjectivity with its resistentes, and to build a characteristic subjectivity of Franco's Spain: the homo patiens.

Este trabajo aborda la vida cotidiana de un grupo de disidentes a la dictadura franquista en la Región de Murcia entre 1940 y 1980, periodo transcurrido entre el inicio de la dictadura y el inicio de la transición. El hilo conductor son los testimonios orales de un grupo de hombres y mujeres corrientes que narran sus experiencias relacionadas con la represión, las cárceles franquistas, las ejecuciones, el hambre, el trabajo o el ocio, sin olvidar las distintas expresiones de oposición, desde las realizadas en la intimidad hasta la militancia activa en distintas organizaciones. Otras fuentes utilizadas son las archivísticas y las iconográficas. / This work set up the daily live of a dissident group confronted to the Franco at the Region of Murcia from 1940 to 1980, period elapsed between the beginning of the dictatorship and the beginning of transition. The conductor thread is the oral testimony of a group of common man and women that tell their experiences related with the repression, the jails, the executions, the hunger, the work and the leisure, with out forgetting the different expressions of the opposition, from those made in the intimacy, to those characteristic of the militant activity in different organizations. Other sources used also are the archives and the iconographic.

Indiana University-Purdue University Indianapolis (IUPUI) / Esta investigación parte de una base teórica que profundiza en la didáctica de la literatura en clases avanzadas de nivel universitario y en los contenidos literarios de “La chica de abajo” que pertenece a la colección de cuentos El balneario (1955) de la escritora española Carmen Martín Gaite. Para ello, se realiza una revisión de su vida y obra, así como de diferentes enfoques de aproximación al texto literario per se. La propuesta didáctica consiste en una unidad didáctica y un proyecto para estudiantes de honores que tienen como objetivo un acercamiento del alumnado a la sociedad franquista española de la década de los 50.