Meitat de França, meitat d'Espanya o Cerdanya catalana? Fronteres, identitats nacionals i espais de sociabilitat en una comarca del PirineuAlbert Moncusí FerréAquesta tesi té per objectiu la comprensió de l'impacte actual de la divisió fronterera d'una comarca pirinenca (la Cerdanya) travessada per la línia divisòria franco-espanyola des de 1659. El text té tres parts. A la primera (capítols 1 i 2) es presenten els objectius i metodologia de la recerca. Partint de les aportacions de diversos autors, es presenta també el plantejament teòric de la tesi. La segona part (capítols 3 i 4) contextualitza la Cerdanya a partir del repàs als processos de terciarització, urbanització, nacionalització i unificació europea, que ha experimentat la població de la comarca. Per últim, la tercera part (capítols 5 i 6) analitza situacions d'interacció, pràctiques, estratègies i discursos de persones de la Cerdanya, en relació amb el tema de les identitats nacionals i de la frontera internacional. La tesi defensada és que els processos de terciarització, urbanització, nacionalització i unificació europea han afavorit que la frontera internacional sigui un fet simbòlic ineludible, que les situacions d'interacció reprodueixen, d'acord amb la construcció de la vida quotidiana tenint presents de la frontera internacional i de las identitats nacionals, com a realitat. / Half of France, half of Spain or Catalan Cerdanya? Boundaries, national identities and space of sociability in a Pirinean regionAlbert Moncusí FerréThis thesis has by objective the comprehension of the current impact of the border division in a Pyrenean region (the Cerdanya valley) crossed by the spanish-french border since 1659. The text has three parts. The first one (chapters 1 and 2) presents objectives and methodology of the research. The same part tells the theoretical position of the thesis, departing of the arguments of several authors. The second part (chapters 3 and 4) sets the Cerdanya in the context of processes of terciarisation, urbanisation, nationalisation and European unification, which the population of Cerdanya has experimented. Finally, the third part (chapters 5 and 6) analyses population's strategies, practical, speeches and interplay situations in relationship to the topic of national identities and international frontier. The supported thesis is that terciarisation, urbanisation, nationalisation and European unification have favoured that international frontier is a symbolical and unavoidable fact. Interplay situations reproduce the border symbolical existence by the construction of daily life around and national identities and the border as a reality. / ¿Mitad de Francia, mitad de España o Cerdanya catalana? Fronteras, identidades nacionales y espacios de sociabilidad en una comarca del PirineoAlbert Moncusí FerréEsta tesis tiene por objetivo la comprensión del impacto actual de la división fronteriza de una comarca pirenaica (la Cerdanya) atravesada por la frontera francoespañola des de 1659. El texto tiene tres partes. En la primera parte (capítulos 1 y 2) se presentan los objetivos y metodología de la investigación. Partiendo de las aportaciones de varios autores, se presenta también el planteamiento teórico de la tesis. La segunda parte (capítulos 3 y 4) contextualiza la Cerdanya a partir del repaso a los procesos de terciarización, urbanización, nacionalización y unificación europea, que ha experimentado su población. Por último, la tercera parte (capítulos 5 y 6) analiza situaciones de interacción, prácticas, estrategias y discursos de personas de la Cerdanya, en relación con el tema de las identidades nacionales y de la frontera internacional. La tesis sostenida es que los procesos de terciarización, urbanización, nacionalización y unificación europea han favorecido que la frontera internacional sea un hecho simbólico ineludible, y que las situaciones de interacción reproducen su existencia en un plano simbólico, ligado a las identidades y a la construcción de la vida cotidiana alrededor de la frontera y de las identidades nacionales, como realidad.

Aquesta tesi vol respondre a dos preguntes fonamentals en l'àrea de recerca de la migració transnacional: s'impliquen els immigrants en el transnacionalisme polític? I, quins són els factors determinants del seu activisme polític transnacional ? Per respondre a la primera qüestió, comparo el nivell d'activisme polític transnacional d'una mostra d'associacions de diferents orígens immigrants a Barcelona. Per contestar a la segona, centro l'atenció en possibles factors determinants a dos nivells, meso i macro. La tesis demostra que l'activisme polític transnacional no està generalitzat entre totes les associacions a Barcelona, que presenta un nivell relativament baix de regularitat, i que generalment es desenvolupa al nivell nacional. També demostra que la necessitat d'examinar l'efecte del context de sortida i, més en concret, l'estructura d'oportunitats polítiques del país d'origen sobre el transnacionalisme polític de les associacions d'immigrants. Altres determinants a nivell meso, com les xarxes socials o les fonts de finançament semblen explicar la variació en l'activisme polític transnacional de les associacions d'immigrants. / This thesis addresses two fundamental questions in the transnational migration research field: whether or not all immigrants engage in political transnationalism? And which are the main determinants of their transnational political activism? To answer the first research question, I specifically compare different degrees of transnational political engagement of various national/ethnic origin immigrant associations in Barcelona. To answer the second research question, I focus on meso- and macro- levels determinants. The thesis demonstrates that transnational political engagement is not generalised among all immigrant associations in Barcelona, presents a relatively low level of regularity, and is generally nationally based. It also demonstrates the importance of studying the effect of the exit context and, in particular, of the political opportunity structure in home country on the political transnationalism of immigrant associations. Meso- level determinants like social networks and sources of funds also seem to explain the variance in immigrant associations' transnational political engagement.

In the last decade or so, the multiple political factions in Catalonia have adopted pro-independence initiatives in their platforms following the 2008 financial crisis. Catalonia’s position as representing a minority culture in the face of the centralized administration of Madrid presents a contentious history of fighting for the right ‘to be’, culminating in what today is viewed by many as an identity crisis.              Drawing on fieldwork conducted in Barcelona, this thesis examines how informants construct and transform their socio-cultural identities in the framework of the independence movement in Catalonia. It places informants’ experiences in the theoretical realm of ethnic boundaries, analyzing central issues of Catalan language normalization vis à vis the historical imposition of Spanish as the national language. These themes are broadened in light of the recent upsurge of Catalan secession, and explores identity politics within the background of Spanish and Catalan nationalisms. / En la última década, las múltiples facciones políticas de Cataluña han adoptado iniciativas de independencia en sus plataformas tras la crisis financiera de 2008. La posición de Cataluña como representante de una cultura minoritaria frente a la administración centralizada de Madrid presenta una historia contenciosa de lucha por el derecho 'a ser', culminando en lo que hoy muchos ven como una crisis de identidad. Basándose en el trabajo de campo llevado a cabo en Barcelona, ​​esta tesis examina cómo los informantes construyen y transforman sus identidades socioculturales en el marco del movimiento de independencia en Cataluña. Coloca las experiencias de los informantes en el ámbito teórico de las fronteras étnicas, analizando cuestiones centrales de la normalización de la lengua catalana frente a la imposición histórica del español como lengua nacional. Estos temas se amplían a la luz del reciente recrudecimiento de la secesión catalana y exploran la política de identidad en el contexto de los nacionalismos españoles y catalanes.