Die Dissertation untersucht ob partizipative Governance ein effektives Mittel ist um lokale Regierungen in Guatemala dazu zu bewegen ihren Wählern gegenüber verstärkt Rechenschaft abzulegen und den Haushalt mehr an den Bedürfnissen der Armen auszu-richten. Das erste Papier bereitet die wissenschaftlichen Erkenntnisse zur Wirkung von und den Bedingungen für effektive partizipative Governance auf. Das zweite Papier stellt ein neues Verfahren zur Kalibrierung qualitativer Interviewdaten für fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA) vor. In einer qualitativ-vergleichenden Ana-lyse von zehn ländlichen Gemeinden untersucht das dritte Papier wie sich effektive par-tizipative Governance, politischer Wettbewerb und Zugang zu lokalen Medien auf die Haushaltsgestaltung einer Lokalregierung auswirken. Das vierte Papier analysiert mit derselben Methode die Bedingungen für effektive partizipative Governance. Das fünfte Papier präsentiert eine Fallstudie zweier Gemeinden und diskutiert Politikoptionen für die Implementierung von partizipativer Governance in Guatemala. Die Ergebnisse der Papiere zeigen, dass effektive partizipative Governance in Kombination mit starkem politischem Wettbewerb zu einer armutsorientierteren Ausrichtung öffentlicher Ausga-ben in den zehn Gemeinden führt, da Wähler besser informiert sind. Jedoch deuten die Ergebnisse auch darauf hin, dass partizipative Governance wegen des geringen Grades zivilgesellschaftlicher Organisation, des niedrigen Bildungsniveaus und hoher Armut in Guatemala nicht effektiv implementiert wird. Partizipative Governance kann also lokale Regierungen dazu bewegen Rechenschaft abzulegen und den Haushalt armutsorientier-ter zu gestalten. Ihre effektive Implementierung wird jedoch in Guatemala lange dauern und einen hohen Ressourceneinsatz erfordern. Daher sollten politische Entscheidungs-träger und Geber auch die Stärkung anderer Informations- und Rechenschaftslegungs-mechanismen, wie der Gemeinderäte, in Betracht ziehen. / This thesis analyses whether participatory governance is an effective means for increas-ing local government accountability and for making local government spending more responsive to the needs of the poor in rural Guatemala. The first paper evaluates the scientific evidence on the impact of and the conditions for effective participatory gov-ernance. The second paper presents a new technique for calibrating qualitative interview data for fuzzy-set Qualitative Comparative Analysis (fsQCA). In a qualitative compara-tive analysis of ten rural Guatemalan municipalities the third paper examines how effec-tive participatory governance, competitive elections, and access to local media influence the allocation of local government spending. The fourth paper analyses the conditions for effective participatory governance with the same empirical method. The fifth paper presents a comparative case study of two municipalities and discusses policy options for implementing participatory governance in Guatemala. Overall, the papers’ findings show that effective participatory governance is sufficient for local government responsiveness in the study area when it is combined with competitive elections, because it increases voter information about local government performance. Yet, the findings also suggest that it will be difficult to implement participatory governance effectively in Guatemala due to the low degree of civil society organization, the low level of education of the population and the high level of poverty. The conclusion drawn from these findings is that effective participatory governance arrangements can make local governments more accountable and responsive, but that it will require much time and resources to implement them. Policy makers and donors should therefore also consider strengthening other information mechanisms, as well as existing accountability mechanisms, such as elected Municipal Councils.

Tesis por compendio / [ES] La financiación es uno de los aspectos más importantes, y muchas veces problemáticos, a la hora de crear una empresa. Hay distintas formas de financiarse, con fondos propios o ajenos. El crowdfunding es una forma, relativamente reciente de financiación, con fondos ajenos al capital del promotor del negocio y basada en el uso de plataformas tecnológicas. Existen distintas formas de crowdfunding. Algunas se pueden basar en donaciones, como por ejemplo para financiar proyectos comunitarios, músicos y artísticos. Otras pueden basarse en la recaudación y contribuciones de individuos que buscan recompensas no monetarias. Otras pueden formar parte del sistema de financiación alternativa para los empresarios y emprendedores. Dentro de estas podemos diferenciar, por un lado las aportaciones de los inversores a cambio de acciones de las empresas financiadas, más conocido como crowdfunding basado en acciones (crowdequity), Y por otro lado, las que se basan en la solicitud de crédito, donde los inversores esperan recibir el principal aportado más intereses siguiendo un modelo de préstamo tradicional (crowdlending). El objetivo de esta tesis es focalizarlo en este último: el crowdlending. Para ello hemos realizado cuatro trabajos de investigación que se han publicado en cuatro diferentes journals indexados en Web of Science de Clarivate (con JCR). En primer lugar, se estudia el estado del arte del crowdlending dentro del crowdfunding. En segundo lugar, se analizan dos casos importantes de crowdlending en dos sectores distintos (relojes como complemento de moda y el sector del vino). En tercer lugar, se analizan 17 plataformas activas de crowdlending para ver la actividad de las mismas en relación a los inversores. En cuarto y último lugar, se estudian los factores en la gestión de la información que se asocian a una plataforma de proyectos de crowdlending. El crowdlending es una herramienta de financiación que surge de la economía colaborativa. Se emplea una plataforma online para poner en común inversores que ofrecen recursos económicos, con empresas/individuos emprendedores que necesitan y demandan recursos monetarios. Para ello, lo primero que hemos realizado ha sido una revisión de la literatura previa en el topic (plasmado en el primer artículo). Luego hemos realizado un estudio cualitativo, centrado en dos casos de crowdlending a nivel nacional (plasmado en el segundo artículo). Con posterioridad realizamos un estudio cuantitativo de plataformas con el propósito de crear un indicador sintético definido por una serie de variables influyentes: importe total de los préstamos intermediados en la plataforma, variación anual de este importe, número de inversores y su variación anual, rentabilidad media, préstamos por inversor y su variación anual, y por último la oferta y la demanda de este modelo de financiación (plasmado en el tercer artículo). Finalmente acabamos la investigación de la tesis con un análisis cualitativo comparativo (QCA) utilizando tanto componentes numéricos como cualitativos (plasmado en el cuarto artículo). / [CA] La finançació és un dels aspectes més importants, i moltes voltes problemàtics, a l'hora de crear una empresa. Hi ha distintes formes de finançar-se, en fondos propis o aliens. El crowdfunding és una forma, relativament recent de finançació, en fondos aliens al capital del promotor del negoci i basada en l'us de plataformes tecnològiques. Existixen distintes formes de crowdfunding. Algunes es poden basar en donacions, com per eixemple per a finançar proyectes comunitaris, músics i artístics. Unes atres poden basar-se en la recaptació i contribucions d'individus que busquen recompenses no monetàries. Unes atres poden formar part del sistema de finançació alternativa per als empresaris i mamprenedors. Dins d'estes podem diferenciar, per un costat les aportacions dels inversors a canvi d'accions de les empreses finançades, més conegut com crowdfunding basat en accions (crowdequity), I per un atre costat, les que es basen en la solicitut de crèdit, a on els inversors esperen rebre el principal aportat més interessos seguint un model de préstam tradicional (crowdlending). L'objectiu d'esta tesis és focalizarlo en este últim: el crowdlending. Per a això hem realisat quatre treballs d'investigació que s'han publicat en quatre diferents journals indexats en Web of Science de Clarivate (en JCR). En primer lloc, s'estudiarà l'estat de l'art del crowdlending dins del crowdfunding. En segon lloc, s'analisaran dos casos importants de crowdlending en dos sectors distints (rellonges com a complement de moda i el sector del vi). En tercer lloc, s'analisaran 17 plataformes actives de crowdlending per a vore l'activitat de les mateixes en relació als inversors. En quarto i últim lloc, s'estudien els factors en la gestió de l'informació que s'associen a una plataforma de proyectes de crowdlending. El crowdlending és una ferramenta de finançació que sorgix de l'economia colaborativa. S'ampra una plataforma online per a posar en comú inversors que oferixen recursos econòmics, en empreses/individus mamprenedors que necessiten i demanden recursos monetaris. Per a això, lo primer que hem realisat ha segut una revisió de la lliteratura prèvia en el topic (plasmat en el primer artícul). Després hem realisat un estudi qualitatiu, centrat en dos casos de crowdlending a nivell nacional (plasmat en el segon artícul). En posterioritat realisem un estudi quantitatiu de plataformes en el propòsit de crear un indicador sintètic definit per una série de variables influents: import total dels préstams intermediats en la plataforma, variació anual d'este import, número d'inversors i la seua variació anual, rendabilitat mitjana, préstams per inversor i la seua variació anual, i per últim l'oferta i la demanda d'este model de finançació (plasmat en el tercer artícul). Finalment acabem l'investigació de la tesis en un anàlisis qualitatiu comparatiu (QCA) utilisant tant components numèrics com a qualitatius (plasmat en el quart artícul). / [EN] Financing is one of the most important, and often problematic, aspects of starting a business. There are different ways of financing, with own or third party funds. Crowdfunding is a relatively recent form of financing, with funds outside the capital of the business promoter and based on the use of technological platforms. There are different forms of crowdfunding. Some may be based on donations, for example to finance community, music and art projects. Others may be based on fundraising and contributions from individuals seeking non-monetary rewards. Others may be part of the alternative financing system for entrepreneurs and business people. Within these we can differentiate, on the one hand the contributions of investors in exchange for shares of the funded companies, better known as crowdfunding based on shares (crowdequity), and on the other hand, those based on the application for credit, where investors expect to receive the principal contributed plus interest following a traditional lending model (crowdlending). The objective of this thesis is to focus on the latter: crowdlending. To this end, we have carried out four research papers that have been published in four different journals indexed in Clarivate's Web of Science (with JCR). First, the state of the art of crowdlending within crowdfunding will be studied. Secondly, two important cases of crowdlending in two different sectors will be analyzed (watches as a fashion accessory and the wine sector). Thirdly, 17 active crowdlending platforms will be analyzed to see their activity in relation to investors. Fourthly and finally, the factors in information management associated with a crowdlending project platform are studied. Crowdlending is a financing tool that arises from the collaborative economy. An online platform is used to match investors who offer economic resources with entrepreneurial companies/individuals who need and demand monetary resources. To do this, the first thing we have done has been a review of previous literature on the topic (reflected in the first article). Then we conducted a qualitative study, focused on two cases of crowdlending at national level (shown in the second article). Subsequently, we conducted a quantitative study of platforms in order to create a synthetic indicator defined by a series of influential variables: total amount of loans intermediated on the platform, annual variation of this amount, number of investors and their annual variation, average profitability, loans per investor and their annual variation, and finally the supply and demand of this financing model (reflected in the third article). Finally, we finish the thesis research with a qualitative comparative analysis (QCA) using both numerical and qualitative components (presented in the fourth article). ¿ / Ribeiro Navarrete, S. (2022). El crowd o multitud como método de financiación de proyectos empresariales. Referencia al crowdlending o préstamo de multitud [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/186242 / Compendio

[EN] This thesis investigates the type of domestic network strength and type of decisionmaking logic as causal conditions for achieving accelerated internationalisation in small and medium enterprises (SMEs) located in context of institutional voids. Furthermore, this dissertation explore the micro-mechanisms that connect the impact institutional voids, effectual networking and networks strength on the accelerated internationalisation of SMEs from Latin America. The existing literature shows discrepancies among researchers about the individual effect of networks strength, decision-making logic and institutional voids on accelerated internationalisation. Moreover, scholars argue that accelerated internationalization is a complex phenomenon that should be studied by identifying the complex relations among variables. However, it seems that no studies have explore this complex interaction and the connection among these factors. Consequently, researchers advise to increase the investigation about the effects of these variables on the accelerated internationalisation of SMEs. They have also suggest to incorporate effectuation and institutional voids to clarify these discrepancies. On this matter, researches warn that research on effectuation and internationalization is an emerging scientific field that lacks conceptual clarity. Recent studies also advice to move beyond foreign networks to explore the role of domestic networks on accelerated internationalization. Finally, there have been calls to advance research on Latin America that usually has been neglected in the existing literature. Therefore, this thesis aims to provide an approach based on three different methodologies: First, a bibliometric analysis to contribute to classify the literature of effectuation and internationalization, and identify its structure and key trends. Second, a fuzzy-set qualitative comparative analysis (fsQCA) to investigates which causal conditions contribute to accelerated internationalization among 33 contrarian cases (21 from Colombia and 12 from Peru) of SMEs from context with institutional voids. Results show that the combination of weak domestic ties and effectuation logic accelerated the internationalization of SMEs with fewer resource constraints. In contrast, strong domestic ties and causation behaviour lead to accelerated internationalization of SMEs with greater resource constraints. Based on these findings, an integrative model that linked the causal configurations to reach accelerated internationalization is developed. Finally, an ordered logistic regression of 2.987 SMEs from Argentina, Colombia and Peru, to examine the micro-mechanisms that connect institutional voids, effectual networking, networks strength and location on the accelerated internationalisation of SMEs from Latin America. Results show that (1) rural cities, instead of first- and second-tier cities, accelerated the internationalization process of the firm. (2) Institutional voids, effectual networks and strong local ties increase the likelihood of accelerated internationalization. Finally, (3) we found a robust and high interaction effect between effectual networking, significant institutional voids, strong local ties, size of the firm and rural cities location on accelerated internationalization. Based on the findings, a conceptual model is presented. / [ES] A partir del tipo de las relaciones de la red de contactos locales y la lógica en la toma de decisiones, esta tesis investiga las condiciones causales necesarias para que las pequeñas y medianas empresas (Pymes) que están situadas en contextos caracterizados por vacíos institucionales, logren tener una internacionalización acelerada. Adicionalmente, esta disertación explora los micro-mecanismos que conectan los vacíos institucionales, las redes efectúales y el tipo de relaciones (fuertes o débiles) con la internacionalización acelerada que presentan las Pymes de Latinoamérica. La literatura existente muestra discrepancias sobre el efecto individual que tienen las relaciones de la red de contactos locales, la lógica en la toma de decisiones y los vacíos institucionales sobre la internacionalización acelerada. Así mismo, los investigadores argumentan que este es un fenómeno complejo y por lo tanto, debería analizarse identificando las relaciones complejas que puedan existir entre las variables. Sin embargo, al parecer, ningún estudio ha explorado esta compleja interacción y la conexión que existe entre estos factores. En consecuencia, diversos estudios aconsejan ahondar en la investigación sobre los efectos que pueden tener estas variables sobre la internacionalización acelerada de las Pymes. Adicionalmente, han sugerido incorporar la efectuación y los vacíos institucionales como variables que pueden contribuir a aclarar estas discrepancias. Sobre este asunto, los investigadores advierten que la efectuación y la internacionalización, es un campo científico emergente que carece de claridad conceptual. Estudios recientes también aconsejan que la investigación vaya más allá de las redes internacionales para explorar el papel de las redes locales sobre la internacionalización acelerada. Finalmente, ha habido diversos llamados para avanzar en la investigación sobre América Latina, que es una región que generalmente se ha descuidado en la investigación existente. Consecuentemente, esta tesis tiene como objetivo desarrollar la investigación bajo tres metodologías diferentes: Primero, a través de un análisis bibliométrico que permite contribuir con la clasificación de la literatura, la identificación de la estructura y las tendencias de la investigación sobre la efectuación y la internacionalización de las Pymes. En segundo lugar, a través de un Análisis Cualitativo Comparativo (fsQCA por sus siglas en inglés) que contribuye a identificar las condiciones causales que favorecen la internacionalización acelerada de 33 casos contrarios (21 de Colombia y 12 de Perú) de Pymes localizadas en contextos con vacíos institucionales. El resultado de este estudio demuestra que la combinación de redes locales con lazos débiles y la lógica de la efectuación, contribuyen con la internacionalización acelerada de las Pymes que tienen menores limitaciones en sus recursos. En contraste, las redes locales con lazos fuertes y la lógica de causación, asisten la internacionalización acelerada de las Pymes que tienen una mayor limitación en sus recursos. En base a estos hallazgos, se desarrolla un modelo integrador que vincula las configuraciones causales que permiten obtener una internacionalización acelerada. Finalmente, a través de una regresión logística ordenada de 2.987 Pymes de Argentina, Colombia y Perú, se examinan los micro-mecanismos que conectan los vacíos institucionales, las redes efectúales, el tipo de relación con las redes de contacto y la localización con la internacionalización acelerada de las Pymes de Latinoamérica. Los resultados demuestran que las ciudades rurales, en lugar de las ciudades de primer y segundo nivel, aceleran la internacionalización de las empresas. Adicionalmente, los altos niveles de vacíos institucionales, las redes efectúales, las redes locales de lazos fuertes y localizarse en el área rural, aumentan la probabilidad de una internacionalización acelerada. Además, la investigación evidencia que existe un efecto de interacción fuerte y robusta entre las redes locales de lazos fuertes y los altos niveles de vacíos institucionales sobre la internacionalización acelerada. Este mismo efecto de interacción se da entre las redes locales de lazos fuertes y las redes efectúales y las redes locales de lazos fuertes con la localización en áreas rurales. Basados en estos resultados, se propone un modelo conceptual. / [CA] A partir de la mena de les relacions de la xarxa de contactes locals i la lògica en la presa de decisions, aquesta tesi investiga les condicions causals necessàries perquè les petites i mitjanes empreses (Pimes) que estan situades en contextos caracteritzats per buits institucionals, aconseguisquen tindre una internacionalització accelerada. Addicionalment, aquesta dissertació explora els micro-mecanismes que connecten els buits institucionals, les xarxes efectua'ls i el tipus de relacions (fortes o febles) amb la internacionalització accelerada que presenten les Pimes de Llatinoamèrica. La literatura existent mostra discrepàncies sobre l'efecte individual que tenen les relacions de la xarxa de contactes locals, la lògica en la presa de decisions i els buits institucionals sobre la internacionalització accelerada. Així mateix, els investigadors argumenten que aquest és un fenomen complex i per tant, hauria d'analitzar-se identificant les relacions complexes que puguen existir entre les variables. No obstant això, pel que sembla, cap estudi ha explorat aquesta complexa interacció i la connexió que existeix entre aquests factors. En conseqüència, diversos estudis aconsellen aprofundir en la investigació sobre els efectes que poden tindre aquestes variables sobre la internacionalització accelerada de les Pimes. Addicionalment, han suggerit incorporar l'efectuació i els buits institucionals com a variables que poden contribuir a aclarir aquestes discrepàncies. Sobre aquest assumpte, els investigadors adverteixen que l'efectuació i la internacionalització, és un camp científic emergent que manca de claredat conceptual. Estudis recents també aconsellen que la investigació vaja més enllà de les xarxes internacionals per a explorar el paper de les xarxes locals sobre la internacionalització accelerada. Finalment, hi ha hagut diverses demandes per a avançar en la investigació sobre Amèrica Llatina, que és una regió que generalment s'ha desatès en la investigació existent. Conseqüentment, aquesta tesi té com a objectiu desenvolupar la investigació sota tres metodologies diferents: Primer, a través d'una anàlisi bibliomètrica que permet contribuir amb la classificació de la literatura, la identificació de l'estructura i les tendències de la investigació sobre l'efectuació i la internacionalització de les Pimes. En segon lloc, a través d'una Anàlisi Qualitativa Comparativa (*fsQCA per les seues sigles en anglés) que contribueix a identificar les condicions causals que afavoreixen la internacionalització accelerada de 33 casos contraris (21 de Colòmbia i 12 del Perú) de Pimes localitzades en contextos amb buits institucionals. El resultat d'aquest estudi demostra que la combinació de xarxes locals amb llaços febles i la lògica de l'efectuació, contribueixen amb la internacionalització accelerada de les Pimes que tenen menors limitacions en els seus recursos. En contrast, les xarxes locals amb llaços forts i la lògica de causació, assisteixen la internacionalització accelerada de les Pimes que tenen una major limitació en els seus recursos. Sobre la base d'aquests resultats, es desenvolupa un model integrador que vincula les configuracions causals que permeten obtindre una internacionalització accelerada. Finalment, a través d'una regressió logística ordenada de 2.987 Pimes de l'Argentina, Colòmbia i el Perú, s'examinen els micro-mecanismes que connecten els buits institucionals, les xarxes efectuals, el tipus de relació amb les xarxes de contacte i la localització amb la internacionalització accelerada de les Pimes de Llatinoamèrica. Els resultats demostren que els alts nivells de buits institucionals, les xarxes efectuals, les xarxes locals de llaços forts i localitzar-se en l'àrea rural, augmenten la probabilitat d'una internacionalització accelerada. A més, la investigació evidencia que existeix un efecte d'interacció forta i robusta entre les xarxes locals de llaços forts i els alts nivells de buits institucionals sobre la internacionalització accelerada. Aquest mateix efecte d'interacció es dona entre les xarxes locals de llaços forts i les xarxes efectuals i les xarxes locals de llaços forts amb la localització en àrees rural. Basats en aquests resultats, es proposa un model conceptual. / Gil Barragán, JM. (2020). Effectuation, domestic network strength, institutional voids and accelerated internationalization: Evidence from Latin American SMEs [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/152489

Tesis por compendio / [ES] Esta tesis doctoral tiene como objetivo general analizar la influencia de los Sistemas de Medición del Desempeño (SMD) en actividades de exploración y explotación del conocimiento en Instituciones de Educación Superior (IES) de Iberoamérica. El objeto de estudio son los SMD desde una perspectiva de gestión. La sociedad se enfrenta a cambios sin precedentes en la economía y en la gestión de las organizaciones, las cuales se basan en el conocimiento como el motor de cambio más poderoso. Constantemente se amplía y crea conocimiento que es aplicado en la producción de bienes y servicios a un ritmo cada vez más acelerado. De esta manera, el conocimiento en continua evolución cada vez más acelerada se convierte en un recurso estratégico para el desarrollo, lo que trae consigo que se exija mucho más de las universidades dada su capacidad de creación y absorción de conocimiento. Hoy en día las universidades amplían su misión tradicional basada en la docencia e investigación, convirtiéndose en centros de no sólo de creación, sino también de transferencia, transformación y distribución del conocimiento. Sin embargo, sin una adecuada gestión, el conocimiento puede quedar circunscrito solo a la exploración (la búsqueda de nuevas ideas), en lugar de llagar a tener un resultado en la explotación (transferencia de tecnologías). Para adecuarse a las demandas actuales y mejorar sus resultados en áreas tan importantes como la docencia, investigación y trasferencia de tecnología, las universidades necesitan herramientas adecuadas de gestión, entre las que se encuentran los SMD. Esta tesis analiza los SMD en las universidades para la gestión de la explotación y exploración del conocimiento a través de tres estudios. El primer estudio se titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" e incluye una revisión sistemática de la literatura que analiza la exploración y la explotación del conocimiento en las universidades que apoyan la innovación y el emprendimiento en su entorno. El segundo estudio, Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities tiene como objetivo principal analizar la influencia del Cuadro de Mando Integral (CMI) sobre el desempeño de las universidades latinoamericanas en materia de investigación e innovación. El tercer estudio presentado se titula University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America. Este estudio explora las relaciones causales que condicionan la creación de conocimiento en Latinoamérica. Para finalizar se presentan las conclusiones generales de la investigación. En primer lugar, esta investigación presenta un enfoque novedoso de la evaluación del desempeño universitario al dar una visión multifacética que incluye el desempeño investigador, la transferencia tecnológica y el desempeño académico como resultados de la exploración y la explotación del conocimiento. En segundo lugar, el análisis pone de manifiesto que la colaboración U-I puede jugar un papel central en economías en vías de desarrollo, las cuales no tienen la capacidad de liderar el desarrollo tecnológico, pero al menos pueden absorber el conocimiento existente y aplicarlo en su contexto industrial y emprendedor para obtener progreso económico. En tercer lugar, el estudio describe los elementos del SMD que pueden conducir a un desempeño ambidiestro de las universidades. Los resultados sugieren que las universidades deben implementar estrategias, estructuras, sistema de indicadores y sistemas de recompensas que tenga como objetivo potenciar las actividades de exploración y explotación de manera coordinada. Este estudio enfatiza la importancia del sistema de indicadores como condición necesaria para la exploración y la explotación del conocimiento. Por lo tanto, para la ambidestreza universitaria, un sistema de indicadores que refleje medidas de exploración y explotación es de vital importancia. / [CA] Aquesta tesi doctoral té com a objectiu general analitzar la influència dels Sistemes de Mesurament de l'Acompliment (SMA) en activitats d'exploració i explotació del coneixement a Institucions d'Educació Superior (IES) d'Iberoamèrica. L'objecte d'estudi són els SMA des d'una perspectiva de gestió. La societat s'enfronta a canvis sense precedents a l'economia i a la gestió de les organitzacions, les quals es basen en el coneixement com el motor de canvi més poderós. Constantment s'amplia i crea coneixement que és aplicat a la producció de béns i serveis a un ritme cada vegada més accelerat. D'aquesta manera, el coneixement en contínua evolució cada cop més accelerada es converteix en un recurs estratègic per al desenvolupament, cosa que comporta que s'exigisca molt més de les universitats atesa la seva capacitat de creació i absorció de coneixement. Hui en dia les universitats amplien la seua missió tradicional basada en la docència i la investigació, convertint-se en centres de no només creació, sinó també de transferència, transformació i distribució del coneixement. La universitat té un paper determinant en el desenvolupament de recerques que donen suport activament als interessos de la indústria i la societat a través de la transferència tecnològica. No obstant això, sense una gestió adequada, el coneixement pot quedar circumscrit només a l'exploració (la recerca de noves idees), en lloc de arribar a tenir un resultat a l'explotació (transferència de tecnologies). Per adequar-se a les demandes actuals i millorar els seus resultats en àrees tan importants com la docència, investigació i transferència de tecnologia, les universitats necessiten eines adequades de gestió, entre les quals hi ha els SMA. Aquesta tesi analitza els SMA a les universitats per a la gestió de l'explotació i l'exploració del coneixement a través de tres estudis. El primer estudi es titula "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" i inclou una revisió sistemàtica de la literatura que analitza l'exploració i l'explotació del coneixement a les universitats que donen suport a la innovació i l'emprenedoria al seu entorn. El segon estudi, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", té com a objectiu principal analitzar la influència del Quadre de Comandament Integral (CMI) sobre l'exercici de les universitats llatinoamericanes en matèria de recerca i innovació. El tercer estudi presentat es titula "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". Aquest estudi explora les relacions causals que condicionen la creació de coneixement a Llatinoamèrica. Per finalitzar es presenten les conclusions generals de la investigació. En primer lloc, aquesta investigació presenta un enfocament nou de l'avaluació de l'exercici universitari en donar una visió multifacètica que inclou l'exercici investigador, la transferència tecnològica i l'exercici acadèmic com a resultats de l'exploració i l'explotació del coneixement. En segon lloc, l'anàlisi posa de manifest que la col·laboració U-I pot jugar un paper central en economies en vies de desenvolupament, les quals no tenen la capacitat de liderar el desenvolupament tecnològic, però almenys poden absorbir el coneixement existent i aplicar-lo en el context industrial i emprenedor per a obtenir progrés econòmic. En tercer lloc, l'estudi descriu els elements de l'SMA que poden conduir a un exercici ambidiestre de les universitats. Els resultats suggereixen que les universitats han d'implementar estratègies, estructures, sistema d'indicadors i sistemes de recompenses que tinga com a objectiu potenciar les activitats d'exploració i explotació de manera coordinada. Aquest estudi emfatitza la importància del sistema d'indicadors com a condició necessària per a l'exploració i l'explotació del coneixement. / [EN] The general objective of this doctoral thesis is to analyze the influence of Performance Measurement Systems (PMS) in activities of knowledge exploration and exploitation in Higher Education Institutions (HEI) in IberoAmerica. The object of study is the PMS from a management perspective. Society is facing unprecedented changes in the economy and in the management of organizations, which are based on knowledge as the most powerful engine of change. Knowledge is constantly created and expanded and is applied in the production of goods and services at an ever-accelerating rate. In this way, knowledge in continuous increasingly accelerated evolution becomes a strategic resource for development, which means that the role of universities in society gains relevancegiven their capacity to create and absorb knowledge. Today, universities are expanding their traditional mission based on teaching and research, becoming centers not only for creation, but also for the transfer, transformation and distribution of knowledge. However, without proper management, knowledge can be confined to exploration (the search for new ideas), instead of having a result in exploitation (technology transfer). To adapt to current demands and improve their results in areas as important as teaching, research and technology transfer, universities need adequate management tools, among which are the PMS. This thesis analyzes the PMS in the universities for the management of the knowledge exploitation and exploration through three studies. The first study is entitled "Ambidexterity in entrepreneurial universities and performance measurement systems" and includes a systematic review of the literature that analyzes exploration and exploitation in universities that support innovation and entrepreneurship in their environment. The second study, "Influence of the balanced scorecard on the science and innovation performance of Latin American universities", has as its main objective the analysis of the influence of the Balanced Scorecard on the performance of Latin American universities in terms of research and innovation. The third study presented is entitled "University-industry collaboration and absorption capacity in knowledge creation in Latin America". This study explores the causal relationships that condition the creation of knowledge in Latin America. Finally, the general conclusions of the research are presented. First of all, this research presents a novel approach to the evaluation of university performance by giving a multifaceted vision that includes research performance, technology transfer and academic performance as results of the exploration and exploitation of knowledge. Second, he analysis shows that U-I collaboration can play a central role in developing economies, which do not have the capacity to lead technological development, but can at least absorb existing knowledge and apply it in their industrial and entrepreneurial context to obtain economic progress. Third, the study describes the elements of PMS that can lead to an ambidextrous performance of universities. The results suggest that universities should implement strategies, structures, indicator systems and reward systems that aim to promote exploration and exploitation activities in a coordinated manner. This study emphasizes the importance of the indicators system as a necessary condition for the effective exploration and exploitation of knowledge. Therefore, for university ambidexterity, a system of indicators that reflects exploration and exploitation measures is of vital importance. / This work was supported by National Counsel of Technological and Scientific Development (CNPq), Brazil [304618/2019-5]. / García Hurtado, D. (2022). Estudio comparativo de los Sistemas de Control en el contexto estratégico de las Instituciones de Educación Superior en Iberoamérica [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/185901 / Compendio

[ES] La presente investigación desarrolla un marco teórico que incluye, por una parte, elementos conceptuales referidos a los fenómenos de la innovación, de los sistemas de innovación (especialmente regionales) y de la gobernanza; y por otra, un esquema analítico de cuatro dimensiones (quién, qué, cómo y para qué) que permite entender mejor cómo funciona una gobernanza. Cada una de estas dimensiones es vinculada a algún tipo de componentes del sistema, como los estructurales (actores, redes e instituciones), los procesos clave y los bloqueos, los instrumentos de gobernanza y los propósitos. De esta forma se construye un conjunto coherente y robusto de instrumental de análisis. En un paso siguiente, se consigna la contrastación empírica basada en los elementos desarrollados en el marco teórico, aportando primeramente una contextualización de los sistemas regionales en Chile y agregando posteriormente una propuesta de variables para cada elemento conceptual, con datos de las regiones chilenas. Del mismo modo, utilizando la metodología del análisis cualitativo comparado de conjuntos difusos (fsQCA), que admite el uso de datos asimétricos y la información contextual para obtener generalizaciones, se propone un esquema operacional del cual se obtienen diversos modelos explicativos en función de determinados resultados esperados y, con ello, una serie de trayectorias de éxito y casos. Por último, una serie de conclusiones y recomendaciones son formuladas, luego de revisar el modo en que se ha dado respuesta a las preguntas de investigación y el grado de cumplimiento de los objetivos. Se destacan una serie aspectos teóricos, en tanto unificar diversos aspectos de los sistemas de innovación mediante los elementos estructurales, los procesos claves (además de los bloqueos), los instrumentos de gobernanza y los propósitos en un modelo más holístico y comprensivo. Así mismo, en términos metodológicos, el enfoque de fsQCA muestra una gran capacidad para la definición de trayectorias de éxito (combinaciones de componentes de cada dimensión) con diferentes propósitos, para la descripción de un conjunto de casos destacables (con resultados destacables o problemáticos) y la sugerencia de una serie de posibles propuestas de política en distintos contextos regionales. También se establecen las implicancias generales para el diseño e implantación de las gobernanzas de sistemas regionales de innovación, así como se destaca el rol de la colaboración, el impacto de la inversión en investigación y desarrollo para las regiones, además de la relevancia de los instrumentos estratégicos de gobernanza, en especial de ciertos organismos que pueden asimilares a agencias regionales. / [CA] This research develops a theoretical framework that includes, on the one hand, conceptual elements referring to the phenomena of innovation, innovation systems (mainly regional), and governance; and, on the other hand, a four-dimensional analytical scheme (who, what, how and why) that allows us to understand better how governance works. Each of these dimensions is linked to some type of system components, such as structural components (actors, networks, and institutions), key processes and blockages, governance instruments, and purposes. In this way, a coherent and robust set of analysis instruments is built. In the next step, the empirical contrast is recorded based on the elements developed in the theoretical framework, first providing a contextualization of the regional systems in Chile and subsequently adding a proposal of variables for each conceptual element, with data from the Chilean regions. Likewise, using the methodology of qualitative comparative analysis of fuzzy sets (fsQCA), which admits the use of asymmetric data and contextual information to obtain generalizations, an operational scheme is proposed from which various explanatory models are obtained based on specific results expected and, with it, a series of success stories and cases. The discussion of this evidence allows us to categorize the Chilean regional innovation systems, in addition to establishing the solidity of the analytical tools formulated in this research. Finally, a series of conclusions and recommendations are formulated after reviewing the way in which the research questions have been answered and the degree of fulfillment of the objectives. A series of theoretical aspects are highlighted while unifying various aspects of innovation systems through structural elements, key processes (as well as blockages), governance instruments, and purposes in a more holistic and comprehensive model. Interestingly, in methodological terms, the fsQCA approach shows an excellent capacity for defining success trajectories (combinations of components of each dimension) with different purposes for the description of a set of notable cases (with notable or problematic results), and the suggestion of a series of possible policy proposals in different regional contexts. The general implications for the design and implementation of the governance of regional innovation systems are also established, as well as the role of collaboration, the impact of investment in research and development for the regions, in addition to the relevance of the instruments, governance strategies, especially of certain organizations that can be assimilated into regional agencies. / [EN] La present investigació desenvolupa un marc teòric que inclou, d'una banda, elements conceptuals referits als fenòmens de la innovació, dels sistemes d'innovació (especialment regionals) i de la governança; i per una altra, un esquema analític de quatre dimensions (qui, que, com i per qué) que permet entendre millor com funciona una governança. Cadascuna d'estes dimensions és vincula a alguna mena de components del sistema, com els estructurals (actors, xarxes i institucions), els processos clau i els bloquejos, els instruments de governança i els propòsits. D'esta manera, es construeix un conjunt coherent i robust d'instrumental d'anàlisi. En un pas següent, es consigna la contrastació empírica basada en els elements desenvolupats en el marc teòric, aportant, primerament, una contextualització dels sistemes regionals a Xile i agregant, posteriorment, una proposta de variables per a cada element conceptual, amb dades de les regions xilenes. Igualment, utilitzant la metodologia de l'anàlisi qualitativa comparada de conjunts difusos (*fsQCA), que admet l'ús de dades asimètriques i la informació contextual per a obtindre generalitzacions, es proposa un esquema operacional del qual s'obtenen diversos models explicatius en funció de determinats resultats esperats i, amb això, una sèrie de trajectòries d'èxit i casos. La discussió d'eixa evidència permet categoritzar els sistemes regionals d'innovació xilens, a més d'establir la solidesa de les eines analítiques formulades en la present investigació. Finalment,es formulen una sèrie de conclusions i recomanacions, després de revisar el mode amb el qual s'ha donat resposta a les preguntes d'investigació i el grau de compliment dels objectius. Es destaquen una sèrie d'aspectes teòrics, amb el quan s'unifiquen diverses característiques dels sistemes d'innovació mitjançant els elements estructurals, els processos claus (a més dels bloquejos), els instruments de governança i els propòsits en un model més holístic i comprensiu. Així mateix, en termes metodològics, l'enfocament de *fsQCA mostra una gran capacitat per a la definició de trajectòries d'èxit (combinacions de components de cada dimensió) amb diferents propòsits, per a la descripció d'un conjunt de casos destacables i el suggeriment d'una sèrie de possibles propostes de política en diferents contextos regionals. També s'estableixen les implicancions generals per al disseny i implantació de les governances de sistemes regionals d'innovació, així com es destaca el rol de la col·laboració, l'impacte de la inversió en recerca i desenvolupament per a les regions, a més de la rellevància dels instruments estratègics de governança, especialment d'uns certs organismes que poden assimilar-se a agències regionals. / Sandoval Nehme, JY. (2024). Sistemas regionales de innovación y dimensiones de gobernanza. Evidencia desde Chile [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/208294